SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Carretero propugna el relleu de Carod i Puigcercós

pesolbullit | 09 Juliol, 2007 04:45

www.e-noticies.com

Carretero, al consell nacional d'ERC celebrat a Tarragona

El líder de Regrupament.cat, Joan Carretero, considera que tant Josep-Lluís Carod-Rovira com Joan Pugicercós no han de continuar al capdavant d'Esquerra després del proper congrés del partit, segons afirma en una entrevista a El Periódico. Carretero considera que "han cobert una etapa d'èxits però des del 2003 acumulen fracassos i han de deixar pas a d'altres. A més, les bicefàlies són transitòries fins que un liquida l'altre". "Carod i Puigcercós -insisteix- són dues cares de la mateixa moneda des que Àngel Colom va rellevar Joan Hortalà. En ideologia i estratègia, fins avui no han manifestat diferències i han pres decisions per unanimitat". L'exconseller també afirma, després de les declaracions de Carod a favor del sí a l'Estatut, que "si encara creu que s'havia de votar sí, ha de dimitir de president d'ERC perquè no representa la majoria. És ultraminoritari·.

Esquerra barra el pas a un congrés extraordinari

pesolbullit | 09 Juliol, 2007 04:43

www.e-noticies.com

Puigcercós, durant el consell

El consell nacional d'Esquerra celebrat a Tarragona ha aprovat una resolució de la direcció que descarta la celebració d'un congrés extraordinari a la tardor com demanaven els dos sectors crítics, Reagrupament i Esquerra Independentista. La resolució de l'executiva ha estat aprovada per una àmplia majoria de 93 vots a favor, 11 en contra i 9 en blanc.

La portaveu d'Esquerra, Marina Llansana, ha destacat en la roda de premsa posterior que "la direcció nacional opta per a mantenir el calendari previst" i que el congrés se celebrarà "un cop acabat el cicle electoral". "L'expectativa generada durant molts mesos ha estat molt poc recolzada", ha afegit. Llansana ha insistit que el suport rebut pels crítics ha estat "anècdotic" i que només han aconseguit una "xifra ínfima".

Cardús: "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans"

pesolbullit | 09 Juliol, 2007 04:35

06/07/2007 · Barcelona
El sociòleg Salvador Cardús està d'acord amb l'article de Raimon Obiols que "augura llarga vida al catalanisme", quan últimament "sovintegen les anàlisis que pràcticament donen per mort el catalanisme". Afirma, en un article a l'Avui, que "els enterradors surten de tots els racons". Uns "perquè el volen matar i confonen desig amb realitat". I uns altres, els "enterradors benintencionats que viuen amb gran desesperació la impotència del catalanisme per aconseguir allò que és la normalitat política d'altres països amb Estat propi".

Llegeix més

Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF

www.tribuna.cat.-

El sociòleg Salvador Cardús està d'acord amb l'article de Raimon Obiols que "augura llarga vida al catalanisme", quan últimament "sovintegen les anàlisis que pràcticament donen per mort el catalanisme". Afirma, en un article a l'Avui, que "els enterradors surten de tots els racons". Uns "perquè el volen matar i confonen desig amb realitat". I uns altres, els "enterradors benintencionats que viuen amb gran desesperació la impotència del catalanisme per aconseguir allò que és la normalitat política d'altres països amb Estat propi".

Tanmateix, "aquesta precarietat, l'aprendre a nedar contracorrent, l'amenaça sobre el futur de la cultura i la llengua, en general, les hem convertit de manera paradoxal en la nostra força".

Salvador Cardús exposa dues idees. En primer lloc, afirma que "els qui anuncien la desaparició del catalanisme parlen més de la crisi de la seva expressió partidista que no pas de la seva vitalitat social". Així, constata "que els partits catalanistes -nacionalistes o independentistes-, i fins i tot el catalanisme marginal de certs partits com aquell al qual pertany el mateix Obiols, estan en crisi és d'una evidència indiscutible". Però "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans".

En segon lloc, afirma que "una part del dramatisme del catalanisme actual té a veure amb el fet d'haver canviat el lloc on posem el termòmetre a l'hora de mesurar-nos la temperatura". Així, "fins fa una dècada, el catalanisme s'havia recolzat en la cultura dita d'elit. En aquest terreny, ser pocs no era cap anomalia, i en canvi la producció era prou bona per mantenir la moral alta. Però quan hem posat la mirada en la cultura popular i de massa, no només hem constatat que érem pocs, sinó que sovint érem dolents". Ara bé, "un canvi de perspectiva en l'anàlisi no indica pas un retrocés respecte de la situació anterior".

Salvador Cardús conclou afirmant que hi ha raons per preocupar-se pel futur del catalanisme, "sobretot perquè el catalanisme és viu, perquè cada dia es posa desafiaments més grans, i sobretot perquè no es resigna a la mediocritat a la qual se'l sol convidar a canvi d'una vida plàcida. I és que viurem, precisament, mentre no ens conformem a sobreviure, que és la nostra més gran feblesa: l'anar tirant."

DanielSolano: Carod i Duran

pesolbullit | 05 Juliol, 2007 03:33

http://www.poliblocs.cat

El nerviosisme s'estén. A ERC el trobem en un Carod alterat que fa unes declaracions absurdes, donat que ja comença a entendre que li preparen el relleu, i acusa els seus militants d'haver enfonsat ERC per obligar-lo a votar No a un Estatut que tothom ja considera del tot estrafet. A CiU, en canvi, el nerviosisme el trobem en una CDC crispada amb l'inefable Duran, que com un nen petit, segueix demanant un ministeri per poder jubilar-se amb un sou de la seva categoria. Tots dos casos, el de Duran i el de Carod, responen a líders carismàtics que han fet molt pel seu partit però que ara no estan disposats a acabar la seva carrera política sense un bon "aguinaldo".

Hom es podria demanar amb quina finalitat última aquests senyors es van dedicar a la política. Es evident que no ho van fer pel be del país, perquè amb l'assumpte de l'Estatut, malgrat tenir el suport del Parlament, van fer un paper ben galdós. Pensaven més en el partit que en el país. Per tant, podríem considerar que treballen pel be del seus respectius partits. Però ara resulta que els arriba el moment de pensar més en el partit que en ells mateixos i... ai las! S'aferren a la poltrona com paparres!. Conclusió: es van dedicar a la política per a honra i prestigi de la seva persona.

Arribats a aquest punt, la reflexió és obligada: Amb aquests senyors al capdavant de les dues formacions nacionalistes catalanes volem arribar a la independència? Quin despropòsit. Esperem que les coses canviïn ben aviat. Es evident que Duran fa nosa a CiU. De fet fa nosa fins i tot a Unió. Els joves d'Unió, perplexos, ho van entendre quan el seu líder els van picar les mans per cridar proclames independentistes i portar estelades. Ara es veu que el senyor Duran surt de l'armari i, a més de confesar-se unionista, també reconeix que fa fàstics al concert econòmic. Llavors a qui ens hem de creure? A en Mas o a en Duran? Ja ho varem dir fa molt de temps: CiU pateix una esquizofrènia de la mida d'un castell. Encara no ha tingut els pabrots per definir-se en una qüestió tan essencial com la identitària. Es CiU unionista o independentista?

I si és unionista... perquè omplen els seus mitings d'estel·lades? Perquè s'autoanomenen "nacionalistes"? Perquè no es conformen en nomenar-se "federalistes" o "confederalistes"? L'ambiguitat de Pujol va servir-li per perpetuar-se al poder durant uns anys... els anys que duren els enganys. Però la indefinició, avui en dia, ja no porta enlloc. La gent vol les coses clares perquè noten que el país ho necessita. Un partit indefinit com CiU no serveix de res al sobiranisme, perquè viu congelat. No pot fer res, perquè si tira cap a una banda, molesta els unionistes, i si tira cap a l'altra, molesta els independentistes. Per aquest motiu no te aliats. Qui vol una parella que no te clares les seves tendències?

Carod, almenys, és independentista... però de pluja tan fina que ni tan sols mulla. Es l'altra cara de la moneda. Ell vol menjar de tots els plats. Vol un canvi de paradigma però sense fer soroll, xuclant el que es pugui de l'status quo. Això és com voler posar un negoci propi mentre es treballa per a un altre. Es a dir, simplement és una mala estratègia. De fet, no és que les altres alternatives siguin per tirar coets. Carretero és el que ho té més clar, però em preocupa que no es comprometi públicament a desfer d'una vegada per totes el tripartit de les engrunes. No n'hi ha prou amb treure pit i marcar paquet en un govern compartit. Un partit independentista no pot pactar res amb els unionistes, per més que siguin d'esquerres com ells, donat que defensen dos paradigmes completament diferents. I menys quan acaben de tancar la porta definitiva al federalisme. Ja no te sentit. D'una banda, no serveix per transformar Espanya. De l'altra, a Catalunya no podran fer polítiques socials perquè els nostres diners els segueixen recollint i administrant injustament a Madrid. Només amb plena sobirania es poden fer polítiques socials.

Bertran qüestiona la política "gradualista" de Carod

pesolbullit | 05 Juliol, 2007 03:22

www.e-noticies.com

Bertran parlant amb carretero, durant l'acte de Reagrupament

El diputat d'ERC al Parlament, Uriel Bertran, fa referència a l'afirmació de Josep-Lluís Carod-Rovira i els diferents portaveus d'ERC que consideraven que Esquerra és un partit "amb una estratègia gradualista" i que ha d'avançar "d'etapa en etapa" fins a la sobirania". Sobre aquesta qüestió manifesta que "tenen raó", tot i que "el problema és que no la practiquen". En un article a El Periódico, assenyala que "la crisi de credibilitat que avui pateix Esquerra ve derivada d'un abús de la retòrica que desapareix de seguida en la pràctica real del partit. Per aquesta raó, cada dia hi ha més persones que creuen que som un partit igual que els altres, i igual que als altres, deixen de votar-nos".

Per això, "cal ser intel.lectualment honestos", insisteix el diputat. "En aquests moments, Esquerra no té cap estratègia consistent, ni practica cap gradualisme" perquè "l'última estratègia, la del Congrés de Lleida de 2004, que ens animava a federalitzar Espanya, ha passat a millor vida després dels set recursos d'inconstitucionalitat sobre l'Estatut retallat".

D'altra banda, Bertran denuncia que "el gradualisme rampant del qual presumim, deu ser el dels crancs, perquè l'actual pacte de govern d'Entesa, de novembre de 2006, és manifestament pitjor que el del Tinell de 2003, que reclamava el concert econòmic i exigia les competències en matèria d'immigració".

L'impulsor del moviment Esquerra Independentista està a favor de "concretar i aplicar" les etapes cap a la sobirania perquè "l'aposta sobiranista sigui creïble --i que no sembli només una excusa per a seguir acomodats al poder-- i aglutini una majoria de catalans que es declaren a favor de ser Estat, cal que es vinculi a la política de pactes del futur. ¿Quin és, doncs, aquest procés gradualista i per etapes que volem?"

Per últim, creu que a les eleccions del 2010, "Esquerra ha de condicionar la formació del govern de Catalunya a l'inici d'un procés a mig termini cap a l'exercici del dret de decidir. En la legislatura 2010-2014 s'hauria de redactar i aprovar al Parlament de Catalunya una llei de referèndums, que explicités la forma per a realitzar consultes populars".

Carod-Rovira acabarà com Joan Gaspart

pesolbullit | 03 Juliol, 2007 02:13

Aquesta nit el senyor Carod ha fet unes declaracions realment delirants a Loacalia televisió en que ha despotricat de Joan Carretero, d'Uriel Bertran i fins i tot de les JERC. El senyor Carod ja fa temps que patina, molta gent li ha dit que s'equivoca, que no va per bon camí, però no es deixa aconsellar per ningú, jo personalment puc dir que l'any passat li vaig enviar un parell de mails explicant-li que el pacte amb els socialistes no ens duia enlloc i demanant-li que escoltés a la molta gent que li demanava un canvi d'estratègia, però ni punyetero cas. El problema del senyor Carod és la seva arrogància , una arrogància que li impedeix reconéixer que a vegades s'equivoca i que li impedeix ara mateix canviar d'estratègia. Fa un any molta gent s'acostava al senyor Carod i li demanava un canvi d'actitut, ara ja ningu se li acosta, no val la pena. Molts pensàvem que Carod era prou intel·ligent per acceptar els nostres consells de bona fe, però malauradament va massa sobrat, tant que no pot perdre ni un minut escoltant al poble ras, ell té coses massa importants a fer. Les conseqüències de tot això són que molta gent que fa mesos s'acostava al Carod ara el que li demana és que plegui, és l´única solució. En Carod s'ha acabat convertint en una nosa pel partit i ja ningú compta amb ell, d'aquí la seva desesperació, En Carretero és un personatge incòmode, que molesta, però el que posa més nerviós al senyor Carod és que sap que En Puigcercós controla una part important de l'aparell del partit i que a la primera que pugui el farà saltar. És curiós que ara Carod critiqui a les JERC quan l'any 1996 va ser en gran part gràcies a les JERC que ell va poder carregar-se a l'Àngel Colom.

En Carod està sol i desorientat, acabarà caient, és només qüestió de temps, ell sol s'ha cavat la seva pròpia tomba política i li passarà igual que a Joan Gaspart, que es va enrrocar, no volia escoltar a ningú i va arribar un moment en que la gent va arribar a la conclusió que la única possibilitat de que hi hagués un canvi i se solucionessin determinats problemes era que ell s'apartés del mig.

Reagrupament.cat es constitueix com a corrent d'Esquerra

pesolbullit | 01 Juliol, 2007 04:31

http://www.vilaweb.cat

Joan Carretero reclama un canvi de rumb del partit per recuperar l'indepdendentisme com a prioritat.

Reagrupament.cat s'ha constituït avui com a corrent crítica d'Esquerra Republicana en un acte a l'Auditori de Barcelona en què l'ex-conseller de Governació Joan Carretero ha fet un discurs on ha reclamat que Esquerra havia de tornar a posar la independència per davant de tot. L'acte, davant d'un mig miler de persones que omplia a vessar la segona sala de l'Auditori, ha estat molt carregat de simbolisme i ha recuperat l'anterior logotip del partit, el que incloïa les sigles ERC.

Al discurs, Joan Carretero ha criticat la deriva d'ERC des que es va decidir formar el govern tripartit i donar suport al PSOE al Congrés espanyol, ha dit que s'havia abandonat l'independentisme i les reivindicacions de sobirania amb l'excusa d'una gestió eficaç, però que, de fet, l'independentisme i la bona gestió no eren excloents. Per això ha rebutjat termes com patriotisme social i ha dit que Esquerra havia d'assumir l'independentisme sense complexos i ha defensat que Reagrupament.cat seria l'eina per rellançar el partit.

Separar els càrrecs del partit dels del govern

Per això ha reclamat el relleu de la cúpula d'Esquerra i ha proposat una sèrie de mesures que el partit hauria d'assumir a partir del pròxim congrés nacional. D'entre aquestes mesures, destaca la demanda de separar els càrrecs de la direcció del partit dels qui tinguin responsabilitats de govern, per tal de garantir que actuïn amb llibertat. També, ha demanat que la direcció només es pugui allargar dues legislatures de quatre anys, que els treballadors del partit no puguin assumir cap càrrec dins els seus òrgans, que hi hagi com a mínim una assemblea l'any amb tota la militància i que es mantingui l'estructura assemblària del partit. A més, ha reclamat que, mentre Catalunya no fos independent, l'eix nacional passés clarament al davant de l'eix esquerra-dreta. Totes aquestes mesures eren escrites al 'Manifest de l'Auditori', un document que s'ha repartit entre els assistents a l'acte.

Aplaudiments per Heribert Barrera

L'acte, molt emotiu, ha començat amb les notes de 'Venim del nord, venim del sud', de Lluís Llach, i ha comptat amb la presència del secretari general del conseller de la vicepresidència, Rafael Niubò; d'Uriel Bertran i Hèctor López Bofill, dirigents del sector Esquerra Independentista; del president del consell nacional d'Esquerra, Carmel Mòdol; i de l'ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera, qui ha rebut una llarga ovació quan des de la tarima s'ha dit que hi assistia.

El paper d'internet

A més de Joan Carretero, també hi han parlat Ruth Carandell, una altra de les dirigents de Reagrupament.cat, que ha dit que internet havia permès allò que a la direcció d'Esquerra li costava tant d'impulsar: el debat lliure d'idees i opinions entre els militants d'Esquerra. A més, ha destacat que la pàgina web havia tingut setanta mil visites i ha defensat l'anterior logotip d'Esquerra com a element simbòlic, el que s'ha recuperat a l'acte d'avui. A més, ha dit als militants que si ho volien es podien apuntar a les comissions que haurien d'acabar de definir Reagrupament.cat: una per redactar un reglament intern, una altra que assumia tasques d'organització, i una més que havia de preparar la ponència estratègica. Després de Ruth Carandell, just abans que parlés Joan Carretero, diversos membres de Reagrupament.cat han llegit missatges de suport de militants d'Esquerra.

Reagrupament.cat va sorgir el passat mes de febrer i des d'aleshores s'hi han adherit 736 militants d'ERC. En la declaració fundacional, el moviment es posiciona clarament a favor de la llibertat nacional dels Països Catalans, reclama una estratègia que condueixi el país vers la independència, demana que l'acció de govern estigui marcada per la bona gestió i l'honestedat política, es posiciona a favor de la tradició assembleària d'Esquerra i lamenta la desorientació actual de la direcció del partit.

Recentment, en una entrevista amb VilaWeb, Joan Carretero deia que l'actual estratègia d'ERC, allunyada del discurs sobiranista, ha motivat la pèrdua de vots registrada en les eleccions al parlament i les municipals. Per això Carretero demana a la direcció del partit que assumeixi responsabilitats.

La constitució de Reagrupament.cat com a corrent crític d'ERC conviu amb l'aparició d'un altre moviment que discrepa de la direcció de Carod i Puigcercós, Esquerra Independentista.

Na Janereta plega però continua intentant prendre'ns el pél

pesolbullit | 01 Juliol, 2007 04:18

www.tribuna.cat

28/06/2007 · Barcelona
Que a l'hora d'escriure els seus articles a l'Avui la Maria de la Pau Janer pensi que convenç els lectors és acceptable. Sempre hi ha gent per a tot i l'escriptora mallorquina segur que deu tenir seguidors a qui endossar uns relats que tal vegada constitueixen les línies més supèrflues i amb menys consistència de tota la secció de Diàleg. Ara bé, el que és inadmissible, per manca de tot sentit, és que traslladi aquest estil al terreny polític, com fa a l'article d'aquest dimecres al seu espai de sempre.

Sota el títol, força pretensiós, d'"El comunicat" -quantes vegades s'han vist comunicats emesos per persones individuals i, a més, singularitzant-lo com si tothom l'esperés?-, l'escriptora mallorquina hi justifica la seva decisió de no prendre possessió de l'acta de diputada que li correspon per la llista del PP al Parlament Balear.

D'entrada, explica què la va moure a formar part del projecte dels populars a les Illes. Ni més ni menys que la "il.lusió" envers un projecte polític, el de Jaume Matas, que qualifica alegrement com de "moderat, centrat i -per si fos poca la conya- que em permetia treballar per la meva llengua, la meva cultura i la meva terra". Una afirmació que només admet tres lectures possibles: o la llengua, la cultura i la terra a què es refereix Janer és una altra que la catalana, o la mateixa Janer és fins i tot molt més ingènua del que sembla o, senzillament, ens vol prendre el pèl, com si en política fos possible també escriure coses a la babalà.

L'escriptora afegeix que "no vaig enganyar Jaume Matas, que sabia perfectament amb qui comptava i a quins ideals i conviccions responia Maria de la Pau Janer", com si el catalanisme pel que es veu que tant es defineix pogués fer trontollar el projecte popular. Es deu referir a la gran acció d'afirmació nacional que al seu dia va fer apareixent en un míting d'Artur Mas...

Diu Janer que la decisió d'incoporar-se a les llistes del PP "va motivar rebuig en alguns sectors" i que ha hagut d'aguantar "pressions, sovint descarnades" per això. Ara bé, s'agrairia també que la Premi Planeta parlés clar i es deixés de justificacions inverosímils. Diu que és l'adscripció a un projecte personal el que l'ha fet plegar junt amb Matas, però de debò estaríem llegint un comunicat com aquest si el PP fos qui governés ara a les Illes, encara que fos sense l'home del Rasputin?

Mapau Janer resisteix, de moment, les pressions del PP i no dimiteix mentre augmenten els rumors

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:59

www.lobbyperlaindependencia.org

A remolc de la dimissió sobtada de Matas l'afer Mapau Janer ha donat una volta inesperada. Na Janereta va dir des d'un principi que anava a les llistes del PP com a independent per una qüestió personal amb en Matas. Després de la debacle electoral, el cap del clan Janer va dir que na Mapau aguantaria mentre aguantàs en Matas. Ara que en Matas ha tocat el dos per la porta falsa, el clan Janer se sent maltractat pel PP i s'ha rebotat contra les pressions del PP. Segons ha pogut saber el Lobby, dins el clan Janer Manila no decarten utilitzar l'escó de Mapau per desmarcar-se del PP, per fer-se valor davant el PSOE i emprar-lo com a moneda de canvi perquè el vell Janer continuï a l'IEB i Mapau a IB3.

Això per una banda perquè per l'altra la rumorologia i l'especulació més sarcàstica i contradictòria s'ha desfermat entorn de l'escó núm. 8 del PP que conserva Mapau Janer. Així, mentre hi ha qui diu que el clan Janer emprarà l'escò de na Mapau per venjar-se del PP, per negociar amb el PSOE i per intentar reconciliar-se amb Catalunya i el catalanisme; d'altres afirmen que tant en Matas com Mapau estan enrotllats des de fa mesos, que en aquests moments estan en procés de separació de les seves parelles respectives (la princesa Maite Orinal i el psiquiatra Corbella) i que van camí de protagonitzar tots dos plegats una sonada escapada cap als Estats Units. Com veis, l'olla de la rumorologia bull a les totes!

Crisi total al PP balear per la pèrdua de les institucions

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:57

Autor: Eivissa Confidencial

És innegable que el PP és el partit amb més representació al Parlament, i que va ser la força més votada a totes les illes de l'arxipèlag. A més, crida l'atenció que en tots els casos les llistes populars al Parlament varen treure més sufragis que les dels Consells. Només d'aquesta manera s'explica que 3 dels 4 consells tenguin majories absolutes d'esquerres malgrat els bons resultats del PP en número de diputats. A pesar d'aquestos bons resultats, la política de terra cremada de Jaume Matas li ha costat molt car.
Sense majoria absoluta i sense aliats, els PP queda completament fora de les principals institucions illenques. Els dos únics nuclis de poder rellevants seran els ajuntaments de Calvià (que ja es prepara per posar en nòmina una important quantitat de polítics professionals que s'han quedat sense càrrec) i Inca. Les conseqüències internes per al partit s'han fet esperar menys del que estava previst. Matas abandona el vaixell i el deixa en una profunda crisi. El fins ara president ni tan sols es preocupa de deixar lligada una successió tranquil·la i condemna el PP a lluites de poder que a partir d'ara no faran més que intensificar-se. Pel que sembla, és qüestió de temps que la crisi arribi a Eivissa amb totes les conseqüències.

PSPV: hem tocat fons, però seguim excavant

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:51

www.racocatala.com.-

L'espectacular enfonsament del PSPV-PSOE amb Joan Ignasi Pla al capdavant confirma allò que diu la Llei de Murphy de que les coses sempre poden anar a pitjor, i si no hi van, és senzillament perquè encara no ens n'hem adonat. La topada amb la realitat valenciana del 27 de maig és molt dura i caldrà reflexionar profundament per analitzar-la. D'entrada cal preparar el viatge pel desert dels propers 4 anys, un desert encara més sec i desèrtic que els 4 anteriors, amb Francisco Camps i el PP al capdavant d'una majoria absoluta reforçada de forma espectacular.

Els motius són molts i diversos, però és evident que una de les claus d'aquesta victòria popular, sinó la principal, és Joan Ignasi Pla i el seu PSPV agònic i inoperant. Que al davant del PSPV-PSOE hi havia un personatge mediocre, incompetent i profundament ignorant ja ho sabíem. El que no sabíem era que ho fos fins a l'extrem d'haver aconseguit els pitjors resultats de la història del PSPV, uns resultats que, per oposats, s'assemblen a les primeres eleccions a la Generalitat valenciana l'any 1982, quan Joan Lerma, també del PSPV, va ser elegit president, derrotant el candidat del PP per un marge espectacular semblant al que s'ha donat el 27 de maig d'enguany.

I és que el PSPV s'ha anat enfonsant cada dia una miqueta més des que va decidir renunciar al seu país i deixar de creure fins i tot en les seues pròpies sigles (País Valencià - substituïnt-les per Comunitat Valenciana). A cada renúncia, a cada claudicació enfront la dreta valenciana i el regionalisme "blavero", el descens imparable del PSPV es feia més evident. L'any 1995 un Zaplana exultant guanyava per majoria simple les eleccions a Corts Valencianes, i pactava amb el blaverisme accedir a la presidència de la Generalitat. Precisament aquella legislatura Joan Ignasi Pla accedia, l'any 97, a la secretaria d'organització del PSPV-PSOE. Mentrestant, Zaplana l'any 1999 renovava la presidència, aquest cop amb majoria absoluta.

Una majoria absoluta que el PP no ha deixat anar des d'aleshores, sinó que al contrari, l'ha anat eixamplant, amb el beneplàcit del PSPV, que restava impassible comici rere comici. Posteriorment Joan Ignasi Plaesdevindria el secretari general del PSPV i candidat del partit a la presidència de la Generalitat. L'any 2002 Zaplana va deixar aquesta presidència de la Generalitat per incorporar-se com a ministre a l'executiu espanyol de José María Aznar, com a ministre de Treball. Ni tant sols aquest punt va servir al PSPV per acostar-se mínimament al PP a les Corts Valencianes.

Les següents eleccions, l'any 2003, van donar la presidència també amb majoria absoluta a Francisco Camps, i novament un vergonyant resultat del PSPV, el pitjor -fins ahir- de la seua història. Però com que tot és superable, el candidat més mediocre i menys preparat de la història dels partits valencians dits d'esquerres va collir el diumenge passat el pitjor resultat de la història del PSPV, una fita digna d'estudi i fins a cert punt meritòria. És segur que més avall no es pot caure, tot i que amb el PSPV no se sap mai.

És en aquest punt on EUPV semblava que podria aprofitar l'enfonsament socialista, però també ha fracassat en l'intent. La coalició Compromís pel País Valencià no ha acabat funcionant com s'esperava, i només el Bloc Nacionalista Valencià ha aguantat el "tipus" a nivell municipal, i també a nivell parlamentari, ja que entra a Corts Valencianes amb 2 escons -els que li corresponent dels 7 del Compromís-. Les causes de la manca d'enlairament d'una coalició en teoria il·lusionant, com el Compromís, són diverses, però segurament la que més ha pesat ha estat les excessives diferències ideològiques entre els diversos partits que la composaven. Sobretot entre els dos principals partits de la coalició, EUPV i el Bloc, que no han aconseguit ni de lluny retenir els vots que havien rebut cadascú per separat l'any 2003. Segurament molts votants del Bloc (ideològicament situats al centre-esquerra valencianista) han trobat poc il·lusionant votar una candidata d'EUPV o directament una coalició on hi ha Esquerra Unida, un referent espanyol. Així mateix, molts votants d'EUPV (ideològicament situats a l'esquerra espanyola) probablement també han vist impediments ideològics -o almenys poc il·lusionants- en votar una candidatura que incloïa al Bloc. Per cert que EUPV s'ha enfonsat també a nivell municipal (no com el Bloc).

Sigui com sigui potser el problema del nacionalisme valencià/català més important dels últims temps és no haver trobat fins ara un camí viable per accedir a la Generalitat que no hagués de passar pel PSPV. Potser ara seria el moment de començar a posar les bases i oblidar un partit en descomposició, un partit cadàver polític com és el PSPV, i un ésser mediocre com Joan Ignasi Pla. Un partit que al seu moment va aprovar totes les exigències de la dreta regionalista valencianoespanyola, durant la transició, i va acceptar-ne les imposicions en bandera, nom de llengua i nom del país. D'ençà que encara n'estem pagant la factura, i per molts anys que la pagarem. Tot gràcies al PSPV, l'enfonsament de l'esquerra que va abandonar el seu país.

Potser de tot el que va succeir el passat 27 de maig el més positiu és que el secessionisme lingüístic i cultural encarnat per Unió Valenciana -ja marginal- i Coalició Valenciana -dirigida per l'ultra Sentandreu- han recollit també una espectacular plantofada electoral, que queden a anys llum d'entrar a les Corts, amb menys del 0.5% i del 0.75% dels vots, respectivament. Especialment significatiu és el cas de Coalició Valenciana i el senyor Sentandreu, que recullen el 0.71% dels vots després d'una campanya en la que han dilapidat diversos milions d'euros en publicitat.

En conclusió, el PSPV ha tocat fons, però encara furga per arribar més avall. És el moment d'aprofitar aquest camí de penúries absolutes fins l'any 2011 per bastir un projecte que pugui fer créixer una alternativa catalana/valenciana de debò de debò, i que pugui il·lusionar algú. I si us plau, que no tingui ni el més mínim paregut amb Joan Inútil Pla.

Quan trigarà Duran i Lleida en anar-se'n al PP?

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:25

La notícia de que Duran i Lleida podria estar pensant en trencar amb Convergència Democràtica és esplèndida, Duran és l'exemple del que no ha de ser un bon polític, sense ètica, sense moral, sense escrúpols, obsessionat amb tocar poder, és una persona que ja fa temps que se'n hauria d'haver anat al PP, no aporta ni un sol vot i en resta moltíssims, realment és difícil d'entendre que hi fa realment aquest individu en un partit teòricament nacionalista, nacionalista catala, es clar. Només s'ha presentat un cop a les eleccions com a cap de llista i els resultats han estat horrorosos, pensem que el senyor Mas, tot i treure uns resultats mediocres ha guanyat les dues eleccions a les que s'ha presentat i Trias acaba de fer un resultat força digne, en canvi Duran l'any 2004 quan es va presentar va obtenir uns resultats patètics, amb ell de cap de llista CiU va passar de 15 a 10 diputats i sort en va tenir de que molts electors del PP emprenyats amb el que va passar després del 11-M van decidir que no votarien al PP i com a mal menor van optar per votar-lo a ell. Duran retira't!! veste'n ben lluny!! deixa d'emprenyar o veste'n a un partit nacionalista espanyol perquè no sé que hi pintes al "nacionalisme catala" (si és que es pot titllar a CiU de partit nacionalista català

Cardús afirma que l'estratègia de fons de l'adversari és que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:11

22/06/2007 · Barcelona
"M'agradaria viure en un país amb més pols nacional, capaç de bastir un futur culturalment ric i socialment just". Això afirma el sociòleg Salvador Cardús en un article a l'Avui. En canvi, "el que tenim és un país que cada dia es lleva sotraguejat per una nova provocació nacional a la qual responem estúpidament, malbaratant bona part de les pròpies i cada vegada més escasses energies".

Llegeix més

Imprimeix · Envia a un amic · Crea PDF

22/06/2007 · Barcelona

"M'agradaria viure en un país amb més pols nacional, capaç de bastir un futur culturalment ric i socialment just". Això afirma el sociòleg Salvador Cardús en un article a l'Avui. En canvi, "el que tenim és un país que cada dia es lleva sotraguejat per una nova provocació nacional a la qual responem estúpidament, malbaratant bona part de les pròpies i cada vegada més escasses energies".

Salvador Cardús parla en el seu article sobre "la polèmica per la Fira de Frankfurt de 2007 on la convidada és la cultura catalana". Explica que "hi ha qui ha mirat de transformar aquesta oportunitat -discreta, d'altra banda- per a la projecció de la cultura catalana en una amenaça i una ocasió per a l'erosió internacional dels catalans".

"En el cas de la cultura catalana, no es convidava un Estat amb límits territorials, sinó una realitat d'ordre cultural, fonamentalment vinculada a l'excepcionalitat de l'existència d'una llengua viva, capaç de crear un àmbit de pertinença i identificació de límits difusos". Així, "els convidats per l'Institut Ramon Llull ho són per raons polítiques, en un sentit ampli del terme. L'IRL català, com l'Instituto Cervantes espanyol, el Goethe-Institut alemany o el British Council britànic, són institucions polítiques al servei de la promoció de les seves cultures nacionals, enteses segons les seves particularitats històriques, socials o lingüístiques".

Insisteix en la idea que el "convidat anual" té una fonamentació política, perquè és habitual "que es produeixi aquesta simbiosi entre política i cultura: la política troba en la cultura pròpia un instrument de legitimació -la utilitza per crear adhesió i realitat nacional- i la cultura troba en la política nacional la via més eficaç per aconseguir el seu reconeixement inter-nacional".

Malgrat tot, constata que "l'Institut Ramon Llull ha fet bé la seva feina", i que "hagués fet el que hagués fet l'IRL, hauria estat sotmès a la mateixa pressió política des de fora". I conclou l'article afirmant que "l'estratègia de fons de l'adversari" és "que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural".

Daniel Solano: Abstenció i topada d'ERC i ICV

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:06

www.poliblocs.cat.-

Ha passat el que es veia a venir. L'abstenció ha crescut i amenaça la legitimitat dels resultats. Això és fruit de la sensació de desconfiança en totes les forces polítiques majoritàries. Com ja he dit més d'una vegada, l'actual generació de dirigents de les sis forces parlamentàries és una generació fracassada i cremada. A més, el fet que l'abstenció creixi entre els joves, que són els més preparats a nivell cultural, no és fortuït i sí, en canvi, molt preocupant. Les seves espectatives de vida, d'habitatge, d'estabilitat laboral, de salari i de sentiment identitari han quedat frustrades per una colla de cinc o sis polítics nefastos. I en comptes de reaccionar optant per votar forces minoritàries o per el vot nul, com hauria estat desitjable, han decidit "passar de la política" perquè "no serveix per a res anar a votar". Perquè tenen la sensació que "passen els anys, passen els partits, i res no canvia". Es la decepció absoluta i la desconfiança més plena en el sistema democràtic. Una vertadera llàstima que espero que es pugui revertir amb les mesures urgents necessàries.

(Segueix)

Matas, com les rates, és el primer que abandona el vaixell del PP que s'enfonsa

pesolbullit | 24 Juny, 2007 23:01

www.lobbyperlaindependencia.org.-

Sempre s'ha dit que el capità és el darrer que abandona el vaixell abans que s'enfonsi del tot. En aquest cas ha estat a l'inrevés. Com les rates, Jaume Matas és el primer que ha abandonat el vaixell, ha deixat tirada la seva tripulació i ha canviat el caminar pel córrer per anar a cercar la seva salvació personal: unes vacances daurades als Estats Units. I a la resta de càrrecs del PP (uns 500!) que s'han quedat sense feina per culpa de les "genialitats madrilenyes" de Matas, que els bombin!

Ja és definitiu: Matas ha abandonat la política i no ha fet cas a Rahoy i companyia que li demanaven que aguantàs com sigui fins a les generals de 2008. Finalment a molts peperos els ha caigut la bena que duien davant els ulls amb en Matas. I és que en Jaumet sempre ha estat així: un nin aviciat de cocou que menja merda amb un ou, capritxós, petulant, tecnòcrata, virtual, acostumat sempre a nedar a favor del corrent d'aigua i que no suporta estar a l'oposició ni travessar el desert. Matas ha demostrat que sempre s'ha servit del PP - no al PP, que és molt diferent- i ara quan ha estat l'hora de la veritat i d'estirar el carro encallat dins el fang de la derrota, "Puja aquí i veuràs Portopí", ha dit als seus companys de partit. Idò!

(Segueix)

El PP pressiona Mapau Janer perquè abandoni l'escó

pesolbullit | 24 Juny, 2007 22:51

www.lobbyperlaindependencia.org

Reproduït de www.diariodemallorca.es

El PP quiere que Janer renuncie a su acta

La ganadora del Planeta ha de decidir si toma posesión el martes y se incorpora al grupo popular

(Segueix)

Matas fuig

pesolbullit | 24 Juny, 2007 22:45

Reproduït de www.diaridebalears.com

Editorial

Matas fuig

L'estratègia electoral de Jaume Matas en aquestes eleccions va ser el tot o res. Abans dels comicis del passat dia 27 ja avisàrem en diferents articles publicats en aquesta secció que si el Partit Popular no obtenia majoria absoluta seria molt difícil que pogués reconstituir un pacte de governabilitat amb el seu soci Unió Mallorquina, massacrat pels mitjans de comunicació afins a la dreta i menystingut des de la pròpia direcció conservadora. El que no sabíem és que Jaume Matas tenia preparada una sortida personal en cas que es produís el desastre: passar a l'activitat privada. I el que mai no imaginàvem és que seria capaç de deixar al seu darrere un partit derrotat i una militància entre desconcertada i decebuda. Quan un i l'altra més el necessitaven per liderar la previsible oposició i administrar la pèrdua del poder, més lluny ha dit que se'n va: als EUA.

Jaume Matas no ha esperat ni tan sols que Unió Mallorquina rebutjàs la seva proposta de pacte per plegar amb uns arguments inconsistents. Ha mirat per ell i per res més. El fet és lamentable perquè el protagonitza una persona que ha tingut altes responsabilitats de govern, que ha marcat un lideratge social, i que tres setmanes enrere generava il·lusió per revalidar una majoria absoluta amb la qual modelar la realitat insular.

El Partit Popular de les Balears, que no era mereixedor d'una sorpresa com aquesta, té ara al seu davant un panorama molt complicat. Ha de cercar un relleu que aglutini les diferents corrents d'opinió, cada vegada més divergents. La qüestió és delicada, perquè resta en una situació de provisionalitat i en espera d'un congrés que no es durà a terme abans de les eleccions generals de març de 2008. El PP s'enfronta a la pitjor travessa del desert que hagi recorregut mai: sense líder, sense cap institució autonòmica o insular a les Balears, sense l'Ajun-tament de Palma i sense l'Executiu de Madrid.

Repressió policial als independentistes d'Elx

pesolbullit | 24 Juny, 2007 22:35

reproduït del bloc de Jordi Manyes, militant d'ERC a Sueca.-

El jovent independentista estem amenaçats sobre l'ala feixista de la policia. Jo pense que la policia està per protegir al ciutadà i combatre els lladres, a bojos, maltractadors, assassins.. i no al jovent dels Països Catalans que vol l'independència.

Episodis així hi ha un cabàs i entre altres morts i apallissats. Crec que la fòbia cap el nostre poble esdevé que som més intel·ligents en la manera de tractar les coses. La vida està per viure-la no per ofegar-la.

I si més no! Encara ens insulten per dirigir-nos a les forces d'ocupació en la nostra llengua, la catalana. Fa poc que he llegit que a tres joves de maulets d'Elx els han detingut de males maneres. I jo pense que no es casualitat les formes dels agents, perquè no és normal que sempre tenim que rebre dels mateixos. Esquerra d'Elx ja s'ha mogut per aquest afer i ho proposarà (ja he perdut el compte) al Congrès Espanyol aquestes situacions violentes.

A mi em passà una cosa semblant, però vaig tindre..digueu-m'ho així sort. Vaig caure en gracia dos agents de paisà que em seguien tota l'estona des l'Edifici Octubre (eixia d'ACPV de arreplegar uns cartells per al Casal Jaume I de Sueca) fins a l'Estació del Nord.

Una vegada allí mirant l'horari dels trens cap a Sueca s'aturen i els posen al davant i tot seguit ensenyant-me la placa policial. Després vingué l'interrogatori... de dónde venia? ¿ A dónde iba? ¿Que llebava? ¿De que era los carteles? ¿El nombre de pila de tus padres?.... fins aleshores tot eren preguntes estúpides i més amb el carnet d'identitat en les seues mans. En un principi li vaig trauré el carnet de militant de les JERPV sense adonar-me'n.

Bé! La pregunta que em varen amollar fou la següent: ¿De dónde eres? ¿Eres de cataluña? La meua resposta va ser al moment: sí! de Sueca.

Bo a tot açò un d'ells em parlava en un valencià aixina tirant tirant. I no és quedaren amb res i vaig pillar el tren a temps.

Salvador Cardús: La sordesa del PSC

pesolbullit | 18 Juny, 2007 00:38

www.avui.cat

El PSC és, sobretot, una màquina de manar. Té una retòrica ideològica antiga però eficaç que li permet dissimular a la perfecció la seva veritable missió: ocupar el màxim de poder possible. Paradoxalment, el socialisme a Catalunya és una ideologia política que ha aconseguit perpetuar-se a base de no ser aplicada. En el terreny personal, els seus dirigents dibuixen un mostrari perfecte d'aquesta incoherència constitutiva. I, oh miracle!, ha aconseguit que no se n'hi faci retret. Diguem que es tracta d'un partit amb una enorme capacitat d'acomodació a la realitat, a l'statu quo que dèiem abans. I és un partit, en definitiva, que s'ajusta com un guant al funcionament dels aparells de dominació estatals. Estructuralment, és el partit més conservador de tot el mapa polític català.

(Segueix)

Salvador Cardús: CiU, quequeja

pesolbullit | 18 Juny, 2007 00:13

www.avui.cat

Si alguna cosa sorprèn de l'actual panorama polític català és la dificultat de CiU d'articular un projecte de futur a través d'un discurs clar i amb un estil convincent. Es donen totes les circumstàncies favorables, en relació als adversaris polítics, per poder-ho fer. La debilitat electoral mai no vista del PSC, la crisi de creixement d'ERC, l'encartonament ideològic d'ICV i el paper d'estrassa del PP en la defensa dels interessos nacionals dels catalans sembla que deixen pista lliure a un partit que ha tingut tanta requesta popular i que, si més no des d'una perspectiva europea, està ben posicionat en l'espai ideològic, a cavall de la socialdemocràcia i d'un cert liberalisme d'estil més anglosaxó que d'arrel francesa. En canvi, políticament, des de la seva frustrant victòria a les eleccions del 2003, CiU quequeja.

(Segueix)

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Octubre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31