SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Agustí Colomines: On és ERC al Senat?

pesolbullit | 05 Març, 2008 00:50

www.elsingulardigital.cat
 
El fet que Esquerra no presenti cap candidat a senador per Barcelona i que, tanmateix, demani als electors nacionalistes i independentistes que en votin necessàriament un del PSC –partit que d’altra banda en presenta dos: l’històric Isidre Molas i l’exalcaldessa de Badalona Maite Arqué– o un d’ICV –el sempre orgànic Jordi Guillot, que la legislatura passada ja era senador– és una demostració clara de quina és la deriva republicana. D’estrada, i atesa la tendència a pendular cap aquí i cap allà, és una deriva, com va escriure només fa uns dies Quim Monzó, incoherent. Es proclamen independentistes i alhora reclamen el vot, sense cap mena de rubor, a favor dels que volen Catalunya dins Espanya pels segles dels segles. Suposo que deuen tenir raons ben poderoses per fer-ho. Recordo el dia, per exemple, que en una jornada convocada per Òmnium el senador Molas va haver de suportar l’hostilitat de molts que després es diuen votants d’ERC per dir que ell no vol marxar d’Espanya i ara resulta que aquesta mateixa gent l’ha de votar perquè les aliances tripartites ho manen. Sí, senyors: visca la coherència, que deu ser de la mateixa naturalesa que ha portat els republicans a aprovar un Pla d’infraestructures al costat del PSC i ICV que inclou el projecte de la MAT i intentar contrarestar-ne els efectes enviant el conseller de Governació a manifestar-s’hi en contra als carrers de Perpinyà.

Però enganyar la parròquia ja no deu ser tan fàcil perquè tanta incoherència ha començat a provocar malestar en sectors de la formació a mesura que s’acosta la data electoral. El darrer cas és el del conseller nacional Pere Vilarrassa, d’Osona, que s’ha manifestat insubmís amb la proposta de votar socialista al Senat. Afirma Vilarrassa al seu bloc que “com a Conseller Nacional (en hores baixes) d’ERC considero que cal votar a CiU al senat de Barcelona. És la millor opció o la menys dolenta, com és vulgui. No pas votar PSOE com volen els meus. O no és millor assegurar un senador de CiU que un del PP?”. És un gest patriòtic que només mereix l’aplaudiment de tots els patriotes. Ja sé que la resposta dels oficialistes republicans serà desqualificar els candidats de CiU per regionalistes, dretans i no sé quantes coses més. I és que tant és que la senyora Montserrat Candini i els senyors Feliu Guillaumes i Jordi Torra siguin nacionalistes, perquè està clar que deuen ser massa liberals per demanar als electors independentistes i republicans que els votin per assegurar senadors que no estiguin vinculats als partits estatistes.

On és ERC? Votaran els dirigents d’ERC els candidats del PSC i d’IC sense que els cremin els dits? Els republicans, a banda de no presentar candidats, ni tan sols han plantejat la possibilitat de formar una candidatura catalanista conjunta. Almenys així, si CiU hi hagués renunciat, tindrien alguna justificació. Podrien haver propugnat, com demanava Jaume Ciurana al seu blog, una candidatura al Senat al voltant del concepte del dret a decidir. Però si ho haguessin fet, aleshores s’haurien trobat que els seus aliats d’ara haurien arrufat el nas. Ai, els equilibris inexplicables, oi? Jo faré con el senyor Josep Benet, de qui vaig ser secretari quan era senador de l’Entesa dels Catalans (el senador més votat, per cert), i votaré els candidats de CiU al Senat. Per coherència!
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb