SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Col·lectiu Joan Crexell : ‘Quo vadis’ ERC: seguir restant?

pesolbullit | 04 Maig, 2009 02:27

www.tribuna.cat

  

Fa uns dies ens felicitàvem per l’acord Carod-Puigcercós. Esquerra sumava. Però alguns observadors afinats van adonar-se que el discurs d’ambdós tenia un denominador comú: el de deixar absolutament clar que ERC es col·locava a l’esquerra, sense matisos.


I això, si ho van fer sense estudiar-ho rigorosament, tenia els seus perills, perquè a ERC hi ha moltes sensibilitats, i una d’elles és la suma de persones i grups, que més que l’expressió i els continguts d’’esquerra’, el que valoren és una denominació que ha desaparegut en els seu anagrama: ‘república’. A ERC hi ha un percentatge important de militants que se senten a prop dels partits republicans europeus i liberals. Volien realment, Carod i Puigcercós, allunyar-los? Volen fer una força alternativa i que ocupi el mateix espai que el PSC i Iniciativa per Catalunya? O pretenen sumar la composició històrica d’ERC?

D’altra banda, es dirà que hi ha els personalismes, l’actitud de grups compactes de militants que procedeixen de l’independentisme radical, que avui ocupen la cúpula d’ERC. Tot plegat és una composició complicada, diversa, que hauria de permetre diferents veus per sumar. Que poc ha après ERC del ‘pujolisme’ pel que fa a concentrar forces, per sumar, a pesar de les equivocacions que ara, al cap dels anys, van aflorant. Però no es pot negar que el ‘pujolisme’ va saber sumar, a costa, això sí, d’haver de renunciar i aigualir els seus plantejaments.

A ERC, l’actual direcció, portant el partit amb mà de ferro, no ha d’oblidar que Joan Carretero és fill del sector Puigcercós, com ho ha sigut també Uriel Bertran. I a més, el president d’Esquerra ha comès la gran equivocació de permetre l’allunyament de Xavier Vendrell, maquinista principal del tren cap al futur que representa ERC.

Ara, l’error està comès: es va posar una catifa vermella a Joan Carretero perquè marxi del partit. Serà el mateix ERC sense els sectors de Carretero si realment el segueixen? Rotundament no. Pot sorgir un espai que ha de preocupar, i molt, a ERC i a CiU, perquè els dos partits tenen sectors independentistes i sobiranistes que poden arribar a entendre’s, i crear un nou partit liberal, independentista, que reculli des de l’esquerra tradicional liberal fins a sectors emergents i històrics de CDC.

Com dèiem a la nostra anterior crònica, el que pot passar és que es parcel·li més encara l’espai sobiranista. Quedaria, doncs, ERC com a força d’esquerra i alternativa al PSC i ICV; un nou espai de centre-dreta independentista, amb els sectors de Joan Carretero i els sobiranistes de CDC; més la tradicional Convergència i Unió ocupant la centre-dreta pactista tradicional del país.

ERC ha de ser conscient que això comporta un nou mapa d’aliances, i una reducció del seu espai electoral, i que l’única manera d’ampliar-lo, ara sí ja, és entrar a sac a l’espai socialista. El que cal preguntar-se, però, és si ja és el moment, i si hi ha sectors madurs per trencar amb la supeditació material i mental al socialisme espanyol i marxar cap al sobiranisme. A un any i escaig de les nostres properes eleccions nacionals, el panorama es complica, però a la vegada dóna més riquesa al sobiranisme, que ocupa totes i cadascuna de les franges electorals. De produir-se aquesta nova situació, caldria que els nostres polítics, repetim una vegada més, tinguessin sentit d’estat i capacitat de pacte, per actuar, ni que sigui una vegada, amb mentalitat nacional com han fet els espanyols a Euskadi.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb