SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Cardús afirma que l'estratègia de fons de l'adversari és que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural

pesolbullit | 24 Juny, 2007 21:11



salvadorcardus22/06/2007 · Barcelona
"M'agradaria viure en un país amb més pols nacional, capaç de bastir un futur culturalment ric i socialment just". Això afirma el sociòleg Salvador Cardús en un article a l'Avui. En canvi, "el que tenim és un país que cada dia es lleva sotraguejat per una nova provocació nacional a la qual responem estúpidament, malbaratant bona part de les pròpies i cada vegada més escasses energies".

Salvador Cardús parla en el seu article sobre "la polèmica per la Fira de Frankfurt de 2007 on la convidada és la cultura catalana". Explica que "hi ha qui ha mirat de transformar aquesta oportunitat -discreta, d'altra banda- per a la projecció de la cultura catalana en una amenaça i una ocasió per a l'erosió internacional dels catalans".

"En el cas de la cultura catalana, no es convidava un Estat amb límits territorials, sinó una realitat d'ordre cultural, fonamentalment vinculada a l'excepcionalitat de l'existència d'una llengua viva, capaç de crear un àmbit de pertinença i identificació de límits difusos". Així, "els convidats per l'Institut Ramon Llull ho són per raons polítiques, en un sentit ampli del terme. L'IRL català, com l'Instituto Cervantes espanyol, el Goethe-Institut alemany o el British Council britànic, són institucions polítiques al servei de la promoció de les seves cultures nacionals, enteses segons les seves particularitats històriques, socials o lingüístiques".

Insisteix en la idea que el "convidat anual" té una fonamentació política, perquè és habitual "que es produeixi aquesta simbiosi entre política i cultura: la política troba en la cultura pròpia un instrument de legitimació -la utilitza per crear adhesió i realitat nacional- i la cultura troba en la política nacional la via més eficaç per aconseguir el seu reconeixement inter-nacional".

Malgrat tot, constata que "l'Institut Ramon Llull ha fet bé la seva feina", i que "hagués fet el que hagués fet l'IRL, hauria estat sotmès a la mateixa pressió política des de fora". I conclou l'article afirmant que "l'estratègia de fons de l'adversari" és "que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural".
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb