SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Cal un gran debat a CiU, ERC i al sobiranisme

pesolbullit | 30 Gener, 2007 03:21

reproduït de tribuna.cat.- El diari Avui ha fet, en aquests moments de desorientació, un servei al país, publicant les opinions de Joan Carretero i Xavier Vendrell, en dos caps de setmana consecutius, que han expressat amb tota cruesa dues visions sobre ERC i el sobiranisme. El debat, doncs, està sobre la taula. Era necessari. No es pot amagar el cap sota l’ala. Des de fa unes setmanes en el si de CiU passa el mateix. En reunions en petit comitè es parla sense embuts del fracàs de les estratègies de l’entorn de Mas. I també de les actituds fermes de militants de prestigi, com Carles Campuzano, Antoni Vives, i tants d’altres anònims que han provocat que Jordi Pujol en persona intervingués per reconduir el conflicte en positiu. Sense vencedors ni vençuts. Obrint un debat per després de les municipals que no fugi d’afrontar els errors comesos. A UDC casos semblants es van succeint, tot i els intents de la direcció per esvair l’ona expansiva d’unes bases que també exigeixen reflexió, reorientació, i que no estan disposades a callar, com els màxims dirigents d’Unió de Joves, que no han amagat mai els seu sobiranisme. Josep Antoni Duran i Lleida, que sempre ha portat l’organització amb mà de ferro, i el seu equip els cal reflexionar, també, sobre el futur d’aquesta històrica organització d’inspiració cristiana. Què passa doncs? Que no tenim la valentia suficient de reconèixer uns i altres els errors i l’esgotament de les diverses vies, entre elles l’estautària, la del “coitus interruptus” o el peix al cove. Les noves generacions tenen una exigència superior i no estan acomplexades ni mediatitzades per la transició democràtica. No pot ser que totes les preocupacions dels nostres polítics pivotin sobre el minso poder que dóna ocupar les nostres institucions nacionals, i governar-les. O pitjor encara, que s’imposin els interessos estrictes de partit i, els més inconfessables, els personals. La bona gent del sobiranisme, que el 18 de febrer de l’any passat va sortir al carrer, vol i exigeix un debat clar sobre el futur nacional de Catalunya i dels Països Catalans. I no sols ho demana a ERC i als sobiranistes de CiU, sinó que ho fa extensiu a totes les entitats catalanes de la societat civil, que lluiten en aquesta direcció, per tal de trobar quina és l’estratègia i els objectius per després dels fracàs estatutari. Evidentment, això no vol dir que no s’aprofiti el que es pugui en el govern del dia a dia de Catalunya, i la negociació amb l’Estat. Però això, pel que es veu, té uns límits molt estrictes que no ens permeten desenvolupar-nos ni avançar amb la nostra reconstrucció nacional. I és tan evident, que els sectors que van empènyer l’Estatut, i els poders fàctics que van donar suport al ‘sí’, avui s’adonen de la seva equivocació i comencen a fer el que haurien d’haver fet fa molts anys: redirigir les seves inversions fora de l’Estat, cap a Europa i al món. Catalunya, doncs, necessita un replantejament de tota la seva estratègia i del pensament clàssic del catalanisme, perquè amb Espanya no hi ha res a fer. Un gran debat nacional ha de començar el 2007. I sense por, en tots els àmbits, s’ha de començar a plantar cara, amb seny i responsabilitat, amb un discurs igual a Catalunya, a Madrid o a Brussel•les, cosa que no ha fet mai ni el catalanisme ni el nacionalisme polític.

1política | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb