Marta Bosch em desperta els ànims

pesolbullit | 07 Gener, 2008 00:16

El país necessita aire fresc i un sotrac que ens permeti superar l'ensopiment en que ens ha sumit el PSOE i aquest senyor Montilla que només serveix per avorrir i fer adormir a tothom, espero que aquest any 2008 les coses canviin però entre tant veure per la tele a una preciositat com la Marta Bosch a mi personalment m'aixeca i m'escalfa els ànims, la periodista de Vilassar és un bombonet, un monument !!! el xarop que necessitem per aixecar els ànims... només cal veure la cara de felicitat del senyor del darrere quan la veu...

Eliseu Climent reclama a Clos que assumeixi la seva responsabilitat en el cas del repetidor de la Carresqueta

pesolbullit | 14 Desembre, 2007 03:14

www.elsingulardigital.cat

El president d'Acció Cultural del País Valencia (ACPV), Eliseu Climent, no es mossega la llengua a l'hora de carregar responsabilitats per la clausura del repetidor de TVC de la Carresqueta al País Valencià. Segons Climent, és el Ministre d'Indústria, Joan Clos, qui no ha actuat com li pertoca i qui ha legitimat a la Generalitat Valenciana per decidir i exercir un poder sobre uns repetidors i unes línies de les que, segons Climent, no en són propietaris.

Per al president d'Acció Cultural la solució d'aquesta qüestió passa per mans del govern central i exclou la possibilitat d'una negociació entre governs autonòmics ja que, segons ell, amb el PP valencià, establert a la Generalitat Valenciana amb una sòlida majoria absoluta, no es podrà negociar. Climent insta a Clos a actuar, a duu a la pràctica les seves responsabilitats i afirma que, si no ho fa, hauria de ser José Montilla qui el pressionés perquè acabés fent "el què ha de fer com a ministre".

Climent també ha destacat, en el programa de TV3 Els Matins, l'amenaça que plana sobre la resta de repetidors del país Valencià. "Cada quinze dies pot caure un repetidor" ha senyalat Climent que, tot seguit, ha afegit que "els polítics catalans haurien de prendre's aquest tema més seriosament".

Tot i els complicats esdeveniments que està vivint ACPV, Climent s'ha acomiadat amb un missatge optimista assegurant que aquesta qüestió s'acabarà solucionant per una o altre via. Tot i així no s'ha estat de remarcar la responsabilitat que recau sobre el PSOE i Joan Clos, la lamentable confrontació constant entre els governs català, valencià i balear i la bona voluntat del Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que, segons ha dit, peca d'ingenuïtat i bona fe en un camp on aquests atributs no serveixen.

Vicent Partal: Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?

pesolbullit | 06 Desembre, 2007 05:06

reproduït de vilaweb.cat.-

per Vicent Partal

dimecres, 5 de desembre de 2007

Tots els partits tenen gent desagradable, que llancen al carrer en moment de crisi, com si foren dobermans enquimerats. Joan Ferran, del PSC, en fóra un cas. Ahir parlant per a El Periódico ("What else?" que diria Clooney...) i rabiós per l'èxit de la manifestació i el canvi polític que es comença a insinuar, va afirmar que calia 'arrencar la crosta nacionalista' de TV3 i de Catalunya Ràdio. I es va permetre d'amenaçar gens veladament alguns dels professionals que hi treballen, amb què concità la indignació de tothom, llevat de Ciutadans i del PP que van tancar files ràpidament amb els socialistes. Gràcies, xicot: continua construint el front nacional (espanyol) que aviat no deixaràs ni un indecís.

Les coses sempre es poden dir d'una manera o d'una altra. Molts agraïm l'elegància com a sistema. Però hi ha moments que la mala educació també hi té lloc. Depèn de la gravetat de la situació, de la qualitat (o no) de l'emissor, de l'objectiu proposat, de com t'has llevat al matí, però, generalment i sobretot, depèn de la ràbia, de la malícia... I quanta i quanta en regalima aquest individu!

Puc imaginar-me poques entrevistes més desafortunades que aquesta, menys encertades que aquesta, però sobretot menys preocupants que aquesta. Potser va influir-hi l'ambient, no ho sé: un periodista apropiat en el gran diari amic, o servent, menys de quaranta-vuit hores després d'una bufetada històrica al carrer, amb els nervis fets un manyoc i la poca traça habitual. Potser el tal Ferran també estava enfadat perquè El Periódico és a la venda, després d'anys i panys d'haver-lo afavorit econòmicament. Serà fotut no tenir un diari que el dia que el parlament del teu país reprova de manera pública una ministra del teu partit, per primera vegada en la història, és capaç d'obrir amb la dona de Zapatero cantant al Liceu, tan bufona ella... Potser se li va sumar nervi amb nervi. O potser algú li va ordenar de bordar més del compte per si feia escampar la boira atordidora de la manifestació.

La provocació és, en tot cas, descomunal, tant que ja hi ha qui pensa que el PSC vol engegar-ho tot a dida tan aviat com siga possible. I val a dir que els indicis comencen a acumular-se: el gran Bono candidat a presidir el Congrés, segurament com a part del pacte postelectoral PP-PSOE (que ja funciona a Navarra, no ho oblidem) i els portaveus del carrer Nicaragua parlant com si foren locutors de la COPE. Tan fàcil ens ho volen fer? No és una mica massa?

(PD. No vull barrejar el to irònic d'aquest article amb les coses que són realment serioses, i per això expresse, a banda, la meua solidaritat total i absoluta amb els periodistes amenaçats públicament per aquest individu, tenint en compte que, formalment, no és un qualsevol, sinó el diputat portaveu adjunt al Parlament del partit que mana a la Generalitat de Catalunya.)

Vicent Partal director@vilaweb.cat

El prodigiós senyor Duran

pesolbullit | 20 Novembre, 2007 01:37

Sensacional article publicat per l'economista MIQUEL ESTEBA al diari El Punt on queda ben retratat el farsant Duran i Lleida.-

Veure la plana major de CDC embadalits com babaus escoltar amb unció el «mag» de la Franja al Cercle Financer de «la Caixa» és un espectacle entre decebedor i fantàstic.

Com de costum, Duran va enlluernar el bo i millor de l'establiment barceloní amb el seu discurs fluid i acerat. Ja ho va fer fa uns anys al paranimf de la Universitat, però aleshores, a part dels concebuts tòpics, va dir molt poca cosa de relleu -encara que ben dita, com sempre.

L'audiència tenia davant seu l'entreguista quintaessenciat i l'etern ministrable; l'home que amb quatre gats pren la Bastilla als albats de Convergència com a number one en les llistes electorals per Madrid elecció rere elecció, en un exercici quasi tan rutinari com l'encapçalament permanent, sospitós i xocant de les enquestes de valoració de determinats mitjans de comunicació, guany o perdi les eleccions.

El martell d'heretges independentistes predica els tòpics reiteratius que han fracassat sempre en les nostres relacions amb l'Estat. La centralitat, l'estabilitat i el pacte que ofenen la intel·ligència i ens provoquen, als que hem viscut diverses legislatures i la batalla estatutària, la hilaritat i la indignació més que justificada. Es allò de «Voteu-nos que serem decisius», «Ens necessitaran» i altres sentències de les quals el fracassat Roca -presentador de l'acte- en sap un niu.

(Segueix)

Els problemes de Catalunya

pesolbullit | 20 Novembre, 2007 00:56

carta d'un lector publicada al diari El Punt.-

Senyor Montilla, he de donar-li la raó. El problema que tenim molts catalans es diu -ves per on- com vostè, José Montilla.

També ho és el seu full de ruta. Diàriament queda palès que segueix un traçat erroni, fatal per al futur d'aquest país, i que vostè i els seus socis de l'esquerdat govern d'entesa volen tirar endavant peti qui peti.

Senyor President, rectificar és de savis. Ja sé que no ho farà, però seria molt positiu que canviés el rumb si sent alguna cosa per aquesta terra catalana.

ANTONI MUSELLAS. PALAMÓS (BAIX EMPORDÀ)..

El botifler Buenafuente intenta fer-li un massatge a ZP però al final tots dos queden en evidència

pesolbullit | 17 Novembre, 2007 04:01

Ja fa temps que Andreu Buenafuente se'n va donar compte que això de fer humor en català no era tan profitós com fer humor en la lengua del imperio i va decidir renegar dels seus origens i de la seva llengua. L'última temporada de Buenafuente a TV3 va ser senzillament repugnant, deixant de banda la suposada gràcia del seus personatges "el gilipolles" i "el neng" Buenafuente demostrava en tot moment que se'n avergonyia de ser català, buscava qualsevol excusa per posar-se a parlar en castellà. Jo l'havia admirat i m'agradava el seu humor però va arribar un moment en que ja en vaig tenir prou, els seus programes es van acabar convertint en un spot diari del PSOE i la veritat és que els discursos polítics d'aquest ignorant sense estudis no m'han interessat mai. Ara està a la cadena SEXTA, la nova telePSOE, suposo que és un lloc on es déu sentir molt a gust i per això va voler l'altre dia ensabonar al farsant ZP amb una de les seves entrevistes, però el que no s'esperava cap dels dos és que el tret els sortiria per la culata perquè això d'enfotre-se'n de la pobra gent que ha d'agafar les maleïdes rodalies de RENFE és de molt mal gust.

A continuació reprodueixo un article de Jordi Cabré a elsingulardigital.cat del mes d'octubre on es fa un retrat bastant ajustat del botifler Buenafuente:

LA CULPA DE BUENAFUENTE

És un títol d'article inexacte, però inevitable. Admiro, respecto i ric molt amb Buenafuente: és un grandíssim humorista i suposo que millor persona. Només penso ben sovint que alguna cosa es va relaxar en aquest país per culpa de l'abús que en vam fer, l'abús que va fer TV3 del seu estil desenfadat, descamisat, de carrer. Un abús possiblement no planificat, no previst ni calculat, però sens dubte real. No és que TV3 hagués de renunciar a una figura excepcional com ell, parlo d'excés: d'una sobredosi de temporades, d'una manca de recanvis en un moment donat, que va fer que arribés a semblar que no hi havia alternatives humorístiques a Catalunya. Després de Mikimoto (més tibat, més subtil, més anglès) Buenafuente va aclaparar tots els riures i això va implicar un desmesurat elogi d'allò col·loquial, una desmesurada fascinació per les bromes de barra de bar, una progressiva dèria per introduir frases castellanes en els discursos, per tolerar el "bueno pues vale", per retratar compulsivament allò que suposadament érem al carrer renunciant a equilibrar-ho amb quelcom que ens dignifiqués una mica més com a societat. A banda de retratar-nos (que tampoc no ens retratava: no tots som "nengs de castefa", "folloneros" ni "gilipolles") no hi va haver un complement que compensés aquesta laxitud extrema, un complement que subratllés que molts no hem deixat de ser i de viure sense excessives contaminacions de fora (llegeixi's "contaminacions" sense cap intenció despectiva).

No van trigar a aparèixer arreu de TV3 els convidats de la resta de l'Estat, els actors de les sèries dels canals castellans, els personatges sempre (sempre) marcadament bilingües, l'equivocat orgull de ser de l'Hospitalet que va dur en José Corbacho (el "Sebas") a afirmar fa poc en una revista que "l'Hospitalet és la Catalunya real". Amb aquest excés, amb aquest missatge constant i no compensat per cap altre, amb aquesta saturació i repetició dels mateixos codis (set? Vuit? Nou temporades seguides?), es va començar a instal·lar en el nostre subconscient que potser sí que havíem estat ocultant entre tots la suposada "Catalunya real". Cosa que és mentida, una colossal mentida. Que és el gran triomf de l'espanyolisme "amable" i "de bon rotllo". Allò que, de forma possiblement no intencionada, va aconseguir anar introduint l'estil Buenafuente: una renúncia a ser el que som perquè ens vam considerar massa poc simpàtics. Vam posar-nos a passar del tema. Vam creure'ns que no n'hi havia per tant. I n'hi havia per molt, per moltíssim més, i la prova és que ara en paguem les conseqüències en termes d'autoestima, nacional o simplement televisiva.

Perquè, senyor Corbacho, hi ha gent que parla o intenta parlar i viure només en català; que balla sardanes o va a Montserrat; que enyora en Puyal o que corregeix (fins i tot a si mateixa) els paranys lingüístics; que signa per les seleccions oficials pròpies; que no considera aquest últim assumpte una simple manera de fer el ridícul i de "barrejar l'esport i la política" (com va fer ahir, de forma hipòcrita, la ministra Chacón); que beu en porró o que llegeix poetes catalans, i tot plegat sense deixar d'obrir-se al món. Aquesta gent també és la "Catalunya real", senyor Corbacho. I alguns d'ells també viuen a l'Hospitalet, i crec que representen la Catalunya real més que vostè. Gamarús.

Rut Carandell: la inutilitat del govern Montilla

pesolbullit | 17 Novembre, 2007 03:57

A continuació reproduïm l'article escrit per la Rut Carandell , de Reagrupament.cat, a elsingulardigital.cat denunciant la passivitat del senyor Montilla amb tot el caos de RENFE.-

L'única dimissió que es va veure ahir al Parlament és la del president de la Generalitat, a qui tant li fa que el seu govern pugui decidir sobre si funcionen els trens de rodalies o sobre si cal un model d'aeroports adequat a les nostres necessitats. Tampoc no sembla que li importi i no fa res, o no vol fer-ho, si mig Barcelona es queda a les fosques. No pot i no vol assumir tampoc cap responsabilitat sobre per on ha de passar el tren d'alta velocitat o les línies elèctriques de molt alta tensió, i no diem sobre la llengua en què han d'estudiar els nostres infants i joves. I amb la submissió mostrada fins ara al seu partit, segur que tampoc el model de finançament que cal negociar no li importarà gaire. El que sí que li preocupa és el nostre grau d'afecció a la metròpoli.

Del nostre Govern no depèn, pel que sembla, que puguem anar a Castelldefels en tren, encendre un llum, que puguem agafar un avió, que puguem decidir com organitzar l'educació dels nostres fills o l'atenció a les nostres persones dependents, que puguem decidir per on han de passar els trens o les línies elèctriques, que puguem ajudar a tenir fills, etc. I tot això a Montilla, en el ple del Parlament d'abans d'ahir, es veia que l'alleujava perquè formalment la seva responsabilitat es difumina.

Però, i els ciutadans? Per a què volem un Govern que no decideix res de tot això? Molts d'ells, més que en cap altra etapa de la nostra història recent, han decidit no anar a votar a les eleccions o bé anar a votar en blanc; molts d'altres s'organitzen en plataformes que contínuament apareixen en defensa de qüestions concretes, etc... Però el dia 1 de desembre tenim ocasió de fer sentir la nostra veu per a protestar contra el caos ferroviari i contra la manca de respecte de l'Estat espanyol cap als catalans. Llàstima que el nostre president no hi serà present. L'1 de desembre -com ja vam començar a fer el 18 de febrer de l'any passat- hem d'aconseguir deixar sense sentit els versos de Salvador Espriu:

Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.

Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.

SALA MARTIN: JO MAI VOTARIA ELS SOCIALISTES

pesolbullit | 14 Novembre, 2007 04:37

reproduït de elsingulardigital.cat

Jo mai votaria socialistes"

Tot i anar vestit com un cantant de fira, el professor Xavier Sala i Martín és una de les ments més lúcides -i a voltes sarcàstiques i polèmiques- del panorama intel·lectual català. No s'acontenta amb les primeres lectures ni amb les mitges veritats. Res ni ningú escapa de l'anàlisi, la crítica o la defensa de l'economista. Ara, ha publicat un llibre, "Converses amb Xavier Sala i Martín", escrit per Jordi Graupera, on aprofundeix en diferents escabroses qüestions. L'Àfrica, la pobresa, Montilla, Bush, Déu, el Barça o la roba. Res escapa de l'anàlisi d'un dels més ferms candidats al Nobel.

Avui en el món hi han menys pobres que fa 30 anys?

Més o menys hi ha uns 450 milions menys de pobres respecte fa 30 anys. És a dir, si actualment som uns 6.000 milions de persones al món, una reducció de 450 milions és una reducció més que considerable.

I a què és degut?

Doncs a què la Xina i la Índia, que eren països socialistes, ara són països capitalistes. És cert que nominalment a la Xina encara domina el Partit Comunista, però han introduït i obert mercats i s'han obert a la globalització. I mira: aquest capitalisme que per molts és salvatge i perniciós, resulta que ha acabat traient 450 milions de persones de la pobresa.

Llavors, com alguns apunten, no és fruit ni de religions, cultures ni res que se'ls hi assembli?

Hi ha una cosa que ha canviat: la Xina abans era pobre i ara ja no; la India abans era pobre i ara ja no és. I hi ha una cosa que no ha canviat: la Xina abans era majoritàriament budista i ara ho continua sent; i la Índia era abans hinduista i encara ho és. Per tant: a la Xina i a la Índia han canviat moltes coses però la religió és una de les que no.

I a què és degut que no creixi l'Àfrica?

A la religió segur que no. L'Àfrica té una constel"lació de problemes greus. Per exemple: l'Àfrica té 22 guerres actives ara mateix. Però també té problemes de corrupció, de falta d'educació, de males o inexistents infraestructures. I bé, l'Àfrica, degut el seu baix nivell de desenvolupament, li és impossible fer coses molt complicades. No poden fer Boings 747 ni Airbus 380 però tampoc televisions, ràdios o rellotges. Només poden fer productes agrícoles. I bé, després aquest productes agrícoles no els poden vendre en els mercats mundials perquè estan protegits per polítiques agràries.

Com?

La política agrària comuna europea és el segon programa més obscè del planeta després del programa de política agrària americana.

Per què?

Perquè subsídia per un valor de 1.000 milions de dòlars al dia -1.000 milions de dolars al dia!- diferents productes agrícoles. Sobretot la llet. I això té conseqüències estratosfèriques. Subsidiar la llet, per exemple, vol dir que els productors de llet europeus poden produir llet per sota del preu de cost. I aquesta producció d'excés de cost entra en els mercats mundials i fa que acabin sent més barats. Però no només a Europa sinó a tot al món. I això ocasiona que una sèrie de gent, que podria produir productes agrícoles, no ho puguin fer.

Treure aquests subsidis seria la solució?

Més que una solució seria una fantasia ja que els pagesos europeus, americans i japonesos són molt poderosos. Tothom recorda quan es va parlar de treure els subsidis europeus com els pagesos francesos van treure els tractors al mig de l'autopista i van col"lapsar tot el trànsit del centre d'Europa. I aquest poder extraordinari l'utilitzen per aconseguir extraure diners a la resta de la societat. Fet molt perjudicial per tots els contribuents perquè els estan traient diners. Però molt més perjudicial per la gent més pobre del planeta ja que no els deixa vendre els seus productes.

Doncs si veu com una fantasia treure aquestes subvencions què s'hauria de fer?

Si s'és políticament intel"ligent es poden fer varies coses. Una, és fer que la gent, que fins ara tenia subsidis, en continuï tenint fins que es mori. Però un cop es mori el pagès no se'n donin més. És a dir, els fills dels pagesos o fan un curs d'Excel i van a treballar al banc Sabadell o no cobraran ni un duro més. Una altra cosa que es podria fer, que seria un mica obscè des del punt de vista intel"lectual, seria tirar la llet que ens sobra als europeus al mar enlloc d'enviar-la a Àfrica a competir amb els seus productes. Però ja he dit que seria una mica obscè.

La pobresa és un problema. Ho és el canvi climàtic?

No. Pot arribar a ser un problema important, segons els informes de l'ONU, però ara no ho és. Si la Terra s'ha escalfat 0,64 graus no és cap mena de problema. Però és que la pregunta no hauria de ser si és un problema o no, sinó "què s'hauria fer fer?". I bé, jo crec que de tots els problemes que té ara i que pot tenir en un futur la humanitat, aquest, és el menys urgent. Ho són molt més la pobresa, la sida , la malària o la falta d'aigua potable.

A part de predicar i pregonar mai li han ofert un càrrec polític per dur-ho a la pràctica?

M'ho han ofert però jo mai ho he volgut.

Qui li ha ofert?

Gent. Però jo sempre he dit que no.

Ja ho crec que era gent. Però qui?

Diferents administracions.

De l'administració catalana també?

De la catalana especialment. Però sempre he dit que no i sempre diré que no. Jo no estic qualificat per fer feines de política. Jo sóc científic i em dedico a pensar. Estaria bé que molta gent, quan es fica en política, ho pensessin una mica abans. Ja que al final acaben sent uns incompetents. Per ser Director General, Ministre o President de la Generalitat s'ha d'haver estudiat molt abans. Si no serveixen per fer de polítics que es quedin a casa. I en fi, veient el que passa aquests dies per Catalunya tinc la impressió que més d'un no s'ho ha plantejat mai.

Vostè veu a Montilla competent pel seu càrrec?

Jo vaig intentar esbrinar això en l'entrevista que li vaig fer a la Vanguardia. Però vaig basar-me en les dades de la feina que havia fet com a ministre. I amb les dades a la mà, Montilla va ser un mal ministre. Ara bé: no vaig poder contrastar-ho gaire més ja que es va aixecar i va marxar.

I amb el temps que porta el Tripartit de Montilla com ho veu?

Crec que encara és d'hora per avaluar-ho.

Quan seria l'hora per avaluar-ho, doncs?

Més endavant. Ara Catalunya té un problema greu i haurem de veure com el gestiona. De fet, crec que el discurs que va fer Montilla a Madrid va ser un bon discurs. Però bé, crec que la gent se l'ha de jutjar pels fets i no per les paraules.

Doncs així vostè no pot valorar les polítiques que s'han fet des del Govern Montilla?

Jo crec que no. Només hi han estat un any.

Però la política de 80Km/h o la llei de memòria històrica són polítiques i es poden avaluar, no?

En democràcia, a diferència dels mercats, les coses es voten un cop cada quatre anys. I qualsevol govern sempre farà coses que t'agraden i altres que no. Llavors és quan has de decidir on hi poses més pes. I sí, aquest Govern fa coses que a mi no m'agraden. La llei de 80km/h i la llei d'habitatge són una gran bogeria. Però per jutjar-ho has d'esperar uns mesos.

Plantejo la pregunta de forma diferent. Si s'avancen les eleccions i demà s'ha de votar al Parlament de Catalunya votaria el PSC?

No. Però jo mai votaria socialistes. Primer perquè no sóc socialista però, després, perquè, com tot lliberal, estic en contra dels monopolis. Vinguin d'on vinguin. I ara mateix, el Partit Socialista ho controla tot. Però insisteixo: això no vol dir que tot el què fan ho fan malament.

Doncs em pot dir alguna política que hagi fet bé el Tripartit de Montilla?

No. Ara mateix no en sabria dir cap.

Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 02:45

Reproduït de www.eldebat.cat

ERC mai formarà part d'un Front Patriòtic Nacional amb CiU"

Sergi TodóJoan Ridao és el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament i serà el cap de llista en les pròximes legislatives. Va ser l'encarregat de defensar la ponència oficial a la recent conferència nacional d'aquest partit, aprovada per majoria aclaparadora. Veu en això un recolzament a l'estratègia de la formació i, tot i que considera que l'únic horitzó d'ERC és un Estat propi, afirma que el partit republicà mai formarà part d'un "front patriòtic nacional" amb CiU i desdramatitza qualsevol revés a les urnes si s'aconsegeuix fer el referèndum del 2014.

(Segueix)

Carod admet que els del PSC "em són simpàtics"

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 02:33

Si aquest barrut se'n anés d'una punyetera vegada al PSOE ens faria un favor a tots els independentistes...

http://www.e-noticies.com

Carod diu que ICV i el PSC "són federalistes"

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira ha reconegut a TV3 que "jo estic governant amb els socialistes i Iniciativa que són federalistes" i ha apuntat que "aquesta m'ha semblat sempre una utopia, per això em són simpàtics, les utopies crec que són boniques". Carod ha recordat, però, que pel "federalisme es necessiten dos", en canvi "ser independents només depèn de nosaltres".

"Aquests tenen la ideologia precisada, en el cas de CiU no se sap", ha dit Carod, que també ha mostrat el seu convenciment que en un referèndum d'independència, els votants del PSC "apostarien per ser un país normal".

Carod ha revelat també "ja hem fet cas al 43%" de la militància que demana una revisió del pacte de Govern amb el PSC i que "aquest diumenge vam estar tancats amb la direcció". "Ens hem reunit per revisar el pacte de Govern, en el bon sentit. La gent no demana que canviem de parella, ens demana que ballem millor", ha dit Carod, a més d'atorgar "un notable" al primer any del govern d'Entesa.

CiU,ERC i ICV s'uneixen al Parlament per demanar la dimissió de la ministra Alvarez

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 02:32

http://www.elsingulardigital.cat

Els grups de CiU, ERC i ICV-EUiA uniran les seves forces perquè en el pròxim ple del Parlament, el 14 de novembre, la cambra pugui votar un text que plantegi la dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. ERC i ICV-EUiA, d'una banda, i CiU, de l'altra, han registrat dues propostes de resolució en les quals es reclama que Álvarez cessi de les seves responsabilitats com a ministra.

Perquè es puguin substanciar en el pròxim ple, és necessari que la Junta de Portaveus del Parlament les inclogui en l'ordre del dia i CiU, ERC i ICV-EUiA ja s'han posat d'acord per fer-ho possible, segons que han explicat fonts parlamentàries.

La resolució de CiU proposa que manifestar la "necessitat" que la ministra "cessi amb caràcter immediat de les seves responsabilitats" al capdavant de Foment, donada la seva "incapacitat per solucionar la greu crisi d'abast nacional que afecta Catalunya com a conseqüència del col·lapse del sistema ferroviari català i que perjudica greument el dret fonamental a la mobilitat dels ciutadans".

De la seva banda, la resolució conjunta d'ERC i ICV-EUiA demana al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, que depuri "responsabilitats tècniques i polítiques, tant dels responsables del Ministeri de Foment com de les operadores Adif i Renfe i de les empreses contractistes de les obres, començant per la destitució de la ministra de Foment com a principal responsable polític".

CiU s'ha mostrat disposada a defensar aquesta resolució, encara que possiblement no voti a favor d'un dels seus punts, en el qual es destaca el paper del govern català en la gestió de la crisi.

LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE 20 D’OCTUBRE

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 02:26

20 Octubre 2007 by

tecnic -->

http://www.reagrupament.cat/

Reagrupament.Cat es felicita pel desenvolupament de la Conferència Nacional de dissabte, amb l'assistència de la majoria de les 2.800 persones inscrites.
El debat entre les diferents opcions es va efectuar amb normalitat democràtica i no s'ha produït cap mena de ruptura del partit, ni s'ha retornat a les discussions entre independentistes que auguraven alguns.

Els militants d'ERC han demostrat estar al nivell dels grans partits europeus en les diferències. En opcions cabdals es mantenen sense trencaments interns. És el cas del partit laboralista britànic, amb profundes discrepàncies davant la guerra d'Iraq, que van donar lloc que més de 130 diputats votessin contra la guerra, sense que es trenqués el partit. S'ha demostrat que el debat no resta sinó que suma.

(Segueix)

Laporta i un exempleat es barallen al mig del carrer

pesolbullit | 30 Octubre, 2007 02:23

reproduit de enoticies.com

"M'HA AGAFAT PEL COLL"

Juanjo Castillo ha tingut un incident amb Laporta

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, i un exempleat del club, Juanjo Castillo, han protagonitzat un incident a la sortida d'un conegut restaurant de Barcelona, segons informa infoesports.com.
Castillo i la seva mare han anat a dinar a un local del barri de Pedralbes en el qual, casualment, també se celebrava el dinar entre les directives del Barça i l'Almería. Quan Juanjo Castillo marxava del restaurant s'ha trobat amb Laporta. El president s'ha dirigit al que havia estat empleat del club, i molt proper a Sandro Rosell, i li ha dit "què passa, no em saludes?". Castillo -al que van despatxar de manera improcedent- ha anat a donar la mà al xòfer i al guardaespatlles del mandatari i no li ha dit res a ell, fet que ha provocat l'enrabiada de Laporta.

"Ets un rancuniós, tu i en Sandro sou uns rancuniosos", li ha dit Laporta a Castillo, segons ha declarat aquest segon a infoesports.com. L'exempleat, amb la intenció de mantenir al marge de qualsevol discussió la seva mare, que té més de 80 anys i pateix una malaltia coronària, li ha dit al mandatari que no es dirigís a ella i que no l'estirés del braç, com estava fent. Laporta ha insistit i en Castillo li ha dit "ets un fill de puta", ha agafat la seva mare i han marxat.

Mentre creuaven el carrer, el president del Barça ha corregut darrera d'ells i "m'ha agafat pel coll", segons ha comentat Castillo, mentre els directius de l'Almería l'esperaven dins el restaurant. "M'has dit fill de puta?, ja ho estàs retirant", li ha dit el mandatari a l'exempleat.

Els que han vist el que ha passat s'han afanyat a separar-los, mentre la mare d'en Juanjo Castillo, molt nerviosa, plorava veient l'escena. L'exempleat s'ha dirigit a Laporta per dir-li que "retiro el que t'he dit, no ets un fill de puta, la teva mare és una santa, però, això sí, tu ets un malparit". Al moment, ha agafat la seva mare que, segons testimonis presencials, ho estava passant molt malament, i han marxat.

El 43% d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich

pesolbullit | 21 Octubre, 2007 03:38

publicat a lobbyperlaindependencia.org

El 43% de la militància d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich que s'empassola com si res el granot de son Espases.

Reproduït de www.vilaweb.cat DISSABTE, 20/10/2007 - 20:52h

La militància avala la direcció d'ERC, però l'adverteix sobre el pacte de governLa ponència oficial, aprovada per àmplia majoria · L'esmena per renegociar el pacte de govern obté un 43% dels vots · Carretero aconsegueix el 22% de suport

La votació de la ponència oficial (pdf) de la Conferència Nacional d'Esquerra ha superat amb molta facilitat la votació final. Sobre un total de 1646 vots el 83% ha votat a favor, un 12% ho ha fet en contra i un cinc per cent s'ha abstingut. De les votacions fetes al llarg de la jornada aquesta ha estat la més còmoda per a la direcció, que ha vist com la ponència alternativa de Reagrupament.cat era refusada amb un 68,7% de vots contraris, un 22,3% de vots favorables i un 9% de vots en blanc. En canvi, la proposta d'Esquerra Independentista de renegociar el pacte de govern ha rebut un suport considerable.

En efecte, l'esmena del col·lectiu encapçalat per Uriel Bertran ha aconseguit un 43% de suport. Dels 1.909 vots emesos, l'esmena ha obtingut 818 vots a favor, 931 en contra (48%) i 160 vots en blanc (11%). Bertran ha qualificat aquesta votació d'empat tècnic, que la direcció haurà de tenir en compte: 'És un reflex clar del que demana la militància, que vol anar un pas més endavant', i ha conclòs que confia que l'executiva esmeni allò que cal esmenar. La portaveu d'ERC i membre de l'executiva Marina Llansana ha reconegut que el percentatge de vots aconseguit per aquesta esmena era significatiu, que la direcció escoltaria el missatge i que analitzaria les conseqüències d'aquest resultat a la pròxima reunió de la permanent, que serà dilluns. '

L'electorat reclama coherència' Entre més coses, l'esmena, que ha quedat a un centenar de vots de ser aprovada, diu: 'L'acord de govern es va tancar amb precipitació i sense incorporar cap dels elements que ens van portar a demanar el no a l'estatut: un nou model de finançament, el traspàs d'aeroports, trens i les competències en immigració; o una nova llei de política lingüística i l'oposició a la MAT i a l Quart Cinturó. Això ha desencisat el nostre electorat que reclama coherència. L'acord no pot consistir només a gestionar l'estatut retallat, perquè no servirà per fer progressar el país ha d'incorporar, en justícia, aquests elements de l'agenda política d'esquerra' En canvi, el president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, no ha tingut en compte els percentatges de vot aconseguits per l'esmena a la totalitat del sector crític de Carretero ni per l'esmena parcial defensada per Uriel Bertran en el discurs de cloenda. Referint-se als números aconseguits per la ponència oficial, ha dit: 'Aquest 18% és legítim, però el 82%, que és la majoria, també, perquè una cosa no treu l'altra', ha dit Carod. El president republicà ha subratllat que la direcció sabria atendre les veus crítiques, però ha insistit que calia treballar des del govern per assolir l'objectiu de convocar una consulta popular sobre el dret d'autodeterminació el 2014. De la seva banda, Joan Carretero ha dit que quedava demostrat que els crítics són molts més que no el 3% a què s'havia referit la direcció i que continuaria treballant amb vista al congrés del partit de l'any vinent, pel qual Reagrupament.cat es plantejarà si presenta una alternativa a l'actual direcció.

Ridao: no podem ser un partit trinxera Sigui com sigui, la ponència oficial ha quedat aprovada per una clara majoria. Joan Ridao ha defensat el text, i ha dit que ERC no podia ser un partit trinxera ni un front patriòtic, perquè l'estat propi s'havia d'aconseguir des del govern, i això implicava renunciar a una part del programa electoral. Al començament del discurs, Ridao ha fet autocrítica sobre la definició de la presa de posició sobre l'estatut per part de la direcció. Ha dit que, amb un estatut retallat i amenaçat, amb el desànim per un finançament insuficient i pel mal estat de les infraestructures, l'única sortida possible és la consecució d'un estat propi. En aquest sentit, ha recordat una alta vegada l'horitzó del 2014 per la celebració d'un referèndum que ho faci possible. Perquè, segons ha dit Ridao, aquest objectiu no es podia plantejar a curt termini, d'avui per demà, perquè abans de canviar el marc legal calia canviar la societat. És a dir, que primer cal convèncer una majoria social que faci possible encarar amb garanties una consulta popular. D'aquesta manera, el portaveu republicà ha dit que calia treballar des del govern i des de les institucions, discretament, per la independència.

Iniciativa s'equivoca en un estudi i s'enfronta al RACC i al Col·legi d'Enginyers

pesolbullit | 21 Octubre, 2007 03:30

reproduït de tribuna.cat

Iniciativa ha fet un pas més enllà en l'intent de marcar perfil propi dins el govern d'esquerres, que l'ha acabat enfrontant amb el RACC i el Col·legi d'Enginyers Industrials. El motiu, una equivocació del departament de Medi Ambient en un estudi i la manca de voluntat dels ecosocialistes per rectificar els seus errors han acabat amb unes declaracions del conseller Francesc Baltasar intentant desprestigiar al club automobilístic.

El RACC ha denunciat aquesta setmana -i els enginyers industrials han avalat aquesta tesi- que hi havia un error flagrant en el càlcul de disminució de la contaminació, lligada a les emissions dels cotxes, que justificava la instauració de la velocitat fixa a 80 km/h en les autopistes de la primera corona metropolitana. L'error, comès expressament o no, afavoria descaradament la tesi de Medi Ambient, que afirma que "la velocitat" a què circulen els cotxes és la "principal causa de la contaminació". En canvi, sense errors en els càlculs el RACC, fent servir les mateixes dades de l'estudi de Medi Ambient -basades en criteris de la Unió Europea-, sosté que el que contamina no són els increments de velocitat dels vehicles sinó les retencions que es produeixen a l'àrea metropolitana.

La demostració de l'error no va agradar gaire al departament de Medi Ambient i al seu màxim responsable, Francesc Baltasar, ja que destruïa tota l'argumentació utilitzada per justificar una reducció indiscriminada de la velocitat. I tant Baltasar com ICV han reaccionat de la pitjor manera possible. Enlloc de fer autocrítica i revisar el pla, el conseller i els seus companys de partit han tret a relluir la cara més autoritària d'Iniciativa insinuant poc menys que el RACC era còmplice de les morts i les malalties relacionades amb la contaminació.

Francesc Baltasar hauria de saber que cap partit o entitat es pot atribuir la patent de l'ecologisme. La discrepància no és dissidència. Si un estudi d'una entitat seriosa de la societat civil catalana, i amb una història de rigor al seu darrere, afirma que un pla del govern conté errors, com a mínim, el responsable d'aquests errors hauria de donar la cara i no sortir amb declaracions que ratllen l'insult i no contribueixen a esclarir qui té la raó.

L'enfrontament amb la societat civil, ni que sigui per quedar bé amb lobby ecologista, no és justificable. El govern, i en això, per exemple, Esquerra ha fet un pas molt gran en els últims anys, ha d'entendre que hi ha problemes de país que s'han d'atacar des del consens.

Corrupturbanisme

pesolbullit | 09 Octubre, 2007 03:15

Carta publicada al diari El Punt per un lector de Sant Cugat del Vallès.-

S'ha escrit i parlat a bastament de la corrupció del totxo. Tothom ha tingut notícia de casos tan «exemplars» com són els de Marbella i Andratx, però tothom es va adonant que l'ocupació desordenada i depredadora del territori no només afecta els espais costaners, urbans i periurbans, sinó també els espais rurals més interiors i ara les valls pirinenques, seguint un model general de creixement que ignora les directrius europees de gestió prudent del territori i dels recursos. «El boom constructor que s'ha viscut a l'Estat els darrers anys, ha fet que centenars d'alcaldes caiguessin en la temptació del cobrament de comissions i tràfic d'influències», llegim a l'Avui del 25 del maig passat. El súmmum de la baixesa moral és el cas d'un alcalde que s'oposava a una d'aquestes edificacions de les quals n'hi ha que s'aprofiten. «Deus ser l'únic alcalde babau que hi ha a Espanya», li deien; naturalment, aquí per babau s'havia d'entendre honrat. M'assabento que com que el mapa de la corrupció urbanística no para d'estendre's, s'ha obert un debat sobre si els ajuntaments han de tenir competències en matèria d'urbanisme. Fixem-nos en dades extretes d'una lectura atenta de la premsa diària: el fiscal coordinador d'Urbanisme i Medi Ambient va informar a mitjan 2006, que cal enderrocar cent mil habitatges il·legals; el Tribunal Superior de Justícia de València rebutja les urbanitzacions sense aigua garantida; l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya s'ha pronunciat en el sentit que cal fomentar la participació ciutadana en la presa de decisions sobre el territori per combatre l'obscurantisme dels ajuntaments. No cal dir que tots aquests detallets esverarien qualsevol país de tradició democràtica. Benvingut el debat? Doncs no! Ni debats ni històries. El que convé, vist el desori d'aquest país d'espavilats on la corrupció es troba als racons més inversemblants, és un decret llei per suprimir o reduir al màxim, sense esperar més, aquestes competències. La xerrameca després.

MANEL NAVARRO. SANT CUGAT DEL VALLÈS (VALLÈS OCCIDENTAL)..

Vicent Partal : Senyors de CiU i ERC, "ja n'hi ha prou"

pesolbullit | 06 Octubre, 2007 06:30

reproduït de vilaweb.cat

No m'agrada que Esquerra Republicana i Convergència i Unió no puguen votar junts ni una resolució exigint que l'aeroport de Barcelona siga controlat per la Generalitat de Catalunya. De fet, no m'agrada que no puguen votar pràcticament mai junts, si no s'hi afegeix el PSOE (moment en què uns i altres se senten validats). No m'agrada que els qui vam votar partits nacionalistes al Parlament de Catalunya ens trobem que són majoria, però que això no serveix de res perquè no votaran junts ni quan és més que evident que podrien fer-ho. I és això que no m'agrada. I crec que ja n'hi ha prou.

No vull entrar en els petits detalls. Que si aquests ho fan per això i aquells altres per allò. Que si jo sóc blanc i tu ets negre. M'és igual. Ha arribat un punt que, a mi, que no passo de ser un simple votant, em resulta summament irritant la picabaralla partidista. Al pas que anem, sempre hi haurà una excusa o altra, i això no m'agrada. Entenc que Esquerra vulga defensar l'estabilitat d'un govern que és una aposta de risc molt grossa per a ells. Entenc que CiU vulga erosionar un govern que té poques coses en comú, a banda la voluntat de governar junts. Però s'acaba tot aquí? El país no compta gens? Els votants no comptem? Només hi ha el calcul curt i gallinaci? Ningú no pensa a moure fitxa?

Estic molt cansat d'aquest espectacle i m'agradaria que algú tingués la capacitat de posar una mica de seny, en tot aquest desori. Però també he de dir que, aquestes darreres setmanes (ahir ja va ser un clam), cada volta hi ha més gent que m'expressa la mateixa ràbia que jo sent i una incomoditat creixent per la situació absurda que hem d'aguantar els qui creiem que aquest país és important. No sé si cap dels nostres diputats ho vol veure, ni si les bases dels partits s'estimen més de barallar-se entre si i acusar-se recíprocament de traïdors, o si els nostres dirigents opten justament per aquesta misèria. Únicament sé que ja n'hi ha uns quants que comencem a estar tips de tanta comèdia i de ser cada dia més lluny d'on hauríem d'arribar.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

El farsant Duran i Lleida fuig a Xile per amagar-se dels xiulets

pesolbullit | 12 Setembre, 2007 06:02

Aquest onze de setembre han passat moltes coses, però una de les més delirants i menys comentades és la fugida de Duran i Lleida a Xile. Realment els polítics catalans viuen molt bé, la gran majoria són uns perfectes ineptes i tenen una vida regalada, treballen poc, malament i a sobre tenen un munt de dies de vacances, de fet l'únic dia en tot l'any que sels exigeix que estiguin aquí i que donguin la cara és l'onze de setembre, la resta de dies de l'any poden fotre el que els hi dongui la gana. Doncs bé, el gran farsant de la política catalana, J.A. Duran i Lleida precisament en aquest dia tan especial ha decidit fotre el camp, se'n ha anat a Xile, el lloc més llunyà possible que ha trobat, per tal d'evitar donar la cara se'n hauria anat fins i tot a l'Antàrtida i al planeta Saturn. Suposo que aquest megabotifler, conegut per tenir unes galtes immenses , es devia témer el pitjor, després de dir que la sobirania se li enfot i d'ensenyar la seva autèntica cara espanyolista devia tenir pànic dels xiulets que l'esperaven avui, per això ha fugit com un covard, deu estar allà posant-se moreno o gastant-se els molts calers que té en ves a saber quins vicis, que se'n vagi al PP i deixi de molestar, potser ell no ho sap, però Carrasco i Formiguera, el fundador del seu partit, va morir afusellat per defensar la sobirania de Catalunya.

Cuminal assegura que cal "desbancar" aquells que "tant se'ls en fot" la sobirania de Catalunya

pesolbullit | 10 Setembre, 2007 03:38

www.elsingular.cat

El secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), Jordi Cuminal, ha apostat per "desbancar" aquells que "tant se'ls en foten" qüestions com la "sobirania" de Catalunya. En el butlletí quinzenal de les joventuts de Convergència, Cuminal crida la societat a "allunyar-se del 'tant se me'n fot' a través d'una actitud de compromís amb la societat en la qual viuen".

A la vegada, Cuminal vol una societat de "ciutadans responsables i lliures" per defensar idees com "la pau, la llibertat, el dret a escollir, la naturalesa, els drets humans, la família i, per què no?, la sobirania del nostre poble. Queda clar?", conclou.

D'altra banda, Cuminal evita nomenar el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, a qui aquesta setmana l'exconsellera de CiU i actual membre del consell nacional de CDC, Carme-Laura Gil, ha acusat de mantenir el mateix discurs que el "PSOE català" amb relació a les aspiracions de sobirania de Catalunya, i de tenir com a única ambició convertir-se en ministre.

Victor Alexandre: La necessària entesa entre CiU i ERC

pesolbullit | 10 Setembre, 2007 03:24

http://www.elsingulardigital.cat

És molt interessant la proposta d'entesa que la denominada Plataforma per a la Sobirania, propera a CDC, ha adreçat recentment a CiU i a ERC. És molt interessant, perquè ja s'ha vist que Catalunya, des d'una òptica nacional, no té cap futur governada pel PSC. El projecte d'aquest partit consisteix a reforçar les mesures de seguretat d'aquesta presó de pobles que és Espanya per tal que els interns creguem que no hi ha vida més enllà de les seves quatre parets. Per això tota la política socialista, absolutament tota, és profundament identitària en clau espanyola, ja sigui en l'àmbit simbòlic -vetllant per la presència de la bandera espanyola-, en el lingüístic -vigilant que l'espanyol no reculi ni un mil"límetre com a llengua dominant-, en el fiscal -procurant que l'espoli que patim persisteixi indefinidament-, en el social -tapant les vergonyes del PSOE en matèria d'infraestructures-, en l'esportiu -fent costat al PSOE i al PP per tal que les seleccions nacionals catalanes no puguin competir internacionalment- i en el mediàtic -utilitzant les emissores de la Generalitat com a difusores de la idea que Espanya és el centre neuràlgic de la vida dels catalans i que Madrid és el seu quilòmetre zero. Si això no és nacionalisme espanyol, algú ens hauria de dir què és.

Em temo, però, que la iniciativa de l'esmentada Plataforma tindrà problemes per avançar, perquè no sembla pas que les cúpules de CiU i d'ERC tinguin la independència com a tema preferent. CiU, llevat d'una part de les seves bases, no l'ha tinguda mai -Jordi Pujol, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida sempre s'hi han mostrat obertament en contra- i ERC, hipnotitzada davant d'ella mateixa en els miralls de la Generalitat, no sembla tenir el més mínim interès per desenvolupar una política d'orientació independentista. Brinda pel 2014, sí, però ho fa com podria brindar pel 2024. Per això s'afanya a afegir, parafrasejant Pujol, que ara no és el moment de parlar-ne. Per altra banda, Artur Mas ja ha dit que la idea "no li agrada gaire" i Joan Ridao ha afirmat que "el PSC dóna més rendiment". Si el rendiment consisteix a perdre escons en cada nova cita electoral no se li pot negar que té raó.

Amb aquest panorama, per què enganyar-nos, sembla difícil que l'esperat apropament es pugui produir. Arribarà, sens dubte, perquè les necessitats vitals del país ho requeriran, però ara com ara, tant a CiU com a ERC, la sola idea els produeix urticària. Els dirigents de CiU no estan disposats a admetre públicament que el pacte Mas-Zapatero va ser una traïció i els d'ERC no volen reconèixer que lliurar el país a una formació espanyolista per segon cop va ser un error que els perseguirà al llarg de la història. Tot i això, com dic, l'entesa arribarà, perquè les persones passen però de país encara en queda.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Presentació

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

Menú

Cerca

Calendari

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Marta Bosch em desperta els ànims

Eliseu Climent reclama a Clos que assumeixi la seva responsabilitat en el cas del repetidor de la Carresqueta

Vicent Partal: Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?

El prodigiós senyor Duran

Els problemes de Catalunya

El botifler Buenafuente intenta fer-li un massatge a ZP però al final tots dos queden en evidència

Rut Carandell: la inutilitat del govern Montilla

SALA MARTIN: JO MAI VOTARIA ELS SOCIALISTES

Jo mai votaria socialistes"

Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE

Carod admet que els del PSC "em són simpàtics"

CiU,ERC i ICV s'uneixen al Parlament per demanar la dimissió de la ministra Alvarez

LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE 20 D’OCTUBRE

Laporta i un exempleat es barallen al mig del carrer

El 43% d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich

Iniciativa s'equivoca en un estudi i s'enfronta al RACC i al Col·legi d'Enginyers

Corrupturbanisme

Vicent Partal : Senyors de CiU i ERC, "ja n'hi ha prou"

El farsant Duran i Lleida fuig a Xile per amagar-se dels xiulets

Cuminal assegura que cal "desbancar" aquells que "tant se'ls en fot" la sobirania de Catalunya

Victor Alexandre: La necessària entesa entre CiU i ERC

Presentació

Menú

Cerca

Calendari

Recentment