SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El GALTES DE ZAPATERO

pesolbullit | 25 Novembre, 2006 05:54

reproduït del diari avui/// Xavier Roig, enginyer i escriptor...- L'actual president del govern espanyol ha merescut diversos sobrenoms: Bambi, Mr. Tarannà, etc. A casa fa temps que el coneixem com el Galtes. I no pas perquè sigui galtainflat, sinó perquè, simplement, el senyor José Luis Rodríguez Zapatero és allò que en aquest país coneixem com un penques. Un frívol populista. A Amèrica del Sud han destil·lat en Chaves. Aquí tenim en Zapatero. El d'allà parla amb l'entonació típica del demagog local, del revolucionari bananer tradicional. El d'aquí parla amb la veu engolida del demagog castellà, amb la tonalitat pedant que caracteritza l'hidalgo degustador de perdius escabetxades. La setmana passada el nostre "amic" es va reunir a Girona amb un altre impresentable: Jacques Chirac. Com que l'afer de la línia d'alta tensió els emprenya en aquest moment, tots dos han dut a terme un exercici d'alta responsabilitat política: que es mulli la Comissió Europea. Aquesta ja els ha respost: d'acord, però la responsabilitat és dels governs espanyol i francès. No hem estat pas els catalans els que li hem cridat l'alto al Zapatero. Mentre hem fet repetidament el préssec, a Europa no li deixen passar una. I és que sempre ens quedarà Europa -algú ha de recordar-nos, als catalans, que vigilem de no caure en trepitjar-nos els cordons de les sabates-. La primera ocasió en què li han picat la cresta a "l'amic de Catalunya" ha estat amb motiu de l'opa d'E.ON. Després de practicar el truc dels daus i el gobelet una bona estona, els de Brussel·les li han dit que prou. La segona oportunitat en què el nostre "amic" s'ha vist en un compromís ha estat quan ha demanat ajut per als afers d'immigració. Li han recordat que qui és capaç de regularitzar tot sol, ha d'arreglar-se-les tot sol, també. Catalunya encara li riu les gràcies. Ens fem els tolerants i el convidem a dinar i tot. Ja se sap que Catalunya, dins d'Espanya, té assignat per voluntat pròpia el rol del tonto del poble. Ep! I contents, eh? Les anem encaixant tal com baixen. L'amic Zapatero en va engaltar diverses a ERC; darrerament ho ha fet amb CiU. Als primers els va convèncer que els mostraria les balances fiscals i que l'Estatut que sortiria del Parlament seria decent. Moooc! Ni tan sols els aeroports, ens han donat. Als convergents els va fer creure que el PSC estava controlat i que, per tant, podien pactar tranquil·lament l'Estatut deixant de banda el Parlament. Moooc! A l'oposició hi falta gent! Simultàniament, el senyor Zapatero s'ha anat fent un nom dins del món de la demagògia: sonora retirada de tropes de l'Iraq sense respectar les formes amb els aliats (i silenciat enviament posterior de tropes a l'Afganistan), promulgació de lleis "socials" absolutament innecessàries i populistes.... La darrera, en associació amb el penques de l'altra banda dels Pirineus, una demencial iniciativa de pau al Pròxim Orient. I és que la seva gosadia no té límits. Amb un ministre d'exteriors fervent col·laborador de Iàsser Arafat (recorden aquell terrorista bavós que viatjava amb un mocador al cap?), ara pretén encapçalar un procés de pau amb Israel! No és pas gaire viatjat, el Galtetes. Darrerament, però, no sembla que les coses se li acabin de posar prou bé. I és que "l'amic de Catalunya" ha comès un error similar però de més calat que la demagògica proposta del Pròxim Orient: s'ha cregut que els bascos són tan ingenus com els catalans. El joc del trilero cansa si dura massa, i els espectadors comencen a mostrar signes de fatiga evident. Aquí, els catalans, ja se sap: Rodalies de Renfe no funciona, a Sant Cugat hi ha acumulades 400.000 cartes, el corrent elèctric es talla cada dos per tres (sense l'ajut d'E.ON), la immigració està descontrolada, etc. Jo no me n'amago: tinc ganes que un dia d'aquests el nostre amic se la foti. Me n'alegraré. I no em jutgin pas malament. A casa som caritatius i ens fan pena els desafortunats. Ara: a condició que no siguin uns estafadors.

1política | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb