SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

RAMON TRERMOSA: Més PSC = menys tripartit

pesolbullit | 14 Març, 2008 00:57

reproduït del diari avui.-

ELS SOCIALISTES PUGEN MENTRE CIU I ERC ES BARALLEN

Més PSC = menys tripartit

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat

Dijous passat sopava amb uns amics d'Esquerra, algun dels quals amb càrrec a l'actual govern, i per un cop a la vida vaig clavar un resultat electoral: tot i que en unes generals sempre augmenta força la participació en relació amb unes catalanes, vaig dir que Esquerra no arribaria als 300.000 vots i que amb prou feines passaria de 3 diputats (i això que van salvar el de Girona per poc més de 3.000 vots, potser gràcies als insults de Pizarro als empresaris gironins). Des de l'any 2003 he estat dient a aquests amics que no veia gens clara l'aposta estratègica d'Esquerra, tot i que ells em deien que els escèptics érem quatre gats i que el gran gruix dels militants i dels votants d'Esquerra avalaven els tripartits.

ESQUERRA VA MANTENIR EL SEU PES ELECTORAL el novembre de 2006 amb 21 diputats, per la qual cosa es pot deduir que el seu rebuig al nou l'Estatut no li va passar factura. La dutxa freda, però, que va suposar el segon pacte amb el PSC, actor i còmplice principal de la retallada de l'Estatut del Parlament, ha fet d'Esquerra un escolanet submís del PSC com ICV. Una Esquerra fora del govern segurament ara estaria capitalitzant el desgavell del darrer any i el no desplegament del nou Estatut en vigor. El primer tripartit va ser acceptat per molts votants a contracor, perquè suposava donar una oportunitat al federalisme del PSC i a l'alternança al govern. Aviat farà cinc anys que el PSC governa i els avenços en autogovern encara estan per arribar. Cada dia que passa sense resultats suposa menys vots futurs per a Esquerra.

HI HA UNA FRASE DE MONTILLA EN EL SEU debat d'investidura ("Senyor Mas, jo no hauria retallat tant l'Estatut com vostè") que a Esquerra donen per bona, però que no és compartida per bona part del seu electorat. La traïció del PSC en la tramitació de l'Estatut a Madrid és més gran que la de CiU: Esquerra va regalar al PSC el govern i aquest darrer no va actuar amb cap lleialtat en el tràmit a Madrid del nou Estatut, i fins i tot va expulsar Esquerra del govern sense escrúpols. CiU ja està purgant els seus darrers anys al govern amb el PP i Artur Mas ja està penant el seu pas per la Moncloa, però al PSC tot li és permès. Per què es demana a CiU la independència de Catalunya quan el PSC encara no ha aportat la independència de l'aeroport de Girona? Fins quan durarà la butlla del PSC?

AQUESTES ELECCIONS CONFIRMEN QUE EL PP no pot guanyar unes eleccions contra Catalunya però el seu discurs contundent contra ZP es mantindrà, ja que la seva dolça derrota en dificultarà la catarsi, a l'estil del PSOE l'any 2000. L'amenaça de canvi de la llei electoral ja s'està brandant per frenar cap concessió important de poder real a les insadollables autonomies. Els tripartits d'Esquerra no estaven pensats per a aquest escenari i un ZP consolidant-se a Madrid fa temps que menysté públicament els republicans. El PSC ja ha demostrat quin és el seu model d'Estat i ara ZP no tindrà cap problema per desplegar a conveniència el que quedi del nou Estatut. I si aquest és retallat al Tribunal Constitucional no passarà res (Pepiño Blanco dixit).

L'EXCEL·LENT RESULTAT DEL PSC ÉS LA culminació suïcida de l'enfrontament caïnita entre CiU i Esquerra. Tots dos partits l'han fet bo, donant-li una credibilitat i una pàtina catalanista que a Madrid, al Parlament realment important, encara està per demostrar. CiU aprovant-li la retallada de l'Estatut i Esquerra regalant-li el poder dues vegades, i tots dos satanitzant el PP, han facilitat extraordinàriament la feina. Al PSC el va delatar el seu subconscient en presentar la frase "ZP i Rajoy no són el mateix", quan PSOE i PP comparteixen dèficit fiscal català, dissenys radials de l'AVE i models centralitzat de gestió d'aeroports, però CiU i Esquerra se segueixen barallant entre ells. Jo esperava que CiU també baixaria, atès l'elevat nombre de votants que veia migrar cap al PSC, però CiU ha començat a recuperar un important vot prestat a Esquerra que se sent definitivament estafat pel segon tripartit ("Si tu no hi vas, el tripartit es queda"). A CiU, però, encara se la veu massa amargada per no haver recuperat el govern. CiU ha de saber obrir la seva casa gran del catalanisme també als que van oposar-se a l'Estatut i ha de proposar una sortida per al país davant de l'asfixiant centralisme madrileny. Cal un salt en l'autogovern que no serà possible fins que CiU i Esquerra no cooperin.

L'EXCEL·LENT RESULTAT DEL PSC pot precipitar, paradoxalment, el final del tripartit. La caiguda d'Esquerra a les municipals (40% dels vots) s'accelera ara amb la davallada a les generals (60% dels vots) i amenaça de deixar Esquerra a les properes catalanes en deu diputats si manté el "qui dia passa any empeny". Si Esquerra a Madrid segueix regalant els seus vots al PSOE a canvi de la "governabilitat" tornarà el 2012 a tenir-hi un diputat. Conec gent que encara ha votat Esquerra, però donant-li una última oportunitat abans de passar al vot en blanc, a l'abstenció o a CiU. Sigui quin sigui el proper candidat d'Esquerra al Parlament, amb quin balanç s'hi presentarà si tot segueix igual? El nou model de finançament, que ara s'haurà de negociar en un context de dura recessió econòmica i amb un PSOE reforçat, i que explica el pessimisme d'alguns catedràtics propers al PSC sobre els resultats a obtenir, posen el tripartit, com diria Xavier Roig, entre l'Espanya i la paret.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb