El Reagrupament de Carretero és necessari
pesolbullit | 15 Febrer, 2007 04:17
reproduït de tribuna.cat.- Que Esquerra Republicana de Catalunya és, a hores d’ara, el partit central sobre el que pivota tota aposta per la plena sobirania nacional ho confirmen fins i tot aquells que amb més legitimitat són crítics amb l’actual línia “oficial” del partit. La definitiva constitució del Reagrupament liderat per Joan Carretero com a corrent interna del partit pot tenir moltes lectures,Que Esquerra Republicana de Catalunya és, a hores d’ara, el partit central sobre el que pivota tota aposta per la plena sobirania nacional ho confirmen fins i tot aquells que amb més legitimitat són crítics amb l’actual línia “oficial” del partit. La definitiva constitució del Reagrupament liderat per Joan Carretero com a corrent interna del partit pot tenir moltes lectures, algunes d’interessades a càrrec dels entorns Madinistes de CDC, però cal no perdre de vista que la voluntat dels reagrupats és enfortir un projecte nacional que no passa per experiments al marge del partit ni per CiU. Una força política, en paraules de Carretero, “sense horitzó nacional de cap mena, preocupat només per exercir el poder”. Una altra lectura a extreure és la conveniència d’articular la crítica a l’actual línia d’ERC. Alguns podrien adduir que el Reagrupament és un invent d’alguns pocs “sense càrrec” amb la funció de molestar la cuina del partit just quan a aquesta li plouen les estrelles Michelin, però si s’és realista qualsevol anàlisi observarà que cap dels promotors necessita la política per viure i que és necessari que algú gestioni el descontent entre els militants i electors independentistes, perquè aquesta insatisfacció existeix i és real. Que s’articuli una opció alternativa a la direcció, crítica i desacomplexadament lliure de les hipoteques que comporta seure al Consell de Govern de la Generalitat és positiu. Els líders d’ERC tenen tots cartera i altes responsabilitats, pot estar molt bé, però llavors qui apreta? Perquè si ni tant sols dins d’ERC no empeny ningú el país tindria un greu problema. És per això que el Reagrupament és, en clau de país, positiu, perquè sense que ningú gestioni un descontent que és real assistiríem a una altra travessa del desert de l’independentisme, i ja se n’han fet prous.