SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Daniel Solano: Abstenció i topada d'ERC i ICV

pesolbullit | 24 Juny, 2007 21:06

www.poliblocs.cat.-

Ha passat el que es veia a venir. L'abstenció ha crescut i amenaça la legitimitat dels resultats. Això és fruit de la sensació de desconfiança en totes les forces polítiques majoritàries. Com ja he dit més d'una vegada, l'actual generació de dirigents de les sis forces parlamentàries és una generació fracassada i cremada. A més, el fet que l'abstenció creixi entre els joves, que són els més preparats a nivell cultural, no és fortuït i sí, en canvi, molt preocupant. Les seves espectatives de vida, d'habitatge, d'estabilitat laboral, de salari i de sentiment identitari han quedat frustrades per una colla de cinc o sis polítics nefastos. I en comptes de reaccionar optant per votar forces minoritàries o per el vot nul, com hauria estat desitjable, han decidit "passar de la política" perquè "no serveix per a res anar a votar". Perquè tenen la sensació que "passen els anys, passen els partits, i res no canvia". Es la decepció absoluta i la desconfiança més plena en el sistema democràtic. Una vertadera llàstima que espero que es pugui revertir amb les mesures urgents necessàries.


D'altra banda, la impotència que varem sentir molts ciutadans en tot l'afer de l'Estatut, sumada a la indignació davant l'especulació urbanística a totes les viles del principat, l'increment del cost de la vida i l'estancament absolut dels salaris ha donat com a resultat aquesta irresponsable però anunciada i permanent passivitat democràtica ciutadana. La crisi que ens ve al damunt, que a Catalunya serà més sentida, a causa de l'espoli fiscal que manté l'estat espanyol damunt la nostra economia, no ajudarà gens a millorar la situació de cara a les properes cites electorals. No s'han fet els deures quan calia i ara les coses es posen difícils per a tots. Cal, d'una vegada per totes, reformar la democràcia per millorar-la i retornar la il·lusió als ciutadans. Calen llistes obertes ja. Cal més respecte pels partits petits als mitjans. Cal més democràcia dintre l'organització de cadascun dels partits, on els militants, en la majoria de casos, no tenen ni veu ni vot en les decisions de les seves cúpules. Cal més transparència dintre dels partits i als governs. Cal respectar la durada dels mandats. Cal aturar com sigui l'espoli fiscal. Cal recuperar el control sobre els nostres aeroports, ports i sobre les infraestructures del país. I això cal aconseguir-ho entre tots els partits, recuperant l'esperit de l'estatut del Parlament, de la manifestació massiva "Pel dret a Decidir" i de la reunió d'empresaris a l'IESE. Així es retorna la il·lusió a un poble qe sempre ha estat ambiciós i no pas derrotista com la seva actual cúpula política.

Per acabar. Es difícil fer valoracions partidistes de conjunt en les municipals, però en termes generals, respecte als partits, jo crec que hi ha hagut dos grans fracassats: ERC i IC-V. Especialment ERC, que s'esperava un gran creixement i s'ha trobat una minva com la de la majoria dels altres partits excepte CiU. L'escepticisme també s'ha apoderat dels votants republicans que veuen com l'actual cúpula del partit ha escollit una estratègia errònia renunciant a l'orgull i a la fermesa en l'objectiu independentista. També ja ho havíem anunciat. Al final, molts votants que ERC havia guanyat a CiU estan retornant a la coalició perquè pensen que ERC tampoc no té el caràcter independentista que se li suposava i, a sobre, viu subordinada al PSC. Jo crec que s'equivoquen en part. El problema no és ERC, sino la seva cúpula. Probablement és el mateix que li passa a CiU. Altres republicans, en canvi, aquesta vegada, com a protesta, han optat per abstenir-se o per formacions minoritàries o independents.

El mateix es podria dir d'IC-V. Tant ERC com IC-V es pensaven que sent al govern augmentarien en vots. La cosa va en sentit contrari. El PSC, que també ha baixat  en percentatge de vots però es manté hegemònic gràcies a les aliances d'esquerres,  els ha fet l'abraçada de l'ós i van de mal en pitjor. La seva influència no es nota per enlloc i la gent comença a sentir-se traicionada. L'actual govern, ni és més verd ni és més independentista. Això és extensible a d'altres tripartits locals, com per exemple el de la ciutat de Barcelona. O IC-V i ERC es posen les piles o les properes eleccions tindran un daltabaix major. El temps va en contra seva.  Una bona manera és començar a trencar tripartits i reconduir-se envers l'equidistància. Això és molt recomanable especialment per a ERC. Ha de construir ponts amb CiU i començar a treure pit davant el PSC. Menys por a perdre la poltrona i més recordar que se'ls vota per a que ens portin a la independència. La manera de créixer tàctica i estratègica de Carod es demostra fracassada. Més val saber estar a l'oposició amb dignitat recollint i sumant el vot dels desencantats i mantenint el dels independentistes que no pas anar consumint-se d'asfixia en uns governs sense cap ambició i sense cap esdevenidor davant el mur espanyol.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb