Cardús: "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans"
pesolbullit | 09 Juliol, 2007 04:35
06/07/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús està d'acord amb l'article de Raimon Obiols que "
augura llarga vida al catalanisme", quan últimament "
sovintegen les anàlisis que pràcticament donen per mort el catalanisme". Afirma, en un article a l'
Avui, que "
els enterradors surten de tots els racons". Uns "
perquè el volen matar i confonen desig amb realitat". I uns altres, els "
enterradors benintencionats que viuen amb gran desesperació la impotència del catalanisme per aconseguir allò que és la normalitat política d'altres països amb Estat propi".
www.tribuna.cat.-
El sociòleg Salvador Cardús està d'acord amb l'article de Raimon Obiols que "
augura llarga vida al catalanisme", quan últimament "
sovintegen les anàlisis que pràcticament donen per mort el catalanisme". Afirma, en un article a l'
Avui, que "
els enterradors surten de tots els racons". Uns "
perquè el volen matar i confonen desig amb realitat". I uns altres, els "
enterradors benintencionats que viuen amb gran desesperació la impotència del catalanisme per aconseguir allò que és la normalitat política d'altres països amb Estat propi".
Tanmateix, "
aquesta precarietat, l'aprendre a nedar contracorrent, l'amenaça sobre el futur de la cultura i la llengua, en general, les hem convertit de manera paradoxal en la nostra força".
Salvador Cardús exposa dues idees. En primer lloc, afirma que "
els qui anuncien la desaparició del catalanisme parlen més de la crisi de la seva expressió partidista que no pas de la seva vitalitat social". Així, constata "
que els partits catalanistes -nacionalistes o independentistes-, i fins i tot el catalanisme marginal de certs partits com aquell al qual pertany el mateix Obiols, estan en crisi és d'una evidència indiscutible". Però "
que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans".
En segon lloc, afirma que "
una part del dramatisme del catalanisme actual té a veure amb el fet d'haver canviat el lloc on posem el termòmetre a l'hora de mesurar-nos la temperatura". Així, "
fins fa una dècada, el catalanisme s'havia recolzat en la cultura dita d'elit. En aquest terreny, ser pocs no era cap anomalia, i en canvi la producció era prou bona per mantenir la moral alta. Però quan hem posat la mirada en la cultura popular i de massa, no només hem constatat que érem pocs, sinó que sovint érem dolents". Ara bé, "
un canvi de perspectiva en l'anàlisi no indica pas un retrocés respecte de la situació anterior".
Salvador Cardús conclou afirmant que hi ha raons per preocupar-se pel futur del catalanisme, "
sobretot perquè el catalanisme és viu, perquè cada dia es posa desafiaments més grans, i sobretot perquè no es resigna a la mediocritat a la qual se'l sol convidar a canvi d'una vida plàcida. I és que viurem, precisament, mentre no ens conformem a sobreviure, que és la nostra més gran feblesa: l'anar tirant."