SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El parlament acomiada Heribert Barrera amb crits d'independència

pesolbullit | 29 Agost, 2011 16:08

http://www.vilaweb.cat

 

 Pujol, a Barrera: 'Agraït, molt, president, pel teu patriotisme...' · Autoritats i familiars fan un minut de silenci a l'arribada del fèretre · Col·loquen una estelada sobre el fèretre a la sortida del parlament · L'ajuntament li dedicarà un carrer o un espai

L'acte de comiat a Heribert Barrera d'aquesta tarda al Parlament de Catalunya ha estat la culminació d'un dia de dol expressat per milers de ciutadans, que han visitat la capella ardent al llarg del matí (vídeo). Els parlaments de l'ex-president Jordi Pujol i la presidenta del parlament, Núria de Gisbert, han glossat la vida i l'acció de Barrera, a qui han mostrat un profund agraïment pel seu patriotisme i dedicació a la política catalana.

En acabar l'acte amb el Cant dels Segadors, els assistents han fet crits d'independència i s'ha col·locat una estelada damunt del taüt.

Al matí, la presidenta de la cambra Núria de Gisbert ha esperat l'arribada del cotxe fúnebre a les portes de la institució, flanquejada per quatre mossos d'Esquadra uniformats de gala. Quan el taüt, recobert amb una senyera, ha entrat al parlament, familiars i amics l'han homenatjat amb un minut de silenci, just abans d'instal·lar la capella ardent. El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, la portaveu parlamentària del mateix grup, Anna Simó, i l'ex-consellera Montserrat Tura han esperat a l'interior.

Una de les primeres autoritats que ha acudit a la capella ha estat l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. Pujol fins i tot s'ha saltat el protocol i després de resar des del lloc habilitat a la capella ardent, ha rodejat el fèretre i s'ha situat just al costat, per acomiadar-se des de més a prop. En el llibre de condols, Pujol, ha redactat, emocionat i rodejat de mitjans gràfics, un text que començava amb les següents paraules: 'Agraït, molt, president, pel teu patriotisme...'. Acompanyat per la seva dona, Marta Ferrussola, l'ex-president no ha volgut fer declaracions.

 


El batlle de Barcelona, Xavier Trias, per la seva banda, ha volgut subratllar l'honestedat de Barrera i ha dit que era dels pocs polítics 'vàlids capaços de generar afecte'. Trias l'ha comparat amb Josep Laporte i ha dit: 'Va defensar les seves idees, el seu partit, el seu país, i va ser honest com a polític i com a persona'. I ha reiterat la voluntat de l'ajuntament de dedicar un espai o un carrer a l'ex-president del Parlament.

 

Des de primera hora d'ahir hi ha, a la façana del parlament, un domàs amb l'escut parlamentari amb llaç negre, en senyal de dol. Les reaccions polítiques a la mort de l'ex-president del parlament no es van fer esperar i ja ahir polítics de tots els partits i colors el van recordar i elogiar. Joan Puigercós, president d'ERC, va lamentar la pèrdua de Barrera: 'La tristesa de la notícia s'uneix al record del referent que ha estat per al conjunt de la militància d'ERC i de la societat catalana'. Artur Mas, president de la Generalitat, va parlar de la participació de l'ex-president en la manifestació del 10 de juliol com a metàfora de la seva trajectòria. El cap del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, va subratllar la seva 'lleialtat a les conviccions republicanes' i la seva 'trajectòria de lluitador'.

Duran i Lleida el va descriure com un polític 'humil i patriota' i Joana Ortega li va agrair 'l'entrega i el treball'. Jordi Pujol va expressar un sentiment de gran admiració pel Barrera. 'Va ser un home molt recte i honest, molt cumplidor dels seus compromisos. Va saber exercir la discrepància amb elegància'. Solidaritat per la Independència en va voler recordar el 'ferm i clar' independentisme. Per altra banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va dir que tant la ciutat com Catalunya 'recordaran sempre Barrera amb estima i admiració'. Trias va assegurar, a més, que l'ajuntament de Barcelona dedicarà un carrer o espai de la ciutat a la seva memòria.

La presidenta actual del parlament, Núria de Gispert, va ressaltar-ne 'l'incansable dedicació' a la lluita per l'autogovern del seu antecesor. De Gispert va descriure Barrera com 'un dels grans referents de l'independentisme català' i va assegurar que va desenvolupar el seu càrrec de president del Parlament 'amb integritat i abnegació patriòtica'. La presidenta del parlament valorava que Barrera va saber enllaçar 'el Parlament i l'autogovern de la república amb les nostres institucions restablertes' durant la presidència de la càmara del 1980 al 1984. I va citar les paraules de Barrera durant la diada de l'onze de setembre del 2010: 'Les noves legislatures des del 1932 fins avui ens poden oferir una lliçó: ja fa més de cent anys que va començar una lluita política per les llibertats de Catalunya'.

L'ex-president del parlament, Joan Rigol, va descriure al seu antecesor com 'un dels polítics més clarividents' de la història catalana recent i que fou un polític 'honest i insobornable'. 

Jaume Bosch, diputat i dirigent d'ICV, va afegir-se al dol per la mort de Barrera i va reconèixer la seva tasca 'per les llibertats nacionals i democràtiques' tot i que va retreure-li que donés a Jordi Pujol la presidència de la Generalitat el 1980. El Partit Popular va admetre la 'credibilitat política exemplar' de l'ex-president del parlament i d'ERC, més enllà de les diferències ideològiques. 

I el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, ha reivindicat la figura de Barrera, com a científic, faceta molt menys coneguda que la de polític. Per Giner, Barrera era polifacètic i va desenvolupar una important tasca com a 'científic, polític, patriota i, en definitiva, ciutadà actiu'. Barrera es va exiliar a França després de la guerra del 1936-1939. Va estudiar química, física i matemàtiques a Montpeller i va obtenir el doctorat d'estat a París. Va ser professor a la Universitat de Montpeller del 1942 al 1952 i, a la UAB, des del 1970.

A més, va ser investigador del Centre Nacional de Recerca Científica a França i als Estats Units i va ser vice-president de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. L'any 1978 es va incorporar a la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com a membre numerari i, durant el temps que va pertànyer a aquesta institució, va ocupar el càrrec de president de la Secció entre els anys 1989 i 1991, i també va presidir la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'IEC, entre els anys 1976 i 1978.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb