SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 01:45


Reproduït de www.eldebat.cat

ERC mai formarà part d’un Front Patriòtic Nacional amb CiU”


Sergi TodóJoan Ridao és el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament i serà el cap de llista en les pròximes legislatives. Va ser l’encarregat de defensar la ponència oficial a la recent conferència nacional d’aquest partit, aprovada per majoria aclaparadora. Veu en això un recolzament a l’estratègia de la formació i, tot i que considera que l’únic horitzó d’ERC és un Estat propi, afirma que el partit republicà mai formarà part d’un “front patriòtic nacional” amb CiU i desdramatitza qualsevol revés a les urnes si s’aconsegeuix fer el referèndum del 2014.


Quines conseqüències va tenir la conferència nacional d’ERC del 20 d’octubre? Ha afectat l’estratègia del partit?La ponència que va presentar la direcció d’ERC va tenir un suport del 83%, un percentatge insòlit en la història més recent d’ERC. Per tant els pilars bàsics de l’estratègia de cara al futur no s’han vist alterats o modificats. Després del fracàs de la via autonomista, hem d’anar cap a la consecució d’Estat propi i això ho hem de fer aconseguint una majoria social tant en el Govern com en la societat. Ara bé, no es pot oblidar que una esmena va rebre un suport important del 43% i plantejava obertament reconsiderar el pacte d’Entesa. Nosaltres hem fet una lectura que és la següent: la militància no reclamava que sortíssim del govern, sinó un perfil molt més nítid i que puguem ser més clars i actuar amb més celeritat. Per això hem reunit a tots els alts càrrecs del govern: per establir prioritats i un calendari per assolir els nostres objectius; no només els adquirits a la conferència, sinó els que figuren al pacte d’Entesa.


Això vol dir endurir la postura dintre del Govern?No crec que la paraula sigui endurir. Quan parlo d’un perfil més nítid i d’un contorn més clar vull dir que es faci un esforç d’explicació, de pedagogia, i que se sigui coherent; que ningú pugui tenir la impressió, encara que sigui equivocada i falsa que ERC està submissa, entregada, encarxofada a qualsevol preu al Govern. És a dir, bàsicament millorar la percepció de la nostra contribució en aquest Govern.


Faci’m cinc cèntims del full de ruta d’ERC.La Conferencia neix per actualitzar l’estratègia que vam dissenyar l’any 2004 i que avui ja està caducada, obsoleta. El seu objectiu era situar ERC com a partit hegemònic de cara al futur. Una segona pota era col·laborar amb l’esquerra espanyola per transitar a poc a poc cap a la sobirania prèvia superació de l’etapa de relació federal amb Espanya. Aquest segon objectiu ha fet possible que ERC demostrés que era un partit que podia fer un esforç de pragmatisme. L’objectiu a llarg termini passa per aconseguir un Estat propi. I a mig termini, passa per desplegar les potencialitats de l’actual Estatut, que considerem insuficient i no ens agrada; però creiem que es poden recuperar algunes de les peces perdudes del mateix Estatut del 30 de setembre. I un tema fonamental és la consecució d’un nou model de finançament bilateral.


Què farà ERC si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut?Encara no hem pres una decisió sobre aquest tema. I encara que tot fa presagiar que la sentència serà adversa, evidentment, no podem posar la vena abans de la ferida. Jo constato que hi ha una gran desorientació entre els partits catalans. Algú ha postulat refrendar l’Estatut del 30 de setembre i portar a plebiscit, per tant, el text en els termes que va aprovar el Parlament. Algú altre ha plantejat també la reforma extraordinària de la Constitució... Els partits del Govern estan emplaçats a fixar un criteri i el conjunt del catalanisme també, perquè en aquest tema no poden haver-hi posicions unilaterals. Però tenim temps encara per fer-lo.


El finançament és el gran repte pendent que tenen ara, juntament amb el desplegament de l’Estatut?Referent al tema del finançament, considerem que el títol sisè de l’Estatut és un títol de redacció molt deficient, molt precària i que dóna un marge ampli per interpretar-lo. Però si podem desenvolupar l’addicional tercera de l’Estatut per fer un bon acord bilateral de govern a govern, en el marc de la llei de pressupostos de l’Estat, doncs no passa res. Podem reproduir aquesta jugada en el model de finançament. Nosaltres sabem que estem immersos en el model de finançament comú i per tant en el marc de la reforma de la LOFCA, però això no impedeix que pugui haver-hi un bon acord bilateral de finançament entre els dos governs. D’altra banda, hi ha aspectes de l’Estatut que donen joc. Per exemple, s’ha de desplegar una desena llarga de lleis que han de disciplinar les relacions entre Catalunya i l’Estat en aspectes que tenen a veure amb el Poder Judicial o en temes que són més d’autogovern com el Consell de Garanties Estatutàries o el Consell de la Justícia. Per tant, l’Estatut té un marge i nosaltres, encara que no ens agrada, l’acatem.


Vol dir que l’Estatut és un bon text de partida per un altre text de futur?Com que nosaltres tenim un projecte que és molt ambiciós, no podem estar permanentment travessant el desert. Per tant, si estem presents a les institucions hem d’aprofitar per fer coses. I fer coses vol dir que sabem que aquest Estatut, retallat o no, tindrà probablement una vigència d’una generació i per tant nosaltres no ens tanquem a la possibilitat de desplegar totes les possibilitats que té. Però, evidentment, aquest no és el nostre objectiu ni és el nostre horitzó.


El 2014 i la consulta popular sobre la sobirania és un punt d’inflexió? O ha estat una boutade del president del partit, Josep Lluís Carod-Rovira?El mateix Carod-Rovira ha explicat que és una data per la democràcia més que per la independència. Quan el Quebec va plantejar el referèndum el 1995 els sobiranistes eren majoria i govern. I a Escòcia, quan es va plantejar pel 2010, és perquè l’Scottish és govern. O Montenegro perquè el senyor Iukànovic ho plantejava directament des del govern i per tant era una condició objectiva i necessària el ser fort. I aquestes dues condicions no las tenim de moment. Segons l’última enquesta d’El Periódico, tan sols un 34% s’expressa en termes sobiranistes. L’expressió política, institucional i natural de l’independentisme és ERC i representa escassament el 16% dels vots. Per tant, amb això no fem majoria ni tenim la condició objectiva per exercir el dret a decidir en plenitud si no volem cometre un error estratègic de gran magnitud. Per tant, quan fixem l’horitzó del 2014 és, primer, com a estímul. Tenim una legislatura i mitja per poder treballar i és possible que les condicions es generin. En segon lloc, si es fa el referèndum i es perd, no passa res, però haurà estat una decisió de maduresa democràtica i també un instrument de pressió important davant del Govern espanyol.


L’independentisme és un valor a l’alça?Crec que hi ha un creixement del sobiranisme d’ordre pràctic que aquests últims dos anys s’està observant i que ha emergit bàsicament de la constatació que hi ha una fatiga i un cansament d’Espanya i, per tant, hi ha molta gent que ha arribat a la conclusió què la dependència de Catalunya a Espanya és massa onerosa i per tant el preu és massa excessiu. Dos exemples: caos d’infraestructures i finançament precari o injust o expoliador. Això està incorporant moltíssima gent a la categoria dels personatges de Molière, que escrivien en prosa i no ho sabien. Aquí probablement hi ha gent que és independentista i encara no ha fet el pas d’expressar-lo en termes electorals.


ERC acaba de votar no als Pressupostos Generals de l’Estat perquè diu que l’Estat no compleix les inversions a Catalunya...Hi ha quatre raons. Una, desconfiança en relació al compliment dels compromisos per part del Govern espanyol. Volem blindar normativament, fixant en els mateixos pressupostos, l’acord polític positiu que han assolit els dos governs. Dos, és un pressupost que queda curt socialment. No ha aprofitat els 12.000 milions de superàvit dels sectors públics i de la Seguretat Social. Tres, en el pressupost no té cap impacte el nou model de finançament que deia abans. Aquest pressupost hauria d’obrir el camí de cara al futur. I quatre, per una valoració més política: és un pressupost de final d’etapa i per tant nosaltres valorem també algunes circumstàncies que hem viscut aquesta legislatura. Aquests últims mesos, ens hem entrebancat en alguns temes amb el PSOE, per exemple, en la Llei de la Memòria Històrica. Però el PSOE tenia majoria, ni que fos exigua, per tirar-los endavant. Ara queda un llarg tràmit parlamentari i ja veurem què passa.


Demanen la dimissió de la ministra de Foment. No els han dit res els seus socis sociallistes?Nosaltres vam ser el primer grup parlamentari que va formular la petició de dimissió d’aquesta senyora que és una autèntica fatxenda, que acumula un rècord d’incompetència i mala gestió extraordinari i, per tant ja donem per reproduïda la petició de dimissió. Va ser Puigcercós l’estiu del 2006, amb motiu del caos aeroportuari, el primer que li va dir que dimitís. El 31 d’octubre esperem les explicacions de Zapatero perquè, evidentment, ell és el primer responsable de no haver acceptat la dimissió o de no haver fet plegar aquesta senyora. I, com que ells saben que nosaltres a Madrid som oposició, que no formem part del govern del PSOE i que tenim les mans lliures, doncs no actuem condicionats en absolut. Una altra cosa seria si jo, o algú de la direcció d’ERC, hagués demanat la dimissió d’un conseller del Govern de la Generalitat.


Què li sembla la proposta d’Artur Mas de refundar el catalanisme?La maniobra de Mas és una gesticulació, una fugida endavant i una maniobra tàctica intel·ligent. Però no deixa de ser tàctica i hem de constatar el fracàs del catalanisme autonomista. Particularment, és el fracàs del seu pacte amb Zapatero en el tema del nou Estatut. Per tant, pertany a Convergència Democràtica maniobrar en aquest tema. D’entrada, l’únic que ha aconseguit és incomodar al seu aliat històric d’Unió Democràtica mirant de fer una opa hostil cap a altres sectors del catalanisme que, evidentment, no li compren aquesta jugada. I no la comprem perquè, primer, és comprensible que el catalanisme es reformi, que es modernitzi, que s’actualitzi, sobre tot desprès del fracàs històric del seu objectiu d’intervenir en la política espanyola, de buscar un encaix més còmode i flexible. S’ha demostrat que això, avui, no va enlloc. Espanya s’ha modernitzat, sobre tot social i econòmicament. I nosaltres creiem que és bo que es repensi el catalanisme, però creiem també que en aquests moments l’única conclusió lògica és que ens cal tenir un Estat. CDC i Mas no treuen aquesta conclusió ni crec que la treguin, perquè, com tothom sap, CiU és una coalició que aspira sobretot a governar per governar, a tenir hegemonia, per tant la majoria, i a mantenir certs nivells d’atenció identitària amb el govern estatal perquè això li provoca alguns rèdits. Però no ha fet mai un plantejament de tipus independentista.


No li preocupa, doncs, l’opa hostil?L’opa és tan de vol gallinaci que la primera i única derivada que li coneixem és que una mica més i es trenca CiU, que és una coalició que amb les seves dificultats, penalitats i vicissituds fa pràcticament 30 anys que subsisteix. D’altra banda, nosaltres no prioritzarem l’eix nacional perquè, tenim en el nostre ADN tres elements consubstancials irrenunciables: som un partit republicà; som un partit nacional; i som un partit d’esquerres. Per tant, ERC no formarà part mai del front patriòtic nacional. No estem per la labor.


Per què servirà l’Oficina Antifrau?L’oficina Antifrau és un organisme independent i, per tant, encara que tingui una dependència del Govern, es relaciona amb aquest i amb el Parlament únicament a través d’un mecanisme de revisió de comptes, a través de la seva memòria anual. Per tant, està garantida la seva independència de criteri i d’actuació. En segon lloc, és un organisme que té la funció bàsicament d’investigar de manera preventiva qualsevol possible frau i també de dissuadir de possibles actuacions irregulars. Conseqüentment, el control és preventiu. en altres paraules, el que farà és, actuar com a autèntic policia de control i, per tant, evitarà que pugui haver supòsits d’irregularitats. En tercer lloc, fiscalitza i controla qualsevol possible irregularitat del sector públic de la Generalitat però també del conjunt d’Administracions i de les universitats. A les administracions locals, fa un control de segon nivell, perquè si detecta una realitat és la pròpia administració local la que ha d’actuar. Finalment, és una oficina respectuosa amb l’actuació de la justícia ordinària, de manera que si aquesta actua, s’inhibeix.


CiU diu que serà un instrument al servei d’ERC i el PP i proposa integrar-la a la Sindicatura de Comptes...El primer argument és una autèntica fal·làcia. La seva independència està garantida. Respecte al segon, no dependrà de la Sindicatura per una raó òbvia: són funcions molt diferents. La Sindicatura, com el Tribunal de Cuentas, són organismes que acteen post, per tant, fan una fiscalització comptable en funció dels resultats econòmics i de la liquidació. I l’Oficina no té res a veure. Estem parlant d’un organisme que actua de forma preventiva i que investiga –i això existeix en l’àmbit de la UE i a Estats Units-. Per tant, és un instrument contrastat. I si algú s’hi oposa o té alguna actitud refractària es què té mala consciència o té alguna cosa a amagar, francament.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb