SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

DanielSolano: Carod i Duran

pesolbullit | 05 Juliol, 2007 01:33

http://www.poliblocs.cat

El nerviosisme s'estén. A ERC el trobem en un Carod alterat que fa unes declaracions absurdes, donat que ja comença a entendre que li preparen el relleu, i acusa els seus militants d'haver enfonsat ERC per obligar-lo a votar No a un Estatut que tothom ja considera del tot estrafet. A CiU, en canvi, el nerviosisme el trobem en una CDC crispada amb l'inefable Duran, que com un nen petit, segueix demanant un ministeri per poder jubilar-se amb un sou de la seva categoria. Tots dos casos, el de Duran i el de Carod, responen a líders carismàtics que han fet molt pel seu partit però que ara no estan disposats a acabar la seva carrera política sense un bon "aguinaldo".

Hom es podria demanar amb quina finalitat última aquests senyors es van dedicar a la política. Es evident que no ho van fer pel be del país, perquè amb l'assumpte de l'Estatut, malgrat tenir el suport del Parlament, van fer un paper ben galdós. Pensaven més en el partit que en el país. Per tant, podríem considerar que treballen pel be del seus respectius partits. Però ara resulta que els arriba el moment de pensar més en el partit que en ells mateixos i... ai las! S'aferren a la poltrona com paparres!. Conclusió: es van dedicar a la política per a honra i prestigi de la seva persona.

Arribats a aquest punt, la reflexió és obligada: Amb aquests senyors al capdavant de les dues formacions nacionalistes catalanes volem arribar a la independència? Quin despropòsit. Esperem que les coses canviïn ben aviat. Es evident que Duran fa nosa a CiU. De fet fa nosa fins i tot a Unió. Els joves d'Unió, perplexos, ho van entendre quan el seu líder els van picar les mans per cridar proclames independentistes i portar estelades. Ara es veu que el senyor Duran surt de l'armari i, a més de confesar-se unionista, també reconeix que fa fàstics al concert econòmic. Llavors a qui ens hem de creure? A en Mas o a en Duran? Ja ho varem dir fa molt de temps: CiU pateix una esquizofrènia de la mida d'un castell. Encara no ha tingut els pabrots per definir-se en una qüestió tan essencial com la identitària. Es CiU unionista o independentista?

I si és unionista... perquè omplen els seus mitings d'estel·lades? Perquè s'autoanomenen "nacionalistes"? Perquè no es conformen en nomenar-se "federalistes" o "confederalistes"? L'ambiguitat de Pujol va servir-li per perpetuar-se al poder durant uns anys... els anys que duren els enganys. Però la indefinició, avui en dia, ja no porta enlloc. La gent vol les coses clares perquè noten que el país ho necessita. Un partit indefinit com CiU no serveix de res al sobiranisme, perquè viu congelat. No pot fer res, perquè si tira cap a una banda, molesta els unionistes, i si tira cap a l'altra, molesta els independentistes. Per aquest motiu no te aliats. Qui vol una parella que no te clares les seves tendències?

Carod, almenys, és independentista... però de pluja tan fina que ni tan sols mulla. Es l'altra cara de la moneda. Ell vol menjar de tots els plats. Vol un canvi de paradigma però sense fer soroll, xuclant el que es pugui de l'status quo. Això és com voler posar un negoci propi mentre es treballa per a un altre. Es a dir, simplement és una mala estratègia. De fet, no és que les altres alternatives siguin per tirar coets. Carretero és el que ho té més clar, però em preocupa que no es comprometi públicament a desfer d'una vegada per totes el tripartit de les engrunes. No n'hi ha prou amb treure pit i marcar paquet en un govern compartit. Un partit independentista no pot pactar res amb els unionistes, per més que siguin d'esquerres com ells, donat que defensen dos paradigmes completament diferents. I menys quan acaben de tancar la porta definitiva al federalisme. Ja no te sentit. D'una banda, no serveix per transformar Espanya. De l'altra, a Catalunya no podran fer polítiques socials perquè els nostres diners els segueixen recollint i administrant injustament a Madrid. Només amb plena sobirania es poden fer polítiques socials.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb