SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Agustí Soler (partit republicà català): a què esperem?

pesolbullit | 01 Març, 2008 04:42

www.elsingulaedigital.cat.-

agusti soler rodona
Agustí Soler (PRC)
Què esperem?
“Les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del Ministeri Castellà han esdevingut notòries. Què esperem? Voldrà Catalunya tornar a subjectar-se als greuges i ultratges que per tants anys ha patit? Aquestes paraules foren dites per Manuel Ferrer i Sitges, Conseller de Barcelona, un 5 de juliol de l'any 1713. Ferrer i Sitges fou dels que s'oposà amb tota fermesa a capitular davant l'exèrcit franco-castellà de Felip V i encoratjà els patriotes barcelonins a resistir fins al final. L'aclaparadora superioritat de l'exèrcit ocupant (un soldat per cada quinze catalans) i la traïció dels anglesos, acabaren amb els fets que cada onze de setembre, amb vergonyant acceptació celebrem.

Són paraules dites fa vora tres-cents anys però podríem fer-les nostres avui mateix per la seva insultant actualitat. Ultratges, greuges... El penúltim capítol de la llarga llista, l'afer AVE, encara crema. El pròxim...demà mateix. Mentrestant la colonització física i mental que s'inicià aquells terribles dies de fa tres-cents anys continua avançant i veiem, astorats, com la nostra classe política -junt amb bona part dels mitjans de comunicació del nostre país-, s'embadaleixen, per exemple, davant debats de dos forasters que, ai las! en l'únic que estan d'acord és en tenir Catalunya lligada de mans i peus pels segles dels segles.

Una classe política paradoxal. Diu una cosa i en fa una altra.Fins i tot n'hi ha que ens asseguren que el 2014 tot s'haurà arreglat perquè ells són més “istes” que ningú i van a totes però s'obliden que van votar fa tan sols un any i mig la Ley de tropa y marineria, al Congreso de los Diputados de Madrid, amb uns sucosos recursos (d'aquells que els catalans cada any paguem a balquena) per a, curiosament, l'exèrcit successor d'aquell que entrà victoriós a Barcelona un 11 de setembre del 1714 i un 26 de gener del 1939. Tanmateix ara diuen que no es deixaran enredar tan fàcilment i, si més no, posaran un preu més alt per a poder tornats a ser enganyats. En psiquiatria això té un nom. En política també, però per pudor, callo.

Aquell “Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d'una perpètua esclavitud” de Ferrer i Sitges als catalans que dubtaven entre servar la seva dignitat o doblegar-se a l'invasor ens fan pensar en el paper que jugaran aquells que malden per anar a la capital d'Espanya a pidolar quatre engrunes...

Cal anar a la capital d'Espanya? Potser sí que cal anar-hi. Però amb el cap ben dret i decidits a dir, educadament, això sí: Adéu Espanya!

A què esperem?

Agustí Soler i Regàs
president Partit Republicà Català

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb