Salvador Cardús: “Si ara es fes una enquesta sobre qui deixaria de votar pel ‘mal ús’ del seu vot, no m’estranyaria que el resultat fos d’infart”
pesolbullit | 16 Novembre, 2006 02:37
reproduït de tribunacatalana.cat “La desconfiança de l’elector amb el que es pot fer amb el seu vot ha estat la causa directa del descens espectacular de votants en les passades eleccions entre els tres primers partits i la raó de l’augment de vots d’ICV-EU”. Això és el que afirma el sociòleg i periodista, Salvador Cardús, en un article publicat a ‘La Vanguardia’, en el que assegura que el descontent dels ciutadans és tan descomunal que “si ara es fes una enquesta sobre qui deixaria de votar pel ‘mal ús’ del seu vot, no m’estranyaria que el resultat fos d’infart”. I és que, segons Cardús, els partits polítics es regeixen per l’antic principi de “Santa Rita, lo que se da no se quita”. És a dir, que amb els vots a la cartera, fan amb ells el que els ve de gust, “al marge del que s’ha promès en campanya i de les línies ideològiques de fons”. Però la necessitat de justificar una decisió política “que irrita a propis i a estranys té conseqüències directes i profundes en els partits”. Segons Cardús, en el cas de CiU i ERC les conseqüències del pacte poden ser greus. Pel que fa a CiU, “de no reconèixer l’error d’una campanya que li va tancar les portes al govern que estava a les seves mans, li pot succeir el que li va passar al PSC des de 1980 fins el 2003”. És a dir, “si insisteix en interpretar la realitat política catalana a l’estil de “o ells o nosaltres”, acabarà per menysprear a la majoria dels ciutadans que avalen el govern d’’entesa’ i es quedaran –o podriran- a l’oposició”. I, pel que fa a ERC, les conseqüències de la decisió encara són més greus. Segons Cardús, "la necessitat de justificar la seva decisió els porta a anunciar canvis de fons en la línia ideològica del partit" i a dir que "cal repensar el catalanisme del segle XXI per fer-lo menys identitari". El sociòleg conclou que l'obsessió dels republicans per convertir la necessitat del pacte en virtut fa pensar que, potser, el seu horitzó final no sigui sinó "romandre com sigui en el poder" de manera que de cara als propers comicis podrien fer seva la frase "que nos quiten lo bailado" i convertir-la en eslògan electoral.