SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Joel Joan (1970), a part d'actor i també director, és un ferm defensor de l'independentisme català. Per aquesta causa, és una de les cares més visibles i conegudes de la plataforma 'Sobirania i Progrés' que, superades les 12.000 adhesions, treballa per fer que el "sentiment sobiranista" arreli en la societat catalana.

R: Cal que la gent se senti independentista. Pot semblar llunyà, però tot això arribarà... Catalunya acabarà sent independent quan la majoria dels catalans se'n adonin que hi ha un estat que contra els interessos de la nostra vida quotidiana i que està passant dels nostres 'problemes reals' començant per l'aeroport d'El Prat.

P: T'atreviries a pronosticar una data per a la independència de Catalunya?

R: Abans del 2020 ja serem independents, és cosa de 10 o 15 anys sense cap mena de dubte!!! Pensa que amb la globalització i les grans multinacionals, l'Estat s'ha tornat mínim. Ara, el que compta és ser una referència més enllà de l'Estat. Per exemple, torno a l'aeroport. És que fins i tot el paio que viu abraçat a una 'rojigualda' necessita que Catalunya tingui un bon aeroport per fer els seus diners. És així de clar! La mateixa inèrcia de la globalització ens portarà a la independència.

P: I si no arriba abans? Algú en té la culpa?

R:Si no arriba abans, la culpa serà del poble. Única i exclusivament del poble i no de Zapatero i companyia...

P: I els polítics com a part del poble...

R: Els nostres representants també en tindran de culpa. I en tindran més els polítics que haurien de liderar el poble i portar-lo cap a l'independentisme. Què passa? Ens trobem amb ERC que és un partit que aposta per la independència però com que aquest objectiu no es contempla en el marc legal resulta que és una formació antisistema. I, un cop al govern, el que fan és demostrar a la gent que saben governar i per això pugen banderes i demés. Després tenim a CiU que diu que Catalunya és una autonomia, una nació folklòrica... Tots tenen les seves estratègies i arriba un punt que els polítics fan un punt de llàstima.

P: Perquè?

R: Doncs perquè els polítics viuen en un sistema on juguen a veure qui és el que surt més a la televisió, als diaris... En realitat, tenen molt poc poder, ni tallen ni pinxen, el seu poder de decisió és mínim... Juguen a sortir als mitjans de comunicació per tenir coberta la seva vanitat... i el poble, mentrestant espera.

P: Potser els polítics d'aquí miren de trobar una conjuntura favorable a Madrid que, ara per ara, és tot crispació?

Això és un gran error. Mira, hem d'estar ben orgullosos de recordar les imatges de les darreres manifestacions del PP a Madrid amb totes aquelles banderes espanyoles... Són una prova de què són diferents a nosaltres. Tot aquest enrenou, a Catalunya, no passarà mai!! Això ens ha de fer forts i ens ha de servir per adonar-nos que som diferents.

P: Aquest panorama pot convidar a tirar endavant un Estatut. Ara bé, els polítics catalans tenen raó quan diuen que Catalunya surt perdent perquè després arriba Múrcia -o qui sigui- i s'apunta al carro de l'autonomia i l'Estat, sense fer diferències, cedeix el mateix a tothom, no?

R: Sí, al final passa que Catalunya paga tota la vida. Però és un error agafar com a referència Madrid o qui sigui, hem de tirar endavant per nosaltres mateixos. Mira, ells només ens volen pels diners, no? Doncs que ens deixin fer més diners amb un aeroport de primera! Jo no necessito que ningú m'estimi, només necessito que em respectin. Tenim el dret a la vida reconegut a les Nacions Unides però Espanya no ens el respecta. Al final, resulta que és el seu nacionalisme l'excloent!

P: Es veu fent carrera política, més endavant? On?

R: Uiii, no!!! Quin pal!!! No m'interessa gens, només vull que se'm respecti per això estic ficat a 'Sobirania i Progrés'. Els polítics són uns mediocres.

P: Com valores que la plataforma Sobirania i Progrés sigui abans notícia per descobrir-se l'adhesió d'alguna personalitat (Antoni Vives o una de les filles de Jordi Pujol) que no pas per la seva tasca diària?

R: Tot això ha de ser notícia!! Cal que se sàpiga que a CiU o ERC hi ha gent independentista. La nostra tasca és fer sortir de l'armari tot l'independentisme disgregat. Ha de quedar clar que ser independentista no vol dir ser només d'ERC. Aquesta formació no es pot quedar exclusivament amb la marca independentista. S'equivoquen tots aquells que ens alineen amb ERC o amb CiU. A més a més, deixem dir que ells -en referència a CiU- tenen un problema molt 'gordo' que és com es pot ser nacionalista sense ser independentista...

P: Ara porteu 4.360 euros recaptats (dijous passat), quin preu té la independència? És a dir, a quina quantitat haureu arribat quan es proclami la independència?

R: No hi ha relació, no es pot respondre. És imprevisible...

P: Què es fa en el dia a dia a Sobirania i Progrés?

R: Ara mateix estem, juntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir, recollint firmes per donar suport al traspàs de convocatòria de referèndums per a la Generalitat. S'ha de dir que la gent que hi treballa ho fa de forma gratuïta i en hores lliures de feina. Els diners que portem recaptats són el component econòmic que necessita qualsevol iniciativa per funcionar. Per cert, són els 4.000 euros més transparents de la vida política. No com el finançament dels partits polítics.

P: Perquè no us heu aliat abans amb la Plataforma pel Dret de Decidir? Teniu bona sintonia?

R: Ens hem trobat, ara, uns objectius comuns com és el cas de recollir firmes pel traspàs dels referèndums a la Generalitat. Ells, però, reuneixen entitats i nosaltres, en canvi, particulars. Altrament, ells tenen un objectiu que és deixeu-nos decidir. Nosaltres, a més a més, volem guanyar el referèndum de la sobirania.

P: Per acabar, què és el més singular de Joel Joan?

R: Res, no sé... No tinc res especial. Tampoc sóc Bob Dylan.