SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

SCI són uns 1300-1400 militants. Malgrat les constants mentides, la Societat Catalana d'Impostors ha quedat amb el cul enlaire.

pesolbullit | 05 Setembre, 2010 16:14

A l'article 9 del reglament de SCI diu que es vota per punts, es poden donar 3 , 2 i 1 punts. A cada candidat se li donen punts, el Laporta ha tret 2316 punts, el Lopez Bofill 292 punts , Strubell 291 punts i Segura (a Lleida) 118 punts. Fent uns càlculs ràpids al laporta l'haurien votat unes 800 persones, al Lopez Bofill unes 100 persones , al Strubell també unes 100 persones i al de Lleida unes 45 persones. Arrodonint a l'alça serien uns 1000 votants a Barcelona, uns 120 a Tarragona, 120 a Girona i 60 a Lleida. Sumant-ho tot i arrodonint a l'alça serien en total uns 1.300 ó 1.400 vots. Aquesta és la gent que tenen. SCI sempre menteix i juga a confondre, ara el que se'ls ha ocorregut és posar la paraula "vots" en lloc de "punts", però la realitat és clara i dura. Han fracassat estrepitosament, només són 1.300 - 1.400 militants. Totes les dades que filtraven de 17.000 adherits eren falses i avui encara segueixen mentint. La credibilitat que els hi queda amb tantes mentides és zero.

L'enquesta d'avui de la Vanguardia diu que RCAT entraria al Parlament amb uns 5 diputats i la Societat Catalana d'Impostors no entraria. Això demostra el que fa temps que dic, la majoria de gent que fa soroll i que parla meravelles de SCI són convergents i votaran CIU. SCI està tocada de mort.

Salvador Cardús: Els polítics catalans tenen escassa ambició i poca solidesa

pesolbullit | 04 Setembre, 2010 15:16

Aquest estiu, i tot i estar vivint els grans dilemes socials, econòmics i polítics que hagi tingut aquest país des dels anys de la transició, no passarà a la història per la profunditat de les reflexions dels líders polítics del nostre país.Fora de la pressió del combat diari, quan els diaris solen oferir espai generós per expressar qüestions més àmplies que durant el curs no tenen cabuda, resulta que tampoc les idees polítiques han fluid vigoroses. Un podria caure en la temptació de pensar que el problema està en les vacances dels assessors dels respectius líders. Potser, també, es podria pensar que el disbarat d'algunes de les idees abocades en ple estiu pogués ser degut no tant al relax del polític, sinó el periodista suplent que de política només sap el que ha malament llegit als diaris. Tot això podria ser, i sovint s'endevina en el publicat. Però tinc la sospita que el mal és un altre: la política catalana segueix movent-se en un espai mental tan reduït que quan se li plantegen problemes greus i clars, dóna respostes petites i confuses. I que consti que no em refereixo al possible acord o desacord amb aquestes idees, sinó a la seva escassa ambició, al seu poca solidesa i al seu caràcter erràtic.

Posaré un sol exemple per no furgar massa en la ferida. És inconcebible que davant la situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, algú pugui suggerir un referèndum no ja sobre la independència de Catalunya, sinó que inclogui també la possibilitat de demanar-nos un estat federal. Hauria saber-ho un estudiant de primer de Polítiques, però també un ciutadà mitjanament ben informat: a Catalunya no es pot celebrar legalment cap referèndum que posi en qüestió l'actual ordre constitucional espanyol. Apuntar estratègies polítiques de canvi sense advertir que aquestes no són possibles sense una ruptura prèvia del marc jurídic-polític legítim és una cosa inacceptable en un professional de la política. I que a la proposta de Joan Herrera llavors us sumin declaracions de Pasqual Maragall i altres només contribueix a assenyalar la gravetat del naufragi.

L'absurd de la proposta no només és que és irrealitzable, que no és poc, sinó que a qui hauria de preguntar per si es vol un estat federal i no l'autonòmic actual no és precisament als catalans, sinó als espanyols. ¿S'imaginen l'esperpent conceptual que suposa una Catalunya aprovant en referèndum un estat federal dins d'una Espanya ja bastant aclaparada amb les seves autonomies? En una enquesta demoscòpica pot preguntar qualsevol cosa, fins i tot si el ciutadà desitja deixar de pagar impostos. Però imagino que el nou líder d'ICV sí que té clara la diferència en les conseqüències entre una enquesta i un referèndum. En aquest sentit, i com corol.lari de l'anterior, que ERC asseguri que es veu capaç d'arrossegar al PSCoaCiU - i per què no els dos alhora!-A aquest referèndum de tres opcions és veritablement delirant. Si el pla Ibarretxe, que ni tan sols plantejava la independència del País Basc i que va comptar amb el suport majoritari del seu Parlament, comportar com a reacció un pacte tan ideològicament aberrant com l'actual entre el PP i PSOE, com poden ni tan sols pensar aquestes originalitats?

I si aquests referèndums no són possibles sense trencar prèviament amb l'ordre constitucional actual - cosa sempre ble i per la meva part fins i tot desitjable, però que hauria d'afrontar amb totes les seves conseqüències-, no és menys absurd que el nostre actual president surti amb l'argument que en cada convocatòria electoral ja s'exerceix el "dret a decidir". Aquí es continua amb la voluntat de crear la màxima confusió, potser per allò de que "a riu regirat ...". És cert que la inconsistència jurídic-política de l'expressió "dret a decidir", i que he discutit tantes vegades, mereix un judici sever cap a CiU. Són les lleis les que estableixen, en un sistema democràtic, al que un territori té "dret a decidir". I si es pretén situar aquest "dret" fora del marc legal, llavors millor parlar clar no només sobre fins on es pretén arribar en els propers quatre anys, sinó també sobre com es va a exercir sense trencar la baralla. Però, en qualsevol cas, la resposta política no pot ser afirmar que aquest dret ja s'exerceix triant un Parlament, perquè no és sortint per la tangent que s'encaren els debats polítics. El PSC segueix confonent el tenir un projecte clar amb tenir el mateix de sempre, tot i l'evidència del fracàs de la seva aposta federal. Negar l'existència dels problemes no és la millor manera de convèncer que es té una solució.

En definitiva: la major part del discurs polític estival català publicat, amb rares excepcions, s'ha situat en la més dramàtica de les inconsistències. Les eleccions s'acosten-això sí, més lentament del previst-i de moment no sembla que la tensió faci apujar el to. M'agradaria creure que el sentit aquest estiu no és res més que meres maniobres de distracció de l'adversari. I penso que Catalunya realment segueix expectant a l'aparició de noves idees i grans projectes per sortir del caos. Si us plau, sorprenguin-nos!

article de Salvador Cardús a La Vanguardia del dia 1 de setembre

Laporta, Bertran i Lopez Tena són uns demagogs sense escrúpols

pesolbullit | 02 Setembre, 2010 15:29

article de Manel Bargalló a www.deumil.cat

http://www.deumil.cat/bloc/2010/08/31/manel/lleials-si-pero-no-estupids/comment-page-1/

Un que fa temps que s'afaita comença estar una mica tip i cansat de tanta demagògia. Per això he decidit deixar en quarantena la meva decisió de no parlar sobre política catalana i dels seus actors.

Aquest cap de setmana, ha hagut una reunió entre Reagrupament Independentista per un costat i Laporta, Tena i Bertran per l'altre, a on s'ha decidit fer un comunicat conjunt que podien dir de no agressió. Dic expressament els noms d'aquestes persones en compte de dir Solidaritat Catalana per la Independència, perquè la meva formació científica i tècnica m'ha ensenyat a ser concís amb l'ús dels noms de les coses.

Perquè aquestes tres persones han decidit crear la seva plataforma electoral i en fer-ho, s'han apropiat d'un nom, Solidaritat Catalana que correspon a una coalició que va existir a principis de segle passat. Però a més, ara correspon a un nom d'un partit d'extrema dreta si fem cas al registre de partits polític del Ministeri d'Interior Espanyol. Aquets partit fou fundat pel cunyat del Laporta a petició d'Alianza Popular del Fraga Iribarne a principis del 1980. Curiosa coincidència.

Perquè aquestes tres persones van aprofitar el clam a la unitat que es va produir a la manifestació del 10J per vestir-ho sense vergonya com una crida a tots els partits nacionals a fer una coalició per aconseguir la independència , quan s'ha vist que la veritable raó era la de crear una plataforma electoral per poder participar a les eleccions al Parlament.

Perquè aquestes tres persones tampoc tenen cap escrupol per utilitzar el moviment popular dels referèndums pels seus propi interès partidista. Ho fan sense cap vergonya quan una d'aquestes persones quasi desactiva l'èxit increïble dels referèndums del 13 de Desembre del 2009 en acusar al seu company justament d'això.

Perquè aquestes tres persones han jugat amb els sentiments de moltes persones. Dos d'ells el tenien com els portaveu dels referèndums i l'altre dient que se sentia moralment "reagrupat", per després alhora de la veritat, els tres els abandonen obviant els seus compromisos adquirits com si no hagués passat res i sense importar-los les conseqüències.

Perquè aquestes tres persones ara diuen que l'únic camí per la independència és la declaració unilateral al Parlament quan encara no fa dos mesos dos d'ells defenien el contrariapostant per accions que modifiquessin la constitució espanyola i l'altre no ho havia manifestat mai en els seus discursos previs.

Perquè aquestes tres persones en veure que no hi ha resposta possitiva a la seva crida de la resta dels partits nacions i altres organitzacions, a excepció de Reagrupament, en comptes d'anar parlar amb aquesta associació, es presenten ells com una coalició. Una coalició que només hi consta aquestes tres persones posant en manifest un concepte molt especial d'entendre que és una coalició.

Perquè aquestes tres persones excloent parlar d'entrada amb Reagrupament amb l'excusa que s'han de dissoldre-se i sotmetre a les seves primaries de llistes obertes, quan encara aquestes tres persones no han definit com seràn i tampoc volen que Reagrupament hi participi per mirar de fer-les conjuntament . Una manera molt especial d'entendre com és construiexen les unitats.

Perquè aquestes tres persones es dediquen a copiar fil per randa els objectius de Reagrupament, això si, obviant el tema de regeneració democràtica mentre fan bandera de què el que ells proposen serà més democràtic que la dels altres perquè triaran els candidats per unes suposades primàries de llistes obertes,

Perquè aquestes tres persones quan concreten que volen dir primàries de llistes obertes, surten amb la possibilitat de fer unes llistes d'equips blindats a on no és pot escollir l'ordre ni tatxar cap nom. Ho fan per així poder col·locar a dit els seus homes de confiança a la llista. Laporta col·loca la seva ma dreta, l'Anna Arquè i Alfons Lopez Tena col·loca el seu nou home de confiança Emili Valdero. També hi possen a l'escriptora Isabel Clara - Simó. Persones que difícilment sortirien als llocs capdavantés en una votació per triar els millors candidats per anar al Parlament a treballar per la independència.

Perquè aquestes tres persones i els seus amics col·locats a dit en aquests equips blindants utilitzen els actes de promoció de la seva plataforma per donar conèixer les seves candidatures en depriment de les altres candidats que es presenten, desvirtuant que siguin unes primaries amb igualtat de condicions democràtiques.

Perquè aquestes tres persones i els seus ajudants, envien comunicants falços a la premsa, el darrer ahir mateix, amb la història del Dr. Broggi que SCI deia que havia entrat a formar part de la llista per Barcelona de la plataforma d'aquests tres senyors quan era totalment mentida. No tenen escrúpols en utilitzar a una persona de 102 anys. No tenen perdó.

Perquè aquestes tres persones han decidit unilateralment que la candidatura que sortirà el proper 4 de setembre a les assembles que ells decidiran quan, com i a on es faran, serà l'única candidatura veritablement que representa al poble de Catalunya. Diuen que no admeten cap coalició posterior per aconseguir més unitat, perquè segons diu a la seva web: "La unitat no pot suprimir la democràcia, perquè aleshores excloem el poble, i la unitat passa a ser fictícia." i acaba dient que "Només el poble és qui legitima, només el poble és savi"

Perquè segons es veu de tot el que han dit i estan fent, aquestes tres persones s'han erigit com els únics que poden ser els representants del poble i gràcies a la saviesa que emana del poble, només ells són els qui poden atorgar la legitimitat de la candidatura independentista que porti la independència al Parlament.

Amen!

En fi nois, això ja passa de ratlla. El que han fet aquestes tres persones és un insult a la intel·ligència dels independentistes. Estic segur que haurà molts que per la manca d'informació o per la desesperació, s'ho empassaran. Però a mi, tanta demagògia junta em fa fàstic i si encara tenia algun dubte de les intencions d'aquestes tres persones, ara ja no en tinc cap. M'estalviu dir el que penso de tot plegat, però renoi, un al final acabarà creient certes teories conspiratives. Ho dic en el sentit de què si jo hagués pensat com fer per destruir tot el que havíem aconseguit fins ara els independentistes, amb els seus encerts i els seus errors, no hauria fet millor que el que estan fent aquestes tres persones.

El comunicat conjunt entre Reagrupament Independentista i aquestes tres persones, acaba dient que "La voluntat d'ambdues formacions és la de sumar, lleialment, el màxim de voluntats per assolir aquests objectius i, per tant, fem una crida conjunta a la màxima participació de totes les persones que volen la independència perquè votin a les properes eleccions a la tardor".

Companys i companyes del bloc de deumil.cat, jo serè lleial per mirar d'aconseguir el màxim de voluntats per assolir els nostres objectius, però no estúpid. No comptin amb mi per ser còmpliced'aquesta farsa que han muntat aquestes tres persones. Ho sento, un té una mica de dignitat i malgrat la meva prioritat és la independència, si em puc estalviar les arcades que sento quan llegeixo els comunicats d'aquestes persones, millor que millor.

He conegut a molt bons demagogs, eren molt més bons oradors i tenien una trajectòria política millor que aquests tres que ara es presenten com els escollits pel poble. Sempre recordaré la cara d'estúpid que em va quedat quan vaig veure com un que sempre es vanagloriava de les mans netes, el primer que va fer quan va entrar al govern fou col·locar al seu germà.

Jo no sé pas vosaltres, però jo ja tinc prou de demagogs. Ho sento, per a mi, tolerància zero amb ells. Puc acceptar que un s'equivoqui o fins i tot s'equivoqui molt si ho fa amb tota la bona voluntat. Però si us plau , demano a les tres persones que han crear aquest projecte electoral, que sigueu honests i no mentiu amb les vostres intencions. Perquè encara que em digueu que utilitzeu aquesta demagògia popular per aconseguir engrescar molta gent per així poder entrar amb més força al Parlament, ¿qui em garantitza que una vegada a dins no la utilitzareu per enganyar-nos als independentistes mentre podeu viure com un rei amb el sou i les dietes de diputat, com ja han fet els que us precedien?

Jo he decidit per la trajectòria i pels fets ocorreguts aquests darrers anys, que ara per ara el que em mereix més respecte i confiança és sense dubte Reagrupament Independentista i el seu President Joan Carretero.

Dit això, si finalment, aquestes tres persones es trobem després del 4 de setembre que el poble els hi diu que no estan legitimitats per parlar com a únics representant, i demanen fer una coalició amb Reagrupament i CNS, us prometo que em prendre una caixa plena de biodramina i si amb això no hi ha prou, em fotré una botella d'Aromes de Montserrat, a veure si així no vomito. Tot sigui per Catalunya!!

Però si en canvi el 4 de setembre el poble no acaba de definir qui és el més savi de tots, jo continuaré lluitant, amb lleitat i honestament per mirar d'aconseguir el màxim de voluntats per assolir la independència només amb els qui em donen molta més confiança. No vull tornar a ser enganyat de nou.

Endavant les atxes!!

LAPORTA TOP MANTA . LA GRAN ESTAFA.

pesolbullit | 01 Setembre, 2010 23:00

REPRODUÏT DEL BLOC DE JORDI BENPLANTAT

29.8.10

Hem observat aquets dies la polèmica sobre la tolerància al 'top manta' aprovades pels ajuntaments del Vendrell i Calafell.

Al meu barri està passant una cosa semblant: Fa molts mesos que una botiga de discs va obrir, te ja varis locals, te 3400 treballadors, te un pla d'empresa i estan preparats. Al gener quatre directius van ser foragitats per assumir atribucions que no tenien, entre d'altres manipular l'escalafó dels treballadors. Aquesta empresa fa mesos que intenta fitxar un director comercial, se li van oferir unes condicions immillorables, però ell donava llargues.

El que ha succeït finalment es que aquest director comercial no ha entrat a l'empresa, i junt amb els directius acomiadats, i dues persones del ram de l'espectacle ( un triler i una estàtua de predicador de les Rambles ) han muntat una empresa d'economia submergida, i ara es dediquen a vendre discs amb una manta davant de les botigues de l'empresa seriosa. No prou amb això, han fitxat empleats de l'empresa oferint millors condicions econòmiques i una millora en l'escalafó (naturalment sense seguretat social ).

L'empresa seriosa venia els discs a 6 EUROS al mes. Els del top manta a 20 EUROS l'any, però ara resulta que no cobraven ni això, perquè com la gent demanava factura i no tenen NIF no poden enviar rebuts.

La cosa fins aquí ja es prou bestia, i com els medis de comunicació han recolzat els manters ara resulta que el grup de manters al que denominarem Societat Catalana d'Impostors (SCI) han plantejat a la xarxa de botigues, Reagrupament Informàtic (R.I.) una OPA fusionant les seves plantilles.

Sembla ser que aquesta nit hi ha una reunió entre el gerent de l'empresa seriosa, un doctor de prestigi, i el dels manters. Jo penso que aprofitant que el gerent es metge li hauria de donar una forta medicació al manter que, o be el faci despertar dels somnis, o be que el foti a dormir uns quants mesos fins que se li passi el mono de notorietat que te.

Jo ja se que el doctor es massa condescendent, acostumat com està a escoltar tot el dia als pacients de la seguretat social, anirà i se'ls escoltarà, però no me'n puc estar de dir el que en penso: Jo els fotria una patada als baixos i assumpte acabat.

I a continuació posar en marxa l'empresa a tota pastilla a nivell publicitari, perquè la competència real no son aquets quatre delinqüents, sinó les grans multinacionals del mon del disc, i el que s'ha de fer urgentment es anar a vendre als actuals clients de les empreses mes potents, per exemple al Centre Distribució de Cantants (CDC), dons sabem de bona tinta que el 60% dels seus 1.400.000 de clients, prefereixen el nostres productes: la independència i la regeneració musical. I potser el mal es que prestant tanta atenció als manters no ens hem preocupat del nostre mercat potencial.

Perquè sabeu, amb els manters passarà com amb la faula de la cigala i la formiga, arribarà l'hivern, i la palmaran sols, dons ni han emmagatzemat menjar ni tenen casa.

http://benplantat.blogspot.com/2010/08/laporta-top-manta.html

CADENES D’ESTAFES SOLIDARIES (SCI)

pesolbullit | 31 Agost, 2010 23:00

Magnífic article del blocde Jordi Benplantat sobre SCI:

1_ EL NEN MALALT. Els familiars del nen J.A.M. que te una infermetat molt greu i incurable us demanen que per a poder-lo operar als Estats Units, ens ingresseu de forma solidaria els diners que pugueu al compte xxxx xxxx xx xxxxxxxxxx. Envia aquest mail a 10 persones. Si ho fas la Verge Maria et beneirà i si no et desitgem per als teus la mateixa malaltia que te el nostre nen.

2_ INVERSIÓ SEGURA. Empresa industrial radicada a Nigèria necessita socis europeus. Necessitem que ens faci un ingrés de xxxxx $, al compte xxxx xxxx xx xxxxxxxxxx, i tant aviat com haguem cobrat la nostra mercaderia a Amsterdam, li farem l'ingrés de la seva inversió amb un 50% d'interès. Si esta interessat en l'oferta, posis en contacte amb nosaltres via mail i li farem arribar tota la documentació oficial que acredita l'operació així com els avals (en diamants) que vostè necessiti del nostre govern.

3_ ANIMAL CATALAN FARM. Coalició electoral jurídicament inexistent, formada per un partit de tres persones i dues mes de diferent origen polític (solidaritatcatalana.cat) necessita el teu recolzament econòmic per a poder-se presentar a les eleccions. Com no tenim temps hem copiat l'argumentari polític d'una altra força ja existent. Hem redactat i penjat al web un decàlec i un reglament per l'elecció de candidatures. Tant l'una com l'altra no se sap ni qui les ha redactat ni quina assemblea les ha aprovat, però malgrat això som regeneradores i democràtiques de nassos. Per a poder omplir a la nostra assemblea truquem a les cases de militants d'una altra formació (casualment la mateixa a qui li hem copiat l'ideari) i fem servir totes les bases de dades d'altres organitzacions on hem estat oferint els nostres serveis. Malgrat haver assegurat, per activa i per passiva que amb aquella força a la que hem copiat i intentat absorbir, no anirem mai junts, tenim la santa barra de convocar al seu líder imperativament a un dia i hora sense haver quedat amb ell. Pots també col·laborar en el nostre partit ( democraciacatalana.cat), pots triar entre xifres amb diferents zeros, però no afiliar-te, dons no necessitem a gent per a decidir res, nosaltres ja anem sobrats d'idees.

Be, aquestes son les tres estafes que mes corren per internet. Generalment la gent estafades per la primera i segona, t'ho explica per a que tu no caiguis com ell. En canvi, els estafats en la tercera, et truquen per veure si tu també pots caure. Estic arribant a pensar que es tracta d'una estafa de tipus piramidal, on només hi ha beneficis pels primers inversors si l'estafa es va expandint.

Molt de compte amb els estafadors : uns usen els nens, altres els diamants, i uns quants, afortunadament pocs, la pàtria.

http://benplantat.blogspot.com/2010/08/cadenes-destafes-solidaries.html

Solidaritat Catalana i la prova del cotó

pesolbullit | 29 Agost, 2010 23:00

Darrera aquesta farsa anomenada SCI està Convergència i Unió. Estan fent tot el possible per aparentar el que no són, volen que pensem que tenen moltíssima gent i que hi ha rius de gent que els segueixen però la realitat és que cada dia se'ls creu menys gent i no tenen ni 400 persones. Estan fent el ridícul des de fa setmanes i el vaixell pot ser que acabi naufragant. Han eliminat de la seva web el nombre de "suposats solidaris" que tenen, amb l'excusa de que la havien de renovar. Era tan evident que les dades que sortien eren falses que ho han hagut de treure. Quan l'onze de setembre s'hagin de reunir en assemblea quedarà clar que no tenen gent i que només venen fum.

Hi ha moltes evidències de que CIU està al darrera de SCI, però crec que la prova del cotó és l' actitud de determinats mitjans de comunicació convergents, que parlen meravelles de SCI i només tiren porqueria contra RCAT. El cas més descarat és el del "e-brutícies" un mitjà que porta mesos publicant mentides contra RCAT, que s'inventa rumors, que permet insults i que només publica coses negatives de RCAT. Els comentaris dels lectors els filtren i només posen allò que els interessa. La veritat és que llegir la cosa aquesta hi ha dies que és molt desagradable. En canvi l'actitut d'aquest diari digital respecte a SCI és la contrària, parlen sempre bé d'ells, publiquen totes les seves intoxicacions i intenten vendre la imatge de que a SCI tot va de meravella i a RCAT tot va fatal. L'e-brutícies és CiU, si "e-brutícies" diu blanc és que CIU diu blanc i si diu negre és CiU qui diu negre. Si CiU es dedica des de fa mesos atirar porqueria contra RCAT i a tirar-li floretes a SCI és perquè CiU vol ajudar a SCI a enfonsar RCAT. Per què? Doncs perquè SCI és una creació de CIU per desmantellar RCAT, més clar l'aigua.

Segons la pròpia SCI només tenen 170 adherits a la província de Tarragona

pesolbullit | 29 Agost, 2010 04:56

Solidaritat Catalana per la Independència té uns 170 adherits a tota la demarcació de Tarragona, la meitat dels quals són de les comarques del Baix Camp i el Priorat. Així ho afirma el membre de la comissió electoral de Solidaritat Catalana pel Baix Camp, Abel Andreu, a Reus Digital.

http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14735 .

Les informacions que em van arribar fa dies de que SCI en total són només 350-400 persones es confirmen. Cada dia està més clar que són quatre arreplegats que només volen càrrecs i poder. No tenen cap credibilitat i tot és un gran farol.

A més a més , tenint en compte que acostumen a inflar sempre les xifres el més probable és que a tota la província de Tarragona no tinguin ni 100 persones. Estan fent el ridícul. CiU i els seus mitjans afins s'han esforçat molt en fer-nos creure que són un moviment importantíssim però en realitat tot és FUM i FUM.

Per sort els independentistes catalans tenim una opció seriosa a la que votar, REAGRUPAMENT.

A propòsit del millor: Joan Carretero

pesolbullit | 28 Agost, 2010 03:42

http://in.directe.cat/ricard-biel

És veritat que Joan Carretero és home de poques paraules, però això no vol dir que no parli i que, quan ho fa, no faci diana. S'hi pot estar d'acord o no, però quan el lacònic doctor parla se li entén tot, no endebades provoca tants mals de ventre. A Carretero se l'entén perquè diu el que pensa, vol fer-se entendre i el que diu té sentit, tant que trepitja els ulls de poll dels qui no estan gens acostumats que se'ls qüestioni. I és precisament per aquesta falta de costum, que qui més entén Carretero és paradoxalment l'statu quo, desacostumat però llest com una guilla a diferència de la majoria del poble, eternament a la inòpia gràcies precisament a aquesta espavilada oficialitat, que vetlla exquisidament perquè així sigui.

Carretero parla poc, sí, però si hi ha un tema que té interès a parlar i pel qual de fet tots el coneixem, és la política o, més concretament, la seva vocació de servei al país, cosa que en el nostre context significa la seva independència. Per tant, quan sento dir al duet de la benzina Tena-Bertran que Carretero no els respon els mails, no em poso a riure perquè em sorprenc plorant. El país que tant estima Carretero es troba en un moment de transcendència històrica i, segons el parell d'inefables, resulta que al doctor li agafa per jugar al gat i la rata, amb una inoportuna demostració sobtada d'immaduresa que no fa gens pel seu bigoti i cabells blancs de doctor respectat de Puigcerdà. En fi, no es tracta de caure en l'infantilisme del "i tu més", però no crec que sobri recordar que Uriel Bertran està superant Tarzan en la seva capacitat de saltar de liana en liana sense caure mai a terra. I és que set anys mamant del vaixell Esquerra, i abandonar-lo just abans del naufragi per encapçalar Solidaritat Catalana Independentista, no sé si mereix una felicitació o una dura crítica, perquè no deixa de tenir mèrit. I el mateix podem dir de Tena, militant de CiU des de 1989, i que també casualment fins ara no s'ha adonat que el partit on militava només aspirava a menjar eternament engrunes i a anar-les cagant també in seculam seculorum, com a partit coherent que és, és a dir, essencialment caganer.

Si Joan Carretero no té interès a parlar amb la gent de SCI és per la mateixa raó que jo no tinc cap interès a parlar amb la carnissera quan vull comprar verdura, amb la diferència que la carnissera no em vol fer desaparèixer pel fet que no li compri i animi la gent a menjar verdura, més saludable. Si Joan Carretero no malda per parlar amb SCI -de la mateixa manera que, de fet, SCI no té cap interès real a parlar amb ell- és perquè SCI és pura dinamita inventada per torpedinar Reagrupament alhora que per crear una candidatura on hi càpiguen els personalismes. I s'ha hagut de crear SCI perquè els egos són allò que justament no té cabuda a Reagrupament, una associació de patriotes, de pencaires anònims on el seu líder no vol ser líder sinó fer de metge, i on se l'aprecia justament per aquest desinterès, és a dir pel seu rebuig al personalisme, per la seva manera tan atípicament política de fer política. Per aquestes dues raons no vol Carretero parlar amb SCI. És evident que no té cap sentit fer-ho. Primer perquè aquells amb qui se suposa que ha de parlar destrueixen la seva preexistent associació de qui han copiat el programa, i segon perquè si el doctor no admet els personalismes en la seva pròpia associació, per què hauria de dialogar amb cap altra entitat que fa del personalisme la seva inconfessable bandera? ¿Per què, atesos els raonaments que acabo d'exposar i si fa tants anys que Carretero s'afaita -tret del bigoti-, no hauria de creure que l'única raó per la qual SCI vol parlar amb ell no és per dialogar sinó per fer-lo claudicar? ¿Per què SCI fa veure que no sap que a Carretero no se'l compra amb càrrecs ni altres caramels? ¿Què fa creure SCI que amb el tarannà de Carretero, per sort totalment oposat al de Bertran i Tena, hi haurà cap mena d'acord?

No sóc endeví i no sé si arribaran a parlar. És probable, i serà com a mer gest que Carretero farà a contracor per consell de la mateixa gent de l'associació, perquè ningú se li tiri a sobre i l'acusi d'esquerp impresentable, cosa que en qualsevol cas passarà. Sigui com sigui, però, no veig de cap manera que hi pugui haver entesa entre Carretero i SCI. Potser, qui sap, finalment n'hi haurà entre Reagrupament i SCI. Però aleshores, Joan Carretero s'haurà retirat definitivament a la seva consulta. I és que les diferències entre ell i la resta són personals, reflectides aquí en la manera de fer política. Personals, no pas personalistes. Els personalismes són només cosa de SCI. I aquestes diferències, en el cas que ens ocupa, són fonamentals, insalvables.

article escrit a in.directe.cat per Ricard Biel

Crits i insults entre un reagrupat i Emili Valdero a Vilanova

pesolbullit | 27 Agost, 2010 07:53

www.somnoticia.cat

Solidaritat Catalana va fer un acte de presentació ahir a Vilanova davant d'una vintena de persones , on hi havia més d'un reagrupat. Emili Valdero, segons alguns presents a l'acte, va fer un ultimàtum a Reagrupament: "A partir del 4 de setembre és impossible el pacte amb Carretero."

Entre els assistents, hi havia gent de Reagrupament, i un d'ells, en Manel, molt conegut en el món patriòtic de la zona, hauria acusat Solidaritat de dividir: "Vosaltres veniu a dividir. Nosaltres ja tenim els deures fets de fa mesos. I ara, preteneu que els que vulguin pactar amb vosaltres hagin de passar pel vostre l'adreçador." La disputa hauria pujat de to, i el reagrupat li hauria etzibat a Valdero que era "un brut" i que "es dutxés". La resposta de Valdero va ser contundent: "Vés-te'n a la merda". Després d'algun crit més, el reagrupat hauria marxat de l'acte, davant la mirada atònita dels assistents.

POSTDATA: Aquests impostors de SCI tenen el que es mereixen, som molts els sabem que són un simple invent de CiU per dividir el vot independentista.

Revolta a Solidaritat Catalana de Tarragona contra la llista oficial de Bofill i Pereira

pesolbullit | 25 Agost, 2010 06:55

www.somnoticia.cat

Els conflictes de llistes que van afectar Reagrupament a la demarcació de Tarragona sembla que es traslladen ara, de ple, a Solidaritat Catalana, on les disputes per l'elaboració de les llistes estan obertes. La candidatura oficial, afina a López Tena i Uriel Bertran, composta per Hèctor Lòpez Bofill, Albert Pereira i Caritat Garcia, no serà l'única. Els adherits del Baix Camp, molts d'ells exreagrupats, tenen pensat presentar una candidatura alternativa per tal d'evitar l'oficial. Els Solidaris del Baix Camp han vetat López Bofill als actes de la comarca, començant per l'acte d'aquest dimarts a Cambrils, i tenen molt mala relació amb Albert Pereira.

Aníbal Lecter s'incorpora a Solidaritat Catalana

pesolbullit | 23 Agost, 2010 04:31

Pot semblar conya però no ho és , tinc notícies a través d'una persona que s'ha introduït a SCI que una de les darreres altes de SCI és un simpatitzant anomenat Aníbal Lecter. Pot semblar impossible però no ho és, l'han acceptat com a simpatitzant, aquest és el criteri que utilitza Uriel Bertran per seleccionar la gent que entra. Uriel Bertran és qui porta la base de dades de SCI. Si han acceptat En Lecter com a simpatitzant suposo que també acceptarien al comte Dràcula o al Mikie Mouse... quin rigor!!! ...no m'estranya que a la Societat Catalana dels Impostors tinguin tants "simpatitzants", la majoria són noms falsos o inventats. Ara... de militants pocs, molt pocs, pel que sembla tenen menys gent que la Conferència Nacional del Sobiranisme, no arriben a 400 persones, per això estan tot el dia enviant correus als simpatitzants per a que s'apuntin, estan desesperats.

SCI és un partit fantasmagòric condemnat a la desaparició

pesolbullit | 19 Agost, 2010 23:36

Crec que és molt important fer una anàlisi correcta de la situació. Sovint detecto dos greus errors : pensar que SCI actua de bona fe i pensar que SCI representa a algú.

En primer lloc, SCI no vol sumar res , és una jugada bruta per intentar desmantellar RCAT, al darrera estan CiU o ERC, o potser els dos, i el senyor Laporta per qui realment treballa és per CiU, només cal recordar la seva amistat amb Prenafeta i Alavedra i la seva participació al PI, un partit inventat per CiU per dividir el vot independentista. A més a més fan trampes, fixem-nos que volien parlar amb Carretero el 19 d'agost per a que anés a les llistes, quan resulta que per ser candidat segons els seus reglaments cal ser militant i simpatitzant de SCI abans del 16 d'agost.

En segon lloc cal dir que SCI no representa a ningú, són 350-400 militants, no tenen gent, ni temps, ni organització, ni credibilitat, ni dignitat, ni implantació territorial, de fet és un partit virtual, fantasmagòric, un immens farol. Encara no han ensenyat les cartes perquè en realitat no tenen a ningú, fins l'onze de setembre no muntaran una assemblea i volen que hi vagin també els simpatitzants perquè faran el ridícul. No són ningú ni representen res, per tant estan condemnats a la desaparició i és probable que no arribin a setembre, per això ara diuen que volen pactar. La seva idea era no pactar res i desmantellar RCAT, quedar-se amb els seus associats i els seus electors, però com que no ho han aconseguit ara estan desesperats per evitar el ridícul. Són com aquells candidats a la presidència del Barça que diuen que tenen grans suports i al final resulta que no tenen prou firmes.

Carretero està fent el correcte, esperar a que SCI es quedi sense oxigen i mori d'inanició, el temps corre a favor de RCAT i en contra de SCI, l'únic que té a favor SCI és la vaselina dels mitjans convergents. Probablement sense les intoxicacions dels mitjans convergents a molts ja els hauria caigut la vena dels ulls i se'n adonarien de que SCI s'ha creat per dividir i no representa a ningú.

Sense disciplina no es va enlloc, Reagrupament està a punt d'arribar al port i ara toca tancar filles , apretar les dents i donar suport al seu President, tot lo altre són collonades. Quan Cristòfor Colom, que era català, estava a punt d'arribar a Amèrica, diuen les cròniques que els mariners li van dir que volien tornar, si ho haguessin fet avui en dia ningú se'n recordaria ni del seu nom. RCAT va pel bon camí i a les eleccions es recolliran els fruits, si tan malament anés RCAT seria com la Conferència del Sobiranisme, que no pinta res i ningú es preocupa pel que fan.

SCI HA FRACASSAT

pesolbullit | 19 Agost, 2010 16:07

Se'ns van presentar com una possible coalició de partits, han acabat sent un sol parit. Havia de ser un moviement crescut des de la gent de carrer, no ha estat així. Tot plegat ha estat una maniobra de tres persones, un senyor que el volien posar al 15 lloc per ERC i que ha estat 2 legislatures pactant amb el PSC i sense haver treballat mai, un altre que el van descartar per les europees i ara també per les eleccions al parlament i finalment un home nou en política que ell mateix ja deu pensar que ha pres una mala decisió. I tot això omplint-se la boca de regeneració democràtica amb unes llistes que ells consideren obertes però que en realitat són unes llistes en grups ja tancats. Fins i tot jo al principi se'm va despertar la ilusió per aquest moviement. En fi, vist el panorama i sense voler tirar diferents moviments pel terra, jo tinc clar el meu vot: Reagrupament.

Ah! i sobretot demano que aquesta gent no utilitzi les coordinadores de les consultes, almenys la del meu municipi de la qual formo part.

comentari d'un lector de naciodigital.cat

Democràcia Catalana no accepta militants, només diners

pesolbullit | 18 Agost, 2010 23:01

Democràcia catalana no accepta militants, només diners, al web posa "si estàs interessat en afiliar-te a DCat, envia un correu electrònic indicant AFILIACIÓ" seguit del teu nom a l'assumpte i quan s'obri el període d'inscripció rebràs informació més detallada". Quina farum. DCAT deuen ser 10 ó 12 persones, En Laporta i els seus amics, això sí UNS GRANS DEMÒCRATES!!! i SCI són 350 (En Laporta, els dos palmeros, la secretària, les amants, el lloro , el seu majordom , els intoxicadors professionals que ha fitxat i 100 ó 200 enganyats). AIXÒ SÍ QUE ÉS DEMOCRÀCIA, LAPORTA ÉS EL NOU PERICLES!!! això cada cop recorda més el partit GIL de Jesus Gil y Gil.

La paràbola de BEN i MÀMALA

pesolbullit | 18 Agost, 2010 15:49

L'altre dia en Joan Carretero mig en conya mig en serio però amb una càrrega de profunditat tremenda, va venir a dir " ...a Reagrupament vàrem començar a fer els camí de Sant Jaume fa temps, com peregrins dormint al bosc en nits de pluja i en el millor dels casos fosca, i quan estem a mig camí, ens truquen pel mòbil i ens demanen que ens aturem que hi han 3 pseudo-companys, que volen començar el mateix camí, els esperem i no ens belluguem del nostre lloc, doncs ens volen fer un relleu..."

Aquests nois de SC han arrencat amb la força d'un cavall àrab, esperem no s'aturin com un burro castellà.... Jo que sóc un moro vell , veient les formes que gasten els del Califat Uriel-LópezTena-Laporta, els recomano se'n vagin a fer apostolat a Ben-i-Màmala, bonica regió imaginària que espera la arribada del Mesies que la independitzarà batejant-los amb Möet Chandon.

comentari d'un lector de naciodigital.cat

SOLIDARITAT CATALANA ÉS UNA PRESA DE PÈL

pesolbullit | 18 Agost, 2010 05:09

Se'ns van presentar com una possible coalició de partits, han acabat sent un sol partit. Havia de ser un moviement crescut des de la gent de carrer, no ha estat així. Tot plegat ha estat una maniobra de tres persones, un senyor que el volien posar al 15 lloc per ERC i que ha estat 2 legislatures pactant amb el PSC i sense haver treballat mai, un altre que el van descartar per les europees i ara també per les eleccions al parlament i finalment un home nou en política que ell mateix ja deu pensar que ha pres una mala decisió. I tot això omplint-se la boca de regeneració democràtica amb unes llistes que ells consideren obertes però que en realitat són unes llistes en grups ja tancats. Fins i tot jo al principi se'm va despertar la ilusió per aquest moviement. En fi, vist el panorama i sense voler tirar diferents moviments pel terra, jo tinc clar el meu vot: Reagrupament.

Ah! i sobretot demano que aquesta gent no utilitzi les coordinadores de les consultes, almenys la del meu municipi de la qual formo part.

comentari d'un lector de naciódigital.cat

La Societat Catalana dels Impostors s'ofereix per entrar en un Govern

pesolbullit | 14 Agost, 2010 15:55

URIEL BERTRAN, porta 3 legislatures seguides fent de diputat, no ha treballat mai.

Resulta inquietant que SCI ja s'hagi ofert als altres partits per entrar en un govern. Se suposa que lluiten per la independència de Catalunya però diuen que volen ser en un govern en coalició amb altres partits, es a dir, que volen col·locar la seva gent per tenir despatxos i cotxe oficial (això recorda molt a ERC) . Uriel Bertran té 34 anys i porta tres legistatures seguides sent diputat . No ha treballat mai i en aquestes eleccions anava molt avall en la llista d'ERC... és casualitat que hagi vist la llum i de cop i volta hagi decidit que ja no li agrada el tripartit? ...és coherent que digui que ell serà el garant de que el tripartit no sumi quan fins fa quatre dies deia que el tripartit estava molt bé i que només calia renegociar el pacte?

SOLIDARITAT CATALANA =AUTÈNTICA FARSA

pesolbullit | 13 Agost, 2010 23:17

El que no entenc és l'interès que té Laporta a que 3500 persones reagrupades i consolidades amb tot el seu bagatge i credibilitat es desagrupin i dilapidin tota la feina feta per anar a l'assemblea de SCI, un SCI que encara no ha estat constituit com a assemblea, sinó que parla per boca exclusiva i patrimonial de 3 persones. ¿Què és SCI, si no ha estat encara constituit? ¿I DC, el partit unipersonal de Laporta, ja l'hem oblidat?

Laporta, Tena i Beltran diuen, fan desfan, proposen i sentencien, a partir de quina militància (nombre, reunits en quina assembles)? Han estat escollits per les bases de DC i SCI, si és que n'hi ha? A qui justifiquen la seva activitat o bé s'ho autojustifiquen? Qui té més legitimitat, una associació que ha escollit i ha ratificat en tres assemblees una junta directiva o 3 individus que s'han autoescollit com a emperadors sense cap elecció? Ho dic perquè a aquestes tres persones els preocupa molt la qualitat democràtica.

comentari publicat per un lector de naciodigital.cat

Laporta, Tena i Bertran no mereixen cap confiança

pesolbullit | 13 Agost, 2010 15:52

El senyor López Tena va afirmar, el dia va venir a Girona, que els qui criticàvem Solidaritat Catalana érem guàrdies civils. La mentida, si no queia ja pel seu propi pes, va quedar absolutament desmentida quan l'acte va finalitzar i els assistents, molts dels quals crítics amb Solidaritat Catalana, no vam poder "interrogar" els ponents i no hi va haver possibilitat de formular ni una sola pregunta. Quina vergonya de Guàrdia Civil que estem fets! Fa pocs dies em vaig plantejar no criticar més Solidaritat Catalana, ja que, tot i tenir clar que Laporta, Tena i Bertran no em mereixen cap confiança i no sé quins motius obscurs els han empès a fotre tot aquest merder, sé que dins d'aquest nou projecte hi ha força patriotes. Però tot té un límit. La guerra bruta contra Reagrupament s'ha intensificat els darrers dies, amb notícies falses i anuncis programadíssims per fer mal a l'associació presidida per Carretero, que porta treballant mesos i mesos perquè els catalans independentistes tinguem representació en el Parlament. És curiós veure com tot això de Solidaritat Catalana no arrossega militants de CiU i Esquerra, i només es pretén fotre mossegada a les files reagrupades. L'objectiu dels tres tenors és, doncs, proclamar la independència o matar Reagrupament? A mi la resposta em sembla evident, com que el cel és blau i el català és la nostra llengua. Clar que sempre n'hi ha que diran que el català és un dialecte i el cel blau no el veuran perquè a l'infern no n'hi ha.

article de Jordi Colomer a www.somnoticia.cat

La sra Montilla és Record Guiness en acumulació de càrrecs

pesolbullit | 12 Agost, 2010 04:19

Delirants declaracions del trio calavera

pesolbullit | 09 Agost, 2010 18:46

Ahir mentre esmorzava vaig llegir la delirant entrevista que li van fer al diari avui al trio calavera, on deien unes estupideses que molta gent no s'atreviria a dir ni amb catorze cubates. L'Uriel , que va fer de palmero del segon tripartit, deia que ell seria la garantia de que no es repetís tripartit, Laporta , que va barallar-se amb el 90% dels seus directius al Barça, deia que ell buscava la unitat, i Lòpez Tena deia que les llistes de SCI es farien com als USA i al Canadà, la qual cosa és falsa perquè els partits d'allà no són assemblearis i allà no hi han llistes, allà hi ha un sistema majoritari, no proporcional com aquí. La Sociatat Catalana d'Impostors (SCI) és una gran burla ideada per un submarí de Puigcercós (l'Uriel) i un submarí de David Madí (En Lopez Tena), dos mentiders, que volen que RCAT es disolgui per acontentar els seus amos, ERC i CiU .Si En Laporta no ho veu que es posi ulleres, de totes maneres em pregunto quina mena de president de Catalunya pot ser aquest senyor si s'ha deixat enganyar per aquests dos mindundis. Com més aviat desemmascarem a aquests impostors millor. SCI no ha servit per sumar res, només està servint per dividir als independentitstes i afavorir CiU i ERC.

POSTDATA: una cosa tenen en comú aquests tres, estan grassos com bacons, podrien protagonitzar el conte dels tres porquets.

Laporta hauria de ser més humil

pesolbullit | 07 Agost, 2010 23:40

Aunque lo escriba en castellano no dejaré de ser claro. Me cae muy bien el señor Laporta y le tengo un gran aprecio por su labor en la catalanización del barça, pero pienso que ha caído en el error de considerar que el mundo del futbol sea igual que el de la política. Pienso que debería de ser más humilde y ponerse al mismo nivel que el resto de personas que deseamos la independencia de Catalunya.

Si quiere unir el independentismo, debe de ser consecuente. No se puede pregonar la unión del independentismo mientras se actúa dividiéndolo. Si se quiere hacer una Solidaritat Catalana transversal, lo mas correcto y formal sería mantener largas reuniones con el resto de partidos para detallar bien los acuerdos. No se puede lanzar una propuesta así, por las buenas, en una rueda de prensa, sin mas precisiones sobre el programa.

Reagrupament no tiene de ningún modo el monopolio del independentismo, pero hay que reconocer que es el único partido formado con posibilidades de entrar en la cámara con una base social. Ha costado muchos esfuerzos formarlo, y se formó un año antes definiéndose en los mismos puntos de SCI. Si Laporta, López Tena, y Uriel Bertrán desean realizar lo que claman, lo más coherente con su discurso sería entrar en Reagrupament con humildad, bajo el mismo procedimiento que un ciudadano normal entra en un partido.

El señor Carretero ya se esforzó y pasó sus problemas en Reagrupament para prepararle un lugar al señor Laporta. En cambio, el señor Laporta, conociendo los esfuerzos de Carretero, ha continuado tirándole largas a Reagrupament.

El señor Laporta estaba mejor en el barça. Carretero pecó de ingenuo, y ahora es consciente le han manipulado para hacerle perder el tiempo creandole problemas internos en Reagrupament.

Aprovechando el poder mediático, se ha puesto en escena un nuevo partido político que complica más la situación, o sea, dividir todavía más el independentismo.

comentari de Santiago F. a naciodigital.cat.

Quin joc fa l'Uriel Bertran ?

pesolbullit | 06 Agost, 2010 16:11

Fa gairebé un any viatjava amb els Ferrocarrils de la Generalitat i al costat hi havia un grup amb una regidora d'una ciutat del Vallès. Era d'ERC i em vaig delir amb el que deia sobre en Carretero, en Bertran i en Puigcercós. Deia que en Puigcercós ho feia molt bé i que en Bertran era un xicot d'aquest Puigcercós. Però tot sense cap mala sang ni res. Tot es confirma.
Els Catalans - com els Irlandesos del 1916 al 1921 - haurem de lluitar contra l'Enemic Espanyol (aliat ara ja amb els Francesos) i alhora neutralitzar dos tipus de gent: els ambiciosos sense escrúpols i els agents dels Espanyols i pagats per Madrid que ja "sont à l'oeuvre dans les coulisses". En Carretero ja va advertir que els serveis secrets espanyols fa temps que són presents al món independentista i jo afegiria que els Francesos també car tenen una por molt gran que la "fièvre nationaliste prenne dans l'Héxagone". Diu en Sellarès que ens trencaran la cara. En Pujol que "prendrem mal". Fa anys vaig visitar el Calvados (Normandia) i les platges del D-Day i vaig parlar amb molts vells normands que hi eren. Us puc assegurar que serà dur i hi haurà "casualties". Però NO HI HA PAS RES més DOLç que el gust, l'olor i el sentiment de la LLIBERTAT. Qualsevol patiment restarà ínfim i petit el jorn que l'única bandera que onejarà als pobles i ciutats catalanes, als jutjats, a les comissaries i arreu de la Pàtria sigui la Catalana. Quan podrem anar pel món amb el nostre passaport.

comentari de Pere de Lausanne a naciodigital.cat

'Reagrupament' al Berguedà no ha rebut cap petició formal de baixa

pesolbullit | 05 Agost, 2010 23:51

www.dbergueda.cat

L'actual coordinador, Ramon Plana, fa expressat que només els consta la voluntat expressada públicament d'Albert Torres i Quim Espelt

L'actual coordinador de Reagrupament al Berguedà, Ramon Plana, ha fet públic un comunicat on explica que actualment a Reagrupament no hi ha cap petició formal de baixa i només els consta la voluntat expressada públicament d'Albert Torres i Quim Espelt, que recullen i fan efectiva. Tota la resta de persones continuen sent membres de ple dret de Reagrupament i lamenten l'intent d'instrumentalització de què són objecte.

Plana aclareix que en cas de confirmar-se totes les baixes anunciades, representarien un 40 per cent dels associats al Berguedà. Sis d'aquestes baixes potencials (un 37 per cent del total) es van donar d'alta fa un mes, just abans de les eleccions a la junta comarcal.

Des de Reagrupament respecten totes les opcions polítiques i encoratgen tothom a exercir lliurement les seves preferències personals.

En Titot es desmarca de SCI (Societat Catalana d'Impostors)

pesolbullit | 05 Agost, 2010 15:30

reproduït del bloc d'En Titot

He esperat uns dies per veure si Solidaritat Catalana per la Independència era un gest o una posició. Que s'hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó evidenciar la renúncia dels altres. I per tant, en essència, no veig que SCI pretengui el que diu: constituir una majoria que proclami la independència per Tots Sants.

Jo, de posició ja en tinc una, l'Esquerra Independentista i no tinc motius per moure-me'n ni renunciar-hi.

Però no ens discutirem a l'hora de proclamar la independència, sinó a l'hora de redactar la constitució.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174028

Les desercions programades pels crítics a Reagrupament no arriben a l’1% de la militància

pesolbullit | 05 Agost, 2010 00:43

El sector crític de Reagrupament està escenificant la seva sortida de l'associació liderada per Joan Carretero amb la intenció de crear la imatge falsa d'una desbandada general de militants. Som Notícia ha pogut comprovar que aquests anuncis d'abandonament han estat estratègicament planificats perquè ja havia estat avisat que passarien aquests fets fa més de dues setmanes. Segons fonts solvents, els crítics que han abandonat l'associació a lesTerres de l'Ebre, el Baix Camp i el Berguedà volten la trentena, xifra que no representa ni l'1% dels gairebé 3.500 associats. Els dimissionaris del Berguedà han acusat la junta de Reagrupament de "manipulació del cens electoral a les ultimes eleccions comarcals de l'associació al Berguedà". Un membre de la junta de Reagrupament consultat per Som Notícia ha assenyalat que un dels dimissionaris havia intentat associar més de mitja dotzena de familiars pocs minuts abans de les eleccions. Segons Reagrupament, aquests darrers dies hi ha hagut més altes (una norantena) que baixes (una trentena), i considera que l'efecte crida de Solidaritat Catalana no està fructificant.

www.somnotícia.cat

SOLIDARIDAD CATALANA UN PARTIDO RARO

pesolbullit | 04 Agost, 2010 23:52

http://www.todo-es-muy-raro.balearweb.net

Solidaridad Catalana per la Independencia es un partido independentista creado por Joan Laporta que ya tiene dos nuevos miembros fundadores de hecho, uno Alfons López Tena deja Convergéncia y el otro Uriel Bertran deja ERC. Esta doble procedencia confirma definitivamente que el partido Solidaridad Catalana es un intento de resucitar el "colombismo". ¿Qué es el colombismo? El colombismo es un término que proviene de la etapa más feliz de la Convergéncia pujolista y consistía en tener dos personajes que supuestamente eran lideres de esquerra republicana hasta que un golpe de sensatez los expulsó por bocazas y uno se fue a pasarlo bien a Marruecos antes de hablar con Millet y la otra se mueve como pez en el agua por los platós de salsa rosa como la más lista de la reunión. Estos dos lideres, especialmente Colom, se dedicaban a radicalizarse convulsivamente cuando Pujol lo ordenaba. Aquellas cosas que Pujol no podía decir porque estaba pescando en Madrid(Peix al coba) lo decían ellos. Ahora el Partido Solidaridad Catalana se ha fundado para hacer lo mismo con el futuro ganador de las elecciones Artur Mas y se resucitará el modelo anterior , es decir Más a pescar y Laporta y sus muchachos a luchar desde aquí por el Referendum , la Independencia y l'Estat Català.

La massa llarga vida del diputat Uriel

pesolbullit | 04 Agost, 2010 16:35

http://www.naciodigital.cat

La setmana passada el diputat d'ERC i impulsor de Solidaritat Catalana, Uriel Bertran, anunciava que deixava l'escó al Parlament. Pocs dies després enviava un correu obert al Grup parlamentari d'ERC demanant informació de com ho havia de fer. Anna Simó, la portaveu del grup, li va demanar si deixava l'escó a Esquerra o passava al grup Mixt. L'opció va ser la primera.

La Mesa del Parlament encara espera la renúncia. Diuen que el motiu és que la Mesa no es reunirà fins a finals d'agost. Però el seny calvinista afirma una altra cosa. Ja ho diuen, en política rarament el que veus és el que obtens. En els temps que corren i amb les il·lusions desbocades, molts dels seus seguidors i de la seva coalició no poden suportar gaire realitat.

En qualsevol cas, és lleig. No es pot vendre regeneració quan la porta, per hedonisme, per mandra o per excepcions dilatòries no s'ha tancat. Com deia Bertold Brecht, "encara que sigui un amic el qui se'n va, s'ha de tancar la porta, si no, fa massa fred".

Quico Sallés

Sospita Catalana

pesolbullit | 03 Agost, 2010 23:18

Quan hi ha un assassinat o un robatori, però encara manquen proves del delicte, la policia actua -almenys a les pel·lícules- de la següent manera: El primer lloc on busquen és a la família, i la primera pregunta que es fan és: a qui beneficia tot plegat? Qui en treu rèdits? Segons sembla, resulta una manera eficaç d'enxampar el culpable.

A dos mesos de les eleccions nacionals, cap moviment improvisat es pot posar la medalla de democràtic i d'unitari, sinó tot el contrari, genera moltes sospites. Enlloc de començar la campanya per convertir els pròxims comicis en un referèndum per la llibertat ens estem discutint entre nosaltres. Divide et impera. El gran beneficiat és, òbviament, l'Estat espanyol, però crec que el culpable és algú dels nostres. Els catalans en som capaços, motivats per interessos ocults, ressentiments i una falta de disciplina còsmica, mai vista. Sempre diem: "Els espanyols ens ho posen fàcil per ser lliures, no ens volen". Crec que això és inversament proporcional al difícil que ens ho posem nosaltres mateixos.

Una de les grans diferències entre Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana és un sobret marró. M'explico. Fa més d'un any, Reagrupament omplia les Cotxeres de Sants per començar a bastir una alternativa transversal al Parlament, i calien associats perquè es començava des de zero. Aquells actes es pagaven gràcies a la donació voluntària de tots els assistents, que dipositaven la quantitat que volien en un sobret marró, que era a les cadires. Podem parlar de xifres, de treball, d'implantació, o fins i tot, d'egos, però vull recalcar que Reagrupament no té hipoteques i és l'única eina que pot assegurar un paper valent i coherent al Parlament.

article de Marc Cros a somnoticia.cat

SALVADOR CARDÚS: LA UNITAT NO FA LA FORÇA

pesolbullit | 02 Agost, 2010 23:45

www.naciodigital.cat

L'aparició sobtada de Solidaritat Catalana per la Independència, resultat d'una iniciativa individual sense cap base associativa ni ideari previs, i decidida com a resposta al fracàs -previsible- de la petició de referèndums al Parlament de Catalunya dels senyors López Tena i Bertran, no ha fet altra cosa que augmentar la confusió i la incertesa sobre quines seran les possibles candidatures independentistes a les properes eleccions catalanes. I forma part del desconcert el fet que Joan Laporta, de la nit al dia, hagi canviat els plans i els socis preferents que havia anunciat en el seu moment. Si, a més, tenim en compte que hi ha una obsessiva -i jo crec que equivocada- demanada d'unitat urgent en l'independentisme que força decisions poc reflexives, la percepció de ser davant d'una més gran fragmentació, amagada amb crides poc sinceres a la integració, encara neguiteja més. És en aquest marc que voldria fer les següents consideracions.

Sobre Solidaritat Catalana. D'aquesta proposta m'inquieten moltes coses. D'entrada, sorprèn que es vulgui nascuda "de baix a dalt", quan de moment només té un "dalt" que s'ha demostrat arrauxat en les primeres passes. A més, molesta l'actitud arrogant i de menyspreu cap a altres organitzacions com Reagrupament, que té milers d'associats aconseguits en prop de dos anys de treball, un ideari aprovat en assemblea multitudinària i una visió estratègica sobre l'assoliment de la independència, i que ara Solidaritat pren com a seva després que dos dels seus promotors l'haguessin desqualificat repetidament. Fins i tot, hi ha gestos que permeten sospitar que es vol créixer desarticulant Reagrupament a favor d'aquesta nova i impulsiva marca. I tampoc no són convincents les apel·lacions demagògiques al "poble" per emmascarar els tacticismes organitzatius. Ara bé, el que és impropi d'una actitud veritablement democràtica és la seva pretensió que tot el sobiranisme, inclòs el de CiU, s'hagi d'aplegar incondicionalment sota el seu paraigua benefactor i improvisat, utilitzant un estil entre condescendent i perdonavides que si no fes el ridícul, faria por.

Sobre l'obsessió d'unitat. A tots plegats ens hauria de fer pensar que malgrat l'èxit de les consultes per la independència o de la manifestació del 10-J, les expectatives electorals de l'independentisme, tant del parlamentari com de l'extraparlamentari, siguin tan baixes. L'obsessió per la unitat neix d'aquesta aparent incongruència, que porta a creure que la solució de tots els mals seria presentar una sola oferta electoral. Ens tornem a equivocar. La meva opinió és més radical: si les expectatives de vot són baixes, no és per manca de votants ni per la desunió, sinó per la manca d'una proposta que generi confiança. Tal com ja he escrit en altres ocasions, ni que de moment sigui la millor, ni tan sols Reagrupament ha estat capaç d'arribar a les eleccions amb una proposta electoral prou sòlida. Se'ls ha vist massa pendents de la decisió -que al final ha estat capriciosa- de Joan Laporta, i ha tingut altres mancances greus de comunicació. Però tampoc no ha estat prou encertada la Conferència Nacional pel Sobiranisme, en la qual la unitat com a bé suprem i amb tothom, la converteix en un totum revolutum que en cas d'arribar al Parlament, esclataria en menys de vint-i-quatre hores. Estic convençut que la unitat a qualsevol preu, que certament evitaria la fragmentació provisionalment, no faria altra cosa que augmentar encara més, i amb tota la raó, la desconfiança de l'electorat. Personalment, no estic disposat a votar independència peti qui peti i sense garanties de rigor democràtic i d'estabilitat en el seu treball polític futur. La independència no és un esport de risc que s'acaba quan has arribat al final del torrent. A l'independentisme, com a qualsevol altra proposta política, se li han d'exigir les més altes virtuts cíviques i ha de passar els filtres de qualitat més exigents. Si no, no mereix el vot.

Sobre les properes eleccions. A les eleccions d'aquesta tardor, a més de fer desplaçar la centralitat política cap al sobiranisme, els catalans votarem amb l'objectiu de tenir el millor govern possible després de set anys d'una coalició que s'ha entrebancat tota sola, i votarem a qui sembli més capaç per dirigir una situació de gravíssima crisi econòmica. Un independentisme que oblidés aquests dos aspectes, seria absolutament irresponsable. I la qüestió és que, a hores d'ara, les possibles noves ofertes independentistes han fet tard i no tindran gran cosa a oferir respecte d'allò que també forma part de la convocatòria. Per tant, la meva opinió és que l'independentisme, si bé és lògic que no vulgui renunciar a presentar-se a aquestes eleccions, ha de saber posar els seus principals objectius en un termini mitjà, per créixer i consolidar-se políticament. Jugar amb l'expectativa d'"o ara, o mai", comprensible en el cas d'algunes biografies personals, des del punt de vista del país, ens acostaria més al mai que a l'ara!

Allò que és vell encara no ha mort, i allò que acaba de néixer és molt tendre. Cal paciència, no precipitar-se i ser democràticament exigents.

AIXÒ NO ES FA, Sr. LAPORTA.

pesolbullit | 02 Agost, 2010 16:01

Quan feia més d'un any que Omnium i la societat civil catalana treballaven per donar resposta a la previssible sentència del TC, un senyor anomenat José Montilla i un partit, el PSC, que ni en somnis hauríen convocat una manifestació com la del 10-J, s'hi afegiren a darrera hora amb la desvergonyida pretensió, a més, d'apropiar-se-la i d'organitzar-la al seu gust. Oi que ho recordeu? El Dr. Carretero ha parlat clar com mai no ho ha fet cap polític a Catalunya des de la guerra civil, i això li costà el càrrec a ERC. Cap problema: Se n'anà a viure de la seva professió, amb menys diners probablement dels que li donava la política, però amb el cap ben alt i la consciència tranquila. Sóc dels imbècils que valoro i honoro capteniments com el seu. Ell i reagrupament porten més d'un any treballant per trencar el cercle viciós en que una casta política acomodatícia i corrupta manté presoner el país sencer. I és precisament ara que un expresident del Barça, després de dir-nos durant sis mesos que "se sent moralment reagrupat", es presenta amb les seves mans netes, envoltat d'un exmembre d'ERC i un altre de CiU, dient a Joan Carretero i Reagrupament que aquí estàn ells i que s'aparti tothom i que qui vulgui sortir am ells a la foto llançi per la borda la feina d'un any, prengui número i es posi a la cua. Ara ja no hi ha silenci ni boicot mediàtic. Doncs bé: Crec que ja puc trencar el meu més que prudent silenci. Tot plegat em sembla prou lleig, baix, deslleial i mancat d'escrúpols com per dir que, si les coses no canvien molt i puc fer-ho, el meu vot serà per al Sr. Joan Carretero, que no dubto ens farà saber a tots què pensa de tot plegat i el camí que pensa prendre.

comentari de Carles Viñals Casado a www.naciodigital.cat el 31 de juliol

Soliraritat Catalana per la Independencia = muntatge CDC-ERC

pesolbullit | 01 Agost, 2010 23:52

Comentari publicat per un lector de naciodigital.cat el 31 de juliol

Però no us adoneu que aquesta Solidaritat arribada a darrera hora és un muntatge de Convergència i Esquerra utilitzant els seus peons: López Tena (Madí) i Uriel (Puigcercós) entabanant en Laporta, pressionat des de fa temps també pels lobbies convergents perquè no jugués a favor de Reagrupament?
Però si l'operació està cantada! Tres cares conegudes, el mateix full de ruta de Reagrupament, al qual intenten llançar una opa hostil i a més fer quedar com els dolents de la pel·lícula que no volen la unitat. I quina unitat representen Tena, Laporta i Uriel?, si a la seva crida no ha respost positivament cap organització parlamentària ni extraparlamentària, si els 15.000 supporters que diuen que tenen no estan ni tan sols adherits via domiciliació bancària i com a molt són una mena d'amics de tipus Facebook, si els primers que s'hi han apuntat amb enorme entusiasme són aquells sectors de Reagrupament que sempre han intentat dinamitar aquest moviment des de dins amb picabaralles internes ridícules...
CDC i ERC tenien clar que una candidatura de Reagrupament encapçalada per Laporta dinamitava el mapa polític català (els cervells convergents i d'Esquerra ho van veure clar el 10 de juliol) i han mogut fitxa: per una banda, donar la imatge de dispersió i divisió independentista, cosa que pot provocar que els votants independentistes desinformats es quedin a casa o votin CiU i ERC com a mal menor com a opcions més segures. I per una altra banda intentar neutralitzar Reagrupament amb una Solidaritat que l'endemà de les eleccions estarà al servei de convergents i Esquerra com una mena de marca blanca, amb la qual cosa impedirien que una força rupturista com RCat foti canya des del Parlament.
Nois, el parany ja està posat. Ara tan sols cal veure quanta bona gent hi cau de quatre grapes

Laporta, L.Tena, Uriel: QUI ES QUI

pesolbullit | 01 Agost, 2010 17:30

Dimecres a l'hora baixa vaig anar a la presentació de Solidaritat Catalana, la darrera invenció que en nom de la unitat surt en l'espectre independentista, la qual es vista per molts com a una OPA hostil d'ERC i de CDC a Reagrupament, i pel que sembla, un té moltes sospites al respecte. La sala no era gaire gran, i tot i la munió de gent que hi havia, no superaven les 300 persones. Un servidor es va posar a la sortida i pacientment va comptar el nombre d'assistents. Però vaja, hi havia gent, i sobretot espectació mediàtica.

Entre la calor, els tres barítons van sortir a l'escenari. En primer lloc un fluix Uriel Bertran, un dels delfins de Puigcercós dins de les JERC, màxim responsable d'un dels corrents que el propi líder republicà va estructurar per negativitzar la puixança de Carretero. Uriel, amb sou a les Joventuts i a Esquerra des de ben jove, fa un any va preferir romandre a Esquerra, on tenia feina, sou i les ordres del seu amo de tota la vida. Aquesta és la seva aportació a l'independentisme, una burgesa panxa i un sou d'alliberat, que amb els anys s'ha engreixat amb el de diputat. Perquè plega d'Esquerra ara? Just quan Puigcercós ha fet una crida al retorn cap a l'independentisme. Realment ha marxat? O simplement forma part d'una comèdia orquestrada per les direccions d'ERC i de CDC?

El valencià López Tena va ser el més dur en el seu parlament, parlant d'unitat quan fa un any no la volia i blasfemava públicament de Reagrupament. Aquest personatge, a sou de Convergència Democràtica, ha estat sempre un home de la confiança de David Madi per controlar part dels votants independentistes. La seva feina en les consultes és innegable, com també ho és el seu tarannà casernari i autoritari, més típic d'un president d'un casal faller que d'un independentista català. Tena té un passat fosc, allunyat de l'independentisme històric, poc avesat al diàleg, manaire com el que més, i també amb sou públic. Perquè ara vol la unitat quan fa un any no la volia? Perquè ha canviat en tan poc temps de parer? Ja no li serveixen les consultes? qui hi ha al seu darrere?

Per finalitzar el Jan Laporta, el tonto útil en aquesta pel"lícula, la peça clau que buscava Reagrupament i que de tant fer-se esperar s'ha aliat amb els succedanis d'ERC i CDC, per dividir el vot independentista. Uns succedanis que han comptat amb el suport de gent de Reagrupament que en el seu moment va marxar crispada de la Segona Assemblea, com Francesc Abad, un fosc personatge que sempre ha viscut de les divisions i dels merders. Es seus problemes dins de les entitats on va militar han estat sempre constants, fins i tot, en una reunió amb militants d'una petita organització independentista, integrada a Reagrupament, pretenia que signessin per força un document contrari a la praxi de la direcció de Reagrupament. Aquest senyor, ha estat durant mesos, dient pestes de Reagrupament, i dels seus militants, i ha estat un dels principals atiadors de l'afer de la "Sandra Lomas". La seva web no ha parat d'insultar Reagrupament i els seus militants. El motiu del seu emprenyament és que la direcció de Reagrupament va rescindir els seus serveis com a professional de la comunicació, optant per una altra empresa. Així de clar, per peles.

En Jan Laporta, un cop finalitzada la conferència, amb les súpliques de la Patrícia Gabancho demanant la unitat, va posar una nota al seu Facebook, en la qual convidava la gent a militar a Democràcia Catalana i s'ignorava l'adhesió a la Solidaritat Catalana muntada per Puigcercós i Madí. Aquesta és la veritat, i només cal anar a Internet per comprovar-ho. Què va passar pel cap de Laporta? Ha vist les fosques intencions dels seus nous correligionaris?
Cal cercar la Unitat, però cal també ésser conscients de la feina duta a terme per la gent de Reagrupament, i com no, la paciència que han tingut esperant a un Laporta que els ha fet botifarra. La jugada de Madí i Puigcercós ha sortit perfecta, i convindria que tot bon independentista emmarqués el nom d'aquests dos botiflers i vividors en algun lloc.

Volem la unitat, però tampoc a qualsevol preu. I menys encara amb personatges de fireta com el cebós del Bertran o el valencià del Tena. Vull una llista, però sense vividors i manaires.

comentari publicat per un dels lectors de naciodigital.cat el 31 de juliol.

Laporta es posa al servei de CiU

pesolbullit | 01 Agost, 2010 05:44

El 28 de març vaig publicar un article de tribuna.cat que explicava que CiU volia impedir com fos que Joan Laporta es presentés amb Reagrupament i que estaven pressionant, "persuadint" al Laporta del que li podia passar si es presentava . Els fets semblaven indicar que En Laporta havia sigut valent i havia aguantat les pressions, però els fets recents demostren que no va ser així, En Laporta devia valorar els pros i contres i finalment va acceptar posar-se al servei de CiU. Pensàvem que la consigna era que no es presentés però pel que sembla al personatge més tèrbol de CiU se li va ocòrrer una idea maquiavèlica: que el Laporta fes d'escalfabraguetes de RCAT, provoqués problemes dins RCAT, fes esperar mesos i mesos a RCAT i al final es presentés en una pseudocandidatura independentista que plagiés el discurs de RCAT i que li fotés tots els vots , l'objectiu era divivir el vol independentista i fer plegar RCAT. Primera fase: desmuntar Rcat. Segona fase: auto-disoldre Solidaritat o integrar-la a l'establisment de partits polítics de sempre. Tercera fase: que ens quedem com sempre, colonitzats i amb un Parlament supeditat a Madrid.

No és la primera vegada que Laporta treballa per CiU, ja va participar en la fundació del PI, un partit finançat per CiU que tenia l'objectiu de destruir l'independentisme català.

Els independentistes ja sabem on estan els traidors, cap independentista pot votar aquesta Selecció de Candidats Impostors (SCI).

CiU i Esquerra contra Reagrupament

pesolbullit | 31 Juliol, 2010 16:00

www.somnoticia.cat

Alfons López Tena i Uriel Bertran, consellers nacionals de CDC i Esquerra respectivament, han dimitit dels seus càrrecs. Aquesta estratègia conjunta podria ser el primer moviment dels dos partits parlamentaris per aturar Reagrupament.

Després de la sentència i del clam independentista de la manifestació de dissabte, els partits sobiranistes han quedat descol·locats, ja que la protesta massiva era, en part, contra l'actual classe política. Convergència, a tocar de la majoria absoluta, no volia veure la sentència ni en pintura, i Esquerra, que espera una bona patacada electoral, sap que no capitalitzarà el vot independentista.

Els dos partits, que porten anys barallats i mai no s'han atrevit a fer el Pacte Nacional, sembla que, finalment, s'han posat d'acord. Això sí, per anar contra Reagrupament. En aquesta guerra bruta hi participarien tota l' amalgama de partits que veuen la irrupció de Reagrupament com un perill. Des de Convergència, de la mà d'Alfons López Tena, a Esquerra, per mitjà de la mà dreta de Puigcercós, Uriel Beltran. Passant per Suma Independència i les CUP.

La idea és fer un partit independentista i transversal, exactament com Reagrupament, però amb el vistiplau dels poders fàctics catalans. És la solució que els partits tradicionals optarien per no perdre poder i evitar la regeneració democràtica que vol impulsar el partit de Joan Carretero.

Laporta pot ser el desllorigador de tot plegat. Laporta ha reconegut que està "moralment reagrupat" i té sintonia absoluta amb el partit grana, però, finalment, podria optar per l'opció sense perill, i unir Democràcia Catalana amb els impulsors de les consultes. A la manifestació, Laporta va desfilar amb la portaveu de les consultes, l'Anna Arque. Laporta pot unir els dos moviments o, en canvi, podria fragmentar l'independentisme desacomplexat en dos - i crispar encara més tot l'univers independentista-. En una situació, de conflicte obert amb Espanya, que exigeix la màxima unitat possible.

Ningú no discuteix la vàlua de l'Alfons o de l'Uriel, però vénen dels dos partits que han portat a Catalunya a l'actual atzucac. Si el seu compromís és sincer, i volen una candidatura independentista i unitària al parlament, s'han d'unir amb la gent de Reagrupament, que porta mesos preparant i treballant en aquesta direcció. Si són valents, i es reagrupen, segur que tindran un lloc destacat a les llistes, i qui sap, potser també a la història.

Marc Cros

Descoberts dos impostors

pesolbullit | 30 Juliol, 2010 23:30

Aquests dies he estat recollint informació sobre aquesta sorprenent i sospitosa candidatura anomenada SCI, en breu informaré del tema, només puc dir que tinc informacions que demostren que al darrera d'aquesta candidatura hi han dos impostors, que l'únic que pretenen és servir a uns amos que no són precisament independentistes.

Visca la Terra , muiren els traidors!!!

Xavier Sala Martin: Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

pesolbullit | 29 Juliol, 2010 00:08

He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s'ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l'era Rosell i no pas com el número 69 de l'era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s'acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s'entrega el trofeu. I com que la copa de la lliga no s'entregarà fins a finals d'Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s'ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes... però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit "seguint criteris de prudència" apuntar-se la lliga del 2010... i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien "descobert" que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d'11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny.

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com poden els resultats canviar d'una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l'exemple de la copa: s'apropia dels èxits econòmics de l'anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se'ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d'un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s'ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l'ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d'èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d'uns serveis que es produiran durant l'etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se'ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l'era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l'era Rosell i moltes de les despeses de l'era Rosell s'assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l'informe d'auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m'ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions.

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els "nous" comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar.

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi "a hundred million dollars". No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió.

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s'han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se'ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la "venda" d'Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d'imputar nosaltres encara que la venda l'hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d'altres coses s'apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se'ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça... sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l'any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s'intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil"litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la "reformulació dels comptes" no altera pas aquesta conclusió. L'únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l'únic que es qüestiona és l'exercici al que s'assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d'explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l'any que ve: si s'assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d'aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l'aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l'any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l'any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l'any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l'aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s'arriba a zero. A partir d'aquí l'aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d'apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l'era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l'aval passaria a ser zero immediatament. D'aquesta manera, Rosell i la seva junta s'estalviarien els costos d'avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d'un aval està al voltant d'un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s'estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca... cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells?

reproduït del facebook de Xavier Sala Martin

La set de venjança de Rossell no té límits

pesolbullit | 28 Juliol, 2010 20:42

Continuen les difamacions i les insídies de la junta de Sandro Rossell contra la junta directiva anterior, aprofiten cada minut i cada segon per intoxicar, desprestigiar i culpar-los de tot, potser ja n'hi ha prou, només cal veure com estava el Barça l'any 2003 i com està ara , estan fent mal al club però se'ls hi en refot. Me'n recordo perfectament de la fractura que van crear en el barcelonisme els irresponsables Núñez i Cruyff i ara Rossell ens fa anar pel mateix camí... qui és el senyor Faus? com pot aquest aprenent d'economista posar en dubte els números de Xavier Sala Martín, el millor economista que tenim a Catalunya i probable premi nobel d'economia en el futur? ...

POSTDATA: Sandro Rossell és multimiliorari, té un patrimoni de més de 250 milions d'euros, això ho sap tothom, el que hauria de saber tothom també és que té aquest senyor és un protegit de CiU i del Comte de Godó i que tota la fortuna li ve del seu papa, natural d'Àger (la Noguera) , que era l'home més ric del poble i que va fer fortuna quan se'n va anar a viure a Barcelona.

POSTDATA BIS: Jose Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona durant molts anys, va fer de notari a Balaguer abans d'anar-se'n a Barcelona, on van fer una gran fortuna ell i els seus amics... curiosament Àger està al costat de Balaguer.

El Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU avala la legalitat d'una declaració d'independència unilateral de Catalunya

pesolbullit | 25 Juliol, 2010 16:55

La decisió del Tribunal de La Haia , reconeixent el dret d'una nació a declarar-se independent de forma unilateral com a exercici del seu dret a l'autodeterminació és històrica i importantíssima i obre les de la futura independència de Catalunya.

www.reagrupament.cat

Avui s'ha conegut que el Tribunal Internacional de Justíca, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha reconegut la independència de Kosovo en dictaminar que la independència promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008 "no viola la legalitat internacional" i que la seva secessió és la"manifestació del seu dret a l'autodeterminació". Espanya havia intervingut en el procés defensant a l'audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo. Per primera vegada en la història un tribunal decideix sobre la independència d'un país i crea un precedent per altres nacions sense estat.

Article de Vicent Partal a vilaweb.cat :

La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres.

La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny.

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna.

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document (pdf), en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents:
-el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80)
-de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81)
-el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència -i atenció a l'ús del plural! (§ 84)

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc.

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament.

Entès això, ara no poden dir mentides.

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió.

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por.

Per cert: enhorabona.

Una consulta al País Valencià preguntarà si Els Ports han de formar part de Catalunya

pesolbullit | 25 Juliol, 2010 05:01

La plataforma 'Els Ports en moviment' preguntarà aquest cap de setmana als habitants de la comarca dels Ports si creuen que així 'les perspectives de futur comarcals millorarien'. L'organització ho considera 'un toc d'atenció a la classe política valenciana'.

La plataforma "Els Ports en moviment" va més enllà de la defensa de les emissions de TV3 al País Valencià i ha impulsat una campanya per celebrar una consulta popular en què es preguntarà als habitants dels Ports si creuen que "les perspectives de futur comarcals millorarien" si s'intregressin en una altra comunitat autònoma?".

La consulta, que tindrà lloc aquest cap de setmana, coincidint amb la diada comarcal en què se celebra l'Aplec dels Ports, no serà vinculant. Tanmateix, segons l'organització, pretén constituir un acte protesta per mostrar el "malestar" amb el tractament que la comarca ha rebut de manera secular, i per "fer un toc d'atenció a la classe política valenciana".

"Els Ports en moviment" defensen que la població té dret a decidir de quina Comunitat Autònoma volen formar part i al·leguen que " són nombroses raons les que ens vinculen amb els nostres veïns més immediats: som de les terres de l'Ebre, compartim llengua amb els nostres veïns catalans i aragonesos, pertanyem a la Diòcesi de Tortosa des d'abans que existiren les províncies, i històricament representem un punt de trobada entre l'Aragó, Catalunya i l'antic Regne de València".

La consulta tindrà lloc a al carrer Sagrat Cor de Vilafranca i es podrà votar tant dissabte 24 com diumenge 25, d'11:00h a 20:00h. Hi haurà dues urnes, una per la gent de la comarca i una altra per aquelles persones que no estiguin censades als Ports però que volen manifestar la seva opinió al respecte, sempre i quan siguin majors de 16 anys i presentin el seu DNI a la mesa electoral.

reproduït de cronica.cat

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn.

Menú

Cerca

Calendari

«	Setembre 2010					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30