SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Coses que cal saber del jutge Garzon

pesolbullit | 26 Abril, 2010 22:01

Últimament alguns progres de pa sucat amb oli ens volen vendre que el senyor Garzon és una espècie de salvador de la democràcia, un  superheroi baixat del cel que no ha trencat mai ni un plat. A continuació reprodueixo un article del lobby per la independència que explica les barbaritats que va fer la policia judicial d'aquest senyor l'any 1992 just abans del començament dels jocs olímpics de Barcelona. Es pretenia que el món senser no veiés certes coses, calia netejar Barcelona de putes, pobres i independentistes.

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

 

Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produïren a la "Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava,em tractaren amb una certa correcció.

Vaig entrar a la "Dirección General" diumenge dia 5 de juliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a l'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a què em someteren consistiren bàsicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sòlon hi havia una mena d'estelles que se'm clavaven a la carn. Arran d'això se m'arrancà la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a l'esquena i una bossa de plàstic al cap que un o dos torturadors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cap, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. és a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plàstic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrènyer-la, també cremaven amb una cigarreta l'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plàstic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables.

El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixenasfixiant-te i colpejant-te forma part d'aquesta tortura. Também'obligaren a posar-me als testicles un fil elèctric que teniatres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-mei dient-me bestieses de contingut sàdic al voltant de temessexuals. Durant aquesta tortura les vexacions de tota mena i elterror van ser interminables, permeteu-me que m'estalviï dedescriue-la amb més detall perquè al recordar-ho se'mreprodueixen els efectes d'aquesta experiència terrible.

 

Entre sessió i sessió, quan paraven per descansar, em tancaven enuna cel.la. Aquests intervals no passaven mai dels vint minuts.

Després de l'última sessió de tortura abans que intentéssuïcidar-me em digueren que la Carme, la meva companya, tambéestava detinguda i que la portaven cap a Madrid, i que podriasentir els seus crits en "so estèreo" quan la torturessin tal comhavien fet amb mi. Si bé jo ja feia hores que estava destrossat,això em va deixar absolutament abatut. Amb tot el que m'havien feti em feien jo no tenia cap dubte sobre la veracitat de les sevesintencions.

Al cap d'una estona d'estar a la cel.la, a causa de l'estat en quèem trobava i amb una perspectiva immediata encara més horrible imonstruosa, vaig veure'm empès al suïcidi. Mai en la meva vidahavia pensat a suïcidar-me, però aquí se'm va presentar com unanecessitat (no podia més) i com una resposta a tanta crueltat ivexació. Com que no tenia res amb què suïcidar-me vaig llençar-me corrents de cap contra la paret. Vaig quedar immòbil a terra,amb el cap que em donava voltes. Em trobava semi-inconscient.seguidament entraren un grapat de guàrdia civils molt esverats. Und'ells va ventar-me un seguit de coces, els seus col.leguesl'aturaren. Jo no em podia moure. Estaven molt neguitosos, nosabien què fer. Jo vaig perdre el coneixement. Em portaren a unhospital. Els agents que allí em custodiaven es van portar ambcorrecció. Jo estava molt desorientat. Pensava en la Carme, peròcap dels vigilants no sabia o no volia dir-me res sobre ella. Al'hospital vaig tenir una visita llampec d'un individu que proferíamenaces contra mi i la meva família si gosava parlar de lestortures, tot recordant-me que jo ja sabia "què" havia dedeclarar. I que si no deia allò que ells volien que digués, totel que havia passat no seria res comparat amb el que em passaria ami, a la Carme i a la meva família.

Ben entrat el vespre es presentaren mitja dotzena de guàrdiacivils a l'habitació de l'hospital, on ja n'hi havia dos amb unamàquina d'escriure i un advocat d'ofici que pràcticament ni em vafer cas. Em prengueren declaració des del llit, i l'endemà almatí, quan en cara em sentia atordit i marejat i tenia seriosesdificultats per desplaçar-me, em portaren a declarar al'Audiència Nacional. Durant el trajecte vaig preguntar per laCarme però ningú em va donar cap mena d'explicació. Pensava elpitjor. Vaig relacionar la seva sort amb les amenaces que haviarebut a l'hospital.

Ja per acabar, i a causa de les amenaces rebudes de forma repetidai insistent per part de funcionaris de l'estat espanyol,responsabilitzo el ministre espanyol de l'Interior i a la"Dirección General de la Guardia Civil" de qualsevol dany oagressió que rebi la meva dona, qualsevol membre de la mevafamília o jo mateix.

 


Xavier Ros

 


Membres de la Guàrdia Civil em van afagar el dia 7 de juliol capa 2/4 de 9 del vespre tot sortint de casa. Em van dur a Girona.Durant el trajecte em colpejar la cara i el clatell mentre em feienpreguntes. A Girona, a la caserna em van fer despullar, em posarencara la paret i em donaren cops. Em van fer caure i a terraseguiren colpejant-me. L'endemà, de bon matí, comencen ainsultar-me, em posen en una cel.la, em cobreixen amb una manta perevitar que els cops deixin senyals, em fan agenollar i em colpegenal cap, al clatell, a l'esquena, a l'estómac i a les cames moltmés intensament que el dia anterior. Em demanen per un "zulo". Peraturar la pluja de cops els dic que els portaré a un lloc de lamuntanya. Excaven unes quantes hores i no apareix res. M'amenacende mort amb una pistola. Tornem a Girona i es passen el viatgecolpejant-me. El mateix dia em porten a Madrid, arribem a lamatinada. Després d'esmorzar em posen en una cel.la de cara a laparet. Sessió de preguntes i cops de puny durant tot el matí. Ala tarda em van posar una bossa de plàstic al cap dues vegades perprovocar-me l'asfíxia. Em van colpejar repetidament amb una menade porra de plàstic a l'esquena, cap i clatell.

Em van fer estar unes quantes hores dret a la cel.la, a causa delcansament em vaig adormir i com a càstig per haver-me adormit emvan picar amb una porra a l'esquena durant una bona estona.

Al dia següent, es repeteixen totes les tortures abans esmentades.Em fan fer flexions i m'amenacen d'aplicar-me la "màquina". Totplegat amb crits i insults personals i contra Catalunya, i ambamenaces contra la meva família.

Durant l'interrogatori em deien allò que havia de declarar. Emfeien aprendre de memòria la resposta que ells havien triat i mela feien repetir diverses vegades. Em deien que si no responia elque ells em deien m'anirien torturant.

A l'Audiència Nacional, abans de declarar davant del jutge se'm vapermetre parlar amb l'advocat. L'advocat em va dir que signés totallò que la Guàrdia Civil m'havia fet dir mitjançant lestortures. Em va assegurar que el jutge li havia dit que signantaquella declaració em deixaria en llibertat sota fiança, comaixí va ser.

Xavier Ros, 29 de juliol de 1992

 


Xavier Puigdemont

 


Em van agafar cap a les sis de la tarda del dia 7 de juliol en elmeu lloc de treball. Em van portar a la caserna de Girona. Em vaninsultar i em van donar uns quants clatellots, però res greu.

Em van dur a Madrid. Vam arribar a la matinada. Durant elsinterrogatoris em taparen els ulls amb una mena de cinta deplàstic. Em feien posar dret de cara a la paret i em feienpreguntes mentre m'anaven colpejant per tot el cos.

Em van amenaçar amb l'aplicació d'elèctrodes. D'aquesta torturaen deien la màquina. Jo els vaig dir que patia asma, però ellsse'n van riure. Em van dir que el forense els havia dit que jopodia resistir 3600 W i que si no ho suportava la culpa no eraseva, sinó del metge forense per no assessorar-los prou bé. Elsseus comentaris eren d'un gran cinisme sàdic.Jo estava atemorit.Em posaren una mena d'objectes a les mans, com unes varetes. No pucprecisar-ho millor perquè continuava amb els ulls tapats. Mentrejo tenia a les mans aquells objecte ells discutien sobre si baixaro no baixar la palanca. Jo estava aterroritzat. Em volien donar aentendre que discutien sobre la possibilitat d'electrocutar-me.

Em van amenaçar de fer-me la banyera. Ja se m'enduien a fer-me latortura però de sobte va aparèixer l'agent "bo" i els ho vaimpedir. Em van fer sentir les veus dels meus companys detinguts.

Em van posar dues vegades la bossa de plàstic al cap. la segonavegada van estrènyer molt fort mentre m'anaven colpejant de formaininterrompuda per tot el cos.

Durant els dies que va durar la detenció no vaig menjar ni dormir.Em vaig aprimar set quilos. Mai a la meva vida havia sentit tant deterror. Durant la declaració vaig signar tot el que ells em vandir davant la por que es repetissin les tortures. Em van dir quecom que jo tenia un historial net no m'havia de preocupar, que sisignava podria sortir.

Xavier Puigdemont, Girona, 29 de juliol de 1992

 


Xavier Alemany

 


Em van agafar a l'Estartit a les 5 de la tarda del dia 7 de juliol.Em van dur a la caserna de la Guàrdia Civil de l'Estartit. Unsagents em van colpejar mentre em preguntaven per un amagatalld'armament. Em posaren una mena de passamuntanyes que em tapava elsulls. Al cap d'una estona em van portar a Girona. Durant el viatgeem van amenaçar de parar el cotxe i "escarmentar-me". A Girona, ala caserna, no em van agredir físicament.

A Madrid, a la matinada, a poc d'arribar, vaig demanar per anar alwàter, m'hi van conduir i un cop a dins no em deixaren orinar. Emferen fer flexions durant molta estona enmig dels excrements i elsorins. Al matí va ser el primer interrogatori, em deien quereconegués tot allò que ells anaven dient. Jo m'hi negava perquèera mentida. Ells m'anaven colpejant a l'esquena, al cap, alclatell i a les cames. La sessió va durar tot el matí.M'amenaçaren de posar-me corrents elèctrics. A la tarda, emposaren una bossa de plàstic al cap dues vegades. Em tiraven fumde cigarreta a dins de la bossa per augmentar la sensaciód'asfíxia. El primer cop que em posaren la bossa vaig estar a puntde perdre el coneixement.

Al dia següent em van colpejar amb un objecte que semblava unaguia de telèfons enrotllada, en forma de tub. Em van fer agenollari em col.locaren els dits dels peus de forma que no poguésrecolzar el pes del cos en el peu, sinó que tot caigués en elsgenolls. mentre estava de genolls em colpejaren molta estona pertot el cos. Els insults, les amenaces, les coaccions es van repetiruna vegada i una altra.

L'endemà vaig signar la declaració. La Guàrdia Civil m'obligàa repetir allò que ells havien decidit que digués sota amenaçade noves tortures.

Xavier Alemany, Girona, 29 de juliol de 1992

 


Eduard Lòpez

 


Sóc detingut el dilluns dia 6 de juliol -aproximadament a dosquarts de dotze de la nit- i traslladat amb els ulls tapats a unacaserna de la Guàrdia Civil de la qual en cap moment no arribaréa conèixer ni tan sols la ubicació. Al moment de la detenció,realitzada al portal de casa quan vaig baixar reclamat perl'interfon per veure una suposada "amiga de Vic", em llancen unajaqueta al cap, m'entren en un cotxe i no se'm revelen els motiusdel meu arrest -em diuen "Sabes a qué venimos, verdad?"-. Solsquan arribo a la sala d'interrogatoris se m'informa que esticdetingut per la meva suposada relació amb Terra Lliure i se'mllegeixen els drets. Signo un document en aquest sentit.

A la primera nit d'interrogatoris vaig rebent els primers cops demà al clatell i alguna esporàdica puntada. Em fan estarconstantment de peu, amb els ulls embenats i de cara a la paret.Fins l'arribada del matí -ho identifico pels primers ocells- nose'm permet seure.

Començo a sentir el brogit de guàrdies que s'incorporen a lafeina. Els interrogatoris s'endureixen. Augmenten els cops.Identifico una persona com a màxim responsable del meuinterrogatori. Quan vol, parla en català -amb un fort accentcastellà- tot i que em prohibeix la utilització d'aquest idioma.-"Aquí hay gente que no lo entiende"-. Ell mateix s'encarrega dedonar-me cops de puny als ronyons i d'incitar-me a "confessar" quanem comencen a aplicar el que ells qualifiquen de "màquina depensar" -una bossa de plàstic col.locada al cap que impedeix derespirar i acaba per provocar ofegament.

M'amenacen amb fer "la banyera" i amb ficar el meu cap en una tassade wàter. Durant la meva estada a Barcelona no em permeten dedormir ni em donen res per menjar. Esporàdicament -"si em portobé"- em deixen beure algun got d'aigua. Em duen al lavabo duesvegades: la primera el matí de dimarts i la segona a la tarda, pocabans de ser traslladat a Madrid.

El trasllat a Madrid s'efectua amb un furgó. Durant tot el viatgevaig emmanillat i amb els ulls tapats. Em sembla, -no ho podriaassegurar- que som tres els detinguts que som traslladats. Elfurgó pren una gran velocitat i fins i tot tinc por que no espugui produir un accident.

Arribem a Madrid. Em deixen en una cel.la sense llum i amb uncamastre amb dues mantes. Sento crits esfereïdors procedents delpis de dalt. De seguida em porten a interrogar. Comença unveritable calvari. M'apliquen una bossa de plàstic al cap i, al'ofegar-me, me l'arrenco amb certa violència. Enfurismatsm'emmanillen les mans al darrere i me'n continuen aplicant. Em fanposar de genolls -un d'ells se m'aseu al damunt- amb més bosses alcap i amb una contínua pluja de cops al cap. Em donen puntades icops de puny. Lluito i aconsegueixo incorporar-me mínimamentdiverses vegades. M'amenacen a aplicar-me electricitat se no"col.laboro" i al mateix temps un d'ells recorre els meus braçosamb la punta dels dits. Ignoro durant quant de temps es perllongala sessió. Identifico el guàrdia que sap parlar català com lapersona que porta la veu cantant. és ell qui dóna l'ordre que emdeixin seure en una cadira i em demana si vull un got d'aigua. Quanem baixen altre cop a la cel.la em fan estar dret de cara a laparet. Tinc molta son i em sembla defallir. De tant en tant elsguàrdies obren la reixeta de la porta de la cel.la per comprovarque no hagi caigut en la temptació d'estirar-me al camastre.

La resta d'interrogatoris -efectuats pel que parla catalàacompanyat d'un noi més jove- seran un constant "repàs de cara al'examen" a partir de les falsetats que em fan dir en aquest primerinterrogatori. M'intimiden amb el soroll produït per bosses deplàstic i continua, encara que no amb un ritme tan intens, lapluja de cops al cap.

Al cap d'unes hores del primer interrogatori em fan passar a unahabitació on una dona se m'identifica amb un carnet del Colegio deForenses de Madrid. Prèviament m'han retirat la bena dels ulls. Emdemana si em medico, si tinc malalties contagioses, etc. Em fa unarevisió i comprova que tinc una ferida al genoll. En pren nota,però, tot i que li nego que la meva detenció hagi estat violenta,no em pregunta com s'ha produït la ferida. Al preguntar-me quinés el tracte que estic rebent de la Guàrdia Civil m'encongeixod'espatlles i la miro als ulls. Ella abaixa els seus. Com a comiatem recomana que, tot i el mal tràngol, no deixi de menjar. Segonsella, em convé.

Poc després arriba el "sopar". és la primera cosa que puc menjardes de l'inici de la detenció. A partir d'aleshores la qüestióculinària s'anirà normalitzant.

Dijous al matí, un guàrdia entra a la cel.la i em fa signar unpaper del jutge segons el qual se'm prorroga l'aïllament durant 48hores més.

Els meus interrogadors m'adverteixen que aviat em faran pujar aparlar amb "uns amics seus". Sembla ser que es refereixen a la mevafutura declaració policial. Al darrer interrogatori ja no hiassisteix el que sap parlar català. Me'l fa el que sembla mésjove.

La matinada de dijous a divendres em fan pujar a declarar. Prenenun camí diferent del que condueix a l'habitació on acostumen ainterrogar-me. Trobo un escrivent, un guàrdia de paisà que em fales preguntes i, asseguda a la meva esquerra una dona que no diures. Quan demano qui és, el guàrdia m'ensenya un carnet que laidentifica com a advocada del Colegio de Madrid.

Em diuen si vull declarar. No sé que fer i tinc por. Responc quesí. Mentre declaro se senten gemecs procedents d'una habitaciópropera. L'advocada no diu ni piu. El que em pregunta s'aixeca iobre la porta del passadís, diu que fa molta calor i que vol quecorri l'aire... Al cap d'una estona el reclamen fora, desapareix iquan retorna em formula una nova pregunta. Acabo per declararsubstancialment el que els meus dos "instructors" m'exigien.

L'endemà em porten a l'Audiència. Cap al migdia passo al despatxdel jutge. Em fa les preguntes a partir de la meva declaraciópolicial. Nego la part més patentment falsa i, tot i que voldriamatisar una mica algun altre aspecte de la meva declaració, novull passar per mentider i "vivales" davant el jutge. Em fa molt derespecte. Denuncio les tortures a què he estat sotmès i en prennota. Prèviament, quan era a la cel.la de l'Audiència, un forenseha pres nota de la meva ferida al genoll i li he explicat el seuorigen.

Barcelona, 13 de juliol de 1992

 


Vicent Conca

 


Em dic Vicent Conca i Ferràs, sóc militant del MDT des de faanys. El passat 1 de juliol de 1992 vaig ser detingut cap a les 8del vespre a la seu del MDT de Barcelona. Em va detenir la GuàrdiaCivil, la qual em traslladà a una de les seves comandàncies deBarcelona o rodalies. No puc saber quina era perquè tenia els ullstapats o embenats. L'endemà em conduiren en cotxe cap a Madrid,però tampoc no sé exactament a quin lloc. En aquest lloc vamromandre fins a la nostra declaració davant el jutge del'Audiència Nacional.

Durant tot el període de detenció, gairebé quatre dies, vaigestar incomunicat i no vaig tenir cap possibilitat de contactar ambcap familiar o advocat. Això permeté que la Guàrdia Civilactués amb tota impunitat i em sotmetès a tota mena de tortures,amenaces, pressions i humiliacions.

Tot seguit detallaré aquests fets per tal que tothom se'n facicàrrec:

Vaig ser interrogat constantment durant gairebé tres dies. Enaquests interrogatoris no vaig poder veure qui em torturava perquèsempre tenia els ulls tapats amb una bena o amb les meves mans.Durant aquestes sessions vaig poder sentir els crits dels meuscompanys, que estaven essent torturats en habitacions contigües.

Els cops efectuats amb les mans afectaren el meu cap, el coll il'esquena (la part superior). Aquests cops foren constants durantels interrogatoris i només s'acabaren quan vaig declarar davant laGuàrdia Civil. Els agents que em colpejaven podien ser un o, comsolia succeir, tres o quatre alhora.

Durant un dia (el primer de la meva detenció) no vaig dormir nomenjar. Una altra nit, la tercera, em despertaven contínuament im'obligaven a posar-me dempeus o a fer flexions. La segona nit vaigdormir poques hores, encara que no em van trencar el son. Només laquarta nit, la del dissabte a diumenge, se'm va deixar tranquil, jaque havia declarat el que ells volien.

En els intervals que hi havia entre un interrogatori i un altre, emforçaven a estar dempeus i, de vegades, a fer flexions. Tot aixòimpedia que durant el dia pogués descansar.

Se'm va aplicar nombroses vegades el mètode de la bossa per tal deprovocar-me l'asfíxia. Les bosses, segurament d'escombraries,cobrien el meu cap i la part superiors del meu cos; només enalguna ocasió feren ús d'una bossa que cobria pràcticament totel meu cos. Aquest sistema de tortura anava acompanyat de cops alcoll, al cap i també, encara que menys, de cops a l'estómac.

En tres ocasions em van submergir tot el cap en aigua per ofegar-m'hi. No vaig poder veure on era l'aigua perquè em tapaven elsulls. Aquest mètode era anomenat per ells com a "la banyera".

Em posaren un revòlver diverses vegades (al cap i a la boca) totamenaçant-me de matar-me si no responia el que ells volien.Igualment m'amenaçaren de dur-me a una muntanya i matar-m'hi. Totassegurant que això ja havia passat moltes vegades i ningú no sen'assabentava

Altres tipus d'amenaces foren la de torturar i agredir sexualmentla meva companya, de qui afirmaven que també era detinguda; la detorturar encara més els meus companys detinguts; i la de fer-meempassar aigua mitjançant un tub fins a ofegar-me.

Abans de la declaració davant la Guàrdia Civil, realitzadadissabte dia 4 a la tarda, m'advertiren que si no responia el queells m'havien dit o no signava la declaració, tornarien atorturar-me i repetirien el procés tantes vegades com calgués.Vull esmentar el fet que l'advocat d'ofici davant el qual vaigdeclarar aquell dia i amb el qual no vaig poder parlar va afirmardos o tres cops que jo feia mala cara. Tot i això vull remarcar larelativa indiferència dels dos advocats d'ofici que em vanassistir, un en la declaració i l'altra en la identificació defotos.

Diumenge al matí, un guàrdia civil ens va dir des del passadísde les cel.les que si denunciàvem tortures ja ens trobaríem algundia al carrer i ens podria ocórrer algun accident.

Els insults (marcadament masclistes, en molts casos) contra la mevapersona, la meva companya, la meva ideologia, el poble català iels seus símbols foren constants durant tot el període de la mevadetenció. D'altra banda, se'm forçà a cridar consignes com "VivaEspa¤a", "Viva la Guàrdia Civil" o a comptar en veu alta fins acent en espanyol.

Per acabar aquesta ennumeració. m'interessa de remarcar l'interèsque mostrà la Guàrdia Civil a detenir i, sobretot, a torturarCarles Castellanos. Les al.lusions que hi feien els agents erenconstants i reiteratives.

Vull insistir en el fet que les tortures físiques cessarenpràcticament un cop vaig fer la declaració policial, dissabte dia4 a la tarda, és a dir, un cop havien aconseguit una declaracióautoinculpatòria. A partir d'aquest moment els maltractamentsquedaren reduïts a amenaces, insults i vexacions.

Per tot això, la declaració que vaig fer davant la Guàrdia Civilno té cap validesa i només em ratifico en la que vaig efectuar al'Audiència Nacional. Un estat que necessita sistemàticament dela tortura per eliminar el que considera els seus enemics políticsno pot ser considerat democràtic.

Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992

 


Jaume Oliveras

 


Vaig ser detingut per dues persones, una d'elles apuntant-me ambuna pistola, a dos quarts de set de la tarda del dimecres dia 1 dejuliol de 1992 quan sortia del local de la Ronda de Sant Pere; emvan fer pujar a un cotxe identificant-se posteriorment com amembres de la Guàrdia Civil i dient-me que estava sota la lleiantiterrorista per ser acusat de pertànyer a Terra Lliure.

Durant el trajecte fins a la caserna de la Guàrdia Civil vaig anarrebent continuats cops al cap; tenint que mantenir els ulls tancatsi el cap entre els genolls, amb les mans emmanillades. Vaig estaruna llarga estona dins una habitació; de seguida vaig exposar elsmeus problemes respiratoris ja que pateixo d'asma.

Després em van portar a una altra habitació on ja van començarels interrogatoris. Em van portar els dos esprais que necessito perl'asma; però prèviament vaig notar que es van dedicar a buidar-los pel soroll que sentia. Sempre vaig amb una caputxa i un tros debossa de deixalles amb cel.lo als ulls i les mans emmanillades. ABarcelona em van amenaçar de fer-me la banyera diverses vegades.

A la matinada em van pujar en un cotxe i em van traslladar aMadrid, passant el trajecte emmanillat i el cap i els ulls tapats.Crec que, aproximadament, cap al mig dia vaig arribar a la casernade Madrid i allí vaig passar la nit de dijous, divendres idissabte.

A Madrid, els maltractes i amenaces van ser continuats. Nomésarribar ja van començar els nombrosos interrogatoris i de tant entant em tancaven a una cel.la. Fins al dissabte a la matinada no emvan deixar estirar una estona una mica llarga i vaig estar quasisempre dret i amb els ulls tapats. Contínuament era traslladat dela cel.la a diferents habitacions on era interrogat.

A part d'aquest cansament i pressió psicològica vaig rebre copsal cap, al clatell, l'espatlla i l'esquena d'una forma continuada.Malgrat que quan era a cel.la i ho demanava, em donaven elsmedicaments per l'asma; de res em va servir ja que em van fer la"bossa" diferents vegades. Ficant-me una o dues bosses alhora ideixant-me sense respiració i en alguna de les ocasionsintroduint-me fum del tabac per dins.

Van estar a punt en força ocasions de fer-me la banyera, arribantnomés a tirar-me aigua per sobre. Una nit també vaig seramenaçat amb els elèctrodes, passejant-me'ls per la cara imostrant-me una cadira amb rodes on m'havien de lligar amb unabossa al cap per començar a donar-me cops. Psicològicament vaigquedar destrossat, sentint-me com un vegetal. Em van amenaçar quesi no deia el que ells volien no els costaria res tirar-me al portdel Masnou per ofegar-me. També van amenaçar i insultar la mevacompanya, amenaçant-me amb la seva detenció i volent-la implicar.

Van manifestar el seu especial interès en torturar en CarlesCastellanos; fent-me repetir que jo era la seva mà dreta. Les duesdeclaracions policials que vaig tenir de fer i signar van ser unaautèntica farsa. Abans de fer-les me les feien assajar quatre ocinc vegades i si no ho feia bé com ells volien, em tornarien abaixar per interrogar-me.

La primera declaració va ser dissabte per la tarda i abans de fer-la ja em van comunicar que tenia una pròrroga de 24 horesd'incomunicació; per tant havia de tornar a baix a la cel.la.Diumenge al matí vaig fer la segona declaració, havent de tornara la cel.la abans de ser traslladat a l'Audiència. Algunes de lesrespostes en la declaració policial ja eren contestades pel mateixinterrogador; els advocats d'ofici van mostrar un total desinterèspel cas, i per les declaracions que em van obligar a signar laGuàrdia Civil. Finalment, un cop a l'Audiència, vaig manifestara la forense que havia rebut aquests maltractes i amenaces.

Alcalá-Meco, 14 de juliol de 1992

 


Ramon Lòpez

 


Em dic Ramon Lòpez i Iglésias i sóc militant independentista desde fa anys. Tot seguit descriuré el meu pas pels soterranis de lacomandància de la Guàrdia Civil, a Barcelona i Madrid, a partirde la meva detenció a Barcelona fins la declaració davant deljutge de l'Audiència Nacional de Madrid, amb la intenció queserveixi per donar a conèixer a l'opinió pública en general lapràctica de TORTURES per part de les forces de seguretat del'estat i perquè es facin les investigacions oportunes, siarribés el cas.

La meva detenció es va produir el dimecres 1 de juliol de 1992 capa quarts de vuit del vespre. En aquells moments estava junt ambd'altres companyes i companys, a l'interior de la seu que el MDTté a Barcelona, al carrer Sant Pere més Baix. Van entrar al localun grup de membres de la Guàrdia Civil vestits de paisàacompanyats d'un jutge i una secretaria i es disposaven a registrarel local, al mateix temps que demanaven la documentació a tots itotes les persones que érem a dins.

En el moment d'identificar-me em van afagar pel braç fins a laporta de sortida on una altra persona em va comunicar la mevadetenció, mentre una altra em posava les manilles, i tres o quatremés em conduiren, cap a baix, a l'interior d'un cotxe. M'havienaplicat la llei antiterrorista, per tant restava sense incomunicati sense dret a un advocat durant quatre dies.

Va ser a partir d'aquell moment que van començar elsmaltractaments. Durant tot el trajecte fins la comandància de laGuàrdia Civil a Barcelona (Plana Major, 2¦ secció, 4¦ regió), uncop m'havien cobert el cap amb una bossa de plàstic, no deixavende donar-me cops a la cara, al cap i a l'estómac, al mateix tempsem proferien amenaces i insults contra la meva persona i família.

Els interrogatoris a Barcelona van durar tota la nit. Consistienfonamentalment en forts cops al cop, a la cara, a l'estómac i alsgenitals. Em van fer el mètode de tortura anomenat "la bossa", queconsisteix a cobrir el cap fins a l'alçada del coll amb una bossade plàstic de les escombraries de color negre, i apretant fortprodueix al cap de poc temps la sensació angoixant d'asfíxia.

Al mateix temps que em feien "la bossa", em donaven cops al cap ambun llibre gruixut i/o una guia telefònica, la qual cosa en unprimer moment em produïa una sensació de pèrdua de coneixementmomentània tot restant agenollat al terra. A més a mes, lesamenaces i insults eren constants. Una de les amenaces consistí endir-me que em tirarien per un barranc després de matar-me, almateix temps que tocaven una sina amb un objecte metàl.lic quepodria simular o ser una pistola.

Tot això, resumit, és el que em feren fins al matí del 2 dejuliol abans de fer el viatge en cotxe fins la comandància de laGuàrdia Civil de Madrid.

Durant tot el viatge vaig dur els ulls embenats i no em van donarres de menjar, igual que tota la nit anterior. Un cop a Madrid, ides del mateix moment d'arribar, els interrogatoris no van deixarde produir-se, només amb l'interval de temps que hi havia entrel'interrogatori d'algun dels meus companys i el meu, encara quemoltes vegades feien fins a tres alhora. En tot aquest temps, desde l'arribada del dia 2 de juliol fins la declaració al'Audiència Nacional, el dia 5 de juliol, les tortures, lesamenaces i la humiliació a la meva persona van ser constants. Lacel.la, situada als soterranis de l'edifici, era totalment fosca ila pudor feia l'aire irrespirable, més tard, en el moment d'obrirla porta i abans de tapar-me els ulls, vaig veure restesd'excrements humans a una banda de la cel.la.

Els mètodes de tortura eren tant de tipus físic com psicològics.A més dels cops per tot el cos, però sobretot al cap il'aplicació de "la bossa" en tot els interrogatoris, les amenaceseren tant de tipus sexual contra la meva companya, contra la mevafamília i insults contra els catalans. Amenaces de mort contra lameva persona i l'aplicació d'altres mètodes de tortura, totensenyant-me, no visualment sinó per contacte, el que ellsanomenaven "la banyera", que consistia en introduir-me el cap dinsl'aigua fins provocar la sensació d'ofec i asfíxia, il'aplicació del que ells anomenaven la "màquina de parlar", queno era una altra cosa que descàrregues elèctriques mitjançantl'aplicació d'uns elèctrodes, unes pinces en els genitals o altrapart del cos.

Durant tot el temps, duia una bena als ulls, la foscor era unfactor de gran tensió, no sabia on era, no veia ningú ni tampocd'on venien els cops. En els interrogatoris n'hi havia els que mésparlaven i feien preguntes i els que pegaven i/o torturaven, peròhi havia moments que tots es posaven a donar-me cops i a cridarfort, amenaçant-me i insultant-me.

En una de les sessions, em tenien agenollat a terra i emmanillat al'esquena i amb la bossa ben apretada al cap, mentre altrestrepitjaven els meus peus i no paraven de donar-me cops al cap i ala cara. En aquell moment, quan se'm feia impossible de resistirmés estona, em van venir una mena d'atac de nervis, després delqual vaig quedar estirat a terra agafat pels peus i l'espatllamentre un agent deixava caure el pes del peu sobre la meva cara.

En altres ocasions deixaven que sentís com torturaven els altrescompanys, escoltant crits i cops, i em demanaven si entre aquestsreconeixia els crits de la meva companya que l'estaven torturant ique depenia de mi que paressin de fer-ho, això ho acompanyaven deldetall de tot tipus d'agressions sexuals que li estaven fent.

Durant tot el temps de la meva detenció no vaig poder seure nicanviar-me de roba, i només a partir del tercer dia em van donarde menjar.

En altres ocasions em van obligar a cridar consignes com "Viva laGuardia Civil" i d'altres per l'estil i contra el poble català.

Dissabte dia 4 de juliol, abans de pujar a declarar davant laGuàrdia Civil, em van amenaçar tot dient-me que si no declaravael que ells volien, anul.larien la declaració i em tornarien atorturar fins que declarés tal com ells volien. Diumenge dia 5, elmateix dia de la declaració a l'Audiència Nacional, abans desortir de la comandància de la Guàrdia Civil, vaig rebre unaaltra amenaça, si no em ratificava de la meva declaració i sideclarava tortures i maltractaments davant el jutge, anirien adetenir la meva companya tot incloent-la en el sumari. Aquestaamenaça la tornaren a repetir en els soterranis de l'AudiènciaNacional, abans de posar-me en mans de la Policia.

Tota aquesta declaració és un resum de tot el que he hagut depassar i de patir durant la meva detenció. Ben segur que em deixodetalls que la meva memòria no vol tornar a recordar, però pucassegurar que en cap moment he volgut dramatitzar en res de la mevadeclaració, més aviat al contrari, ja que és difícild'expressar en paraules els sentiments, el dolor, la crueltat, ladegradació i el patiment.

Qualsevol Estat o govern autoanomenat democràtic i de dret quenecessiti i faci servir la TORTURA com a pràctica sistemàtica icom a instrument polític, és un Estat corrupte i podrit. Un Estatsense cap legitimació ètica ni legal de cap tipus.

Ramon Lòpez i Iglesias, Alcalá-Meco, 15 de juliol de 1992

 


Josep Poveda

 


Durant els dies que vaig estar en mans de la Guàrdia Civil (a lacomandància de Barcelona primer, i a la de Madrid posteriorment),des del moment de la meva detenció a les vuit del vespre del dia6 de juliol i fins el migdia del dia 8 de juliol que vaig passar al'Audiència Nacional, vaig ser objecte de tortures imaltractaments que denuncio tal i com vaig fer en el seu moment. Acontinuació passo detallar-les:

Des del moment de la detenció al meu domicili em van obligar a noveure la llum del dia i a mantenir els ulls tancats mitjançantunes benes lligades amb cinta adhesiva i també amb una caputxa.

Constantment vaig rebre cops de puny per tota la cara i cos amb elllom d'unes "guies telefòniques" i amb barres de ferro embolicadesamb periòdics. Aquests maltractaments pràcticament no em deixarensenyal a excepció del nas, l'avantbraç i el coll.

Durant la nit de dilluns a dimarts m'obligaren a restar despert ivaig rebre contínuament, al llarg de tot el dimarts, amenaces detortures que -segons ells- m'aplicarien tot seguit, tant sí com no(la "banyera", la "màquina"...). El trasllat, dimarts a la tarda,cap a Madrid fou en una furgona i amb l'obligatorietat de mantenir-me immòbil durant tot el trajecte, sota el pretext de deixar-meinconscient.

A Madrid, als calabossos de la Guàrdia Civil, vaig ser objecte del'aplicació de l'anomenada "bossa" que m'aplicaren diversos copsdurant tota aquella llarga nit de dimarts a dimecres. L'intentd'ofegar-me amb aquella bossa fou constant, també l'obligatorietatde restar dempeus tota aquella nit fou un altre dels maltractes quevaig rebre.

Psicològicament també puc explicar que vaig rebre amenaces sobretortures de que podrien ser objecte amics allí presents, companysi familiars... si no declarava exactament el que ells volien quedigués.

En arribar aquí, fent un punt i a part, em veig amb l'obligacióde fer esment sobre l'interès, gairebé obsessiu, per part de laGuàrdia Civil amb la persona de Carles Castellanos i Llorenç pertal d'aplicar-li tota mena de maltractaments i tortures i de tenir-lo allí present. Es en aquest sentit que faig esment d'aquest fet,tot alertant a l'opinió pública en general de l'odi sistemàticque arriben a fabricar-se la Guàrdia Civil contra tot moviment opersona relacionada amb la lluita per les llibertats.

Alcalá-Meco 14 de juliol de 1992

 


Esteve Comellas

 


La meva detenció es produí en el meu domicili, amb el quesemblava una ordre de detenció (no me la deixaren pas llegir) i lapresència d'un secretari del jutjat de Manresa. Em llegiren elsmeus drets, que incloia la presència d'un advocat per ferqualsevol tipus de declaració, cosa que vaig demanar i se'm vanegar aduint que alhora m'aplicaven una legislació especial i queno podia ser. Acte seguit començaren a regirar el pis començantper l'habitació on dormia, on hi havia la meva companya. Emcomminaven a que si tenia alguna cosa al pis ho digués, ambamenaces cap a ella i insults. Començaren a buidar armaris dequalsevol manera i em deixaren anar un parell de cops de puny i afer preguntes sobre persones i llocs desconeguts.

Davant la presència de la meva dona, amb clara afectació nerviosapel que succeïa, i davant preguntes sobre què passava em baixarenal carrer on m'emmanillaren i amb una caçadora texanam'embolicaren el cap tot introduint-me dins un cotxe, a la part dedarrere estirat a terra i ajagut i apretant-me el coll tot seguit,sempre amb el cap cot. Poca estona durà el trajecte fins a laGuàrdia Civil de Manresa on em conduiren a una sala on hi haviatres o quatre persones que acte seguit, continuant fent-mepreguntes sobre persones i llocs, em descarregàvem cops al cap im'aplicaven una bossa de plàstic amb intermitència, dificultant-me la respiració, i acompanyat de cops de puny al ventre.

En dir que havia vist una dona la nit anterior voltant pel meubarri que creia que era guàrdia civil, aquesta, aque era allà emdonà una patada als testicles. M'insultà arrel d'aquest fet.M'aplicaren repetides ocasions la bossa al cap i continuaven elscops dint-me que ho sabien tot i que a més la meva companya sel'emportarien per endavant. Això m'afectà molt i se n'adonaren jaque a partir d'aquest moment fou l'amenaça constant i em deixavenanar frases de què ella ho explicava tot i que altres personestambé la implicaven. Això durà com una hora, després i sempreamb el cap cop o tapat per la texana, m'introduiren en una cel.laa les fosques des de la qual sentia com diferents guàrdia civilsm'espiaven per una reixeta i m'anaven insultant amb paraules de"hijo puta", "terrorista", "matarlo teneis que hacer". Al cap depoc m'obriren la cel.la i amb el cap tapat i després de passar peruns passadissos m'introduiren dins un cotxe amb el cap cot tocantgairebé a terra. Durant un trajecte desconegut que durà com unahora continuaren les preguntes, insults i amenaces a partir de lameva companya, amb cops a l'espatlla i al cap.

No sé on em portaren, però recordo baixar del cotxe i continuantamb el cap tapat amb la texana vaig arribar a uns lavabos (bé, unapica i un WC) on em feren seure amenaçant-me que no girés el cap(quan els semblava que ho feia hi havia algú que em picava alcap). Començaren a repetir-me noms i dates estranyes, de quètenia en uns disquets a casa, on tenia llistes de gent, etc. En nosaber de què anava m'aplicaren la bossa al cap tres o quatrevegades tot dient-me que recordés, i advertint-me que emcapbussarien en el WC, que tenien la meva companya presa i que hopassaria malament i l'acusarien d'un seguit d'actes quedesconeixia.

De tant en tant, durant uns deu minuts, em deixaven sol fins quetornava a venir la "veu", dic "veu" perquè n'hi havia una de moltdura i una altra de suau que feia recomanacions. No podia inventar-me coses, els deia, i ells em facilitaven dades, llocs i personesque anava jo memoritzant i repetint.

La pressió forta, un cop cessaren els cops i ofecs amb la bossa,era la situació de la meva companya que no sabia del seu estatmés que que per boca seva i amb contestes dispars quan empreguntaven noves qüestions desconegudes. Segons recordo eradilluns però no sé les hores ni si era de dia o de nit. Em ferenrepetir una declaració amb noves incorporacions de persones i fetscom 10 o 15 vegades.

Em traslladaren cap al tard vespre a una cambra amb divers materiali de tant en tant apareixia el que em preguntava sobre fets ipersones. Em deia que era un pringat i que tothom (deia 16 o 17persones) ho havia dit tot. Cap al vespre a una altra sala, semprede cara a la paret i repetint una declaració que ja sabia dememòria.

A la nit, dins un cotxe turisme, emmanillat i cap cot, emprengueremun viatge que durà fins que fou de dia, vaig entendre que aMadrid. Allà vaig ser introduït just sortir del cotxe (sempre ambel cap tapat) a una cel.la d'un metre i mig d'ample per tres dellarg sense cap bombeta.

Amb interferències, en principi de 2 hores, m'obrien la cel.la id'esquena a la paret em deien que em posés un antifaç que emdonaven per tapar-me els ulls i em conduïen a una sala ons'asseïen en un racó i començaven altre cop les preguntes.Després, a la tercera o quarta vegada, feien que jo sol expliquésels fets, corregint-me ells quan m'equivocava. A vegades eren lesaltes hores de la matinada, i sempre al final era repetir elmateix. Passen dies, que comprovo pels àpats, fins que davant d'unadvocat d'ofici declaro el que havia après de memòria.

Respecte a la meva companya, Teresa Mas, a Barcelona unes horesabans de ser introduït al cotxe que m'havia de dur a Madrid, me ladeixaren veure i dir-li unes paraules, dient-me tot seguit que sino recordava més coses se l'endurien també. Això m'afectà molt.A Madrid, m'amenaçaren que em portés bé a l'hora de ladeclaració i que si ho feia la deixarien lliure, per obligar-me mela deixaren tornar a veure a través d'una reixa sense poderintercanviar cap mot. Al moment de declarar a l'instructor se'm feusaber que ella estava lliure sense jo creure-m'ho.

Recordo els cinc dies com un patiment i trencament psicològic pelque li estaven fent a ella. Ho sabien aprofitar per a què recitésel que ells volien.

 


Joan Rocamora

 


Em detingueren, el dia 28 a les 11'30 hores aproximadament, demanera violenta un grup d'individus (sobre la dotzena) desconegutsi, pel que puc recordar de paisà. Se'm tiraren a sobre quan jocirculava en moto, ràpidament i evitant la curiositat delsviananants em col.locaren les manilles i un sac de roba al cap.Posteriorment em dugueren al cotxe, on començà la foscor quasiabsoluta fins al cap de cinc dies.

Primer intentaren d'asfixiar-me amb el sac i m'amenaçaven dellançar-me al Llobregat. Pararen el/els cotxes i em portaren a unamena de descampat no lluny de la ciutat (per la meva orientació),allí ja començaren els cops, amenaces de mort -"¨No te acuerdasde lo que le pasó a Mikel Zabalza?", i de violació de la mevacompanya. Més tard feren veure que em llançaven a un precipicideixant-me enlaire i a les seves mans, i em col.locaren al clatelluna (suposo) pistola. Tot això entremig de cops, amenaces iasfixia.

Veient que no cedia als seus requeriments em portaren a un altrelloc, sempre amb el cap ajupit i la bossa. Allí, en una mena decambra-cel.la em canviaren la bossa de roba per una de plàstic.Allí començà el que ells deien l'interrogatori "en serio" i onjo vaig començar a notar el canvi de cops i amenaces al que eratortura pura i dura.

Els mètodes que m'aplicaren van ser els de la bossa de plàstic alcap (agenollat o dret), la "banyera" dins d'un WC que no emprovocà l'asfixia total, però els vaig informar de la mevamalaltia, l'asma, llavors cedirem a donar-me el medicament, per aposteriorment continuar amb la sessió de tortures. Em simularenque m'aplicaven els elèctrodes. Em donaren cops i feren pressióamb les mans als testicles i altres parts del cos com el clatell iels timpans. Cops a tot el cos amb una guia de telèfons i cops depuny i puntades de peu no tan subtils per totes les parts del cos.Tot això en un context de tortura psicològica, d'amenaces aéssers estimats, amenaces de sodomització, el joc de simulardeclaracions i falses declaracions en què et volen involucrar.

Amb la recança de sentir els crits de dolor i plors, tan femeninscom masculins. Tot això durant aproximadament les 24 hores quevaig passar a Barcelona. Després a Madrid proseguiren amb menorintensitat i interès car ja havia donat la "informació" ideclaracions que ells pretenien.

Alcalá-Meco

 


Ferran Ruiz

 


Vaig ser detingut a les 8 del dia 29 de juny a casa per unes 10persones que s'identificaren com a "Guàrdies Civils", anaven depaisà, m'emmanillaren i escorcollaren la casa fins a 2/4 de 9 delmatí, que va ser l'hora que van despertar els veïns que havien deservir de testimonis.

Poc després em van fer vestir i em van tornar a emmanillar amb lesmans a l'esquena i ben fort, amb la caçadora tapant-me el cap.D'aquesta forma m'introduiren dins un cotxe, estirat al terra,bocaterrós, el genoll esquerre contra el pit entre els seïentsdel davant i els del darrere, on es trobava un dels agents quedurant el lent trajecte de Vic a Barcelona (entre les voltes quefeien per disposar de més temps per torturar-me) em va posar unabossa, de les que es fan servir per a les escombraries, al cap.Mentre em colpejaven fent-me preguntes (el cotxe en marxa) i elcopilot m'apuntava a peu dret amb la pistola i m'estrenyia lacorretja dels pantalons fins a tal punt que aquesta es va trencar.Del rebot l'agent em va picar als testicles, al fetge i a l'esquenarepetides vegades, i en una de les vegades va picar sobre lesmanilles per a què aquestes em fessin més mal. Jo m'estavaofegant, i ells em picaven al cap i m'estrenyien la bossa, jo emmoria...

Arribarem a Barcelona i em tragueren la bossa i m'embenaren elsulls, vàrem haver d'agafar-me de l'interior del vehicle entre dosagents perquè tenia les cames entumides i dolgudes dels cops (queno s'havien acabat).

Em van introduir en una sala on em van fer seure emmanillat i emvan deixar respirar una estona, i després van tornar amb lespreguntes i la bossa al cap. Em colpejaven amb una guia detelèfons al crani (que encara em fa força mal), rebia cops detotes menes i a totes les parts per part de, jo diria que eren unadotzena de "persones", que al mateix temps m'insultaven i em deienque què feia jo amb aquesta gent, que jo no era català, que joera francès, que els altres ho havien dit tot, van obrir una portaper a què sentís els crits que en sortia, em van tornar a picaramb la guia, a posar-me la bossa, a preguntar un altre cop, i unaltre, i un altre.

Em van posar les manilles al davant (a la nit) i em van donar unentrepà que era fastigós, després em ficaren en un cotxeparticular, sense donar-me la caçadora ni les mil peles que duiaa sobre, camí de Madrid, però aquest cop assegut. La conduccióva tenir algun incident; es va rebentar un neumàtic del cantódret de darrere, jo pensava que em farien una de grossa, però nova ser així, van fer moltes aturades, vaig estar amb l'ai al cordurant tot el trajecte.

Arribant a Madrid vaig poder jeure una mitja hora i després em vanfer posar dret de cara a la paret de la cel.la durant moltes hores,sense moure'm ni recolzar-me fins que vinguessin a buscar-me per afer més interrogatoris els mateixos agents que m'havien detinguta Vic. Em van tornar a torturar amb la bossa i a donar-me cops ambels llibres (la guia) mentre jo estava dret de cara a la paret apunt de caure amb tantes preguntes i sense menjar (ho fèiem un copal dia, i era un entrepà petit).

Ells tenien un guió i te'l feien aprendre a cops perquè elrepetís a la declaració, les hores que vaig dormir van serpoques, i abans de declarar davant de l'advocat d'ofici (per a mi,era bòfia) em van fer pujar i baixar unes escales de cargol moltesvegades amb la cara tapada i un agent que em torçava els braçosapuntant-me el clatell amb la pistola.

Amb tot això i l'amenaça de prorrogar-me els dies a la DGGC, potsdir fins i tot que has matat a Napoleó.

Els dies que vaig estar segrestat a la DGGC vaig sentir comtorturaven en Musté quan portaven la galleda amb l'aigua i elselèctrodes, li van dir que es despullés i es tregués lesulleres, després vaig sentir que li posaven els peus a dins, i perla forma de cridar que tenia en Josep el vaig reconèixer. Ells noparaven de preguntar-li, fins que vaig sentir cridar a ells (elsbòfios) perquè en Josep havia perdut el coneixement, això vapassar diverses vegades la mateixa nit. Li havien aplicatelèctrodes!

Ferran Ruiz Martos, Alcalá-Meco


Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb