SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Jaume Lòpez, politòleg: Tres apunts sobre els resultats de les eleccions del 2006

pesolbullit | 16 Novembre, 2006 02:49

reproduït de tribunacatalana.cat 1. En clau catalana o en clau espanyola: Les comarques on CIU obté els millors resultats també és on ERC obté els seus millors resultats. Igualment, les comarques on PSC obté més bons resultats, també ho fan PP, ICV i Cs. (Aquesta correlació es dóna sense excepcions a les demarcacions de Barcelona i Girona, i no és tan forta, tot i seguir aquesta mateixa tendència, a Lleida i Tarragona.) Com interpretar-la? Doncs, tentativament, afirmant que no hi ha comarques d’esquerres i comarques de dretes (perquè si fos així, hi hauria una correlació entre ERC i ICV, i CIU i PP que no es dóna en cap cas), sinó comarques catalanocèntriques i comarques hispanocèntriques. És a dir, hi ha entorns territorials (que la divisió comarcal aproxima) on la majoria de la població viu en clau catalana i des d’aquesta clau escull una opció de dretes o d’esquerres. I altres entorns on el marc d’opcions socialment rellevant està definit per un enfocament espanyol que vindria construït per múltiples factors (mitjans de comunicació predominants, elements culturals més presents, etc). En les comarques catalanocèntriques CIU i ERC cobreixen entre el 54% i el 69% dels vots emesos. És a dir, conformen una majoria més o menys àmplia. On PSC, PP i ICV treuen més bons resultats la forquilla dels seus vots sumats va del 37% al 57%. Naturalment, les reflexions de base territorial no són traslladables al nivell individual. Les característiques socioeconòmiques i culturals d’un ciutadà ens poden explicar perquè, per exemple, el seu transvasament de vot es produeix entre ERC i ICV i no entre ERC i CIU. És a dir, quin eix ha estat preponderant en la seva elecció. Però aquesta sembla venir determinada per una oferta més en clau catalana o espanyola i localment segregada. En altres paraules, les correlacions observades porten a pensar en l’existència d’un ambient simplificador de les alternatives que es presenten predominantment en una o altra clau depenent del territori. Cosa que els polítics haurien de tenir en compte si volen guanyar vots. Sortirà rentable subratllar certs temes en algunes comarques i no en altres. Una altra reflexió és que el discurs cívic sobiranista (en el que es busca vincular els valors d’esquerres amb els del nacionalisme) no ha calat. Si fos així (o el dia que sigui així) hauríem d’esperar una major correlació entre ICV i ERC (positiva o negativa), o una total absència de correlacions entre aquesta força i les altres (al poder jugar en la doble dimensió, que és el que passa més aviat, tot i que no del tot, amb ICV). El perquè d’aquesta distinta clau té a veure amb molts factors de tota mena. Si volem anar a parar al típic rural-urbà, cal dir que allà on es dóna la majoria CIU-ERC no hi ha ciutats de més de 50.000 habitants, amb excepció de Reus i Manresa (naturalment, la grandària de les poblacions per si mateix no ens explica res). Però, el PSC no només aconsegueix els seus millors resultats en zones urbanes. Per exemple, treu alguns dels seus millors resultats percentuals a l’Alta Ribagorça, Vall d’Aran o Montsià. Segurament podem comparar l’eix nacional o cultural catalanocèntric-hispanocèntric amb el que es dóna en altres països amb minories nacionals, o fins i tot amb un eix com el religiós, també territorialment assentat. De totes maneres, aquest darrer no es presenta tan deslligat d’altres valors com ho fa l’eix nacional-cultural català, ja sigui amb correlacions ideològiques (USA) o nacionals (Irlanda). 2. Participació: segona correlació: Les comarques amb més participació és on el tàndem CIU-ERC tenen junts millors resultats. On hi ha més abstenció és on PSC i PP treuen més vots (ICV presenta una correlació més feble però s’enganxaria a aquest grup). Aquesta dada reforça l’hipòtesi de la clau cultural. Allà on el centre de referència és Catalunya les eleccions al Parlament són més importants (i les opcions partidàries són catalanocèntriques), i així ho valoren els votants anant a votar més (estiguin més o menys satisfets amb la tasca dels partits). 3. Puja la insatisfacció amb la lògica elitista-representativa :Les opcions que han crescut en aquestes eleccions són les d’Iniciativa per Catalunya-Verds, el Partit de la Ciutadania, i el vot en blanc. Què tenen en comú? Totes elles s’han desmarcat o es desmarquen d’una concepció de la política que ha subratllat contínuament els interessos i la lògica partidària. El vot en blanc, naturalment, es desmarca de qualsevol opció partidista però no de la democràcia. El Partit de la Ciutadania es presentava subratllant, a més del seu antinacionalisme, la crítica al sistema representatiu actual (defensa de les llistes obertes, crítica a l’elitisme representatiu). Pel que fa a ICV és un bon exemple de com les percepcions de les elits poden tenir tan poc a veure amb la dels ciutadans: un líder tan denostat en els ambients político-comunicacionals de signe divers com Saura (“quin paperàs ha fet!”, “és un titella!”) ha arribat a la gent no apel•lant a la força, o al seu paper decisiu, sinó a l’honestedat. (I minimitzant la incertesa negociadora declarant des del principi amb qui pactaria.) Per alguns ha estat una sorpresa que aquest valor encara cotitzi.

1política | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb