SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Lluís Llach diu que està "a punt de veure" la independència

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:44

El cantautor Lluís Llach ha assegurat que "estic a punt de veure" que Catalunya pugui "decidir" el que vol ser. En una entrevista a la contraportada d'El Periódico, el cantant, que és un dels candidats a català de l'any, afirma que el seu somni és que Catalunya pogués "decidir el que volia ser". Però considera que per fer realitat el seu desig ens "hauríem de mirar més als ulls". En aquest sentit, Llach diu que "als meus amics sempre els dic que la nostra obligació no només és somiar, sinó somiar molt bé, perquè segons la qualitat dels nostres somnis serà la qualitat del futur". D'altra banda, el cantautor també parla de la imitació del seu personatge que fa el periodista Manel Lucas a Polònia i diu que "quan veig la imitació que em fa, deixant anar tediosos rotllos als recitals, m'hi reconec, ha, ha... De debò, m'agrada molt la conya. Però el meu és un humor empordanès, sovint molt mal comprès a Barcelona. Sembla molt feridor, però sempre permet una resposta".

Continuen les baixes de militants d'ERC

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:42

reproduït d'elsingular.cat.- L'alcaldable d'ERC, regidor de Sant Fruitós de Bages i representant republicà al Consell Comarcal del Bages, Robert Ara i Arqué, va abandonar els càrrecs de partit i administratius aquesta darrera setmana per desavinences amb la direcció del seu partit. Segons ha pogut saber El Singular Digital, Robert Ara ha afirmat que "ni sóc d'ERC ni la represento". Robert Ara va participar als anys 80 a l'assalt de la caserna de Berga per part d'ETA-pm quan militava al PSAN aconseguint fugir de la policia. Després va passar per Nacionalistes d'Esquerra i va acabar a ERC, fins el dia d'avui, per dedicar-se, segurament, a la seva professió de fuster.

Vicent Partal: la independència d'Escòcia

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:34

reproduït de vilaweb.cat.- Al castell d'Edimburg serven amb tota la solemnitat possible la Lia Fáil, la Pedra del Destí, sobre la qual eren coronats els reis d'Escòcia. Robada pels anglesos el 1296 i portada a Westminster, el 1996 fou restituïda a Escòcia. Segons la llegenda, alimentada durant segles, el retorn de la pedra seria el senyal que Escòcia tornaria a ser independent. Deu anys després sembla que el dia s'acoste. Des de l'Acta d'Unió del 1707, rubricada avui fa tres-cents anys, la Pedra del Destí o de la Coronació (anomenada en gaèlic Lia Fáil) és la base del tron sobre el qual han jurat i juren el càrrec els reis britànics. I quan el pròxim rei haja de ser coronat, els escocesos tenen el compromís d'enviar la pedra a Londres perquè es mantinga la tradició. Però l'independentisme creix, mentrestant, a Escòcia i, per primera vegada en la història recent, el Partit Nacional Escocès (SNP) ocupa el primer lloc de les enquestes electorals. A les eleccions de maig, l'SNP s'hi presenta amb un programa que inclou un referèndum d'autodeterminació per a la pròxima legislatura. L'arribada dels independentistes al govern escocès, amb una proposta concreta de referèndum a la quebequesa, tornarà a posar sobre la taula, inevitablement, la tercera onada expansiva de la Unió Europea. La primera fou la dels estats occidentals: des dels sis originaris fins a l'entrada d'Àustria, Finlàndia i Suècia, el 1995. Després va arribar l'hora de la de l'Europa central i oriental, que s'ha acabat momentàniament aquest gener, amb l'entrada de Romania i Bulgària (i ara la Unió ja compta 27 estats). Tard o d'hora caldrà retocar les fronteres teixides per la història, però que la política fa avui inservibles: Escòcia, Flandes, el País Basc, nosaltres? Potser l'estat 28, no s'haurà de cercar a les fronteres exteriors de la Unió. Més que potser, segurament. Europa cada vegada és més unida i, per això mateix, cada vegada té més estats. Resulta molt difícil d'explicar que Malta o Eslovènia o Dinamarca tinguen dret de participar activament i directament en la política de la Unió i no ho puguen fer els escocesos, per exemple. La submissió política en una Europa que és focus d'estabilitat i de democràcia s'entén cada vegada menys, com els ciutadans escocesos semblen disposats a demostrar de nou enguany, just quan compten tres-cents anys de pertinença a la corona britànica. Vicent Partal director@vilaweb.com

Europa es burla del català: oficialitza l'irlandès i continua menyspreant l'idioma de 10 milions d'europeus

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:27

reproduït de tribuna.cat.- El gaèlic irlandès ja és oficial al Parlament Europeu. Mentrestant, el català, parlat per més de deu milions d'europeus, continua en un règim de clandestinitat, tot i que el president de l'Eurocambra era, fins dilluns mateix, un ciutadà nascut a la Pobla de Segur. En aquest sentit, l'eurodiputat d'ERC Bernat Joan posa de manifest la contradicció que suposa que una llengua que tan sols 260.000 persones el parlen amb fluïdesa: "Aquest exemple demostra com d'útil és per a una llengua tenir un aparell estatal al darrere a fi de millorar el seu estatus, independentment del nombre de parlants que tingui la llengua en qüestió". Joan constata que Europa no té en compte els europeus, sinó els Estats: "La decisió sobre l'irlandès mostra molt clarament que el fet de ser un país independent facilita molt l'oficialització de l'idioma propi. En canvi,una nació sense estat que demani la plena oficialitat per a la llengua pròpia s'ha d'enfrontar amb tota una colla d'arguments inconsistents que pretenen fer veure que les seves demandes són políticament i tècnicament inviables".

Les esquerdes de les obres de l'Ave al Prat no és res comparat amb el que pot passar a Barcelona

pesolbullit | 17 Gener, 2007 03:18

reproduït d'elsingular.cat.-

El portaveu de la plataforma AVE pel Litoral, Pere Vallejo, ha advertit que les esquerdes a El Prat de Llobregat "no són res amb el que pot passar" quan es construeixi el túnel que travessarà Barcelona. "¿Què passarà quan es comenci a treballar a Sants i La Sagrera, amb prop d'un miler d'edificis a uns dos metres de les obres?", ha denunciat Vallejo. Vallejo ha alertat que aquest túnel passarà, a l?Eixample, per ?àrees geològicament sensibles? degut a les rieres que el travessen a nivell freàtic. A més a més, les excavacions discorreran al costat d'edificis centenaris "per no parlar de la Sagrada Família què ho faran a escassos 75 centímetres ". El portaveu d'aquesta associació veïnal ha advertit que tots aquests problemes es deuen a les presses amb les quals es volen executar les obres per complir les dates donades pel Ministeri de Foment.

L'AVE passarà per un subsòl "d'aigua, fang i petxines".- Un grup de veïns afectats per les esquerdes que han aparegut als habitatges més pròxims a les obres de l?AVE, a El Prat de Llobregat, ha fet saber a El Singular Digital que en les proves realitzades, a trenta metres de profunditat, per estudiar la fermesa del subsòl es va extreure ?aigua, fang, sorra i petxines?. Els afectats, inquiets, han denunciat que en la zona on es duen a terme les obres ?ara fa cent anys, tot era fang i pantans?. Els mateixos veïns han advertit que si les obres actuals que es fan a una trentena de metres han produït esquerdes, es ?temen el pitjor? en pensar en els efectes de la construcció del segon túnel de l?AVE que passarà només a una desena de metres de les cases ja afectades. Per aquest motiu, els veïns alerten que ?esperem que no es produeixi un nou Carmel?. Per la seva banda, l'Ajuntament d?El Prat, que des d'un principi ha atribuït les esquerdes a les obres de l'AVE, ha exigit la necessitat de realitzar un ?estudi independent? que aclareixi les causes de les fissures.

La UPC alerta que el traçat pel centre de Barcelona és "la pitjor opció" El director del departament d'Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Josep Maria Mata Perelló, ha alertat que el traçat actual de l'AVE pel centre de Barcelona és "la pitjor opció de totes". Mata s?ha inclinat per fer-lo passar pel Vallès davant la certesa que "el litoral és una zona de falles". Si bé, ha puntualitzat que "seria millor pel litoral que pel centre". En declaracions a Efe, el geòleg es mostra convençut que "es faran estudis a fons" sobre la viabilitat del traçat pels carrers Provença i Mallorca, però recorda que "la geologia no és una ciència exacta", i que la zona de l'Eixample presenta "riscos a nivell freàtic per les rieres que hi ha en el subsòl". La UPC farà l?informe independent L'administrador d'infraestructures ferroviàries Adif ha encarregat a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) l?informe independent sobre l'origen de les fissures que s'han detectat en alguns habitatges del casc antic del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) pròximes a les obres de l'AVE

La CUP titlla ERC d'"impresentable" pel decret del castellà

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:54

reproduït d'enoticies.- La CUP de Girona s'ha posicionat "en contra del decret de castellà que promou el govern espanyol i que suposaria la introducció d'una tercera hora lectiva de castellà a les escoles". En aquest sentit, vol expressar la seva preocupació arran de l'anunci del govern espanyol de tirar endavant el decret per implementar una tercera hora de castellà a les escoles catalanes i han manifestat que "entenem la imposició del decret com una nova agressió a la llengua catalana i al model educatiu català i ens manifestem explícitament en contra de les intencions del govern espanyol". Per la CUP, l'aplicació d'aquest decret suposa "una flagrant invasió de competències de la ja migrada capacitat legislativa dels catalans i catalanes. Ho considerem una clara agressió que posa en perill el nostre model educatiu, caracteritzat pel seu esperit obert i integrador i una autèntica pedra angular del marc convivencial a Catalunya". Les intencions de la formació política és que "els gironins i gironines, mitjançant un acord del Plenari Municipal, expressin el seu malestar per les intencions del govern espanyol, tal i com ja han fet d'altres ciutats catalanes. En aquest sentit no entenem la postura del tot incomprensible del Grup Municipal d'ERC de Girona quan ha votat en contra (conjuntament amb el PP) d'una moció proposada en aquest sentit. Entenem que l'actitud d'ERC no fa més que evidenciar la seva deriva cap a postures regionalistes; de la mà dels seus socis de govern tant a Girona com al govern de la Generalitat".

Dimiteix un altre alcalde prevadicador del PP

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:51

reproduït de vilaweb.- Manuel Vilanova, del PP, ha presentat la renúncia al ple municipal d'avui al vespre El batlle de Vila-real, Manuel Vilanova (PP), condemnat per prevaricació, ha presentat la renúncia en el ple municipal d'aquest vespre. Vilanova ha dit que prenia la decisió per la pressió dels partits de l'oposició i també l'ha justificada per motius personals. El Suprem espanyol el va condemnar el novembre passat a un any i mig de presó i a vuit d'inhabilitació per haver consentit deliberadament l'emissió de sorolls per part de l'empresa Roig Cerámica SA entre el 1995 i el 1998 i per 'haver desatès i despreciat' les queixes dels ciutadans. I, segons el tribunal, això ho feia tot sabent que actuava en contra de les disposicions administratives i legals i que la central de co-generació de Rocersa no disposava de llicència municipal. El 1991 es va posar en funcionament aquesta instal·lació i des d'aquell mateix moment els veïns de Vila-real que hi vivien més a prop van presentar nombroses queixes i denúncies, totes desateses. La sentència del Suprem, feta pública el 24 de novembre, va considerar que l'alcalde 'es va posar de banda de la indústria contaminant en contra dels interessos dels ciutadans, sabent que actuava i vulenarava la legalitat'. La sentència del Suprem va anul·lar les que havia emès l'Audiència de Castelló, que el setembre de 2005 havia absolt el batlle. Vilanova, però, no haurà d'ingressar a la presó perquè la condemna és inferior a dos anys i no té antecedents. Dimissió efectiva Avui Vilanova, en una compareixença de premsa al costat del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, ha dit que no volia donar la mala imatge d'un polític que s'aferra al seu càrrec. Per això aquest vespre ha presentat la dimissió. El substituirà fins a les eleccions del maig el portaveu del grup municipal del PP, Juan José Rubert. Crítiques de l'oposició El candidat del PSPV a l'alcaldia de Vila-real, Josep Benlloch ha lamentat que la dimissió de Vilanova hagi arribat tan tard, un mes i mig després de ser condemnat. Benlloch també ha criticat el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, qui ha expressat el seu suport al fins avui alcalde de Vila-real. Pel portaveu dels socialistes, 'Fabra té segrestada la província i la ciutat'. D'altra banda, des d'Esquerra Unida, Marina Albiol, ha demanat a Fabra que segueixi els passos de Vilanova i deixi la política. Per Albiol, la dimissió de Vilanova també ha arribat tard.

El PSOE bloqueja el CAT a les matrícules

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:44

reproduït de tribuna.cat.-

El talante socialista prefereix tenir contents els venedors d'automòbils a complir els acords a què s'havia compromès el 2000 d'incloure un distintiu, un escut, una bandera o el CAT a les matrícules dels cotxes. Quan el govern Aznar va homogeneïtzar les matrícules de tot l'Estat, el PSOE va apostar, al Congrés dels Diputats espanyol, perquè les matrícules incloguessin un distintiu autonòmic, una petició reclamada per amplis sectors del catalanisme. En aquesta mateixa línia es va manifestar l'exministre de l'Interior socialista José Antonio Alonso el 2004. Ara, però, amb Alfredo Pérez Rubalcaba al capdavant d'Interior, la proposta està ben aturada. Segons El Punt, un estudi del 2005 de la DGT va sentenciar que bona part dels madrilenys ja se senten identificats amb la E de la matrícula, ja que l'adhesió a la seva 'comunitat autònoma' és secundària, una situació que passa amb bona part de les comunitats autònomes 'no-nacionalistes'. Així, el PSOE prefereix mirar cap a una altra banda per no remoure un debat que bona part de l'Estat espanyol ja dóna per tancat. Finalment, el sector de l'automòbil espanyol també s'oposa de manera visceral a la possibilitat d'incloure el CAT a les matrícules: "amb el menjar no s'hi juga", sentencia el president de la Federació d'Associacions de Concessionaris d'Automòbils, Antonio Romero-Haupold, que comenta que seria impossible vendre a la resta de comunitats autònomes un vehicle de segona mà que portés un distintiu català.

L'Espanyol tolera una bandera franquista a Montjuïc

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:43

reproduït d'enoticies.- Un seguidor blanc-i-blau va exhibir durant tot el partit entre el RCD Espanyol i el FC Barcelona una bandera espanyola que duia l'escut franquista. Aquest aficionat, rapat al zero, estava situat just a la dreta de la llotja presidencial de l'estadi Olímpic Lluís Companys. Tot i la proximitat a les autoritats que presidien el partit, el seguidor en qüestió va poder exhibir la bandera preconstitucional sense cap problema tantes vegades com va voler.

El Grupo Prisa anihila i assassina Ona Catalana

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:38

reproduït d'enoticies.com.- Els treballadors d'Ona Catalana, que pertany al grup Prisa des de l'any 2005, denuncien en un comunicat que "el pròxim mes de febrer, segons el que ha confirmat la direcció de l'empresa, es farà efectiu el trasllat de l'activitat d'Ona Catalana a les instal·lacions de Ràdio Barcelona, al carrer Casp de la capital catalana. Abans d'aquest trasllat, però, l'empresa ja ha comunicat diversos acomiadaments de treballadors eventuals que, en realitat, cobrien places fixes de feina. Empleats que, a més, són imprescindibles per l'elaboració dels continguts que l'empresa exigeix". "La direcció d'Ona Catalana -afegeix- també ha prescindit aquests dies de diversos empleats en règim d'autònoms vinculats a l'empresa des de l'inici de la seva activitat. Això, a banda de reduir de forma considerable el nombre de col·laboradors externs". Els treballadors expressen, d'altra banda, "la seva inquietud per la precària situació en què queda la plantilla actual i, també, pel que pugui passar en un futur immediat. Això, després de constatar que la direcció de l'empresa no especifica, de moment, en quins termes exactes es farà efectiu el trasllat de l'emissora al carrer Casp i per on passa el futur de la plantilla".

Hèctor Bofill denuncia l'anticatalanisme del diari El País'

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:33

reproduït d'enoticies.com.-

L'escriptor Hèctor Bofill ha acusat el crític d'El País Ponç Puigdevall de dedicar-se "a vomitar damunt la literatura catalana i a acarnissar-se contra un del seus autors", en concret, contra ell mateix i noms tan il·lustres com Àlex Susanna, Ponç Pons o Sebastià Alzamora, entre d'altres, això sense oblidar les maneres vacil·lants i perdonavides amb les quals Puigdevall va tractar un dels nostres representants més internacionals: Albert Sánchez Piñol". Tot i això, Bofill puntualitza que "no sóc tan presumptuós de pensar que si Puigdevall m'insulta està menystenint tota la literatura catalana", ja que "al capdavall, jo i la meva obra no som res més que els darrers injuriats d'una llarga sèrie d'autors humiliats pels seus deliris". "L'actitud de Puigdevall respon a una estratègia concertada i a un afany obstinat de desprestigi i de rebaixament contra tot allò que, escrit en català, tingui un aire d'ambició i d'innovació estètica, una expressió més de la mala llet uraniana i de l'autoodi que senten alguns catalans cap al seu país i cap a la seva cultura", afegeix l'escriptor català, que també recorda que "el mateix senyor Puigdevall es va encarregar de treure's la careta quan es va erigir com un dels fundadors de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, i a l'hora d'expressar el seu projecte no dubta a declarar que "aquí colaboramos catalanes de fe hispana". En aquest sentit, Bofill critica que "mentre que a les cultures hegemòniques (això és, les cultures nacionals amb un Estat al darrere) trobem un teixit de complicitats dirigides a elogiar i promoure els seus autors de cara a fomentar el consum intern i la projecció exterior, a Catalunya hem de bregar amb aquesta escòria d'individus selectivament col·locats (no cal dir-ho, en mitjans de comunicació castellans de gran difusió) i ungits d'una immerescuda pàtina de supèrbia, que es dediquen a repartir garrotades a tort i a dret amb la gens dissimulada intenció de transmetre que els autors catalans som uns provincians i uns carrinclons". "Però si la rancúnia de Puigdevall s'estén de forma desmesurada contra els escriptors catalans de tota condició (novells, consolidats i patums), no és estrany que una novel·la política sense embuts com Neopàtria, en la qual plantejo l'escenari d'una guerra oberta entre Euskadi i Espanya amb un grup de catalans que proveeixen d'armes un Govern basc, hagi merescut una de les seves descàrregues més furibundes", considera Bofill, a més de manifestar que "a Puigdevall no el mou cap afany de puresa literària sinó un conjunt de complexos i d'amargors que tenen un rerefons polític i nacional, una lluita despietada contra tot el que suposi la nostra normalització cultural. Ignoro quines són les seves obscures motivacions, quins són els seus traumes, però és clar que en un escenari de plenitud com a país no toleraríem que personatges d'aquesta mena tinguessin una influència tan desproporcionada". Finalment, Bofill conclou que "suposo que arribarà el dia en què visquem per fi alliberats d'aquesta crosta d'individus que dediquen les seves vides a erosionar el nostre imaginari i que representen un dels molts tributs que paguem per la nostra dependència". L'article de Puigdevall que ha dut a Bofill a titllar-lo "d'escòria" és una crítica de l'obra d'aquest últim, Neopàtria, al diari El País, en la qual manifestava, entre d'altres coses, que després "de tanta pedanteria, de tanta pompositat, de tant de discurs apocalíptic", el lector "lamenta perdre el temps llegint una novel·la senzilla, endolcida sentimentalment, que no crea cap mena de debat intel·lectual, i que si incita a la reflexió i al pensament és per esbrinar com algú pot escriure d'aquesta manera, per exemple: 'L'allau d'un desig va aplanar totes les distàncies, i ara em pregunto per què tota la vida no podria haver estat sempre aquest temps velocíssim que et porta a caure abraçat als turmells de l'amant, aquest dessagnar-se pels llocs més freds i asèptics (una sala d'embarcament, una parada de taxis) mentre saps que t'espera un guéiser de flames, una llengua de flames, una llengua amb mil agulles que et fendirà encara més endins'". Després de citar aquest paràgraf del llibre de Bofill, Puigdevall manifestava, irònicament, en referència a l'autor, que "potser Jünger és encara una mica lluny, però almenys les lliçons de Danielle Steel estan ben apreses".

Gran seguiment del programa de TV3 dedicat a l'escàndol d'Andratx

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:30

Reproduït de www.diaridebalears.com.- TV3 dedicà el seu programa «30 Minuts» a l'escàndol Vora Mar DdB. Palma.Amb el títol Andratx, corrupció vora mar, TV3 oferí anit un reportatge sobre l'escàndol destapat el novembre passat i que acabà amb les detencions del batle Eugenio Hidalgo; del zelador municipal Jaume Gibert i de l'excap d'Urbanisme Jaume Massot. El reportatge recull diversos testimonis i deixa clar que la majoria sabia que hi havia mànega ampla en la concessió de llicències i que això havia de tenir un preu polític. «Es veia venir que alguna cosa passaria», afirma Antje Wogenstein, una professional del sector immobiliari que treballa sobretot amb clients estrangers. El policia locaJoan Ensenyat fou un dels primers que s'atreví a denunciar les irregularitats i confessà que sentia vergonya quan en les inspeccions d'obres havia d'escoltar frases com «jo ja he parlat amb qui havia de parlar». Per ell, el «si no pagues no construeixes» resumeix com es feia tot. Regidores de l'Ajuntament com Isabel Alemany (UM) i Ana Maria Porce (PSIB) també corroboraren aquest tipus de pràctiques i quin era el tarannà del batle. Segons Alemany, que denuncià la urbanització de Monport, Hidalgo «em va dir en una ocasió, primer que em tallaria el coll i després que perseguiria la meva família». I així fou, perquè el primer edil ordenà tancar un aparcament a la platja propietat de la família de la regidora. Però a Andratx no tothom parla obertament del cas Vora Mar. N'hi ha que tenen por. Així es comprovà amb l'entrevista a una parella alemanya, Hubert i Helga, que viu entre cala Llamp i el seu país. A ells no els va sorprendre que es destapàs la trama de corrupció, però sobretot Helga vol ser prudent: «Pensa (retreu al seu marit) que han sortit de la presó i ara hem de viure amb ells». Resulta sorprenent que a cap dels dos no els desagradi la serp d'edificis que s'enfila pels penya-segats de la costa i que defensin aquest creixement urbanístic desmesurat. També tenen clara una cosa: «Sense alemanys i sense anglesos, l'Illa seria molt pobra». Però com s'afrontarà el futur a partir d'ara? El constructor Valentín Novo explicà que «quan el poble d'Andratx arribà al límit, començàrem a anar cap als afores, però a partir d'ara tot serà molt més difícil. Hi haurà por». Andratx va ser el 2005 el municipi de Mallorca que més va créixer en edificació nova. Segons recordà Bartomeu Vicens, conseller d'Ordenació del Territori, «s'ocupava sòl protegit de manera sistemàtica», «però mai no arribàrem a pensar que es destapàs aquesta trama». El GOB, una de les organitzacions que més feina ha fet a l'hora de denunciar les irregularitas, ha arribat a presentar 40 denúncies davant la Fiscalia. Segons explicà Miquel Àngel March, Massot va ser el cervell de l'operació: «És un expert urbanista i difícilment es podria crear una trama d'aquestes dimensions sense la seva supervisió». El president Jaume Matas, que també fou entrevistat, no hi aportà res de nou. Tornà a demanar discuples i assumí com a única responsabilitat haver incorporat Hidalgo com a batle del PP. Però pel líder socialista Francesc Antich «està sota sospita». José Maria Rodríguez, que no és entrevistat, no surt massa ben parat amb allò d'«era lunes y estaba en mi despacho».

Matas es nega a convocar eleccions al camp mallorquí

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:26

reproduït de lobbyperlaindependencia.org.- Eleccions ja! aimeric | 14 Gener, 2007 00:32 En temps de Franco votaves quan ja sabies el resultat. Ara als pagesos no els deixen votar perquè no el saben. D’ençà que hi ha autonomia no s’han fet eleccions en el camp de les Balears. Les darreres varen ser l’any 1975. El motiu tan sols ha estat un: determinar qui són els que tenen dret a votar. Els de la FAGB (ara ASAJA) sempre han defensat que els electors no fossin els agricultors professionals i les societats dedicades en exclusiva a l’activitat agrària, en contra del que mana la llei i de com ha passat per tot on s’han fet eleccions. D’aquesta manera, per por de què si votaven els pagesos els resultats els serien contraris, s’han aturat durant més de trenta anys tots els intents de dur la democràcia al camp. Ja és ben hora de convocar eleccions i que siguin els pagesos els que elegeixin els seus representants.

El traïdor Matas impedeix veure als mallorquins el partit Alabès - Barça

pesolbullit | 16 Gener, 2007 05:16

Reproduït de www.diaridebalears.com El partit del Barça El passat, 10 de gener, donen dos partits de futbol per televisió: El Getafe-València pel Canal 9 i l' Alabès-Barcelona per TV3. Des de Mallorca només podem veure el partit que juga el València al camp del Getafe, ja que IB3 o qui sap qui ha desconnectat el senyal de TV3. Aquesta situació és nova i ens confirma que l'acord Maragall-Matas ha estat nefast. Fins ara l'excusa per a no deixar veure els partits de la Lliga, ens deien que era per pressions de La Sexta, però ara quina justificació donarà IB3 o qui hagi ordenat la desconnexió del canal de Televisió de Catalunya, si La Sexta no té l'exclusiva i, per a més inri, es deixa veure el Getafe-València per Canal 9? No hauríem de pensar malament, però el fet d'avui recorda actituds del partit que dirigeix IB3 contra la Generalitat de Catalunya. Joan Beltran Romeu. (Rebuda per e-mail).

ERC vota a Girona amb el PP a favor del decret del castellà

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:15

reproduït d'enoticies.- L'equip de govern de l'Ajuntament de Girona -format per PSC, ERC i ICV- ha votat en contra d'una moció de CiU sobre el reial decret i la tercera hora de castellà. El redactat era en la línia similar al de les mocions presentades i aprovades en els ajuntaments de les altres capitals catalanes, incosa Barcelona. Però el tripartit local hi ha votat en contra, i l'única intervenció per part d'ells l'ha fet l'alcaldessa, Anna Pagans, en nom de tots. ERC i ICV han renunciat a intervenir i han acabat votant al costat del PP. És l'única capital de demarcació que no ha aprovat la moció.

Dirigents de CDC defensen trencar amb Unió a les municipals

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:12

reproduït d'enoticies.com.- Les darreres topades entre CDC i UDC han provocat malestar en els òrgans de direcció de Convergència i diversos dirigents defensen ja obertament la fusió o la ruptura abans de les properes eleccions municipals, segons ha sabut e-notícies de fonts solvents. "O ens fusionem o trenquem", han explicat gràficament. "La coalició va arribar a un atzucac i es va decidir fer la federació, però l'objectiu final era la fusió", han afegit. "Ara volem ser una sola força política de cara a les municipals", han subratllat. El nombre de dirigents que s'inclina per la ruptura ha augmentat en les darreres setmanes a mesura que s'han incrementat també les diferències públiques entre Mas i Duran sobre la darrera campanya electoral o la possibilitat d'entrar al Govern de Madrid. "N'hi ha tant al secretariat permanent -del qual fomen part una quinzena de membres- com del comitè executiu -que arriba a la cinquantena-, però no són només dirigents del sector sobiranista", han assegurat. "Miquel Roca ja va pressionar en el seu moment a favor de la ruptura", han recordat. Els sectors que opten per aquest ultimàtum qüestionen fins i tot que Josep Antoni Duran i Lleida hagi de ser el cap de llista de CiU en les properes eleccions generals. "Duran va perdre un terç d'escons en les darreres eleccions, si hagués estat un alcalde ja l'hauríem canviat", han manifestat. En les generals del 2004, la federació nacionalista, en efecte, va perdre cinc diputats en passar de quinze a deu. "Mas ha guanyat dos cops, Trias va aguantar, però Duran va perde un munt de vots". El reglament de presentació de candidatures de CiU estableix, en tot cas, que de les tres candidatures principals -presidència de la Generalitat, alcaldia de Barcelona i cap de llista al Congrés- dos són per a CDC i una per a Unió, però "tot és revisable".

Agustí Colomines: CIU, o casa comuna o res (segona part)

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:06

reproduït del diari avui.- Jordi Pujol va comandar la Generalitat amb un cert bonapartisme cesarista que va tenir molts avantatges però alhora molts inconvenients. Un d'ells és que al final de la seva etapa com a president hauria pogut governar amb ERC i s'hi va negar per diverses raons, la més important de les quals era, a parer meu, que des del 1993 la política espanyola condicionava, i molt, la política catalana. A la fi, la sensació de desgast del projecte pujolista s'havia estès, cosa que sumada al perfil massa conservador d'alguns dels dirigents de CiU i a la manca d'una política d'aliances arreu del territori que afavorís l'entesa nacionalista, va facilitar el declivi electoral de CiU i que els seus successors no es poguessin desfer de les nefastes adherències que tant de mal els van fer el 2003 i que el 2006 han servit una altra vegada de justificació a ERC per repetir un tripartit que separa definitivament el camí dels dos grups nacionalistes. Si l'entesa entre ERC i CiU per situar al capdavant de la Generalitat un president nacionalista i formar un govern plegats ha estat impossible dues vegades seguides encara que numèricament era factible, seria una obstinació perversa insistir per la mateixa via. Aquesta possibilitat és morta i enterrada per anys. Pel camí, tant CiU com ERC han anat perdent vots (90.000 i 125.000, respectivament, a les últimes eleccions), fenomen que em fa l'efecte que deu tenir a veure amb les decepcions que ambdós grups han provocat en l'electorat nacionalista. Es dóna la paradoxa que el que ERC perd per una banda, de vegades ho guanya amb l'aparició d'un subjecte nou, l'independentista no nacionalista, el qual és rabiosament anticonvergent i prové d'una tradició política ultraesquerrana, populista i marginal. En canvi, des del 1996, i amb el pacte del Majestic com a decorat, CiU ha deixat que fossin els altres els que li definissin els límits ideològics. La deriva d'Aznar i el PP cap a un neoconservadorisme histèric va contaminar de tal manera els convergents -i aquests no se'n van saber desmarcar- que va arrossegar-los fins a instal·lar-los en la imatge de dretans, buròcrates i carques que tenien al final del mandat de Pujol i que, a comarques, ja caracteritzava alguns dels seus dirigents des de feia temps. Aquesta tendència es va tornar imparable, per bé que també hi va ajudar l'evolució política espanyola (drama del Prestige o l'11-M) i mundial (sobretot les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq), pel poc múscul polític de CiU. El clar cansament de l'electorat que, tot i valorar positivament la feina dels governs Pujol, demanava un gir, va fer la resta. Com que la renovació de CiU va ser més de persones que de política, Mas i els nous dirigents van haver de fer front a unes circumstàncies que, com s'ha pogut comprovar, els han sobrepassat perquè, d'entrada, no estaven ben definides estratègicament. Catalunya se sent de centreesquerra, ho sigui o no, i agradi o no als apòstols del liberalisme pur i dur que han aconseguit esdevenir la nova marca de fàbrica de CiU. Per això, la casa comuna a reconstruir dins CiU ha d'abastar el liberalisme social i la socialdemocràcia sobiranista dels Puig, Trias, Campuzano o Villatoro, el conservadorisme nacionalista de la Fundació Catalunya Oberta i l'humanisme cristià d'UDC. Pujol era un home orquestra ideològicament i nacionalment parlant i és irrepetible. Amb la seva retirada s'haurien d'haver potenciat les múltiples sensibilitats que conviuen a CiU per atreure electors de tota mena. Mas no és Pujol ni fa falta que ho sigui, però convindria que es plantegés definir la nova frontera del nacionalisme català amb una visió menys encarcarada que la que li ofereixen els elitistes tout court que l'envolten. Sóc de l'opinió que només amb la recuperació d'un discurs polièdric es podrà assolir el veritable centre radical que tants d'èxits ha donat al catalanisme popular de sempre. Només un nacionalisme desacomplexat com aquest podrà encarar sense tacticismes ni receptes arnades els reptes que planteja l'educació, la immigració, la diversitat religiosa, el pluralisme lingüístic i cultural, la sostenibilitat o els drets humans i la seguretat. Tan sols així CiU podrà repensar la nova modernitat i vèncer. La casa comuna del catalanisme ha de tornar a engrescar els més de 200.000 vots perduts amb idees i il·lusió si és que vol recuperar el poder, perquè el que no serveix és la retòrica immobilista del lament o bé obrir ara una discussió sobre si per arribar a la Generalitat primer cal fer una excursió a Madrid sense saber què s'hi anirà a fer. O això o res. Agustí Colomines

Xavier Bosch: "A Iznájar els sembla increïble que Montilla sigui president"

pesolbullit | 11 Gener, 2007 03:04

reproduït d'enoticies.com.- El periodista de RAC 1, Xavier Bosch, ha explicat en la seva entrevista a e-notícies que en un reportatge que van fer al president de la Generalitat, José Montilla, sota el títol "Molt honorable Joseíto" van conèixer les seves tietes, que "els van tractar molt bé", i ha afegit que "a la gent del poble li sembla increïble que una persona que va sortir del poble amb 16 anys ara pugui ser president de la Generalitat". Bosch també ha explicat la seva decepció quan Montilla "no es va presentar a una entrevista de campanya que feien a tots els candidats, avisant cinc minuts abans que no podia venir" i "al cap d'un temps José Zaragoza va trucar disculpant-se dient que va ser culpa seva que havia entretingut en una reunió d'urgència a Montilla al carrer Nicaragua perquè les coses en campanya no anaven gens bé perquè era un problema molt greu que volien resoldre aquell matí i va considerar que era més important resoldre aquell problema per la campanya socialista que anar a un compromís amb una emissora d'una ràdio com aquesta". El comunicador d'El Món a Rac 1 ha apuntat que "Zaragoza va insistir que Montilla no tenia res en contra per no venir aquí i vaig acceptar les disculpes". Pel que fa a ERC, Bosch ha aconsellat, en relació a les declaracions de "Carod i el nacionalisme de pluja fina", que han de vigilar perquè "no sigui una pluja daurada que al final tothom se'ns pixi a la boca o a sobre". Bosch ha afegit que "és un perill que tenim, una ERC amb Carod o Puigcercós dintre del Govern dient que no parlaran de res que no sigui de Govern i, per tant, no parlant mai en nom d'Esquerra, ells que són els dos líders de l'esquerra independentista catalana, que ells dos pleguin veles és un risc que Catalunya no es vol permetre".

Matas demana al Govern espanyol que no faci complir la Llei de Costes

pesolbullit | 11 Gener, 2007 02:49

reproduït de tribunamallorca.cat.- Els dirigents del PP es varen malacostumar durant les dues legislatures en que varen governar a l’Estat. Aquesta és la conclusió que es pot treure dels darrers moviments del partit a Balears. Primer tot un president de Balears se’n va a veure el seu amic fiscal general per demanar-li (exigir-li?) que no detengui més dirigents del PP. Els rumors que va aconseguir també que el jutge deixàs de punxar el telèfon de Rodríguez. Aquest darrer demana (exigeix?), fa dos dies, que no es facin públiques les converses que hi va haver durant aquell període. Entremig hi ha una manifestació de militants del PP demanant (exigint?) impunitat per als seus líders. Finalment, Jaume Matas, a una entrevista avui a Europa Press demana (exigeix?) que el Govern espanyol no faci complir la Llei de Costes a Balears, davant l’anunci de la ministra de demolir construccions il·legals. El president, després d’afirmar que Balears només té un 5,9% de la seva costa urbanitzada!!, s’endinsa en la paranoia que ha presidit la seva actuació durant els darrers temps. Acusa el Govern espanyol de voler aplicar la llei només a Balears. Tots els arguments són vàlids, a Andratx i a Son Servera, per botar-se les normes de convivència.MALLORCA EN VENDAEl retorn del PP al Govern de les Illes Balears i el pacte amb UM han provocat una pluja de ciment que està arribant fins al darrer racó de Mallorca, tal i com han denunciat diferents organitzacions socials. Eliminada l’alternativa reequilibradora que representava el Pacte de Progrés, el PP ha decidit recuperar el temps perdut. I ho ha fet amb una normativa que, a la pràctica, converteix tot Mallorca en un immens solar en venda. Les grans infrastructures i el Pla Territorial de Mallorca són les causes de l’acceleració de la construcció, que amenaça amb acabar amb la vida dels pobles de l’interior. Tot aquest procés es duu a terme gràcies a la corrupció de molts ajuntaments, gairebé tots governats pel PP. En aquest sentit, el cas Andratx només és la punta de l’iceberg. El resultat és previsible: els beneficis d’uns pocs hipotequen el futur de la immensa majoria de la població, que té grans dificultats per arribar a final de mes per mor de l’encariment del preu de l’habitatge; que es veu forçada a fer quilòmetres cada dia per anar d’embós a embós; i que veu que el seu entorn immediat està cada dia més contaminat. La qualitat de vida no importa, ara que Mallorca està en venda i que els comptes corrents del seus senyors creixen com mai. La situació ha arribat a un extrem insostenible i fa necessària més que mai una resposta de la ciutadania responsable.

Víctor Alexandre denuncia la subordinació de la direcció d'ERC al PSOE

pesolbullit | 10 Gener, 2007 01:37

reproduït de elsingular.cat.-

És molt trist veure com el portaveu d’ERC al Parlament, Joan Ridao, és desacreditat públicament pel seu partit per haver dit la veritat sobre el procés de pau al País Basc. És molt trist que allò que no tan sols saben i pensen les bases d’ERC, sinó també bona part de la societat catalana, no es pugui verbalitzar per no molestar Rodríguez Zapatero. Qui li havia de dir a Joan Ridao que la submissió que Esquerra sempre havia retret a CiU i al PSC seria exactament la mateixa que un dia el ridiculitzaria a ell davant de tothom. Zapatero ordena, Montilla transmet i Esquerra obeeix. Des d’un punt de vista catalanocèntric ho trobo senzillament escandalós. Em pregunto si Esquerra s’adona que, a més d’ofendre l’independentisme amb aquest comportament, s’està desnaturalitzant com a força política. Em pregunto qui en són els assessors i a on volen arribar? És aquest el camí de la independència? És en la posició del collidor de gírgoles, com els catalans prenen consciència que el seu país es diu Catalunya? N’hi ha prou de mirar els telenotícies de TV3 -versió regional dels telediarios-, per copsar la profunda espanyolització de la vida política catalana. Deu ser que a Catalunya no passa res, i, com que no passa res, cal omplir els informatius amb tones de notícies de política espanyola que, al capdavall, és la política que veritablement regeix la vida dels catalans. Ara bé, si la nació ha estat substituïda per la subordinació i el país ha canviat de nom, qui esperen els polítics que vagi a votar quan arribi el moment? Votar què? Si votar Catalunya és votar Espanya, per què no votar Espanya directament? Doncs bé, atès que Ridao ha estat silenciat, faig meves les paraules de Ridao: “ETA, en particular, i l’esquerra abertzale, en general, han fet molt més pel procés de pau que no pas Zapatero”. I hi afegeixo: La Llei Penitenciària obliga el govern espanyol a l’acostament de presos. L’acostament, per tant, no és una concessió, és un dret. Quina és l’autoritat moral d’un govern que incompleix les seves pròpìes lleis? Víctor Alexandre www.victoralexandre.cat