SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Joan B. Culla acusa ERC d'obrir un cisma irreperable en el si del nacionalisme català

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 02:55

Reproduït de www.tribuna.cat 10/11/2006 · BarcelonaEl PSC és l’organització política més reeixida que ha tingut Catalunya en la seva història contemporània, però ha tingut durant molt de temps una assignatura pendent: guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya i governar la Generalitat. D’això i de l’estratègia d’aliances d’ERC en parla l’historiador Joan B. Culla en un article al diari ‘El País’. Segons Culla, la novetat es va produir fa tres anys, quan el PSC va ser rescatat pel “salvavides d’ERC”. Ara, davant d’un nou naufragi socialista molt més greu, “el salvavides d’ERC ha tornat a actuar amb més diligència encara”. Però, segons Culla, les dues operacions de salvament no són ben bé iguals, ja que al 2003, les urnes van enregistrar un empat tècnic que algú havia de desfer, “l’apel•lació a la necessitat de l’alternança tenia bastant sentit” i la desintegració de CiU semblava plausible. En canvi, al 2006, l’alternança ja s’ha produït, CiU es manté i la derrota dels socialistes “no admet pal•liatius”. Alguns argumenten que és justament la debilitat del PSC el que ERC pretén explotar però, segons Culla, les primeres impressions que ens arriben sobre el segon tripartit “no fan pensar en una Esquerra crescuda i un PSC prostrat”. Tot fa pensar que “ERC ha llançat el seu salvavides més contra Convergència que a favor del PSC”, creient que “mentre ells exercien de paladins nacionalistes dins del Govern [...] CiU es pansirà per fi en quatre anys lluny del poder, de manera que en el 2010 sigui possible d’una vegada l’anhelat “sorpasso”. Culla qualifica de “miop” aquesta aposta d’ERC. Creu que, des de la perspectiva de la propera generació, la decisió d’Esquerra “obre un cisma irreparable en el si el nacionalisme català”: “no em refereixo als dirigents [...], sinó al desànim, la impotència, la decepció que senten aquests dies cents de milers d’electors nacionalistes de bona fe, votants mòbils entre CiU i ERC; [...] parlo del trencament de les transversalitats o complicitats que encara hi pogués haver en l’espai intel•lectual nacionalista. Parlo de la probabilitat de que el sobiranisme d’ERC en el poder i el de CiU a l’oposició es neutralitzin mútuament”.Davant d’això, es pregunta: “amb qui compta Esquerra per nuclear a mitjà termini una majoria social a favor de l’autodeterminació? Amb les bases socialistes del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord?”. Culla creu que Montilla, en nom de la normalització, s’esmerçarà “en adormir la reivindicació identitària i en potenciar la polaritat esquerra-dreta, en detriment de l’eix catalanisme-espanyolisme, com a esquema vertebrador de la política catalana”. Si se’n surt, pot passar que “quan Esquerra estigui en disposició d’assumir l’hegemonia del nacionalisme català..., ja no quedi nacionalisme per hegemonitzar”, que de tant “normalitzada i absorbida per l’agenda social, Catalunya s’hagi convertit en una mansa comunitat autònoma espanyola, una més, amb una esquerra i la seva dreta, però sense qüestió nacional”. .

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb