SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Guerra a mort a UM

pesolbullit | 25 Maig, 2009 02:02

www.tribuna.cat


Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 Unió Mallorquina, el partit fundat per Jeroni Albertí i que va viure amb la direcció de Maria Antònia Munar els seus millors moments, ha encetat una etapa convulsa de lluita pel poder. Una lluita de la qual depèn, en bona mesura, la continuïtat de la formació i, per extensió, del pacte de centreesquerra.

 

 L’enfrontament és el resultat d’un tancament en fals del darrer congrés, que va triar una executiva de consens entre els diferents sectors. Un model que representava un trencament amb el lideratge unipersonal amb que tradicionalment Maria Antònia Munar havia dirigit UM. El partit va elegir una executiva presidida per Miquel Nadal, líder del sector dretà i allunyat del nacionalisme, amb el sector nacionalista ocupant càrrecs important, com la secretaria general (Miquel Ferrer) o la vicepresidència (Miquel Àngel Grimalt).

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4

Tot hauria anat bé si les estratègies no haguessin estat antagòniques. Miquel Nadal, portaveu d’UM a Palma, va ser l’únic dirigent del partit que, durant la negociació del pacte de centreesquerra, va proposar un pacte amb el PP a canvi d’arribar a la batlia de Palma. Una vegada convertit en president d’UM, tot i no tenir majoria ni a l’executiva ni al Consell Polític, ha fet tots els esforços possibles per dinamitar el pacte i aconseguir avançar les eleccions autonòmiques o fer una moció de censura amb el PP. En aquest sentit, han estat de domini públic les reunions de Nadal amb la presidenta del PP, Rosa Estaràs. Els atacs de Nadal al pacte han estat constants: primer desmarcant-se en algunes votacions a l’Ajuntament de Palma; després demanant i aconseguint la destitució del Conseller de Turisme, Francesc Buils, conegut membre de la vella guàrdia, que va ser substituït per ell mateix davant la conselleria; o presentant una esmena que permetia la construcció del camp de golf de Son Baco, a Campos, que havia estat desclassificat pel Consell de Mallorca. El darrer cas va posar sobre avís el sector nacionalista d’UM, que en va intentar frenar la presentació conscient de que podia dinamitar el pacte. La votació de l’esmena, tot i que presentada, s’ha retardat per a després de l’estiu, temps més que suficient per trobar una solució a l’embolic.

 

La gota que ha fet vessar el tassó han estat les eleccions europees. Miquel Nadal va proposar com a candidat sorpresa el conseller d’Esports i Joventut, el nadalista Mateu Cañellas, davant el nacionalista Joan Carles Verd, batle de Sencelles. I ho va fer enganant l’executiva del partit, a la qual va assegurar que Cañellas podia ser candidat sense haver de dimitir del seu càrrec de conseller. Quan es va fer pública la realitat el president Antich va anunciar mesures dràstiques en el cas que es materialitzàs la dimissió de Cañellas. El ridícul va forçar l’executiva d’UM a rectificar i va acabar de decidir el sector crític amb Nadal a presentar batalla a següent executiva. A la reunió, que va ser tensa, el vicepresident Grimalt, amb el suport de la majoria, va demanar la dimissió del president. Finalment, es va decidir per unanimitat fer un congrés extraordinari l’11 de juliol, passades les eleccions europees, en el que s’enfrontaran dos models de partit: el liderat per Miquel Nadal, que concep UM només com a una plataforma de poder, molt escorada a la dreta i propera al PP; la segona, liderada per Grimalt, que considera que UM ha de ser una formació nacionalista de centredreta seguint el model de CiU, és hostil al PP i partidària de la continuïtat del pacte de centresquerra.

 

El xoc de trens està assegurat. Nadal té el suport de Palma, l’agrupació més gran, amb més d’una tercera part dels delegats -si bé Mateu Cañellas i Antònia Vidal, les dues persones que controlen l’aparell a capital se n’han distanciat i podrien donar suport a Grimalt-, d’algunes agrupacions de la badia de Palma (Marratxí) i de l’interior (Ariany, Petra). Grimalt comptaria amb el suport de la majoria d’agrupacions de la Part Forana. La persona que podria decidir el final del duel, Maria Antònia Munar, encara amb un nombre de partidaris important, de moment guarda silenci, si bé tots els observadors sospiten que s’ha decantat per Grimalt. El resultat del congrés condicionarà la política mallorquina durant els propers anys.


 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb