SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Francesc-Marc Alvaro: El montillisme (només la punteta)

pesolbullit | 14 Juny, 2007 11:48

www.elsingulardigital.cat

El Govern tripartit demana suaument al “Gobierno amigo” de Zapatero que li llenci aviat un os per poder mostrar al poble català que no anem tan malament com sembla. Urgeix un os per rosegar, que el de Ripoll es posa nerviós i necessita marcar paquet (ell ho diu així de bonic) dins la seva campanya personal per enviar el de Cambrils a les golfes (ho ha explicat públicament). Si guanya Zapatero, guanya Catalunya, però el temps s’acabava i cal un Castell de Montjuïc o unes calces de lluentons per fer els regals i les comèdies de sempre. S’acaba el temps i Zapatero encara no ha vingut a donar-nos els collarets de coloraines. Ridao, que ahir tenia nostàlgia de ser a l’oposició, va dir en seu parlamentària una gran veritat: el tripartit no ha aconseguit posar en marxa els traspassos.

El montillisme consisteix a gestionar Catalunya com una diputació gran i sense molestar Madrid, excepte si a la Moncloa hi ha el PP, que, llavors, surt de franc fer el maulet. El montillisme és reclamar com de passada, quan no hi ha més remei, posant-hi només la punteta i demanant perdó. O parant la popa sense vaselina i amb un somriure d’orella a orella, cas de la Llei de Dependència. Per al montillisme, la tensió inherent a la cosa autonòmica s’ha de refredar sempre, no fos cas. Vinga gel i més gel a la punteta. Per això el montillisme ven com a tranquil•litat el que només és anestèsia. A sobre, alguns empresaris li abonen la mentida i lloen aquesta situació. Finalment, ens farà mal la collonada amb tanta anestèsia.

Recordaria a certs empresaris (per sort n’hi d’altres més joves que tenen clara quina és la nació) que els morts també estan tranquils, però d’ells no n’esperem res. És el que té arribar a mort. Del Govern de Catalunya – el formi qui el formi – jo encara n’espero algunes coses. N’espero que no serveixi per convertir-nos en València, per exemple. Digueu-me ingenu. L’escenari ideal del montillisme és que Catalunya acabi sent com una València en mans del PSOE, foto que ja va existir i sense les desgràcies de la qual no s’entendria avui la València controlada pel PP. O com una Galícia marginal, on el nacionalisme només pot fer de crossa dels socialistes i per això és el més simpàtic davant dels progrés de Madrid. El montillisme, per completar la seva missió, ha d’aconseguir que, en les properes eleccions al Parlament, CiU i ERC no tinguin ja la possibilitat de sumar. Visca València! Tot controlat de dalt a baix i, a més, sense amenaça d’alternativa. Aquell dia, si això passa, alguns veuran la llum i, tot seguit, potser es suïcidaran.

Fa pocs dies, vaig tenir ocasió d’escoltar de primera mà les línies d’actuació del conseller Tresserras al capdavant del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Em va semblar que tenia les idees clares i que els seus propòsits eren molt plausibles, amb un accent sobiranista intel.ligent i ben articulat. En sortir d’aquella trobada, la majoria vam ponderar el seu full de ruta. Però tot el que vol fer Tresserras, com tot el que volen fer els seus lloctinents Voltas i Sáez, només té sentit perquè el PSC sap que ERC encara suma, teòricament, amb CiU. Si no hi hagués aquesta dada, el conseller de Cultura no seria d’ERC, n’estic completament segur. I l’amic Voltas no em parlaria del dia en què “plegats saltem la paret”.

Ara, al Govern tripartit mana qui mana i Tresserras no és pas ministre d’una ideal República Catalana, cal recordar-ho per evitar miratges. El programa de Tresserras, tan interessant i necessari per al país, acabarà sotmès a la lògica anestesiant i centralista del montillisme. Perquè existeix només sota el paraigua del montillisme i ningú va per lliure en aquest negoci. Recordo que va ser precisament Tresserras qui va justificar l’actuació del socialista Toni Bolaño quan es van demanar comptes al Govern per les amenaces al periodista Jordi Barbeta. El montillisme, és evident, sap crear un clima de germanor.

I el montillisme només té un objectiu primordial a la vida, a més d’eternitzar Montilla com a encarregat general: fer tot el que calgui perquè el PSOE no perdi mai la Moncloa.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb