SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

CiU i Esquerra contra Reagrupament

pesolbullit | 31 Juliol, 2010 14:00

 www.somnoticia.cat
 
 Alfons López Tena i Uriel Bertran, consellers nacionals de CDC i Esquerra respectivament, han dimitit dels seus càrrecs. Aquesta estratègia conjunta podria ser el primer moviment dels dos partits parlamentaris per aturar Reagrupament.

Després de la sentència i del clam independentista de la manifestació de dissabte, els partits sobiranistes han quedat descol·locats, ja que la protesta massiva era, en part, contra l’actual classe política. Convergència, a tocar de la majoria absoluta, no volia veure la sentència ni en pintura, i Esquerra, que espera una bona patacada electoral, sap que no capitalitzarà el vot independentista.

Els dos partits, que porten anys barallats i mai no s’han atrevit a fer el Pacte Nacional, sembla que, finalment, s’han posat d’acord. Això sí, per anar contra Reagrupament. En aquesta guerra bruta hi participarien tota l’ amalgama de partits que veuen la irrupció de Reagrupament com un perill. Des de Convergència, de la mà d’Alfons López Tena, a Esquerra, per mitjà de la mà dreta de Puigcercós, Uriel Beltran. Passant per Suma Independència i les CUP.

La idea és fer un partit independentista i transversal, exactament com Reagrupament, però amb el vistiplau dels poders fàctics catalans. És la solució que els partits tradicionals optarien per no perdre poder i evitar la regeneració democràtica que vol impulsar el partit de Joan Carretero.

Laporta pot ser el desllorigador de tot plegat. Laporta ha reconegut que està “moralment reagrupat” i té sintonia absoluta amb el partit grana, però, finalment, podria optar per l’opció sense perill, i unir Democràcia Catalana amb els impulsors de les consultes. A la manifestació, Laporta va desfilar amb la portaveu de les consultes, l’Anna Arque. Laporta pot unir els dos moviments o, en canvi, podria fragmentar l’independentisme desacomplexat en dos – i crispar encara més tot l’univers independentista-. En una situació, de conflicte obert amb Espanya, que exigeix la màxima unitat possible.

Ningú no discuteix la vàlua de l’Alfons o de l’Uriel, però vénen dels dos partits que han portat a Catalunya a l’actual atzucac. Si el seu compromís és sincer, i volen una candidatura independentista i unitària al parlament, s’han d’unir amb la gent de Reagrupament, que porta mesos preparant i treballant en aquesta direcció. Si són valents, i es reagrupen, segur que tindran un lloc destacat a les llistes, i qui sap, potser també a la història.

Marc Cros

Descoberts dos impostors

pesolbullit | 30 Juliol, 2010 21:30

   Aquests dies he estat recollint informació sobre aquesta sorprenent i sospitosa candidatura anomenada SCI, en breu informaré del tema, només puc dir que tinc informacions que demostren que al darrera d'aquesta candidatura hi han dos impostors, que l'únic que pretenen és servir a uns amos que no són precisament independentistes.

Visca la Terra , muiren els traidors!!!

Xavier Sala Martin: Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

pesolbullit | 28 Juliol, 2010 22:08

   He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu. I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes... però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010... i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny. 

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions. 

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar. 

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió. 

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça... sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca... cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells? 
 
 
reproduït del facebook de Xavier Sala Martin 

La set de venjança de Rossell no té límits

pesolbullit | 28 Juliol, 2010 18:42

   Continuen les difamacions i les insídies de la junta de Sandro Rossell contra la junta directiva anterior, aprofiten cada minut i cada segon per intoxicar, desprestigiar i culpar-los de tot, potser ja n'hi ha prou, només cal veure com estava el Barça l'any 2003 i com està ara , estan fent mal al club però se'ls hi en refot. Me'n recordo perfectament de la fractura que van crear en el barcelonisme els irresponsables Núñez i Cruyff i ara Rossell ens fa anar pel mateix camí... qui és el senyor Faus? com pot aquest aprenent d'economista posar en dubte els números de Xavier Sala Martín, el millor economista que tenim a Catalunya i probable premi nobel d'economia en el futur? ... 
 
POSTDATA: Sandro Rossell és multimiliorari, té un patrimoni de més de 250 milions d'euros, això ho sap tothom, el que hauria de saber tothom també és que té aquest senyor és un protegit de CiU i del Comte de Godó i que tota la fortuna li ve del seu papa, natural d'Àger (la Noguera) , que era l'home més ric del poble i que va fer fortuna quan se'n va anar a viure a Barcelona.
 
POSTDATA BIS: Jose Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona durant molts anys, va fer de notari a Balaguer abans d'anar-se'n a Barcelona, on van fer una gran fortuna ell i els seus amics... curiosament Àger està al costat de Balaguer. 

El Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU avala la legalitat d'una declaració d'independència unilateral de Catalunya

pesolbullit | 25 Juliol, 2010 14:55

   

La decisió del Tribunal de La Haia , reconeixent el dret d'una nació a declarar-se independent de forma unilateral com a exercici del seu dret a l'autodeterminació és històrica i importantíssima i obre les de la futura independència de Catalunya. 

www.reagrupament.cat

Avui s'ha conegut que el Tribunal Internacional de Justíca, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha reconegut la independència de Kosovo en dictaminar que la independència promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008 “no viola la legalitat internacional” i que la seva secessió és la“manifestació del seu dret a l'autodeterminació”. Espanya havia intervingut en el procés defensant a l'audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo. Per primera vegada en la història un tribunal decideix sobre la independència d'un país i crea un precedent per altres nacions sense estat. 

 

Article de Vicent Partal a vilaweb.cat :

 La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres. 


La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny. 

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna. 

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document (pdf), en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents: 
el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80) 
de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81) 
el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84) 

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc. 

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament. 

Entès això, ara no poden dir mentides. 

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió. 

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por. 

Per cert: enhorabona.

Una consulta al País Valencià preguntarà si Els Ports han de formar part de Catalunya

pesolbullit | 25 Juliol, 2010 03:01

        La plataforma 'Els Ports en moviment' preguntarà aquest cap de setmana als habitants de la comarca dels Ports si creuen que així 'les perspectives de futur comarcals millorarien'. L'organització ho considera 'un toc d'atenció a la classe política valenciana'.

 La plataforma “Els Ports en moviment” va més enllà de la defensa de les emissions de TV3 al País Valencià i ha impulsat una campanya per celebrar una consulta popular en què es preguntarà als habitants dels Ports si creuen que “les perspectives de futur comarcals millorarien" si s'intregressin en una altra comunitat autònoma?”.

La consulta, que tindrà lloc aquest cap de setmana, coincidint amb la diada comarcal en què se celebra l'Aplec dels Ports, no serà vinculant. Tanmateix, segons l'organització, pretén constituir un acte protesta per mostrar el “malestar” amb el tractament que la comarca ha rebut de manera secular, i per “fer un toc d’atenció a la classe política valenciana”.

Els Ports en moviment” defensen que la població té dret a decidir de quina Comunitat Autònoma volen formar part i al·leguen que “ són nombroses raons les que ens vinculen amb els nostres veïns més immediats: som de les terres de l’Ebre, compartim llengua amb els nostres veïns catalans i aragonesos, pertanyem a la Diòcesi de Tortosa des d’abans que existiren les províncies, i històricament representem un punt de trobada entre l’Aragó, Catalunya i l’antic Regne de València”.

La consulta tindrà lloc a al carrer Sagrat Cor de Vilafranca i es podrà votar tant dissabte 24 com diumenge 25, d'11:00h a 20:00h. Hi haurà dues urnes, una per la gent de la comarca i una altra per aquelles persones que no estiguin censades als Ports però que volen manifestar la seva opinió al respecte, sempre i quan siguin majors de 16 anys i presentin el seu DNI a la mesa electoral.

 

reproduït de cronica.cat 


 

ERC continua fent el ridícul

pesolbullit | 22 Juliol, 2010 13:43

    Després de la proposta de Joan Laporta, Lopez Tena i Uriel Bertran de crear la Solidaritat Catalana per la Independència s'han produit les reaccions esperades, els que de debó treballen per la independència, Reagrupament i gent de la Plataforma pel dret de decidir, han dit que s'hi volen afegir, en canvi els poca-vergonyes que des de fa anys divideixen el nacionalisme català s'hi han desmarcat. CiU, com era d'esperar, ni ha contestat, això de la independència se'ls hi en refot, però el més espectacular ha estat la direcció d'ERC, el gran estadista Puigcercós ha contestat amenaçant a l'Uriel Bertran amb l'expulsió d'ERC i enviant un mail als seus militants dient que l'única opció independentista són ells i que aquests de la solidaritat catalana se'n poden anar pastar fang. Una reacció tan patètica com previsible.


ERC no és un instrument per aconseguir la independència del país, és una simple oficina de colocació. Si no tens feina ni estudis et fas d'aquest partit i ells et coloquen on sigui, cobres un bon sou, vas en cotxe oficial i a sobre pots fardar de progre i de patriota. Una gran candidatura independentista unitària significaria que molta gent que va a les llistes de CiU i a les llistes d'ERC i que veu a prop l'ansiat escó es quedés sense escó, sense sou i sense cotxe oficial, evidentment això per tots aquests grimpadors seria gravíssim, haurien de tornar al mercat laboral i buscar una feina!!! OOH!!! TERRIBLE!!!


L'última gran xarlotada del senyor Puigcercós ha estat dir que dóna per acabat el tripartit però que no abandonaran el govern, seguiran ben arrapats a la cadira per “responsabilitat” . Fa uns dies vaig llegir un article on quedava ben retratat aquest penques, li preguntaven si la seva actuació ha servit per lograr la independència o, amb l'excusa, ha servit per passejar-se amb cotxe oficial i col.locar a germans i amics , "ara volen treure l'estelada i fer proclames pujats a l'Audi A-8" . Senzillament lamentable.

José María García fitxa... per RAC1!

pesolbullit | 20 Juliol, 2010 21:55

     Geni i figura. Una entrevista que començava amb un simple “Buenos días” ha acabat amb un inesperat compromís en directe pel qual José María García torna a la ràdio, 8 anys després. I ho farà en una col·laboració mensual a RAC1 a partir de la temporada que ve. En principi era una conversa com qualsevol altra, però qui va ser líder de la ràdio esportiva a Espanya ha desplegat les seves crítiques en totes direccions i ha allargat l’entrevista 48 minuts fins que s’ha compromès amb RAC1.
 
 http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100720_Garcia_Fitxatge.mp3
 
 http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100720_Garcia_Aznar.mp3
 
 http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100720_Garcia_Nunez_Florentino.mp3

Votar CiU és votar Duran i Lleida

pesolbullit | 19 Juliol, 2010 21:51

    De Duran i Lleida s'ha dit que és HONRAT, INCORRUPTIBLE, HUMIL, FIDEL A LA SEVA DONA, INDEPENDENTISTA I QUE TÉ UNA GRAN CABELLERA. DIUEN QUE DÓNA TOT EL QUE TÉ A LES MONGES CLARISSES I QUE VIU EN LA POBRESA, NO LI AGRADA PRENDRE EL SOL, NO LI AGRADA EL LUXE, NO LI AGRADEN ELS DINERS I  ESTÀ EN POLÍTICA PERQUÈ VOL SERVIR AL POBLE. NO LI AGRADA EL SEXE DE PAGAMENT I RESA CADA DIA VINT PARENOSTRES ABANS D'ANAR-SE'N A DORMIR...

  Si algun independentista de bon cor pensa votar CiU, es a dir, Duran i Lleida, li aconsellaria que anés al psiquiatra o es fes monjo budista. 

La Vanguardia continua intoxicant

pesolbullit | 18 Juliol, 2010 21:59

   Aquest diari inqualificable, al servei dels poders fàctics i dels botiflers colaboracionistes de sempre, ens ha obsequiat amb una nova entrega de les seves sospitoses enquestes cuinades. Està clar el què pretenen, afavorir CiU, el partit de la burgesia botiflera de sempre, la que pretén salvar Espanya i que ha enfonsat Catalunya i silenciar Reagrupament, l'únic vot realment independentista, l'únic vot que pot fer que l'independentisme a més de ser majoritari al carrer sigui majoritari també al Parlament.

Puigcercós és, probablemant, un vividor

pesolbullit | 18 Juliol, 2010 15:07

  Joan Puigcercós, de professió cambrer, originari de Ripoll i especialista en l'art de la conspiració, pretén ara ser president de la Generalitat i vol que ens creiem que ja no col.labora amb el PSC. Porta anys fent de palanganer del PSC i just quan veu que s'acosten les eleccions se'n recorda que "suposadament" és independentista, espera que els electors siguin prou ingenus com per tornar-lo a votar i seguir vivint del "cuentu". La realitat és que aquest home està gras com un tocino , tant de menjar i tanta cara dura no són bons per la salut.

El flautista d'Hamelín

pesolbullit | 14 Juliol, 2010 02:37

      Fa molt, molt de temps, en la pròspera ciutat de Hamelín, va succeir una cosa molt estranya: una nit, després d'un partit de futbol, quan el seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers invadits per milers de rates que rondaven per totes bandes devorant insaciables tot el que trobaven.

     Ningú podia comprendre la causa d'aquesta invasió. I el que era encara pitjor, ningú sabia què fer per acabar amb aquesta plaga tan irritant.

     Per més que volguessin exterminar-les o al menys fer-les fugir, semblava que vada vegada venien més i més rates a la ciutat.

  Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista taciturn, alt i desgarbat, a qui ningú havia vist mai abans va començar a passejar pels carrers i mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia cara al sol que encantava a les rates, que sortien dels seus amagatalls seguint encantades les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta.

     I així, caminant i tocant, els portà a un lloc molt llunyà, tant que des d'allà ni tan sols es veien els murs de la ciutat.

     Per aquell lloc passava un riu cabdalós on, a l'intentar creuar-lo per seguir al flautista, totes les rates van morir ofegades.

   Els hamelinesos al veure's per fi lliures de les voraces tropes de rates, van respirar alleujats.



                La rata negrarata de camp o rata traginera (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família Murinae. Actuà com a reservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'edat mitjana, ja que escampava les puces que transmeten la malaltiaEssencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt també de dia. S'enfila i salta molt bé i fins pot nedar.

 

 

Postdata: hi ha algú que sàpiga tocar la flauta? 

 


El poble fa història. És la manifestació per la independència més gran de la història

pesolbullit | 11 Juliol, 2010 07:18

http://www.naciodigital.cat

        La manifestació reuneix entre 1.1 i 1.5 milions de persones, és la manifestació independentista més gran de la història .
 
La marea humana cívica i popular ha obligat a dissoldre la capçalera dues hores després de començar i quan tot just s'havia cobert la meitat de la marxa. Tant el president Montilla com la resta de polítics de la capçalera han escoltat sense parar crits d'independència i també xiulets.

En dissoldre's la marxa s'han produït moments de tensió i tres intents lleus d'agressió sense conseqüències cap al president Montilla. Posteriorment s'ha refugiat al Departament de Justícia d'on ha estat evacuat quan han arribat reforços policials.



Gran senyera i polítics xiulats 
Un gran senyera ha obert la marxa amb la presència dels sis presidents -Montilla, Benach, Maragall, Pujol, Rigol i Barrera- per davant de la capçalera amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim". Montilla ha arribat a les sis en punt amb crits d'independència i amb una gran presència d'estelades

Entre els polítics hi ha unanimitat. "És una mostra d'indignació del poble de Catalunya" explicaven. A primera fila hi havia Artur Mas, Joan Puigcercós, Xavier Trias, Jordi Hereu, Joaquim Nadal, Gaspar Llamazares, Joan Saura, Joan Antoni Duran i Lleida, Joaquim Llena, Montserrat Tura, Mar Serna,  Jordi Fàbrega (EPM), Eliseu Climent i el rector de la UB, Dídac Ramírez, entre altres. També hi havia Jordi Miralles (EUIA), José Àlvarez (UGT), Jordi Porta, Joan Carles Gallego (CCOO) i Isidre Molas (president PSC). Això sí, la classe política ha d'aguantar crits molt importants de "Polítics fora de la capçalera" i molts xiulets.

Gran mobilització 
“El poble no acata” titulava Nació Digital en la seva edició especial de paper per la manifestació. I el poble ha ocupat en massa el centre de Barcelona aquesta tarda malgrat la polèmica -“ridícula”, tal i com havien admès diversos polítics”- sobre la capçalera de la manifestació.

La manifestació s'ha convertit en un clam independentista malgrat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ho ha titllat de "crits discrepants". Tot plegat en un ambient familiar, distès, heterogeni i reivindicatiu a parts iguals. A banda d'un mar d'estelades -el 70% de les banderes aproximadament per un 30% de senyeres- també se n'han vist d'europees i puntualment d'altres nacions com Galícia, Euskadi,  Occitània... i Holanda.

De fet, la manifestació no s'ha posat a caminar fins a les 18:45 h i ha partit del Passeig de Gràcia-Granvia, encapçalada per Acte de Sonirania —que aplegava diverses plataformes sobiranistes—, seguits de Reagrupament Independentista, amb Joan Carretero i Rut Carandell al capdavant. Ha estat molt corejat, en aquest àmbit, "Montilla, espanyol: el poble no et vol", a més de totes les proclames independentistes habituals.

Han dominat molt clarament els crits independentistes. També pancartes curioses com les de "Bye bye Espanya", "Espanya deixa'ns en pau", "Tots units fem força tant se val d'on venim", "Espanyols, guardeu-nos l'Estatut a Salamanca" o "Si no ens torneu l'Estatut us agafarem els jugadors de la Roja. Independència".
 

Rossell no està a l'alçada del Barça

pesolbullit | 07 Juliol, 2010 03:06

  El senyor Rossell porta quatre dies de president i ja ha fet un munt de cagades. Ressentit, venjatiu, pèrfid, pijo i amb tendència a dir mentides i a intoxicar... aquest personatge no és ni vol ser el president de tots els barcelonistes, cada dia tinc més clar que totes les decisions les pren La Vanguardia i que aquest geni es limita a posar el careto. Un nen de 10 anys té més capacitat d'oratòria que aquest tòtil, no sap ni parlar, a ESADE no li van ensenyar oratòria? què li van ensenyar? a menjar pernil? . No trobeu molta casualitat que just a partir del moment de la dimissió de Rossell , el juny de 2005,  comencés a actuar un immens ventilador de porqueria contra el senyor Laporta que encara no s'ha aturat?

Sandro Rossell executa la seva venjança després de 5 anys de rancúnies acumulades

pesolbullit | 03 Juliol, 2010 01:35

    El senyor Rossell va marxar del Barça la primavera del 2005 i ha estat cinc anys acumulant odis contra la directiva del senyor Laporta, preparant-se per executar la seva venjança, querella criminal contra Laporta, querella criminal contra Ingla, marxa forçada de Txiki, ventilador de merda contra el director general del club, intentar ridiculitzar Cruyff a l'Assemblea de compromissaris i pressionar-lo per a que marxi, escampar rumors falsos contra l'anterior junta directiva, cessar fulminantment el director de canal barça, trinxar tota l'estructura del futbol base, etc, etc... Per no parlar d'alguns personatges que ja havien estat a la directiva amb Gaspart i que ara tornen enxufats per a que el Barça torni a ser un club en mans dels de sempre i amb els vividors de sempre que s'han passat tota la vida vivint del club sense fotre ni un brot. CiU ha col.locat la seva gent a la directiva, igual que el Conde de Godó, el president a l'ombra.

  A mi Rossell em recorda el Conde de Montecristo, un home que va acabar autodestruït per la seva set de venjança i per l'odi acumulat. Actuant d'aquesta manera Rossell demostra que no és una bona persona, és un individu rancuniós i cruel , que acabarà provocant divisions entre els barcelonistes. En lloc de mirar endavant i pensar en el millor pel club el que acabarà provocant la seva actitut és la reaparició dels "ismes" , nuñistes, cruyfistes, laportistes... i això no ens beneficia en res.

 

NOTA: em sembla patètic que el sr Rossell com a president del Barça hagi d'anar a Extremadura a "disculpar-se" amb un deixeble de Rodríguez Ibarra per unes suposades "ofenses" de no sé què. Si algú ofén cada dia , dia rere dia, és el PSOE d'Extremadura, que es dedica fomentar sempre que pot l'animadversió contra tot el que fa olor de català. 

 

Larissa Riquelme: «Si Espanya perd, em despullo»

pesolbullit | 02 Juliol, 2010 04:07

    Una de les notícies més destacables d'aquest mundial de futbol és el descobriment de la model paraguaiana Larissa Riquelme, una dona supercalenta, capaç de desglaçar els pols Nord i Sud en menys d'un segon... tots estaríem encantats de lliscar per les corbes vertiginoses del seu monumental cos. Si Paraguai elimina a Espanya ha promés que es despullarà a la plaça de la democràcia d'Asuncion, la capital de Paraguai, un motiu més per desitjar la defunció esportiva de la selecció espanyola, la "coja" . Som-hi Paraguai!! 

 

  

 

López Tena: 'És la fi de l'autonomia'

pesolbullit | 30 Juny, 2010 02:48

www.racocatala.cat

 El jurista i cap del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), Alfons López Tena, considera que la sentència dictada pel Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut suposa "la fi de l'autonomia". Així, Tena creu que la retallada estatutària demostra que "dins l'Estat espanyol no s'hi pot fer res més", perquè "queda clar què és l'autonomia dins l'Estat". A Espanya "és el TC qui determina quines són les normes vigents". Per tant el jurista conclou que "només queda oberta la via de la independència", "això és el final i només es podrà solucionar canviant la constitució espanyola, si és que els espanyols volen fer-ho, o amb la independència, si el poble català s'hi decanta". Sobre el text del TC, assegura que "és el que tenen les sentències, que sempre hi ha una part que guanya i una que perd". En aquest sentit, considera que el TC imposarà la seva visió als articles reinterpretats, "substituint la voluntat del legislador i del poble que va votar el text". El resultat final serà que l'Estatut "no es podrà aplicar, no s'aplicarà", perquè per Tena el text definitiu "és pitjor que el de l'Estatut del 79".

L'ACPV lliura 650.000 signatures al Congrés en favor de TV3 al País Valencià

pesolbullit | 25 Juny, 2010 03:42

www.tribuna.cat

 Acció Cultural del País Valencià ha lliurat aquest dimarts 650.000 signatures en favor de les emissions de TV3 al País Valencià. L'entitat arriba al final d'una llarga campanya que supera amb escreix el mig milió necessari per

 

impulsar la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres. El president d'ACPV, Eliseu Climent, ha valorat la campanya com “un triomf de les classes populars” tot reconeixent que es tractava d'un repte “molt complicat”. Climent ha dit que “ara depèn dels diputats” i ha demanat als partits que han votat en favor de la ILP “que facen el mateix ací al Congrés” per “donar un pas històric per a la llengua, la democràcia i la comunicació al nostre país”.

Eliseu Climent ha recordat que la campanya va començar fa tres anys quan es va instar al tancament de TV3 al País Valencià. Climent ha subratllat que no era la primera vegada que això passava “però sempre ho havíem solucionat de manera dialogada”. El president d'ACPV ha dit que davant la negativa a la negociació “teníem dues opcions: marxar a casa o buscar una formula per guanyar per elevació”. Climent ha explicat que es va buscar “una solució definitiva” per aconseguir un espai de comunicació per la llengua catalana, basca i gallega.

La ILP Televisió Sense Fronteres va obtenir des del principi “una adhesió impressionant”, observa el president d'Acció Cultural, i “ara hem arribat al final”. Climent ha destacat la importància de la xifra assolida, recordant  que es demanaven 500.000 signatures, quan a Europa en calen, per a iniciatives semblants, un milió per a un espai de 500 milions d'habitants. 

Del total de signatures recollides, 321.150 provenen del Principat; 253. 549 del País Valencià; 29.472 de les Illes Balears; 29.070 de Navarra; 16.141 del País Basc i 2.268 de la resta de l'Estat. S'han lliurat un total de 85 caixes amb 47.270 plecs, amb un total de 651.650 signatures. Les signatures ara han de ser avaluades per la junta electoral i després aniran a la mesa de les Corts. Climent ha avançat que no serà fins d'aquí a sis mesos quan es decideixi si entra o no a tràmit.

El president d'Acció Cultural del País Valencià preveu que “no serà fàcil que perquè els nostres partits sovint voten una cosa als seus parlaments i una altra ací”. En aquest sentit, ha recordat que fins i tot el PP català ha donat suport i ha demanat que els partits que han “votat en favor de la ILP facen el mateix ací al Congrés”.

Climent ha dit que seria “un pas històric per a la llengua, per a la democràcia i per a la comunicació en el nostre país”. El president d'Acció també ha avançat que el Congrés dels Diputats acollirà un gran acte en favor de la ILP Televisió Sense Fronteres amb tots els partits que han votat en favor.

L'històric promotor cultural valencià ha observat que amb la situació actual “TV3 està condemnada al País Valencià” i que la solució és que aquesta ILP prosperi. “El que està fent el govern valencià és fragmentar el mercat cultural”, ha dit. La ILP Televisió Sense Fronteres demana desenvolupar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries que en el seu article 12.2 estableix s' ha de garantir la recepció de ràdios i televisions en els territoris que comparteixen llengües, tot i que siguin administracions distintes. La carta va ser signada pel govern espanyol l'any 1992 i ratificada pel Congrés dels Diputats l'any 2000, amb majoria del govern d'Aznar.

 

El 23,7% dels mataronins voten a la consulta sobre la independència

pesolbullit | 21 Juny, 2010 03:21

www.vilaweb.cat
 
Els organitzadors destaquen Mataró com la ciutat de més de 100.000 habitants amb un índex de participació més elevat per sobre de Girona o Sabadell
 
 
 Mataró, la ciutat més gran que votava en aquesta onada de consultes, ha registrat una de les participacions més altes: 23,7%. De fet, havia recollit un 17% de vot anticipat. El coordinador de la consulta en aquesta ciutat, el jurista Alfons López Tena, ha expressat la seva satisfacció pels resultats, ha agraït la mobilització de la ciutadania i ha destacat que es tracta del millor resultat obtingut en ciutats de més de 60.000 habitants amb dret a vot des de la primera onada de les consultes. El sí ha obtingut un 93,92% dels vots emesos, el no un 5,30% i un 0,78% dels vots han estat en blanc.

Els poders fàctics colaboracinistes s'apoderen del Barça: el Conde de Godó nou President del Futbol Club Barcelona

pesolbullit | 14 Juny, 2010 00:05

        Els socis del Barça han decidit... amb la mateixa vista que l'any 2000 en que van votar a Gaspart, ara han votat al candidat impostor, Sr Rossell, el ninot que presentaven La Vanguardia i CiU. Rossell és una simple marioneta dels poders establerts de sempre, la Vanguàrdia, el sector dels negocis de CiU i la burgesia barcelonina més pija i botiflera, tots ells estaven alarmats per l'independentisme de Laporta, no fos cas que aquesta epidèmia del sobiranisme s'acabés extenent a tota la societat catalana. La pregunta és a canvi de què tots aquests penques li han donat tant de suport al candidat impostor... favors, concessions, privilegis, poder, diners? tot això fot molt de fàstic, el soci, dissortadament, és fàcilment manipulable i amb una bona campanya a favor o en contra d'algú es poder fer miracles. La Vanguàrdia, un cop més, ha sabut engalipar als socis i imposar-nos el candidat més ben vist pels colonitzadors espanyols.

Sandro Rossell: el candidat impostor

pesolbullit | 12 Juny, 2010 01:42

         Després del darrer debat de les eleccions del Barça m'han vingut al cap les imatges del Sant Sopar i aquella frase lapidària que deia "un de vosaltres em trairà" , efectivament, un dels candidats ens trairà perquè un dels candidats a la presidència del Barça és un impostor, un traidor. Darrere Ferrer està Laporta, darrere Ingla està Soriano, darrere Benedito està ell mateix, però darrere Rossell qui hi ha? .... Darrere Rossell estan els poders fàctics, Rossell és un estaquirot, un simple ninot mogut pels de sempre: La Vanguàrdia, la direcció de Convergència d'Unió, un part del PSC i la burgesia catalana més pija. Catalunya porta més de 30 anys en mans de la sociovergència corrupta, a Catalunya continuen havent-hi 8-9 famílies de la part alta de Barcelona que maneguen tot el poder, tots ells estan beneïts i protegits pel seu diari de referència, La Vanguàrdia, un diari que va sempre a favor del poder i que no té ètica , ni ideologia ni dignitat, QUIN FÀSTIC. Aquesta gent porta tota la vida col·laborant amb el poder, un poder que està a Madrid i que trepitja sempre que por els nostres drets i llibertats. Són els botiflers de sempre, uns col·laboristes de merda que porten dècades o fins i tot segles fent reverències als colonitzadors elspanyols. Els irriten els independentistes perquè amb la independència se'ls hi acabaria el negoci, a canvi del seu col·laboracionisme obtenen beneficiosos rèdits del poder de veritat, el que està a Madrid des de fa segles. Aquesta casta fètida i corrupta ens ha arruinat com a país però vol seguir mantenint els seus privilegis pels segles dels segles, els seus peatges, els seus casinos, els seus diaris, les seves comisions del 3%, els seus iots a la costa brava, etc... Els cou molt que durant set anys el Barça hagi quedat fora del seu control, en mans d'una persona com Joan Laporta que es declara independentista i que s'ha atrevit a plantar cara als amos de Madrid, per això no han parat de tirar-li merda i d'intentar desacreditar-lo amb dossiers , enquestes falses, amenaces i difamacions. 

  Només desitjo que el candidat dels poders fàctics, el candidat impostor, s'estavelli i perdi. Aquest tio cada cop fot més fàstic, ell i el diari oficial que el patrocina, la Vanguàrdia, es mereixen caure en un bon pou de merda, o millor encara , que els fiquin en una màquina del temps que els porti a la França revolucionària dels Comitès de Salut Publica i de Robespierre...

El jutge de Nules obre judici contra Fabra per suborn i tràfic d'influències

pesolbullit | 02 Juny, 2010 15:07

http://www.vilaweb.cat

 

   També és encausada la seva dona

El jutjat d'instrucció número 1 de Nules (Plana Baixa) ha ordenat d'obrir judici contra el president de la Diputació de Castelló i líder del PP a la demarcació, Carlos Fabra, i la seva dona, per diligències obertes per presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències i irregularitats fiscals. El jutge d'instrucció entén que 'en principi i a l'espera de la qualificació final, els fets presumptament comesos pels encausats serien constitutius de delictes de suborn i tràfic d'influències'.

Aquest és l'anomenat 'cas Fabra', al qual hi ha 11 persones més encausades per suborn. A Fabra i la seva dona, però, se'ls imputa també un delicte contra la hisenda pública.

El jutjat de primera instància i instrucció de Nules farà el 25 de juny la compareixença prevista en la Llei del Jurat per a concretar l'encausament, sol·licitar el sobreseïment o demanar que s'obrin noves diligències d'investigació.

 

POSTDATA: no conec ningú que tingui més cara de dolent que aquest tio, ni Vito Corleone .

 

Handbol.- El dorsal '16' de David Barrufet serà etern al Palau Blaugrana

pesolbullit | 02 Juny, 2010 03:31

www.vilaweb.cat

   Tal com el president del FC Barcelona, Joan Laporta, va assegurar durant l'anunci de l'adéu de David Barrufet, porter històric de la secció d'handbol, a final de temporada la seva samarreta penjarà eternament al Palau Blaugrana, feu on 'Barru' va conquistar gran part dels seus 70 títols amb el Barça.


Així, el dorsal '16' de l'handbol queda retirat per part del club en homenatge al 'gran capità' de l'handbol, un jugador que des que va debutar amb 17 anys en el primer equip ho ha donat tot pel club blaugrana.

Barrufet veurà la seva samarreta penjada al costat d'altres històrics jugadors de l'handbol blaugrana, com Joan Sagalés, Iñaki Urdangarín, Òscar Grau, Enric Masip o Xavi O'Callaghan, molts companys seus al 'Dream Team' i que van decidir, per un motiu o altre, retirar-se abans. Ara, tornaran a estar junts a les parets del Palau.

El club, que també té retirats els dorsals dels jugadors de bàsquet Andrés Jiménez, Nacho Solozábal, Juan Antonio San Epifanio 'Epi' i Roberto Dueñas, encara no té clar en quin partit i de quina manera es portarà a terme la celebració de la retirada de la samarreta de Barrufet.

"La candidatura independentista esdevindrà la 3a força política al Parlament de Catalunya"

pesolbullit | 29 Maig, 2010 16:54

http://www.reagrupament.cat

       "La candidatura independentista transversal que promou Reagrupament esdevindrà la 3a força política al Parlament de Catalunya a les properes eleccions". "Si es fa bé i va unit, l'independentisme reuneix les condicions per a aconseguir aquests resultats perquè compta amb les idees, la força i les persones".


Frases com aquesta s'han pogut sentir aquest dimecres durant la presentació del llibreDeclaració unilateral d'independència. Catalunya, estat de la Unió Europea, de Josep Pinyol, que ha estat acompanyat pel president de Reagrupament, Joan Carretero i per l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra. Carretero és autor del pròleg i Móra, de la cloenda del llibre, respectivament.acte, que ha tingut lloc a Barcelona, ha comptat amb la participació d'unes 120 persones.
 
Durant la presentació s'han esbossat les propostes que conté el llibre que, segons el seu autor, es pot entendre com un manual pràctic sobre com aconseguir la independència de Catalunya. Pinyol aposta pel que ell anomena "unilateralisme", que considera l'única via factible per a aconseguir l'emancipació nacional, superant les diverses formes de gradualisme.Pinyol ha recordat que la Constitució espanyola de 1978 impedeix la separació de mutu acord entre Catalunya i el Regne d'Espanya. Per això, el Tribunal Constitucional va anul·lar l'acord del Parlament basc, a instàncies del lehendakari Ibarretxe, per convocar una consulta sobre la voluntat del poble basc sobre el seu dret a decidir. La Constitució Espanyola tanca la via de resoldre el dret a decidir dels catalans dins la legalitat espanyola. A més, el fracàs del procés de l'Estatut d'Autonomia del 2006 ratifica de forma clara la impossibilitat de qualsevol estratègia gradual d'assoliment progressiu d'autogovern.

Per a l'autor, el bloqueig constitucional espanyol només deixa oberta la via de la declaració unilateral d'independència, la qual arribarà quan una majoria amb intenció de proclamar Catalunya com a estat de la Unió Europea guanyi les eleccions. I això només serà possible si s'aconsegueix constituir una candidatura transversal que, arran de la repulsa per les escorrialles del procés estatutari, doni lloc a una nova Solidaritat Catalana, encapçalada per personalitats de prestigi del país, en els termes en què ho recollia l'article Patriotisme i dignitat que Joan Carretero va publicar al diari AVUI a finals d'abril del 2009.

Els negocis tèrbols de Sandro Rossell

pesolbullit | 24 Maig, 2010 23:39

http://www.eldebat.cat

Una empresa controlada per ell, presumptament embolicada en un procés per frau en l'organització d'un amistós Brasil-Portugal
 
Sin título
        Els negocis de Sandro Rosell tornen a posar-lo en dificultats

 
 
 
        La campanya electoral del Barça s'escalfa. Si dies enrere van ser notícia els negocis de l'encara president Laporta amb la "princesa de l’Uzbequistan”, ara són les activitats empresarials de Sandro Rosell les que estan en primer pla... 
Es tracta d'un assumpte que està subjudice al Brasil i té el seu origen al partit amistós Brasil-Portugal jugat el 19 de novembre de 2008. Segons els escrits de la Fiscalia de Brasília, el govern regional del Districte Federal hauria contractat l'empresa Ailanto Marketing per 9 milions de reals (al voltant de 3,5 milions d'euros) per organitzar l'esdeveniment. Ailanto Marketing és una societat de la que Sandro Rosell, almenys segons el document de constitució de la societat, tenia el 99% del capital social. La Fiscalia considera que la contractació va ser irregular i per això demanda de forma solidària a la mateixa juntament amb els responsables polítics de la contractació. Es demana la devolució de les quantitats percebudes, a més d'altres mesures, com la prohibició de contractar amb l'administració pública, etc... Un dels polítics implicats ha estat empresonat per altres fraus. El secretari d'estat d'esports va ser cessat arran d'aquest i d’altres escàndols. 

La demanda de la Fiscalia es basa en què considera l'empresa Ailanto com una empresa "ad hoc" per facilitar la contractació irregular de l'esdeveniment sense seguir els procediments legals. Se l'acusa també de no haver fet front presumptament a les despeses que segons contracte li corresponien i que haurien estat pagades al final per la federació a càrrec de les entrades de l'esdeveniment. A la premsa brasilera apareixen altres societats presumptament vinculades a Rosell. En concret, s'assenyala que els drets de la selecció brasilera estan cedits a ISEC, una empresa domiciliada a les Illes Caiman, que al seu torn els té cedits a BonusSport Marketing, domiciliada a Barcelona, qui els va cedir a Ailanto, constituïda pocs dies abans de la signatura del contracte. La defensa dels demandats al·lega que no hi va poder haver concurs perquè no disposa de llibertat per contractar en estar cedits els drets. De moment, s'està pendent que es completin els escrits dels demandats i que el jutge determini o no l'obertura del procés. 

Sandro Rosell va ser responsable de Nike al Brasil, lloc des d'on va crear un entramat de relacions al més alt nivell dins de l'esport brasiler. Una de les claus de les properes eleccions a la presidència del Barça és si els vincles empresarials de Rosell amb el món de l'esport són vistos pels socis com un actiu que pot beneficiar el club o, per contra, són percebuts com una possible font de subordinació del club a interessos econòmics. Sandro Rosell es juga la presidència en aclarir aquesta qüestió.

 

Salvador Cardús: LA INDEPENDÈNCIA NO ÉS UNA QUIMERA

pesolbullit | 18 Maig, 2010 21:58

reproduït del diari avui

"QUIMERES I ESPERANCES"

 

SALVADOR CARDÚS /Professor de sociologia a la UAB i periodista. sociòleg i escriptor 

“Quimera”, diu Coromines, és “un monstre fabulós representat vomitant flames, el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de dragó”. Prové de la mitologia grega i és present en l’heràldica medieval. I d’aquí deriva el sentit que té la paraula com a “creació de l’esperit que es pren com una realitat”. Doncs bé, és molt important que cada època sàpiga reconèixer quines són les seves quimeres, o sigui, que pugui distingir de manera lúcida què és realitat i què és creació –monstruosa– de l’esperit. I és així perquè la quimera sol acabar en inquietud i aflicció, sovint en malvolença i còlera, i encara en dèria i mania. Ens cal, doncs, poder distingir amb el màxim sentit de la realitat, tocant de peus a terra i sense autoenganys còmodes, què són fets, què vagues o falses idealitats i què afanys i esperances possibles o fins i tot necessàries. 

Discernir tot això, fets, quimeres o ambicions honestes i factibles, ara és més urgent que mai, perquè som enduts per una gran riuada política que ho està trasbalsant tot i encara no sabem on anirem a parar. I, precisament, una de les principals transformacions polítiques que deriven dels temps que vivim és que allò que fins ara era vist com una realitat, si no tangible com a mínim realitzable, ara és vist com a quimèric. I viceversa, el que semblava quimèric ara és vist com una oportunitat a l’abast. Sí: la gran virtut del procés de reforma estatutària iniciada el 2004 pel president Pasqual Maragall, i a punt d’acabar a la guillotina del Tribunal Constitucional espanyol, és que ha permès fer llum sobre un dels principals errors que es van cometre en l’opacitat de la transició de la dictadura a la democràcia. Ho ha escrit Ferran Mascarell a La Vanguardia (España como problema, otra vez, 13 de maig): “La sentencia liquidarà l’Espanya del 78. Destrueix la millor Espanya construïda i trenca l’Estat”. Només matisaria Mascarell en el sentit que la sentència no destrueix l’“Espanya construïda”, sinó que liquida l’Espanya insinuada i, certament, l’Espanya somniada per alguns, com ell mateix. Per ser més exactes: la sentència farà transparent que l’Espanya en què alguns van creure era una quimera. El veritable monstre fabulós, que vomita flames, té el cap de lleó, cos de cabra i cua de dragó, ara ho sabem, és l’autonomisme i sobretot ho és la seva interpretació federalista. 

Reconec que escric aquestes ratlles esperonat per la tossuda i cega insistència –a què aquesta setmana s’afegia Antoni Dalmau en aquest mateix diari (A l’hora del cafè, del 12 de maig)– de seguir considerant la independència de Catalunya com una quimera. I és que aquesta qualificació de l’expectativa independentista com a “creació de l’esperit que es pren com una realitat” ara ja no és altra cosa que l’expressió d’una vana resistència a reconèixer on és el veritable monstre polític. Repetir que la independència és una quimera és un ancoratge desesperat en un model que ja sabem acabat per sempre. Presentar l’afany d’independència com una dèria és el darrer obstacle a vèncer per, precisament, saber distingir què és quimèric i què és plausible. A finals dels anys setanta del segle passat els catalans vam ser enganyats per la vaga promesa –més aviat per un sobreentès que ens va convenir donar per fet– d’una via democràtica constitucional que ens havia de permetre arribar a la nostra plenitud nacional. Trenta anys després, sabem amb tota evidència empírica que l’autonomisme no duu on havíem volgut creure que portava, i ningú amb dos dits de front –i quatre lliçons d’història– pot seguir confiant en una Espanya federal o plurinacional. La quimera, ara ho sabem del cert, era el federalisme. 

Per ser honestos, però, ens cal reconèixer que saber que el federalisme o l’Espanya plurinacional són una quimera, un monstre que vomita flames sobre Catalunya, no ens diu que una Catalunya independent no hagi de ser, també, una il·lusió de l’esperit. Ara bé, la diferència és que en aquest segon cas l’única pregunta que cal respondre és si una majoria de catalans la volen, o la voldran, la independència. Vull dir que, mentre que ja sabem que no existeix aquella Espanya sobreentesa fruit d’un no menys sobreentès pacte amb Catalunya al final de la dictadura i que ara produeix tanta aflicció als que hi havien cregut, en canvi, l’expectativa d’independència és un projecte obert, només subjecte a la voluntat democràtica dels catalans. Per Mascarell, per Dalmau, la majoria de catalans encara viuen aferrats a la vella quimera de l’Espanya federal. “Quimeres i desenganys fan tornar els cabells blancs”... En canvi, els qui creiem que la independència no és una quimera, sinó l’esperança d’un país finalment emancipat i capaç de refer tots els llaços possibles i imaginables amb Espanya, Europa i el món sencer, sabem que la majoria dels catalans encara no s’han expressat en un marc lliure, sense pors ni coaccions. I estem convençuts que el dia que ho fem amb llibertat, un dia no gaire llunyà, més d’un i més de dos tindran una sorpresa. 

Sobretot el que em fa pensar que som més a prop del que sembla d’aquest nou horitzó és que a hores d’ara la majoria dels que insisteixen a dir que la independència és una quimera ja no diuen que no la volen, sinó que és impossible. Des del punt de vista retòric, dels arguments, l’avenç és enorme. A Catalunya, podríem dir que ara ja hi ha tres grans blocs polítics: els qui volen la independència, i la veuen possible; els que la voldrien, però creuen que no arribarà; i els que ni que fos possible, no la voldrien. I, molt possiblement, ara constitueixen tres blocs molt propers des del punt de vista quantitatiu, però completament diferents des d’una perspectiva qualitativa: el terç que no la vol representa un segment social conservador i reaccionari incapaç d’estirar el país; el terç que la voldria però –encara– no la veu possible no pot oferir altra alternativa que l’anar tirant, com es veurà en les properes eleccions. I el terç que confia en la independència és l’únic capaç de mobilitzar-se i representa el país d’èxit. 

 

D’acord: la independència, de moment, no passa de ser una creació de l’esperit. Però ara mateix és l’única esperança realista d’un país sòlid capaç de retornar la confiança en la política. La independència no és una quimera, no és un monstre, no provoca aflicció ni malvolença. És una voluntat democràtica i madura de llibertat, és bella, i produeix goig i asserena l’esperit.  

Hereu... probablement el pitjor alcalde del món

pesolbullit | 18 Maig, 2010 02:53

  Fa uns anys hi havia una anunci de cerveses que deia: " Calsberg... probablement la millor cervesa del món" , de Jordi Hereu es podria dir just el contrari, és probablement el pitjor alcalde del món. A continuació reprodueixo dos articles que el deixen ben retratat:

 "Hereu és el pitjor alcalde des de l'època dels romans"

 El periodisa i escriptor Manuel Trallero ha afirmat en una entrevista amb e-notícies, feta en plena Diagonal, que Jordi Hereu "és el pitjor alcalde de Barcelona des de l'època dels romans". "No crec possible trobar un alcalde pitjor de Barcelona des de la fundació de Barcino", insisteix.

 


En la seva opinió, encara és pitjor que el seu predecessor, Joan Clos, perquè "és la Llei de Murphy: tota situació dolenta pot emptijorar". "La reforma de la Diagonal és una collonada com diria Josep Pla: el que hauríem de fer és deixar-la tal i com està", reitera el columnista 'estrella' d'e-notícies.

Trallero també denuncia que Catalunya no és que estigui en decadència, sinó que es troba "en una agonia inacabable". "La gran culpa és dels catalans, ens vam pensar que érem els reis del mambo", afegeix.

També es mostra crític amb tot el procés de l'Estatut: "no he parlat amb cap membre de cap partit polític català que no m'hagi dit que era inconstitucional: d'Esquerra al PP". Al seu parer, "la gran lliçó la va donar el president Pujol, que es va passar 23 anys governant amb un Estatut que anava dient que s'havia de canviar, però que no va fer mai res per canviar-ho".

 

MANUEL TRALLERO: A què espera Hereu per dimitir?

 

 

Després de l'esperpent de la suposada consulta popular sobre el futur de la Diagonal -digne d'una pel·lícula dels Germans Marx-, el que un servidor de vostès no entén és que el senyor alcalde de Barcelona no hagi presentat encara la dimissió. Semblava difícil superar Clos tocant els timbals un dissabte a la tarda en ple Passeig de Gràcia. Però encara s'entén menys que el cap de l'oposició, el senyor Xavier Trias, un veritable tita freda es limiti a pregar-li que demani perdó als ciutadans per dir que havia votat quan no havia pogut votar, és a dir, per mentir. Tot aquest esguerro de la Diagonal fa pudor i no precisament a Dinamarca.

 

Bon dia i bona sort. 

 

www.racocatala.cat

 

La consulta de la Diagonal de Barcelona acaba amb un 12,1% de participació i l'opció C escombrant (80%)

L'Ajuntament de Barcelona clou el bunyol amb un ridícul històric · Cauen els primers caps polítics pel nyap informàtic · L'alcalde Hereu admet errors 'inadmissibles'

 La consulta sobre el futur de la Diagonal de Barcelona ha acabat aquest matí. Ho ha fet amb una plantofada política a l'equip de govern amb l'alcalde Jordi Hereu al capdavant, ja que malgrat la possibilitat de vot fraudulent inidentificable, només hi ha votat un 12,1% (172.161 persones, d'un total 1,4 milions que ho podien fer), i a més a més la gran majoria, pràcticament un 80% (137.454) ho han fet per l'opció C, que implicava rebutjar les dues propostes del consistori: A (bulevard, 11,88%) i B (rambla, 8,28%). 83.118 persones han votat presencialment en un dels 108 punts preparats per l'Ajuntament, i la majoria , 89.043 (el 52%) ho han fet per internet. Vora 90.000 vots doncs que gràcies al sistema informàtic no es pot garantir que no siguin fraudulents. Jordi Hereu ha comparegut avui en roda de premsa per donar explicacions, on ha parlat de "missatge inapel·lable" dels barcelonins i d'errors "inadmissibles", i ha anunciat les primeres dimissions polítiques: són Carles Martí, primer tinent d'alcalde, i Pilar Conesa, gerent de sistemes d'informació. Martí ja ha admès aquest matí que la consulta "no s'hauria d'haver fet" i que no tenia justificació social. Mentrestant però Jordi Hereu apunta ja a cadàver polític, mentre els partits de l'oposició municipal exigeixen comptes a un nivell polític més elevat. CiU i PP ja han demanat avui mateix la dimissió d'Hereu.

 

Per a la història quedarà ja el veritable bunyol social i polític que ha representat la consulta organitzada per l'Ajuntament de Barcelona sobre l'avinguda Diagonal. Un desastre que està acorralant el govern municipal. Des de l'esperpent que ha comportat que qualsevol pugui votar fraudulentamentnomés coneguent número de DNI i data de naixement d'algú del cens, fins a la impossibiltat de detectar-ho si no hi ha vot duplicat, fins a la baixíssima participació (12%) malgrat que les urnes han estat obertes set dies seguits. Tampoc no es pot passar per alt la despesa que haurà suposat tot el conjunt del procés per les arques municipals, i que en cap cas baixarà dels 3 milions d'euros (es calcula que haurà rondat els 5 milions).

 

Pel que fa al vot fraudulent, que el sistema de la consulta ha facilitat i permès, l'Ajuntament ja va admetre que no es pot conèixer si un vot és o no correcte si no hi ha vot duplicat (coincidència de números de DNI), i que qualsevol ha pogut votar per un altre coneixent DNI i data de naixement. Tot i això García-Bragado va assegurar que el vot electrònic era "segur". Si el dimarts un ciutadà va assegurar a un digitalque havia votat en nom d'Alberto Fernández Díaz per evidenciar que la consulta era un frau, dos dies després fou La Vanguardia qui va vulnerar la "no seguretat" de la consulta votant en lloc de dues persones "amb el seu consentiment".

 

Mentrestant encara cuegen també les mentides que van dir Jordi Hereu i responsables municipals quan l'alcalde va provar de votar, dilluns, per posteriorment -malgrat no haver pogut- assegurar que ho havia fet sense problemes. Pocs dies després l'alcalde va admetre que va haver de tornar a votar perquè el primer cop, malgrat haver-ho fet veure, no havia aconseguit fer-ho.

Ni els àrbitres espanyols ni Florentino Pérez no poden amb el Barça: CAMPIONS!!

pesolbullit | 17 Maig, 2010 07:56

 

       http://www.lobbyperlaindependencia.org/

EL BARÇA, CAMPIÓ DE LLIGA

Pòquer de campió

Ho tenia tot a les mans i no ha fallat. El FC Barcelona s'ha proclamat aquest 16 maig 2010 campió de Lliga. És el vintè títol de Lliga del conjunt blaugrana i posa punt i final a una altra gran temporada

Josep Capdevila

S'ha acabat. I es va acabar molt bé. Després de guanyar la Supercopa d'Espanya, la Supercopa d'Europa i el Mundial de clubs, el FC Barcelona ha tancat una altra gran temporada guanyant la Lliga Espanyola. No ha estat gens fàcil, perquè davant s'ha trobat amb un Reial Madrid que, tot i ser el millor Madrid de la història, s'ha hagut de conformar amb acabar segon.

Després de guanyar la temporada passada la Copa, la Lliga i la Champions, el llistó havia quedat molt alt. I quan el 19 de desembre, encara en ple 2009, ja s'havien guanyat les Supercopes d'Espanya i Europa i el Mundial de clubs, semblava que l'equip es podia quedar sense fam de títols. Però res d'això. Ni quedar eliminats primer a la Copa del Rei i posteriorment a la Champions va poder tombar un equip guanyador. Quedava la Lliga per davant. No es podia fallar. I no ha fallat.

El Barça, campió de Lliga. Amb pràcticament 7-8 jugadors del planter sempre en l'onze inicial, s'ha tornat a fer història. És igual que alguns sorrut diguin que és una pedrera camuflada. D'això res. La pedrera l'ha tornat a guanyar la batalla a la cartera. I aquest és un motiu més d'alegria per a tota l'afició barcelonista.

Alguns s'han gastat 300 milions per no guanyar res. Nosaltres, aquests 300 milions els gastem per donar-li les gràcies a tota la plantilla ia tot el cos tècnic del primer equip del FC Barcelona. 300 milions de gràcies!


El sàtrapa Francisco Camps ja torna a estar imputat, ja falta menys per veure'l a la banqueta dels acusats

pesolbullit | 13 Maig, 2010 02:24

  

El patriota espanyol Francisco Camps torna a tenir problemes amb la Justícia, per desviar l'atenció se li ha ocorregut el de sempre, canya contra tots els valencians que no l'estimen, canya contra els malvats catalanistes i ara a tancar repetidors de Catalunya Ràdio... des d'aquí li desitgem a aquest gran estadista una llarga i prolongada gastroenteritis, amb una mica de sort acabarà ofegat per la seva pròpia merda...

www.valencianisme.com

La Sala Penal del Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat hui la decisió del Tribunal Superior de Justícia valencià que va acordar el passat agostl'arxivament de la causa oberta contra el president de la Generalitat, Francisco Camps, per un suposat delicte de suborn passiu impropi, en una polèmica interlocutòria esguitada per l'amistat declarada entre Camps i el president del TSJ, Jaun Luis de la Rúa, que va ocasionar els recursos del PSPV i la Fiscalia davant del TS acceptats ara per l'alt tribunal. Amb això, la situació torna al jutge instructor, José Flors, i amb Camps a un "escalonet" de tindre el dubtós honor de ser el primer president de la Generalitat a seure en la banqueta dels acusats.

 

Segons diu el TS en la sentència, "hem de declarar hi haver lloc als recursos de casació amb estimació del primer dels motius per infracció de llei adreçats pel Ministeri Fiscal i per l'acusació particular (PSPV) front a la interlocutòria dictada per la sala civil i penal del TSJ de València en data 1/08/2009, casant i anulant parcialment la mateixa en allò atenent al sobreseïment de la causa per a què continue la seua tramitació en la forma legalment procedent, amb declaració d'ofici de les costes d'ambdós recursos".

El Suprem demana ara a l'instructor del cas del TSJ de València, José Flors, seguir investigant sobre si Camps va acceptar els regals de la trama, cosa que amb molta probabilitat portarà Camps a la banqueta dels acusats en un judici oral. També es reobre la causa per a l'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, l'expresident del Consell, Víctor Campos i el cap de protocol de la Diputació de València, Rafael Bertoret.

L'alt tribunal ha revisat també la decisió del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) del passat novembre d'arxivar la queixa de l'advocat José Luis Mazón contra el president del Tribunal Superior de Justícia valencià, Juan Luis de la Rúa, de no haver-se inhibit, malgrat que el president Camps havia reconegut l'estreta amistat que l'unia a De la Rúa.

El cas se li complica ara a Camps i al PP valencià molt més del que estava el passat agost, donat que la instrucció sí tindrà ara el compte els informes del jutge Baltasar Garzón i de la Policia Nacional que el TSJ va ignorar en el seu moment sobre un suposat finançament irregural del PP valencià relacionat amb la trama Gürtel, així com el darrer informe de l'Agència Tributària en el mateix sentit fet públic ahir i que ha rebut de moment com a única resposta del PP una querella contra el funcionari que la va redactar.


Així, Francisco Camps resta ara a "un escalonet" de ser acusat de rebre trages i altres peces de roba valorades en més de 12.000 euros de la trama corrupta que va aconseguir contractes de la Generalitat per més de 7,2 millions, molts d'ells fragmentats per baix del màxim de 12.000 euros a partir dels quals la llei exigeix concurs públic, i que també es va encarregar dels actes institucionals i de partit del PP valencià. Si no abandona el càrrec, serà el primer president de la Generalitat en seure a la banqueta dels acusats.

 

Els vots necessaris per entrar al Parlament

pesolbullit | 06 Maig, 2010 23:38

www.tribuna.cat

A les properes eleccions al Parlament de Catalunya, diverses candidatures de nova creació s’estan plantejant aconseguir diputats al Parlament. Davant seu tindran un mur mediàtic, però també un sistema electoral determinat. Els 135 escons estan molt disputats i molts dels que es presenten es quedaran sense premi.

Tot i que es tracta d’un sistema força proporcional, els diputats es divideixen en quatre circumscripcions i s’imposa la barrera del 3% dels vots vàlids a cada circumscripció per participar en la distribució d’escons per la llei d’Hondt. En el cas de Barcelona, superar el 3% equival a obtenir d’entrada 2 o 3 diputats. Els vots necessaris per aconseguir el 3% sobre els vots vàlids dependran del percentatge de participació i també de si augmenta o disminueix el cens electoral. A les convocatòries de 2003 i 2006 ha suposat al voltant de 70.000 vots. 

Aquesta barrera del 3% ha tingut els seus efectes en tres de les 8 convocatòries anteriors al Parlament: el 1980 la CUPS, que agrupava formacions d’esquerra radical, Nacionalistes d’Esquerra i la conservadora Solidaritat Catalana; el 1984 l’Entesa de l’Esquerra Catalana i, el 1999, Esquerra Unida i Alternativa. Aquestes formacions haguessin obtingut 1 o 2 diputats si no hagués existit aquesta barrera. 

Pel que fa a les altres tres circumscripcions, Girona, Lleida i Tarragona, la barrera del 3% no fa efecte, ja que és necessari un percentatge més alt de vots per aconseguir alguns dels escons que es reparteixen. A les darreres eleccions els últims diputats van assignar-s’hi amb el 4,6% a Tarragona, el 4,8% a Girona i el 5,7% a Lleida. El que mai ha passat fins ara és que una llista electoral hagi obtingut representació a una d’aquestes tres circumscripcions i no n’hagi obtingut a Barcelona.

Amb la participació de les darreres eleccions, més baixa que la mitjana, es necessitarien el següents mínims de vots per aconseguir representació en cada una de les quatre circumscripcions (Vots necessaris, amb el cens i la participació de les eleccions al Parlament de 2006, per obtenir Diputats a les quatre circumscripcions.):

 

 

Vots mínims

% mínim

Diputats

Barcelona

66.724

3

3

Girona

13.200

4,8

1

Lleida

10.417

5,7

1

Tarragona

13.325

4,6

1

 

Victor Alexandre: Esquerra, un vaixell a la deriva

pesolbullit | 06 Maig, 2010 03:07

   Esquerra ja fa temps que és un vaixell que va a la deriva i que, veient-se impotent per salvar-se a causa de la inèpcia del seu comandament, intenta mantenir contenta i enganyada la poca tripulació que li queda. Per això, abans que la nau s'estavelli contra les roques, continua publicant un full parroquial que canta les excel·lències d'aquest comandament. De fet, si els catalans no tinguéssim cap més mitjà d'informació que aquest, ens enamoraríem d'Esquerra, perquè tot ho fa meravellosament bé. Absolutament tot. I és que la humilitat, prou que ho sabem, no és el fort de l'actual direcció d'Esquerra. El seu fort és l'arrogància. L'arrogància vàcua. En lloc de reflexionar sobre els motius pels quals és l'únic partit de Catalunya amb més exvotants que votants, ha optat per satanitzar els primers. "Qui no està amb mi, està contra mi", és el seu lema bíblic. I en el seu full parroquial hi afegeix que els crítics són dolents per naturalesa, perquè només els mouen "finalitats econòmiques o polítiques". Es veu que ja plenament convençuts que el contacte amb les roques és imminent, els dirigents d'Esquerra cerquen culpables fora de la nau. No els estimba la seva inèpcia, diuen, els estimba tot aquell que ha tingut la gosadia d'advertir-los que seguien una ruta equivocada. "Ens voleu mal!", criden mentre la tripulació els abandona a la seva follia. I hi afegeixen: "Sou els nostres enemics!". Pobres. Són tan arrogants que ni els passa pel cap que a Catalunya hi pugui haver persones que, a diferència d'ells, no es mouen ni per diners ni per misèries de partit. No els passa pel cap que hi pugui haver gent plenament lliure i insubmisa, gent que no està en venda i a la qual no se la pot subornar amb un càrrec ben remunerat o amb uns copets a l'esquena que li engreixin la vanitat. No, no els passa pel cap, perquè al llarg d'aquests anys d'estada al poder, com a bons deixebles del Partit Socialista, han teixit una teranyina de subordinacions estratègicament situades que, en qualitat de quota mediàtica, els fan vestits a mida a tant la peça. La roïnesa és així. I el tret més característic de la roïnesa no és que existeixi, sinó que no concep que existeixi algú que no sigui com ella.

El full parroquial d'Esquerra, per tant, té la missió d'escampar aquesta actitud: la fatuïtat al servei d'una sigla -E, com la "E" d'Espanya- sense cap més objectiu que la retenció del poder mentre el país davalla vertiginosament i es constata que mai, d'ençà de la mort d'en Franco, Catalunya no havia estat tan espanyolitzada com avui. I, en aquest sentit, la política de balcó d'Esquerra és prou el·loqüent. Tant la invitació a Zapatero al balcó de la Generalitat com la bandera espanyola penjada per Puigcercós al balcó de Governació ja han passat a la història com el que són: una declaració de principis. No és estrany, per tant, que ara que s'acosten eleccions, Esquerra, com fa el totalitarisme de manual, cerqui desesperadament un enemic exterior a qui carregar els neulers per desviar l'atenció. Es nota que l'empremta que Franco va deixar en alguns dirigents republicans va ser ben forta, perquè la voluntat de tallar els caps desafectes o, si més no, d'emmudir-los, recorda força la de l'antic règim. Deu ser per això que aquests dies han homenatjat, ensabonat i venerat un feixista com Juan Antonio Samaranch.

 

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

 

Fabià Estapé: Jordi Hereu és una bleda podrida

pesolbullit | 04 Maig, 2010 02:51

www.enoticies.cat

  L'economista Fabià Estapé considera l'alcalde de Barcelona "una bleda podrida"

"El gran bé de Catalunya serà que Hereu perdi les eleccions"

 L'economista Fabià Estapé, en la seva secció a la revista El Temps, considera que la resposta al TC davant una possible retallada de l'Estatut "depén de com estigui l'ànim dels ciutadans". En aquest sentit lamenta que "mentre es tolerin bestieses com les d'Hereu fent la consulta de la Diagonal, tindrem poru moral".


L'economista augura que "el gran bé per a Catalunya serà que Hereu perdi les eleccions. En tot país hi ha bledes podrides, i ell n'és una".

 

El Tribunal Suprem reitera l'equivalència jurídica de les denominacions de "valencià" i "català"

pesolbullit | 27 Abril, 2010 21:34

www.valencianisme.com

El Tribunal Suprem (TS) ha rebutjat el recurs interposat pel Consell contra la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) amb data de 3 de setembre de 2006, en la qual donava la raó al Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) quant a l'exempció de la prova de coneixements de valencià als llicenciats en Filologia Catalana en les oposicions a docent no universitari.

Des de l'STEPV han informat que es tracta de la quarta sentència favorable a l'entitat que emet el TS en esta matèria. En total, segons han indicat les mateixes fonts, ara mateix hi ha 28 pronunciaments judicials que reconeixen l'equivalència jurídica de les denominacions de "valencià" i "català" per a designar una mateixa llengua.

En la mateixa línia que en les sentències anteriors, l'alt tribunal espanyol sosté en esta darrera resolució que no hi ha "cap raó jurídica" que puga determinar que el títol de llicenciat en Filologia Catalana no siga acreditatiu de la possessió de coneixements de valencià a l'hora d'accedir a una oposició als cossos docents no universitaris, ja que segons ha subratllat el TS, esta llicenciatura "avala àmpliament el coneixement de la llengua d'esta comunitat, anomenada oficialment  valenciana i en l'àmbit acadèmic catalana".

Davant d'esta sentència, l'STEPV ha instat el conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora, a incloure en les oposicions d'enguany l'exempció de la prova de coneixements de valencià als llicenciats en Filologia Catalana . Si no ho fera així, l'entitat ja ha anunciat que recorrerà de nou contra la resolució de la Conselleria. De moment, la Generalitat haurà de fer front a les costes del procés, valorades en uns 1.500 euros. 

Coses que cal saber del jutge Garzon

pesolbullit | 26 Abril, 2010 22:01

Últimament alguns progres de pa sucat amb oli ens volen vendre que el senyor Garzon és una espècie de salvador de la democràcia, un  superheroi baixat del cel que no ha trencat mai ni un plat. A continuació reprodueixo un article del lobby per la independència que explica les barbaritats que va fer la policia judicial d'aquest senyor l'any 1992 just abans del començament dels jocs olímpics de Barcelona. Es pretenia que el món senser no veiés certes coses, calia netejar Barcelona de putes, pobres i independentistes.

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

 

Les amenaces, tortures i vexacions de tota mena me les produïren a la "Dirección General de la Guardia Civil" de Madrid. A la caserna de Girona, malgrat el clima d'intimidació que hi regnava,em tractaren amb una certa correcció.

Vaig entrar a la "Dirección General" diumenge dia 5 de juliol a la matinada. Me'n van treure per dur-me a l'hospital la matinada següent. Les sessions de tortura a què em someteren consistiren bàsicament a fer-me estar hores i hores de genolls damunt el sòlon hi havia una mena d'estelles que se'm clavaven a la carn. Arran d'això se m'arrancà la pell dels genolls. Em col.locaren les mans a l'esquena i una bossa de plàstic al cap que un o dos torturadors m'anaven estrenyent al voltant del coll produint-me una angoixosa asfíxia. Mentrestant, altres torturadors, de cinc a vuit, em colpejaven fortament per tot el cos (al cap, al ventre, als testicles...). Eren puntades de peu, cops de puny i també cops amb objectes, amb un llibre. és a dir, mentre m'ofegaven amb la bossa de plàstic rebia una veritable pluja de cops i de crits. Entre els crits hi havia constants insults contra Catalunya i les catalanes i catalans d'un contingut racista i masclista. Durant la tortura el cap em quedava negat de suor. A vegades em tiraven fum a la bossa abans d'estrènyer-la, també cremaven amb una cigarreta l'extrem interior de la bossa per tal que aspirés el fum del plàstic cremat. Aquesta tortura me la inflingiren repetidament al llarg de sessions interminables.

El mateix terror que provoca sentir uns agents que gaudeixenasfixiant-te i colpejant-te forma part d'aquesta tortura. Também'obligaren a posar-me als testicles un fil elèctric que teniatres terminacions. Van estar una llarguíssima estona intimidant-mei dient-me bestieses de contingut sàdic al voltant de temessexuals. Durant aquesta tortura les vexacions de tota mena i elterror van ser interminables, permeteu-me que m'estalviï dedescriue-la amb més detall perquè al recordar-ho se'mreprodueixen els efectes d'aquesta experiència terrible.

 

 (Segueix)

Després de les consultes del 25 d'abril Catalunya continua avançant cap a la independència

pesolbullit | 25 Abril, 2010 21:56

         El nostre vaixell avança, certament el ritme ara és més lent que fa uns mesos, però el vaixell avança cap a la independència , cada cop estem més a prop del port i això és el més important. Ja hi ha mig milió de persones que han dit en unes urnes que volen una Catalunya independent i cada cop som més. És possible que d'aquí uns mesos ja siguem més d'un milió, diguin el que diguin els de sempre ens hi estem acostant cada cop més.

Més de 1.200.000 catalans de 211 municipis podran votar per la independència el 25-A

pesolbullit | 25 Abril, 2010 11:31

http://www.racocatala.cat 

Tot a punt per la tercera onada de consultes d'aquest proper diumenge · Entre les poblacions que voten hi ha 15 capitals de comarca

 

 Dies abans que tingués lloc la primera consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt (Maresme), el dia 13 de setembre de l'any passat, es feia difícil d'imaginar que gairebé vuit mesos després més de 450 municipis n'haurien celebrat una d'igual. La mobilització social que hi va haver en l'organització de les consultes del13-D i del 28-F es manté constant i pel 25-A 210 municipis (211 si hi comptem Esparreguera, que la farà el dia abans) de 35 comarques celebraran la tercera onada de consultes. Entre aquests, quinze capitals de comarca com Valls, Figueres, la Seu d'Urgell, Igualada, Manresa, Reus, Olot, Girona, Balaguer, la Pobla de Segur, Sort, Mollerussa, Cervera, Lleida i Granollers seran alguns dels centres d'atenció de l'últim diumenge d'abril. En total més d'1.200.000 catalans podran votar en aquesta tercera onada de consultes.

 

 

El llistat que reproduïm a continuació, ordenat per comarques, està fet a partir dels municipis que apareixen a la llista publicada per la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència, per una banda, i deDecidim.cat, per l'altra, a manca d'un llistat únic, definitiu i oficial:

Alt Camp: Valls i el Pla de Santa Maria
Alt Empordà: Agullana, Bàscara, Borrassà, Cadaqués, Camallera, Castelló d'Empúries, Cistella, Figueres, Fortià, Lladó, Llançà, Peralada i Vilanova de Muga, Vilafant, Vilanant, Vila-sacra, Vilaür,  Saus, Camallera i Llampaies
Alt Penedès: Sant Cugat de Sesgarrigues, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d'Anoia, Subirats, Santa Margarida i els Monjos, Sant Martí Sarroca, Font-rubí, la Granada, Mediona, Puigdàlber, Vilobí del Penedès i Torrelavit
Alt Urgell: la Seu d'Urgell i Oliana
Anoia: Castellolí, Capellades, Igualada, L'Espelt (Òdena), Vallbona d'Anoia, Jorba, Sant Matí  Sesgueioles i Sant Martí de Tous 
Bages: Artés, Avinyó, Balsareny, Fonollosa, Manresa, Monistrol de Calders, Monistrol de Montserrat, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada – Sant Martí de Torroella, Súria, Navarcles, Santpedor, Sant Vicenç de Castellet i Castellnou del Bages
Baix Camp: Arbolí, Botarell, Cambrils, Castellvell del Camp, Colldejou, la Selva del Camp, les Borges del Camp, Reus, Riudoms i l'Argentera
Baix Empordà: Castell-Platja d'Aro-S'Agaró, la Tallada d'Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Viloprí, Pals, la Pera, Calonge, Regencós, Ullà i Vilopriu
Baix Llobregat: Collbató, Corbera de Llobregat, Martorell, Pallejà, la Palma de Cervelló, Sant Just Desvern i Vallirana. Esparreguera la celebrarà el dia abans, 24-A
Baix Penedès: Bonastre
Berguedà: Avià, Bagà, Casserres, Gironella, Guardiola de Berguedà
Cerdanya: Prats i Sansor
Conca de Barberà: Blancafort, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Vimbodí i Poblet
Garraf: Sant Pere de Ribes
Garrigues: l'Albagés, Tarrés, la Pobla de Cérvoles i Juncosa
Garrotxa: Olot
Gironès: Canet d'Adri, Girona, Fornells de la Selva, Salt, Sant Joan de Mollet, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter, Quart, Aiguaviva, Sant Julià de Ramis i Vilablareix
Maresme: Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tordera
Montsià: Alcanar i Ulldecona
Noguera: Balaguer
Osona: Balenyà, Espinelves, Lluçà, Olost i Muntanyola
Pallars Jussà: la Torre de Capella, Tremp, Isona i Conca Dellà, la Pobla de Segur, Conca de Dalt, Salàs de Pallars i Senterada
Pallars Sobirà: Sort, Farrera, Alt Àneu, la Guingueta d'Àneu i Esterri d'Àneu
Pla d'Urgell: Barbens, Bellvís, Miralcamp i Mollerussa
Priorat: Cornudella de Montsant, la Figuera, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Poboleda, Porrera, els Guiamets. Albarca, Cornudella i Siurana, Priorat i Capçanes
Ripollès: Gombrèn, Queralbs, Campelles, Camprodon, Sant Pau de Segúries, Molló, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases
Segarra: Cervera, Guissona, Ivorra, Torrefeta i Florejacs i Torà
Segrià: Alguaire, Almacelles, Alcoletge, Lleida, Aitona, Puigverd de Lleida i Vilanova de la Barca
La Selva: Amer, Bonmartí i Sant Julià de Llor, Brunyola, Caldes de Malavella, Hostalric, Riudellots de la Selva i Riudarenes
Solsonès: Lladurs i Riner
Tarragonès: Altafulla, Torredembarra, Vila-seca, el Morell i la Secuita
Urgell: Castellserà, Nalec i Verdú
Vallès Occidental: Santa Perpètua de Mogoda, Viladecavalls, Sant Llorenç de Savall, Matadepera i Vacarisses
Vallès Oriental: l'Ametlla del Vallès, Bigues i Riells, Gualba, la Roca del Vallès, Lliçà d'Amunt, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Sant Fost de Campsentelles, Aiguafreda, Santa Maria de Palautordera, Vilanova del Vallès, Tagamanent, Granollers i la Garriga

 

Multitudinària manifestació a València al crit de 'Ja n'hi ha prou'

pesolbullit | 25 Abril, 2010 00:35

www.vilaweb.cat

 La manifestació del 25 d'abril clama enguany contra els casos de corrupció i de censura, el conflicte per la recepció de TV3 i els aterraments de cases del Cabanyal

                 Uns 50.000 manifestants s'han aplegat avui al centre de València per commemorar el 25 d'Abril i per demanar més democràcia al País Valencià, més transparència informativa i menys corrupció. Ha estat la manifestació més multitudinària d'aquests últims anys a València, segons que ha destacat Acció Cultural, que ha organitzat conjuntament amb una dotzena d'entitat més aquesta manifestació, que ha estat més unitària que mai. Els manifestants han avançat rere el lema 'Ja n'hi ha prou'.

Tots ells han demanat un canvi de rumb polític, atenent 'una crisi econòmica especialment greu al País Valencià, una retallada en drets socials bàsics, uns casos de censura com el de l'exposició del MuVIM, una corrupció política que esquitxa el mateix president Francisco Camps, i l'especulació que amenaça espais com el barri del Cabanyal', en paraules del coordinador d'Acció Cultural, Toni Gisbert.

Un cop acabada la manifestació, l'entitat ha valorat l'èxit de la manifestació: 'Confirma l’encert de l’estratègia de treball unitari impulsada per les organitzacions convocants amb l'objectiu de sumar esforços per aconseguir majories socials que facen possibles canvis concrets, davant la greu situació que pateix el País Valencià'. I ha afegit: 'Ara el govern valencià té l’oportunitat d’escoltar el crit d’un sector importantíssim de la societat valenciana i obrir-se al diàleg i a escoltar el que tenim a dir les diferents organitzacions representatives dels diferents àmbits que avui hem omplert els carrers de València'.

 

Gisbert destaca que 'malgrat les majories institucionals actuals i més enllà de denunciar l'autoritarisme de la Generalitat, és possible construir majories socials mitjançant el treball conjunt entre diferents organitzacions'. Així, Gisbert explica que, quan el diàleg amb les institucions polítiques no ha estat possible, l'establiment de xarxes flexibles i amb objectius concrets ha permès assolir canvis concrets i substancials en diferents àmbits. Per exemple, l'aturada dels aterraments al barri del Cabanyal o bé l'èxit la campanya 'Televisió sense fronteres' per legalitzar les emissions de TV3 al País Valencià, que assolirà ben aviat el mig milió de signatures necessàries per impulsar la ILP. 

Convocatòria unitària

 

Enguany la convocatòria ha estat més unitària que mai, i ha implicat un bon grapat d'entitats: el Col·lectiu No a la Corrupció, Salvem el Cabanyal, Xúquer Viu, Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians (AAPV), Plataforma en Defensa de la Llei de la Dependència , Plataforma Cívica per la Transparència i la Pluralitat de Canal 9, CCOO del País Valencià, Intersindical Valenciana, UGT del País Valencià, Ca Revolta i la Societat Coral el Micalet. A més, la convocatòria dels impulsors de la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència', feta per l'esquerra independentista, ha aplegat també nombrosos manifestants.

Samaranch nazi!

pesolbullit | 25 Abril, 2010 00:21

reproduït del bloc del primer secretari del PSC a Les Corts, Enric Llorens

 http://enricllorens.blogspot.com/

  A mida passa el temps més trobo a faltar al meu pare. Hi coses o fets que me’l recorden constantment. Avui,sense més lluny, amb la mort del Samaranch m’han tornat a la memòria les paraules que em repetia molt sovint quan sortia Juan Antonio per la tele.


Resulta que el meu pare i el Samaranch van anar junts a escola, al col•legi alemany de Barcelona. Un bon dia al pare li va cridar l’atenció una insígnia que el Juan Antonio duia a la solapa, era una creu gamada! Al preguntar-li perquè la duia, el Samaranch li va dir que allò ( el nazisme) era el futur i que sempre s’havia d’estar amb els guanyadors...

Aquesta història la he sentit desenes de vegades, ara ja ningú me la pot explicar, però crec que és bo que la sàpiga tothom. Avui seria un dia trist pel meu pare: un funeral d’estat al Palau de la Generalitat a un nazi oportunista. Quin fàstic!

Samaranch ingressa a l'infern

pesolbullit | 21 Abril, 2010 16:35

          Després d'una vida plena de luxes i excessos el vividor Samaranch l'ha palmat. Ens volen fer creure que va ser un sant i un heroi , la realitat però no és així, Samaranch va ser un falangista convençut, un botifler que va col.laborar amb una dictadura genocida i que amb el temps, com a bon camaleó, es va abraçar a la sociovergència corrupta que malgoverna Catalunya des de fa dècades. Samaranch es va pixar damunt dels drets nacionals de Catalunya i damunt del Comitè Olímpic de Catalunya , se'n va riure dels drets humans dels tibetans i va beneïr tot tipus de règims totalitaris com la URSS de Brieznev, l'Espanya de Franco, la dictadura xinesa i les dictadures sudamricanes de Paraguai, Argentina, Xile... Samaranch ha estat un personatge narcisista i sense escrúpols que ha nedat sempre a favor del poder i que només s'ha preocupat pel luxe i pels diners, ara a l'infern es podrà trobar amb el seu admirat Franco, un altre demòcrata de tota la vida...    
 
 
Samaranch fent la salutació feixista
 

L'actriu porno Maria Lapiedra recolza la consulta sobiranista de Mollerussa

pesolbullit | 15 Abril, 2010 01:11

http://www.naciodigital.cat

       Si la setmana passada el radiofonista Justo Molinero mostrava el seu suport a les consultes. Dijous serà el torn de l'emblemàtica actriu porno Maria Pasqual, coneguda amb el nom artístic de Maria Lapiedra. 

L'exhuberant actriu donarà suport a les consultes independentistes exercint el seu dret a vot a la seva localitat natal, Mollerussa, el pròxim dijous 22 d'abril. Lapiedra ha estat cridada per la Plataforma Mollerussa Decideix i ha acceptat la invitació d'anar a votar de forma anticipada per donar suport així a les consultes sobiranistes. Des de la plataforma es creu oportú que amb la presència d'aquest personatge del món de la faràndula s'aconseguirà major repercussió mediàtica i social de la consulta a Mollerussa.

Maria Pasqual va adoptar el nom artístic de Maria Lapiedra després de casar-se amb el director i productor de pel·lícules porno Ramiro Lapiedra. Després es va separar però va continuar immersa en el món de la faràndula i la pornografia des de Madrid. Actualment Maria Lapiedra, de 26 anys, ofereix actuacions en discoteques i participa en alguns programes del cor.
El vot anticipat de Maria Lapiedra a Mollerussa tindrà lloc el pròxim dijous 22 d'abril al llarg de la tarda.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb