SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Més sobre el nou ESTAFATut

pesolbullit | 02 Maig, 2007 01:19

www.tribuna.cat.-

Jorba ja pronosticava el 2004 que havíem d'agafar un altra via
rafaeljorba-19026/04/2007 · Barcelona
Les polèmiques declaracions que ha fet l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, assegurant que no ha valgut la pena l'esforç fet per reformar l'Estatut i que va ser un error impulsar la reforma estatutària sense canviar abans la Constitució espanyola, ens han fet recordar la intervenció que va fer el periodista Rafael Jorba a les Quartes Jornades de l'Opinió Catalana, que es van celebrar a Lleida sota el títol "El futur Estatut. Necessitat i urgència", en les quals ja va apuntar que la millor via per augmentar l'autogovern de Catalunya era reformant la Constitució espanyola.
Llegeix més
Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF
rafaeljorba-19026/04/2007 · Barcelona
Les polèmiques declaracions que ha fet l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, assegurant que no ha valgut la pena l'esforç fet per reformar l'Estatut i que va ser un error impulsar la reforma estatutària sense canviar abans la Constitució espanyola, ens han fet recordar la intervenció que va fer el periodista Rafael Jorba a les Quartes Jornades de l'Opinió Catalana, que es van celebrar a Lleida sota el títol "El futur Estatut. Necessitat i urgència", en les quals ja va apuntar que la millor via per augmentar l'autogovern de Catalunya era reformant la Constitució espanyola.

Jorba va afirmar el següent: "(...) La victòria inesperada de Rodríguez Zapatero ha canviat el joc i ens obliga a tenir cintura. Prossegueixo l'exercici de política ficció que se'ns demana: per què no fem un front comú al Congrés per demanar ja des d'ara la transferència i delegació de competències de titularitat estatal mitjançant lleis orgàniques (article 150.2 de la Constitució) -va ser el cas del trànsit el 1996-?, per què no centrem les nostres energies en l'elaboració dels Pressupostos de l'Estat del 2005 per tal de corregir els dèficits d'inversions i d'infraestructures a Catalunya?, per què no esmercem les nostres forces en aprofitar l'oportunitat històrica que representa el fet que Zapatero estigui disposat a obrir el meló de la Constitució? De quin front, de quines energies i de quines forces parlo? Resposta: com a mínim de les del Govern de Catalunya i els tres partits que li donen suport (sumen 31 diputats a Madrid i són claus a l'hora d'assegurar la governabilitat i l'estabilitat de Rodríguez Zapatero)".

Segons Rafael Jorba, l'agenda hauria d'incloure el següent: "des de la reforma del Senat i la participació de les autonomies a la UE fins a la redefinició del paper i composició del Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial... passant per la projecció exterior i acabant amb el nou model de finançament i per la translació de l'anomenada Espanya plural al mapa de les infraestructures i la descentralització dels ens reguladors de l'Estat... És a dir: noves competències des d'ara mateix (article 150.2), sistema de finançament, reforma de l'Estat des de l'òptica federal i, finalment, el nou Estatut". I és que segons assegurava el periodista "no podem preocupar-nos només per l'alçada del nostre sostre competencial mentre tot l'edifici de l'Estat espanyol i els seus contraforts -política europea i política exterior- estan en obres". Jorba no anava errat i advertia que "la reforma de l'Estatut, en aquest context, pot convertir-se en bandera electoral, en un programa de màxims" i es feia les següents preguntes: "El projecte acabarà tenint les dues terceres parts dels vots necessaris del Parlament de Catalunya? Serà desvirtuat en la seva tramitació com a llei orgànica a les Corts Generals? Crec que, en un estadi o altre (em temo que potser ja en el primer), es plantejarà la dissolució del Parlament i la convocatòria anticipada d'eleccions... L'arma de la moció de censura al president Maragall per certificar aquest fracàs ja ha estat esgrimida. Penso, i estic en minoria absoluta, que no només haurem perdut el temps, sinó que haurem desaprofitat l'última oportunitat per a tota una intergeneració de polítics catalans de poder completar, juntament amb la defensa de l'autogovern, l'altra tasca del catalanisme: la reforma de l'Estat".

Jorba també assegurava que "no hi haurà encaix de Catalunya a Espanya -que segueix sent l'Europa dels estats- si no resolem simultàniament el seu encaix a Espanya". En definitiva, tal i com han anat les coses, podríem concloure que Rafael Jorba no anava tan errat.

 

1política | Següent | Anterior | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb