www.poliblocs.cat

Hi ha qui pensa que  només Carod pot conduir be ERC. Jo crec que Esquerra és molt més que Carod i que ha tingut presidents molt millors al llarg de la seva història, que van portar la formació a liderar el país. L'estratègia de Carod porta dues eleccions en caiguda lliure. Què hi farem? Son coses de l'electorat, que te capricis. Jo, com ja és sabut, aposto pel seu relleu definitiu.

Carod no és indispensable. I cal recordar que tampoc ha estat un mal líder. Ho va fer be fins a l'inici del procés estatutari. Tanmateix, a partir d'aquí, i del seu viatget inoportú a Perpinyà, l'home va perdre els papers i encara no els ha trobat. Ni els trobarà, perquè el seu projecte ha tocat sostre. La desorientació absoluta en el trist afer de l'estatut i la reedició d'un tripartit sense solta ni volta han conduit ERC a una pèrdua progressiva d'electors. Carod ha de deixar pas als altres. Es trist que la seva pròpia militància li ho hagi de demanar a crits en el proper Congrés. Però una cosa és clara: L'objectiu d'ERC és la independència de Catalunya, i no pas la santificació d'en Carod.

A Carod el van fer plegar del govern per una entrevista amb ETA que ell mateix va reconèixer que era un error. Però, en canvi, no va dimitir del seu partit. Si era un error, si la va cagar en el moment clau, que accepti les conseqüències i també dimiteixi del seu càrrec dins ERC i passi a segona fila, com han fet altres. Allí la seva aportació haguera estat més valuosa. Però no. En molt poca consideració té aquest home a Esquerra... Li agrada massa la poltrona i es creu indispensable. I es va seguir equivocant. Perquè va quedar tocat. Si Carod hagués plegat en el seu dia, ens hauríem estalviat aquest segon tripartit que no ha aportat res i està desacreditant ERC.

He vist l'entrevista de Carretero a Vilaweb i m'ha agradat força. Aquest home, de moment és coherent. El prefereixo a en Puigcercós, el dofí de Carod, que m'ha decepcionat per la seva manca de coratge i el seu excessiu tactisme. Una mica d'orgull i sinceritat! Que treballem pel país i no per a la nostra glòria eterna! En fi, preveig que el culebrot s'allargarà fins el proper Congrés, on hi hauran estomacades ideològiques perquè ERC tindrà diversos candidats. En Carretero n'és un, en Puigcercós un altre. Espero que en Carod plegui d'una vegada i passi a segona fila. I ja veurem si no surten més candidats.

De totes maneres, Puigcercós ha començat a tallar caps. I això no m'agrada. No és tallant caps que s'arreglen les coses. Uriel Bertran i Pere Aragonès volen el millor pel partit i constaten l'existència d'un problema de lideratge i de confiança dintre la formació. Puigcercós també és responsable de la deriva ideològica d'ERC i, per tant, no és ningú per fer plegar els qui li ho fan saber. De fet, si fos un dirigent realment responsable presentaria la seva dimissió, que seria el més adient pel partit. Però en política s'ha instal·lat aquesta patètica pràctica de successions pactades que, a no ser que es doni una revolució per part dels militants, es difícil d'erradicar.

Puigcercós vol prendre el relleu, això està clar. Ja ho ha anunciat als mitjans. I els militants potser s'empassen el gripau. Puigcercós té molta experiència com a clàssic conspirador de partit, igual que en Carod. Però en canvi no en té gaire com a dirigent i creu que ara és el seu moment. Des de l'època de l'Hortalà que ho està esperant. Si ens atenim als seus darrers actes, cal constatar que no pensa massa en el país ni en els objectius del partit i sí, en canvi, en la seva persona i en el seu sistema d'aliances dintre ERC. No hi confio massa en aquest home, la veritat. Des del moment que va anar a Madrid li he vist un canvi d'actitud en els seus plantejaments que no m'ha agradat gens. A més, com dèiem, el fet de ser la parella de ball de Carod durant tan temps l'ha cremat molt a nivell electoral. Carod tampoc ha estat generós i no li va facilitar el relleu quan era necessari. Però ell ha pecat de covardia en els moments de màxima desorientació de Carod. I qui sap en quin grau no ha contribuit a aquesta deriva ideològica.

Cal veure com reaccionen els militants. El canvi és necessari dintre ERC. I encara que jo em decantaria obertament per en Carretero, a qui veig molt més enraonat i amb les idees molt més clares, és possible que Puigcercós tingui més suport dintre la formació. L'important és el canvi de rumb. Esperem que, sigui quin sigui el nou conductor, ERC arribi a reorientar el vaixell i canvii definitivament l'estratègia.

www.elsingulardigital.cat

El Govern tripartit demana suaument al "Gobierno amigo" de Zapatero que li llenci aviat un os per poder mostrar al poble català que no anem tan malament com sembla. Urgeix un os per rosegar, que el de Ripoll es posa nerviós i necessita marcar paquet (ell ho diu així de bonic) dins la seva campanya personal per enviar el de Cambrils a les golfes (ho ha explicat públicament). Si guanya Zapatero, guanya Catalunya, però el temps s'acabava i cal un Castell de Montjuïc o unes calces de lluentons per fer els regals i les comèdies de sempre. S'acaba el temps i Zapatero encara no ha vingut a donar-nos els collarets de coloraines. Ridao, que ahir tenia nostàlgia de ser a l'oposició, va dir en seu parlamentària una gran veritat: el tripartit no ha aconseguit posar en marxa els traspassos.

El montillisme consisteix a gestionar Catalunya com una diputació gran i sense molestar Madrid, excepte si a la Moncloa hi ha el PP, que, llavors, surt de franc fer el maulet. El montillisme és reclamar com de passada, quan no hi ha més remei, posant-hi només la punteta i demanant perdó. O parant la popa sense vaselina i amb un somriure d'orella a orella, cas de la Llei de Dependència. Per al montillisme, la tensió inherent a la cosa autonòmica s'ha de refredar sempre, no fos cas. Vinga gel i més gel a la punteta. Per això el montillisme ven com a tranquil"litat el que només és anestèsia. A sobre, alguns empresaris li abonen la mentida i lloen aquesta situació. Finalment, ens farà mal la collonada amb tanta anestèsia.

Recordaria a certs empresaris (per sort n'hi d'altres més joves que tenen clara quina és la nació) que els morts també estan tranquils, però d'ells no n'esperem res. És el que té arribar a mort. Del Govern de Catalunya - el formi qui el formi - jo encara n'espero algunes coses. N'espero que no serveixi per convertir-nos en València, per exemple. Digueu-me ingenu. L'escenari ideal del montillisme és que Catalunya acabi sent com una València en mans del PSOE, foto que ja va existir i sense les desgràcies de la qual no s'entendria avui la València controlada pel PP. O com una Galícia marginal, on el nacionalisme només pot fer de crossa dels socialistes i per això és el més simpàtic davant dels progrés de Madrid. El montillisme, per completar la seva missió, ha d'aconseguir que, en les properes eleccions al Parlament, CiU i ERC no tinguin ja la possibilitat de sumar. Visca València! Tot controlat de dalt a baix i, a més, sense amenaça d'alternativa. Aquell dia, si això passa, alguns veuran la llum i, tot seguit, potser es suïcidaran.

Fa pocs dies, vaig tenir ocasió d'escoltar de primera mà les línies d'actuació del conseller Tresserras al capdavant del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Em va semblar que tenia les idees clares i que els seus propòsits eren molt plausibles, amb un accent sobiranista intel.ligent i ben articulat. En sortir d'aquella trobada, la majoria vam ponderar el seu full de ruta. Però tot el que vol fer Tresserras, com tot el que volen fer els seus lloctinents Voltas i Sáez, només té sentit perquè el PSC sap que ERC encara suma, teòricament, amb CiU. Si no hi hagués aquesta dada, el conseller de Cultura no seria d'ERC, n'estic completament segur. I l'amic Voltas no em parlaria del dia en què "plegats saltem la paret".

Ara, al Govern tripartit mana qui mana i Tresserras no és pas ministre d'una ideal República Catalana, cal recordar-ho per evitar miratges. El programa de Tresserras, tan interessant i necessari per al país, acabarà sotmès a la lògica anestesiant i centralista del montillisme. Perquè existeix només sota el paraigua del montillisme i ningú va per lliure en aquest negoci. Recordo que va ser precisament Tresserras qui va justificar l'actuació del socialista Toni Bolaño quan es van demanar comptes al Govern per les amenaces al periodista Jordi Barbeta. El montillisme, és evident, sap crear un clima de germanor.

I el montillisme només té un objectiu primordial a la vida, a més d'eternitzar Montilla com a encarregat general: fer tot el que calgui perquè el PSOE no perdi mai la Moncloa.

http://www.elsingulardigital.cat

www.eivissaconfidencial.com

Jaume Matas és un mer espectador dels esdeveniments polítics que li donen i li treuen el govern. Eivissa li ha donat el govern (2003) i li ha llevat (1999), per dinàmiques polítiques que ell controla molt relativament. Aquesta vegada li ha fet perdre la majoria absoluta que li garantia el Govern i ja es veurà com acaben les negociacions amb UM. La política que es fa a Eivissa per part dels dirigents i cacics locals ha tengut fins ara més influència a la carrera política de Matas que la seua gestió com a president en dos mandats diferents (durant tot aquest temps a Mallorca no ha variat l'equilibri de forces).La situació en què queda el PP balear és delicada, sobretot si perd el poder a totes les institucions. El ball de bastons que s'entreveu a Eivissa entre partidaris i detractors de Matutes i els seus negocis, també es dóna a Mallorca. Allà hi ha dos sectors molt importants i molt enfrontats. Són precisament els que controlen els dos principals alcaldes del partit a dia d'avui: Carlos Delgado (Calvià) i Pere Rotger (Inca). A Mallorca es diu que en un altre país militarien en partits polítics diferents. L'espanyolista Delgado és el màxim exponent de la dreta reaccionària guiada pels ideòlegs madrilenys de la Cope i El Mundo. Rotger és el contrari: defensor de la llengua i els valors propis, fill legítim de l'antic conservadorisme autòcton. Representen dues ànimes antagòniques dins el PP, que fora del govern estan condemnades a no entendre's.

www.tribuna.cat

Cardús creu que el discurs d'ERC "fresc i renovador ha envellit de cop"

01/06/2007 · Barcelona
Salvador Cardús, considera que "l'opció estratègica d'ERC de regalar tot el poder polític de Catalunya a un PSC en caiguda lliure electoral l'ha portat pel camí de la pèrdua de perfil polític". El sociòleg i periodista recorda, en un article a l'Avui, que a les eleccions de l'1-N del 2006 ERC va perdre "un 25% de vots respecte de tres anys abans" i el 27-M del 2007, "ha perdut prop d'un 20% de vot respecte de fa quatre anys". "Massa poc temps", diu Cardús, "per començar a recular". D'ERC "no es pot dir que s'hagi eternitzat en el poder"; ni que "tants anys al poder l'hagin erosionat"; ni que "el missatge que portava el 2003 ha envellit".

Cardús explica que sempre ha cregut que va ser a partir de finals dels anys noranta que ERC va saber situar-se en el centre del debat polític català: "No era una qüestió d'equidistància i prou, sinó de centralitat. El merescut triomf electoral del 2003 va ser resultat de sumar la radicalitat democràtica que s'expressava amb el discurs fresc, renovador, intel·ligible i intel·ligent de Carod-Rovira, amb un independentisme desacomplexat i tranquil. Uns van acabar votant ERC per la promesa de radicalitat democràtica, d'altres pel discurs polític que s'entenia, d'altres per l'independentisme, i encara uns altres per respondre a les provocacions del PP. Ah, sí: alguns també van votar ERC perquè era d'esquerres". Tanmateix, des de llavors, "les decisions d'ERC amb els vots aconseguits han desdibuixat i reduït aquest perfil ampli. La radicalitat democràtica republicana ha donat pas a la prudència. El discurs fresc i renovador ha envellit de cop". Cardús augura una "patacada electoral" d'ERC a les properes eleccions generals: "Fem memòria: ERC va treure fins a vuit diputats a Madrid fa tres anys gràcies a l'espanyolisme més bestialment anticatalà d'Aznar i havent posat al capdavant de la llista un Carod fet tot un eccehomo". El país "va veure un màrtir". D'altra banda, creu que Jordi Portabella "sembla que ha vist que per a un bon grapat dels seus antics votants -43.405 dels 96.868 que va obtenir el 2003, és a dir, gairebé la meitat- l'haver de passar per ERC per acabar fent alcalde Jordi Hereu era fer un camí massa llarg. Qui vulgui l'Hereu -devien pensar- que se'l voti!". Finalment, es pregunta sobre quin futur té "una Esquerra bòrnia, on uns veuen a venir la patacada, i els altres no?" Cardús respon el següent: "L'article, dimecres al matí", abans de l'anunci de Jordi Portabella, "hauria acabat així: "Topa de morro amb l'esmolada urna / i recula afrontada... Però torna, / i abaixa el cap a la menjadora, calmosa". Però la recuperació de la vista en un ull, em fa pensar en uns altres versos, aquests inspirats en Pere Quart: "Temps era temps, hi hagué una ERC cega: / que torni l'ERC de la mala llet".

Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF

http://www.reagrupament.cat

Comunicat del grup promotor de Reagrupament.Cat

•  
  1. El grup promotor del corrent d'opinió d'ERC Reagrupament.Cat (RCat) constata que la desorientació política de la direcció d'ERC, de l'actuació de la qual no es desprèn cap altra estratègia que la satel·lització respecte del PSC, ha provocat un important retrocés electoral en les eleccions del proppassat diumenge, dia 27 de maig, que aprofundeix en la línia descendent iniciada a les eleccions al Parlament de Catalunya de l'1 de novembre de l'any passat.
  2. D'acord amb les previsions que havíem fet abans de les eleccions del 27-M, anunciem que l'acte de constitució de RCat, que compta hores d'ara amb 736 militants d'ERC adherits, tindrà lloc a la ciutat de Barcelona el proper dissabte, dia 30 de juny.
  3. RCat, des del convenciment que la militància d'ERC és capaç de donar al partit un nou impuls que superi la situació actual, promourà, en el proper Consell Nacional d'ERC del proper dia 7 de juliol, la presentació d'una proposta de resolució de convocatòria d'un Congrés Nacional extraordinari que tingui lloc durant la propera tardor, l'ordre del dia del qual hauria d'incloure, com a mínim, la fixació d'una estratègia política per als propers anys i l'elecció d'una nova direcció nacional.

•  

   

Rut Carandell, Jaume Fernández
Portaveus, en representació dels 35 integrants del grup promotor

Santa Coloma de Farners (La Selva), 2 de juny de 2007

http://www.jerc.cat

2.6.2007 Països Catalans

www.reagrupament.cat

Heu malbaratat el somni

Les eleccions municipals del passat diumenge no han anat bé per Esquerra. Només cal llegir els resultats electorals amb atenció i es pot comprovar que Esquerra baixa en totes les capitals de l'àrea metropolitana i perd 40.000 vots a Barcelona. Aquest fet és especialment greu quan se'ns proposava, des de la direcció, que l'estratègia era sumar al projecte independentista aquells ciutadans de l'àrea metropolitana que n'estaven lluny, però als quals calia convèncer que una Catalunya independent ( a una velocitat de tren de RENFE, no us penséssiu& i sense incomodar gens el president Montilla&.) els beneficiaria. Feu-nos confiança, demanàvem en campanya. Doncs no hem aconseguit la confiança de nous votants i una tercera part dels qui ens havien atorgat la seva confiança, ens han abandonat. No ens han volgut utilitzar. Ben segur que són ells i elles els qui s'han sentit ben mal utilitzats massa vegades per nosaltres&.. i han dit: prou!!.

A la Catalunya interior tampoc no hem aconseguit millorar els resultats. S'han perdut alcaldies en pobles on fa quatre anys s'havien aconseguit majories absolutes. I s'han perdut molts regidors en benefici d'una alternativa independentista més radical.

Ens preguntem el perquè de tot plegat. Creiem que la resposta la podem trobar en el fet que les decisions que l'actual direcció d'Esquerra ha pres no han aconseguit desvetllar la il·lusió per un projecte independentista en aquells que no hi creien i han aconseguit que, molts dels qui crèiem i hi continuarem creient, no ens sentim representats pels nostres dirigents que han utilitzat una estratègia, han propiciat uns pactes, han realitzat un seguit d'actuacions absolutament equivocades.

Podeu estar segurs que la davallada no ha estat més gran perquè encara som molts els qui pensem que la possibilitat d'anar a votar és un valor democràtic que cal exercir. Molts dels qui, fa pocs anys, posaven la papereta d'Esquerra a dintre del sobre i la dipositaven amb orgull dintre de l'urna o bé s'han abstingut, o han votat altres opcions més radicals o han continuat votant Esquerra, però sense cap il·lusió& I aquí estan els resultats. Una tercera part de l'electorat perdut i una gran part dels nacionalistes de "pedra picada" desorientats, decebuts i emprenyats.

Feu-nos confiança, ens demana la direcció. Més confiança? Fins quan? Ben aviat tindrem les eleccions generals. I si continuem així no només no tindrem la clau sinó que ens quedarem sense ni el pany de casa nostra.

I, francament, quan veus els nostres dirigents, fent pinya, alguns amb un somriure als llavis, manifestant que som la tercera força municipal de Catalunya, et cau l'ànima als peus. A qui volen convèncer? A qui volen enganyar? Sembla impossible que no s'adonin dels seus errors, que no s'adonin fins a quin punt han devaluat la seva imatge i la del nostre partit. ¿És que no parlen amb la gent del carrer, la gent del nostre entorn ideològic, amb els amics, els fills, els parents&?. Només cal parar l'orella per saber que no anem bé. S'han de canviar moltes coses a Esquerra. No es pot enfonsar tot un sector del nacionalisme català per uns quants homes sols&.

Els votants d'Esquerra, però sobretot els militants i simpatitzants que hem donat i donem la cara pel nostre partit ens mereixem una mica més de respecte. Ens agradaria sentir que s'han equivocat d'estratègia, que lamenten no haver estat a l'alçada de les circumstàncies& però això no ho sentirem. Seria el primer pas per presentar la seva dimissió. I , de dimissions, no en volen ni sentir parlar.

Senzillament: heu malbaratat el somni. Volem passar comptes. Volem un congrés extraordinari.

Col·lectiu PRISMA

www.reagrupament.cat

De l'avís de l'1-N a la trompada del 27-M

Els que coneixem el món municipal sabem que no és un conjunt homogeni. Els recursos materials i humans a l'abast d'alcaldes i regidors als grans ajuntaments i als petits municipis no s'assemblen gens. És com comparar les condicions en les que juguen a futbol els jugadors del Barça amb les d'un equip de tercera regional: practiquen el mateix esport, amb les mateixes regles, però no tenen res a veure.

Les diferències entre ajuntaments de municipis grans i petits no es limiten a les facilitats per a la tasca dels càrrecs electes. El diferencial de participació entre uns i els altres en les eleccions del passat diumenge prova que els petits ajuntaments (on van ser freqüents votacions del 70 o 80% del cens, o més encara) són realment sentits com a propers pels ciutadans, que, en canvi, se senten ben allunyats dels ajuntaments de les ciutats grans (o dels polítics que els regeixen), com va demostrar l'altíssima abstenció que s'hi va produir.

Tampoc és el mateix l'impuls principal que guia el vot dels veïns dels pobles i de les localitats amb més habitants. En els primers, la pràctica totalitat de la gent decanta les seves preferències en funció de les qualitats dels candidats o, si és el cas, de la seva gestió anterior al consistori. A mesura que el tamany de les poblacions augmenta, s'incrementa el nombre de ciutadans que emeten el seu vot en funció dels partits que representen les diferents candidatures al municipi, i de la seva línia d'actuació a escala general. Als sondeigs preelectorals publicats per La Vanguardia, una significativa tercera part dels enquestats de les ciutats de Girona i Tarragona responien que decidien el seu vot en funció del partit, i poc més de la meitat deien que ho feien segons el candidat a l'alcaldia. A Barcelona hi havia més respostes (45%) afirmant que allò primordial per a decidir el vot era el partit que no pas el candidat que el representa a la ciutat (38%).

La interpretació diferenciada del vot en els municipis petits i en les ciutats és clau per analitzar els resultats d'ERC en les eleccions del passat diumenge. Els resultats d'ERC han estat dolents segons l'opinió de la majoria d'observadors, i han deixat un regust ben amargant entre la militància, però des de la direcció (Carod, amb posat de satisfacció, la mateixa nit electoral, o Xavier Vendrell el mateix dia que escric aquestes ratlles, 30 de maig, a l'AVUI) s'insisteix en dades objectives que, aparentment, conviden a l'optimisme, com l'augment del nombre de regidors i de consellers comarcals, al costat d'un matisat descens (del 12,78% a l'11,67%) del percentatge de vots.

Però la percepció de derrota d'ERC no és equivocada. Esquerra perd vots justament a les ciutats, allà on més compten les sigles i menys els candidats. Si hi descomptem Mollet del Vallès, on ERC va presentar-se dins una candidatura amb altres grups polítics l'any 2003, i per tant no poden establir-se comparacions acurades, al Principat de Catalunya hi ha 22 ciutats de més de 50.000 habitants, de les quals ERC ha millorat el seu percentatge de vots en 2, i l'ha empitjorat en 20. L'any 2003 va obtenir-hi 50 regidors, i enguany 37 (n'ha perdut 14 i n'ha guanyat 1, al Prat de Llobregat). Ha perdut la seva representació a la segona ciutat de Catalunya, l'Hospitalet de Llobregat, i a Cerdanyola del Vallès.

ERC ha perdut en les ciutats de més de 50.000 habitants més de 78.000 vots dels prop de 80.000 que ha perdut a Catalunya. Si al Principat ha perdut, aproximadament, el 19% dels vots absoluts obtinguts el 2003, a les ciutats de més de 50.000 habitants n'ha perdut el 41%. Poca broma!

Si ampliem el ventall a les poblacions d'entre 20.000 i 50.000 habitants (de les que excloem Ripollet i Sant Pere de Ribes per la mateixa raó que hem exclòs Mollet), on les pèrdues ja han estat força més moderades, trobem que el número de vots obtinguts el passat diumenge en el conjunt de poblacions que superen els 20.000 habitants va ser inferior en més de 87.000 als obtinguts el 2003. En conseqüència, en els municipis de menys de 20.000 habitants en el seu conjunt ERC va guanyar vots absoluts malgrat el descens de la participació.

Els guanys en la franja de municipis menors de 20.000 habitants s'explica perquè aquí (i molt especialment entre els municipis més petits, per sota dels 5.000, o fins i tot dels 1.000 habitants) van concentrar-s'hi gairebé totes les 140 noves candidatures presentades per ERC. És en els municipis més petits, doncs, en els que el vot a les eleccions municipals té menys en compte la component de partit (fins el punt que moltes de les candidatures són llistes associades en les que ni tan sols hi figura el logotip d'ERC), on s'han obtingut els millors resultats, que han permès maquillar l'evident descens a les àrees urbanes.

Està clar, doncs, que s'han perdut més vots allà on la conjuntura política nacional pesa més en la decisió del vot dels ciutadans. Malgrat això, els dirigents nacionals d'ERC (Carod, Vendrell) insisteixen que l'estratègia del partit a nivell nacional no té res a veure amb la davallada electoral. Quina n'és la causa, doncs? Que el retrocés se l'han guanyat a pols els regidors, els candidats i els militants de les ciutats més grans perquè han fet una mala feina? Aquesta és la conclusió que es dedueix del posicionament dels nostres dirigents, i que ha fet enfadar de valent molts companys i companyes d'aquestes ciutats.

Jo penso més aviat que és l'estratègia de la satel·lització respecte del PSC, que molts denunciem de fa temps, la causant de la batzacada. Una estratègia en la que s'entossudeixen els nostres dirigents negant l'evidència (tot i que, mentre vaig escrivint, veig que Jordi Portabella, un dels principals damnificats, s'ho comença a repensar). Una estratègia que cada cop comparteixen menys militants i, el que és pitjor, menys electors, que ja van avisar-nos les últimes eleccions al Parlament. Com que els nostres dirigents no van fer-ne cas, de l'avís de l'1-N hem passat a la trompada del 27-M.

No puc deixar passar, abans d'acabar, que la pèrdua de vots a les ciutats s'ha produït, també, a les de l'àrea metropolitana de Barcelona. Allà on la nostra aposta per fer president Montilla "gratis total" ens havia de portar a substituir el PSC com a referent de l'esquerra, hem reculat amb força. Ja ho deia Joan Carretero a l'AVUI, el 21 de gener: "La direcció d'ERC manté que l'estratègia del partit l'ha de portar a substituir a llarg termini el PSC com a partit referent de l'esquerra catalana, per nacionalitzar-la. Creuen que això ho aconseguiran des del paper de soci complaent d'un govern encapçalat per un socialista" quan "per fer forat entre l'electorat socialista, objectiu que comparteixo, no seria millor presentar-nos-hi com a alternativa que com a complement?"

Un últim destacat: a més del Priorat, l'altra comarca on ERC ha guanyat les eleccions és la Cerdanya, superant CIU per primer cop, i augmentant el nombre de vots absoluts, malgrat la menor participació. Algun malpensat s'ha atrevit a dir-me que aquesta victòria és significativa&

Per acabar, un reconeixement als milers de persones que han participat, arreu dels Països Catalans, en les candidatures d'ERC i en la preparació de les eleccions del 27-M. Ells són els mariners que amb el seu esforç han aconseguit que, mentre el comandant i la resta de la tripulació gaudien tranquil·lament de les seves cabines de luxe, amb la carta de navegar perduda de fa temps, el vaixell, malgrat la trompada, continuï surant. Ells són els que, si no queda més remei, pujaran aviat al pont de comandament i redreçaran el rumb.

Albert Pereira i Solé
Membre del grup promotor de Reagrupament.Cat

(Article publicat al diari AVUI el 31 de maig del 2007)

www.elsingulardigital.cat

www.tribuna.cat

30/05/2007 · Roger Buch
En aquestes eleccions tothom es resisteix a proclamar-se perdedor. Ja s'ha dit que "resistir és vèncer". De fet, la gran novetat destacada és la caiguda en picat d'ICV i sobretot d'ERC a la ciutat de Barcelona i en part a altres poblacions metropolitanes. Però, de fet, els cinc partits grans, tot i perdre vots absoluts, argumenten motius per estar contents. El PSC, tot i baixar del milió de vots, continua sent el partit més votat i acumula cada vegada més poder. Guanya diputats provincials, consellers comarcals i regidors, tot i que baixa en percentatge de vot al conjunt de Catalunya.

 

 

 

Per la seva banda, CiU, gràcies a l'estirada de Barcelona, recupera posicions al conjunt del país, on de tota manera aguanta molt bé en moltes poblacions mitjanes. Perd regidors i consellers comarcals a la Catalunya interior però atura, per primera vegada en moltes legislatures, una tendència constant a la baixa, que d'haver continuat, hagués posat la federació en molts problemes. CiU, a més, guanya diputats provincials a Barcelona.

Per la part d'ERC, la sagnia de vots a Barcelona ciutat ha estat espectacular, així com també simbòlicament li ha fet molt mal les poblacions on ha patit en la pròpia pell l'ascens de la CUP. Però ERC ha guanyat regidors, diputats provincials i, sobretot un bon grapat de consellers comarcals. A més, si descomptem els resultats de la ciutat de Barcelona, els independentistes en percentatge de vots en el global del país, ja que les noves llistes i en general els resultats de poblacions de les comarques de ponent, de Girona i de camp de Tarragona compensen amb escreix les pèrdues a la majoria de ciutats de la circumscripció de Barcelona. En definitiva, ERC té un problema sobretot a Barcelona, ciutat on el comportament global ha estat estrany i on l'abstenció ha batut rècords.

 

 

ICV guanya en regidors al conjunt de Catalunya però perd 3 diputats provincials a Barcelona. En percentatge de vots baixa lleument a tot Catalunya, però de manera contundent al cap i casal. De fet ICV, perd a tot Catalunya més percentatge de vot del que perd ERC.

Per la seva banda, el PP baixa en nombre total de regidors i també en percentatge de vots. El fet que es mantingui a Barcelona i al cinturó no amaga l'erosió en moltes comarques que ni la presentació de llistes fantasma ha pogut aturar.

Finalment cal dir que la suma d'ERC i CIU davalla una mica respecte el 2003 però és més alta que del 1999. En les eleccions de 2003, ERC va pujar més del que va baixar CiU i en aquesta ocasió, CiU ha pujat una mica menys del que ha baixat ERC.

 

 

Torna

Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF

www.e-noticies.com

EL TRIPARTIT ENS HA FET MOLT MAL"

"És urgent que canviem la direcció d'Esquerra"

El president d'ERC a Vic, Aleix Andreu, amb Àngel Andreu, alcaldable d'ERC

El president d'ERC a Vic, Aleix Andreu, ha denunciat que militants de la formació "ens han boicotejat en actes públics" i que, "des de la seu nacional, no solament ens han girat l'esquena, sinó que han intentat fer fora el candidat, ens han imposat una llista". "Ens han amenaçat de totes maneres, fins i tot d'anar a la presó", ha afegit.
 
Andreu, fill de l'alcaldable Àngel Andreu, atribueix també la baixada d'Esquerra al Govern d'Entesa: "el que més mal ens ha fet ha sigut el tripartit". "La gent percep que Esquerra és un partit que ja no és independentista", ha insistit.
 
El dirigent local considera també, respecte a la direcció nacional, que "és urgent pel bé del país i del partit que la canviem". "Aquestes eleccions han anat mol malament", ha afegit en referència a les caigudes de vots a Terrassa, Sant Celoni o Reus. "Ens ha votat la gent més fidel", ha reiterat.
 
Andreu ha denunciat "l'abandonament del projecte independentista i s'ha difuminat el programa d'esquerres sota el paraigües del PSC". "Si no el corregim, aquest partit pot tenir problemes més greus en endavant", ha acabat.

Les declaracions han estat arran de la dimissió de l'alcaldable d'ERC a Vic, Àngel Andreu, que ha renunciat a recollir l'acta de regidor. L'executiva local acusa el sector del parit que va resultar derrotat a les primàries (amb un 42% de vots a favor) d'haver-los fet "la vida impossible". Val a dir que, durant la campanya, el sector crític s'ha mantingut absolutament al marge de la mateixa, sense recolzar ni criticar la llista o l'alcaldable.

Andreu ja va ser objecte de polèmica mesos enrere per les seves crítiques al president de la Generalitat, José Montilla, que es van repetir posteriorment.

Després d'observar les diferents candidatures que es presenten en aquestes eleccions als Països Catalans crec que les millors opcions per votar són les CUP a les municipals del Principat de Catalunya, el Bloc a les eleccions al Parlament Balear i el Compromís pel País Valencià a les Corts Valencianes.

ERC, malauradament s'ha convertit al Principat en un partit satèl·lit del PSC i el seu discurs suposadament independentista cada dia és menys creïble, la única candidatura obertament independentista i amb certa implantació al Principat és la CUP, no estic d'acord exactament amb tot el que diuen però almenys tinc la garantia de que són independentistes de veritat i que no li entregaran el meu vot al PSOE.

Les eleccions més importants són les del Parlament Balear i les de les Corts Valencianes, el Bloc per Mallorca i el Compromís pel País Valencià  són dues bones opcions i espero que siguin decisius per expulsar al PP del Govern Balear i de la Generalitat Valenciana. La decisió d'ERPV de presentar-se en solitari compentint en vots amb el Compromís pel País Valencià crec que és un error, tot i que l'opció d'ERPV  en alguns municipis,  sobretot a Sueca, pot ser interessant .

Espero que aquestes eleccions serveixin per expulsar als mafiosos del PP del Govern Balear i de la Generalitat Valenciana i que el PSC s'enfonsi i comenci a perdre el poder desmesurat que té al Principat de Catalunya 

www.tribuna.cat.-

Max Cahner (Bad Godesberg, Alemanya, 1936) és editor, polític i historiador de la literatura. Va impulsar la nova època de la revista "Serra d'Or" (1959), va crear Edicions 62, Curial Edicions Catalanes i la Gran Enciclopèdia Catalana. Entre 1980 i 1984 va ser conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Filosofia i Lletres, ha exercit de professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, així com també va ocupar el càrrec de president de la Universitat Catalana d'Estiu entre 1985-87 i 1992-94. Amb motiu del seu 70è. aniversari, la Fundació Ramon Trias Fargas i Publicacions de l'Abadia de Montserrat han editat el llibre Servir Catalunya. Homenatge als 70 anys de Max Cahner.

Vostè va ser el primer conseller de Cultura de la Generalitat democràtica. S'han acomplert els objectius que es va marcar?
Mai, en cap acció política de govern, s'assoleix tot. Sempre hi ha una cosa que forma part de la voluntat de fer-ho, però que no sempre es pot fer. Especialment quan es comença de zero. Em va tocar fer tot un departament! Van ser moltes coses que, quan somiàvem com seria el país quan el poguéssim gestionar, hi havia molts aspectes que ni t'esperaves que hauries de tocar.

Com quins?
Com arreglar teatres vells, donar subvencions als castellers... Com que no pretenia entendre-hi de tot, donava confiança al departament. Crec que això va anar molt bé, perquè tothom hi estava implicat. Mai havíem fet res semblant a Catalunya, era una màquina nova. Jo vaig tenir sort. Diuen que sóc el conseller que va fer això i allò. No sé si ho vaig fer bé o malament, però vaig tenir la sort de tenir un equip que no me'l mereixia. Va haver-hi molta cohesió.

Ara, hi ha qui diu que l'actual equip que comanda la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació encarna el que vostè va representar. Com veu l'actual conselleria?
És molt difícil dir-ho, perquè no hi sóc. Quan van nomenar el Govern, el conseller Tresserras em va demanar que ens reuníssim i vam estar conversant cinc hores sobre els problemes que em vaig trobar, sobre com ho havia de fer... Després, al cap d'uns dies, encara vam fer una altra reunió amb tots els exconsellers de Cultura. Ha fet un esforç d'integració, de no ser prepotent.

Quan era diputat de CiU, va propiciar que el Parlament reclamés el dret a l'autodeterminació del poble de Catalunya.
El Parlament va aprovar que "no renunciava" al dret de l'autodeterminació. És com si demanes el dret de viure. No! Aquest ja el tens, el que es tracta és de no renunciar-hi. No ens l'inventàvem.

Va costar molt, d'aconseguir-ho?
Es va fer en comissió, un dia que a mi em va tocar presidir-la. Hi va haver una època que vaig militar a Convergència, quan era diputat. En una reunió del partit, el dia anterior, vaig dir què tenia intenció de fer. En Miquel Roca no va obrir la boca i en Jordi Pujol va dir que sí. No ho van valorar. Van pensar que seria una cosa qualsevol. A part de la mala cara d'en Roca, no es van assabentar de què volia dir. I per què serveix, això? És clar que serveix! Queda escrit al Diari Oficial!
L'endemà ho vaig proposar. Va ser d'avui per demà, perquè era l'única manera que hauria pogut sortir. Si no, hi haurien hagut pressions sobre uns i altres. Un cop es va aprovar, en Pujol no va poder dir que s'havia fet sense el seu consentiment. Tots hi van passar de puntentes, perquè ningú no s'atrevia a dir "hem fet això", però tampoc no s'atrevien a dir que no s'hauria d'haver fet.
Va sortir bé per casualitat. Només que els socialistes haguessin demanat que se suspengués la sessió, que és el que em feia por, perquè no tenien instruccions, això s'hagués perdut.

 

Estem dins d'Espanya no per voluntat, sinó perquè la història ens hi ha portat

Què el va motivar a impulsar aquesta declaració autodeterminista?
Sóc partidari que tinguem un país que sigui suficient. Per exemple, si no podem ser independents, almenys siguem el més autònoms possible. Estem dins d'Espanya no per voluntat, sinó perquè la història ens hi ha portat. Si no hi ha més remei, haurem de suportar aquesta situació.
Aquell era un moment en què els socialistes van prescindir del grup parlamentari propi a Madrid, però en què a tothom li agradava molt el "bla, bla, bla". Va ser una reacció. Un país que pugui aprovar una cosa d'aquestes, és que és seriós. No és una utopia.
Quina importància va tenir? Que no renunciïs al dret de l'autodeterminació, vol dir que un dia o altre tindràs ganes d'autodeterminar-te. No hi renuncies. Si els diputats voten que sí, vol dir que els catalans no volen renunciar a l'autodeterminació. És un acte voluntarista, però precisament val més això que res. Per la història sempre pot ser útil.

Fa uns mesos, el Parlament va ser l'escenari d'un altre debat sobre el dret de l'autodeterminació. Per què aquest cop no va tirar endavant?
L'Esquerra de la transició no té res a veure amb la d'ara. Per començar, encara no hi havia en Carod. Era l'Esquerra dels que tenien l'enyorança de la Catalunya que havia perdut la guerra.

I la Convergència actual és la mateixa que la d'abans?
Convergència és una creació d'en Pujol. Tenia una visió política que no partia de l'enyorança de la Catalunya de l'Estatut del 32, sinó que era una cosa nova. Eren catalanistes, barrejaven l'herència de la República i també la de Torras i Bages, volien modernitzar el país... Pujol va saber tractar bé a ERC. Les relacions entre els dos partits van ser bones mentre hi havia en Pujol.

I després, les relacions es van refredar?
Perquè volien ser més d'esquerres. No veig cap on va Esquerra. Comprenc que no vulguin anar amb CiU, perquè els marquen per la dreta, però els socialistes, amb les seves vinculacions absolutes al telèfon amb el senyor Zapatero... això no lliga amb Esquerra. El país està en un moment difícil, políticament.

 

La situació actual no s'entendria sense el viatge de Carod a Perpinyà, pel qual el van treure del Govern i va veure la feblesa d'un polític

Pot ser que a la Catalunya actual li manqui una classe dirigent, no només política, sinó cultural, de la societat civil...?
Hi ha un canvi de generació dels polítics, i diria que això és important. La situació actual no s'entendria sense el viatge de Carod a Perpinyà, pel qual el van treure del Govern i va veure la feblesa d'un polític. Aleshores, ERC es va adonar que el que havia de fer era aferrar-se al càrrec, passi el que passi. Espero que tot això sigui una mena de ventada provisional.
Durant molt de temps, Catalunya va fer una política partint del què érem i del què volíem ser. Ara hi ha una realitat diferent, ja no podem parlar que sota el franquisme no ens deixaven fer allò... Ara, tot depèn de les coses que vol la gent. Ara hi ha unes tendències diferents, fins i tot unes ideologies molt més reduïdes.

 

Què volen, catalanitzar Catalunya o guanyar diners amb TV3? La televisió no és només un mitjà de comunicació, també és d'educació. Crec que s'ha cedit massa

Al llibre Servir Catalunya, Antoni Vives diu que vostè és "un home amb un pla". S'ha acomplert, aquest pla per al conjunt dels Països Catalans?
Mai es compleixen els plans. Ho pot fer un dictador, però en democràcia t'has de posar d'acord amb els altres. Jo tenia unes idees, el que passa és que a Cultura vam tenir la gran sort que hi havia un gran vuit. Estava tot per fer. Si tens un pla, sempre és millor partir de zero, perquè no hi ha interessos creats.
La batalla de la llengua era i encara és molt important. Per exemple, durant l'època en què la televisió va dependre de Cultura, que van ser els primers mesos, la publicitat no podia sortir en castellà. I ara? Si resulta que fem un país, que intentem que sigui normal, i si fem servir la televisió per introduir la llengua, és bàsic que tot sigui en català. Per acabar no sent nacionalistes, valia la pena haver fet tot això? Què volen, catalanitzar Catalunya o guanyar diners amb TV3? La televisió no és només un mitjà de comunicació, també és d'educació. Crec que s'ha cedit massa. Diuen: "Hem de ser normals". Si hem d'acabar sent 'normals', acabarem tots parlant en castellà, ja serem molt normals! Per què s'ha de fer en castellà la publicitat més tonta d'un suc de poma qualsevol? S'ha de fer en català, a la televisió catalana. Vénen estrangers, no tenim instruments per ensenyar-los el català... Llavors, no ens queixem, si som els primers a amagar la llengua!
I això, pots dir que és perquè s'han fet unes majories no catalanistes. Però, en el Tripartit, no hi ha a dins Esquerra? Esquerra no s'hi fica. No volen fer res que els pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit. Això no pot ser.
Quin exemple donarem als valencians i als mallorquins? Si aquí ja comencem a fer la tercera hora de castellà, com els podem demanar que reforcin la catalanitat de l'ensenyament? Perquè no els puguin treure del seu lloc, els d'Esquerra Republicana no obren la boca. El més important d'ERC no és que seguin a la cadira, és que actuïn.

Comparteix l'anàlisi de Jordi Pujol respecte el debat estatutari, en què afirma que Catalunya "s'ha mirat al mirall i no s'ha agradat"?
A mi em sembla que hi ha un canvi generacional en la política i ara hi ha una certa ambició de molta gent d'arribar a fer política, que era el seu somni, i ara que poden, no volen deixar perdre l'oportunitat. Això fa que sigui més important ser-hi que no pas que es facin les coses. És nefast, quan els polítics estan massa pendents de que no els treguin.

 

Segurament, CiU ha menystingut ERC, però aquest període dels tripartits crec que ha estat negatiu. Han sigut pactes contra natura

Veig que es mostra molt crític amb el paper d'ERC al Govern.
No. És que és llàstima. No és en contra d'Esquerra Republicana, és que no ha sabut, pel que sigui, trobar el seu paper. Segurament, Convergència ha menystingut ERC, però aquest període dels tripartits crec que ha estat negatiu. Han sigut pactes contra natura. Ningú s'hagués imaginat mai que Carod i Montilla serien del mateix Govern. No és bo, perquè estan primant les aspiracions personals i les estratègies de partit, l'agafem-nos a les cadires i, quan sapiguem que no ens en trauran mai més... Per exemple, no he vist cap diputat d'Esquerra que vagi en contra de la tercera hora de castellà.

 

El normal seria que Esquerra i Convergència haguessin governat

I quin paper hi juga Convergència?
A Artur Mas li falta mà esquerra: allò d'anar al notari, el DVD... són accions fàcilment desmuntables. Ha fet més mal que bé, ha crispat.. El normal seria que Esquerra i Convergència haguessin governat. Entre Imma Mayol i Agustí Barrera, no hi ha una distància infinita? Això són les perversions, entre cometes, del sistema polític que tenim aquí. Tot es fa als despatxos, i no pot ser.

Se'l coneix com un 'forjador de patriotes'. De quines persones i grups se sent vostè més satisfet en aquests moments i en qui confia?
No em sento forjador de ningú, perquè no sóc pedagog. Sóc organitzador. M'he dedicat a tirar coses endavant, com una enciclopèdia.

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Un nou cas de corrupció plana sobre el govern de Matas
• Sabrina i Angela Cavagna
• La Diada Nacional de Catalunya
• Maradona: Messi és massa individualista
• Intent desesperat de Matas i Ramírez per aturar el rum-rum de la cocaïna i de sexe amb Mapau Janer
• S'ha mort Joan Segarra, jugador mític del Barça dels anys cinquanta
• Torna "El coche fantástico" ... pilotat pel "político fantàstico"
• La guerra de la piscina: Banesto es nega a admetre el pagament de la multa amb monedes
• Joan Lladonet: Insubmissió fiscal
• Així funcionava la màquina d'extorsió del govern Matas: o pagues comissions o no no tens feina!
• El fatxa foraster Ramírez deixa tirat al peu dels cavalls el seu company de malifetes, Matas
• Sabrina Salerno
• L' Ajuntament de Barcelona deixa tirats als ciutadans que tornaven del concert de Bruce Springsteen
• Els 12 manaments del bon progre
• "A Bassas li han dit passi-ho bé" Espinàs acusa Catalunya Ràdio de "programicidi"
• Els veïns de Barcelona denuncien la "passivitat policial” durant la celebració de l’Eurocopa
• Colom prepara la formació d'una nova Crida com a resposta a l'espanyolisme
• Salvador Cardús, sociòleg i periodista, s'ha posicionat a favor de Joan Carretero
• Entrevista de Joan Carretero a El Temps
• Un estudi de la UOC assegura que una majoria de catalans votaria a favor de la independència
• Ramon Tremosa creu que la diagnosi de Carretero és la més encertada
• Les Terres de l'Ebre mostren al carrer el rebuig al transvasament amb una multitudinària manifestació a Amposta
• Manel Mas , del PSC , un altre espanyolista carregat d'autoodi que vol manipular els mitjans de comunicació
• La Feria de Abril del PSC
• Maxi Lòpez es casa
• Profund malestar a les Terres de l'Ebre pel transvasament de l'Ebre a Barcelona
• Més sobre el barrut Baltasar... Baltasar replica als dirigents d'ICV de Terres de l'Ebre que "tenen les portes obertes" per anar-se'
• Francesc Baltasar, biografia no autoritzada
• Les ministres descartades...
• CORRENT CRÍTIC A CDC: "Convergència ha d'optar per la independència"
• Francesc Baltasar, un penques al que caldria expulsar de la política catalana
• En Carod marxa per la porta del darrera
• Mor l’historiador, editor, advocat i polític Josep Benet
• El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"
• Ramon Tremosa: "ERC se'n va als 7-8 diputats si dóna suport a Montilla"
• Marta Bosch, la presentadora més eròtica
• El govern francès vol que la UE estudiï un boicot a la cerimònia dels Jocs de Pequín
• Marta Ferrussola té raó, a mi també em molesta tenir un president com Montilla
• Cau un altre putero del PP balear que es pagava les seves festes amb els diners dels ciutadans
• RAMON TRERMOSA: Més PSC = menys tripartit
• ERC, partit independentista o crossa nacionalista?
• Daniel Solano: Crónica d'una patacada anunciada
• Salvador Cardús: " Paràbola del mal servent"
• Les legions romanes deixen el Reial Madrid amb el cul enlaire
• Agustí Colomines: On és ERC al Senat?
• Agustí Soler (partit republicà català): a què esperem?
• Titot no votarà ERC pel seu "poltronisme i covardia"
• ELS NACIONALISTES BALEARS FAN BÉ LA SEVA FEINA, ELS DEL PAÍS VALENCIÀ I ELS DEL PRINCIPAT NO.
• El Partit Republicà Català es presenta amb la intenció de proclamar la independència
• La CUP demana que no es voti cap dels partits que es presenten al nou de març
• Salvador Cardús: "Llops amb pell de xai"
• Homenatge a Jaume I en motiu dels 800 anys del seu naixement
• El senyor Ferran, que fa l'Espanya gran
• Ferran Saez: La falsa hegemonia del PSC
• El tirà Jan Laporta ordena l'acomiadament del periodista Miguel Rico
• Daniel Solano: Té sentit votar en unes eleccions espanyoles?
• Ricard Huguet: Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨
• Marta Bosch em desperta els ànims
• Eliseu Climent reclama a Clos que assumeixi la seva responsabilitat en el cas del repetidor de la Carresqueta
• Vicent Partal: Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?
• El prodigiós senyor Duran
• Els problemes de Catalunya
• El botifler Buenafuente intenta fer-li un massatge a ZP però al final tots dos queden en evidència
• Rut Carandell: la inutilitat del govern Montilla
• SALA MARTIN: JO MAI VOTARIA ELS SOCIALISTES
• Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE
• Carod admet que els del PSC "em són simpàtics"
• CiU,ERC i ICV s'uneixen al Parlament per demanar la dimissió de la ministra Alvarez
• LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE 20 D’OCTUBRE
• Laporta i un exempleat es barallen al mig del carrer
• El 43% d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich
• Iniciativa s'equivoca en un estudi i s'enfronta al RACC i al Col·legi d'Enginyers
• Corrupturbanisme
• Vicent Partal : Senyors de CiU i ERC, "ja n'hi ha prou"
• El farsant Duran i Lleida fuig a Xile per amagar-se dels xiulets
• Cuminal assegura que cal "desbancar" aquells que "tant se'ls en fot" la sobirania de Catalunya
• Victor Alexandre: La necessària entesa entre CiU i ERC
• 'Els segadors' a Wembley
• TVC amaga el nostre himne
• Cop de falç a l'himne
• Joan Carretero creu que apareixerà un nou partit si Esquerra no canvia
• Maxi Lòpez se'n va del Barça
• Els Segadors sonarà a Wembley davant d'Isabel II
• Xirinachs
• Casaus: Un barcelonista de tota la vida
• Dol al barcelonisme per la mort de Nicolau Casaus
• RENFE torna a petar un dia després de que la ministra visités les colònies
• Una petició a CiU i ERC
• El clan Janer Manila desesperat toca a les portes del nou Govern
• Enderroquen el toro d'Osborne del Bruc una setmana després de la seva col·locació
• La visita de Zapatero a Catalunya ha sigut un dels espectacles més ridículs dels últims anys
• Després de trair Catalunya i Balears, ZP ara traeix Navarra per afavorir el PP
• Alejandro Echevarría va facturar a Mútua Universal
• El nou viratge del Bloc Nacionalista Valencià
• Entre el 2003 i el 2006 el patrimoni d'Eduard Planells va augmentar espectacularment
• La fiscalia investiga la mútua del sogre de Laporta
• Ricard Huguet: Catalunya, última colònia d’Espanya
• Iñaki Anasagasti: "Els borbons són una família impresentable"
• L’estrategia d’ERC de mantenir-se al govern tripartit és nefasta
• Segresten "El jueves"
• Carretero propugna el relleu de Carod i Puigcercós
• Esquerra barra el pas a un congrés extraordinari
• Cardús: "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans"
• DanielSolano: Carod i Duran
• Bertran qüestiona la política "gradualista" de Carod
• Carod-Rovira acabarà com Joan Gaspart
• Reagrupament.cat es constitueix com a corrent d'Esquerra
• Na Janereta plega però continua intentant prendre'ns el pél
• Mapau Janer resisteix, de moment, les pressions del PP i no dimiteix mentre augmenten els rumors
• Crisi total al PP balear per la pèrdua de les institucions
• PSPV: hem tocat fons, però seguim excavant
• Quan trigarà Duran i Lleida en anar-se'n al PP?
• Cardús afirma que l'estratègia de fons de l'adversari és que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural
• Daniel Solano: Abstenció i topada d'ERC i ICV
• Matas, com les rates, és el primer que abandona el vaixell del PP que s'enfonsa
• El PP pressiona Mapau Janer perquè abandoni l'escó
• Matas fuig
• Repressió policial als independentistes d'Elx
• Salvador Cardús: La sordesa del PSC
• Salvador Cardús: CiU, quequeja
• 300 anys de la crema de Xàtiva
• El pacte per Palma tancat
• Daniel Solano: Ningú és indispensable
• El paperot d'ERC i ICV a Girona
• Francesc-Marc Alvaro: El montillisme (només la punteta)
• Rut Carandell: La no-decisió: la tercera hora d’espanyol
• Ball de bastons dins el PP balear per culpa de la derrota
• Salvador Cardús: l'Esquerra bòrnia
• Comunicat del grup promotor de Reagrupament.Cat
• Francesc-Marc Álvaro: ERC, gràcies pel monòleg
• Les JERC demanen un canvi de rumb per combatre l’abstenció independentista
• Col·lectiu Prisma: Senyors dirigents d'ERC, heu malbaratat el somni
• Albert Pereira: De l’avís de l’1-N a la trompada del 27-M
• Rut Carandell: ERC, la direcció equivocada
• Anàlisi dels resultats electorals al Principat
• El president d'ERC a Vic critica durament a la direcció del partit
• Vicent Partal: Hi ha moviment a ERC
• Adéu Matas, adéu Janereta, FOTEU-vos!!!
• Amb la CUP, el Compromís pel País Valencià i el Bloc per Mallorca
• Max Cahner: "ERC no vol fer res que li pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit"
• "Hi ha interessos ocults i inconfessables en el traçat del TGV per Barcelona"
• Joan B. Culla es queixa que els polítics ens tracten d'estúpids
• Xavier Roig: "el bon periodisme és cosa del passat"
• Salvador Cardús: “Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma”
• La plataforma antiautopistes d'Eivissa denunciarà el grup d'Abel Matutes
• David Bajona: la policia adulta al país preadolescent
• Marçal Sintes: El govern i les arques d’ERC
• Francesc-Marc Álvaro: l'infame manifest contra els mossos
• Titot: No puc comprendre certes tàctiques d’ERC"
• Jordi Cabré: cal sobiranitzar ERC
• Matas expropia una finca a Matutes per un preu 15 vegades superior al real
• El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope
• Guerra bruta del PP contra l'oposició
• Francesc-Marc Álvaro: "La concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos"
• JosepMª Pascual: no cal que ERC tingui el 75% de representació per liderar un procés d'independència.
• Continua el linxament mediàtic contra els mossos
• Vicent Partal: Votar, també, contra les enquestes
• El Bloc fa una crida als abstencionistes per evitar un nou govern 'corrupte' del PP
• L'augment espectacular del patrimoni de Matas: un fet habitual dins el PP
• Una enquesta de la Universitat de València dóna moral al PSPV-Compromís
• Dues enquestes situen el PP valencià i balear fora de la majoria absoluta
• El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”
• Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies
• Victor Alexandre: Cal rellevar el PSC a l'Ajuntament de Barcelona
• ERC: s'acosten les eleccions i tornen les mentides
• Clos ara rectifica i anuncia mesures per legalitzar TV3 al País valencià
• Agustí Soler: "ERC ha col·locat una persona a la Generalitat que no creu en els drets històrics de Catalunya"
• El PP torna a amenaçar de tancar TV3 i de multar Acció Cultural amb 300.000 euros
• Més sobre el nou ESTAFATut
• Salvador Cardus: els polítics catalans
• La botiflera i traïdora Mapau Janer s'ha situat en terra de ningú i rep de totes bandes
• Acció Cultural celebra la victòria de la llibertat d'expressió avui a la Carrasqueta
• Els canvis de camisa de na Janereta
• La llarga mà del PSC rere la Feria de Abril de Barcelona
• Mentre la traïdora Janereta s'apunta al PP l'ex del Barça Gabri s'apunta a l'independentisme
• El 50% dels catalans vol que Catalunya sigui un Estat
• Convocada una concentració al repetidor del Montdúver, si es manté el tancament de TV3
• Miquel Calzada i Joel Joan titllen de xenòfob i manipulador el reportatge de Telemadrid
• Objectiu: evitar les errades del cas balear en el probable acord TV3-Canal 9