SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Salvador Cardús: Els polítics catalans tenen escassa ambició i poca solidesa

pesolbullit | 04 Setembre, 2010 13:16

 

 

Aquest estiu, i tot i estar vivint els grans dilemes socials, econòmics i polítics que hagi tingut aquest país des dels anys de la transició, no passarà a la història per la profunditat de les reflexions dels líders polítics del nostre país.Fora de la pressió del combat diari, quan els diaris solen oferir espai generós per expressar qüestions més àmplies que durant el curs no tenen cabuda, resulta que tampoc les idees polítiques han fluid vigoroses. Un podria caure en la temptació de pensar que el problema està en les vacances dels assessors dels respectius líders. Potser, també, es podria pensar que el disbarat d'algunes de les idees abocades en ple estiu pogués ser degut no tant al relax del polític, sinó el periodista suplent que de política només sap el que ha malament llegit als diaris. Tot això podria ser, i sovint s'endevina en el publicat. Però tinc la sospita que el mal és un altre: la política catalana segueix movent-se en un espai mental tan reduït que quan se li plantegen problemes greus i clars, dóna respostes petites i confuses. I que consti que no em refereixo al possible acord o desacord amb aquestes idees, sinó a la seva escassa ambició, al seu poca solidesa i al seu caràcter erràtic.

Posaré un sol exemple per no furgar massa en la ferida. És inconcebible que davant la situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, algú pugui suggerir un referèndum no ja sobre la independència de Catalunya, sinó que inclogui també la possibilitat de demanar-nos un estat federal. Hauria saber-ho un estudiant de primer de Polítiques, però també un ciutadà mitjanament ben informat: a Catalunya no es pot celebrar legalment cap referèndum que posi en qüestió l'actual ordre constitucional espanyol. Apuntar estratègies polítiques de canvi sense advertir que aquestes no són possibles sense una ruptura prèvia del marc jurídic-polític legítim és una cosa inacceptable en un professional de la política. I que a la proposta de Joan Herrera llavors us sumin declaracions de Pasqual Maragall i altres només contribueix a assenyalar la gravetat del naufragi.

L'absurd de la proposta no només és que és irrealitzable, que no és poc, sinó que a qui hauria de preguntar per si es vol un estat federal i no l'autonòmic actual no és precisament als catalans, sinó als espanyols. ¿S'imaginen l'esperpent conceptual que suposa una Catalunya aprovant en referèndum un estat federal dins d'una Espanya ja bastant aclaparada amb les seves autonomies? En una enquesta demoscòpica pot preguntar qualsevol cosa, fins i tot si el ciutadà desitja deixar de pagar impostos. Però imagino que el nou líder d'ICV sí que té clara la diferència en les conseqüències entre una enquesta i un referèndum. En aquest sentit, i com corol.lari de l'anterior, que ERC asseguri que es veu capaç d'arrossegar al PSCoaCiU - i per què no els dos alhora!-A aquest referèndum de tres opcions és veritablement delirant. Si el pla Ibarretxe, que ni tan sols plantejava la independència del País Basc i que va comptar amb el suport majoritari del seu Parlament, comportar com a reacció un pacte tan ideològicament aberrant com l'actual entre el PP i PSOE, com poden ni tan sols pensar aquestes originalitats?

I si aquests referèndums no són possibles sense trencar prèviament amb l'ordre constitucional actual - cosa sempre ble i per la meva part fins i tot desitjable, però que hauria d'afrontar amb totes les seves conseqüències-, no és menys absurd que el nostre actual president surti amb l'argument que en cada convocatòria electoral ja s'exerceix el "dret a decidir". Aquí es continua amb la voluntat de crear la màxima confusió, potser per allò de que "a riu regirat ...". És cert que la inconsistència jurídic-política de l'expressió "dret a decidir", i que he discutit tantes vegades, mereix un judici sever cap a CiU. Són les lleis les que estableixen, en un sistema democràtic, al que un territori té "dret a decidir". I si es pretén situar aquest "dret" fora del marc legal, llavors millor parlar clar no només sobre fins on es pretén arribar en els propers quatre anys, sinó també sobre com es va a exercir sense trencar la baralla. Però, en qualsevol cas, la resposta política no pot ser afirmar que aquest dret ja s'exerceix triant un Parlament, perquè no és sortint per la tangent que s'encaren els debats polítics. El PSC segueix confonent el tenir un projecte clar amb tenir el mateix de sempre, tot i l'evidència del fracàs de la seva aposta federal. Negar l'existència dels problemes no és la millor manera de convèncer que es té una solució.

En definitiva: la major part del discurs polític estival català publicat, amb rares excepcions, s'ha situat en la més dramàtica de les inconsistències. Les eleccions s'acosten-això sí, més lentament del previst-i de moment no sembla que la tensió faci apujar el to. M'agradaria creure que el sentit aquest estiu no és res més que meres maniobres de distracció de l'adversari. I penso que Catalunya realment segueix expectant a l'aparició de noves idees i grans projectes per sortir del caos. Si us plau, sorprenguin-nos!

 

article de Salvador Cardús a La Vanguardia del dia 1 de setembre 


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb