SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

DEFCON2: LA 'BRUNETE' DE CiU CONTRA REAGRUPAMENT

pesolbullit | 28 Març, 2010 02:52

     Una petita mostra del nerviosisme que generen Laporta i Rcat és aquest escrit al que he tingut accés on s'expliquen les males arts que està utilitzant l'aparell de CiU per intentar enfonsar Joan Laporta i Reagrupament. A l'autor de l'escrit l'anomenarem JOTA, més que res per evitar represàlies:

 Vaig participar en un dinar/tertúlia a l'Ateneu Barcelonés, en el que En Sandro Rossell, que era el ponent convidat (el seu pare forma part de la tertúlia així com molts antics i actuals càrrecs de CiU) va explicar, sense cap mena de rubor, que l'havien anat a buscar tant CiU com ERC per tal d'ajudar-se mutuament. La idea era que ell accedis a la presidencia del Barça en lloc de l'opció continuista del grup Laporta, es pretén que Joan Laporta perdi els suports que li puguin venir del F.C.Barcelona  i així deixar-lo despullat davant dels atacs mediàtics més despietats a que el voldran sotmetre. ¿Quin és el motiu d'aquest interès polític per fer-se amb el Barça, allunyant En Laporta de la seva área de influència? doncs que CiU i ERC havien fet enquestes serioses que els donaven que en Laporta i Rcat junts podien treure facilment entre 10 i 12 escons a les properes eleccions, esdevenint, així, la força determinant de les majories necessaries per a governar. Aquesta opció, segons paraules textuals de Sandro Rossell, "la veien molt extremista i perillosa" . 

  La noticia que us trameto es ben certa, fins i tot tinc un bon grup de fotografies de l'esmentada tertúlia i estic segur que d'entre els asistents, encara que la majoria fossin molt afectes a CiU, trobariem algú altre que ho confirmés. Per tant la guerra bruta que denuncieu, a mi m'ha estat explicada de primera mà i sense embuts. I com que soc indepèndentista, doncs em vaig haver de entomar que era un extremista perillos, per extensió.

  Algú creia que ja no eren possibles els cops d'estat? Algú creia que els únics enemics de la Nació venien d'Espanya?  Algú es pensava que les màfies eren només a Itàlia?  Si abans teníem dubtes sobre a què es referia CiU quan parlava de 'la nostra nació' o de 'el nostre país', ara ja ho tenim clar: aquests dies no només ens ho fa saber el sr. Duran al Congrés dels Diputats, amb la proposta de pacte d'Estat. 

   Ara s'entenen aquests discursos dels dirigents de CiU sobre que encara no som prou gent, que encara no tenim prou país al darrere, que primer de tot cal sortir de la crisi, que encara no és el moment, que el nostre país és petit... Sens dubte, la 'nació' d'en Mas, Puig, Madí i Pujol no és la mateixa que la dels independentistes: la nostra Nació és una nació ocupada i ens comportem com a tal.  Per això demanem que feu extensible aquesta carta a tots els vostres contactes, per fer saber al màxim nombre possible de catalans quines són les maneres de CiU d'exercir la democràcia i de d'entendre l'alliberament de la nostra Nació.

  A continuació reprodueixo un article que va publicar el Col·lectiu Joan Creixell a www.tribuna.cat denunciant la consigna que CiU ha fet arribar a la seva Brunete per destruir Joan Laporta :

 Objectiu: persuadir o destruir Laporta

     Joan Laporta va esdevenir una de les persones més ben valorades del país poc després d’aconseguir la presidència del Barça. La seva tasca a favor de la catalanització del club va provocar que la ‘Brunete’ mediàtica, guiada per les clavegueres de l’estat per destruir allò que trenca la uniformitat i l’assimilació espanyola, comencés a disparar. Això era d’esperar. És el que han fet amb Carod-Rovira, Ernest Benach, Juan José Ibarretxe, i tants d’altres.


Però amb la possible entrada a la política de Laporta, diversos sectors, primordialment, l’establishment del catalanisme oficial, s’han començat a posar nerviosos. Es pot permetre, es van preguntar, que algú trenqui l’status quo d’aquestes últimes dècades? El festeig amb Reagrupament va posar nerviós, en primer lloc, a Esquerra. Però setmanes després, l’aparell de CiU i els poders fàctics que el rodegen i que aspiren a governar amb Mas han començat a considerar que, quan la victòria i el canvi de “règim” està a tocar, un liberal sobiranista com Laporta pot impossibilitar l’àmplia majoria a què aspira Convergència.

Així, les també existents clavegueres catalanes van connectar amb els mitjans de paper i electrònics encarregats de la guerra bruta a casa nostra, i aquests, ben “untats”, van començar a destil·lar un atac frontal contra Laporta i els seus suposats negocis i ambicions, arribant a l’extrem de ficar-se amb la seva vida privada i sexual. Tot començava a fer molta pudor.

Evidentment, des del Col·lectiu Joan Crexells no defensem la candidatura de Joan Laporta, perquè intentem ser plurals des de l’independentisme, però no ens agraden les formes de destrucció de persones i opcions. Per això ens alarma, no només la campanya ja feta en contra de l’actual president del Barça, sinó el fet que aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l’entorn de CiU, arribant a l’amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d’advocats.

Sembla, doncs, que el general Patton i els seus oficials, que havien mantingut una actitud de prudència, també han començat a actuar amb decisió i subtilesa, sobre el propi Joan Laporta, però també sobre Joan Oliver, Sala i Martin, Vicent Sanchís, i tot l’entorn de la junta del Barça. A més, han fet arribar amb claredat al ‘capo’ Lluís Prenafeta de la Fundació Catalunya Oberta, que ha de fer tot el possible perquè Laporta no es presenti i doni el seu suport a Artur Mas.

Què farà davant d’aquesta pressió Joan Laporta? La pregunta s’ha de contestar de la següent manera: l’opció Laporta és una opció personal, o al darrere hi ha els seus homes al Barça, el sector dels negocis de Convergència i la Fundació Catalunya Oberta, que ja fa temps que es malfia de les febleses d’Artur Mas? Les properes setmanes caldrà veure en què queda tot plegat, entre els diversos sectors que avui composen el poder convergent. I què pensa d’això Jordi Pujol, avui enretirat, però amb un gran poder sobre la base electoral convergent?

ERC, evidentment, s’ho mira amb certa passió, disposada a callar si el General Patton els fa la feina bruta perquè al cap i a la fi, Laporta, de presentar-se, perjudica, i molt, a ERC i CiU. Caldria que les dues formacions es plantegessin perquè és possible el fenomen Laporta, i perquè tenen tanta por.

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb