SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

ERC, partit independentista o crossa nacionalista?

pesolbullit | 13 Març, 2008 02:13

www.enoticies.com.-

ERC, partit independentista o crossa nacionalista?

Caldria revisar a fons els annals del futbol català, però em sembla que seria difícil trobar el cas d’un club mínimament solvent que, havent davallat a segona divisió, posés en mans del mateix entrenador el projecte de tornar a primera. A favor, és clar, hi podrien influir factors de caràcter sentimental, en el sentit que la qualitat humana de l’entrenador esperonés el club a mantenir-lo en el càrrec, però és evident que en l’àmbit de la rendibilitat esportiva seria un error difícil d’explicar. Esquerra Republicana es troba ara mateix en aquesta situació. Sens dubte hi ha factors exògens que hi han influït, com ara la inveterada por al PP –com si el PSOE no hagués estat sempre nefast per a Catalunya-, però ha estat la invisibilitat dels republicans en el govern allò que ha conduït aquest partit a l’atzucac en què es troba.

Quan un partit independentista decideix lliurar el govern de Catalunya a una força netament espanyolista com és el PSC, ha de tenir molt clares les contrapartides que en traurà. Altrament no sols no podrà justificar el pacte, sinó que aquest pacte esdevindrà un suïcidi. I així ha succeït. No és estrany que ara s’imposi un rentat d’estómac. Un rentat d’estómac que ha d’anar molt més enllà de la sortida de Joan Puigcercós de la Generalitat. Entre altres coses, perquè ningú no és prou ingenu per creure que l’esmentada sortida respon a una assumpció de responsabilitats. Al contrari, tothom sap que Puigcercós té un projecte personal de lideratge en el si d’aquest partit i que és aquesta la raó per la qual ha deixar de ser conseller. Cosa que potser el beneficiï a ell, personalment, però que perjudica la imatge republicana mostrant-la com una força més àvida de poder que no pas d’independència nacional. Els militants, en particular, i els simpatitzants en general, mereixen un respecte. Hauria estat diferent si Puigcercós, en qualitat d’arquitecte dels dos tripartits, hagués reconegut públicament el fracàs espectacular de la seva estratègia i, conseqüentment, hagués presentat la dimissió com a secretari general del partit. Aquest sí que hauria estat un gest noble per part de la persona que ha convertit ERC en la crossa catalanista del Partit Socialista en la mateixa mesura que ICV n’és la crossa ecologista. És a dir, que el PSC, sense cap programa polític, presentant només Mariano Rajoy com a home del sac, n’ha tingut prou per triomfar electoralment i fondre com dos gelats al sol ERC i ICV. És trist, però és lògic. En unes eleccions es voten sigles no crosses.

Víctor Alexandre

Daniel Solano: Crónica d'una patacada anunciada

pesolbullit | 11 Març, 2008 01:02

www.poliblocs.cat.-

Pels independentistes, les eleccions espanyoles tenen ben poc interès i, en aquest cas, han estat utilitzades per a castigar la direcció de la formació republicana. Esperem que, finalment, s'hagi entès el missatge i s'obri un procés sincer de renovació en la cúpula d'ERC. Ja varem anunciar aquesta patacada en posts escrits ara fa messos. En tinc tants que no sé quin enllaçar. El daltabaix era evident i del tot previssible. Fins i tot en Carretero ho va anunciar. ERC ho podria haver impedit adoptant mesures internes, però la poltrona és molt temptadora i al final només els clatellots provoquen canvis. Massa interessos personals en joc. Pobre país nostre. Sempre estem igual. Els independentistes descontents amb l'actual direcció d'ERC han optat per camins diferents. Els més esquerranosos han votat PSC, per fotre el PP. Els més catalanistes han votat en blanc o s'han abstingut, en comptes de votar CiU. La qüestió és que pactant amb els socialistes ERC va en caiguda lliure. Si no, mireu les dades. Això ja ha passat a d'altres països amb altres formacions. Només es pot pactar amb els unionistes si controles el govern. Si no, més val estar-se a l'oposició. Recordem que des de l'oposició, ERC va experimentar el seu creixement históric més gran. Des que és al govern, només perd llençols a cada bugada. Si no hi ha canvis profunds, si no es redreça el rumb, la desfeta també serà històrica. Ja s'han comés massa errors. Per tant, és evident que cal un canvi de líder (i en aquest punt, no sé si Puigcercós respón a aquest criteri, donat que forma tandem amb Carod). També cal un canvi d'estratègia. No podem seguir pactant únicament amb el PSOE. ERC ha de mantenir l'equidistància i jugar amb les altres forces. Castigar als socis que la traeixen i treure pit i orgull. Si cal, donant cops a la taula i deixant plantats governs. Els dies de placidesa del govern Montilla haurien d'estar comptats. L'elector no volia una ERC responsable, sino una ERC amb caràcter i collons. Si treballem per la independència, no podem convertir-nos en funcionaris. S'equivoquen els que diuen que d'ençà de l'Estatut, Catalunya ha estat enganyada. No. Catalunya porta enganyada des de fa 300 anys. A qui van engalipar amb l'Estatut va ser a ERC i a CiU. I ara, a les eleccions més irrellevants pels nacionalistes, comencen a caure les garrotades. El desprestigi d'aquestes dues formacions és complert. La victòria de les formacions unionistes és evident. Han desfet l'estatut i ara passen a conquerir el poder. Mentrestant, CiU manté el seu pitjor resultat pels pèls i ERC s'enfonsa. Fins quant no ens adonarem que només fent un front comú contra els catalans unionistes els sobiranistes tindrem alguna oportunitat de recuperar-nos? Això no vol dir que ERC i CiU hagin de formar govern. ERC ha d'estar-se a l'oposició fins que guanyi les eleccions, com l'SNP escocès. Perquè CiU, de moment, no és independentista. Tanmateix, ERC i CiU s'han d'acostar en els temes de país. D'entrada, totes dues formacions han d'apostar sense complexos pel dret a l'autodeterminació, sense eufemismes estil "dret a decidir", que no vol dir res. Si CiU és nacionalista, que ho demostri. Amb iniciatives puntuals conjuntes, CiU i ERC sumades tenen una majoria còmoda al Parlament que els permet tirar endavant reformes, propostes i referèndums de tota mena en aquest sentit. Cal una candidatura conjunta pel dret de Catalunya a l'autodeterminació. Finalment, lamentar el boicot a la recollida de signatures pel Dret a Decidir per part de la policia. Trist, antidemocràtic i patètic. També molt indicatiu que avui cap mitjà en parli.

Salvador Cardús: " Paràbola del mal servent"

pesolbullit | 08 Març, 2008 04:52

Salvador Cardús denuncia un cop més en aquest article de elsingulardigital.cat la ineptitut, les males arts i la inutilitat dels actuals dirigents de CiU i ERC:

 
Paràbola del mal servent
salvador-cardus25007/03/2008 · Salvador Cardús i Ros
No recordo de cap altres eleccions de cap mena on Catalunya, com a voluntat política, hagués fet un paper tan galdós, on els partits nacionalistes s'haguessin anul·lat mútuament fins a aquest punt. No és una mera coincidència amb aquesta invisibilitat que ERC i CiU ja no es presentin a ells mateixos com a nacionalistes. Per vies diverses, s'han anat negant a ells mateixos com a subjectes polítics. ERC insisteix en la seva estratègia de Cavall de Troia que l'obliga a situar-se dins de les files nacionalment enemigues. El nivell no ja d'incoherència sinó de dissonància cognitiva entre el que sostenia el candidat Ridao i la seva acció política a Catalunya, rebentava els timpans. CiU arrossega encara el llast del ressentiment per les carbasses que li va donar Montilla per formar govern i no s'ha refet d'haver estat seduïda i abandonada per Zapatero amb el pacte de l'Estatut. No és estrany que Duran i Lleida no aconsegueixi fer creïble la seva pròpia intelligència política, exigint que se'ns respecti, però havent de predicar enmig d'un laberint d'estratègies fracassades.

Bé: ja veurem com acaba tot plegat, i és prudent que no comencem a demanar el compte abans que ens hagin servit l'àpat. De moment, tot el vot el blanc i tota l'abstenció prevista que provingui del desengany, hauria de ser considerada prou seriosament. Diumenge a la nit, a Catalunya, no serà tan important quants diputats obté cadascú -que sempre sumen el mateix nombre- com el nombre de vots totals, de voluntats individuals, que cadascú haurà estat capaç de mobilitzar. Quants votants haurà perdut ERC des de dins del seu Cavall de Troia? Quants votants haurà perdut CiU amb el seu paper de boxador somicant perquè li han deixat un ull blau?

El més dramàtic és que el sobiranisme mai no havia tingut tan gruix com ara, mai no havia estat tan transversal i interclassista, per fer servir dos termes vells i corcats però útils, mai no havia comptat amb tanta adhesió. Però mai el sobiranisme no s'havia sentit tan políticament desvalgut, tan mal servit, tan menystingut. On és aquell esperit de 2003, on ERC doblava el nombre de vots i, tot i la retirada de Pujol, CiU tornava a guanyar les eleccions? Perquè aquell avenç s'ha estroncat? És que ningú no s'ha equivocat en res, tot i que els resultats hagin anat mostrant la permanent reculada?  

Durant anys varem sospitar que hi havia més política nacional que nacionalistes. Que CiU era més que un partit. Que Pujol era més que CiU. Ara, sabem que hi ha més sobiranistes que política nacional. Que ERC més CiU, violentant els principis matemàtics més elementals, resten. Que els líders actuals són més petits que els seus partits. Com a la paràbola dels talents de l'Evangeli (Lc 19, 11-27 i Mt 25 14-30), després de les eleccions, el poble demanarà als partits què s'ha fet del capital que se'ls va encomanar fa quatre anys. El primer mal administrador, satisfet d'haver-lo posat sota la rajola, dirà: "me'n vas donar deu i te'n torno deu". L'administrador pèssim afegirà: "me'n vas donar vuit però me n'han pres la meitat". Però el poble els respondrà: "Servents ganduls: sabíeu que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat". I els prendrà allò que els quedi. Sí: a partir de dilluns caldrà començar a buscar millors administradors i millors servents.

 

Les legions romanes deixen el Reial Madrid amb el cul enlaire

pesolbullit | 06 Març, 2008 03:53

JA! JA! JA! l'eliminació del Madrid per part de la Roma és una magnífica notícia i probablement un preludi de la patacada que es fotran el PP i el sr Rajoy diumenge, una mala setmana per a aquest caspós franquista, el seu estimat equip eliminat i ell a les portes de la retirada política, que es foti!! .Gràcies Roma! Forza Roma!!! . A la foto una seguidora de la Roma que els hi ensenya el cul als desconsolats afeccionats madridistes.

Agustí Colomines: On és ERC al Senat?

pesolbullit | 05 Març, 2008 00:50

www.elsingulardigital.cat
 
El fet que Esquerra no presenti cap candidat a senador per Barcelona i que, tanmateix, demani als electors nacionalistes i independentistes que en votin necessàriament un del PSC –partit que d’altra banda en presenta dos: l’històric Isidre Molas i l’exalcaldessa de Badalona Maite Arqué– o un d’ICV –el sempre orgànic Jordi Guillot, que la legislatura passada ja era senador– és una demostració clara de quina és la deriva republicana. D’estrada, i atesa la tendència a pendular cap aquí i cap allà, és una deriva, com va escriure només fa uns dies Quim Monzó, incoherent. Es proclamen independentistes i alhora reclamen el vot, sense cap mena de rubor, a favor dels que volen Catalunya dins Espanya pels segles dels segles. Suposo que deuen tenir raons ben poderoses per fer-ho. Recordo el dia, per exemple, que en una jornada convocada per Òmnium el senador Molas va haver de suportar l’hostilitat de molts que després es diuen votants d’ERC per dir que ell no vol marxar d’Espanya i ara resulta que aquesta mateixa gent l’ha de votar perquè les aliances tripartites ho manen. Sí, senyors: visca la coherència, que deu ser de la mateixa naturalesa que ha portat els republicans a aprovar un Pla d’infraestructures al costat del PSC i ICV que inclou el projecte de la MAT i intentar contrarestar-ne els efectes enviant el conseller de Governació a manifestar-s’hi en contra als carrers de Perpinyà.

Però enganyar la parròquia ja no deu ser tan fàcil perquè tanta incoherència ha començat a provocar malestar en sectors de la formació a mesura que s’acosta la data electoral. El darrer cas és el del conseller nacional Pere Vilarrassa, d’Osona, que s’ha manifestat insubmís amb la proposta de votar socialista al Senat. Afirma Vilarrassa al seu bloc que “com a Conseller Nacional (en hores baixes) d’ERC considero que cal votar a CiU al senat de Barcelona. És la millor opció o la menys dolenta, com és vulgui. No pas votar PSOE com volen els meus. O no és millor assegurar un senador de CiU que un del PP?”. És un gest patriòtic que només mereix l’aplaudiment de tots els patriotes. Ja sé que la resposta dels oficialistes republicans serà desqualificar els candidats de CiU per regionalistes, dretans i no sé quantes coses més. I és que tant és que la senyora Montserrat Candini i els senyors Feliu Guillaumes i Jordi Torra siguin nacionalistes, perquè està clar que deuen ser massa liberals per demanar als electors independentistes i republicans que els votin per assegurar senadors que no estiguin vinculats als partits estatistes.

On és ERC? Votaran els dirigents d’ERC els candidats del PSC i d’IC sense que els cremin els dits? Els republicans, a banda de no presentar candidats, ni tan sols han plantejat la possibilitat de formar una candidatura catalanista conjunta. Almenys així, si CiU hi hagués renunciat, tindrien alguna justificació. Podrien haver propugnat, com demanava Jaume Ciurana al seu blog, una candidatura al Senat al voltant del concepte del dret a decidir. Però si ho haguessin fet, aleshores s’haurien trobat que els seus aliats d’ara haurien arrufat el nas. Ai, els equilibris inexplicables, oi? Jo faré con el senyor Josep Benet, de qui vaig ser secretari quan era senador de l’Entesa dels Catalans (el senador més votat, per cert), i votaré els candidats de CiU al Senat. Per coherència!

Agustí Soler (partit republicà català): a què esperem?

pesolbullit | 01 Març, 2008 04:42

www.elsingulaedigital.cat.-

agusti soler rodona
Agustí Soler (PRC)
Què esperem?
“Les públiques ofenses i injustícies que en tants anys ha tolerat Catalunya del Ministeri Castellà han esdevingut notòries. Què esperem? Voldrà Catalunya tornar a subjectar-se als greuges i ultratges que per tants anys ha patit? Aquestes paraules foren dites per Manuel Ferrer i Sitges, Conseller de Barcelona, un 5 de juliol de l'any 1713. Ferrer i Sitges fou dels que s'oposà amb tota fermesa a capitular davant l'exèrcit franco-castellà de Felip V i encoratjà els patriotes barcelonins a resistir fins al final. L'aclaparadora superioritat de l'exèrcit ocupant (un soldat per cada quinze catalans) i la traïció dels anglesos, acabaren amb els fets que cada onze de setembre, amb vergonyant acceptació celebrem.

Són paraules dites fa vora tres-cents anys però podríem fer-les nostres avui mateix per la seva insultant actualitat. Ultratges, greuges... El penúltim capítol de la llarga llista, l'afer AVE, encara crema. El pròxim...demà mateix. Mentrestant la colonització física i mental que s'inicià aquells terribles dies de fa tres-cents anys continua avançant i veiem, astorats, com la nostra classe política -junt amb bona part dels mitjans de comunicació del nostre país-, s'embadaleixen, per exemple, davant debats de dos forasters que, ai las! en l'únic que estan d'acord és en tenir Catalunya lligada de mans i peus pels segles dels segles.

Una classe política paradoxal. Diu una cosa i en fa una altra.Fins i tot n'hi ha que ens asseguren que el 2014 tot s'haurà arreglat perquè ells són més “istes” que ningú i van a totes però s'obliden que van votar fa tan sols un any i mig la Ley de tropa y marineria, al Congreso de los Diputados de Madrid, amb uns sucosos recursos (d'aquells que els catalans cada any paguem a balquena) per a, curiosament, l'exèrcit successor d'aquell que entrà victoriós a Barcelona un 11 de setembre del 1714 i un 26 de gener del 1939. Tanmateix ara diuen que no es deixaran enredar tan fàcilment i, si més no, posaran un preu més alt per a poder tornats a ser enganyats. En psiquiatria això té un nom. En política també, però per pudor, callo.

Aquell “Despertau-vos, despertau-vos catalans adormits. No sepulteu la vostra honra, vostres lleis i la llibertat de vostra pàtria estimada, en la negra obscuritat d'una perpètua esclavitud” de Ferrer i Sitges als catalans que dubtaven entre servar la seva dignitat o doblegar-se a l'invasor ens fan pensar en el paper que jugaran aquells que malden per anar a la capital d'Espanya a pidolar quatre engrunes...

Cal anar a la capital d'Espanya? Potser sí que cal anar-hi. Però amb el cap ben dret i decidits a dir, educadament, això sí: Adéu Espanya!

A què esperem?

Agustí Soler i Regàs
president Partit Republicà Català

 

Titot no votarà ERC pel seu "poltronisme i covardia"

pesolbullit | 25 Febrer, 2008 23:24

www.adeuespanya.cat

El cantant de Mesclat, Francesc Ribera 'Titot' ha manifestat la seva intenció de no votar la llista d'ERC a les properes eleccions generals. En una entrada al seu bloc, Ribera, vinculat des de la campanya de les últimes europees a les CUP, adverteix: "si alguna vegada havia votat Esquerra, ara no ho faré, i d'aquests (fins i tot ERC ho té claríssim i diu que perdre'n 3 seria 'normal') en serem uns quants".

Pel músic, si Esquerra veiés reduïda la seva representació al Congrés dels diputats, "això no és un retrocés de l'independentisme: és un càstig a la covardia i al poltronisme". El músic creu que Esquerra no només "no ofereix res als independentistes sinó que s'han esfondrat les raons que els feien créixer: Es perceb ERC com a hereu de la política de peix al cove (...). Es perceb que l'objectiu immediat ja no és traçar (i seguir) un full de ruta cap a la independència, sinó que l'independentisme co-governi. Es perceb que el concepte de nació espanyola ha desenvolupat anticossos contra Esquerra. ERC s'ha deixat aixecar la camisa tants cops que han deixat de preocupar".

Per Titot, "la valentia d'ERC no ha anat més enllà d'aquella roda de premsa de Carod anunciant que es presentava ell mateix a les 'generals'. Ben al contrari, 'la seguretat laboral' de centenars de càrrecs polítics han condicionat clarament la capacitat de 'plantar-se'".

ELS NACIONALISTES BALEARS FAN BÉ LA SEVA FEINA, ELS DEL PAÍS VALENCIÀ I ELS DEL PRINCIPAT NO.

pesolbullit | 25 Febrer, 2008 02:12

Vivim en un país colonitzat, expoliat i esquarterat i l'única opció q tenim per tirar endavant és la creació d'un estat independent separat d'Espanya i de França. Per aconseguir la inde pendència l'únic mitjà que tenim és la unitat d'acció, només si tots els nacionalistes catalans anem junts i ens unim tindrem la força suficient per afrontar aquesta empresa .


Sembla ser que a les Illes això s'ha entés i en aquestes eleccions totes les forces nacionalistes aniran juntes (PSM, ERC, UM i fins i tot els ecologistes i Esquerra Unida) . No oblidem que l'any 2003 a Eivissa no hi va haver unió i per culpa d'això es va perdre un dipuata que va ser clau en la derrota del Pacte de Progrés.


Al País Valencià, en canvi, les lluites fratricides en el si de EUPV poden tenir uns efectes devastadors, l'aparició del partit Iniciativa del Poble Valencià dissortadament només servirà per atomitzar encara més en nacionalisme valencià, per una banda EUPV, per l'altra IPV, per l'altra el BLOC i per l'altra ERPV, tots barallats entre ells i barallant-se per les engrunes, un panorama molt penós. L'aparició de IPV pot tenir coses bones i la implantació d'ERC al País Valencià crec que és un encert, però el suport electoral que té el nacionalisme valencià és encara escàs i anar a unes eleccions de tots contra tots barallant-se per tant poc no té gaire sentit. Tampoc cal oblidar el maldecap de la barrera electoral del 5%, que pot acabar comportant que en les properes eleccions valencianes del 2011 quedin fora de les Corts Valencianes, tant EUPV, com el BLOC, com IPV.

 

Al Principat les coses també s'estan fent fatal. A diferència del que passa a les Illes i al País Valencià, al Principat el nacionalisme català és majoritari i el tàndem PP-PSOE està en clara minoria, però el problema rau en el fet de que els nefastos dirigents d'ERC i de CiU en lloc d'arraconar al PP i al PSOE a l'oposició i reforçar l'eix nacional català el que fan és supeditar-se al bipartidisme PP-PSOE. Els dirigents d'ERC es dediquen a fer-li el joc al PSOE, mentre que els de CiU han estat durant anys (i podrien tornar a ser-ho) un fidel aliat del PP. Al Principat qualsevol pacte passa per la premisa de que en ell hi sigui el PSOE o bé el PP. O govern del PSC amb ERC+ICV o govern del PSC amb CiU o govern de CiU amb el PP. El tacticisme , el maquiavelisme i el joc brut del dirigents de CiU i ERC està afectant molt negativament al nacionalisme català i comportarà, amb tota seguretat, una important davallada del vot nacionalista, davallada que pot quedar maquillada per la baixa participació però que a hores d'ara sembla inevitable. El votant nacionalista està del tot desorientat, o bé votes una ERC supeditada al PSC, que s'omple la boca de grans discursos però que en la pràctica acaba votant sempre els candidats que presenta el PSC, o bé votes a una CiU capaç de vendre's al PP o al PSC i que està dirigida per uns ineptes que l'unic que volen és tocar poder com sigui. El nacionalisme català al Principat mai havia estat pitjor, tant CiU com ERC s'ha quedat sense credibilitat i l'única opció que ens queda és votar en blanc, no votar o votar el partit republicà, que és l'unic partit independentista que es presenta, és ben trist. Espero que aviat canviin les coses a la direcció d'ERC, sinó l'única opció que ens queda és la de crear un nou partit nacionalista català que ens representi a tots els independentistes, les direccions d'ERC i CiU ara mateix no ho fan.



El Partit Republicà Català es presenta amb la intenció de proclamar la independència

pesolbullit | 25 Febrer, 2008 01:06

www.elsingulardigital.cat


23 de febrer 2008
El Partit Republicà Català (RC) es presenta a les eleccions amb l'únic objectiu de treballar per la independència de Catalunya, "trencar amb l'Estat espanyol i crear un nou estat dins la Unió Europea que es dirà en principi Repúbica Catalana". El cap de llista a Barcelona pel Congrés dels Diputats, Josep Boladeras, considera que "la defensa de la independència del país és un espai orfe amb un electorat cada vegada més important". Per aquest motiu, en cas que aconsegueixin representació, es personaran al Congrés de Diputats de l'estat espanyol i anunciaran que abandonen l'escó, abans de tornar a Catalunya i posar-se a "treballar per la independència del nostre país". A la vegada, Boladeras ha explicat que l'estat espanyol "ens menysprea" perquè "ara ja no som ni ciutadans de segona ni de tercera, només servim per pagar i res més". Si la seva formació obté vots suficients, les paraules que dirigirà als diputats en la seva visita al Congrés seran que "ja en tenim prou de 300 anys de domini, se'ns ha acabat la paciència; no serà que no haguem provat d'arribar amb acords i el tracte cada vegada va a pitjor", ha dit Boladeras. Refusaran seure al Congrés perquè no volen "gestionar el medi ambient espanyol ni finançar el seu exèrcit". D'altra banda, el cap de llista s'alegra de la independència de Kosovo, "una altra cosa són els conflictes de la zona, però en principi benvingut sigui a la comunitat d'Europa, perquè l'Europa serà l'Europa dels pobles o no serà". Han criticat les declaracions del líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, perquè "ha negat que l'exemple kosovar serveixi per Catalunya, quan és un país que ha utilitzat la democràcia parlamentària". Consideren que "no pot sortir el líder d'un suposat partit independentista i dir que no té res a veure". També ha criticat que el candidat d'ERC, Joan Ridao "vulgui per el 2023 el concert econòmic del País Basc quan el 2014 hem de fer el referèndum d'en Carod". El partit es defineix com "independentista rupturista amb l'Estat espanyol". Boladeras ha explicat que "tenim molt clar que nosaltres sols no ho aconseguirem" i per això es proposen "aglutinar el màxim de societat civil perquè democràticament arribem a tenir majoria" perquè arribi el moment en que passin del 51%, moment en que sortiran "als jardins del Palau de la Generalitat i proclamarem la independència". Ha criticat la "bipolarització" de les eleccions.

La CUP demana que no es voti cap dels partits que es presenten al nou de març

pesolbullit | 25 Febrer, 2008 01:01

www.cup.cat

La Candidatura d’Unitat Popular ha fet públic, en el marc d’una Trobada de Representants Territorial d’àmbit nacional celebrada a Lleida i en roda de premsa, el seu posicionament entorn les eleccions espanyoles del 9 de març. Emplaça a les persones que creuen que el Dret a decidir és un dret irrenunciable a no votar cap dels partits que es presenten a les eleccions espanyoles del pròxim 9 de març i deixa llibertat a cada territori, depenent de la seva realitat social i política, a decantar-se pel vot nul, l’abstenció activa o el vot en blanc. - Àudio: Antoni Rico (CUP Girona - Àudio: Adam Majó (CUP Manresa).
ImageAdam Majó, portaveu de la CUP i regidor de la CUP de Manresa afirmava que “en els darrers 30 anys “ha quedat prou clar que la capacitat d’influir i de millorar les condicions de vida dels ciutadans dels Països Catalans des del Congrés dels Diputats són pràcticament nul·les”, i és per això creuen que “la millor opció passa per no votar cap dels partits polítics que s’hi presenten”. Majó assenyalava que “ni el parlament espanyol ni el marc legal que l’empara –la Constitució espanyola- són plenament democràtics ni ens poden representar adequadament”.

Al seu torn, Antoni Rico, membre del Secretariat Nacional de la CUP i representant de la CUP de Girona ha assegurat que l’opció del “no-vot” a cap dels partits polítics ha de fer-se sempre en clau “crítica i activa” però, sobretot “adaptant-se a les necessitats de cada territori”.
El gironí ha remarcat que “la CUP treballa arreu dels territoris de parla catalana des de la base i al costat de moviments socials de cada territori”, i que “és per això que el secretariat de la CUP deixa en mans de les diferents candidatures de cada territori o comarca una presa de decisió sobre si creuen necessari demanar el vot nul o l’abstenció activa segons les necessitats i la realitat política de cada indret”.
A comarques gironines, per exemple, la CUP dóna suport la Plataforma No a la MAT ha demanat el vot nul. En altres indrets, però, l’opció escollida pels moviments socials que hi treballen i per la CUP seria l’abstenció d’una forma activa o bé el vot en blanc que proposen les CUP del maresme.

Països Catalans. 24 de febrer de 2008

 

Salvador Cardús: "Llops amb pell de xai"

pesolbullit | 03 Febrer, 2008 03:25

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i periodista / salvador.cardus@uab.cat
 
reproduït del diari avui.-
 
Com que, poc o molt, aquí tothom sap llegir, ni que sigui només un llibre de moda, els partits polítics estan decidits a encarar aquesta campanya amb més originalitat retòrica que mai. Ho dic, és clar, a propòsit dels llibres del politòleg nord-americà George Lakoff que ha "descobert" la importància de controlar dialècticament la realitat política a base de ser capaç d'anomenar-la a favor propi. Res que aquí no coneguem de manera pràctica, per exemple, amb els nostres vells combats nominalistes sobre qui penja la llufa de nacionalista a qui, o sobre qui són els "catalans, catalans" o "altres catalans" i, encara, sobre l'ús dels termes Espanya i Estat espanyol o Països Catalans i Països de parla catalana.
 (Segueix)

Homenatge a Jaume I en motiu dels 800 anys del seu naixement

pesolbullit | 03 Febrer, 2008 03:19

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans. Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

Estatpropi commemora el vuitè centenari del naixement del Rei Jaume I. El mapa de la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», que compta amb 17.000 adherits d'arreu, esdevé vuit segles després del seu naixement el millor homenatge al rei que va configurar el que ara són els Països Catalans. Estatpropi a més se suma a la iniciativa de penjar el penó als blocs catalans que ha proposat en Vicent Partal, i en dissenya un de molt fàcil inserció que enllaça amb la pàgina homenatge d'EstatPropi.cat a lo nostre rei.

 

El senyor Ferran, que fa l'Espanya gran

pesolbullit | 29 Gener, 2008 00:53

El senyor Ferran, que fa l'Espanya granarticle de Victor Alexandre reproduït de elsingulardigital.cat

No sé per què han aixecat tanta polseguera les declaracions de Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, queixant-se d'una suposada "crosta nacionalista catalana" a Catalunya Ràdio i a TV3. Ja fa molts anys que Joan Ferran es dedica a fer aquesta mena de pronunciaments i a exhibir la seva autofòbia sense el més mínim sentit del ridícul. Joan Ferran és un nacionalista espanyol que ja el 25 de maig de 2001 va expressar la seva indignació al Parlament perquè, segons ell, el nom d'Espanya se sentia massa poc a TV3. Com a bon hispanoaddicte, Ferran és d'aquells que pateixen una crisi nerviosa si algú al seu voltant no diu "Espanya" cada deu minuts. Per això, el 8 d'octubre de 2004, també al Parlament, va tornar amb la mateixa cantarella amb expressions pròpies de l'ultradreta espanyola. Deia, el senyor Ferran, que TV3 és "pancatalanista" i "colonialista" i va tornar a lamentar l'"excessiu" nombre de minuts d'emissió que transcorrien sense que se sentís el nom d'Espanya.

Es dóna el cas, però, que en l'estudi que vaig fer sobre aquestes qüestions per al meu llibre TV3 a traïció vaig descobrir que la televisió pública catalana, en mans del PSC, no sols ha eradicat el terme "Estat espanyol", sinó que també ha aconseguit que el nom d'Espanya sigui la paraula més repetida en els telenotícies. En una notícia de tres paràgrafs, per exemple, la diuen quatre cops. Però, és clar, amb això no n'hi ha prou per apaivagar la frisança espanyolista del senyor Ferran, que considera "tendenciosa" una visió catalana de la vida i "normal" una visió espanyola. Conscient que el PSC no té futur en una Catalunya nacionalment desacomplexada, el senyor Ferran veu en cada persona o en cada notícia catalanocèntrica un enemic dels interessos del PSC. No és estrany que retregui a CiU o a ERC la voluntat de fer país a través de TV3. Per al senyor Ferran i per al PSC, el país ja està fet i es diu Espanya i no cal "construir pàtries" perquè la pàtria dels catalans és l'espanyola. I, és clar, uns mitjans de comunicació desinfectats de catalanisme que parteixin d'aquest principi són el model que el Partit Socialista voldria instaurar per frenar l'espectacular creixement de l'independentisme a Catalunya. Al final, tot es resumeix a això: a més Espanya, més PSC. D'aquí que calgui agrair les declaracions del senyor Ferran, per aclaridores. Sense adonar-se'n, ha confessat el problema del seu partit: a més Catalunya, menys PSC.

Ferran Saez: La falsa hegemonia del PSC

pesolbullit | 27 Gener, 2008 02:27

reproduït del diari avui.-

EL PSC HA GENERAT TONES DE DISCURS ANTINACIONALISTA

L'hegemonia

Ferran Sáez Mateu / Escriptor i professor a la URL / ferransaez@hotmail.com

Se'n recorden, de quin va ser el primer acte públic com a consellera de Cultura d'aquella estrella fugaç del maragallisme anomenada Caterina Mieras? Efectivament: el primer acte públic de Caterina Mieras, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va consistir a anar expressament a Sevilla (!) a veure la darrera xarlotada d'Albert Boadella, la tardor del 2003. Allò era una solemne declaració de principis i alhora el rutinari pagament de la mensualitat d'una vella hipoteca. El contracte es va formalitzar en un moment indeterminat de la dècada del 1980, quan el PSC va constatar que mai no guanyaria unes eleccions al Parlament de la Catalunya, com així ha estat fins al dia d'avui.

EL PSC HAURIA POGUT APOSTAR FA VINT ANYS per intel·lectuals més o menys vinculats a la socialdemocràcia. No ho va fer mai, però. Com que només jugava a la contra, va preferir donar un tracte de favor mediàtic a la cridòria antinacionalista. El joc va funcionar. Va funcionar tant i tant, que el monstre creat artificialment amb bocins de ressentits patològics, genis incompresos, funcionaris expedientats i restes de sèrie de la Gauche Divine va prendre vida i es va emancipar. El juny del 2005 aquell monstre malgirbat, fet amb els sargits d'una dotzena de fracassos personals, va signar un manifest. El 2006 va obtenir tres diputats.

QUAN EL SENYOR JOAN FERRAN I SERAFINI feia referència fa poc a la "crosta nacionalista" en els mitjans públics catalans, estava encetant un debat que convindria no tancar en fals. S'equivoca qui creu que allò era una sortida de to que es pot corregir amb dues dotzenes d'articles indignats o fins i tot indignadíssims. Convé parlar-ne més, de les crostes. Naturalment, cadascú té el dret de fixar-se en la crosta que vulgui. Fa uns dies, Joan Ferran en gratava rabiosament una de molt concreta. Però a mi avui em ve de gust mostrar la infecció purulenta que han generat els 30 anys ininterromputs de trona socialista, que en les actuals circumstàncies de falsa hegemonia política i social pot degenerar en una discreta caça de bruixes.

AIXÒ DE LA FALSA HEGEMONIA POLÍTICA i social del PSC convé remarcar-ho, perquè sempre es diu amb la boca petiteta. El PSC controla gairebé tots els pressupostos públics que es mouen a Catalunya: la Generalitat, els grans ajuntaments, etc. Aquest control total del poder resulta grotescament asimètric amb la representativitat democràtica real d'aquest partit, que des d'una perspectiva numèrica és irrisòria. En les darreres eleccions al Parlament, el PSC va obtenir 37 escons (sobre 135); va guanyar en 86 municipis (sobre 946), en 3 comarques (sobre 41), etc. Aquesta situació de precarietat només resulta sostenible generant la il·lusió d'un món paral·lel, irreal però alhora convincent. D'això se n'encarreguen determinats mitjans de comunicació, rigorosament fiscalitzats. Ja fa molts anys que és així; per què, doncs, justament ara, al senyor Joan Ferran i Serafini li pica tant la "crosta nacionalista"?

PER RESPONDRE AQUESTA PREGUNTA necessitem apel·lar de nou a la criatura monstruosa a qui va donar vida l'escriptora Mary Shelley. Avui, el nucli dur de l'star system mediàtic antinacionalista auspiciat pel PSC entre les dècades del 1980 i el 1990 és una realitat autònoma i emancipada, fora del control de personatges com Joan Ferran. La majoria s'han passat a mitjans de comunicació obertament hostils a aquest partit. Es tracta, doncs, d'una crosta a la qual ja no poden arribar els tentacles dels comissaris polítics habituals. La denúncia de la crosta nacionalista obeeix precisament a aquesta sensació d'impotència: aquí sí que hi poden arribar, ni que sigui amb una hegemonia política irreal.

EL PROBLEMA DE FONS, EN TOT CAS, rau en el fet que, si anem gratant ambdues crostes, ens quedarem sense ningú. Hi ha la crosta nacionalista i hi ha la crosta antinacionalista. I res més. Les conseqüències d'haver polaritzat la política catalana només en aquesta clau al llarg de vint anys ara estan ben a la vista. El PSC ha generat tones i tones de discurs antinacionalista, però només un parell de frases fetes -i a hores d'ara ja molt passades de moda- de socialisme veritablement propositiu. I aquí, al marge de les conyetes sobre la crosta, hi ha qui s'apropa a un precipici: ser l'opció política dels pensionistes de l'extraradi de Barcelona i poca cosa més. De moment, la tendència és aquesta.

EL SENYOR JOAN FERRAN I SERAFINI ha obert un debat en què cal aprofundir, més enllà dels articles d'opinió i les peroracions radiofòniques. Es tracta d'una qüestió estrictament política que fa referència a la realitat o irrealitat de determinades hegemonies. De fet, desemboca en la delicada relació entre la representativitat electoral real i la legitimitat institucional. N'hem de parlar més, de tot això. Si Joan Ferran qüestionava fa poc l'hegemonia mediàtica -al seu entendre irreal- d'un determinat discurs, jo qüestiono directament la falsa hegemonia del seu partit en el si de les institucions catalanes. Potser els ho arreglarà Boadella, tot això.


El tirà Jan Laporta ordena l'acomiadament del periodista Miguel Rico

pesolbullit | 25 Gener, 2008 01:24

Avui llegint l'e-notícies me'n he assabentat que Miguel Rico ha estat acomiadat del diari Sport , l'acomiadament es va produir a mitjans d'octubre però no ho he sabut fins avui, suposo que els responsables del diari devien estar molt interessats en tapar el tema i als lectors ens ho han amagat, de fet he de dir que m'estranyava força no veure l'article del Miguel Rico a la contraportada del diari des de fa setmanes. Miguel Rico és juntament amb Enric Bañeres el millor periodista esportiu que tenim a Catalunya, almenys pel que fa a la premsa escrita. Sembla ser que l'acomiadament va ser fruit de les pressions del senyor Laporta cap al diari Sport, el senyor Laporta vol una premsa dòcil i domesticada que li rigui les gràcies a ell i als seus amiguets i no soportava que un periodista integre i independent com Miguel Rico el critiqués. El director del diari Sport, senyor Casanovas, enlloc de defensar al company Rico va preferir segui-li el joc al despòtic Jan i despatxar al Miguel Rico, deu n'hi do!! quin jeta aquest Casanovas!! 

  Vull expressar-li al Miguel Rico tot el meu suport i agrair-li tots els bons articles amb que ens ha obsequiat, respecte al despòtic Jan dir-li que al pas que va aviat es podrà comparar amb Pinochet, Mussolini, Musharraf, Honecker, Stalin o Ceaucescu, felicitats!! i respecte als directius del diari Sport senzillament dir que han demostrat tenir una gran "ètica professional" . A continuació reprodueixo un article de "elconfidencial.com on s'expliquen els fets:

http://www.elconfidencial.com

Joan Laporta tiene desde el lunes pasado un motivo de preocupación menos. Ahora, el presidente del Barcelona ya puede leer la contraportada del diario Sport sin tener que preocuparse. Y es que Miguel Rico, el que era según una encuesta encargada por el propio club barcelonista, el periodista más influyente en el entorno blaugrana, ha sido despedido del diario del Grupo Z que edita José María Casanovas y ya no podrá firmar más 'últimas' en el diario que fundó y en el que ha trabajado durante los últimos 25 años.

Más allá de los motivos que la empresa que edita el diario deportivo líder en ventas y difusión de Catalunya, haya podido considerar oportunos para prescindir de tan reputado periodista, lo cierto es que la noticia ha venido a aliviar a gran parte de la junta blaugrana. Especialmente al presidente y al secretario técnico. Rico, manteniendo una línea independiente de opinión que guardaba muy poca relación con la del periódico en la que publicaba, se había erigido como una de las pocas voces críticas con ciertas actitudes protagonizadas por Joan Laporta, Txiki Begiristain y el Barça en los últimos dos años.

Era un secreto a voces que muchas de sus columnas habían obstaculizado las relaciones que Casanovas, el editor del diario, trataba de mantener con el club blaugrana, cuya autorización comercial es fundamental para poder realizar ciertas promociones que el Sport ofrece regularmente a sus lectores.

La situación entre Casanovas y el Barcelona llegó a un punto de difícil convivencia cuando las críticas de Miguel Rico al club llevaron a Laporta a replantearse la renovación de la licencia de los 'campus' de fútbol oficiales del Barça, que en nombre del periódico organizaba la empresa de los hijos del editor del Sport. Esa misma empresa que, curiosamente, consiguió la organización de los eventos del 50 aniversario del Camp Nou. Cerrarse el contrato entre la empresa de los hijos del editor de Sport para el aniversario del estadio, la publicación (con todos los permisos del club) del libro de José María Casanovas, 'La Catedral del Barça' y despedir a Rico ha sido todo uno. ¿Casualidad?

 

Daniel Solano: Té sentit votar en unes eleccions espanyoles?

pesolbullit | 11 Gener, 2008 02:04

reproduït de poliblocs.cat

S'acosta la data dels comicis i segueixo pensant que cap català hauria d'anar a votar a les properes eleccions espanyoles. Es una bona manera de protestar pel menyspreu i el maltracte secular envers aquest pais nostre per part dels diversos governs de Madrid. Si Espanya desconecta de Catalunya, els ciutadans catalans desconectem de les institucions espanyoles. Una abstenció catalana massiva seria la resposta decisiva a tants anys de desgreuges.

Hi ha diversos motius per no anar a votar: Primer de tot, pel simple fet que són unes eleccions espanyoles. Aquest argument és vàlid pels independentistes. Per a la resta de catalans, segon motiu: perquè els polítics catalans ja han demostrat al llarg de tres-cents anys que no saben negociar amb els espanyols i que no ens serveix de res que vagin a fer el pasarell a Madrid. Ni CiU ni ERC saben treure rèdit quan els partits espanyols els necessiten per formar majoria. Tercer motiu, perquè els polítics espanyols ja ens tenen presa la mida i amb mentides i xerrameca ens pispen la cartera i les il·lusions cada any qque passa. El quart motiu per no anar a votar és el fet que no es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats, mentre que al Parlament de Catalunya és possible parlar en castellà. El cinquè: perquè mai hi haurà un president espanyol català. Els mateixos espanyols no ho permetrien. I un llarg etcétera. De raons per abstenir-se a les eleccions espanyoles n'hi ha moltes.
 

 (Segueix)

Ricard Huguet: Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨

pesolbullit | 10 Gener, 2008 02:28

reproduït de elsingulardigital.cat
ricard huguet rodona
arnau vilanova logo
Ricard Huguet
Club d’Opinió Arnau de Vilanova
L´eutanàsia del catalanisme
Explica el molt Honorable Heribert Barrera, que un alt dirigent del PSOE , ja fa temps va dir-li que la política del PSC-PSOE pel que fa a Catalunya era la d’aconseguir l´ eutanàsia del Catalanisme. És a dir: la seva mort natural, suau, indolent i sense agonia. Avui, després de les declaracions de Joan Ferran assegurant que cal arrencar la crosta nacionalista que domina TVC i Catalunya Radio, i del silenci còmplice dels Srs. Montilla i cia, cal ser molt babau per no adonar-se que amb compatriotes com els del PSOE de Catalunya no ens calen ni PP ni Ciutadans per témer el pitjor pel futur del nostre poble. Prova d’això es que han estat aquests dos partits els únics que han donat suport a les manifestacions d’odi al Catalanisme que va abocar l’inquisidor Ferran, amb el vist i plau- insisteixo – dels seus companys de partit. No hi ha dubte que en Ferran no ha llegit “TV3 a Traïció.Televisió de Catalunya o d’Espanya?”, de Victor Alexandre.

I és que la clau que ho explica tot es l’odi, alguns prefereixen dir-ne autodi. Aquest odi que els dirigents socialistes professen vers Catalunya i el Catalanisme, durant trenta anys quedà emmascarat en presentar-se com antipujolisme. Sense Pujol ha quedat al descobert que és el Catalanisme i la Catalanitat el què els fa nosa. Mentre el PP pretén igualment que el franquisme la seva extirpació directa i violenta si s’escau, el PSOE procura l´ eutanàsia. Potser per això molts catalans, ignorant que ambdós partits persegueixen el mateix fi, voten el PSOE com a mal menor. Però s’enganyen, perquè només votant partits d’obediència catalana podem rebel•lar-nos i exigir el nostre dret a viure tal com som.

El que ja costa més de comprendre es l’aposta estratègica dels Carod, Puigcercos i ERC fent d’escolanets de Montilla i facilitant així als socialistes d’aconseguir els seus objectius. Pot passar que en Montilla i el PSOE aconsegueixin en dues legislatures el que Franco i el Movimiento Nacional no reeixí en quaranta anys de dictadura.

Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨. I és una crosta difícil d’arrencar perquè es molt gruixuda i molt arrelada. És la crosta que no accepta lliçons de Catalanisme ( Montilla dixit ), la dels pseudoprogressistes que consideren que el progrés ben entès comença per el d’un mateix., de manera que amb el modest sou d´alcalde es poden comprar residències de milions d´euros a Pedralbes o al Turó Park encara que, de fet, hom sigui alcalde de l´Hospitalet o de Santa Coloma de Gramanet. I emparant-se en el dret a triar l’escola dels fills, enviar-los a escoles d’èlit que costen més de 4.000 euros l’any per fill tot obviant que la major part dels seus votants no deuen tenir el mateix dret, car sovint és l’administració qui decideix quina escola pública els pertoca.

Aquesta és la crosta que es munta amb els diners de tots, un Centre d’Estudis d´Opinió amb un gran cuiner perquè prepari plats de resultats que asseguren que la crosta sempre guanyarà encara que si cal hagi de limitar la població enquestada als ciutadans de Cornellà. És la mateixa crosta que no reprova una ministra que ens ha fet 8 Kms d´autovia en 4 anys.

És la crosta que, front a la política de reconstrucció nacional del President Pujol, no té altra alternativa a presentar que la compra del vot a través de la subvenció, el xec o l’ajut per a tot i per a tots els seus potencials votants. És la represa del vell caciquisme andalús amb una sola diferència: els cacics dels segles passats compraven els vots amb els seus diners. Els d’ara ho fan amb diners públics.

Es la crosta ZP que no para de prometre i enganyar: ni retorn total dels papers de Salamanca, ni desplegament del nou Estatut, ni publicació de balances fiscals, ni TGV per al 21 de desembre del 2007, ni traspàs de trens de rodalies, ni res de res. TV3 i els Canals 33 i 3/24 agonitzen al país Valencià assassinats pel PP amb les armes legals que els subministrà Montilla i Clos. I és també la crosta Castells que menyspreant l’acord de nou finançament arrencat per CIU a un PP amb majoria absoluta, -recordeu quan va dir que aquell acord no donaria ni un euro més a Catalunya- ha permès, a la Generalitat doblar el seu pressupost. Què faria el tripartit avui si només disposés dels 17.000 milions que tenia el darrer govern de CiU ? Com s’ho farien per fer funcionar la repartidora ? Ara, amb pràcticament les mateixes competències en tenen més de 34.000 per anar tirant.

Finalment, creure que fent de crossa de la crosta socialista avançarem cap a la independència és propi de gent amb pa a l’ull o de pocavergonyes que treuen profit personal de la penosa situació que patim. Si no ens deslliurem de la crosta socialista i nacionalista espanyola el proper 9 de març, enviant-la a la mateixa marginalitat en que avui es troba el PP, Catalunya no serà mai més ni socialment avançada, ni culturalment rica ni políticament sobirana.

Marta Bosch em desperta els ànims

pesolbullit | 06 Gener, 2008 23:16

El país necessita aire fresc i un sotrac que ens permeti superar l'ensopiment en que ens ha sumit el PSOE i aquest senyor Montilla que només serveix per avorrir i fer adormir a tothom, espero que aquest any 2008 les coses canviin però entre tant veure per la tele a una preciositat com la Marta Bosch a mi personalment m'aixeca i m'escalfa els ànims, la periodista de Vilassar és un bombonet, un monument !!!  el xarop que necessitem per aixecar els ànims... només  cal veure la cara de felicitat del senyor del  darrere quan  la veu...

Eliseu Climent reclama a Clos que assumeixi la seva responsabilitat en el cas del repetidor de la Carresqueta

pesolbullit | 14 Desembre, 2007 02:14

www.elsingulardigital.cat

 

El president d’Acció Cultural del País Valencia (ACPV), Eliseu Climent, no es mossega la llengua a l’hora de carregar responsabilitats per la clausura del repetidor de TVC de la Carresqueta al País Valencià. Segons Climent, és el Ministre d’Indústria, Joan Clos, qui no ha actuat com li pertoca i qui ha legitimat a la Generalitat Valenciana per decidir i exercir un poder sobre uns repetidors i unes línies de les que, segons Climent, no en són propietaris.

Per al president d’Acció Cultural la solució d’aquesta qüestió passa per mans del govern central i exclou la possibilitat d’una negociació entre governs autonòmics ja que, segons ell, amb el PP valencià, establert a la Generalitat Valenciana amb una sòlida majoria absoluta, no es podrà negociar. Climent insta a Clos a actuar, a duu a la pràctica les seves responsabilitats i afirma que, si no ho fa, hauria de ser José Montilla qui el pressionés perquè acabés fent “el què ha de fer com a ministre”.

Climent també ha destacat, en el programa de TV3 Els Matins, l’amenaça que plana sobre la resta de repetidors del país Valencià. “Cada quinze dies pot caure un repetidor” ha senyalat Climent que, tot seguit, ha afegit que “els polítics catalans haurien de prendre’s aquest tema més seriosament”.

Tot i els complicats esdeveniments que està vivint ACPV, Climent s’ha acomiadat amb un missatge optimista assegurant que aquesta qüestió s’acabarà solucionant per una o altre via. Tot i així no s’ha estat de remarcar la responsabilitat que recau sobre el PSOE i Joan Clos, la lamentable confrontació constant entre els governs català, valencià i balear i la bona voluntat del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que, segons ha dit, peca d’ingenuïtat i bona fe en un camp on aquests atributs no serveixen.

 

Vicent Partal: Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?

pesolbullit | 06 Desembre, 2007 04:06

reproduït de vilaweb.cat.-

per Vicent Partal
dimecres, 5 de desembre de 2007

Tots els partits tenen gent desagradable, que llancen al carrer en moment de crisi, com si foren dobermans enquimerats. Joan Ferran, del PSC, en fóra un cas. Ahir parlant per a El Periódico ("What else?" que diria Clooney...) i rabiós per l'èxit de la manifestació i el canvi polític que es comença a insinuar, va afirmar que calia 'arrencar la crosta nacionalista' de TV3 i de Catalunya Ràdio. I es va permetre d'amenaçar gens veladament alguns dels professionals que hi treballen, amb què concità la indignació de tothom, llevat de Ciutadans i del PP que van tancar files ràpidament amb els socialistes. Gràcies, xicot: continua construint el front nacional (espanyol) que aviat no deixaràs ni un indecís.

Les coses sempre es poden dir d'una manera o d'una altra. Molts agraïm l'elegància com a sistema. Però hi ha moments que la mala educació també hi té lloc. Depèn de la gravetat de la situació, de la qualitat (o no) de l'emissor, de l'objectiu proposat, de com t'has llevat al matí, però, generalment i sobretot, depèn de la ràbia, de la malícia... I quanta i quanta en regalima aquest individu!

Puc imaginar-me poques entrevistes més desafortunades que aquesta, menys encertades que aquesta, però sobretot menys preocupants que aquesta. Potser va influir-hi l'ambient, no ho sé: un periodista apropiat en el gran diari amic, o servent, menys de quaranta-vuit hores després d'una bufetada històrica al carrer, amb els nervis fets un manyoc i la poca traça habitual. Potser el tal Ferran també estava enfadat perquè El Periódico és a la venda, després d'anys i panys d'haver-lo afavorit econòmicament. Serà fotut no tenir un diari que el dia que el parlament del teu país reprova de manera pública una ministra del teu partit, per primera vegada en la història, és capaç d'obrir amb la dona de Zapatero cantant al Liceu, tan bufona ella... Potser se li va sumar nervi amb nervi. O potser algú li va ordenar de bordar més del compte per si feia escampar la boira atordidora de la manifestació.

La provocació és, en tot cas, descomunal, tant que ja hi ha qui pensa que el PSC vol engegar-ho tot a dida tan aviat com siga possible. I val a dir que els indicis comencen a acumular-se: el gran Bono candidat a presidir el Congrés, segurament com a part del pacte postelectoral PP-PSOE (que ja funciona a Navarra, no ho oblidem) i els portaveus del carrer Nicaragua parlant com si foren locutors de la COPE. Tan fàcil ens ho volen fer? No és una mica massa?

(PD. No vull barrejar el to irònic d'aquest article amb les coses que són realment serioses, i per això expresse, a banda, la meua solidaritat total i absoluta amb els periodistes amenaçats públicament per aquest individu, tenint en compte que, formalment, no és un qualsevol, sinó el diputat portaveu adjunt al Parlament del partit que mana a la Generalitat de Catalunya.)
Vicent Partal   director@vilaweb.cat

El prodigiós senyor Duran

pesolbullit | 20 Novembre, 2007 00:37

Sensacional article publicat per l'economista MIQUEL ESTEBA al diari El Punt on queda ben retratat el farsant Duran i Lleida.-

 

Veure la plana major de CDC embadalits com babaus escoltar amb unció el «mag» de la Franja al Cercle Financer de «la Caixa» és un espectacle entre decebedor i fantàstic.

Com de costum, Duran va enlluernar el bo i millor de l'establiment barceloní amb el seu discurs fluid i acerat. Ja ho va fer fa uns anys al paranimf de la Universitat, però aleshores, a part dels concebuts tòpics, va dir molt poca cosa de relleu –encara que ben dita, com sempre.

L'audiència tenia davant seu l'entreguista quintaessenciat i l'etern ministrable; l'home que amb quatre gats pren la Bastilla als albats de Convergència com a number one en les llistes electorals per Madrid elecció rere elecció, en un exercici quasi tan rutinari com l'encapçalament permanent, sospitós i xocant de les enquestes de valoració de determinats mitjans de comunicació, guany o perdi les eleccions.

El martell d'heretges independentistes predica els tòpics reiteratius que han fracassat sempre en les nostres relacions amb l'Estat. La centralitat, l'estabilitat i el pacte que ofenen la intel·ligència i ens provoquen, als que hem viscut diverses legislatures i la batalla estatutària, la hilaritat i la indignació més que justificada. Es allò de «Voteu-nos que serem decisius», «Ens necessitaran» i altres sentències de les quals el fracassat Roca –presentador de l'acte– en sap un niu.


 (Segueix)

Els problemes de Catalunya

pesolbullit | 19 Novembre, 2007 23:56

carta d'un lector publicada al diari El Punt.-

Senyor Montilla, he de donar-li la raó. El problema que tenim molts catalans es diu –ves per on– com vostè, José Montilla.

També ho és el seu full de ruta. Diàriament queda palès que segueix un traçat erroni, fatal per al futur d'aquest país, i que vostè i els seus socis de l'esquerdat govern d'entesa volen tirar endavant peti qui peti.

Senyor President, rectificar és de savis. Ja sé que no ho farà, però seria molt positiu que canviés el rumb si sent alguna cosa per aquesta terra catalana.

 
ANTONI MUSELLAS. PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)..

El botifler Buenafuente intenta fer-li un massatge a ZP però al final tots dos queden en evidència

pesolbullit | 17 Novembre, 2007 03:01

Ja fa temps que Andreu Buenafuente se'n va donar compte que això de fer humor en català no era tan profitós com fer humor en la lengua del imperio i va decidir renegar dels seus origens i de la seva llengua. L'última temporada de Buenafuente a TV3 va ser senzillament repugnant, deixant de banda la suposada gràcia del seus personatges "el gilipolles" i "el neng" Buenafuente demostrava en tot moment que se'n avergonyia de ser català, buscava qualsevol excusa per posar-se a parlar en castellà. Jo l'havia admirat i m'agradava el seu humor però va arribar un moment en que ja en vaig tenir prou, els seus programes es van acabar convertint en un spot diari del PSOE i la veritat és que els discursos polítics d'aquest ignorant sense estudis no m'han interessat mai. Ara està a la cadena SEXTA, la nova telePSOE, suposo que és un lloc on es déu sentir molt a gust i per això va voler l'altre dia ensabonar al farsant ZP amb una de les seves entrevistes, però el que no s'esperava cap dels dos és que el tret els sortiria per la culata perquè això d'enfotre-se'n de la pobra gent que ha d'agafar les maleïdes rodalies de RENFE és de molt mal gust.

A continuació reprodueixo un article de Jordi Cabré a elsingulardigital.cat del mes d'octubre on es fa un retrat bastant ajustat del botifler Buenafuente:

LA CULPA DE BUENAFUENTE
És un títol d’article inexacte, però inevitable. Admiro, respecto i ric molt amb Buenafuente: és un grandíssim humorista i suposo que millor persona. Només penso ben sovint que alguna cosa es va relaxar en aquest país per culpa de l’abús que en vam fer, l’abús que va fer TV3 del seu estil desenfadat, descamisat, de carrer. Un abús possiblement no planificat, no previst ni calculat, però sens dubte real.  No és que TV3 hagués de renunciar a una figura excepcional com ell, parlo d’excés: d’una sobredosi de temporades, d’una manca de recanvis en un moment donat, que va fer que arribés a semblar que no hi havia alternatives humorístiques a Catalunya. Després de Mikimoto (més tibat, més subtil, més anglès) Buenafuente va aclaparar tots els riures i això va implicar un desmesurat elogi d’allò col·loquial, una desmesurada fascinació per les bromes de barra de bar, una progressiva dèria per introduir frases castellanes en els discursos, per tolerar el “bueno pues vale”, per retratar compulsivament allò que suposadament érem al carrer renunciant a equilibrar-ho amb quelcom que ens dignifiqués una mica més com a societat. A banda de retratar-nos (que tampoc no ens retratava: no tots som “nengs de castefa”, "folloneros" ni “gilipolles”) no hi va haver un complement que compensés aquesta laxitud extrema, un complement que subratllés que molts no hem deixat de ser i de viure sense excessives contaminacions de fora (llegeixi’s “contaminacions” sense cap intenció despectiva).

No van trigar a aparèixer arreu de TV3 els convidats de la resta de l’Estat, els actors de les sèries dels canals castellans, els personatges sempre (sempre) marcadament bilingües, l’equivocat orgull de ser de l’Hospitalet que va dur en José Corbacho (el “Sebas”) a afirmar fa poc en una revista que “l’Hospitalet és la Catalunya real”. Amb aquest excés, amb aquest missatge constant i no compensat per cap altre, amb aquesta saturació i repetició dels mateixos codis (set? Vuit? Nou temporades seguides?), es va començar a instal·lar en el nostre subconscient que potser sí que havíem estat ocultant entre tots la suposada “Catalunya real”. Cosa que és mentida, una colossal mentida. Que és el gran triomf de l’espanyolisme “amable” i "de bon rotllo". Allò que, de forma possiblement no intencionada, va aconseguir anar introduint l’estil Buenafuente: una renúncia a ser el que som perquè ens vam considerar massa poc simpàtics. Vam posar-nos a passar del tema. Vam creure’ns que no n’hi havia per tant. I n’hi havia per molt, per moltíssim més, i la prova és que ara en paguem les conseqüències en termes d'autoestima, nacional o simplement televisiva.

Perquè, senyor Corbacho, hi ha gent que parla o intenta parlar i viure només en català; que balla sardanes o va a Montserrat; que enyora en Puyal o que corregeix (fins i tot a si mateixa) els paranys lingüístics; que signa per les seleccions oficials pròpies; que no considera aquest últim assumpte una simple manera de fer el ridícul i de "barrejar l'esport i la política" (com va fer ahir, de forma hipòcrita, la ministra Chacón); que  beu en porró o que llegeix poetes catalans, i tot plegat sense deixar d'obrir-se al món. Aquesta gent també és la "Catalunya real", senyor Corbacho. I alguns d'ells també viuen a l'Hospitalet, i crec que representen la Catalunya real més que vostè. Gamarús.

Rut Carandell: la inutilitat del govern Montilla

pesolbullit | 17 Novembre, 2007 02:57

A continuació reproduïm l'article escrit per la Rut Carandell , de Reagrupament.cat, a elsingulardigital.cat denunciant la passivitat del senyor Montilla amb tot el caos de RENFE.-

L’única dimissió que es va veure ahir al Parlament és la del president de la Generalitat, a qui tant li fa que el seu govern pugui decidir sobre si funcionen els trens de rodalies o sobre si cal un model d’aeroports adequat a les nostres necessitats. Tampoc no sembla que li importi i no fa res, o no vol fer-ho, si mig Barcelona es queda a les fosques. No pot i no vol assumir tampoc cap responsabilitat sobre per on ha de passar el tren d’alta velocitat o les línies elèctriques de molt alta tensió, i no diem sobre la llengua en què han d’estudiar els nostres infants i joves. I amb la submissió mostrada fins ara al seu partit, segur que tampoc el model de finançament que cal negociar no li importarà gaire. El que sí que li preocupa és el nostre grau d’afecció a la metròpoli.

Del nostre Govern no depèn, pel que sembla, que puguem anar a Castelldefels en tren, encendre un llum, que puguem agafar un avió, que puguem decidir com organitzar l’educació dels nostres fills o l’atenció a les nostres persones dependents, que puguem decidir per on han de passar els trens o les línies elèctriques, que puguem ajudar a tenir fills, etc. I tot això a Montilla, en el ple del Parlament d’abans d’ahir, es veia que l’alleujava perquè formalment la seva responsabilitat es difumina.

Però, i els ciutadans? Per a què volem un Govern que no decideix res de tot això? Molts d’ells, més que en cap altra etapa de la nostra història recent, han decidit no anar a votar a les eleccions o bé anar a votar en blanc; molts d’altres s’organitzen en plataformes que contínuament apareixen en defensa de qüestions concretes, etc... Però el dia 1 de desembre tenim ocasió de fer sentir la nostra veu per a protestar contra el caos ferroviari i contra la manca de respecte de l’Estat espanyol cap als catalans. Llàstima que el nostre president no hi serà present. L’1 de desembre –com ja vam començar a fer el 18 de febrer de l’any passat– hem d’aconseguir deixar sense sentit els versos de Salvador Espriu:

Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.

Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.

SALA MARTIN: JO MAI VOTARIA ELS SOCIALISTES

pesolbullit | 14 Novembre, 2007 03:37

reproduït de elsingulardigital.cat

Jo mai votaria socialistes"


sala martin entre
Tot i anar vestit com un cantant de fira, el professor Xavier Sala i Martín és una de les ments més lúcides –i a voltes sarcàstiques i polèmiques- del panorama intel·lectual català. No s’acontenta amb les primeres lectures ni amb les mitges veritats. Res ni ningú escapa de l’anàlisi, la crítica o la defensa de l’economista. Ara, ha publicat un llibre, “Converses amb Xavier Sala i Martín”, escrit per Jordi Graupera, on aprofundeix en diferents escabroses qüestions. L’Àfrica, la pobresa, Montilla, Bush, Déu, el Barça o la roba. Res escapa de l’anàlisi d’un dels més ferms candidats al Nobel.

Avui en el món hi han menys pobres que fa 30 anys?

 Més o menys hi ha uns 450 milions menys de pobres respecte fa 30 anys. És a dir, si actualment som uns 6.000 milions de persones al món, una reducció de 450 milions és una reducció més que considerable.

I a què és degut?

Doncs a què la Xina i la Índia, que eren països socialistes, ara són països capitalistes. És cert que nominalment a la Xina encara domina el Partit Comunista, però han introduït i obert mercats i s’han obert a la globalització. I mira: aquest capitalisme que per molts és salvatge i perniciós, resulta que ha acabat traient 450 milions de persones de la pobresa.

Llavors, com alguns apunten, no és fruit ni de religions, cultures ni res que se’ls hi assembli?


Hi ha una cosa que ha canviat: la Xina abans era pobre i ara ja no; la India abans era pobre i ara ja no és. I hi ha una cosa que no ha canviat: la Xina abans era majoritàriament budista i ara ho continua sent; i la Índia era abans hinduista i encara ho és. Per tant: a la Xina i a la Índia han canviat moltes coses però la religió és una de les que no.

I a què és degut que no creixi l’Àfrica?

A la religió segur que no. L’Àfrica té una constel•lació de problemes greus. Per exemple: l’Àfrica té 22 guerres actives ara mateix. Però també té problemes de corrupció, de falta d’educació, de males o inexistents infraestructures. I bé, l’Àfrica, degut el seu baix nivell de desenvolupament, li és impossible fer coses molt complicades. No poden fer Boings 747 ni Airbus 380 però tampoc televisions, ràdios o rellotges. Només poden fer productes agrícoles. I bé, després aquest productes agrícoles no els poden vendre en els mercats mundials perquè estan protegits per polítiques agràries.

Com?

La política agrària comuna europea és el segon programa més obscè del planeta després del programa de política agrària americana.

Per què?

Perquè subsídia per un valor de 1.000 milions de dòlars al dia -1.000 milions de dolars al dia!- diferents productes agrícoles. Sobretot la llet. I això té conseqüències estratosfèriques. Subsidiar la llet, per exemple, vol dir que els productors de llet europeus poden produir llet per sota del preu de cost. I aquesta producció d’excés de cost entra en els mercats mundials i fa que acabin sent més barats. Però no només a Europa sinó a tot al món. I això ocasiona que una sèrie de gent, que podria produir productes agrícoles, no ho puguin fer.

Treure aquests subsidis seria la solució?


Més que una solució seria una fantasia ja que els pagesos europeus, americans i japonesos són molt poderosos. Tothom recorda quan es va parlar de treure els subsidis europeus com els pagesos francesos van treure els tractors al mig de l’autopista i van col•lapsar tot el trànsit del centre d’Europa. I aquest poder extraordinari l’utilitzen per aconseguir extraure diners a la resta de la societat. Fet molt perjudicial per tots els contribuents perquè els estan traient diners. Però molt més perjudicial per la gent més pobre del planeta ja que no els deixa vendre els seus productes.

Doncs si veu com una fantasia treure aquestes subvencions què s’hauria de fer?

Si s’és políticament intel•ligent es poden fer varies coses. Una, és fer que la gent, que fins ara tenia subsidis, en continuï tenint fins que es mori. Però un cop es mori el pagès no se’n donin més. És a dir, els fills dels pagesos o fan un curs d’Excel i van a treballar al banc Sabadell o no cobraran ni un duro més. Una altra cosa que es podria fer, que seria un mica obscè des del punt de vista intel•lectual, seria tirar la llet que ens sobra als europeus al mar enlloc d’enviar-la a Àfrica a competir amb els seus productes. Però ja he dit que seria una mica obscè.

La pobresa és un problema. Ho és el canvi climàtic?


No. Pot arribar a ser un problema important, segons els informes de l’ONU, però ara no ho és. Si la Terra s’ha escalfat 0,64 graus no és cap mena de problema. Però és que la pregunta no hauria de ser si és un problema o no, sinó “què s’hauria fer fer?”. I bé, jo crec que de tots els problemes que té ara i que pot tenir en un futur la humanitat, aquest, és el menys urgent. Ho són molt més la pobresa, la sida , la malària o la falta d’aigua potable.

A part de predicar i pregonar mai li han ofert un càrrec polític per dur-ho a la pràctica?


M’ho han ofert però jo mai ho he volgut.

Qui li ha ofert?

Gent. Però jo sempre he dit que no.

Ja ho crec que era gent. Però qui?


Diferents administracions.

De l’administració catalana també?

De la catalana especialment. Però sempre he dit que no i sempre diré que no. Jo no estic qualificat per fer feines de política. Jo sóc científic i em dedico a pensar. Estaria bé que molta gent, quan es fica en política, ho pensessin una mica abans. Ja que al final acaben sent uns incompetents. Per ser Director General, Ministre o President de la Generalitat s’ha d’haver estudiat molt abans. Si no serveixen per fer de polítics que es quedin a casa. I en fi, veient el que passa aquests dies per Catalunya tinc la impressió que més d’un no s’ho ha plantejat mai.

Vostè veu a Montilla competent pel seu càrrec?


Jo vaig intentar esbrinar això en l’entrevista que li vaig fer a la Vanguardia. Però vaig basar-me en les dades de la feina que havia fet com a ministre. I amb les dades a la mà, Montilla va ser un mal ministre. Ara bé: no vaig poder contrastar-ho gaire més ja que es va aixecar i va marxar.

I amb el temps que porta el Tripartit de Montilla com ho veu?


Crec que encara és d’hora per avaluar-ho.

Quan seria l’hora per avaluar-ho, doncs?

Més endavant. Ara Catalunya té un problema greu i haurem de veure com el gestiona. De fet, crec que el discurs que va fer Montilla a Madrid va ser un bon discurs. Però bé, crec que la gent se l’ha de jutjar pels fets i no per les paraules.

Doncs així vostè no pot valorar les polítiques que s’han fet des del Govern Montilla?


Jo crec que no. Només hi han estat un any.

Però la política de 80Km/h o la llei de memòria històrica són polítiques i es poden avaluar, no?


En democràcia, a diferència dels mercats, les coses es voten un cop cada quatre anys. I qualsevol govern sempre farà coses que t’agraden i altres que no. Llavors és quan has de decidir on hi poses més pes. I sí, aquest Govern fa coses que a mi no m’agraden. La llei de 80km/h i la llei d’habitatge són una gran bogeria. Però per jutjar-ho has d’esperar uns mesos.

Plantejo la pregunta de forma diferent. Si s’avancen les eleccions i demà s’ha de votar al Parlament de Catalunya votaria el PSC?

No. Però jo mai votaria socialistes. Primer perquè no sóc socialista però, després, perquè, com tot lliberal, estic en contra dels monopolis. Vinguin d’on vinguin. I ara mateix, el Partit Socialista ho controla tot. Però insisteixo: això no vol dir que tot el què fan ho fan malament.

Doncs em pot dir alguna política que hagi fet bé el Tripartit de Montilla?


No. Ara mateix no en sabria dir cap.

 

Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 01:45


Reproduït de www.eldebat.cat

ERC mai formarà part d’un Front Patriòtic Nacional amb CiU”


Sergi TodóJoan Ridao és el portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament i serà el cap de llista en les pròximes legislatives. Va ser l’encarregat de defensar la ponència oficial a la recent conferència nacional d’aquest partit, aprovada per majoria aclaparadora. Veu en això un recolzament a l’estratègia de la formació i, tot i que considera que l’únic horitzó d’ERC és un Estat propi, afirma que el partit republicà mai formarà part d’un “front patriòtic nacional” amb CiU i desdramatitza qualsevol revés a les urnes si s’aconsegeuix fer el referèndum del 2014.


 (Segueix)

Carod admet que els del PSC "em són simpàtics"

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 01:33

Si aquest barrut se'n anés d'una punyetera vegada al PSOE ens faria un favor a tots els independentistes...

 

http://www.e-noticies.com

 

Carod diu que ICV i el PSC
Carod diu que ICV i el PSC "són federalistes"
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira ha reconegut a TV3 que "jo estic governant amb els socialistes i Iniciativa que són federalistes" i ha apuntat que "aquesta m'ha semblat sempre una utopia, per això em són simpàtics, les utopies crec que són boniques". Carod ha recordat, però, que pel "federalisme es necessiten dos", en canvi "ser independents només depèn de nosaltres".

"Aquests tenen la ideologia precisada, en el cas de CiU no se sap", ha dit Carod, que també ha mostrat el seu convenciment que en un referèndum d'independència, els votants del PSC "apostarien per ser un país normal".

Carod ha revelat també "ja hem fet cas al 43%" de la militància que demana una revisió del pacte de Govern amb el PSC i que "aquest diumenge vam estar tancats amb la direcció". "Ens hem reunit per revisar el pacte de Govern, en el bon sentit. La gent no demana que canviem de parella, ens demana que ballem millor", ha dit Carod, a més d'atorgar "un notable" al primer any del govern d'Entesa.

CiU,ERC i ICV s'uneixen al Parlament per demanar la dimissió de la ministra Alvarez

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 01:32

http://www.elsingulardigital.cat

Els grups de CiU, ERC i ICV-EUiA uniran les seves forces perquè en el pròxim ple del Parlament, el 14 de novembre, la cambra pugui votar un text que plantegi la dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. ERC i ICV-EUiA, d'una banda, i CiU, de l'altra, han registrat dues propostes de resolució en les quals es reclama que Álvarez cessi de les seves responsabilitats com a ministra.

Perquè es puguin substanciar en el pròxim ple, és necessari que la Junta de Portaveus del Parlament les inclogui en l'ordre del dia i CiU, ERC i ICV-EUiA ja s'han posat d'acord per fer-ho possible, segons que han explicat fonts parlamentàries.

La resolució de CiU proposa que manifestar la "necessitat" que la ministra "cessi amb caràcter immediat de les seves responsabilitats" al capdavant de Foment, donada la seva "incapacitat per solucionar la greu crisi d'abast nacional que afecta Catalunya com a conseqüència del col·lapse del sistema ferroviari català i que perjudica greument el dret fonamental a la mobilitat dels ciutadans".

De la seva banda, la resolució conjunta d'ERC i ICV-EUiA demana al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que depuri "responsabilitats tècniques i polítiques, tant dels responsables del Ministeri de Foment com de les operadores Adif i Renfe i de les empreses contractistes de les obres, començant per la destitució de la ministra de Foment com a principal responsable polític".

CiU s'ha mostrat disposada a defensar aquesta resolució, encara que possiblement no voti a favor d'un dels seus punts, en el qual es destaca el paper del govern català en la gestió de la crisi.

LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE 20 D’OCTUBRE

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 01:26

20 Octubre 2007 by tecnic -->

 http://www.reagrupament.cat/

Reagrupament.Cat es felicita pel desenvolupament de la Conferència Nacional de dissabte, amb l’assistència de la majoria de les 2.800 persones inscrites.
El debat entre les diferents opcions es va efectuar amb normalitat democràtica i no s’ha produït cap mena de ruptura del partit, ni s’ha retornat a les discussions entre independentistes que auguraven alguns.

Els militants d’ERC han demostrat estar al nivell dels grans partits europeus en les diferències. En opcions cabdals es mantenen sense trencaments interns. És el cas del partit laboralista britànic, amb profundes discrepàncies davant la guerra d’Iraq, que van donar lloc que més de 130 diputats votessin contra la guerra, sense que es trenqués el partit. S’ha demostrat que el debat no resta sinó que suma.

 (Segueix)

Laporta i un exempleat es barallen al mig del carrer

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 01:23

reproduit de enoticies.com

"M'HA AGAFAT PEL COLL"

 

Juanjo Castillo ha tingut un incident amb Laporta
Juanjo Castillo ha tingut un incident amb Laporta
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, i un exempleat del club, Juanjo Castillo, han protagonitzat un incident a la sortida d'un conegut restaurant de Barcelona, segons informa infoesports.com.
Castillo i la seva mare han anat a dinar a un local del barri de Pedralbes en el qual, casualment, també se celebrava el dinar entre les directives del Barça i l'Almería. Quan Juanjo Castillo marxava del restaurant s'ha trobat amb Laporta. El president s'ha dirigit al que havia estat empleat del club, i molt proper a Sandro Rosell, i li ha dit "què passa, no em saludes?". Castillo -al que van despatxar de manera improcedent- ha anat a donar la mà al xòfer i al guardaespatlles del mandatari i no li ha dit res a ell, fet que ha provocat l'enrabiada de Laporta.

"Ets un rancuniós, tu i en Sandro sou uns rancuniosos", li ha dit Laporta a Castillo, segons ha declarat aquest segon a infoesports.com. L'exempleat, amb la intenció de mantenir al marge de qualsevol discussió la seva mare, que té més de 80 anys i pateix una malaltia coronària, li ha dit al mandatari que no es dirigís a ella i que no l'estirés del braç, com estava fent. Laporta ha insistit i en Castillo li ha dit "ets un fill de puta", ha agafat la seva mare i han marxat.

Mentre creuaven el carrer, el president del Barça ha corregut darrera d'ells i "m'ha agafat pel coll", segons ha comentat Castillo, mentre els directius de l'Almería l'esperaven dins el restaurant. "M'has dit fill de puta?, ja ho estàs retirant", li ha dit el mandatari a l'exempleat.

Els que han vist el que ha passat s'han afanyat a separar-los, mentre la mare d'en Juanjo Castillo, molt nerviosa, plorava veient l'escena. L'exempleat s'ha dirigit a Laporta per dir-li que "retiro el que t'he dit, no ets un fill de puta, la teva mare és una santa, però, això sí, tu ets un malparit". Al moment, ha agafat la seva mare que, segons testimonis presencials, ho estava passant molt malament, i han marxat.

 

El 43% d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich

pesolbullit | 21 Octubre, 2007 01:38

publicat a lobbyperlaindependencia.org

 

 

 

 

 

 

Iniciativa s'equivoca en un estudi i s'enfronta al RACC i al Col·legi d'Enginyers

pesolbullit | 21 Octubre, 2007 01:30

reproduït de tribuna.cat

 

Iniciativa ha fet un pas més enllà en l'intent de marcar perfil propi dins el govern d'esquerres, que l'ha acabat enfrontant amb el RACC i el Col·legi d'Enginyers Industrials. El motiu, una equivocació del departament de Medi Ambient en un estudi i la manca de voluntat dels ecosocialistes per rectificar els seus errors han acabat amb unes declaracions del conseller Francesc Baltasar intentant desprestigiar al club automobilístic.

El RACC ha denunciat aquesta setmana -i els enginyers industrials han avalat aquesta tesi- que hi havia un error flagrant en el càlcul de disminució de la contaminació, lligada a les emissions dels cotxes, que justificava la instauració de la velocitat fixa a 80 km/h en les autopistes de la primera corona metropolitana. L'error, comès expressament o no, afavoria descaradament la tesi de Medi Ambient, que afirma que "la velocitat" a què circulen els cotxes és la "principal causa de la contaminació". En canvi, sense errors en els càlculs el RACC, fent servir les mateixes dades de l'estudi de Medi Ambient -basades en criteris de la Unió Europea-, sosté que el que contamina no són els increments de velocitat dels vehicles sinó les retencions que es produeixen a l'àrea metropolitana.

La demostració de l'error no va agradar gaire al departament de Medi Ambient i al seu màxim responsable, Francesc Baltasar, ja que destruïa tota l'argumentació utilitzada per justificar una reducció indiscriminada de la velocitat. I tant Baltasar com ICV han reaccionat de la pitjor manera possible. Enlloc de fer autocrítica i revisar el pla, el conseller i els seus companys de partit han tret a relluir la cara més autoritària d'Iniciativa insinuant poc menys que el RACC era còmplice de les morts i les malalties relacionades amb la contaminació.

Francesc Baltasar hauria de saber que cap partit o entitat es pot atribuir la patent de l'ecologisme. La discrepància no és dissidència. Si un estudi d'una entitat seriosa de la societat civil catalana, i amb una història de rigor al seu darrere, afirma que un pla del govern conté errors, com a mínim, el responsable d'aquests errors hauria de donar la cara i no sortir amb declaracions que ratllen l'insult i no contribueixen a esclarir qui té la raó.

L'enfrontament amb la societat civil, ni que sigui per quedar bé amb lobby ecologista, no és justificable. El govern, i en això, per exemple, Esquerra ha fet un pas molt gran en els últims anys, ha d'entendre que hi ha problemes de país que s'han d'atacar des del consens.

Corrupturbanisme

pesolbullit | 09 Octubre, 2007 01:15

  Carta publicada al diari El Punt per un lector de Sant Cugat del Vallès.-

S'ha escrit i parlat a bastament de la corrupció del totxo. Tothom ha tingut notícia de casos tan «exemplars» com són els de Marbella i Andratx, però tothom es va adonant que l'ocupació desordenada i depredadora del territori no només afecta els espais costaners, urbans i periurbans, sinó també els espais rurals més interiors i ara les valls pirinenques, seguint un model general de creixement que ignora les directrius europees de gestió prudent del territori i dels recursos. «El boom constructor que s'ha viscut a l'Estat els darrers anys, ha fet que centenars d'alcaldes caiguessin en la temptació del cobrament de comissions i tràfic d'influències», llegim a l'Avui del 25 del maig passat. El súmmum de la baixesa moral és el cas d'un alcalde que s'oposava a una d'aquestes edificacions de les quals n'hi ha que s'aprofiten. «Deus ser l'únic alcalde babau que hi ha a Espanya», li deien; naturalment, aquí per babau s'havia d'entendre honrat. M'assabento que com que el mapa de la corrupció urbanística no para d'estendre's, s'ha obert un debat sobre si els ajuntaments han de tenir competències en matèria d'urbanisme. Fixem-nos en dades extretes d'una lectura atenta de la premsa diària: el fiscal coordinador d'Urbanisme i Medi Ambient va informar a mitjan 2006, que cal enderrocar cent mil habitatges il·legals; el Tribunal Superior de Justícia de València rebutja les urbanitzacions sense aigua garantida; l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya s'ha pronunciat en el sentit que cal fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions sobre el territori per combatre l'obscurantisme dels ajuntaments. No cal dir que tots aquests detallets esverarien qualsevol país de tradició democràtica. Benvingut el debat? Doncs no! Ni debats ni històries. El que convé, vist el desori d'aquest país d'espavilats on la corrupció es troba als racons més inversemblants, és un decret llei per suprimir o reduir al màxim, sense esperar més, aquestes competències. La xerrameca després.



MANEL NAVARRO. SANT CUGAT DEL VALLÈS (VALLÈS OCCIDENTAL).



Vicent Partal : Senyors de CiU i ERC, "ja n'hi ha prou"

pesolbullit | 06 Octubre, 2007 04:30

reproduït de vilaweb.cat

No m'agrada que Esquerra Republicana i Convergència i Unió no puguen votar junts ni una resolució exigint que l'aeroport de Barcelona siga controlat per la Generalitat de Catalunya. De fet, no m'agrada que no puguen votar pràcticament mai junts, si no s'hi afegeix el PSOE (moment en què uns i altres se senten validats). No m'agrada que els qui vam votar partits nacionalistes al Parlament de Catalunya ens trobem que són majoria, però que això no serveix de res perquè no votaran junts ni quan és més que evident que podrien fer-ho. I és això que no m'agrada. I crec que ja n'hi ha prou.

No vull entrar en els petits detalls. Que si aquests ho fan per això i aquells altres per allò. Que si jo sóc blanc i tu ets negre. M'és igual. Ha arribat un punt que, a mi, que no passo de ser un simple votant, em resulta summament irritant la picabaralla partidista. Al pas que anem, sempre hi haurà una excusa o altra, i això no m'agrada. Entenc que Esquerra vulga defensar l'estabilitat d'un govern que és una aposta de risc molt grossa per a ells. Entenc que CiU vulga erosionar un govern que té poques coses en comú, a banda la voluntat de governar junts. Però s'acaba tot aquí? El país no compta gens? Els votants no comptem? Només hi ha el calcul curt i gallinaci? Ningú no pensa a moure fitxa?

Estic molt cansat d'aquest espectacle i m'agradaria que algú tingués la capacitat de posar una mica de seny, en tot aquest desori. Però també he de dir que, aquestes darreres setmanes (ahir ja va ser un clam), cada volta hi ha més gent que m'expressa la mateixa ràbia que jo sent i una incomoditat creixent per la situació absurda que hem d'aguantar els qui creiem que aquest país és important. No sé si cap dels nostres diputats ho vol veure, ni si les bases dels partits s'estimen més de barallar-se entre si i acusar-se recíprocament de traïdors, o si els nostres dirigents opten justament per aquesta misèria. Únicament sé que ja n'hi ha uns quants que comencem a estar tips de tanta comèdia i de ser cada dia més lluny d'on hauríem d'arribar.
Vicent Partal   director@vilaweb.cat

 

El farsant Duran i Lleida fuig a Xile per amagar-se dels xiulets

pesolbullit | 12 Setembre, 2007 04:02

Aquest onze de setembre han passat moltes coses, però una de les més delirants i menys comentades és la fugida de Duran i Lleida a Xile. Realment els polítics catalans viuen molt bé, la gran majoria són uns perfectes ineptes i tenen una vida regalada, treballen poc, malament i a sobre tenen un munt de dies de vacances, de fet l'únic dia en tot l'any que sels exigeix que estiguin aquí i que donguin la cara és l'onze de setembre, la resta de dies de l'any poden fotre el que els hi dongui la gana. Doncs bé, el gran farsant de la política catalana, J.A. Duran i Lleida precisament en aquest dia tan especial ha decidit fotre el camp, se'n ha anat a Xile, el lloc més llunyà possible que ha trobat, per tal d'evitar donar la cara se'n hauria anat fins i tot a l'Antàrtida i al planeta Saturn. Suposo que aquest megabotifler, conegut per tenir unes galtes immenses , es devia témer el pitjor, després de dir que la sobirania se li enfot i d'ensenyar la seva autèntica cara espanyolista devia tenir pànic dels xiulets que l'esperaven avui, per això ha fugit com un covard, deu estar allà posant-se moreno o gastant-se els molts calers que té en ves a saber quins vicis, que se'n vagi al PP i deixi de molestar, potser ell no ho sap, però Carrasco i Formiguera, el fundador del seu partit, va morir afusellat per defensar la sobirania de Catalunya.

Cuminal assegura que cal "desbancar" aquells que "tant se'ls en fot" la sobirania de Catalunya

pesolbullit | 10 Setembre, 2007 01:38

www.elsingular.cat

El secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Jordi Cuminal, ha apostat per "desbancar" aquells que "tant se'ls en foten" qüestions com la "sobirania" de Catalunya. En el butlletí quinzenal de les joventuts de Convergència, Cuminal crida la societat a "allunyar-se del 'tant se me'n fot' a través d'una actitud de compromís amb la societat en la qual viuen".

A la vegada, Cuminal vol una societat de "ciutadans responsables i lliures" per defensar idees com "la pau, la llibertat, el dret a escollir, la naturalesa, els drets humans, la família i, per què no?, la sobirania del nostre poble. Queda clar?", conclou.

D'altra banda, Cuminal evita nomenar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, a qui aquesta setmana l'exconsellera de CiU i actual membre del consell nacional de CDC, Carme-Laura Gil, ha acusat de mantenir el mateix discurs que el "PSOE català" amb relació a les aspiracions de sobirania de Catalunya, i de tenir com a única ambició convertir-se en ministre.

Victor Alexandre: La necessària entesa entre CiU i ERC

pesolbullit | 10 Setembre, 2007 01:24

http://www.elsingulardigital.cat

És molt interessant la proposta d’entesa que la denominada Plataforma per a la Sobirania, propera a CDC, ha adreçat recentment a CiU i a ERC. És molt interessant, perquè ja s’ha vist que Catalunya, des d’una òptica nacional, no té cap futur governada pel PSC. El projecte d’aquest partit consisteix a reforçar les mesures de seguretat d’aquesta presó de pobles que és Espanya per tal que els interns creguem que no hi ha vida més enllà de les seves quatre parets. Per això tota la política socialista, absolutament tota, és profundament identitària en clau espanyola, ja sigui en l’àmbit simbòlic –vetllant per la presència de la bandera espanyola-, en el lingüístic –vigilant que l’espanyol no reculi ni un mil•límetre com a llengua dominant-, en el fiscal –procurant que l’espoli que patim persisteixi indefinidament-, en el social –tapant les vergonyes del PSOE en matèria d’infraestructures-, en l’esportiu –fent costat al PSOE i al PP per tal que les seleccions nacionals catalanes no puguin competir internacionalment- i en el mediàtic –utilitzant les emissores de la Generalitat com a difusores de la idea que Espanya és el centre neuràlgic de la vida dels catalans i que Madrid és el seu quilòmetre zero. Si això no és nacionalisme espanyol, algú ens hauria de dir què és.

Em temo, però, que la iniciativa de l’esmentada Plataforma tindrà problemes per avançar, perquè no sembla pas que les cúpules de CiU i d’ERC tinguin la independència com a tema preferent. CiU, llevat d’una part de les seves bases, no l’ha tinguda mai –Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida sempre s’hi han mostrat obertament en contra- i ERC, hipnotitzada davant d’ella mateixa en els miralls de la Generalitat, no sembla tenir el més mínim interès per desenvolupar una política d’orientació independentista. Brinda pel 2014, sí, però ho fa com podria brindar pel 2024. Per això s’afanya a afegir, parafrasejant Pujol, que ara no és el moment de parlar-ne. Per altra banda, Artur Mas ja ha dit que la idea “no li agrada gaire” i Joan Ridao ha afirmat que “el PSC dóna més rendiment”. Si el rendiment consisteix a perdre escons en cada nova cita electoral no se li pot negar que té raó.

Amb aquest panorama, per què enganyar-nos, sembla difícil que l’esperat apropament es pugui produir. Arribarà, sens dubte, perquè les necessitats vitals del país ho requeriran, però ara com ara, tant a CiU com a ERC, la sola idea els produeix urticària. Els dirigents de CiU no estan disposats a admetre públicament que el pacte Mas-Zapatero va ser una traïció i els d’ERC no volen reconèixer que lliurar el país a una formació espanyolista per segon cop va ser un error que els perseguirà al llarg de la història. Tot i això, com dic, l’entesa arribarà, perquè les persones passen però de país encara en queda.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

'Els segadors' a Wembley

pesolbullit | 26 Agost, 2007 21:48

carta enviada al diari avui per un lector.

Escric amb tristesa i indignació per l'omissió de l'himne nacional de Catalunya en la retransmissió del partit Catalans Dragons-Saint Helens pel canal 33. La CCRTV fa temps que ha optat per un model de televisió autonòmica i en cap cas nacional, per la qual cosa un malpensat com jo no s'empassa que problemes tècnics impedissin connectar per escoltar Els segadors i sí fer-ho uns minuts més tard per escoltar el final de l'himne anglès. Ara sé més coses sobre els nostrats lèmurs, que m'està bé, però per una vegada que posen el nostre himne en un estadi emblemàtic d'Anglaterra, amb milions d'estrangers veient-ho i assabentant-se que allò que sona és l'himne d'un país nou per a molts d'ells (comunitat autònoma per als de la CCRTV), em toca molt els nassos. En un país de fireta com el nostre, coses com aquestes, encara que siguin simbòliques, són importants. I ho han censurat. Espero que algun responsable ens expliqui què ha passat.

J.S.S.

Terrassa

TVC amaga el nostre himne

pesolbullit | 26 Agost, 2007 21:43

carta enviada al diari avui per un lector.

La Televisió de Catalunya ha amagat el nostre himne. Els segadors van sonar en un partit oficial de rugbi i el 33 va connectar per retransmetre'l un cop l'himne ja havia estat interpretat. Érem molts els catalans que esperàvem poder veure aquest moment històric i emocionar-nos escoltant el nostre himne a Wembley. Però el 33 ha volgut que no fos així i ha impedit que poguéssim viure-ho en directe. No era un fet prou important? Sembla que per a la que es fa dir televisió nacional de Catalunya no ho era. Una vergonya. ¿Un exemple més de la descatalanització de la televisió nacional de Catalunya?

Antoni Martinez Ribot

 

Cop de falç a l'himne

pesolbullit | 26 Agost, 2007 21:40

Era el moment més esperat per a molts dels aficionats que van decidir seguir el partit per televisió. L'aposta de Televisió de Catalunya (TVC) per a la final de la Carnegie Challenge Cup de rugbi a XIII tenia una prèvia emotiva amb la interpretació d'Els Segadors (que és també l'himne dels Catalans Dragons) pels cors i l'orquestra de la reina Elisabet II, però els televidents catalans es van perdre aquest històric moment.

La connexió del 33 amb l'estadi de Wembley va començar quan estava sonant l'himne britànic i ja havien sonat Els segadors, fet que va molestar molt els espectadors de l'emissora. En acabar el God Save the Queen, el segon canal català va emetre en diferit unes imatges de la interpretació de l'himne nacional de Catalunya. Van ser concretament quinze segons. En els minuts previs a la connexió, el 33 va emetre un documental sobre animals.

I la polèmica no va tardar a esclatar. El departament d'atenció a l'espectador de TVC va rebre nombroses trucades de protesta dels oients, el mateix que va passar a la redacció de l'AVUI: la centraleta del diari va quedar col·lapsada.

Josep Maria Farràs, del departament d'esports de l'emissora, va exculpar TVC de la no transmissió de l'himne nacional. "Oferir-lo era la nostra prioritat i ho hem intentat", va assegurar Farràs, que va raonar que el senyal internacional que TVC podia utilitzar va arrencar només uns minuts abans de l'inici del partit, quan Els segadors ja havien sonat. Com que, segons Farràs, TVC no podia emetre abans aquest senyal, l'equip de l'emissora desplaçat a Wembley va enregistrar la interpretació dels himnes i va emetre un breu muntatge del moment mentre els jugadors de tots dos equips saltaven a la gespa. Al públic català això no el va compensar.

Veus crítiques

Altres fonts consultades per aquest diari van precisar les declaracions de Farràs. Segons aquestes fonts, TVC va tenir l'oportunitat d'oferir la cerimònia dels himnes, ja que disposava del senyal des de dotze minuts abans, i si no ho va fer, diuen, va ser per la deixadesa i la falta de sensibilitat de l'emissora.

La indignació dels espectadors va anar creixent a mesura que passaven les hores. No és cap secret que la major part de l'audiència catalana que va decidir seguir la final de la Carnegie Cup ho va fer pel component emotiu de la final.

Bona prova d'això és la web de l'AVUI, que es va omplir de missatges, majoritàriament de to crític. Aspectes tècnics a banda, els internautes criticaven que l'emissió en diferit de l'actuació dels cors de la reina d'Anglaterra ni tan sols es donés íntegrament. Majoritàriament es va criticar el "to espanyolista" de l'emissora. El govern tripartit, el president Montilla i els dirigents d'ERC també van ser atacats.

 

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb