SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Francesc-Marc Álvaro: l'infame manifest contra els mossos

pesolbullit | 24 Maig, 2007 12:09

www.elsingulardigital.cat

Han donat a conèixer un manifest sobre el kubotan o punxó utilitzat per agents dels Mossos d’Esquadra. El pitjor d’aquest manifest no és la seva demagògia ni les seves ínfules de moralisme revestides amb carcasses pseudojurídiques. El pitjor és la voluntat de convertir en problema allò que no ho és. El paper en qüestió afirma, entre d’altres coses, que l’ús d’aquest estri en la manifestació de dissabte passat “es tracta d’un precedent perillós i únic en el territori de la Unió Europea, que reflexa una actuació anormal i irregular dels anti-avalots dels Mossos d’Esquadra”. Els firmants diuen això i reclamen, a més, que s’obri una investigació i que “en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats que s’escaiguin”. El manifest, fent gala d’un cinisme propi d’aquells que creuen tenir el monopoli de la veritat i la bondat universals, no fa cap esment al mosso que va ser ferit per un manifestant. “Que es foti”, pensen les ànimes pures. Els que volen salvar la humanitat sempre menystenen l’home concret. Els van ensenyar que això era una feblesa “petitburgesa”.

Abans de dir res, recordem que la manifestació okupa del passat dissabte va ser un èxit i una mostra de gran professionalitat policial. Llevat de l’agressió contra l’esmentat agent, tot va anar com cal. Els ciutadans que es volien manifestar ho van fer sense ocasionar desperfectes en el mobiliari urbà ni en els comerços de la zona, com sí havia passat manta vegades. Els okupes van desfilar dient la seva però no es van poder fer els amos dels carrers, una novetat que molts i molts celebrem. La llibertat és el respecte a les minories no pas deixar que aquestes facin el seu caprici com si fos la selva. La policia democràtica parteix d’aquest principi.

Firmen el manifest infame, entre d’altres persones, Arcadi Oliveres (president de Justícia i Pau), Jordi Borja (urbanista i polític durant molts anys en l’òrbita maragallista), Joan Subirats (politòleg proper a ICV), Josep Mª Terricabras (filòsof) i una senyora anomenada Eva Fernández el mèrit de la qual, pel que sembla, és parlar en nom de totes les associacions de veïns de Barcelona però que jo sempre he sentit parlar a favor dels okupes. La cirereta del pastís és descobrir que, entre les entitats impulsores d’aquest pronunciament, hi ha un grup anomenat Acció dels Cristians per a l’Abolició de la Tortura. Què hi fa aquesta bona gent aquí? Qui ha parlat de tortura en aquest cas? No tenen altre feina aquestes digníssimes persones? Ha enfollit una part del país?

Aquest manifest s’ha de guardar i revisar ben sovint. És una de les proves més contundents del tipus de cultura malalta, tramposa i reaccionària que domina circuits rellevants dels mitjans de comunicació, el món educatiu, l’Església i la política. És en aquest magma on vivim, sobretot a Barcelona. És el magma de la mentida i del cinisme revestit d’angelisme. És la mentida de convertir en gran escàndol un estri de defensa policial que no treu la son a la majoria de ciutadans que, com és lògic, refia i dóna suport als Mossos d’Esquadra, un cos democràtic sotmès a control parlamentari. És el cinisme d’obviar, justificar i edulcorar la violència continuada de certs grups que volen imposar la seva voluntat al marge dels circuits democràtics. És un deure cívic començar a denunciar la infàmia que ens intoxica, una part de la qual, a més, ens governa.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb