Salvador Cardus: els polítics catalans
pesolbullit | 02 Maig, 2007 01:14
www.tribuna.cat.-
27/04/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús, fa un article a l'
Avui a propòsit de les declaracions que ha fet Pascual Maragall, afirmant que va ser un error impulsar la reforma de l'Estatut. Maragall sosté que "
sense una reforma prèvia de la Constitució que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat, la resta sempre quedarà coixa i a la mercè de les interpretacions del Tribunal Constitucional".
27/04/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús, fa un article a l'
Avui a propòsit de les declaracions que ha fet Pascual Maragall, afirmant que va ser un error impulsar la reforma de l'Estatut. Maragall sosté que "
sense una reforma prèvia de la Constitució que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat, la resta sempre quedarà coixa i a la mercè de les interpretacions del Tribunal Constitucional".
Lluny queden aquestes declaracions "
d'aquella eufòria postreferèndum que feia dir al llavors encara president, poc abans del darrer Onze de Setembre, que l'Estatut ens donava tantes competències que ja érem un "quasi-Estat" i que, per aquesta raó, seria ridícul seguir aspirant a la independència".
Però el que vol considerar el sociòleg és "
fins a quin punt comencen a ser clares les raons de fons de les grans decisions que han orientat la política catalana de final de 2003 ençà i si acabarem entenent el camí que va portar des d'aquella pujada de temperatura sobiranista fins a l'estat de desil·lusió i confrontació actuals".
Afirma "
que el polític s'acaba creient la pròpia propaganda, i que no li és fàcil mantenir el cap prou clar per destriar, ell mateix, allò que és anàlisi crua de la realitat d'allò que és autojustificació per a consum personal o públic."
Salvador Cardús creu que ja es poden fer "
tres afirmacions definitives en relació a aquest període". Primer, que
"el procés de reforma estatutari es va encarar inadequadament perquè els interessos de partit van estar sempre per damunt dels objectius de país." Segon, que "
l'acord de Mas a la Moncloa no s'explica tant per la voluntat de desencallar un Estatut que hauria estat més intel·ligent -i patriòtic!- retirar de les Corts, com pel compromís de Zapatero de respectar el guanyador de les eleccions catalanes i forçar la sociovergència". I tercer, que el govern actual "
es troba que ha de lligar la seva supervivència a una existència lànguida, evitant el més petit ensurt que, a causa de la seva debilitat constitutiva, es converteix immediatament en daltabaix".
Conclou afirmant que aquest és el drama que tenim: "
un govern nyèbit i una política nyicris que anuncien un futur de nyigui-nyogui."