SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Matas expropia una finca a Matutes per un preu 15 vegades superior al real

pesolbullit | 24 Maig, 2007 12:24

Reproduït de www.mallorcaconfidencial.com

Politica - Baleares

23.05.2007

Según informa la Cadena SER,  el Govern de Matas expropió como urbana una finca que la familia Matutes había comprado pocos meses antes a precio de rústica. En estos terrenos, que multiplicaron por 15 su valor, se construye en la actualidad la autopista al aeropuerto de Ibiza. Una hija de Abel Matutes es la consellera de Vías y Obras de Baleares.


 

Las empresas Matutes compraron en Ibiza unos terrenos en el año 2004 que luego serían expropiados para la construcción de la autovía al aeropuerto de la isla y que multiplicaron por quince su valor.


 

Una finca que su primer propietario vendió como rustica sin saber que su catalogación firme era de urbano.

La SER relata como el holding del ex ministro de Asuntos Exteriores de Aznar no ha facilitado el detalle del dinero cobrado por la expropiación de estos terrenos, aunque la Cadena SER ha comprobado que, por fincas aledañas y por la respuesta del propio Gobierno balear en el Parlament, el precio de expropiación en suelo urbano se paga a 150 euros por metro cuadrado. Los Matutes habían pagado, según la escritura que obra en poder de la SER, 10 euros por metro cuadrado.Se da la circunstancia de que esta compra se realizó en abril de 2004, mientras se ultima el proyecto de la carretera que saldrá a exposición publica justo dos meses después. Tampoco hay que olvidar que la consellera insular de Vías y Obras es la hija de Abel Matutes y que ella misma figuraba en aquel momento como consejera delegada mancomunada de la empresa que adquirió los terrenos, Agrupación Hotelera Doliga. 

El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope

pesolbullit | 24 Maig, 2007 10:50

Guerra bruta del PP contra l'oposició

pesolbullit | 23 Maig, 2007 14:39

 

 

 

 

 

Francesc-Marc Álvaro: "La concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos"

pesolbullit | 23 Maig, 2007 14:13

alvaro22/05/2007 · Barcelona
Francesc-Marc Álvaro critica, en un article al setmanari El Temps, la concentració de poder que té el PSC al Principat. El periodista creu que el gran assumpte d'aquestes eleccions als ajuntaments catalans és "comprovar si el PSC encara pot expandir-se més o ja ha tocat sostre", i a la vegada, "mesurar la capacitat de resistència de CiU, ara que ja no disposa del govern de la Generalitat".


Álvaro recorda que a Catalunya, "els socialistes controlen quasi totes les administracions de més pes i prenen les decisions sobre la major part de població". Per exemple, "el PSC presideix la Diputació de Barcelona, màquina que reparteix molts diners i que, en canvi, es mou en una gran opacitat. Aquí, com en més llocs, ICV i ERC són simples comparses". En aquest sentit, afirma que "la concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos". Álvaro creu que "una democràcia sense contrapesos és deficitària i tendeix a ofegar la dissidència si no de grat per força". Ho veiem, diu el periodista, "cada dia a la València del PP" i "ho veiem també a Barcelona amb un PSC asfixiant".

Álvaro assegura que això que està passant a Catalunya "no havia passat mai", ja que "durant els anys de Jordi Pujol, la tensió entre PSC i CiU forçava la vigilància mútua i obria escletxes". En canvi, "ara, els socialistes fan i desfan a pler". És per tot això que el periodista conclou l'article amb la següent afirmació: "Per salut democràtica, caldria que, al Principat, els socialistes reculessin un bon tros el dia 27 de maig".

JosepMª Pascual: no cal que ERC tingui el 75% de representació per liderar un procés d'independència.

pesolbullit | 23 Maig, 2007 13:56

http://www.tribuna.cat/

jmpasqual21/05/2007 · Barcelona
El periodista Josep Maria Pasqual creu que s'està produint un fenomen que, si no és preocupant, almenys "cal tenir-lo en compte i prendre'l en consideració a l'hora de dissenyar l'estratègia correcta en el camí de la independència de Catalunya". D'una banda, "sembla que en períodes no electorals, el sentiment sobiranista va en augment entre els catalans i s'escampa per la societat civil i, també, per la societat de negocis"; i, d'altra banda, quan arriben unes eleccions, "els sondejos i després els resultats oficials demostren que el sentiment creixent no es transforma directament en vot".

I de vegades, succeeix el contrari, "que el vot independentista decreix". Pasqual recorda, en un article a El Punt, que en les últimes dècades, hem assistit a l'assoliment de la independència de diversos estats del continent europeu: "S'han fet independents per diversos camins, però sempre per la via democràtica. No es tracta de comparar cap cas amb el de Catalunya, però el fet de no comparar-los no significa haver-los d'ignorar". Els processos d'independència no només són possibles, "sinó que són realitats", afirma el periodista.

Recentment, s'ha produït en les eleccions escoceses la victòria de l'SNP i un independentista, Alex Salmond, ha estat investit primer ministre d'Escòcia. En aquest sentit, afirma que "amb aquest pas, Escòcia no ha assolit la independència, però sí que ha fet un pas endavant, almenys, que aproxima l'extrem de illa encara britànic al referèndum sobre l'autodeterminació".

A Catalunya, ens apropem a unes eleccions municipals i, de moment, a través de les enquestes, "sabem que no les guanyarà el partit (ERC) que actualment representa l'independentisme". No només no les guanyarà en conjunt, sinó que "tampoc en cap capital de província, ni, possiblement, en cap capital de vegueria". I a Barcelona "ERC podria assolir només un 10% dels vots, amb una lleugera davallada".

Pasqual recorda que en les eleccions al Parlament de Catalunya ERC va obtenir-hi un "15% dels vots". Pasqual creu que "en una democràcia basada en el sistema de partits, no hi ha gaires alternatives, o cap, per fer política" i que "la independència política haurà d'arribar a través dels partits, en concret dels independentistes". Però, "que ningú no s'enganyi: "no és necessari que ERC, en el nostre cas, obtingui un 75% o més de representació per liderar el procés d'independència. N'hi ha prou amb un 33%"; el mateix que ha necessitat Alex Salmond. La qüestió, per tant, "no és encertar l'estratègia de la independència, sinó, de moment, encertar l'estratègia del 33%". En números rodons, a Catalunya, "un milió de vots, els mateixos que van fer Jordi Pujol president de la Generalitat molts anys. És a dir, que estem a mig camí d'engegar".

Continua el linxament mediàtic contra els mossos

pesolbullit | 23 Maig, 2007 13:40

http://www.tribuna.cat/

Notícies
Destacada
mossos-parella22/05/2007 · Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics (CEEC)
Catalunya té un problema molt seriós. Després de dècades d'una certa democràcia espanyola, no té sentit d'Estat i el seu principal repte no és l'enemic exterior, que també, sinó la manca de capacitat i estratègia nacional per defensar els eixos fonamentals de la seva construcció nacional. L'autoodi, els complexos i l'autoflagel·lació sembla ser la nostra manera de fer.
Fa uns mesos es va posar en qüestió la immersió lingüística. Després, i no per casualitat, s'ha intentat i s'intenta destruir l'espai comunicatiu català, amb l'objectiu de desprestigiar el seu vaixell insígnia, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, amb campanyes contra la seva financiació pública. I ara, fa unes setmanes, els toca el rebre als Mossos d'Esquadra, la Policia de Catalunya. I si en el cas de la immersió lingüística, la societat, la classe política i els mitjans de comunicació van reaccionar amb fermesa, en el cas de TV3, aquesta unanimitat ja es va debilitar. L'estratègia de l'Estat i dels poderosos mitjans de comunicació privats van debilitar, per tant, aquest espai, tot i la defensa de la societat civil compromesa i d'una part de la classe política.

Què ha passat amb els Mossos? Quin és el seu pecat original? Que van sorgir d'una societat acomplexada en el tema de la seguretat i d'una classe política que li va costar anys entendre la importància de tenir una part del poder polític, el coercitiu, i que aquest era un eix irrenunciable de la sobirania i la construcció nacional.

No per casualitat, abans del circ mediàtic i polític d'aquests dies, el PP i Ciudadanos van demanar que s'ajornés el desplegament dels Mossos un o dos anys. Amb coherència i responsabilitat, el Govern d'Entesa no ho va acceptar, i tampoc, per patriotisme, CiU, derrotant conjuntament la proposta de PP i Ciudadanos. Però el punt de mira estava i està centrat en els Mossos. La crònica de la Brunete Mediàtica de Tribuna Catalana ho ha explicat, quant a la premsa i mitjans de comunicació espanyols. Tenen carta blanca i tot s'hi val, contra la Policia de Catalunya. Els Mossos són el seu objectiu, perquè mai no han acceptat la seva existència i sobirania.

Ara, el que no podíem esperar és que una part de la nostra premsa, i fins i tot TV3, amb el circ mediàtic de Josep Cuní, entrés en aquesta frivolitat i irresponsabilitat. Això és greu i no es pot entendre d'uns bons professionals d'Els Matins de TV3 i d'altres programes de la cadena. Caldria que, de tot plegat, se'n fes un recull àudiovisual per passar-lo a l'Escola de Policia de Catalunya, perquè els futurs policies sabessin què els espera, ja que veurien com se'ls exigirà allò que no es va fer, per covardia o coincidència, amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat, o que no es fa amb cap altra policia de l'Europa occidental.

Però això fins i tot pot arribar a ser bo, perquè la nostra policia ha de ser diferent i, ja que se li exigeix, i perquè va implícitament en ells des de la seva creació, pot arribar a ser la policia més transparent del món, com s'ha demostrat aquests dies amb l'actuació d'Afers Interns, amb els comandaments policials i polítics, que han donat la cara i han sofert un assetjament mai acceptat per cap altra policia. La nostra policia ja és madura, ha passat la revàlida.

Però la nostra societat i els seus poders mediàtics, públics i privats, haurien de reflexionar. Construir institucions nacionals costa anys. Destruir-les, o desprestigiar-les, es pot fer amb molt poc temps.

Amb tot, tenim més de 12.000 homes i dones joves, policies preocupats per la imatge de la seva feina i el seu servei a la societat, però que no accepten ser carn de canó de maniobres desestabilitzadores polítiques o irresponsables, i tenen la voluntat d'esforçar-se, enllestir el desplegament a tot el Principat, construir en els propers 4 o 5 anys un cos policial de 18.000 efectius, que són i volen ésser la Policia de Catalunya amb majúscules.

I si un petit tant per cent d'aquests professionals s'equivoquen o delinqueixen, caldrà que siguem extremadament rigorosos amb ells, i apartar-los del servei públic. Però tenen i han de tenir el dret de la presumpció d'innocència i el policia, quan actua, des de la comissaria o des del carrer, ha d'estar segur que té al darrere les institucions i la societat.

Ai d'aquella policia que desconfia de que les seves institucions i la seva societat li pugui donar l'esquena.

Vicent Partal: Votar, també, contra les enquestes

pesolbullit | 21 Maig, 2007 12:33

www.vilaweb.cat.-

En campanya electoral les enquestes afecten l'opinió pública. Especialment perquè creen un desànim o una eufòria, a vegades no justificats. És el cas, per posar-ne dos exemples concrets, de les eleccions a les Corts Valencianes o a l'Ajuntament de Barcelona. És cert que l'aparició, aquest cap de setmana, de dues enquestes que pronostiquen el canvi a València ha alleugerit la pressió, però a Barcelona, a efectes demoscòpics, no es mou ni un full i els enquestadors ja es permeten fins i tot d'opinar sobre el futur d'una força tan essencial com CiU, ignorant, segons que sembla, que som els ciutadans qui decidirem diumenge amb el nostre vot.

 (Segueix)

El Bloc fa una crida als abstencionistes per evitar un nou govern 'corrupte' del PP

pesolbullit | 21 Maig, 2007 00:22

http://www.lobbyperlaindependencia.org

Reproduït de www.diaridebalears.com

Barceló insta a activar els abstencionistes per evitar un nou govern «corrupte» del PP

Grosske vincula la campanya del PP i el palau de Matas amb el «retorn» d'empresaris afavorits

Els candidats, amb Biel Barceló, acabaren l'acte central del Bloc a l'escenari i onejant les banderes verdes. Fotos: T.AYUGA.


J.TORRES.Palma.Els principals candidats del Bloc, entre ells l'autonòmic Biel Barceló, instaren ahir els seus seguidors a activar els abstencionistes per evitar un altre govern «corrupte» del PP. Els missatges en contra de la corrupció i la destrucció del territori i les crítiques a PP i a UM predominaren ahir en el míting central de la coalició integrada per PSM, EU-EV i Esquerra, seguit per un miler de persones a l'Auditòrium. Barceló, que pujà a l'escenari sentint crits de «president, president», fou l'únic que també llançà crítiques als socialistes. «Pareix que no volen guanyar!», arribà a dir el candidat, qui anuncià que enviarà una carta a Rajoy i a Zapatero, aprofitant la seva presència a Palma, per demanar-los que deixin de «maltractar» Balears.


Com la resta de candidats, Barceló contraposa l'«honestedat» del Bloc a la «corrupció» i al «clientelisme» de PP i UM. «Els candidats del Bloc som els únics que hem fet públic el nostre patrimoni. Què espera Matas a fer-ho», sentencià. I, per primer pic, posà tres condicions prioritàries a un pacte amb PSIB i UM: foment de la llengua i la identitat pròpies; solució al problema de l'habitatge i protecció del territori. «Allò que no farem aquests quatre anys serà embrutar-nos les mans», afirmà Barceló. El candidat reiterà que no pactarà amb qui permeti la corrupció i recordà que Matas havia promès habitatge i «es fa un palau».


Fou el cap de cartell a Palma, Eberhard Grosske, qui relacionà la campanya «obscena» i «pornogràfica» que fa el PP amb el «retorn» dels favors que aquest partit hauria fet a empresaris durant els darrers quatre anys. Fins i tot arribà a insinuar que el mateix hauria passat amb el palau que s'ha comprat el president del Govern i candidat del PP, Jaume Matas, a qui instà a donar explicacions. Les referències al palau del president Jaume Matas foren constants en els discursos dels candidats. El primer a fer-hi referència fou el número quatre al Consell, Joan Lladó, qui advertí que «Matas no ha fet política d'habitatge. S'ha fet un habitatge de la política». Lladó denuncià que a Mallorca «som campions mundials de corrupció» i avançà que el Bloc suposa la fi de la política d'infraestructures que es decideix en restaurants del passeig marítim, en dinars de polítics, empresaris i periodistes.


«No ens dedicam a la política per tenir un palau o jugar amb camions de grava», afegí la candidata al Consell, Joana Lluïsa Mascaró, una de les veus més crítiques amb UM. «No som com ells. No estam en política per fer calaix ni per deixar-ne fer», recalcà la cap de cartell insular, qui defensà el Bloc com a alternativa a la corrupció. «Els de la guerra de l'Iraq són els mateixos que tenen declarada la guerra al territori. A aquells els vàrem treure defora. Dia 27 hem de treure defora aquests», recalcà el número tres autonòmic, Miquel Àngel Llauger, qui demanà el vot per al Bloc per «sortir del malson» i es comprometé a treballar per la «felicitat» dels mallorquins a partir de dia 28.

.

L'augment espectacular del patrimoni de Matas: un fet habitual dins el PP

pesolbullit | 21 Maig, 2007 00:01

www.lobbyperlaindependencia.org.-

I què espera la Fiscalia a actuar amb Matas?

Reproduït de www.elpais.es

El líder del PP en Castellón, imputado por delito fiscal, cuadruplica su patrimonio en cinco años


El líder del PP en Castellón, Carlos Fabra, cerró su ejercicio fiscal en 1999 con un patrimonio cuyo valor catastral era de poco más de 150.000 euros. En 2004, ese valor se había cuadruplicado y ascendía hasta 646.440 euros, según consta en la documentación remitida por los peritos al Juzgado número 1 de Nules, donde se investiga al presidente de la Diputación de Castellón por los presuntos delitos de tráfico de influencias, cohecho y un posible fraude fiscal. La documentación, que abarca más de 2.500 folios, incluye también los datos relativos a sus declaraciones de renta que, en todos y cada uno de los cinco años, le salieron a devolver, en cantidades que oscilan entre los 1.600 y los 4.200 euros.

 

 (Segueix)

Una enquesta de la Universitat de València dóna moral al PSPV-Compromís

pesolbullit | 20 Maig, 2007 23:59

www.tribuna.cat.-

 
enquesta-pv18/05/2007 · València
Una de les claus en tota contesa electoral és minar la confiança de l'enemic. Cada partit i poder fàctic fa anar les enquestes com més li interessen i, fins ara, el PP del País Valencià havia marcat la pauta: el CIS, El Mundo, la SER, La Vanguardia... tots donaven a Camps una majoria absoluta encara més còmoda que la de fa quatre anys. Ara, una enquesta preelectoral de la Universitat de València pronostica que el PP perdrà la majoria absoluta, mentre que el PSPV obtindrà entre 41 i 45 escons i el Compromís pel País Valencià, entre 8 i 10.
enquesta-pv18/05/2007 · València
Una de les claus en tota contesa electoral és minar la confiança de l'enemic. Cada partit i poder fàctic fa anar les enquestes com més li interessen i, fins ara, el PP del País Valencià havia marcat la pauta: el CIS, El Mundo, la SER, La Vanguardia... tots donaven a Camps una majoria absoluta encara més còmoda que la de fa quatre anys. Ara, una enquesta preelectoral de la Universitat de València pronostica que el PP perdrà la majoria absoluta, mentre que el PSPV obtindrà entre 41 i 45 escons i el Compromís pel País Valencià, entre 8 i 10.
En aplicació del nou Estatut valencià, enguany hi haurà 10 escons més en joc a les Corts, és a dir, un total de 99, amb una majoria absoluta situada en els 50 diputats. Amb aquest canvi de barem, el PP tan sols obtindria el 44,1% dels vots, que es traduiria en 45-49 escons (actualment, Camps suma 48 regidors i 47,9% del suport). El PSPV pujaria de forma espectacular, de 35 a 41-45 vots, augmentant la confiança electoral del 36% fins al 39.6%. La suma d'EU+Bloc de fa quatre anys va acumular l'11,31% del suport electoral (6,45% EU i 4,77% el Bloc), una xifra similar a la que preveu l'enquesta: 11,2%, que es traduiria en 8-10 escons.

El catedràtic d'Estadística de la UV José Miguel Bernardo, responsable de l'enquesta -encarregada per la Fundació Societat i Progrés, afina al PSPV-, ha dit a VilaWeb que, de totes maneres, el resultat final de les eleccions dependrà, en gran mesura, del nivell d'abstenció.

Dues enquestes situen el PP valencià i balear fora de la majoria absoluta

pesolbullit | 20 Maig, 2007 23:41

www.vilaweb.cat.-

Dues enquestes que publiquen els diaris Levante i Diario de Mallorca revelen que el PP no aconsegueix la majoria absoluta en els comicis que se celebraran diumenge vinent. Les enquestes, fetes sobre una mostra de dues mil persones a començament de campanya, obririen un nou escenari polític al País Valencià, amb un possible govern de coalició format pel PSPV de Joan Ignasi Pla i el Compromís de Glòria Marcos. A les Illes, Unió Mallorquina torna a tenir la clau de la governabilitat.

País Valencià

Segons els resultats del sondeig del diari Levante, el PP perdria la majoria absoluta a les Corts i només aconseguiria 48 dels 99 escons de la cambra. Sí que sumarien una majoria els escons del PSPV (40) i del Compromís pel País Valencià (11), que podrien formar un govern de coalició. El PP seguiria essent la força política més votada, amb el 44,48% dels vots, però baixaria una mica més de tres punts respecte dels resultats de fa quatre anys. Els socialistes, per contra, augmentarien una mica més d'un punt la intenció de vots (37,5%). Ni Coalició Valenciana (amb 2,55%) ni Unió Valenciana (2,16%) obtindrien representació parlamentària. Segons les dades de l'enquesta, la participació se situaria al voltant del 73%, lleugerament superior que el 2003.

Illes Balears

El Diari de Mallorca també publica una enquesta d'intenció de vot en les eleccions del 27 de maig. Segons aquest sondeig, fet pel Grup Marest, el PP se situa a dos escons, com a mínim, de la majoria absoluta al Parlament, i perd força vots tant a l'illa d'Eivissa com a la de Mallorca. Amb 27 escons garantits, i el de Formentera que balla, els popular necessiten els tres representants que manté Unió Mallorquina per seguir al capdavant del govern. El PSIB-PSOE també hauria de pactar si volgués governar, i necessitaria també el suport d'UM, que es converteix en la força clau de la governabilitat. El Bloc, segons aquesta enquesta, obtindria cinc escons.

El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”

pesolbullit | 17 Maig, 2007 11:13

reproduït de elsingulardigital.cat.-
El Fòrum ha estat un cementiri de milions d'euros"
Entrevista a l'editor i coautor del llibre 'El fòrum de les mentides', Josep Maria Vall
vall josep
El Fòrum ha estat un cementiri de milions d'euros"
Josep Maria Vall va néixer a Barcelona l'any 1974 i sempre ha estat vinculat al món editorial. Llicenciat en Humanitats i Gestió Cultural, diplomat en Biblioteconomia i Documentació i doctorant en Història de l'Art, Vall és actualment l'editor de Dux Editorial, que està en funcionament des del 2004, any que va ser inaugurat el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona. A nivell polític, aquest editor ha sigut el president de la Comissió sectorial de Cultura d'ERC, des del 2001 i fins el 2005, i actualment és el president del moviment de cultura popular Sotrac. A banda de participar en el llibre 'El fòrum de les mentides', Vall és autor de l'obra 'Jujol a Vallmoll'.
 (Segueix)

Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies

pesolbullit | 17 Maig, 2007 10:25

Reproduït de www.diaridebalears.com

Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies


Reobre la investigació per si hi ha 'apropiació indeguda' i delicte ambiental

 (Segueix)

Victor Alexandre: Cal rellevar el PSC a l'Ajuntament de Barcelona

pesolbullit | 10 Maig, 2007 12:43

     
   
Clos i HereuCrec que ha arribat l'hora del canvi a l'Ajuntament de Barcelona. Hi ha raons objectives per fer-l'ho, però cap d'elles té tanta força com la que el PSC va adduir per fer fora CiU del govern de Catalunya. L'argument socialista del 2003 -força raonable, per cert- va ser que no és gens sa que una mateixa força política romangui 23 anys en el poder. El poder, ja ho sabem, tendeix a perpetuar-se i aquesta perpetuïtat és incompatible amb la virtut. Però, aleshores, si, per higiene democràtica, 23 anys són un excés inadmissible, què n'hem de dir de 28? 28 anys, per altra banda, que difícilment haurien estat possibles sense el recurs d'una praxi política èticament reprovable com ho és l'abandonament de l'alcaldia a mitja legislatura per posar-hi un delfí que, en arribar les eleccions, sigui vist per la societat no pas com un aspirant a alcalde, sinó com un alcalde que revalida el seu càrrec.

Narcís Serra, Pasqual Maragall, Joan Clos i Jordi Hereu són mestres en l'art d'aquesta prestidigitació feudal. El PSC, temorenc de batre's en igualtat de condicions amb els altres partits, ha instituït una trampa legal que permet que els seus alcaldables se situïn sempre en el primer lloc de la graella de sortida i a una distància mediàtica de la resta. I els altres per què no ho fan?, preguntarà algú. Doncs perquè no tothom utilitza la legalitat com a coartada per justificar la manca d'ètica. La legalitat és el recurs retòric dels qui, mancats d'arguments ètics, necessiten ocultar la seva ideologia per mitjà de la força. No importa que legalitat i justícia no siguin sinònims, la imposició d'un model polític que perpetuï els privilegis del legalista bé s'ho val. Jordi Hereu, per exemple, és un hispanoaddicte. Però és massa murri o massa covard per reconèixer-ho públicament, per això ens vol convèncer que és la legalitat, no pas l'addicció, allò que el fa sentir-se "orgullós" de penjar la bandera espanyola al castell de Montjuïc quan, en realitat, no concep la vida sense ella. "La realitat és la que és, per injusta que sigui,", diuen sempre els absolutistes, però mai no afegeixen fins a quin punt estan encantats amb aquesta realitat.

Doncs bé, per higiene democràtica, el PSC ha de ser rellevat de l'Ajuntament de Barcelona. Ara és l'hora d'assajar un govern municipal catalanocèntric -CiU-ERC- que sigui el preàmbul d'una unió entre dues forces destinades a entendre's pel bé del país. Llevat, és clar, que l'excusa del sentiment de pertinença a una classe determinada passi per davant dels drets del país. Hi ha actitud més conservadora que perpetuar-se trenta anys en el poder?

El Singular Digital , 8/5/2007

ERC: s'acosten les eleccions i tornen les mentides

pesolbullit | 10 Maig, 2007 11:22

 Després de veure la pèrdua alarmant de credibilitat i de suport que comença a patir ERC els seus dirigents han decidit un cop més tornar a enganyar als seus electors, hi ha una part molt important de votants d'ERC que no volen més pactes amb el PSC, els van enganyar el novembre dient que no sabien amb qui pactarien i ara el senyor Portabella els vol tornar a enganyar amb la mateixa tàctica. El problema dels dirigents actuals d'ERC és que amb tantes mentides ja ningú se'ls creu.
reproduït de tribuna.cat.-
portabella_trias04/05/2007 · Barcelona
El que fins ara no passava d'alguna insinuació ara ja és una possibilitat real: ERC pot pactar amb CiU a Barcelona. Jordi Portabella, segon tinent d'alcalde de la ciutat i candidat republicà a l'alcaldia, ha obert la porta a arribar a un acord amb el candidat de CiU, Xavier Trias, si els dos grups sumen prou. Però l'anunci, que coincideix amb les cada vegada més sovintejades picabaralles de Portabella amb Mayol, sembla que té poques possibilitats d'arribar enlloc.
D'una banda, suposaria un trencament de la tendència a crear tripartits, i d'una altra, no encaixa amb l'enquesta encarregada per la mateixa Esquerra segons la qual l'hipotètic pacte no sumaria prou regidors per a governar enfront de PSC i ICV junts, fins i tot tenint en compte els millors resultats possibles de CiU i els pitjors possibles del PSC.
D'altra banda, els millors resultats de CiU i els millors del PP tampoc podrien tombar una reedició de l'acord PSC-ERC-ICV.

Clos ara rectifica i anuncia mesures per legalitzar TV3 al País valencià

pesolbullit | 10 Maig, 2007 11:13

http://www.tribuna.cat/

clos25008/05/2007 · Barcelona
El ministre d'Indústria espanyol, Joan Clos, ha trencat el seu mutisme per anunciar, discretament, que està negociant amb les Generalitats valenciana i catalana per resoldre el conflicte sobre les emissions de TV3 més enllà de l'Ebre. Clos, en compareixença al Congrés espanyol, trenca així la política de llançar pilotes fora quan ACPV li recriminava que no mantenia la paraula donada per l'anterior ministre, José Montilla, i ha informat que, en aquests moments, manté obertes les negociacions amb la Generalitat del nord i la del sud i "esperem que aquest tema es pugui resoldre favorablement".


Les afirmacions de Clos, en el cas que aquest cop mantingui la paraula, suposen un canvi de tendència prou rellevant en l'estratègia seguida pel socialisme estatal -tant el valencià com l'espanyol o el català-, que ha fet un seguidisme total i absolut de les polítiques coercitives de la llibertat d'expressió aplicades pel Partit Popular. La històrica manifestació de dissabte va obrir els ulls a més d'un socialista valencià, que es va adonar que el poble està en moviment i que, si el partit no canvia d'actitud, la inoperància els acabarà passant factura.

Clos anuncia que la via en què està treballant el seu ministeri és la d'arribar a un acord amb les Generalitats perquè, en el segon canal múltiplex de TDT que està previst que se'ls assigni, emetin TV3 i Canal 9. Clos, per tant, demana als dos governs que es posin d'acord a través d'un conveni "que estabilitzi les relacions". El ministre d'Indústira espanyol es mostra esperançat d'arribar a un acord satisfactori per totes les parts: "Estem en situació de trobar una solució a aquest problema", ha explicitat.

Clos, afirma, posarà "tot el que calgui de la seva part" per aconseguir que els governs de Catalunya i el País Valencià aconsegueixin assolir un acord que permeti que TV3 i Canal 9 es puguin veure en tots dos territoris amb normalitat. Clos apunta que el seu ministeri s'ha dirigit a les dues Generalitats recordant que la llei estableix un mecanisme d'acord entre comunitats veïnes "perquè puguin establir un pacte per fer difusió conjunta d'emissions entre els seus dos territoris".

Agustí Soler: "ERC ha col·locat una persona a la Generalitat que no creu en els drets històrics de Catalunya"

pesolbullit | 02 Maig, 2007 01:22

www.elsingulardigital.cat.-

Agustí Soler és una d'aquelles persones que sempre ha estat vinculada a la política activa. Des de fa escassament un any, aquest llicenciat en Història és el president del Partit Republicà Català (RC), encara que abans havia estat vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el que va ser regidor de Drets Civils a l'Ajuntament de Barcelona des de 1995 fins a 1999. Durant aquell període, Soler també va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona i president de l'Escola Industrial de Barcelona. Abans d'involucrar-se amb el RC, va ser nomenat president de la Federació Catalana d'ONGs de Drets Humans, càrrec que va ocupar fins que va ser escollit president del RC.

P. Ara, venen eleccions municipals. És el moment ideal per què el RC comenci a tenir representació en algun ajuntament?

R. Aquestes eleccions ens han agafat al mig de la nostra expansió territorial. Nosaltres hem d'explicar el nostre projecte després del gran engany d'ERC, que ha col"locat al front de la Generalitat una persona que no creu en els drets històrics de Catalunya. Sabem que hi ha gent enganyada i que no es volen quedar a casa a veure-les venir.

 (Segueix)

El PP torna a amenaçar de tancar TV3 i de multar Acció Cultural amb 300.000 euros

pesolbullit | 02 Maig, 2007 01:20

www.vilaweb.cat.-

El portaveu del govern valencià, Vicent Rambla, ha tornat a amenaçar aquest migdia de tancar els repetidors de TV3 de València, Castelló i Alacant, i ha dit que la Generalitat imposarà una multa de 300.000 a Acció Cultural. Rambla justifica aquesta actitud perquè el jutjat d'Alacant ha autoritzat el tancament i el de València l'ha denegat després d'estudiar un informe provisional. Ara l'executiu diu que té enllestit l'informe definitiu i confia que podrà procedir al tancament.

De totes maneres el govern valencià passa per alt els altres arguments de la mateixa sentència del jutjat de València, com ara que el tancament vulnerari el principi de llibertat d'expressió i d'informació, i que les emissions de TV3 no danyen pas l'interès públic.

Recordem que la Generalitat ja va intentar clausurar el repetidor de la Carrasqueta divendres al matí, però tres-cents manifestants, convocats per ACPV, ho van impedir.

Negociacions

Malgrat l'amenaça de tancament, el mateix Rambla ha dit que manté oberta la via negociadora amb el govern català per tal d'arribar a un acord de reciprocitat per permeti que es vegi TV3 al País Valencià i Canal 9 a Catalunya. Rambla, que la setmana passada també es va posar en contacte amb el ministre d'Indústria, Joan Clos, també ha dit que el govern valencià està esperant que el ministeri concreti quina solució tècnica aportarà per a fer possible la reciprocitat.

Nova campanya contra el tancament

L'equip Criteri ha començat una altra campanya en contra del tancament de TV3 al País Valencià. Aquest cop es proposa d'enviar formularis a les institucions europees per tal que aquestes actuïn davant del que consideren un atac a les llibertats i drets fonamentals. Les cartes s'adrecen al president del Parlament Europeu i als comissaris de Mitjans de Comunicació i de Cultura.

 

Més sobre el nou ESTAFATut

pesolbullit | 02 Maig, 2007 01:19

www.tribuna.cat.-

rafaeljorba-19026/04/2007 · Barcelona
Les polèmiques declaracions que ha fet l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, assegurant que no ha valgut la pena l'esforç fet per reformar l'Estatut i que va ser un error impulsar la reforma estatutària sense canviar abans la Constitució espanyola, ens han fet recordar la intervenció que va fer el periodista Rafael Jorba a les Quartes Jornades de l'Opinió Catalana, que es van celebrar a Lleida sota el títol "El futur Estatut. Necessitat i urgència", en les quals ja va apuntar que la millor via per augmentar l'autogovern de Catalunya era reformant la Constitució espanyola.
rafaeljorba-19026/04/2007 · Barcelona
Les polèmiques declaracions que ha fet l'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, assegurant que no ha valgut la pena l'esforç fet per reformar l'Estatut i que va ser un error impulsar la reforma estatutària sense canviar abans la Constitució espanyola, ens han fet recordar la intervenció que va fer el periodista Rafael Jorba a les Quartes Jornades de l'Opinió Catalana, que es van celebrar a Lleida sota el títol "El futur Estatut. Necessitat i urgència", en les quals ja va apuntar que la millor via per augmentar l'autogovern de Catalunya era reformant la Constitució espanyola.

Jorba va afirmar el següent: "(...) La victòria inesperada de Rodríguez Zapatero ha canviat el joc i ens obliga a tenir cintura. Prossegueixo l'exercici de política ficció que se'ns demana: per què no fem un front comú al Congrés per demanar ja des d'ara la transferència i delegació de competències de titularitat estatal mitjançant lleis orgàniques (article 150.2 de la Constitució) -va ser el cas del trànsit el 1996-?, per què no centrem les nostres energies en l'elaboració dels Pressupostos de l'Estat del 2005 per tal de corregir els dèficits d'inversions i d'infraestructures a Catalunya?, per què no esmercem les nostres forces en aprofitar l'oportunitat històrica que representa el fet que Zapatero estigui disposat a obrir el meló de la Constitució? De quin front, de quines energies i de quines forces parlo? Resposta: com a mínim de les del Govern de Catalunya i els tres partits que li donen suport (sumen 31 diputats a Madrid i són claus a l'hora d'assegurar la governabilitat i l'estabilitat de Rodríguez Zapatero)".

Segons Rafael Jorba, l'agenda hauria d'incloure el següent: "des de la reforma del Senat i la participació de les autonomies a la UE fins a la redefinició del paper i composició del Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial... passant per la projecció exterior i acabant amb el nou model de finançament i per la translació de l'anomenada Espanya plural al mapa de les infraestructures i la descentralització dels ens reguladors de l'Estat... És a dir: noves competències des d'ara mateix (article 150.2), sistema de finançament, reforma de l'Estat des de l'òptica federal i, finalment, el nou Estatut". I és que segons assegurava el periodista "no podem preocupar-nos només per l'alçada del nostre sostre competencial mentre tot l'edifici de l'Estat espanyol i els seus contraforts -política europea i política exterior- estan en obres". Jorba no anava errat i advertia que "la reforma de l'Estatut, en aquest context, pot convertir-se en bandera electoral, en un programa de màxims" i es feia les següents preguntes: "El projecte acabarà tenint les dues terceres parts dels vots necessaris del Parlament de Catalunya? Serà desvirtuat en la seva tramitació com a llei orgànica a les Corts Generals? Crec que, en un estadi o altre (em temo que potser ja en el primer), es plantejarà la dissolució del Parlament i la convocatòria anticipada d'eleccions... L'arma de la moció de censura al president Maragall per certificar aquest fracàs ja ha estat esgrimida. Penso, i estic en minoria absoluta, que no només haurem perdut el temps, sinó que haurem desaprofitat l'última oportunitat per a tota una intergeneració de polítics catalans de poder completar, juntament amb la defensa de l'autogovern, l'altra tasca del catalanisme: la reforma de l'Estat".

Jorba també assegurava que "no hi haurà encaix de Catalunya a Espanya -que segueix sent l'Europa dels estats- si no resolem simultàniament el seu encaix a Espanya". En definitiva, tal i com han anat les coses, podríem concloure que Rafael Jorba no anava tan errat.

 

Salvador Cardus: els polítics catalans

pesolbullit | 02 Maig, 2007 01:14

www.tribuna.cat.-


salvadorcardus27/04/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús, fa un article a l'Avui a propòsit de les declaracions que ha fet Pascual Maragall, afirmant que va ser un error impulsar la reforma de l'Estatut. Maragall sosté que "sense una reforma prèvia de la Constitució que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat, la resta sempre quedarà coixa i a la mercè de les interpretacions del Tribunal Constitucional".  
salvadorcardus27/04/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús, fa un article a l'Avui a propòsit de les declaracions que ha fet Pascual Maragall, afirmant que va ser un error impulsar la reforma de l'Estatut. Maragall sosté que "sense una reforma prèvia de la Constitució que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat, la resta sempre quedarà coixa i a la mercè de les interpretacions del Tribunal Constitucional".  

Lluny queden aquestes declaracions "d'aquella eufòria postreferèndum que feia dir al llavors encara president, poc abans del darrer Onze de Setembre, que l'Estatut ens donava tantes competències que ja érem un "quasi-Estat" i que, per aquesta raó, seria ridícul seguir aspirant a la independència".

Però el que vol considerar el sociòleg és "fins a quin punt comencen a ser clares les raons de fons de les grans decisions que han orientat la política catalana de final de 2003 ençà i si acabarem entenent el camí que va portar des d'aquella pujada de temperatura sobiranista fins a l'estat de desil·lusió i confrontació actuals".

Afirma "que el polític s'acaba creient la pròpia propaganda, i que no li és fàcil mantenir el cap prou clar per destriar, ell mateix, allò que és anàlisi crua de la realitat d'allò que és autojustificació per a consum personal o públic."

Salvador Cardús creu que ja es poden fer "tres afirmacions definitives en relació a aquest període". Primer, que "el procés de reforma estatutari es va encarar inadequadament perquè els interessos de partit van estar sempre per damunt dels objectius de país." Segon, que "l'acord de Mas a la Moncloa no s'explica tant per la voluntat de desencallar un Estatut que hauria estat més intel·ligent -i patriòtic!- retirar de les Corts, com pel compromís de Zapatero de respectar el guanyador de les eleccions catalanes i forçar la sociovergència". I tercer, que el govern actual "es troba que ha de lligar la seva supervivència a una existència lànguida, evitant el més petit ensurt que, a causa de la seva debilitat constitutiva, es converteix immediatament en daltabaix".

Conclou afirmant que aquest és el drama que tenim: "un govern nyèbit i una política nyicris que anuncien un futur de nyigui-nyogui."
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 ... 26 27 28  Següent»