SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Salvador Cardús: l'Esquerra bòrnia

pesolbullit | 04 Juny, 2007 11:53

www.tribuna.cat

salvadorcardus01/06/2007 · Barcelona
Salvador Cardús, considera que “l’opció estratègica d’ERC de regalar tot el poder polític de Catalunya a un PSC en caiguda lliure electoral l’ha portat pel camí de la pèrdua de perfil polític”. El sociòleg i periodista recorda, en un article a l’Avui, que a les eleccions de l’1-N del 2006 ERC va perdre “un 25% de vots respecte de tres anys abans” i el 27-M del 2007, “ha perdut prop d’un 20% de vot respecte de fa quatre anys”. “Massa poc temps”, diu Cardús, “per començar a recular”. D’ERC “no es pot dir que s’hagi eternitzat en el poder”; ni que “tants anys al poder l’hagin erosionat”; ni que “el missatge que portava el 2003 ha envellit”.

Cardús explica que sempre ha cregut que va ser a partir de finals dels anys noranta que ERC va saber situar-se en el centre del debat polític català: “No era una qüestió d’equidistància i prou, sinó de centralitat. El merescut triomf electoral del 2003 va ser resultat de sumar la radicalitat democràtica que s’expressava amb el discurs fresc, renovador, intel·ligible i intel·ligent de Carod-Rovira, amb un independentisme desacomplexat i tranquil. Uns van acabar votant ERC per la promesa de radicalitat democràtica, d’altres pel discurs polític que s’entenia, d’altres per l’independentisme, i encara uns altres per respondre a les provocacions del PP. Ah, sí: alguns també van votar ERC perquè era d’esquerres”. Tanmateix, des de llavors, “les decisions d’ERC amb els vots aconseguits han desdibuixat i reduït aquest perfil ampli. La radicalitat democràtica republicana ha donat pas a la prudència. El discurs fresc i renovador ha envellit de cop”. Cardús augura una “patacada electoral” d’ERC a les properes eleccions generals: “Fem memòria: ERC va treure fins a vuit diputats a Madrid fa tres anys gràcies a l’espanyolisme més bestialment anticatalà d’Aznar i havent posat al capdavant de la llista un Carod fet tot un eccehomo”. El país “va veure un màrtir”. D’altra banda, creu que Jordi Portabella “sembla que ha vist que per a un bon grapat dels seus antics votants -43.405 dels 96.868 que va obtenir el 2003, és a dir, gairebé la meitat- l’haver de passar per ERC per acabar fent alcalde Jordi Hereu era fer un camí massa llarg. Qui vulgui l’Hereu –devien pensar- que se’l voti!”. Finalment, es pregunta sobre quin futur té “una Esquerra bòrnia, on uns veuen a venir la patacada, i els altres no?" Cardús respon el següent: “L’article, dimecres al matí”, abans de l’anunci de Jordi Portabella, “hauria acabat així: “Topa de morro amb l’esmolada urna / i recula afrontada... Però torna, / i abaixa el cap a la menjadora, calmosa”. Però la recuperació de la vista en un ull, em fa pensar en uns altres versos, aquests inspirats en Pere Quart: “Temps era temps, hi hagué una ERC cega: / que torni l’ERC de la mala llet”.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb