SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El Tribunal Constitucional paralitza els enderrocaments al Cabanyal

pesolbullit | 14 Abril, 2010 16:11

http://www.vilaweb.cat

        El Tribunal Constitucional (TC) ha admès per unanimitat aquest matí a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel govern espanyol contra la llei de la Generalitat Valenciana que autoritzava els enderrocaments al barri. La sentència del TC atura immediatament aquests aterraments perquè considera que la llei de la Generalitat 'menysté les competències sobre protecció contra l'espoli del patrimoni històric que corresponen a l'estat.'

 

La portaveu de Salvem El Cabanyal, Maribel Domènech, s'ha mostrat 'satisfeta' per la decisió del TC, tot i que ha anunciat que la plataforma que representa 'no es pot relaxar perquè acceptar la llei no està dins dels paràmetres del Partit Popular'. Domènech ha dit que 'ara més que mai' els enderrocaments 'són fora de la llei.

A partir d'ara, segons Domènech, el procés 'fa el seu camí cap a l'Audiència Nacional' espanyola, perquè l'Ajuntament de València va presentar un recurs contenciós administratiu a aquest tribunal amb la petició de suspensió de l'ordre del Ministeri de Cultura que considera que el PEPRI és un espoli i n'ordena la paral·lització.

 

Aquests darrers dies les excavadores han enderrocat cinc edificis i hi ha hagut moltes topades amb la policia (vegeu-ne aquest vídeo)

R.Madrid-0-Barça-2 , el Real Madrid derrotat, enfonsat i humiliat.

pesolbullit | 11 Abril, 2010 04:13

www.vilaweb.cat

      El Barça s'ha imposat per 2-0 al camp del Reial Madrid, en un partit que s'ha destacat per la força física i i la intensitat. Messi, en la primera aproximació a l'àrea de Casillas, ha obert el marcador al minut 34. I al principi de la segona (minut 55), ha estat Pedro qui ha superat el porter madridista. El Barça ha disposat d'un parell d'ocasions clares més, mentre que el Madrid ha intentat intimidar Valdés sense èxit. Amb la victòria d'avui, la segona consecutiva del Barça al Bernabéu, l'equip de Guardiola recupera el lideratge i se situa a tres punts del Madrid quan falten set jornades per al final de la lliga. La victòria ha fet sortir uns quants milers de seguidors a la font de Canaletes de Barcelona.

Madrid-Barça, dos models oposats i un terreny de joc

Més enllà del resultat i la igualtat de tots dos equips a la lliga, el partit d'avui també ha estat un xoc esportiu entre dues concepcions de futbol, tal com explica aquest vídeo. A una banda, un grup de jugadors confeccionat a cop de talonari; i a una altra, un equip. El Barça ha anat confeccionant un equip amb una columna vertebral forjada al planter i amb una mentalitat clara de joc espectacle, primer toc, possessió de pilota i atac total. Deu dels vint-i-un jugador de la plantilla provenen de la Masia, incloent-hi algunes de les estrelles com Messi. En canvi, el Madrid ha comprat un catàleg de futbolistes a cop de talonari (260 milions d'euros gastats aquesta temporada). Només tres dels vint-i-dos jugadors del primer equip blanc han passat per les categories inferiors del club.

La Policia de la sàtrapa Rita Barberà desallotja per la força veïns, diputats i regidors al Cabanyal

pesolbullit | 07 Abril, 2010 03:07

http://www.valencianisme.com

     Diverses grues i excavadores de l'Ajuntament de València han tirat a terra este matí el primer immoble al Cabanyal després de publicar-se hui en el Document de la Comunitat Valenciana (DOCV) la Llei de mesures de protecció i rehabilitació del conjunt històric de la ciutat de València, aprovada amb l'únic suport del Partit Popular a les Corts Valencianes el passat 24 de març, una norma que avala expressament el Pla Especial de Protecció i Reforma (PEPRI) d'este barri del Cap i Casal.

Fonts de la plataforma Salvem el Cabanyal han informat que a les 8:00 hores de hui s'han concentrat al número 29 del carrer Sant Pere diverses excavadores, que han demolit el primer dels cinc immobles que tenen previst tirar a terra hui. Per a evitar els derrocaments gairebé un centenar de veïns, segons les mateixes fonts, s'han concentrat pels voltants dels habitatges afectats com a senyal de protesta, fins que la Policia Local ha carregat contra els assistents i ha dissolt la concentració per la força.

La portaveu adjunta del grup parlamentari Compromís, Mònica Oltra, ha assegurat hui haver patit una agressió per part dels agents durant les protestes d'este matí. En concret, Oltra ha indicat que tot i identificar-se com a parlamentària electa per a assenyalar que gaudix d'immunitat, un policia li ha replicat que "ni diputada ni llets", l'ha llançada a terra i ha patit un colp a conseqüència del qual sent un greu dolor al cap i en algunes extremitats.

Per tot això, la diputada ecosocialista ha anunciat que presentarà demà una denúncia davant dels agents de la Policia Nacional espanyola que realitzen les tasques de vigilància al Palau de Benicarló, seu de les Corts Valencianes.

POSTDATA: LA BASE DEL FEIXISME ÉS LA IMPOSICIÓ DE LA VIOLÈNCIA I LA MANCA DE RESPECTE ALS QUE DISCREPEN DE LES TEVES OPINIONS. 

 

El juliol de 2006, el Lobby per la independència ja va avançar les despeses esbojarrades del tàndem Matas-Areal

pesolbullit | 06 Abril, 2010 16:43

www.lobbyperlaindependencia.org

 Mentre la màfia forastera d'El (In)Mundo qualificava el juliol de 2006, Matas, com un polític honest, brillant, auster i gran gestor de la "nueva Mallorca", des d'aquest web, el Lobby per la independència, ja denunciava les despeses esbojarrades de la parella de polls entrats en costura,Jaume Matas + Maite Areal.

L'estiu de 2006, Matas i Areal, vivien juntament amb Pedrito piscinas i s'Indiot foraster (Eduardo Inda) el seu moment de màxim esplendor abans de caure de grapes dins el bassiot de merda. També aquell estiu, el cirabotes dels madrilenys, el "boy" de les colònies d'ultramar, Tomás Bordoy d'El (In)Mundo, feia la pilota a Matas, Areal i Ramírez per la Colònia de Sant Jordi i perdia el cul per espolsar-los els moscards de damunt amb una palma de cocoter. Quin temps, aquells temps!

Aleshores, ni Pedro J. Ramírez, ni Inda, ni Tomás Bordoy ensumaven la corrupció pestilent de Matasperquè ells formaven part de la mateixa púrria, no debades, un dels primers escàndols de corrupció deMatas fou el de la piscina il.legal de Ramírez.

Reproduït de www.lobbyperlaindependencia.org

 


 

La granereta d’en Matas

pesolbullit | 01 Abril, 2010 00:40

article escrit per Conxa Forteza al Diari de Balears.

      Llegint als diversos mitjans de comunicació l'inventari fet per les forces vives al "palauet" del Sr. Matas, el que més m'ha impressionat, molt més que les obres d'art, les bosses de mà de 1.500 euros i els 50 Vegas Sicilias del seu celler -no hem de ser mal pensats, poden provenir de qualsevol cistella de Nadal-, ha estat la granereta. Una eina molt casolana i que se sol amagar a un racó per no recordar-nos la seva funció escatològica. A ningú li agrada reconèixer que som de terra i terrejam. Només a una persona que ha perdut el nord se li pot acudir gastar-se 375 euros, més de 50.000 de les antigues pessetes, en una granereta, llevat que pensi que és una granereta màgica com la granera de les bruixes i que farà la seva funció: esborrar tot el rastre de les deposicions de tan august personatge i que tota la brutor serà arrossegada cap a les clavegueres per dolls d'aigua clara i cristal·lina. 

Per ventura la granereta del matrimoni Matas-Areal només és per fer planta i la criada té ordres de no tocar-la i a dins l'armariet de la neteja guarda la dels "xinos" de 2 euros per a la neteja quotidiana que no es fa de cara al públic. No hem d'oblidar que el Sr. Matas era un botiguer mallorquí i per ventura de tant en tant, si té un rampell d'antiga avior, dóna lliçons d'economia domèstica a la seva dona i li diu: Maite, està molt bé exhibir un rellotge de 23.000 euros, que veu tothom i fa vasa, però emprar una granereta de 375 euros per llevar la merda enganxada és una tudada de doblers. Una granereta, si ets una persona neta i polida, no té gaire temps de vida. La seva funció no és eterna, parl de les graneretes corrents; les de 375euros per ventura són eternes, tan eternes com la barra dels personatges que les empren.

Qualcú ha investigat les graneretes de la Paca? Per ventura tenen el mànec d'or. Entre la Paca i en Matas no hi ha gaire diferència. La Paca vivia de manera miserable i a un lloc miserable, però tenia poder. En Matas s'ha perdut per fer el bufa quan tenia poder. Tots els mallorquins sabem el significat de la paraula bufa i ell és el màxim exponent d'aquesta accepció. Quan jo anava a comprar bombetes a la botiga de la seva família, mai no m'haguera pensat escriure això. 

 

El 16,9% dels catalans votarien Joan Laporta si es presentés a les eleccions al Parlament

pesolbullit | 30 Març, 2010 23:37

   http://www.laporta2010.cat

El 16,9% dels catalans votarien Joan Laporta en cas que decidís presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la propera tardor, segons l’enquesta de l’Institut Opina feta entre 1.550 persones. En aquest sentit, el 12,5% dels enquestats assegura que votaria Laporta independentment del partit amb què es presentés, mentre que un 4,4% de ciutadans votants d’altres partits canviarien el seu vot cap a Laporta si aquest es presentés amb un partit de nova creació. És a dir, que gairebé dos de cada deu catalans votarien el partit que es tracti si Joan Laporta en formés part.

Els percentatges més elevats de vot incondicional per a Laporta es registren entre els que a les pròximes eleccions tenen previst votar ERC i CiU, així com entre les persones que preveuen votar en blanc. En aquest sentit, la mostra revela que un 23,5% dels electors d’ERC canviarien el seu vot a favor de Laporta, mentre que també ho faria el 14,5% dels que tenen previst votar CiU i un 14% dels que volen votar en blanc. Un 9,8% dels que preveuen votar el PP, un 5,9% dels que tenen previst votar el PSC i un 0,3% dels que votaran ICV canviarien la intenció de vot a favor de Laporta en cas que es presentés.

El 34,9% creu que canviaria la distribució d’escons al Parlament

La mateixa enquesta indica que el 34,9% dels catalans consultats considera que l’entrada en política de Joan Laporta podria fer variar la repartició de forces i la distribució d’escons al Parlament de Catalunya. És entre els que tenen previst votar ERC, Reagrupament, CiU i Ciutadans on hi ha el convenciment que si Laporta finalment es presenta l’arc parlamentari català es distribuirà de manera diferent.

Diputats a les 4 províncies

L’enquesta apunta que en cas que Joan Laporta es presentés a les eleccions que s’han de celebrar la propera tardor, obtindria una representació parlamentària significativa. En aquest sentit, l’estudi destaca que Laporta aconseguiria escons a les quatre províncies, sent a Girona i a Lleida on obtindria el major percentatge de vots. 

DEFCON2: LA 'BRUNETE' DE CiU CONTRA REAGRUPAMENT

pesolbullit | 28 Març, 2010 02:52

     Una petita mostra del nerviosisme que generen Laporta i Rcat és aquest escrit al que he tingut accés on s'expliquen les males arts que està utilitzant l'aparell de CiU per intentar enfonsar Joan Laporta i Reagrupament. A l'autor de l'escrit l'anomenarem JOTA, més que res per evitar represàlies:

 Vaig participar en un dinar/tertúlia a l'Ateneu Barcelonés, en el que En Sandro Rossell, que era el ponent convidat (el seu pare forma part de la tertúlia així com molts antics i actuals càrrecs de CiU) va explicar, sense cap mena de rubor, que l'havien anat a buscar tant CiU com ERC per tal d'ajudar-se mutuament. La idea era que ell accedis a la presidencia del Barça en lloc de l'opció continuista del grup Laporta, es pretén que Joan Laporta perdi els suports que li puguin venir del F.C.Barcelona  i així deixar-lo despullat davant dels atacs mediàtics més despietats a que el voldran sotmetre. ¿Quin és el motiu d'aquest interès polític per fer-se amb el Barça, allunyant En Laporta de la seva área de influència? doncs que CiU i ERC havien fet enquestes serioses que els donaven que en Laporta i Rcat junts podien treure facilment entre 10 i 12 escons a les properes eleccions, esdevenint, així, la força determinant de les majories necessaries per a governar. Aquesta opció, segons paraules textuals de Sandro Rossell, "la veien molt extremista i perillosa" . 

  La noticia que us trameto es ben certa, fins i tot tinc un bon grup de fotografies de l'esmentada tertúlia i estic segur que d'entre els asistents, encara que la majoria fossin molt afectes a CiU, trobariem algú altre que ho confirmés. Per tant la guerra bruta que denuncieu, a mi m'ha estat explicada de primera mà i sense embuts. I com que soc indepèndentista, doncs em vaig haver de entomar que era un extremista perillos, per extensió.

  Algú creia que ja no eren possibles els cops d'estat? Algú creia que els únics enemics de la Nació venien d'Espanya?  Algú es pensava que les màfies eren només a Itàlia?  Si abans teníem dubtes sobre a què es referia CiU quan parlava de 'la nostra nació' o de 'el nostre país', ara ja ho tenim clar: aquests dies no només ens ho fa saber el sr. Duran al Congrés dels Diputats, amb la proposta de pacte d'Estat. 

   Ara s'entenen aquests discursos dels dirigents de CiU sobre que encara no som prou gent, que encara no tenim prou país al darrere, que primer de tot cal sortir de la crisi, que encara no és el moment, que el nostre país és petit... Sens dubte, la 'nació' d'en Mas, Puig, Madí i Pujol no és la mateixa que la dels independentistes: la nostra Nació és una nació ocupada i ens comportem com a tal.  Per això demanem que feu extensible aquesta carta a tots els vostres contactes, per fer saber al màxim nombre possible de catalans quines són les maneres de CiU d'exercir la democràcia i de d'entendre l'alliberament de la nostra Nació.

  A continuació reprodueixo un article que va publicar el Col·lectiu Joan Creixell a www.tribuna.cat denunciant la consigna que CiU ha fet arribar a la seva Brunete per destruir Joan Laporta :

 Objectiu: persuadir o destruir Laporta

     Joan Laporta va esdevenir una de les persones més ben valorades del país poc després d’aconseguir la presidència del Barça. La seva tasca a favor de la catalanització del club va provocar que la ‘Brunete’ mediàtica, guiada per les clavegueres de l’estat per destruir allò que trenca la uniformitat i l’assimilació espanyola, comencés a disparar. Això era d’esperar. És el que han fet amb Carod-Rovira, Ernest Benach, Juan José Ibarretxe, i tants d’altres.


Però amb la possible entrada a la política de Laporta, diversos sectors, primordialment, l’establishment del catalanisme oficial, s’han començat a posar nerviosos. Es pot permetre, es van preguntar, que algú trenqui l’status quo d’aquestes últimes dècades? El festeig amb Reagrupament va posar nerviós, en primer lloc, a Esquerra. Però setmanes després, l’aparell de CiU i els poders fàctics que el rodegen i que aspiren a governar amb Mas han començat a considerar que, quan la victòria i el canvi de “règim” està a tocar, un liberal sobiranista com Laporta pot impossibilitar l’àmplia majoria a què aspira Convergència.

Així, les també existents clavegueres catalanes van connectar amb els mitjans de paper i electrònics encarregats de la guerra bruta a casa nostra, i aquests, ben “untats”, van començar a destil·lar un atac frontal contra Laporta i els seus suposats negocis i ambicions, arribant a l’extrem de ficar-se amb la seva vida privada i sexual. Tot començava a fer molta pudor.

Evidentment, des del Col·lectiu Joan Crexells no defensem la candidatura de Joan Laporta, perquè intentem ser plurals des de l’independentisme, però no ens agraden les formes de destrucció de persones i opcions. Per això ens alarma, no només la campanya ja feta en contra de l’actual president del Barça, sinó el fet que aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l’entorn de CiU, arribant a l’amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d’advocats.

Sembla, doncs, que el general Patton i els seus oficials, que havien mantingut una actitud de prudència, també han començat a actuar amb decisió i subtilesa, sobre el propi Joan Laporta, però també sobre Joan Oliver, Sala i Martin, Vicent Sanchís, i tot l’entorn de la junta del Barça. A més, han fet arribar amb claredat al ‘capo’ Lluís Prenafeta de la Fundació Catalunya Oberta, que ha de fer tot el possible perquè Laporta no es presenti i doni el seu suport a Artur Mas.

Què farà davant d’aquesta pressió Joan Laporta? La pregunta s’ha de contestar de la següent manera: l’opció Laporta és una opció personal, o al darrere hi ha els seus homes al Barça, el sector dels negocis de Convergència i la Fundació Catalunya Oberta, que ja fa temps que es malfia de les febleses d’Artur Mas? Les properes setmanes caldrà veure en què queda tot plegat, entre els diversos sectors que avui composen el poder convergent. I què pensa d’això Jordi Pujol, avui enretirat, però amb un gran poder sobre la base electoral convergent?

ERC, evidentment, s’ho mira amb certa passió, disposada a callar si el General Patton els fa la feina bruta perquè al cap i a la fi, Laporta, de presentar-se, perjudica, i molt, a ERC i CiU. Caldria que les dues formacions es plantegessin perquè és possible el fenomen Laporta, i perquè tenen tanta por.

 

ENQUESTES FALSES

pesolbullit | 25 Març, 2010 02:55

  

 Publicar enquestes "maquillades" , o directament FALSES, és molt lleig. És una forma bruta i mesquina d'influir en el vot i de manipular l'opinió pública. Alguns poca-vergonyes que fan de pseudo-periodistes és pensen que som idiotes i que ens creiem les seves enquestes maquillades. David Madí fa uns anys va haver de dimitir perquè publicava enquestes falses, però tots aquests farsants que ens bombardegen amb informació falsa continuen ben arrapats a la poltrona. La sociovergència els hi ho permet tot. Per mi El Periódico i La Vanguàrdia no són diaris, són pamflets de propaganda al servei del poder que fan tot el que poden per impedir que Catalunya sigui algun dia quelcom més que una vulgar autonomia. No us cregueu ni una sola d'aquestes enquestes tan "sospitoses" que publiquen. Fa anys aquestes enquestes les feia l'institut Opina, una empresa de reconegut prestigi, però ara ja no, com que es tracta d'una feina més aviat galdosa és millor que se'n encarreguin empreses desconegudes. Noxa, que és qui fa les enquestes per la Vanguardia no apareix a internet, no té web, no se sap qui són, se suposa que aquesta empresa existeix, però no se sap qui hi ha al darrere. GESOP, que és qui fa les enquestes per "El Periodico", sí que té web, però veient-la puc dir que no em mereix gaire crèdit, ja que està dirigida per una senyora que estava abans a l'Ajuntament de Barcelona i no compta amb cap professor universinari ni cap sociòleg reconegut. En una democràcia de veritat aquesta pràctica de publicar enquestes "maquillades" i "sospitoses" per manipular als electors estaria prohibida.

El polític 'modèlic' de la màfia fatxa madrilenya d'El (In)Mundo ha declarat avui al jutjat

pesolbullit | 23 Març, 2010 22:29

www.lobbyperlaindependencia.org

Editorial d'El (In)Mundo(Eduardo Inda) de dia 8 d'agost de 2004:   "Un presidente moderno, centrista, liberal y honrado como Jaume Matas no puede estar al albur de unos sicilianos casposillos".

El polític inicià un ràpid ascens als noranta que el dugué de tècnic d’Hisenda a president i ministre. El 2007 començà la caiguda i se n’anà precipitadament als Estats Units. Ara en torna cridat per un jutge

Quim Torres | 23/03/2010
 
Sense temps per pair-ho, Balears afronta en una setmana la compareixença davant la Justícia d'una segona figura clau en la política autonòmica. Si fa només sis dies era Maria Antònia Munar, expresidenta del Parlament, del Consell i d'UM, qui sortia dels utjats sense passaport i amb la imposició d'una fiança de 350.000 euros per eludir jla presó, avui arriba l'hora a l'expresident del Govern i del PP, l'exministre de Medi Ambient Jaume Matas.
Matas (Palma, 1956) haurà de respondre avui davant el jutge José Castro, que li imputa nou delictes, alguns vinculats a un suposat enriquiment il·lícit. Si es demostràs en un judici que els ha comès li podrien caure 30 anys de presó. 

Avui entrarà per la porta de darrere dels jutjats. Fa 20 anys, entrà per la porta de darrere a la política, per iniciar una escalada fins al cim. A final dels vuitanta, quan Gabriel Cañellas governa la comunitat, Matas és un tècnic de la Conselleria d'Hisenda. L'any 1989 assumeix el primer càrrec, director general de Pressuposts, i l'any 1993 ja és conseller d'Hisenda. Tres anys més tard es converteix en president, sense passar per eleccions i aprofitant les convulsions internes que viu el seu partit, el PP, i que provoquen les dimissions dels seus antecessors, Cañellas i Cristòfol Soler.

La seva primera presidència dura tres anys (1996-1999), suficients per demostrar l'aposta per les obres públiques (pla Mirall) i perquè es comencin a sembrar dubtes sobre la seva manera de fer política (cas Formentera i cas Bitel, que acaben en no-res). La pèrdua de la majoria absoluta del PP, l'any 1999, deixa Matas fora del Govern. El president espanyol José María Aznar (PP) el rescata i el fa ministre de Medi Ambient (2000-2003). L'any 2003 recupera la presidència balear. 

En el seu segon govern, Matas confirma l'aposta per les grans obres. Impulsa autovies i autopistes que, executades en temps rècord, aixequen polèmica social pel seu impacte. La ubicació d'un macrohospital a Son Espases, devora la Real, també genera oposició. L'obsessió del llavors president pels projectes faraònics el duen a contractar Santiago Calatrava per fer una òpera a l'estil de la de Sidney al moll Vell. El Govern li paga 1,2 milions per l'avantprojecte i no es fa.

Seran dues les obres estrella del seu Govern: el metro i el velòdrom Palma Arena, ambdues fetes a contra rellotge. La primera serà notícia dies després de les eleccions de 2007, quan les primeres pluges posen de manifest que la moderna infraestructura fa aigües. La segona es convertirà en polèmica després que Matas perdi el poder, quan es fa públic que costà més del doble del que previst, passà de 41 a 110 milions. Abans d'iniciar el descens i d'anar-se'n precipitadament als Estats Unitsl'any 2007, Matas no amaga que té poder. Al principi de la seva segona presidència viu entre Madrid i Palma i es relaciona amb gent influent, madrilenys. 

Més tard, sent president, es compra un palauet al carrer de Sant Feliu de Ciutat, pel qual paga menys d'un milió, tot i que l'Agència Tributària el valora en 2,47. Són, precisament, les investigacions obertes al voltant del palauet i del Palma Arena -també s'investiguen pagaments irregulars de la campanya del PP- el que l'ha fet tornar obligat dels Estats Units per justificar, entre d'altres, el seu increment patrimonial als jutjats. Completarà el descens. Serà la primera vegada que els trepitgi com a imputat.
 
 Reproduït de www.dbalears.cat

 

 

Joan Carretero: Farem una candidatura potent al Parlament de Catalunya

pesolbullit | 23 Març, 2010 01:17

www.vilaweb.cat

 

 Entrevista amb el president de Reagrupament, que ahir va rebre el suport del 90% dels assistents a la segona assemblea nacional · Laporta hi va participar advocant per la fundació d'un partit pro independència · Us n'oferim el discurs íntegre en vídeo

La possibilitat que Joan Laporta es presenti a les eleccions al costat de Joan Carretero sembla cada vegada més a prop, després de la segona assemblea nacional de Reagrupament, que es va fer ahir. Va ser justament el president del Barça qui va pronunciar el discurs d'obertura de l'assemblea (vídeo íntegre) i va preconitzar la fundació d'un nou partit (declaracions), per més que no va aclarir el seu futur. Carretero, tal com explica en aquesta entrevista, diu que esperarà la seva decisió.

 

Carretero diu que celebraria molt que Laporta volgués presidir una candidatura independentista a les pròximes eleccions, i que Reagrupament ha de ser de sostenir aquesta candidatura: 'Esperarem que ell decideixi; nosaltres hi som per ajudar.'

Laporta va dir que calia un nou partit polític, va demanar unitat a tots els independentistes i va manifestar: 'Segur que trobarem les persones per a presidir aquesta candidatura.'

 

 

Carretero: 'Si no plegava la minoria, plegava la majoria'

L'assemblea va servir també per consolidar la direcció de Carretero dintre Reagrupament: el 90% dels assistents va donar-li suport perquè continués capdavantejant la iniciativa, va aprovar la nova junta i va abonar primer document programàtic de l'associació ('Organitzant el nostre futur lliure'). Carretero, de fet, va centrar l'informe de gestió en dos grans punts: la confecció de llistes electorals amb vista a les eleccions i el debat intern, marcat per la crisi de la junta, que  es van tancar amb les dimissions d'Emili Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad.

Sobre aquesta qüestió, Carretero va ser especialment dur. Va dir que la junta anterior no funcionava i que per això n'havia sortit: 'Si no plegava la minoria, plegava la majoria.' I va afegir: 'Els nostres enemics interns han de saber que jo no hi pactaré mai. (...) Si em voleu al davant de les llistes, hi vull gent de confiança.' Per Carretero, 'tota la merda ha sortit de dins de l'organització'. També va agrair la tasca d'una persona de la junta que va dimitir, en gran mesura, per les desqualificacions internes, Sandra Lomas.

 

A l'assemblea, que va aplegar prop de 1.400 assistents, hi van ser presents personalitats com l’ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera; el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el sociòleg Salvador Cardús i l'historiador Joan B Culla, entre més.

Les llistes, al juny

 

Respecte de les llistes, Joan Carretero va dir que Reagrupament havia de continuar lluitant perquè hi hagués una candidatura a les eleccions del parlament, amb gent associada o no. En una nova assemblea, que es farà al juny, Carretero proposarà les llistes a què donarà suport Reagrupament, i que s'hauran de votar per circumscripcions. 

Com en la primera assemblea, Reagrupament ha publicat els documents a la seva web amb accés obert: l'acta de la primera assemblea, eldocument programàtic, el reglament de l'associació, el de funcionament de la segona assemblea i els estatuts, i els resultats finals de les votacions a la junta directiva.

 

 

 

 

Mamelles d'Or 2009: Marta Bosch i Roser Murillo

pesolbullit | 19 Març, 2010 22:43

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans ha concedit ex aequo el premi Mamella d'Or 2009 com a pubilles més calentes i més sensuals dels Països Catalans a la Marta Bosch, de Vilassar de Mar i la Roser Murillo, de Canet de Mar. 

 

Qui pogués estar sota la taula fent manetes amb la Marta...

 

Ha estat una votació molt competida i les dues s'ho mereixien. Marta Bosch, presentadora dels esports de TV3, ha aconseguit que a molts al final ens importin un rave els partits, interessa més veure-la a ella... els seus llavis petoners , els seus ulls encisadors... i les seves corbes, que dir... te més corbes que la Collada de Toses . Les seves corbes provoquen desmais, infarts i lipotimies i terratrèmols de grau 15 a 20 de l'escala de Richter.

   

De  la Roser, coneguda cantant maresmenca, només dir que és una autentica conilleta Playboy, una dona que t'encén i que provoca cremors i incendis. Una dona explosiva, atòmica i calenta, molt calenta.

 Una rossa i una morena, el somni ideal... a qui no li agradaria despertar-se un matí en un gran llit amb la Marta a un costat i la Roser a l'altre ... Enhorabona a les dues.

  

 La Marta Bosch als esports33

   

La Marta Bosch a les noticies de TV3 

Mamella de Plata 2009: Nereida Gallardo

pesolbullit | 17 Març, 2010 22:58

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans ha concedit el premi Mamella de Plata com a segona pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans a la Nereida Gallardo, de Palma. Enhorabona!

    

POSTDATA: el divendres dia 19 per la nit publicarem el nom de la guanyadora  

Enric Morera, del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, parla de la nova coalició Compromís

pesolbullit | 17 Març, 2010 21:00

http://www.vilaweb.tv/?video=6074

El secretari General del Bloc Nacionalista Valencià parla de la nova coalició Compromís

Coalició Compromís és la nova formació política valenciana integrada pelBloc Nacionalista ValenciàIniciativa del Poble Valencià i els Verds Esquerra Ecologista amb el propòsit de trencar el bipartidisme del País Valencià i poder entrar a les corts. Enric Morera, secretari general del Bloc, és entrevistat sobre la coalició (vídeo) per Josep Casulleras, cap de redacció de VilaWeb. Morera es presenta com una alternativa al PP i al PSPV amb un ideari valencianista i amb la voluntat d'aconseguir que, per fi, el nacionalisme sociològic valencià tingui representació parlamentària.

En l'entrevista Enric Morera comenta alguns fets de l'actualitat més immediata, com la censura de les fotografies, imposada per la Diputació de València, o el resultat de les eleccions rectorals de la Universitat de València. Respecte d’aquestes, diu que cal aprendre d’això que ha passat i que 'no n’hi ha prou de fer campanya pels teus'. 

Mamella de Bronze 2009 : Estíbaliz Sanz

pesolbullit | 16 Març, 2010 22:00

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans ha concedit el premi Mamella de Bronze com a tercera pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans a la Estíbaliz Sanz, de Mollet del Vallès. Enhorabona!

 

POSTDATA: el divendres dia 19 per la nit publicarem el nom de la guanyadora 

Caixa Girona planta cara als lladres i espoliadors forasters del PSOE-PSC

pesolbullit | 16 Març, 2010 03:05

www.lobbyperlaindependencia.org

     En ple desgavell pels efectes de la nevada, quan els ciutadans -justament emprenyats- han exigit respostes i solucions a la classe política, una notícia important ha passat força desapercebuda. El Consell d’Administració de Caixa de Girona ha dit 'no' a la fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, en una decisió valenta i necessària.


Una decisió fruit precisament de la política. Alguns polítics han pres decisions pensades pel territori, des del President de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, passant pels dirigents gironins de CiU han dit 'no' a la desaparició d’una entitat clau pel futur de les comarques de Girona, i s’han plantat davant la voluntat del PSC de sotmetre's als designis del govern espanyol.

Només des de la submissió es poden entendre les greus i lamentables reaccions de la conselleria d'Economia a la decisió de Caixa de Girona de dir 'no' a la fusió. En un país democràtic està fora de lloc que el ministre d’Economia de torn posi en dubte la viabilitat d’una entitat financera de forma pública, està fora de lloc posar en dubte una entitat financera pel sol fet d'haver pres una decisió que no ha agradat.

Un cop Caixa de Girona ha fet el pas, cal més que mai el suport del Govern. No només això, cal el suport de tot l’entorn socioeconòmic vers una decisió que és clau pel futur. Patronals, sindicats i Cambra de Comerç -que fins ara han estat dubitatius- i els polítics han de donar suport a la decisió. No està demostrat ni sentenciat que les entitats financeres petites no tinguin futur. Diferents economistes i experts en finances han fet clares apostes per mantenir el model de caixes catalanes, un model diferenciat del model espanyol. El teixit econòmic de la societat catalana és plural, de petita i mitjana empresa, d’emprenedors, i ens calen eines que hi donin suport. Caixa de Girona ha de ser una eina clau per recuperar i sortir de la crisi que patim.

En ple debat sobre la crisi viscuda per la nevada de la setmana passada, s’ha qüestionat el paper de les empreses que gestionen els serveis bàsics. A tall d’exemple, si en lloc d’Endesa (recordem el que van dir alguns, abans Alemanya que Catalana), avui tinguéssim FECSA, segur que la capacitat de reacció davant la nevada hagués estat molt millor. La privatització dels serveis bàsics ens ha comportat una pèrdua de capacitat de resposta davant les dificultats perquè eliminar la pluralitat dels serveis fomentant els monopolis ens debilita com a país. Aquest dies ho hem patit de valent, reduir les caixes catalanes a dos o tres grups ens arruïna i redueix la capacitat de resposta a la crisi.

Cal un gran acord entre els agents socials, les institucions i els partits polítics per definir el paper clau de la Caixa de Girona, per garantir el seu futur i la seva viabilitat. Prenem exemple de la crisi de la nevada, monopolitzar no és la solució, la pluralitat és una oportunitat.

 

 

Tornen els manipuladors d'enquestes professionals

pesolbullit | 14 Març, 2010 16:00

  Ja fa massa temps que les enquestes electorals s'utilitzen únicament per manipular, mai per informar. Les enquestes de veritat, les ben fetes, es guarden en un calaix i el que es publica és una enquesta "maquillada" o dient-ho sense embuts FALSEJADA. Al ciutadà no se l'informa, se'l manipula , es tracta de que voti el que tu vols. Si hi ha un partit nou que pot entrar al Parlament es diu que és impossible que entri per a que els seus possibles votants no es mobilitzin, si hi ha un partit "amic" que s'enfonsa estrepitosament es diu que no, si el que s'enfonsa és el teu partit es tapa, si el teu partit puja, doncs s'intenta suavitzar la pujada per no desmobilitzar els votants amb un excés de confiança. A Catalunya les enquestes no falsejades, com la que vaig publicar aquí mateix el dia11 de febrer, diuen que ERC s'enfonsa estrepitosament a causa dels seus enganys, que el PSC recula perillosament a causa de la crisi, que els d'ICV aguanten a la baixa però aguanten gràcies a que són una veritable secta i els seus alienats votants continuen levitant, el PP es manté a l'alça perquè rep vot del PSC descontent per la crisi i es beneficia de la desaparició de Ciutadans i CiU es manté a l'alça, però sense tenir cap gran creixement. CiU no té vot jove, està perdent vots en cada elecció i es mou entre els 50 i 60 diputats. CiU està més a prop dels 50 diputats que dels 60 perquè els centenars de milers de vots que perd ERC no aniran a CiU, de fet CiU pot guanyar vots provinents del PP amb ganes de canvi i potser algun del propi PSC, però CiU està perdent vot nacionalista. És evident que si sumem tots els escons en falten. La raó és molt clara, en aquestes properes eleccions entraran al Parlament probablement dos partits nous. El que fan els manipuladors, com els galtes de la Vanguardia i el senyor Colomé, és repartir aquests escons entre els partits "amics". El senyor Colomé a la tardor li posava a ERC, partit "amic" del PSC 16-17 diputats, ara al febrer li ha posat 15. Els carques de la Vanguardia Española , com que en el fons se'ls hi en refot ERC, posen el seu resultat real: 11 diputats, tot i que probablement encara seran menys:8-10. El senyor Colomé li regalava diputats als amics del PSC, la Vanguardia no es tan generosa amb el maquillatge i li posa 32-33 diputats, amb qui sí és generós aquest diari del poder és amb el partit que va governar i enfonsar Catalunya després de 23 anys: CiU. A CiU li regala 14-15 diputats. En el que sí que coincideixen els dos "maquillatges" és el silenciar als dos nous partits que entraran al Parlament: Plataforma per Catalunya i Reagrupament. PxC tot indica que entrarà al Parlament, li treurà bastants vots al PSC, també al PP, i té com a gran aliat per entrar al Parlament una arma secreta: L'ABSTENCIÓ. La mateixa abstenció que va permetre que els xenòfobs de Ciutadans entressin al Parlament ara permetrà que els fatxes de PxC entri al Parlament. L'altre partit que entrarà al Parlament i ho farà a més a més de forma espectacular és REAGRUPAMENT (RCat) , aquesta candidatura aglutinarà la major part dels vots que perdrà ERC. ERC passarà de 412.000 vots a uns 150.000 - 200.000 vots. Hi ha una part enorme de votants d'ERC que se senten estafats per Carot i Puigcercós i hi ha una part d'antics votants de CiU que no tornaran a votar a CiU i que encara menys votaran a ERC. RCat arribarà pel cap baix als 200.000 vots i això serien uns 10 diputats. Cal tenir en compte que la participació serà molt baixa, podria ser que fos fins i tot la més baixa de la història. Això perjudica molt al PSC  i també d'alguna manera al PP i afavoreix al vot nacionalista , que és un vot més motivat en aquest tipus d'eleccions i que acabarà pesant més. RCat té en aquests moments més de 3.500 associats, que és més que el que tenia ERC a l'època d'En Colom. Amb 80.000 vots (si hi hagués una gran abstenció fins i tot menys) entres al Parlament. Si tenim en compte la davallada imparable d'ERC i tota l'embranzida de les consultes, que tindrà un efecte molt important en aquestes eleccions, no sembla tan dificil que un projecte clarament independentista sobrepassi els 200.000 vots. ¿Algú es creu que tota la molta gent que s'ha mobilitzat amb les consultes per la independència li regalarà el seu vot a un senyor com l'Artur Mas que ha dit clarament que no és independentista i que l'únic que vol és canviar Espanya? . Però hi ha un darrer factor que pot rellançar RCat a un èxit electoral: Joan Laporta. Si Joan Laporta encapçala la llista amb un missatge clarament independentista els mitjans d'intoxicació i desinformació: la vanguardia, el periodico, el CEO i la mare que els va parir no tindran cap més remei que parlar-ne. Algú es creu que un votant nacionalista de debò votarà abans "autonomia" que "independència" o votarà abans al perdedor "Mas" que al triomfador i brillant "Laporta" ? . Pel que sé està tot lligat i probablement el mes de juny tindrem notícies. Ara mateix RCat està entorn els 10 diputats, amb Joan Laporta podria acostar-se als 30. No oblidem que per un gran èxit de RCat caldria un enfonsament espectacular d'ERC, que es produirà, una davallada del PSC, que hi serà , un estancament de CiU en 48-52 diputats, que es pot produir, una abstenció massiva, que hi serà, i una gran mobilització del vot sobirarista, que es pot produir.

  

Real Madrid eliminat... la nau galàctica es torna a estavellar

pesolbullit | 10 Març, 2010 22:57

     JA,JA,JA,JA,JA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

   A la foto uns seguidors del Lyon que saluden als cracks del Real Madrid. 

Salvador Cardús: "Un vint per cent dels vots, en un marc d'apatia informativa, és més del que aconsegueixen els partits amb costoses campanyes"

pesolbullit | 03 Març, 2010 22:51

www.tribuna.cat

El sociòleg i periodista Salvador Cardús ha fet un anàlisi del significat polític i social de les consultes populars per la independència esdevingudes a Catalunya els darrers mesos.

Segons l’autor de l’escrit, “a les consultes populars que s’estan celebrant sobre la independència de Catalunya es plantegen fonamentalment dos grans interrogants, pels quals només existeixen moltes hipòtesis interessades i poques respostes”.

La primera incògnita que planteja Salvador Cardús és “que no sabem quina importància política i social tenen, en realitat, aquests referèndums”, i el segon interrogant és “el desafiament que les consultes poden fer, no ja als partits polítics, sinó al propi independentisme”. “Per una banda està la qüestió de la importància política de les consultes –ha indicat Cardús-. Es podria dir que les consultes no han tingut gairebé cap transcendència. Els dos rotatius de més difusió a Catalunya no van mostrar el diumenge passat el menor interès per les consultes i no els van dedicar cap atenció informativa. El mateix dia, la televisió nacional catalana va considerar que les consultes mereixien el quart lloc informatiu, just després de la detenció d’etarres i dels diversos accidents climàtics d'arreu del món”.

Ambdues evidències indiquen, segons Salvador Cardús, que és “raonable que alguns considerin sincerament que les consultes no tindran transcendència política, que no suggereixen cap canvi de fons en les actituds dels ciutadans i que tot es redueix a pur esteticisme”, i ha subratllat que fins i tot “es pot pensar que s’ha d’actuar amb responsabilitat per tal d’evitar que l’escuma creixi i s’acabi creant un perillós sentiment de frustració”. L’autor de l’article ha dit que “potser aquesta és la bona interpretació” de les jornades refrendatàries, però ha advertit que “també existeixen d’altres” interpretacions: “Per exemple, que en els tres anys d’Estatut cada dia més catalans arriben a la conclusió que aquest no ofereix un horitzó polític, social, econòmic i cultural que ambicionen”. “Que l’encaix a Espanya a deixat de tenir interès, per no dir que és un llast [...]. Que ja és l’hora de provar la independència” són altres conclusions que l'autor de l'article posa sobre la taula, i ha continuat assenyalant que “un vint per cent de vots ja és molt més que el que obtenen els partits polítics” tenint en compte “el marc d’apatia informativa” de la societat.

Finalment, Cardús ha conclòs que “el temps dirà quina de les interpretacions és la correcta”, tot i que ha vulgut explicar amb més deteniment el segon dels grans interrogants referit a la influència de les consultes al món independentista català: “El moviment social hauria de prevaldre per sobre de qualsevol èxit o derrota electoral de les consultes, inclús per sobre de qualsevol derrota al Parlament. [...] L’amenaça de la fragmentació es troba a flor de pell [...] L’independentisme ha d’omplir-se de contingut si vol ser alguna cosa més que una simple força. [...] El seu èxit rau en convertir-se en una corrent política central, un main stream que canviï el curs de la nostra història”.

 

VÍCTOR ALEXANDRE: ELS INSULTS A CARRETERO I A LAPORTA

pesolbullit | 02 Març, 2010 23:25

www.victoralexandre.cat

És tot un espectacle observar el trasbals que Reagrupament i Joan Laporta estan creant en els partits del ventall parlamentari. No hi ha dia que en els mitjans de comunicació no apareguin atacs, desqualificacions, insults, mentides, infàmies i tota mena de xerrameca buida contra el president del Barça i Joan Carretero. L'abrandat defensor de la Fiesta Nacional Joan Ollé, concretament -el mateix que percep un sou públic per gentilesa de Catalunya Ràdio i que l'any 2007 va impedir que el cantant mallorquí Biel Majoral cantés el poema reivindicatiu Jo sóc català a la Fira de Frankfurt-, se servia no fa gaire de la seva columna a El Periódico -el full parroquial del Partit Socialista- per difamar Carretero tot vinculant-lo políticament a Montserrat Nebrera i titllant-lo de "franquista". No cal dir que els insults, els estirabots i les desqualificacions personals diuen molt més de qui els fa que no pas del seu destinatari, ja que constitueixen una galdosa exhibició d'impotència intel·lectual i de baixesa moral. Però ja se sap que d'aquesta mena de persones pot venir de tot menys dues coses: excel·lència i grandesa moral.

Es comprèn, tanmateix, que el PSOE de Catalunya estigui molt neguitós davant la força de l'independentisme desacomplexat que encarnen Reagrupament i Laporta. Aquest independentisme, òbviament, no és un perill directe per als socialistes -defensors del vot espanyolista-, però sí que ho és per a Esquerra. Als socialistes ja els va bé un soci feble, però no pas fins al punt que els impedeixi sumar i formar un tercer tripartit. Pobre PSOE de Catalunya, tot i no haver guanyat mai les eleccions, pensava quedar-se trenta anys a la Generalitat, talment com a l'Ajuntament de Barcelona, i resulta que el seu pas pel Govern, a més de breu, quedarà registrat com el període més degradant de la nostra història recent.

Però també CiU està força neguitosa davant la presència de Reagrupament i Laporta. No és estrany, ben mirat. Deu costar-li de pair que just quan més segura veu la victòria, després de la deriva nacional que ha suposat el segon tripartit, aparegui una nova força que li llevi un bon grapat d'escons i que, en cas de pacte, l'obligui a renunciar a la seva tradicional ambigüitat. Per això, des de la cúpula, s'ha donat ordre d'atacar mediàticament el tàndem Carretero-Laporta amb foc a discreció en un intent desesperat de desacreditar-los davant l'opinió pública. Fins i tot s'ha arribat a demanar a Laporta que no es presenti a les eleccions per no perjudicar els interessos convergents (!). Sembla increïble, però és cert. El president del FC Barcelona està rebent pressions dels fronts intel·lectual i empresarial de CDC perquè es quedi a casa i no entorpeixi les possibilitats d'Artur Mas. Doncs, francament, té gràcia que aquella força que fa quatre dies obria els braços a Laporta, creient que erosionava molt més Esquerra, sigui la mateixa que ara li demana que renunciï a presentar candidatura electoral. Què passaria, però, si, arribats a extrems tan galdosos, la resposta de Laporta fos demanar a CiU que no es presenti a les eleccions a fi de no perjudicar els seus interessos? No s'ho han plantejat, això, CiU i els seus acòlits? Hi renunciarien? Seria molt edificant i una gran lliçó d'humilitat veure que no tenen cap inconvenient a fer allò que tan obertament demanen als altres.



Informa: VICTORALEXANDRE.CAT

Catalunya avança cap a la independència... malgrat La Vanguardia i malgrat la sociovergència

pesolbullit | 01 Març, 2010 07:00

               Ahir els catalans vam fer un nou pas cap a la independència del nostre país. El 92 % dels votants van votar SÍ a la independència i cada dia som més a prop de la plena sobirania. Els intoxicadors de sempre ens voldran fer creure el contrari , ens parlaran de percentatges , ens diran que hi han altres temes més importants, però el cert és que estan cagats i que la farum de merda se sent des de molt lluny. Els caps pensants de CDC, d' UDC, del PSC i els seus periodistes-majordoms que dirigexen La Vanguàrdia i el Periòdico són gent que porta anys i panys vivint de l'aire i alimentant-se de la carcoma de la malalta autonomia catalana. En definitiva, són uns paràsits . No els hi hem de fer cas, ells volen que no canvii res , que tot segueixi igual per a que ells puguin seguir treient rèdits de la dependència de Catalunya vers Espanya. Si fem números veurem que l'independentisme a Catalunya és ja majoritari, malgrat el silenciament i les mentides dels mitjans de comunicació oficialistes i malgrat les enquestes falses i manipulades del Centre d'Estudis d'Opinió . Les eleccions catalanes del 2010 són importantíssimes , ara és l'hora de l'independentisme, En Joan Carretero està preparat i En Joan Laporta aviat saltarà a l'arena política . Els partits parlamentaris catalans van a la baixa, TOTS, (ni tan sols el fracàs estrepitós del tripartit fa CiU enlairi el vol) ara és l'hora de construir des de la societat civil una alternativa real per a que el vot nacionalista no vagi a parar ni a l'autonomisme carrincló de CiU ni als falsaris dirigents d'ERC. Que mai més el senyor Puigcercós pugui regalar-li els nostres vots al PSC i que mai més CiU pugui governar sense plegar-se davant l'independentisme. Si enviem a l'atur als mentiders de CiU i ERC i aconseguim que tots aquests vots independentistes els canalitzin Laporta i Carretero Catalunya serà independent molt aviat .

300.000 catalans podran votar per la independència aquest diumenge

pesolbullit | 28 Febrer, 2010 02:49

www.racocatala.cat

 

    La segona onada de consultes sobre la independència de Catalunya es celebrarà aquest diumenge, 28 de febrer, a 80 municipis d'arreu del Principat. "Està d'acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?" tornarà a ser la pregunta a la què gairebé 300.000 persones podran respondre en un exercici de democràcia promogut des de la ciutadania. Així doncs, aquest cop 25 comarques (Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Camp, Baix Ebre, Baix Empordà, Baix Llobregat, Baix Penedès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garrotxa, Gironès, Maresme, Noguera, Osona, Pla Urgell, Priorat, Ripollès, Selva, Solsonès, Urgell, Vallès Occidental i Vallès Oriental) viuran la Consulta per la Independència en algun dels seus municipis, i després de diumenge 32 comarques (de les 41 que té el Principat) ja hauran viscut l'experiència. Racó Català farà un seguiment especial de les consultes aquest diumenge, tal com va fer a la primera onada. Podeu consultar dins l'article el llistat dels 80 municipis que les duran a terme.

 

La Coordinadora de Consultes ha establert la central electoral d'aquesta segona onada a Caldes de Montubi. L'acte de final de campanya serà divendres al castell de Cardona, l'últim bastió de la resistència catalana en la Guerra de Successió.

 

Els municipis que celebraran la Consulta per la Independència i el vincle a les comissions locals corresponents, són els següents:

 

Agramunt, Alella, Alforja, Alp, Anglès, Barberà de la Conca, Begues, Bellpuig, Bescanó, Boadella i Les Escaules, Breda, Cabrils, Caldes de Montbuí, Campdevànol, Cardona, Carme, Castellar de la Ribera, Castellcir, Castellterçol, Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs, Cruïlles, Monells i Sant Sadurní, El Vendrell, Forallac, Gelida, Gualta, Guixers, L'Aleixar, L'Escala, L'Espluga de Francolí, L'Espunyola, La Bisbal d'Empordà, La Coma i la Pedra, La Llacuna, La Nou de Berguedà, La Pobla de Lillet, La Torre de Fontaubella, La Vall d'en Bas, La Vall de Bianya, Les Cabanyes, Llinars del Vallès, Llobera, Llorenç del Penedès, Maçanet de la Selva, Maçanet Decideix, Moià, Molins de Rei, Montblanc, Montgai, Navès, Oristà, Palafrugell, Palamós i Sant Joan, Palau-Sator, Parlavà, Pinós, Riells i Viabrea, Riudecanyes, Rupit i Pruit, Sales de Llierca, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Feliu de Codines, Sant Feliu de Pallerols, Sant Feliu Sasserra, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de les Fonts, Sant Llorenç de Morunys, Sant Pere Pescador, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirze del VallèsSanta Maria d'Oló, Talamanca, Torrelles de Llobregat, Vidreres, Vilabertran, Vilada, Vilamaniscle, Vilanova de Bellpuig, Vilaplana, Vilassar de Mar, Vilobí d'Onyar i Xerta.

 

Amb la dimissió de M. Antònia Munar acaba un cicle de 27 anys i comença la renovació d'UM

pesolbullit | 27 Febrer, 2010 04:24

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

 

 

Maria Antònia Munar ha presentat la dimissió com a diputada del Parlament de les Illes Balears. L'anunci ha estat fet avui horabaixa mitjançant un comunicat enviat per Unió Mallorquina al mitjans de comunicació. Reproduim a continuació el contingut íntegre del text rebut:

 

A la vista de les acusacions fetes pel Sr. Miquel Nadal en el marc de la instrucció del cas conegut com “Cas Maquillatge” vull manifestar el següent:
Negar de manera rotunda la veracitat de les manifestacions fetes pel Sr. Nadal.
Afirmar que, com es demostrarà, al llarg de la meva vida política he actuat sempre d’acord amb la més absoluta legalitat i d’acord amb l’ètica política.
Anunciar, per responsabilitat política, la meva renúncia a l’acta de diputada del Parlament de les Illes Balears amb efectes immediats i la meva retirada de la vida política.

 

 

Les consultes sobiranistes i el País Valencià

pesolbullit | 23 Febrer, 2010 22:51

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144932

reproduït del bloc de Josep Nadal, GARROT DES DE PEGO.

              Reconec que em vaig emocionar mirant les imatges del poble d’Arenys de Munt el dia del referèndum. Gent de totes les edats omplint els carrers amb tota la il·lusió del món que amb el sol gest de dipositar una papereta desmuntaven tota la paradeta de submissió i pors que tenia plantada la classe política catalana en els últims 30 anys. Algú va tindre una bona idea i amb la participació de Poble (en  majúscula)  s’ha aconseguit com a mínim insinuar un full de ruta per arribar a la fita. Caldrà treballar en molts fronts i procurar que no es refreden les brases per aconseguir-ho. 


Però com a qualsevol valencià amb consciència nacional em quedava una segona sensació més agra que dolça i que ens colpeja l’interior cada volta que comparem la situació del nostre poble amb Catalunya o el País Basc. Al País Valencià tenim un panorama diferent, per dir-ho suau...
(continua)

Quedava clar en la pregunta del referèndum que el subjecte de decisió és el poble de Catalunya. Des de la CUP fins a Convergència sembla que hi ha consens en aquest tema i que el dia que es faça el Referèndum ( en majúscula) serà aquesta la pregunta que es farà als ciutadans; "Està d'acord en què Catalunya siga un estat independent Sí o no?"

Durant molts anys l’independentisme al País Valencià ha funcionat baix el lema de “Independència Països Catalans” i encara que tampoc s’ha deixat massa clar si el subjecte de decisió seria compartit o múltiple, si que és veritat que aquestos dos conceptes sempre han anat junts, reforçant la idea de la construcció d’un estat unitari.

Com ens posicionem davant d’aquest nou escenari?, la independència arribaria fins a La Sénia, de Vinaròs cap avall continuaríem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara. I ara què?

Potser algú podria pensar que la solució passa per demanar la integració al nou estat català, però aquesta possibilitat a banda de ser política ficció a nivell social, a nivell individual és una clara invitació a l’exili nord enllà. Ja són massa els valencians que han decidit marxar a viure a Catalunya molts d’ells gent amb titulació superior que no veien cap futur al País Valencià. Continuar promovent la fuga de cervells no crec que siga res positiu.

Aquesta és un interpel·lació oberta a tot l’independentisme del País Valencià, als companys i companyes militants dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista, d’ERPV i del nacionalisme cultural; no creieu que ha arribat el moment de valencianitzar al màxim el nostre discurs?

L’immensa majoria dels valencians se senten espanyols es cert, i fer independentisme és una feina difícil al País Valencià . Però també és cert que la majoria de gent que viu en aquesta terra se senten valencians. I és la nostra faena fer visibles totes les contradiccions que té això de ser espanyol i valencià. I per aconseguir-ho hem de demostrar als nostres veïns que els valencians de veritat som nosaltres, que no volem res per damunt de la decisió del nostre poble, desmuntar el mite de l’anticatalanisme de què vindran els catalans a conquistar-nos i deixar clar que volem un estat valencià independent.

Per a això caldria canviar primer que res el subjecte al que ens referim en les nostres consignes. Parlar de jovent català, poble treballador català o posar en la pancarta “Per la llibertat dels Països Catalans” el dia que commemorem la pèrdua dels nostres furs, queda molt poètic perquè estem dient moltes coses en una frase però l’efectivitat política és igual a zero. A més a més quan a Catalunya ja tenen traçat un full de ruta, resulta penosament anacrònic continuar aferrant-se als mateixos lemes.

Vol dir això que estic propugnant renunciar als Països Catalans? No, clar que no. Però pense que els Països Catalans s’han d’explicar. Explicar la llengua, la història, crear un espai cultural i econòmic comú multipolar. Es poden fer diaris, pel·lícules, cançons, televisions, pàgines web, compartir experiències polítiques . Ens podem posar d’acord en moltes coses amb Catalunya i les Illes per derrotar el nostre adversari i per fer creixer la nostra economia i la cultura pròpia. Però això és una faena i anar a partir-se la cara contra Espanya n’és una altra. 

Si volem que els nostres conciutadans ens entenguem mínimament cada volta que els diguem que ells no són espanyols haurem de posar per damunt de tot  el tema de la valencianitat. Provocar el dubte entre els convençuts de la dualitat “valencià i espanyol” i que comencen a triar entre “valencià o espanyol”. Si barregem el tema dels Països Catalans quan parlem d’independència només ens entendran els mateixos de sempre, sembla que això també ho té clar la societat catalana i actua en conseqüència.

Que en penseu vosaltres? Quin creieu que hauria de ser el camí dels valencians conscients de ser-ho ara que els nostres germans del nord comencen a entreveure de lluny la possibilitat de la llibertat nacional?

Res més, només donar les gràcies al poble d’Arenys de Munt per la seua valentia; tot esperant que algun dia es faça un referèndum oficial amb la pregunta; "Està d'acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?"

 

La ILP 'Televisió Sense Fronteres' ja aplega més de 400.000 signatures

pesolbullit | 22 Febrer, 2010 01:53

www.vilaweb.cat

S'amplia tres mesos més el termini de recollida de signatures

La campanya de recollida de signatures per presentar la iniciativa legislativa popular (ILP) 'Televisió Sense Fronteres', que reivindica els espais de comunicació català, basc i gallec i que impulsa Acció Cultural del País Valencià, ja n'ha aplegades més de 400.000, del mig milió que calen. La campanya, que tenia previst de finalitzar la primera setmana de març, s'amplia tres mesos més i finalitzarà l'última setmana de maig i les signatures es lliuraran a la Junta Electoral Central el mes de juny.

 

Aquesta ampliació del calendari ha estat una decisió de la Junta davant pel fet que, en el començament de la campanya, hi va haver problemes burocràtics a l’hora de segellar els fulls de signatures, la qual cosa va retardar la possibilitat de començar a recollir signatures més de dos mesos respecte de la data oficial de començament. Ara la Junta corregeix aquest error i amplia el termini de recollida de signatures per a compensar-lo.

Acció Cultural valora el suport que ha rebut la campanya, que ha fet possible de recollir un volum tan gran de signatures, 'mercès als 2.500 fedataris i a la col·laboració de tots els sindicats, els partits, els col·legis professionals, les institucions i les principals associacions culturals i esportives del País Valencià'. A més, convé recordar que a começament d'aquest mes de febrer el Parlament de Catalunya va adherir-se a la campanya, amb el vot favorable de CiU, PSC, ERC, PP i ICV, i que també ho han fet la Xarxa d'Universitats Joan Lluís Vives i de molts ajuntaments, entre els quals el d'Elx, el de Gandia i el de Barcelona.

 

 

Es reimplanta la megafonia en català als autobusos urbans de València

pesolbullit | 20 Febrer, 2010 04:40

http://www.valencianisme.com

Fa gairebé un any, usuaris habituals de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de la ciutat de València denunciaven davant Valencianisme.com la implantació d'un sistema de megafonia per als seus autobusos urbans,  que comptava també amb una pantalla de televisió per a anunciar les diferents parades, exclusivament en castellà. Fins aleshores, tal com asseguraven les mateixes fonts, els anuncis de les diferents parades eren efectuats en valencià en tots aquells vehicles que disposaven d'esta aplicació.

El portal web del valencianisme de construcció es va fer ressò de les queixes rebudes i va estudiar quina és la regulació legal de l'ús del valencià en un servei públic com este, a fi de poder contactar amb l'entitat i traslladar el coneixement del cas al Síndic de Greuges.

En esta línia, el Reglament municipal sobre ús i normalització del valencià al municipi de València establix, en el seu article número 15, que el consistori del Cap i Casal té l'obligació de vetlar per "l'ús preferencial" del valencià en tots els organismes autònoms i empreses locals "fins a assolir una normalització total" de la llengua pròpia dels valencians. 

Onze mesos després, les mateixes fonts s'han posat en contacte de nou amb Valencianisme.com per a expressar la seua "satisfacció" pel fet que les queixes adreçades a l'EMT hagen tingut els seus fruits, ja que, han explicat, el valencià actualment es troba present en el sistema de megafonia dels vehicles i també en la pantalla de televisió en què apareixen senyalitzades les diferents parades d'autobús.

No obstant això, han matisat que no poden assegurar si la implantació del valencià és generalitzada a totes les línies, així que han fet una crida a tots els usuaris del nostre portal per tal que hi col·laboren. "Al valencià, l'hem d'ajudar. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?", han conclòs.

 

La veritable enquesta de les eleccions catalanes del 2010

pesolbullit | 11 Febrer, 2010 22:50

      Des de fa temps es filtren als mitjans de comunicació enquestes maquillades o directament enquestes falses, la idea és manipular el vot, enganyar i influir, mai informar. He tingut accès a una enquesta que va encarregar CiU fa unes setmanes, és una enquesta de debó , no manipulada :

 

  • CiU........................56 DIPUTATS
  • PSC.......................28 DIPUTATS
  • PP.........................18 DIPUTATS 
  • ICV .......................11 DIPUTATS
  • ERC.......................10 DIPUTATS
  • REAGRUPAMENT......8 DIPUTATS
  • PXC........................4 DIPUTATS
 
POSTDATA: Montilla està cagat. 

 

Emparín Puchades , candidata a la Mamella d'Or

pesolbullit | 11 Febrer, 2010 06:36

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans concedeix els premis Mamella d'Or 2009 a la pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans,  a la foto Emparín Puchades, d'Alzira.

El Periodico despatxa al germà de Joaquim Nadal

pesolbullit | 07 Febrer, 2010 18:41

    Una de les grans notícies de l'any és que el diari "El Periodico" ha fet fora per fi al germà de Joaquim Nadal. Aquest diari sempre ha sigut pro-socialista però des que aquest pseudoperiodista el dirigia s'havia convertit en un simple butlletí de propaganda del PSC . Amb l'anterior director, Antonio Franco, sempre s'havien almenys guardat les formes, però amb el germà del conseller Nadal s'ha arribat a un punt de deliri, El Periòdico avui en dia ja no té cap credibilitat. Dubto que el nou director, sigui qui sigui, ho faci pitjor que aquest farsant.

Caterina Cocarroi, nova candidata a la Mamella d'Or

pesolbullit | 06 Febrer, 2010 22:44

   L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans concedeix els premis Mamella d'Or 2009 a la pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans,  a la foto una de les darreres candidates.

 

Caterina Cocarroi, de Sant Llorenç des Cardassar. 

 

Fiscals, jutges i policies forasters del PSOE intensifiquen la neteja ètnica: Unió Mallorquina expulsada

pesolbullit | 06 Febrer, 2010 00:18

www.lobbyperlaindependencia.org

Antich romp el pacte amb UM de manera unilateral
Melià ha manifestat que la formació nacionalista té a partir d’ara les mans lliures al Govern balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma
Joan Monjo, Josep Melià i Catalina Julve
El president d’Unió Mallorquina, Josep Melià, acompanyat del secretari general, Joan Monjo, i de la portaveu de la formació nacionalista, Catalina Julve, ha comparegut en roda de premsa a la seu d’UM per donar a conèixer la postura  del partit entorn a l’acord pres per part del president Antich de deixar fora a UM de l’Executiu balear, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma.

Melià ha afirmat que la decisió del senyor Antich és “precipitada i unilateral”, fet que provoca la ruptura del pacte signat amb UM l’any 2007.

Així mateix, Melià ha subratllat que a partir d’ara UM té les mans lliures en aquestes tres institucions tenint en compte el seu paper determinant en totes elles.

El president també ha destacat la bona gestió per part d’UM al Govern balear, recordant que les Conselleries de Medi Ambient, Turisme i d’Esports i Joventut eren les més valorades pels ciutadans segons diferents estudis realitzats.

Finalment, Melià ha anunciat que en els pròxims dies es reuniran els diferents òrgans del partit per analitzar la situació i prendre decisions, remarcant que UM és un partit ben viu i que aquesta legislatura ha comptat amb 20 batles i batlesses i més de 100 regidors als distints ajuntaments de Mallorca, el que significa una àmplia representació municipal a l’illa.  

http://www.unio-mallorquina.com 

Lluís Bassat i Sandro Rossell: dos fracassats al servei de CiU

pesolbullit | 05 Febrer, 2010 23:48

     CiU vol ficar mà a la directiva del Barça, en el seu dia van presentar el senador Sixte Cambra i anys més tard van promoure les candidatures de Lluís Bassat i Joan Laporta. Laporta s'ha acabat desvinculant de CiU i per això la cúpula de CiU ha decidit promoure les candidatures de Jaume Ferrer (tots absolutament tots els membres de la seva candidatura són militants de CiU o votants de CiU) i de Sandro Rossell . Sandro Rossell és fill de Jaume Rossell, un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya l'any 1974 i té tot el suport del sector dels negocis de CiU.

     A continuació reprodueixo un article de Victor Alexandre que retrata als senyors Rossell i Bassat:

 Sandro Rosell & Lluís Bassat 'Associats'

A mesura que s'acosten les eleccions del FC Barcelona s'incrementen les desqualificacions al president Joan Laporta i a la junta directiva del club i s'intensifica la cantarella de la necessitat de renovació. La demana Sandro Rosell i la demana Lluís Bassat. A Rosell, d'entrada, caldria demanar-li que allò que afirma entre amics i coneguts -que si ell és escollit president l'actual vessant catalanista del Barça serà eliminat d'immediat- tingui el valor de dir-ho davant dels micròfons dels mitjans de comunicació. Així coneixerem el seu projecte espanyolitzador i també la raó per la qual és el candidat favorit dels socialistes. I pel que fa a Lluís Bassat, cal recordar que els anys 2000 i 2003 es va presentar a les eleccions del Barça i les va perdre. L'última davant Joan Laporta. Ara no s'hi presenta, però es dedica a demanar "renovació" i a cantar les excel·lències de Sandro Rosell: "És el candidat amb més intenció de vot. Crec que ho ha fet molt bé, ha estat callat i ara es tracta de veure si elegeix bé la seva junta". Bassat i Rosell Associats, en podríem dir, d'aquesta publicitat.

Tanmateix, cal preguntar a Bassat en què fonamenta la seva demanda de renovació. De debò creu que el millor Barça de tota la història necessita una renovació? De debò creu que ha de ser renovada la directiva que ha convertit el Barça en el millor equip de futbol del món? Per posar-hi qui? Aquells amb qui Bassat sintonitza ideològicament? Tanta urticària li produeix l'independentisme, al senyor Bassat? Ves per on, n'hi ha prou d'entrar al seu lloc web per veure que el seu nom de debò, el nom amb què es presenta professionalment arreu del món, és Luis, no pas Lluís, i que la llengua catalana és víctima del menyspreu més absolut. Tota la pàgina, amb les seves set seccions, està en espanyol. És comprensible, per tant, que tingui tantes ganes de fer fora l'actual directiva del Barça. Ell és l'home que diu que "la identitat es porta al cor i no cal proclamar-la cada dia als quatre vents". Certament, quan s'és espanyol com ell, no cal proclamar la identitat espanyola. Ja ho fan silenciosament el carnet d'identitat i el passaport.

www.victoralexandre.cat

 

 

 

 

Laporta podria obtenir 8 escons a les eleccions al Parlament de Catalunya

pesolbullit | 04 Febrer, 2010 04:19

www.racocatala.cat

 

Ho indica una enquesta interna de CiU, segons asseguren diversos mitjans de comunicació

 

                 Joan Laporta podria debutar al Parlament català amb 8 escons si finalment tal com sembla s'acaba presentant co ma cap de llista d'alguna formació a les properes eleccions d'enguany. Ho confirma una enquesta interna de Convergència i Unió (CiU), segons asseguren diversos mitjans, tot i que no parlen dels escons de la resta de partits que obtindrien representació als comicis. L'enquesta no té en compte el partit amb el que es presentaria a les eleccions, per tant caldria veure'n els resultats en cas que Laporta s'acabi presentant com a cap de llista de Reagrupament, un fet que cada cop sembla més probable després dels darrers moviments a la formació de Joan Carretero. En aquest punt, l'encara president del FC Barcelona podria tenir la clau de la governabilitat al Principat, i compliria el seu objectiu, que és obtenir entre 5 i 10 escons. Laporta però encara no ha confirmat amb quin partit vol presentar-se a les eleccions al Parlament, malgrat que els darrers dies ha manifestat ser molt proper a Reagrupament, mentre Carretero el lloava públicament.

 

L'enquesta confirma el que ja apuntava un sondeig d'El Periódico de fa alguns mesos (tot i la conlusió interessada i errònia que en treia El Periódico), que atorgava a Laporta un 12% del suport electoral, malgrat que aleshores no havia decidit si es presentaria ni tampoc per quin partit ho faria. El president culer porta diversos mesos valorant la conveniència de presentar-se als comicis catalans, i sembla que només li queda destriar amb quina formació fer-ho (o bé fer-ne una de pròpia).

 

 

Els trofeus MAMELLA D'OR 2009 ben aviat

pesolbullit | 04 Febrer, 2010 04:12

De la mateixa manera que es concedeixen pilotes d'or o botes d'or als millors futbolistes ben aviat l' Acadèmia d'erotisme i bricolatge dels Països Catalans concedeix els premis Mamella d'Or a la pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans. Molts han sigut els cremats i sucarrimats que han votat i en breu farem públics els resultats. 

 

 A la foto tenim la primera candidata, la Mariona Rebull, de Copons.

 

Identificades totes les empreses franquistes i genocides que ataquen el català al cinema

pesolbullit | 29 Gener, 2010 05:14

www.lobbyperlaindependencia.org

70 sales tancaran l'1 de febrer contra el cinema en català

Creix el malestar per la vaga d'exhibidors · El grup del Facebook que proposa boicotejar els cinemes que s'oposin al text supera els 10.000 inscrits en 36 hores

La indignació per l'actitud del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya creix per moments. Els exhibidors han convocat una vaga en 70 sales de cinema pel proper 1 de febrer per protestar contra la nova Llei del cinema de Catalunya presentada per la Generalitat, que si s'aprova obligarà a emetre el 50% de còpies en castellà i el 50% en català. L'empresariat del sector del Principat, però, vol mantenir la situació actual, que margina la llengua catalana a menys del 3% de les còpies anuals. Mentrestant i des del seu anunci de vaga contra la llei, el malestar al Principat va "in crescendo": elgrup del Facebook que proposa boicotejar aquests cinemes depassa ja els 10.000 usuaris (aconseguits en menys de 2 dies), i la xarxa s'organitza per donar suport alhora als cinemes que no tancaran aquest proper dia 1 de febrer (i en especial, als que programin cinema en català). Podeu veure elllistat de les 70 sales de cinema que tancaran aquest 1 de febrer; durant el dia confirmarem també les sales i els exhibidors que no s'uniran a la vaga.

 

La Plataforma per la Llengua va emetre ahir un comunicat molt crític amb el Gremi, on afirma que l'argumentació per oposar-se a la llei "obeeix a raons ideològiques i a prejudicis infundats" perquè "el català és una llengua rendible al cinema" com va demostrar amb el seu estudi de fa algunes setmanes. La Plataforma recorda que la situació del català al cinema és "un cas únic a nivell dels països europeus i el Quebec", on no hi ha cap llengua comparable a la catalana en nombre d'espectadors potencials on aquest no s'usi per doblar o traduir els films. L'estudi també demostra que arreu hi ha legislacions per protegir la pluralitat lingüística.

 

Vegeu a continuació el llistat de cinemes que faran vaga contra el cinema en català el proper 1 de febrer, ordenat per exhibidors:

 

 

 

CINES ACEC
Àrea Catalana d'Exhibició Cinematogràfica
http://www.cinesacec.es/ (web només en castellà)

Multicines Arenys

 

Megacine (Badalona)

Filmax-Castelldefels

El Punt (Cerdanyola)

Multicines Llobregat (Cornellà)

Cinemes Figueres

Multicines El Nord (Granollers)

Filmax-Gran Via (L'Hospitalet)

Rambla (L'Hospitalet)

Salon Rosa (Igualada)

Kursal (Igualada)

Bages Cinema (Manresa)

Atlantida (Manresa)

Multicines Olot

Imperial-Sabadell

Multicines Eix Macià (Sabadell)

Segle XXI (Terrassa)

Multicines Sucre (Vic)

Vigatà (Vic)

Atrium (Sant Andreu de la Barca)

 

 

 

CINESA
http://www.cinesa.es/cines/cines.aspx (web només en castellà)

 

 

Diagonal (Barcelona)

 

Diagonal Mar (Barcelona)
Heron City (Barcelona)
Maremàgnum (Barcelona)
La Maquinista (Barcelona)

 

 

Mataró Parc
Sant Cugat
Parc Vallès (Terrassa)

 

La Farga (L'Hospitalet)

 

 


GRUP BALAÑA
http://www.grupbalana.com/salas.asp (web només en castellà)

Aribau club (Barcelona)
Aribau multicines (Barcelona)
Bosque (Barcelona)
Club Coliseum (Barcelona)
Glòries multicines (Barcelona)
Gran Sarrià multicines (Barcelona)
Palau Balaña (Barcelona)
Rex (Barcelona)
Urgel (Barcelona)

 

 

 

 

YELMO
http://www.yelmocineplex.es/ (web només en castellà)

Multicines Abrera
Sant Cugat del Vallès
Multicines Baricentro (Barberà del Vallès)
Icària (Barcelona)

 

 


OCINE

http://www.ocine.es/ (web en català i castellà)

 

Ocine Platja d'Aro

Ocine Roquetes

Ocine El Vendrell

Ocine Sant Celoni

Ocine Les Gavarres

Ocine Vila-Seca

Ocine Girona

 

 

JCA Cinemes

Cinemes Alpicat (Lleida)

Principal (Lleida)

Rambla (Lleida)

 

 

DIAFRAGMA PC

http://www.diafragmapc.com (web només en castellà)

 

Napoles (Barcelona)

Mèlies Cinemes (Barcelona)

 

 

RENOIR

http://www.cinesrenoir.com/ (web en català i castellà)

 

Les Corts (Barcelona)

Floridablanca (Barcelona)

 

 

ESPECTARAMA S.A.

http://www.cines-verdi.com/barcelona (web en català, castellà i anglès)

 

Verdi (Barcelona)

Verdi Park (Barcelona)

 

 

Independents (distribuidora pròpia)

 

 

Comedia (Barcelona)
IMAX Port Vell (Barcelona)

 

Sala Mozart (Calella)

Albèniz (Girona)

MCB Cinemes (Calafell)

Cinemes Roses (Girona)

Cinebox Espai Gironès (Salt)

Alhambra (La Garriga)

Barnasud (Gavà)

La Calàndria (El Masnou)

Kubrick (Vilafranca del Penedès)

Capri (El Prat de Llobregat)

 

 

directe!cat han publicat un mapa on han situat aquestes 42 sales de cinema sobre el territori, emprant el Google Maps.

 

 

Miquel Sellarès: l’Avui i els Països Catalans

pesolbullit | 27 Gener, 2010 02:36

www.tribuna.cat

                 Hermes Comunicacions, l’editora de El Punt, l’Avui, El 9 i Presència ha decidit fer una ampliació de capital de fins a cinc milions d’euros amb la finalitat d’accelerar la inversió a internet, reformar el lideratge en el món del paper i sortir reforçats d’una crisi que està provocant un fort impacte al sector de la comunicació.

En primer lloc, cal felicitar a Hermes Comunicacions i als seus 120 socis actuals pel risc d’una operació com la de quedar-se el diari Avui en aquests moments difícils. El diari Avui, sorgit, com El Punt, fa dècades de l’accionariat popular, s’havia transformat en un diari importantíssim per la construcció nacional, però a la vegada tenia uns vicis estructurals i empresarials que només eren possibles de sostenir mitjançant el suport a fons perdut durant anys i anys de les institucions públiques. Perquè, cal reconèixer-ho, la nostra burgesia nacional havia estat incapaç, tal com se’ls va oferir a principis del primer tripartit, d’assolir-ne la responsabilitat empresarial i tirar-lo endavant.

Actualment, una empresa privada, que no és una ‘germaneta de la caritat’ ni Òmnium Cultural, ha decidit, de la mà del seu director general, Joan Vall Clara, redissenyar empresarialment el diari per fer-lo viable. És un repte difícil i problemàtic perquè els vicis del passat pesen, i els seus lectors estaven acostumats a un diari que sobrevivia sense que ells haguessin de preocupar-se massa del que costava, sense tenir en compte la dificultat que ha representat i representa l’edició de premsa en català al nostre país.

Un cop adquirit l’Avui, els actuals editors s’han trobat amb l’etapa de “grandeses” del representant del grup Godó, el senyor Camprodón, i els seus interessos i els seus compromisos, que comportaven un dèficit anual proper als cinc milions d’euros. Evidentment, això era possible mantenir-ho amb Planeta, Godó i la Generalitat al darrera, però és insuportable per una empresa que no busca grans beneficis sinó poder exercir la seva tasca.

Aquesta situació obligarà a sacrificis, reestructuracions i redefinicions que donaran pas, possiblement, a la demagògia contra els actuals editors, sobretot per aquells que estan acostumats a consumir productes nacionals sense arriscar-hi res o sense adonar-se que el nostre encara és un país de peatge. En aquest sentit, no és una bona notícia que l’Avui deixi de vendre’s a les Illes i al País Valencià, però també és evident que Hermes Comunicacions no pot fer el paper que no fa ni el nostre govern, ni els nostres polítics, ni gran part de la nostra societat civil. Se li demanarà a aquesta empresa que tingui una política de Països Catalans que no està fent la resta? És una pregunta que caldria que ens plantegéssim.

El que escriu aquestes lletres té procedència per part de mare de les Illes, i evidentment és una persona absolutament dolguda perquè l’Avui no tingui recursos suficients per estendre les seves edicions a les Illes, al País Valencià i, potser també, per col·locar exemplars a alguns quioscos no sols de Madrid, sinó també de París, Brussel·les, etc. Però aquesta despesa qui l’ha de pagar?

Tot plegat obliga a fer algunes reflexions sobre la nostra concepció del país, i és que la cultura catalana sembla haver baixat els braços, derrotada, i ha assumit recloure’s en un entorn cada vegada més estret. Potser és un desconegut instint suïcida, però fa la impressió que hem renunciat a l’espai cultural i lingüístic. Una automutilació que fa més feble la cultura catalana. Vivim en un món que canvia molt ràpidament, especialment en l’àmbit de la comunicació i de la cultura. Les potències culturals que ens envolten es van reforçant i la cultura catalana difícilment sobreviurà més enllà de l’anècdota antropològica si no és capaç d’esprémer tot el seu potencial, creatiu i de públic. Som petits, però trossejats freguem el ridícul.

Fins avui, el Principat segueix nodrint-se de músics, poetes, narradors i assagistes del País Valencià i de les Illes però, a canvi, retorna ben poca cosa. Ni tant sols el petit esforç d’una distribució normalitzada de diaris, revistes, llibres o discos. Ni (pràcticament) cap producte fet i pensat per a tots els Països Catalans. Res. No en dubteu: abandonats a la seva sort, no passaran molts anys abans que la saó cultural que mantenen aquests territoris vagi assecant-se.

L’Avui deixa de distribuir-se als quioscos valencians i de les Illes perquè hi venen pocs exemplars. No hauria de sorprendre: pel tractament que fins ara ha fet d’aquests territoris, vist des de València o des de Ciutadella, l’Avui resultava tant interessant com, posem per cas, el diari Segre a l’Alt Empordà. No és realista exigir, doncs, a una empresa que acaba d’adquirir un diari deficitari que mai s’ha acabat de creure els Països Catalans, que resolgui aquesta situació d’una dia per l’altre.

Ara, sense el suport continuat de les institucions, caldrà que tots siguem responsables, i si volem redreçar la línea històrica de l’Avui vers els Països Catalans, la millor manera és comprar el màxim d’accions possibles d’Hermes Comunicacions i fer un plantejament seriós a la junta d’accionistes perquè el rotatiu es transformi en el diari necessiten els Països Catalans, perquè doni un cos ideològic a la nostra construcció nacional. Tot plegat, evidentment, respectant la tasca local que desenvolupa una important premsa comarcal, El Punt i, a les Illes, el Diari Balears.

Cal, doncs, que el proper govern que surti de les eleccions nacionals sigui capaç, sense complexes ni pors, de fer una política de comunicació que ens porti a tenir l’espai de comunicació imprescindible per sobreviure com a nació, com a  llengua i com a cultura al segle XXI.

CATALUNYA NORD: CAMPANYA D'ENVIAMENT DE CARTES A TRESSERRAS PER RECLAMAR EL SENYAL DE LA TDT

pesolbullit | 25 Gener, 2010 04:25

                 Diverses entitats del moviment associatiu nord-català, reagrupades en el col·lectiu Catalunya Nord També, han engegat una recollida de cartes que s'enviaran al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras i Gaju, per reclamar la recepció de les televisions catalanes a la Catalunya del Nord.

Tot i que la Generalitat ha manifestat bona voluntat per fer arribar la televisió catalana al nord de l'Albera, els responsables associatius consideren que només es farà si es demostra que hi ha una demanda clara des de la Catalunya del Nord, i per això han engegat la recollida de cartes. El Centre Cultural del Vallespir, que federa unes 40 associacions, també s'ha adherit a la campanya.

Camanya:
Per mor de fer evident la voluntat que és la nostra, demanem a totes les entitats i persones que facin una carta adreçada al:

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Feu arribar les cartes firmades a:
Catalunya nord també vol la TDT
23 avinguda del liceu
Perpinyà 66000

o per correu electrònic en format pdf a n info@catnord.catAquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

No dubteu a fer passar aquest missatge a responsables d'entitats.
Pensem sobretot amb les persones del Conflent i dels llocs on la televisió de Catalunya no arriba des de fa anys, o potser no hi ha arribat mai.

Amb aquests correus anirem a trobar responsables de la Generalitat per que posin el senyal digital i els responsables polítics nord-catalans per mor que posin els repetidors necessaris a la recepció correcta de TVC a tot el país.




Informa: LLIBERTAT.CAT

El PSOE fa anques enrere davant la pressió popular i canals 33, Super3/300 i 3/24 es podran veure a les Illes en TDT

pesolbullit | 21 Gener, 2010 22:10

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

El Govern català i el balear acorden l’emissió dels canals 33, Super3/300 i 3/24 a les Illes en TDT

                  El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de la Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, han acordat l'emissió del Canal 33, el Canal Super3/300 i el 3/24 al territori balear en TDT. A aquests canals cal sumar TV3, que ja es veu a les illes des de fa gairebé un any.

Tresserras ha lamentat que el Govern espanyol “no hagi aprofitat l’aprovació de la Llei Audiovisual per resoldre definitivament aquesta qüestió”, en referència a la situació amb el País Valencià.

L'inici de les emissions d'aquests tres nous canals a les Illes Balears és previst per al mes de febrer, després que els dos ens públics audiovisuals duguin a terme les accions tècniques necessàries per fer-la possible.

L'alcalde de Mataró imputat per un delicte contra el patrimoni arquitectònic

pesolbullit | 21 Gener, 2010 04:41

www.racocatala.cat

          El jutge d'instrucció número 3 de Mataró ha admès a tràmit la querella interposada pel ministeri fiscal contra el trasllat de Can Fàbregas i ha donat ordre de paralització de les obres de trasllat -iniciat el novembre de 2008- que prohibeix, també, eliminar els elements arqueològics del subsòl de l'edifici protegit -trobats el gener de 2009-. Així ho van notificar el divendres els advocats de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i Caralt, contraris a l'enderrocament de la fàbrica Can Fàbregas i Caralt de Mataró (Maresme), a la seu del despatx del Col·lectiu Ronda, en roda de premsa. Per la seva banda, el Col·lectiu Ronda va reiterar la seva voluntat perquè se segueixin sempre els procediments legals establerts i va tornar a exigir a l'Ajuntament de Mataró la restitució de la fàbrica al seu lloc d'origen. De fet, el jutge ha imputat l'alcalde, el regidor d'Urbanisme i la lletrada de l'Ajuntament de Mataró per un delicte contra el patrimoni arquitectònic amb unes penes que van des de la multa i la inhabilitació i fins i tot pena de presó de 6 mesos a 3 anys.

 

La decisió del jutge ha estat ben rebuda pel Col·lectiu Ronda i per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i Caralt. L'advocada Agnès García ha aplaudit la notícia: "estem contents i satisfets i aquests fets demostren que quan els moviments socials actuen amb fermesa obtenen resultats" a la vegada que considerat "una llàstima que tot plegat hagi arribat quan l'edifici ja s'ha desmuntat". Com bé ha recordat la lletrada, la fàbrica de Can Fàbregas estava protegida pel Pla especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró amb el nivell A, el màxim nivell de protecció i conservació, però l'Ajuntament va canviar-ho al nivell H, el qual només indica que hi existeix un patrimoni i que, per tant, es podia enderrocar i construir-hi les instal·lacions de, en aquest cas, El Corte Inglés.

 

La portaveu de la Plataforma, Núria Manté, ha declarat que "ens sentim satisfets que finalment un fiscal rigorós seriós i valent ens hagi donat la raó en el que nosaltres portem tres anys dient" i és que de fet la Plataforma ja es va constituir el gener de 2007 i des d'ençà ha convocat manifestacions i concentracions en favor d'aquest edifici.

Salvador Sostres: Laporta i Carretero anunciaran aviat que van junts a les eleccions

pesolbullit | 18 Gener, 2010 02:23

www.salvadorsostres.com

       L’aliança entre el president Laporta i el doctor Carretero sembla que ja només depèn del darrer gest, l’acord és quasi total, i no crec que triguin gaire a anunciar-la. Sembla que tots dos han entès que és un suïcidi presentar-se a les properes eleccions nacionals per separat. La marginació mediàtica a què els mitjans de comunicació catalans sotmeten tant Reagrupament com el discurs polític de Laporta fa que molta gent pugui pensar que la cosa està estancada, però el moviment creix i és intensa la mar de fons. Va ser patètic que Le Monde o el Corriere fessin referència a l’entrevista que vaig fer-li al president del Barça a El Mundo d’una manera més intensa i concedint-li més espai que per exemple La Vanguardia. Hi ha diaris que creuen que a força de negar la realitat poden arribar a fer que no existeixi, però també els podria passar que els lectors es cansessin d’estar desinformats i decidissin millorar el nivell de llurs lectures. Catalunya té un gravíssim dèficit de llibertat. Diu molt poc dels mitjans de comunicació catalans que ignorin un dels moviments polítics més nous i emergents i expectants dels darrers anys. Som un dels pocs països democràtics del món que quan no estem d’acord amb la notícia no la publiquem, en lloc d’explicar-la i explicar també per què no hi estem d’acord. Té raó el doctor Carretero quan diu que la nostra democràcia és de molt poca qualitat: i no només perquè no podem decidir el nostre futur com a catalans, i no només perquè tinguem un president que no ha guanyat les eleccions i un govern format per tres partits perdedors, sinó perquè tenim una premsa subvencionada, és a dir, comprada, que viu de servir els interessos particulars de les institucions i el govern que materialment la compra -amb diners de tots- en lloc d’atendre els interessos dels lectors amb informació certa i opinions valentes i lliures. Pel que fa a mi i com ja he explicat moltes vegades votaré Convergència i crec que l’Artur Mas serà el millor president que Catalunya hagi tingut mai, però és impresentable i una vergonya per a tota la premsa catalana que la gran entrevista política al president Laporta només s’hagi pogut publicar a El Mundo, i és també una vergonya i un insult a la intel·ligència dels catalans que tractin el doctor Carretero com si no fos ningú: fonamentalment perquè no és veritat i per tant tot plegat constitueix una monumental estafa. Potser si els diaris fessin periodisme en lloc de fer de minyones del poder, tornarien a vendre alguns exemplars i podrien guanyar-se la vida com empreses decents i no fent de tristes prostitutes. A Catalunya hi ha un gravíssim dèficit de llibertat i els diaris tal com avui estan plantejats són una presa de pèl, una pantomima, una escena de saló amb bagasses que es fan la ballarina però que són més putes que les gallines. És inconcebible que davant de l’històric sotrac polític que Reagrupament i el president Laporta són a punt de protagonitzar a la vida pública catalana, els diaris mirin cap a una altra banda i no facin un minuciós i exhaustiu seguiment d’aquest procés extraordinari. Després s’estranyen que ja la gent no compri diaris catalans. Per què comprar-vos, si ja abans Montilla us ha comprat?

DESPRÉS DEL GRAN ÈXIT DEL FÒRUM JORDI HEREU ENS AMENAÇA AMB UNS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN

pesolbullit | 15 Gener, 2010 00:42

  Quan ho vaig sentir per la ràdio vaig pensar que era una innocentada, però no, és real. Jordi Hereu és foll i per salut jo li recomanaria que deixés la política i es fes monjo o bé que ingressés una temporadeta en una clínica antiestrés . És molt probable que el 2011 el PSC perdi l'alcaldia de Barcelona, porten 31 ANYS!!!! XUPANT DE LA MAMELLA, i no en tenen prou, volen seguir i seguir perquè viuen d'això i alguna cosa molt greu deuen amagar. Tenen pànic de perdre el poder. Gràcies a Jordi Hereu tenim infinitat de vianants atropellats pel seu bicing i uns quants vianants a l'hospital o al cementiri gràcies al meravellós Trambaix, que és molt ecològic i molt SILENCIÓS, no fa soroll, no el sents i apa!! ja t'ha atropellat!! un gran invent.

Després de tots els diners llençats al Fòrum ara toca llençar un munt de diners en el circ aquest dels Jocs Olímpics d'Hivern , per no parlar dels diners llençats als mundials d'atletisme de Barcelona 2010, que estan sent ja un fracàs absolut perquè no troben voluntaris. Ara tocarà també afalagar a tots els golafres corruptes del CIO, format per ex-franquistes , fans de Mussolini, aristòcrates europeus vinguts a menys, gent condemnada per corrupció i gent que ha col·laborat amb les pitjors dictadures africanes i sud-americanes... vaja, el millor de cada casa. No saben què son els drets humans però sí saben el que és un canapé .

El senyor Hereu és un penques i ens pren per imbècils, ens vol fer creure que ens fa un gran obsequi quan en realitat el que pretén és fotre'ns un munt de calers per pagar-se una campanya d'auto-propaganda que li permeti guanyar les eleccions. És tan gamarús que es pensa que no li veiem el llautó. Hereu, deixa'ns en pau i fica't la flama olímpica pel cul.

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 ... 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb