SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Joan Lladonet: Insubmissió fiscal

pesolbullit | 29 Agost, 2008 01:56

Reproduït de www.diaridebalears.cat

Opinió | Joan Lladonet
Insubmissió fiscal

28/08/2008 |
Ara que ha quedat demostrat que els Països Catalans són els que han estat més xuclats i més espoliats per poder aixecar el nivell de vida d'altres llocs d'Espanya i que eren mentida totes les acusacions d'insolidaritat que se'ns feien, s'esperava que es posàs fi a aquesta injustícia. Paradoxalment, la nostra solidaritat ha aconseguit que altres llocs de l'Estat assolissin un nivell de vida superior al nostre, a costa de no fer inversions aquí i a costa de perdre infraestructures necessàries.

Així, els al·lots d'Extremadura i d'Andalusia han aconseguit a l'escola un ordinador per a cada dos, i nins de determinada edat d'Andalusia i del País Basc també tenen gratis la salut bucodental. Aquí, en canvi, deutes per més de 20 anys i les autopistes, les carreteres i els trens sense pagar. Aquesta situació clama al firmament i l'han denunciada tots els polítics d'aquesta terra que han tengut dos dits de front.

Una vegada descobert que nosaltres som vint vegades més solidaris amb la resta de l'Estat que aquest amb els països on les criatures es moren de fam, havíem pensat que es voldria fer justícia i solucionar el deute que tenen amb nosaltres.

No ha estat així: que si no hi pot haver negociació bilateral, que si totes les comunitats hi han d'estar d'acord, que si ens enviaran doblers però no ho fan, que si hem d'esperar que es declarin un parell d'estatuts inconstitucionals, que si no s'aproven els pressuposts generals no hi haurà repartidora, etc.

Mentre això passa, s'acaba l'estiu i els magins de Solbes i Zapatero continuen empantanegats, he pensat (ara que les idees de l'esquerra estan en vaga o que els esquerrans pateixen amnèsia) que podíem copiar les idees a la dreta, que és la que darrerament ha pres el relleu per usar-les, com és el cas de l'objecció de consciència, beneïda per la Conferència Episcopal. Si no ens tornen els doblers que els enviam, facem una passa més que els objectors, no els els lliurem, és a dir: facem insubmissió fiscal.

Aquesta idea segurament és més vella que el pastar, però a mi se m'ha ocorregut quan he sabut que existeix gent que, fidel a una total coherència i sense mirar si eren perjudicats o beneficiats, han fet aquesta insubmissió durant més de 30 anys, gent que avui cobra anualment entre trenta i quaranta mil euros, que es troba en la dècada dels cinquanta anys de la seva vida i que no han fet la declaració de renda mai. I fins ara semblava que ningú no se n'havia temut.

Des de fa devers un any han començat a embargar-los algun compte, però amb unes multes que seran segurament inferiors al que haurien hagut de pagar durant tota la seva vida activa. La seva coherència ha consistit a no voler pagar a un estat que no consideraven el seu i que creuen que és il·legítim. Aquí hi afegiria que no han incomplert la llei més que l'Estat mateix ho està fent ara, no complint el que mana l'Estatut del Principat sobre el finançament.

El cas és que alguna d'aquestes persones s'ha posat en contacte amb grups independentistes, per veure què es podia fer, i han trobat que era un camp verge, un camp quasi inexplorat, és a dir, que cap d'aquests grups havia fet res o gaires coses en aquest sentit. De totes maneres es creu que el nombre d'insubmisos hauria d'esser molt important, desenes de milers, perquè l'Estat començàs a preocupar-se.

Una vegada demostrat l'espoli de la colònia, s'ha de canviar de manera radical l'actuació dels qui tenen les regnes de l'Estat. Si aquest canvi no arriba, llavors dependrà de tos nosaltres que siguem capaços d'actuar d'una manera decidida, perquè les coses canviïn. És normal que siguem solidaris amb un 3 o un 4% dels nostres imposts, però no pot ser que se'ns detregui més del 14%. Això és un robatori que s'ha de denunciar i s'ha de modificar, mentre no ens quedi més remei que haver de suportar aquest Estat.