SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El nou viratge del Bloc Nacionalista Valencià

pesolbullit | 02 Agost, 2007 04:06

http://www.tribuna.cat/

Els recents esdeveniments al si de la coalició Compromís pel País Valencià -el pacte preelectoral del qual en formen part, de moment, Esquerra Unida, Bloc, Els Verds, Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana- són, al remat, el penúltim moviment d'un partit, el Bloc Nacionalista Valencià, que de fa anys mira de situar-se estratègicament al mapa polític valencià per tal de rebre l'impuls ciutadà suficient capaç de convertir-lo en una formació decisiva. Aquesta manca d'impuls, de fet, va ser la que el va obligar a buscar un acord preelectoral amb un partit com Esquerra Unida, que se situa també a l'espectre progressista però que defensa posicions -econòmiques i socials- amb un accent força més alternatiu. 



Els dirigents del Bloc coneixien aquestes 'línies roges', però van haver de superar-les a fi de retornar a la cambra valenciana, on no eren presents des del 1991. Aquell any, Esquerra Unida (EUPV) i la vella Unitat del Poble Valencià (UPV) ja havien concorregut de la mà als comicis autonòmics, si bé tampoc no va tardar massa a trencar-se el grup parlamentari resultant d'aquell casament. Al cap de pocs mesos -més que no pas ara, en tot cas-, els dos diputats nacionalistes -el mateix nombre que ara, encara que en aquests moments hi ha deu diputats més a les Corts- van optar per separar-se d'Esquerra Unida en constatar allò que ja intuïen: el discurs visceral d'EUPV no encaixava amb la seua manera d'entendre el món. Un d'aquells dos diputats, precisament, era Pere Mayor. L'històric dirigent nacionalista va ser l'artífex d'una reubicació ideològica que, a finals dels noranta, va mirar d'ampliar la capacitat del Bloc d'anar en solitari a les eleccions. Així, el Bloc va convergir cap al centre, tot mirant d'esdevenir una mena de CiU a la valenciana, i producte d'allò van venir les seues “aliances estratègiques” amb la federació catalana i amb el PNB, uns acords que, entre altres efectes, els permet d'anar conjuntament als comicis europeus.

Enric Morera, actual secretari general dels nacionalistes valencians, ha arribat a ser eurodiputat temporal gràcies a aquesta entesa múltiple a Brussel.les. Els intents de Mayor de fer del Bloc una mena de partit frontissa, una Convergència valenciana, no van reeixir, ni de lluny. Si bé és cert que la formació nacionalista va fer el 'sorpasso' a la regionalista Unió Valenciana (UV), no va ser perquè li va pispar vots pel centre ni perquè va reconvertir ànimes secessionistes en fervents unitaristes, sinó perquè els votants d'UV van acabar per decantar-se pel vot útil al PP d'Eduardo Zaplana. El Bloc, en qualsevol cas, va augmentar el seu suport popular gràcies a les noves generacions, gent que en bona part ha estudiat en valencià i que no té els prejudicis que hi havia temps enrere.

El Bloc, considerat com el partit “catalanista” del País Valencià, va passar així de la franja del 2% de vot (quan era encara UPV) al 4,6% i 4,8%, és a dir, a les portes de l'hemicicle valencià, al 1999 i al 2003, respectivament. El discurs dels nacionalistes, però, va moure's aleshores entre el PP i el PSPV-PSOE. Ni els uns ni els altres no eren òptims per regir el govern dels valencians, i el Bloc s'oferia com a solució als excessos cavernícoles dels uns i als complexos identitaris dels altres. Allò del “tercer espai”. A tot d'ajuntaments -el Bloc, realment, ha augmentat de manera considerable des de la base, a àmbit municipal-, els nacionalistes no han tingut problema de pactar amb populars o socialistes. En la majoria de casos, han propiciat governs de progrés, però això no evita episodis rocambolescos en què l'aliança principal ha estat amb els conservadors.

Paral.lelament, i a diferència d'Esquerra Unida, el Bloc ha teixit complicitats amb el camp empresarial, i de fet el propi Pere Mayor és una de les persones que té com a missió acostar els nacionalistes a aquest terreny. L'eixida de Mayor, però, va produir un trasbals a la formació taronja. Des del 2003, que Morera n'és el secretari general, el Bloc no ha dubtat a situar-se, clarament, dins de l'arc progressista. Al seu últim congrés, celebrat l'any passat, va quedar meridianament especificat que el partit s'ubica dins d'aquest espai. Ara bé, els recels de segons qui -posem per cas EUPV-, no s'hi han esvaït. El pacte amb CiU i PNB es mantenen, i cal recordar que en aquesta coalició s'insereix també la Unió Mallorquina de Maria Antònia Munar, d'un tarannà que ben poc té a veure amb molta de la militància del Bloc Nacionalista.

Fet i fet, aquesta separació entre allò que és la línia oficial del Bloc i allò que pensa la seua militància és ben palesa. N'hi ha que, a algunes localitats, han pogut pactar amb el Partit Popular, fins i tot amb la promesa de fer-se amb l'alcaldia, i ho han desestimat. Els afiliats nacionalistes se senten, de manera molt majoritària, d'esquerrres. N'hi ha que anhelen esdevenir la Convergència valenciana, però no és la majoria. És per això que molts no entenen el perquè dels flirtejos amb els conservadors. Els darrers moviments del Bloc, optant pel trencament amb Esquerra Unida en veure que a aquesta formació surava la divisió i que el Partit Comunista mirava de col.locar la seua gent, fan fefaent el nou objectiu dels nacionalistes, això és, captar per a la seua causa el sector valencianista d'EUPV -Esquerra i País- a fi de teixir una plataforma més ampla, però nítidament nacionalista -però sense Esquerra Republicana del País Valencià-, que almenys arribe al 5% necessari per obtenir representació a les Corts i, si pot ser, deixant-ne fora una EUPV en què els comunistes arribarien a copar-la en un 80%. El penúltim moviment, doncs, d'una història plena de piruetes.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb