SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Les Corts d'Aragó aproven la llei de llengües pròpies que reconeix el català i l'aragonés

pesolbullit | 25 Desembre, 2009 17:47

www.valencianisme.com

El dimecres passat les Corts aragoneses van aprovar la nova Llei de Llengües Pròpies després d'un llarg procés de debats i campanyes a favor i en contra no extent d'entrebancs i dificultats, conforme hem anat informant a Valencianisme.com. El resultat, amb 34 vots a favor (PSOE i Cha), 32 en contra (PP i PAR) i una abstenció (IU), mostra la polaritat dels sectors enfrontats i li augura a la Llei un desenvolupament difícil.

 
PP i PAR ja han anunciat que d'arribar a governar la canviaran, sobretot en referència a la denominació de la llengua catalana. El PAR és el soci del PSOE al Govern d'Aragó, cosa que tampoc pronostica un futur fàcil per a l'Executiu de Marcel·lí Iglesias.
 
 
Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, va defensar la creació de dos acadèmies lingüístiques, per al català i l'aragonés respectivament, subratllant que "científicament està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, la paraula maleïda".

El portaveu de Chunta Aragonesista (Cha), Chesús Bernal, va assenyalar que la seua formació podia impedir l'aprovació de la Llei o tractar de millorar la proposta, cosa que va decidir fer. Segons Bernal, "el que defineix l'oficialitat d'una llengua és el reconeixement a tots els ciutadans del seu dret a comunicar-se amb les Administracions públiques en la llengua que trie, la qual cosa sí reconeix esta Llei, tot i que només allà on es parlen. Així, el català i l'aragonès podran ser utilitzats a les Administracions locals, s'impartiran classes en els centres educatius amb alumnes parlants d'ambdós llengües i es promocionarà la Història i la cultura".

El diputat d'Izquierda Unida (IU), Adolfo Barrena, es va abstenir, al·legant que "la Llei és un retrocés del dictàmen de 1997 aprovat per quatre grups parlamentaris". De fet va recordar "la incoherència que per llei l'anglés o el francés siguen assignatures obligatòries mentre que l'aragonés o el català no ho seran". Va rebutjar les "proclames catastrofistes de PP i PAR", recordant que la norma "no imposa res" i que "de fet deixa incomptables qüestions lligades a la voluntarietat o a diverses interpretacions".

Per la banda contrària, la diputada del Partit Aragonés Regionalista (PAR), María Herrero, va demanar "una Llei de tots, moderada i de consens", remarcant que la posició del PAR "és clarament contrària" a la nova Llei i posant l'accent en el cost econòmic que suposarà. Herrero va afegir que "esta Llei fractura la societat i de, fet, ja ha creat tensions". El PAR reclama la denominació "aragonés oriental" per al català de la Franja.

Més bel·licós es va mostrar el PP. El seu portaveu, Miguel Navarro, va criticar la Llei proclamant que "la majoria dels aragonesos poden pensar que no els afecta per a res, però això no és cert, ja que de forma encoberta la llei estableix que com una taca d'oli s'estenga l'ús del català a Aragó". Navarro va recordar que el PSOE va intentar negociar, sense resultat, la proposició de llei amb el PAR i, caent "en braços" de CHA en no aconseguir-ho. El portaveu del PP va rebutjat una iniciativa que "no acontenta a ningú" i és "un fracàs que una Llei tan trascendental siga aprovada sense consens", augurant-li "una vida de 18 mesos", el que queda fins a la fi de la legislatura.

Tots els diputats del PP van portar un adhesiu on es podia llegir "No a la imposición del catalán", nom de la campanya que han dut a terme durant estos mesos, entregant també a la seu del Govern d'Aragó un registre amb 43.000 signatures de ciutadans contraris a la Llei. El PP nega que l'aragonès i el català siguen llengües pròpies, originals i històriques d'Aragó i opina que "estem traspassant la línia vermella de l'Estatut", que mana al Parlament la regulació de la protecció de les "llengües i modalitats" d'Aragó sense esmentar-les expressament, tot assegurant que l'existència de zones de recepció de parlants d'aragonés i català és "un invent".

LA NOVA LLEI DE LLENGÜES PRÒPIES D'ARAGÓ

La Llei de Llengües Pròpies reconeix l’existència de l’aragonés i el català, encara que precisa que només el castellà és llengua oficial a Aragó, mentres que les altres dos són "llengües pròpies, originals i històriques" d’Aragó. Els aragonesos tenen dret a conéixer ambdós llengües; usar-les en la seua relació amb les Administracions Publiques; estudiar-les; utilitzar-les en la vida econòmica i social. La Llei recalca que "ningú podrà ser discriminat per raó de la llengua".

Esta Llei establix, sense concretar, l’existència d’una zona d’utilització històrica predominant de l’aragonés "junt amb el castellà" en el nord de la Comunitat Autònoma; una zona d’ús predominant del català "junt amb el castellà" en l’est d’Aragó i una zona mixta en l’àrea nororiental. També reconeix l’existència d’una zona d’ús exclusiu de l’aragonés amb modalitats i varietats locals.

La nova norma assenyala que es crearà un Consell Superior de les Llengües d’Aragó, un òrgan col·legiat que assessorarà a les institucions públiques i impulsarà la creació de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i una Acadèmia Aragonesa del Català, que seran les autoritats lingüístiques d’ambdós llengües a Aragó, igual que ho és l’Acadèmia de la Llengua Vasca-Euskaltzaindia respecte de l’èuscar o la RAE respecte del castellà. Les modalitats i parles locals de l’aragonés i el català seran protegides.

El Govern d’Aragó recolzarà a les associacions que, històricament, han defés i promocionat l’aragonés i el català. El dret a l’Ensenyança reglada de l’aragonés i el català se circumscriu a les zones d’ús habitual i sempre serà voluntari. No s’arreplega la utilització de l’aragonés i el català com a llengües vehiculares en l’Ensenyança reglada.

Les Administracions públiques afavoriran la comunicació oficial amb els ciutadans en aragonés i català. Es reformarà el Reglament de les Corts autònomes per a regular l’ús d’ambdós en la institució parlamentària. El Justícia d’Aragó defendrà els drets lingüístics de tots els aragonesos. Els documents notarials podran redactar-se en qualsevol de les tres llengües. La toponímia serà la d’ús històric, en qualsevol de les tres llengües, però serà única. Cada ajuntament decidirà en quina llengua retola les vies públiques

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb