SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Francesc Mortés: Qui no arrisca no pisca

pesolbullit | 03 Febrer, 2011 05:01

Aquests dies Reagrupament té la mirada posada en les eleccions municipals. En diversos pobles i ciutats, alguna de molt significativa, Reagrupament ha arribat a acords o coalicions electorals amb altres forces polítiques de l’espectre sobiranista. I segurament n’hi haurà més en les properes setmanes.M’agradaria fer un parell de reflexions sobre allò que al meu entendre té de positiu aquesta dinàmica.

Primerament, demostra que les agrupacions locals de l’associació estan actives i tenen la capacitat d’abaixar la mirada i centrar-se en la realitat política que els és més propera. Ficar cullerada en la política local pot ser un tònic reconstituent, eficaç per guarir la nafra electoral de l’any passat. Després d’una trompada forta, cal aixecar-se i fixar objectius concrets i abastables.

En segon lloc, demostra que bona part dels associats ha entès que, encara que pugui semblar paradoxal, cal treballar en l’àmbit local si volem bastir els fonaments d’una organització políticament forta a nivell nacional. L’Esquerra Independentista, extraparlamentària com Reagrupament, i Esquerra ho van entendre fa molt temps. Per això han fet de la política municipal una prioritat, un autèntic viver de dirigents i un aparador de les seves propostes nacionals, que potser hi ragen pel broc petit, però hi ragen. Ser regidor permet entrar en contacte amb els veïns del municipi i les associacions cíviques, esportives, culturals i comercials que el fan bategar. Algú pensa que Joan Carretero tindria el prestigi que té a la Cerdanya, si no hagués estat alcalde de Puigcerdà?

No podem desaprofitar l’ocasió que tot aquest teixit ciutadà conegui de prop les persones que conformen Reagrupament, que són de les més honrades, preparades i sacrificades que he conegut mai. Reagrupament té un bon grapat d’associats amb ganes de fer política i voluntat de servei. És intel·ligent desencoratjar-los afirmant, per exemple, que aquestes eleccions no són “les nostres”? La política municipal pot ser dura i desagraïda, però és necessària. I també reporta moments de satisfacció.

Quan sento algú que critica determinats acords electorals, per exemple amb Esquerra o SI, no puc evitar compartir algunes de les preocupacions que manifesten: costa molt pactar amb qui ha fet de crossa del règim socialista espanyol al Cap i Casal. O amb qui t’ha donat carabasses després de festejar-lo del dret i del revés. Certament, les oportunitats comporten riscos i viceversa.

Aquestes persones, agnòstiques o directament escèptiques amb alguns d’aquests pactes electorals, convindria que entenguessin que la política és això: l’escala de grisos, una certa incomoditat permanent, fer això per poder fer allò, haver-te de refiar-se de qui no t’hauries de refiar, una encaixada i un somriure per obligació... La resta són costellades. I si ens hem de limitar a fer costellades, ja podem anar encarregant la carn, perquè sabem quants som: 39.992

reproduït de www.reagrupament.cat 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb