SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

PSPV: hem tocat fons, però seguim excavant

pesolbullit | 24 Juny, 2007 21:51

www.racocatala.com.-

   
joan_ignasi_pla_psoe_pspv_petit_20.jpegL'espectacular enfonsament del PSPV-PSOE amb Joan Ignasi Pla al capdavant confirma allò que diu la Llei de Murphy de que les coses sempre poden anar a pitjor, i si no hi van, és senzillament perquè encara no ens n'hem adonat. La topada amb la realitat valenciana del 27 de maig és molt dura i caldrà reflexionar profundament per analitzar-la. D'entrada cal preparar el viatge pel desert dels propers 4 anys, un desert encara més sec i desèrtic que els 4 anteriors, amb Francisco Camps i el PP al capdavant d'una majoria absoluta reforçada de forma espectacular.

Els motius són molts i diversos, però és evident que una de les claus d'aquesta victòria popular, sinó la principal, és Joan Ignasi Pla i el seu PSPV agònic i inoperant. Que al davant del PSPV-PSOE hi havia un personatge mediocre, incompetent i profundament ignorant ja ho sabíem. El que no sabíem era que ho fos fins a l'extrem d'haver aconseguit els pitjors resultats de la història del PSPV, uns resultats que, per oposats, s'assemblen a les primeres eleccions a la Generalitat valenciana l'any 1982, quan Joan Lerma, també del PSPV, va ser elegit president, derrotant el candidat del PP per un marge espectacular semblant al que s'ha donat el 27 de maig d'enguany.

I és que el PSPV s'ha anat enfonsant cada dia una miqueta més des que va decidir renunciar al seu país i deixar de creure fins i tot en les seues pròpies sigles (País Valencià - substituïnt-les per Comunitat Valenciana). A cada renúncia, a cada claudicació enfront la dreta valenciana i el regionalisme "blavero", el descens imparable del PSPV es feia més evident. L'any 1995 un Zaplana exultant guanyava per majoria simple les eleccions a Corts Valencianes, i pactava amb el blaverisme accedir a la presidència de la Generalitat. Precisament aquella legislatura Joan Ignasi Pla accedia, l'any 97, a la secretaria d'organització del PSPV-PSOE. Mentrestant, Zaplana l'any 1999 renovava la presidència, aquest cop amb majoria absoluta.

Una majoria absoluta que el PP no ha deixat anar des d'aleshores, sinó que al contrari, l'ha anat eixamplant, amb el beneplàcit del PSPV, que restava impassible comici rere comici. Posteriorment Joan Ignasi Plaesdevindria el secretari general del PSPV i candidat del partit a la presidència de la Generalitat. L'any 2002 Zaplana va deixar aquesta presidència de la Generalitat per incorporar-se com a ministre a l'executiu espanyol de José María Aznar, com a ministre de Treball. Ni tant sols aquest punt va servir al PSPV per acostar-se mínimament al PP a les Corts Valencianes.

Les següents eleccions, l'any 2003, van donar la presidència també amb majoria absoluta a Francisco Camps, i novament un vergonyant resultat del PSPV, el pitjor -fins ahir- de la seua història. Però com que tot és superable, el candidat més mediocre i menys preparat de la història dels partits valencians dits d'esquerres va collir el diumenge passat el pitjor resultat de la història del PSPV, una fita digna d'estudi i fins a cert punt meritòria. És segur que més avall no es pot caure, tot i que amb el PSPV no se sap mai.

És en aquest punt on EUPV semblava que podria aprofitar l'enfonsament socialista, però també ha fracassat en l'intent. La coalició Compromís pel País Valencià no ha acabat funcionant com s'esperava, i només el Bloc Nacionalista Valencià ha aguantat el "tipus" a nivell municipal, i també a nivell parlamentari, ja que entra a Corts Valencianes amb 2 escons -els que li corresponent dels 7 del Compromís-. Les causes de la manca d'enlairament d'una coalició en teoria il·lusionant, com el Compromís, són diverses, però segurament la que més ha pesat ha estat les excessives diferències ideològiques entre els diversos partits que la composaven. Sobretot entre els dos principals partits de la coalició, EUPV i el Bloc, que no han aconseguit ni de lluny retenir els vots que havien rebut cadascú per separat l'any 2003. Segurament molts votants del Bloc (ideològicament situats al centre-esquerra valencianista) han trobat poc il·lusionant votar una candidata d'EUPV o directament una coalició on hi ha Esquerra Unida, un referent espanyol. Així mateix, molts votants d'EUPV (ideològicament situats a l'esquerra espanyola) probablement també han vist impediments ideològics -o almenys poc il·lusionants- en votar una candidatura que incloïa al Bloc. Per cert que EUPV s'ha enfonsat també a nivell municipal (no com el Bloc).

Sigui com sigui potser el problema del nacionalisme valencià/català més important dels últims temps és no haver trobat fins ara un camí viable per accedir a la Generalitat que no hagués de passar pel PSPV. Potser ara seria el moment de començar a posar les bases i oblidar un partit en descomposició, un partit cadàver polític com és el PSPV, i un ésser mediocre com Joan Ignasi Pla. Un partit que al seu moment va aprovar totes les exigències de la dreta regionalista valencianoespanyola, durant la transició, i va acceptar-ne les imposicions en bandera, nom de llengua i nom del país. D'ençà que encara n'estem pagant la factura, i per molts anys que la pagarem. Tot gràcies al PSPV, l'enfonsament de l'esquerra que va abandonar el seu país.

Potser de tot el que va succeir el passat 27 de maig el més positiu és que el secessionisme lingüístic i cultural encarnat per Unió Valenciana -ja marginal- i Coalició Valenciana -dirigida per l'ultra Sentandreu- han recollit també una espectacular plantofada electoral, que queden a anys llum d'entrar a les Corts, amb menys del 0.5% i del 0.75% dels vots, respectivament. Especialment significatiu és el cas de Coalició Valenciana i el senyor Sentandreu, que recullen el 0.71% dels vots després d'una campanya en la que han dilapidat diversos milions d'euros en publicitat.

En conclusió, el PSPV ha tocat fons, però encara furga per arribar més avall. És el moment d'aprofitar aquest camí de penúries absolutes fins l'any 2011 per bastir un projecte que pugui fer créixer una alternativa catalana/valenciana de debò de debò, i que pugui il·lusionar algú. I si us plau, que no tingui ni el més mínim paregut amb Joan Inútil Pla.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb