SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

L'objectiu de Carod mai no ha estat la independència sinó obrir la Generalitat al PSOE

pesolbullit | 12 Novembre, 2006 05:01

reproduÏt de lobbyperlaindependencia.org Ara tot s'explica! Les persones que vam militar dins ERC i que vam assistir astorats a la guerra bruta de Carod Rovira contra Àngel Colom no enteníem a què venia aquella campanya, aquell afany conspiratiu i el joc brut que arribà a escampar la brama que Colom patia la sida, per exemple. Ara les peces del puzzle comencen a encaixar perfectament. El gran obstacle per convertir ERC en un satèl.lit del PSOE i fotre fora de la Generalitat Jordi Pujol, eren Àngel Colom i la seva gent. Un cop llevats d'enmig els militants i dirigents d'ERC que primer eren independentistes i després d'esquerres, tot era qüestió de temps. Enmig de l'operació de setge i enderroc, l'11 de setembre de l'any 1996, Carod Rovira ja va declarar al diari AVUI: "No ens calen líders independentistes sinó que gent que governi el país". Qui vulgui entendre a fons el que ha passat aquests dies s'ha de remuntar com a mínim als inicis dels anys 90 però ha d'analitzar també a fons els orígens i la trajectòria de Carod Rovira, començant pel seu pare guàrdia civil que traballava per als servicis d'informació de Franco, la detenció de l'Assemblea de Catalunya del 28 d'octubre de 1973, els darrers anys del franquisme, el seu pas pels Nacionalistes d'Esquerres, la seva entrada a ERC, el congrés de Lleida, el cop d'estat que va provocar dins ERC ara el 1996; i així fins avui, etc. El servici d'informació del Lobby ja està treballant en una biografia no autoritzada de Josep Lluís Carod Rovira, el màxim responsable d'haver impossibilitat per doble vegada un pacte nacional, l'home que ja va provocar una "guerra civil" dins ERC el 1996 i que ara l'ha tornada a provocar dins el si del nacionalisme català i que ha catapultat un home del PSOE a la presidència de Catalunya. En tornarem parlar... Reproduït de www.diaridebalears.com ERC, canvi de tren Hi ha una línia de continuïtat dins ERC que, partint de la seva fundació, arriba fins a Àngel Colom. Jo, ho he de confessar, no vaig entendre l'embolic que desembocà en la seva sortida i en la consegüent substitució per Josep-Lluís Carod. Els dos, crec, havien estat seminaristes, i sé del cert que de joves visqueren junts a un pis de Barcelona. Eren molt amics i es coneixien bé. Colom fundà La Crida i Carod fou dirigent i candidat a les llistes de Nacionalistes d'Esquerra. Els seus camins es tornaren a trobar quan junts entraren, amb bona part de les seves respectives organitzacions, a ERC. Heribert Barrera féu possible la seva incorporació perquè significava un rejoveniment de la militància (ben necessari, per cert). Després d'Heribert Barrera, i convivint ja amb el tàndem Colom-Carod, hi hagué l'etapa transitòria de Joan Hortalà, economista gens nacionalista (ni esquerrà, ni republicà), que no hi deia gens, en aquell partit. A Hortalà, li disputaren la Secretaria General Colom i Carod per separat en el congrés de Lleida. Allà, Carod intentà entendre's amb Hortalà per derrotar l'independentisme de Colom, però hagué de desistir davant els crits dels militants, que repetien: «Carod Rovira, Catalunya et mira». Aquell fou un precedent clar del relativisme moral que Carod ha aconseguit traslladar ara a tota la cúpula d'ERC. Colom guanyà per poc més de trenta vots Hortalà i reestablí l'independentisme com a principal tret distintiu de la ideologia del partit. Aviat, però, les discrepàncies entre els dos líders es convertiren en font de tensions internes i, finalment, Colom ho deixà estar. Afirmava que davall la capa de crítiques que el sector de Carod li dedicava hi havia la determinació d'acostar ERC als hereus del PSUC (que no record si ja es deien Esquerra Unida, tants de noms han tingut els comunistes). Però jo sempre vaig pensar que eren manies d'en Colom i que no hi havia res més que un enfrontament per ocupar la Secretaria General. Les turbulències que produïa (i produeix) la frivolitat de Pilar Rahola en tots els òrgans de direcció provocaven pertorbacions en qualsevol intent d'anàlisi de la política interna i externa d'ERC. A hores d'ara, malgrat tot, tenc clar que, amb la informació de primera mà de què disposava, havia d'haver estat capaç de capir la raó que tenia Colom i de detectar el paper principal que devia jugar Puigcercós (més que Carod) en tota la conspiració. Joan Puigcercós, sempre pròxim a Colom d'ençà de La Crida, nacionalista de veres, aparcà cínicament les seves conviccions polítiques i s'alià amb els marxistes de Catalunya Lliure i de Nacionalistes d'Esquerra per assegurar-se en poc temps el control del partit. La decisió d'ERC de fer Montilla president de la Generalitat obliga a reinterpretar així la conjura contra Colom. N'és, en realitat, el darrer acte. L'etapa que comença amb el nacionalisme ingenu i balbucejant dels primers temps d'ERC i arriba fins a l'independentisme dels anys 90 deixa pas a una de nova on ja no serà creïble l'equidistància d'ERC ni la seva autonomia envers l'esquerra espanyola. Ara els polítics d'ERC ja no podran citar Macià ni Companys als seus mítings. «Dreta? Esquerra? República? Monarquia?...Catalunya!» és una frase de Macià que haurà de ser arraconada. I l'himne d'Els Segadors. Ara escau més allò de «Proletaris de tot el món, uniu-vos», i després La Internacional. Aquells que som nacionalistes i d'esquerres, per mor de la decisió d'ERC (i d'altres), vivim una tragèdia íntima que es presenta com a inevitable: la incompatibilitat d'aquestes dues conviccions dins les organitzacions polítiques. L'esquerranisme, enlloc d'ideologia alliberadora, molt especialment de les nacions oprimides, esdevé un fanatisme que només és tolerant davant les agressions a la pàtria. Ja no hi ha líders com Macià o Barrera, capaços de voler una Catalunya socialment justa, però, sobretot, lliure. I els que hi ha tapen la seva impostura amb un joc de mans pervers: criminalitzen l'adversari per fer oblidar que s'entenen amb l'enemic. Joan Mir. Professor de la UIB....

Carod ja no parla de les Seleccions Catalanes. Ara no toca!

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 03:01

Reproduït de www.e-noticies.com Carod ja no parla de les Seleccions Nacionals Carod-Rovira, durant un moment de l'entrevista El president d'Esquerra i proper vicepresident de l'executiu de Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha confirmat que l'àrea d'esports dependrà d'ell. En una entrevista a El Món a RAC-1, el dirigent republicà s'ha limitat a dir que amb les seleccions catalanes s'haurà d'"aplicar estrictament el que diu l'Estatut i l'Estatut té un article que permet una certa presència de l'esport català a nivell internacional. Això per nosaltres sempre ha estat prioritari, però ens equivocaríem si reduïm la política esportiva només a això, que és molt important i que mai com en aquests darrers anys havia estat tant sobre la taula". Carod ha prioritzat per sobre de les seleccions l'impuls de "l'esport de base, els programes que s'han fet de relacionar esport i salut, i els equipaments esportius als pobles".

Salvador Cardús: “ERC ha oblidat qui la va fer fora del govern”

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 02:58

Reproduït de www.tribuna.cat Salvador Cardús: “ERC ha oblidat qui la va fer fora del govern” 10/11/2006 · BarcelonaSalvador Cardús considera que el nou govern, que ara s’anomena d’’entesa pel progrés’, “no és el govern que Catalunya necessitava”. Creu que ERC, per justificar el seu acord amb els socialistes, ha fet un gran exercici de desmemòria quan diu, per exemple, “que el PSC no va enganyar sobre l’Estatut del 30 de setembre, i que CiU sí”. De fet, segons el sociòleg i periodista, “CiU el va defensar a Madrid, acceptant finalment un pacte en solitari [...], però el PSC va mentir quan el va votar al nostre Parlament per, l’endemà, presentar-hi esmenes i seure a l’altra banda a la negociació a Madrid”. Però, sobretot, ERC oblida una cosa: “qui la va fer fora del govern tripartit, l’exigència electoral d’ocupar la conselleria primera o el compromís de fer aliances segons programes i no segons retrets partidistes, com fa ara”. També creu que ERC “ignora que té un 25% menys de vots, un terç perdut pels decebuts pel seu paper dubitatiu en el procés estatutari, un terç perquè no es fiaven que finalment fes Mas president, i un terç que temien que en fes Montilla”. És per tot això que afirma que el govern que tindrem és “l’entesa de dues covardies”, la del PSC i la d’ERC, “sumades al conservadorisme ideològic de l’esquerra benpensant que ICV-EU representa”. Per una banda, hi ha “la covardia d’un PSC que, vista la seva davallada, no s’atreveix a pactar amb CiU, cosa que hauria fet en el cas d’una relació més equilibrada”; i ERC, per la seva banda, “tampoc s’ha atrevit a fer un ‘pacte nacional’”. Cardús creu que “ERC deu haver calculat que era preferible fer president el candidat feble d’un partit derrotat a les urnes que no pas haver de competir amb el que la majoria de catalans havia considerat el millor candidat d’entre tots”. Cardús diu que escriu aquest article a l’Avui, “decebut, però no sota l’impacte de cap sensació d’engany”, perquè ja s’ensumava la reedició del tripartit i veia el “pacte nacional” com una “quimera”: “un pacte CiU i ERC no, perquè són com l’aigua i el salfumant”. El sociòleg i periodista finalitza l’article afirmant que no sent cap afecte per aquest govern i de Montilla diu que “no sé si realment té al cap la Catalunya que necessitem per als primers 25 anys, perquè no ho va saber explicar”. Tenim, en definitiva “el govern que suma els interessos partidistes del major nombre de diputats. El país, a la foto, amb prou feines hi surt”

Joan B. Culla acusa ERC d'obrir un cisma irreperable en el si del nacionalisme català

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 02:55

Reproduït de www.tribuna.cat 10/11/2006 · BarcelonaEl PSC és l’organització política més reeixida que ha tingut Catalunya en la seva història contemporània, però ha tingut durant molt de temps una assignatura pendent: guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya i governar la Generalitat. D’això i de l’estratègia d’aliances d’ERC en parla l’historiador Joan B. Culla en un article al diari ‘El País’. Segons Culla, la novetat es va produir fa tres anys, quan el PSC va ser rescatat pel “salvavides d’ERC”. Ara, davant d’un nou naufragi socialista molt més greu, “el salvavides d’ERC ha tornat a actuar amb més diligència encara”. Però, segons Culla, les dues operacions de salvament no són ben bé iguals, ja que al 2003, les urnes van enregistrar un empat tècnic que algú havia de desfer, “l’apel•lació a la necessitat de l’alternança tenia bastant sentit” i la desintegració de CiU semblava plausible. En canvi, al 2006, l’alternança ja s’ha produït, CiU es manté i la derrota dels socialistes “no admet pal•liatius”. Alguns argumenten que és justament la debilitat del PSC el que ERC pretén explotar però, segons Culla, les primeres impressions que ens arriben sobre el segon tripartit “no fan pensar en una Esquerra crescuda i un PSC prostrat”. Tot fa pensar que “ERC ha llançat el seu salvavides més contra Convergència que a favor del PSC”, creient que “mentre ells exercien de paladins nacionalistes dins del Govern [...] CiU es pansirà per fi en quatre anys lluny del poder, de manera que en el 2010 sigui possible d’una vegada l’anhelat “sorpasso”. Culla qualifica de “miop” aquesta aposta d’ERC. Creu que, des de la perspectiva de la propera generació, la decisió d’Esquerra “obre un cisma irreparable en el si el nacionalisme català”: “no em refereixo als dirigents [...], sinó al desànim, la impotència, la decepció que senten aquests dies cents de milers d’electors nacionalistes de bona fe, votants mòbils entre CiU i ERC; [...] parlo del trencament de les transversalitats o complicitats que encara hi pogués haver en l’espai intel•lectual nacionalista. Parlo de la probabilitat de que el sobiranisme d’ERC en el poder i el de CiU a l’oposició es neutralitzin mútuament”.Davant d’això, es pregunta: “amb qui compta Esquerra per nuclear a mitjà termini una majoria social a favor de l’autodeterminació? Amb les bases socialistes del Baix Llobregat i el Barcelonès Nord?”. Culla creu que Montilla, en nom de la normalització, s’esmerçarà “en adormir la reivindicació identitària i en potenciar la polaritat esquerra-dreta, en detriment de l’eix catalanisme-espanyolisme, com a esquema vertebrador de la política catalana”. Si se’n surt, pot passar que “quan Esquerra estigui en disposició d’assumir l’hegemonia del nacionalisme català..., ja no quedi nacionalisme per hegemonitzar”, que de tant “normalitzada i absorbida per l’agenda social, Catalunya s’hagi convertit en una mansa comunitat autònoma espanyola, una més, amb una esquerra i la seva dreta, però sense qüestió nacional”. .

Les raons foradades del submarí del PSOE, Carallot Rovira

pesolbullit | 11 Novembre, 2006 02:39

reproduït de lobbyperlaindependencia.org Com més parla el botifler Carallot Rovira més s'emmerda i més es posa en evidència.A l'entrevista que va concedir l'altre dia al diari AVUI, Carod va fer el ploricó dient que a CiU tot se li perdona i que en canvi a ERC se li exigeix molt més, que CiU podia pactar amb qui fos (el PP o el PSOE) per exemple, i que en canvi als pobrets d'ERC se'ls aplicava un sedàs diferent i rigorós. Bé, com demostrarem tot seguit, això és rotundament fals: 1.- CiU ha pagat un preu molt car per haver donat suport el 1996 al PP. Ho ha pagat amb la pèrdua del poder, amb una davallada brutal de vots i de credibilitat fins al punt que 10 anys després Artur Mas durant la campanya va haver d'anar davant un notari i signar un document on es comprometia solemnement a no pactar amb el PP. I així i tot, CiU s'ha quedat molt lluny de les majories absolutes del temps de Jordi Pujol. 2.- A conseqüència d'haver pactat amb el PP, els primers que van acusar de botiflers i de traïdors els dirigents de CiU fou la cúpula d'ERC amb Carod, Puicercós, Ridao al davant. 3.- Quan Artur Mas se'n va anar pel seu compte a signar un pacte amb ZP en el qual acceptava la retallada de l'Estatutet, també va rebre les acusacions de botifler i de traïdor per haver-se venut per un plat de llenties i a canvi d'una promesa vaga i incerta, com així s'ha demostrat després. Des d'aquest web, el Lobby va carregar molt fort contra Artur Mas i CiU i els articles estan a disposició de tothom. En aquella ocasió, els primers que van acusar-lo de traïdor, venut i botifler foren els dirigents d'ERC. Aleshores, de què se queixa ara Carallot Rovira? I ara, per què plora? 4.- Precisament per això, perquè el Lobby va criticar Mas al seu moment ara estam en condicions morals i tenim tota la legitimitat del món per acusar ERC de botiflers i de traïdors ja que al final estan fent exactament el mateix que tant van criticar al seu dia a CiU i a Mas. 5.- Com ja vam dir l'altre dia ERC pagarà un preu molt alt per aquest acte de traïció. De fet ja l'està pagant: a les eleccions de l'1 de novembre ha davallat tres diputats, ha perdut milers i milers de vots i això tan sols és el principi. El 2003, quan Carod es va destapar com un submarí del PSOE, molts independentistes li van concedir encara el benefici del dubte i li van donar una oportunitat per demostrar fins on podia dur el seu projecte il.lús i ingenu de reformar l'Estatut de la mà del PSOE i ZP. Bé, els resultats del Tripartit I són a la vista de tothom i tothom recorda com Carod volia demanar el SÍ per a l'Estatutet "cepillado" (Alfonso Guerra dixit) i que només les bases indignades li van aturar els peus. 6.- Amb tots aquests antecedents, està clar que a Carod i a ERC el crèdit se li ha acabat i ara, després de reeditar Tripartit II en el qual Montilla ha fermat curt ERC i les JERC els independentistes en massa els castigaran a les urnes. Perquè una cosa comença a estar clara: Carod ha donat ordres taxatives de desmobilitzar el partit i les joventuts: s'ha acabat, doncs, anar a protestar davant la COPE, denunciar la piscina il.legal de Pedro J. Ramírez a Mallorca, reclamar el castell de Montjuïc amb una estelada gegant, rompre un exemplar de la Constitució espanyola, reclamar seleccions catalanes amb manifestacions, etc... La consigna que ha donat Carallot al partit és contundent: "Ara tot això no toca. Ha arribat l'hora de fer bonda i el primer que se passi, consell de guerra i expulsat. A ZP i a Montilla no se'ls ha de crear problemes perquè si no feim molta bonda i ens comportam com uns bons espanyolets me tornaran a fotre fora del govern, primer a mi i després als consellers". 7.- Sobra dir que quatre d'anys d'ERC i les JERC domesticades, castrades i submisses al PSOE i a Montilla provocaran un descrèdit total i absolut entre els independentistes i a les properes eleccions locals de 2007 la davallada pot ser històrica.

Els dirigents d'ERC ara intenten vendre la imatge d'un Montilla convers al catalanisme

pesolbullit | 09 Novembre, 2006 01:07

reproduït a lobbyperlaindenpendència.org Després de la barbaritat que han fet, als dirigents d'ERC no els queda més remei que portar als altars del patriotisme José Montilla i a qui avui Joan Ridao es veu obligat a presentar com un possible convers al catalanisme. Especular sobre el futur i fer judicis d'intencions és bo de fer i qualsevol cap de fava pot amollar la barbaritat més monstruosa. Una altra cosa diferent, però són els fets. Ara que la cúpula d'ERC ha decidit fer José Montilla nou president de Catalunya, és bo fer una passada per l'hemeroteca i a veure què en surt. Per exemple: 1.- Just aprovat el Projecte d'Estatut, el 30 de setembre de 2005, per la Cambra catalana, amb els vots inclosos el PSC, el ministre José Montilla ja va avançar que a Madrid el PSOE presentaria recursos amb la qual cosa se passava pels collons la promesa solemne de ZP quan va dir que respectaria la decisió del Parlament català. 2.- Aquest estiu passat Montilla es va proclamar partidari que a la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, on és convidada d'honor la cultura catalana, hi havia d'haver els escriptors botiflers i renegats que escriuen en espanyol. José Montilla va afirmar "que no pot entendre la cultura catalana sense la creació en castellà". 3.- Montilla va proposar debats en castellà durant la campanya electoral i a més emesos a tot Espanya, fet sense precedents. 4.- Titular del diari AVUI de dia 15 de setembre de 2006: "MONTILLA ALERTA A MADRID DELS RISCOS D'UN ACORD CIU-ERC. El candidat del PSC diu que aspira a governar en solitari. Per Montilla un pacte entre CiU i ERC "seria nociu perquè considera que en disputar-se el mateix camp polític es dedicarien a competir sobre qui és més sobiranista". 5.- Montilla defensa un projecte transversal que no s'ompli la boca amb la paraula nació (Avui, 6.7.06) 6.- Com a ministre d'Indústria de ZP, Montilla va presentar un recurs al Tribunal Constitucional contra la llei de l'audiovisual de Catalunya que havia estat aprovada per Parlament català amb el vot del PSC. 7.- Titular AVUI 21/04/04: "Huguet reclama a Montilla que no aigualeixi l'acord del tripartit". 8.- Titular AVUI 8/09/04: "Montilla veu inviable la petició del tripartit que els pressuposts generals de l'estat puguin incloure una solució econòmica al dèficit de la sanitat pública". Etc. etc. Aquest és l'historial del nou heroi dels botiflers d'ERC, José Montilla. Hi ha més coses encara que regirarien el ventrell d'un mort: AVUI, titular de dia 5 de novembre: MONTILLA TENDRÀ DRET DE VET SOBRE CONSELLERS I ALTS CÀRRECS PROPOSATS PER ERC I ICV. Això és el que hen fet la colla d'insensats, d'inútils i d'ineptes d'ERC! Han reconegut a Montilla fins i tot el dret de vet sobre consellers i càrrecs d'ERC quan de fet és ERC qui l'ha fet president! Decididament i sense cap mena de dubte, els dirigents d'ERC amb Carallot Rovira al capdavant, estan sonats! Només un militant d'ERC que sigui un fanàtic, un boig, un estúpid o un sectari de caldéu pot aprovar la barrabassada que ha fet el submarí del PSOE, Carallot Rovira.

Carod atribueix el rebuig d'un Pacte nacional a qüestions personals

pesolbullit | 09 Novembre, 2006 01:00

reproduït de lobbyperlaindependència.org Carod Rovira cada vegada que obri la boca per intentar justificar el pacte i la rendició davant el PSOE, es posa en evidència. Ara diu que "CiU sempre ha mirat ERC per sobre l'espatlla". Ah, ja va sabreu! I els seus socis espanyolistes del PSOE, com han mirat ERC durant aquests tres anys? Bono, Ibarra, Guerra, ZP... com han tractat ERC? Els han tractat bé? Han respectat les seves promeses o per contra els han fotut puntada de peu i ganivetada darrere ganivetada? Au venga, Carallot, respon: com és que ERC pot pactar amb el PSOE quan hi ha hagut per enmig ganivetades, cops baixos com el de Fresno, expulsions, linxaments, mentides... i en canvi no pot pactar amb CiU, que d'entrada ja els oferia el 50% del govern, senzillament perquè "els mira per damunt de l'espatlla"? El que posa en evidència Carod és que és una "vedette" carrinclona amb un complex d'inferioritat brutal plena de resentitiment, odi i rancúnia contra els catalans de CiU que no li han fet prou afalacs. Deu ser per això que ha preferit tenir devora com a President un espanyolista mediocre com Montilla que no li pugui fer ombra a l'hora de fer els seus discursos tan "brillants"? El discurs de Carad Rovira no s'aguanta per enlloc. Seria creible si ERC no hagués fet ni Montilla ni Mas president i haguès romàs a l'oposició, per exemple. Però no, aquests tres anys de Tripartit han existit i tothom té fresc a la memòria com anat, que hà passat i com ha acabat.

La direcció d'ERC practica la política del calamar per ocultar la seva actuació

pesolbullit | 09 Novembre, 2006 00:56

reproduÏt de lobbyperlaindependencia.org Per tal de defugir la seva responsabilitat, els dirigents d'ERC practiquen la política del calamar i escampen tinta per mirar de sembrar la confusió i evitar no haver de respondre pels seus actes abominables davant la ciutadania catalana. Joan Ridao ara ha qualificat "Mas de traïdor al catalanisme perquè després de pactar un estatut potent i ambiciós a Catalunya, el va rebaixar únicament per recuperar poder i centralitat política". Doncs amb això, Joan Ridao té tota la raó del món i des d'aquest web vam criticar durament Artur Mas per anar a besar el cul a ZP a la Moncloa i rompre la unitat d'acció. Però, és clar, la història no acaba aquí, com ja voldrien Carallot Rovira, Ridao i companyia. El fet innegable però és que a la traïció de CiU ara ERC ha respost no amb un acte de dignitat nacional sinó amb una traïció igual o encara més greu. Perquè, és clar, el màxim responsable del nyap i l'estafa de l'Estatutet no és Artur Mas sinó Rodríguez Zapatero i José Montilla que havien donat la paraula solemne que respectarien la decisió del Parlament de Catalunya i després no ho van fer. Aleshores, què fan ara els botiflers d'ERC tornan a donar un xec en blanc a uns falsaris, poquesvergonyes i mentiders com ZP i Montilla que han demostrat de sobres que la seva paraula no val una merda d'hipopòtam? Qui va expulsar Carod i els consellers del govern Tripartit no fou Artur Mas ni tampoc CiU sinó Rodríguez Zapatero, Maragall, Montilla, etc. amb qui ara d'una manera totalment irresponsable i inadmissible han tornat pactar. El responsable de la canallada de Fresno no fou Artur Mas sinó el "soci" d'ERC José Montilla, aleshores ministre de ZP. Si Catalunya no té les competències d'aeroports no és per culpa de CiU sinó per culpa del PSOE i dels seus escolanets d'amèn amèn del PSC, etc.

ERC ha cedit "a la temptació del poder", segons 'Le Monde'

pesolbullit | 08 Novembre, 2006 09:53

Reproduït de www.e-noticies.com Le Monde, el diari de major referència a França i un dels més importants de tota Europa, considera que "la temptació del poder ha estat més forta" que els ideals d'Esquerra. Segons recorda el corresponsal del vespertí francès, "els independentistes catalans estimaven- l'Estatut- massa tímid, reclamant per exemple que la nació catalana no figurés únicament en el preàmbul". No obstant això, i a la vista que qui governi a Catalunya haurà de fer-ho amb l'Estatut pactat per Rodríguez Zapatero i Artur Mas, Le Monde sembla veure en la reedició del tripartitt una resistència d'Esquerra per no desprendre's del poder, malgrat haver de bregar amb un text que no és del seu gust.El diari gal tampoc oblida el que, a hores d'ara, ja és un secret a veus, que és la preferència de Rodríguez Zapatero per la denominada sociovergencia. "Zapatero preferia una coalició inèdita entre els socialistes catalans i CIU", a més d'assenyalar que d'haver-se complert aquest esquema "Zapatero hauria tingut una majoria sòlida en el parlament nacional, i no hauria estat sotmès a l'oposició creixent i violenta de la dreta, des d'on li retreuen les seves aliances amb els independentistes". ..

Nerviosisme i perplexitat al cos dels Mossos d'Esquadra

pesolbullit | 08 Novembre, 2006 00:40

reproduït de tribunacatalana.cat Que la classe política catalana té una escassa cultura de sentit d'estat vers la seguretat és una evidència amb CiU i amb el PSC, però com a mínim es mantenien les formes. El fet, però, d'utilitzar el departament d'interior com a segon plat en una negociació per acabar encabint-lo en el nou i estrembòtic departament de Relacions Institucionals i Interior, demostra l'escassa sensibilitat dels negociadors del nou govern i el poc respecte per l'interès nacional de un dels pocs elements de poder polític real que representa la policia de Catalunya. Un cos que és, sens dubte, un element emblemàtic i diferencial de la nostra autonomia com l'hertzaintza ho és a Euskadi. A tot això, caldria recordar que el passat 11 de setembre portaveus oficials d'ICV varen manifestar una manca de sensibilitat vers el cos dels Mossos d'Esquadra al qualificar de militarista la desfilada d'una quarantena d'efectius davant la nostra ensenya amb uniforme tradicional. I més, si tenim en compte que aquests mateixos portaveus no digueren res quan un mes després durant la desfilada del 12 d'octubre a Madrid, l'estat va fer desfilar milers de militars, avions, carros de combat i la legió amb cabra inclosa. També hi ha una gran confusió al Departament d'Interior ja que tothom donava per segura la continuïtat de Montserrat Tura i el seu equip.

Josep Sort: Tio Pepe Montilla, un president autonòmic

pesolbullit | 08 Novembre, 2006 00:29

Reproduït de http://josepsort.blogspot.com/2006/11/montilla-un-president-autonmic-que-en.html#comments dimarts, novembre 07, 2006 Que en Montilla, alies Tio Pepe, o Cabòries, hagi arribat a ser president de la CAC, demostra fins on arriba l'autonomisme. Vull dir, que si fóssim un estat independent, una República Lliure, un individu com aquest mai hauria arribat a la Presidència de l'Estat Català. L'autonomisme és un sistema on el que predomina és l'obediència als aparells i on no té cap mena d'importància la vàlua dels individus que es dediquen a la cosa pública. L'únic important és l'obediència cega i, com va dir un dels pocs intel.lectuals ecspanyols que respecto, Ignacio Sotelo, tot referint-se, però, al felipisme, el sistema només premia la selecció dels mediocres.Voleu autonomia? Doncs aquí teniu el Montilla... un funcionari de la política, un analfabet carregat de complexos i de rancúnia. És la persona perfecta per un càrrec funcionarial com és el de ser president d'una de les 19 CCAA que hi ha dins de l'estat ecspanyol (comptant-hi Ceuta i Melilla). Res més.Si el resultat del referèndum del nyap ja va ser la sentència de mort de l'autonomisme, el nomenament de Montilla com a president de la cosa, no és més que el seu certificat de defunció.En una República Catalana, el seu President serà un individu de prestigi, respectat, fins i tot admirat, culte i patriota. Una referència.

El beneitet Carallot Rovira ara deposita la seva confiança en Montilla

pesolbullit | 08 Novembre, 2006 00:22

reproduït de lobbyperlaindependencia.org Qui fa tres, ase és! El 2003 el submarí del PSOE infiltrat dins les files de l'independentisme, Carallot Rovira, va depositar tota la seva confiança en la persona de Rodríguez Zapatero i els resultats són a la vista: "nos hemos cepillado el Estatut", va dir tot cofoi Alfonso Guerra. "Hemos ganado", va afegir més content que unes castanyetes Rodríguez Ibarra. Temps després, quan la relació ERC-ZP va acabar amb una trencadissa espectacular Artur Mas va aparèixer en escena i CiU es va oferir a salvar els mobles de l'Estatutet retallat i es va tornar a posar en mans de ZP a canvi que li facilitàs el retorn al govern de la Generalitat. Resultat? Doncs ara ho acabam de veure: ZP tampoc no ha mantingut la paraula donada i nova presa de pèl i nou ridícul espantós. I així anam: sumant i col.leccionant fracassos i ridículs enmig de la riota general. Ara Carallot Rovira, en comptes d'aprendre la lliçó i d'enviar definitivament a porgar fum el PSOE i Espanya, s'ha tornat a posar en mans de Montilla i li ha tornat a fer un acte de confiança. Ens tornam trobar, doncs, una altra vegada a l'inici del procés infernal. I això fins quan? Doncs fins que José Montilla li roti perquè el dia que es cansi d'ERC perquè Carallot Rovira ha fet una altra collonada de les seves ja sap per avançat que sempre trobarà CiU disposada a perdonar les infidelitats, a davallar-se les bragues i a omplir el buit d'ERC a qualsevol preu. I així anam i teniu resumits els últims vints anys de la història de les relacions tempestuoses entre Espanya i Catalunya. Després de tot plegat, l'imperi espanyol es comporta com aquell masclista dèspota, sense escrúpols, que juga capritxosament i a benefici propi amb l'esposa oficial i l'amant igualment oficial. I és clar, segons li convé, va passant d'una a altra i així una i altra vegada. Artur Mas fa el paperet de la muller oficial, abnegada, submissa, depenent i sempre disposada a sacrificar-se i a perdonar les infidelitats si el marit bavós li assegura que s'han acabat les aventures. Carallot Rovira, per la seva part, fa el paperet complementari de l'amant oficial, igualment submissa, depenent, abnegada i disposada a deixar-matar per tal de continuar mantenint la relació. Fins quan durarà aquesta història perversa, tèrbola i malaltissa de dependència emocional i nacional? Doncs fins al dia que tant l'esposa oficial (Artur Mas) i l'amant oficial (Carallot Rovira) deixin de rivalitzar entre si, de fer-se travetes mútuament i de protagonitzar baralles de negres per tal de guanyar-se els favors del Mascle dèspota, explotador, sàdic, maltractador, fals, mentider, hipòcrita, miserable i malparit. El dia que CiU i ERC deixin de banda lluites fraticides i es posin d'acord per visitar plegats la cambra del Gran Monstre i allà li enverguin tal estreta d'ous que el deixin sanat per sempre; aquest dia gloriós, Catalunya haurè fet un passa irreversible cap a l'emancipació nacional i la independència.

Vicent Partal: De rendicions

pesolbullit | 08 Novembre, 2006 00:19

reproduït de lobbyperlaindependència.org Estam convençuts que avui milers i milers d'independentistes comparteixen aquest article de Vicent Partal. La frustració, la ràbia, la impotència, el desànim, la indignació i el desconcert que ha provocat la classe política que està al davant dels "nostres" partits i que han convertit la política en sinònim de rendició i de mercadeig, estam convençuts que serà un revulsiu per a totes aquelles persones que pensam que la força d'un país està en els seus ciutadans i no en els seus representants. Al cap i a la fi, els partits no són més que instruments i eines per aconseguir un objectiu i quan un instrument es torna obsolet o ineficaç per aconseguir la independència, per exemple, el que cal fer és crear-ne un altre i s'ha acabat. Com acaba l'article Vicent Partal: "si som molts els qui decidim de no rendir-nos tot serà per fer i tot serà possible". Reproduït de www.vilaweb.cat per Vicent Partal DIMARTS, 07/11/2006 - 06:00h De rendicions Sóc nacionalista. De Bétera. Em sembla que ho sóc des dels disset anys o divuit i no canviaré ara. Crec que el meu país arriba a Salses i salta sobre la mar, i treballe per convèncer els qui m'envolten que podem ser un país europeu normal, un país independent (o tan dependent com Espanya o França). Això sóc jo i no puc dir gran cosa més avui. Hi ha moments en què sents l'escalf del país i moments en què et penses que tot se n'anirà per l'aigüera. Ara únicament sé pensar que he de fer la meua feina (escriure aquest article per exemple) com a únic antídot que em resta contra el mercadeig polític i el desànim. Potser hi ha milers de persones que pensen com jo. No sé quantes, però sé que n'hi ha. En conec moltes personalment i, aquests dies, moltes m'apareixen cada pocs minuts a la safata d'entrada del correu. No sé si totes se senten avui tan impotents per això que passa com jo m'hi sent. N'hi ha que m'ho han dit, però no he comptat quantes són ni m'importa. Allò que m'importa és saber on som. He fet costat sempre als partits nacionalistes: són els meus. He intentat amb més fortuna o menys no oblidar allò que m'ensenyaren els més vells valencianistes, aquells que van viure el pitjor moment de la dictadura: que els mals sempre vénen d'Almansa i que hem d'unir-nos. Hi ha hagut ocasions en les quals això ha semblat possible. N'hi ha hagut en què ha semblat impossible. I jo no estic segur d'haver contribuït sempre de la millor manera a respectar aquest ensenyament tan senzill i complicat alhora. Però, com més temps passa, més d'acord hi estic. I ara veig, a l'una banda i l'altra de la Sénia, que el futur polític immediat és més confús que mai. I que els polítics que em representaven, de partits diversos, no saben, no poden o no volen canviar de rumb. És clar que hi ha matisos i que no tots són iguals i que hi ha actituds molt més greus que no pas unes altres. Però com a col·lectiu, en conjunt, no tinc el menor dubte que els polítics nacionalistes avui no són capaços de fer-me sentir còmode amb el meu vot, amb les meues preferències o amb les meues actituds. I no per això deixe de ser què sóc. En conseqüència, únicament sé allò que puc saber segur: que no m'amagaré. El meu nacionalisme no es desfà perquè els uns pacten rebaixes, perquè els altres formen en quatre dies govern aberrants o perquè els de més enllà no siguen capaços ni tan sols de fer una coalició, qualsevol, per a representar-me a les corts. M'agradaria que aquest país fóra diferent. M'agradaria que els nacionalistes foren diferents (i ja fa anys que no em baralle pel nom: digueu-me valencianista, catalanista, nacionalista, independentista, sobiranista... podeu triar). M'agradaria confiar en els meus polítics. M'agradaria més generositat i més humilitat, més diàleg i més intel·ligència, menys oportunisme i menys prepotència. M'agradaria no tenir la sensació que el vent va movent els camps d'ordi mentre ningú no sembla disposat a respectar l'opinió d'altri sense fer sortir tots els seus fantasmes particulars i no veure-hi sinó una posició contrària o interessada. Jo no diré que el país estiga malalt. El país no està malalt. Un país no cau malalt. Potser la seua gent cau o està malalta. O una part de la seua gent. O els qui diuen que el representen. Però el país no viu fora de cadascun dels seus ciutadans, i el futur del país, la seua salut, no depèn de ningú que no sigam nosaltres. Avui no sé aquest 'nosaltres' qui designa, quanta gent representa, però sé que hi ha molta feina a fer i que no ens podem permetre el luxe de plegar els braços i rendir-nos, per més desil·lusionats que estigam. I si som molts els qui decidim de no rendir-nos tot serà per fer i tot serà possible. Vicent Partal director@vilaweb.com

Crits de 'botiflers' davant la seu d'ERC

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:45

www.e-noticies.com Crits de "botiflers" a la seu d'Esquerra Un centenar de persones -entre les quals hi havia joves, però també persones grans- s'han concentrat davant la seu d'Esquerra al carrer Villarroel de Barcelona des de les vuit del vespre per protestar contra el pacte amb el PSC per a la reedició d'un segon tripartit. Els assistents han corejat tota mena de lemes com "Botiflers, botiflers", "Us heu venut Catalunya", "Mas president", "Sou espanyols, no catalans" i d'altres. Qui ha sortit més malparat ha estat el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, al qual han dedicat diverses frases, fins i tot insults. Els manifestants, de bon començament, no sabien què fer llevat d'algun crit esporàdic, però s'ha encès l'espurna quan ha sortit del local el dirigent d'ERC Josep Vall, que ha estat reconegut. Els Mossos d'Esquadra han situat dues furgonetes antiavalots a uns metres de distància al mateix carrer Villarroel. La convocatòria s'ha transmès via SMS des d'ahir, quan es va saber l'entesa entre PSC i ERC per aquesta legislatura.

Ja convoquen manifestacions i tot contra el fals independentista Carod Rovira

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:41

reproduÏt de lobbyperlaindependència.org Aquesta vegada el fill del guàrdia civil espanyol que va treballar per als servicis d'informació del franquisme, Josep Lluís Carod Rovira, l'ha feta molt grossa. Perquè, és clar, una cosa és fer president de Catalunya un nét del poeta Joan Maragall -tot i que militi al PSC- i una altra molt diferent és fer president un colonitzador espanyol com José Montilla. Ja ens agradaria a nosaltres que l'andalús José Montilla fos el José Martí o el Simón Bolívar de la independència de Catalunya. El primer fou un fill de sergent de l'exèrcit espanyol i el segon descendent de pobladors bascos; això no obstant Martí es convertí en un cabdill de la independència de Cuba i Bolívar de la independència de Colòmbia. Però no, José Montilla, de moment no és ni ha estat un Martí o un Bolívar de catalunya. Ans tot al contrari. Fins avui Carod Rovira duia el seu resentiment i el seu rencor contra Catalunya i els catalans ben amagat però ara ja s'ha llevat la careta del tot. Això de fer amb els vots de molts independentistes president de Catalanya un espanyolista com José Montilla ja passa de mida. A Madrid i a l'Espanya profunda a Carod Rovira l'insulten i l'amenacen de mort. Això és a causa que no el coneixen de prop perquè si el PP i Jiménez Losantos coneguessin de bondeveres el veritable tarannà de Carod Rovira li donarien la màxima condecoració espanyola i els Borbons, com a justa paga, li donarien el títol de marquès per la seva tasca meritoria de sabotejar l'independentisme de les colònies des de dintre de les pròpies files independentistes. Ja té collons la història! Una cosa, però, se li ha de reconèixer a Carod Rovira: les seves aptituds teatrals i la seva professionalitat en el doble joc. Les coses són com són i cal treure's el capell davant l'habilitat de Carod Rovira ja que amb els vots d'independentistes ha fet president de Catalunya tot un espanyolista andalús com José Montilla, que el 5 d'agost de 2005 va dir "que els drets històrics de Catalunya no existeixen", que el 9 de febrer de 2006 va votar en contra de la unitat de la llengua catalana, que ha treballat a favor de la retallada de l'Estatut, que s'ha negat a votar a favor del traspàs de ports i aeroports a Catalunya, etc. Reproduït de www.e-noticies.com Convocada una manifestació contra ERC Cartell de la convocatòria El partit polític Unitat Nacional Catalana convoca una concentració contra ERC sota el lema, "ens heu traït, Catalunya no perdona. Pel Pacte Nacional!". La concentració, prevista per dijous 9 de novembre a les 8 del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ja havia estat convocada anteriorment a les reunions per reeditar el tripartit, reclamant l'anomenat Pacte Nacional. Segons el comunicat d'UNC, "el dia 1 de novembre els resultats de les eleccions van atorgar, per setè cop consecutiu, una majoria nacional en el Parlament que possibilitava la formació d'un govern d'unitat nacional que és, sens dubte, la millor opció per al nostre país. D'ençà mitjan anys 80 que aquesta majoria possible ha estat evitada, tant per CiU com per Esquerra, per interessos partidistes, que han comportat o bé la verinosa influència del PP en la política catalana, o bé, des de l'adveniment del tripartit, que el PSOE, una força espanyolista, hagi fet i desfet, des de la Plaça Sant Jaume, per descatalanitzar i espanyolitzar la nostra nació. Un cop més, i ja en són molts, ens han tornat a deixar a l'estacada. Esquerra ha optat, com fa tres anys, per pactar amb el PSOE, amb l'agreujant que ara el president serà un personatge que ha votat en contra de la unitat de la llengua, que ha dit que Catalunya no té drets històrics i que ens nega el dret d'autodeterminació. Ara és l'hora, però, de dir prou. Ara és l'hora que els catalans alcem la veu per cridar, tots junts i ben alt, que no és això el que volem per al nostre país, i que ja no n'esperem res, d'aquests partits que ens han tornat a fallar i que fa anys que no estan a l'alçada. La gent del país havia respost, tot i els desencisos, proporcionant una nova majoria a aquestes dues formacions, tot esperant, a canvi, una aposta decidida per caminar vers l'augment de la sobirania i la recuperació de les nostres llibertats nacionals. Ara ens han tornat a fallar, però han de ser conscients que aquesta haurà estat la seva última oportunitat. El poble català camina vers l'horitzó de la sobirania, amb o sense ells. Han preferit el partit al país durant dues dècades. Ells han triat aquest camí. Nosaltres n'hem triat un altre: Catalunya". .

La decisió espanyolista d'ERC provoca un daltabaix dins el sobiranisme

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:37

reproduÏt de lobbyperlaindependència.org Carod Rovira ja va ficar la pota fins abaix de tot quan proposava el "Sí crític" en el referèndum de l'estatutet "cepillado" al gust d'Alfonso Guerra, Montilla, Bono, Ibarra, etc. En aquella ocasió les bases d'ERC van saber reaccionar ràpid, van donar una lliçó als seus dirigents i assemblea per assemblea van aconseguir inclinar la balança cap al NO. El temps, per descomptat ha donat la raó a les bases que imposaren al NO i l'ha llevada a Carod que, una vegada més, es movia dins l'ambigüitat espanyolista i la farina blana. Aquesta segurament és la raó profunda per la qual la cúpula d'ERC ha posat en pràctica la política dels fets consumats i ha pres una decisió històrica que sens dubte tindrà greus conseqüències per a ERC sense donar cap tipus de possibilitat a les bases a fer sentir la seva veu. Si hom és molesta a visitar els blocs vinculats a ERC podrà comprovar com la cúpula del partit intenta d'una manera desesperada presentar qualsevol persona que no està d'acord amb la decisió de fer Montilla president de Catalunya i de posar per davant l'eix dreta - esquerra a la qüestió nacional com si fos un agent a sou del pujolisme. Idò no! S'equivoquen Carod i Puigcercós quan desqualifiquen d'aquesta manera els independentistes que criticam d'una manera clara i contundent la seva decisió. A persones com Víctor Alexandre, Gabriel Bibiloni, Vicent Partal, Miquel Sellarès, per exemple, no se les pot presentar com a sermonejadors del Bruc mediàtic. Sense anar més lluny, des del Lobby per la independència - i aquest web n'és un testimoni fidel -, hem defensat moltes vegades els dirigents d'ERC davant els atacs de què han estat objecte per part del colonialisme espanyol i precisament per això, ara els hem de criticar molt durament pel fet d'haver convertit ERC en un apèndix del PSOE i en l'avantguarda de l'espanyolització de Catalunya. El que acaben de fer Carod i Puigcercós és molt bèstia i com a independentistes no ens podem quedar amb les mans aturades. A la vista dels fets, és evident que en aquests moments ERC, Carod i Puigcercós, s'han convertit en el tap de botella que obstaculitza l'avanç del sobiranisme i, el que encara és pitjor, han provocat una divisió interna a la reraguarda de Catalunya que no té perdó

Miquel Sellarès reconeix que també volia un pacte nacional

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:36

Reproduït de www.tribuna.cat Tripartit no, govern de Catalunya sí 06/11/2006Sembla que José Montilla serà investit president de la Generalitat properament i que Josep-Lluís Carod-Rovira serà nomenat vicepresident. Els acords entre PSC, ERC i ICV per reeditar el govern d'esquerres i catalanista s'han tancat amb la màxima rapidesa i això no ha permès ni l'actuació dels poders fàctics anacionals del nostre país ni la ingerència de la metròpoli. La majoria dels ciutadans, però, han quedat sorpresos davant d'aquest pacte. Els entorns de l'Opinió Catalana, Tribuna Catalana i gran part de la societat civil sobiranista estaven il·lusionats i esperaven un pacte nacional, de la mateixa manera que en el seu moment estaven il·lusionats amb el dret a decidir i, després, amb l'Estatut del 30 de setembre. Però a Catalunya la llei electoral és la que és i és l'acord entre els partits polítics el que decideix el president, el Govern i quina és la majoria que ha de dirigir el país.Si no hi ha canvis d'última hora, que no són previsibles, hi haurà un nou govern d'esquerres i catalanista que farà tots els possibles per evitar les ensopegades de l'edició anterior. I el país necessita que aquesta fórmula -o, si s'hagués produït, la del pacte nacional- funcioni. Hi ha un gran cansament, una gran decepció. I és que portem més d'una dècada perdent el temps en la nostra reconstrucció nacional i no s'hi val a donar sempre la culpa a la metròpoli o al nacionalisme espanyol. Fonamentalment la culpa és nostra i de la nostra classe dirigent.Potser alguns havíem somiat en la transversalitat política, que va ser possible en la transició democràtica i en la reconstrucció nacional durant els 23 anys de govern de Pujol. Però ara s'ha acabat: la ferida entre els entorns d'ERC i de CiU sembla que ha arribat a un punt d'inimaginable sutura i serà necessari fer un replantejament de l'estratègia nacional. Aquest sols pot tenir sortida si la societat civil i els sectors intel.lectuals sobiranistes som capaços d'implicar-nos en una reconstrucció nacional que es basi en el fet de tornar a "fer país" i si els polítics, amb els seus interessos partidistes i personals –i, no ho dubtem, nacionals- es dediquen sols a fer política.Tindrem, doncs, un nou govern que em nego a anomenar "tripartit", com ja vaig fer en el seu moment amb la primera experiència fruit del Pacte del Tinell. Exigeixo, com un ciutadà més del país, que sigui el Govern de Catalunya amb majúscules, un govern al servei de tots i cadascun dels ciutadans sense tenir en compte quina és la seva adscripció política. I exigeixo, sobretot, que governin per aquesta majoria silenciosa que ha perdut la confiança en la política i ha votat en blanc o s'ha abstingut. Desitjo al futur president José Montilla i al futur vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira una fructífera tasca de govern i que donin continuïtat als projectes de la passada legislatura, però també els demano que no s'arruguin davant la fortíssima ofensiva político-mediàtica dels entorns del PP, PSOE i Ciutadans, que utilitzaran el nou govern de Catalunya com a diana, dia sí, dia també, atemorint-los perquè no facin cap avenç en la reconstrucció nacional, cultural i lingüística. Catalunya, però, no pot oblidar que hi ha una formació política, CiU, que ha guanyat les passades eleccions tant en votants com en escons i que un milió de ciutadans li donen suport i voldrien que hagués governat. El govern de Catalunya, no el tripartit, ha de governar també per a ells i ha de reconèixer el paper que els correspon tant al Parlament, com en la societat. CiU mereix el respecte que demano, pel partit, pels seus votants, pels seus sectors de la societat civil i intel•lectual; però també caldria que fossin capaços de fer autocrítica i actuar en conseqüència

El BNG tampoc no entén que ERC posi per davant l'eix dreta-esquerra al fet nacional

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:34

Reproduït de www.diarioiberico.com El BNG hubiera preferido un pacto CiU-ERC Quintana (segundo por la derecha), con Mas, Duran e Imaz.El vicepresidente de la Xunta de Galicia, Anxo Quintana, ha destacado que la reedición del tripartito catalán, anunciada ayer por el líder de ERC, Josep Carod-Rovira, es una solución "legítima y válida" para Catalunya, aunque precisó que hubiera preferido un pacto entre las dos fuerzas nacionalistas; CiU y la propia ERC. "Mis preferencias eran otras, pero allí no importa lo que a mí me guste, sino lo que quieran y prefieran los catalanes", aseguró Quintana.Agregó que la reedición del tripartito "será lo mejor para Catalunya" si así lo han decidido sus ciudadanos, expresando luego "mi máximo respeto para lo que decida el Parlament y mi apoyo para el trabajo conjunto de las tres formaciones políticas".

La bogeria d'ERC deixa astorats el PNB

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:32

reproduït de lobbyperlaindependència.org EL SUPERABERTZALISMO CATALÁN SE CASA CON MONTILLA Se van a cargar Catalunya. No entiendo cómo por segunda vez el partido que gana las elecciones no puede gobernar. Si tenían decidido hacerlo como Tripartito, haber ido juntos a las elecciones. Lo demás es engañar a la parroquia. A pesar de todo se veía venir. Dicen que la campaña de CiU fue demasiado agresiva. Artur Mas ante un notario diciendo que no pactaría con el PP. El famoso DVD del Tripartito. Los desprecios a Montilla. Un discurso de gente sobrada… Quizás. Pero el anuncio hecho el domingo de Carod Rovira de pactar con el PSC un nuevo Tripartito rompe cualquier evidencia de que sean de verdad un partido conscientemente nacionalista porque lo del discurso de izquierdas, no se lo cree nadie. Mas le ofreció a Carod formar gobierno. Era el ganador nacionalista proponiéndole al otro partido, el tercero, sedicentemente nacionalista, formar gobierno. Carod lo rechazó. Previamente desde Madrid había tratado el PSOE de forzar un pacto entre CiU y el PSC de acuerdo con lo pactado una noche en Moncloa. Quizás a la corta este nuevo pacto le salga rentable a Zapatero, pero a la larga, no. No mantener la palabra dada terminará pasando factura. Entiendo que la política es ir tendiendo puentes y ganando la confianza de los interlocutores y quizás en este campo CiU ha fallado, pero pasar de esta carencia, a pactar con la sucursal del PSOE en Catalunya a cuenta de un falso planteamiento de izquierdas, va un trecho demasiado largo. Bien. Lo han hecho. Ha sido un pacto express y a Mas le han dejado compuesto y sin novia. El secreto ahora para CiU será resistir, aguantar el tirón, no echarse los trastos a la cabeza y seguir insistiendo con la lección aprendida. Y para cuando le veamos a la Sra. Errazti pasearse por Euzkadi con Carod y a Lasagabaster con Puigcercós y les diremos que su discurso “abertzale” es todo menos creíble. Si en Catalunya se puede pactar con el PSC, ¿por qué en Euzkadi no se puede hacer lo mismo con el PSE? ¿Por qué esa doble vara de medir? Muy sencillo. En Euzkadi si EA tuviera el peso de ERC, eso de que no se puede pactar con Patxi López, lo veríamos. El que no puede pactar con el PSE, al parecer, es el PNV. EA, sí. Ah! Y ERC votó NO al Estatuto. ¡ Y luego se extrañan algunos de la abstención y del voto en blanco que hubo el 1 de noviembre en Catalunya!

Víctor Alexandre acusa ERC de cometre un error històric

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:29

Reproduït de http://www.victoralexandre.cat/ No és això, companys d'Esquerra Articles per Víctor Alexandre dilluns, 06 novembre 2006 No és això, companys d'Esquerra. Un partit independentista no pot fer mai president l'home que el 6 d'agost de 2005 va dir que "els drets històrics de Catalunya no existeixen". Un partit independentista no pot lliurar mai el país a un partit espanyolista com el PSC, que el 9 de febrer de 2006, amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol, va votar al costat del Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Un partit independentista no pot posar mai en el govern la força política que el 17 de març d'enguany, votant novament amb el Partit Popular, va impedir que Catalunya pugui gestionar plenament els seus ports i aeroports. Un partit independentista no pot justificar aquests disbarats dient que ho fa amb la intenció que "la qualitat de vida dels catalans formi part de la nostra identitat com a poble al costat de la llengua i la cultura nacionals". No ho pot fer perquè el PSC no ha cregut mai que Catalunya sigui una nació. És més, tota la seva política al llarg dels anys no ha tingut cap altre objectiu que la sibil·lina espanyolització de Catalunya i el fre constant a la seva projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada d'Espanya. ¿Cal recordar que ha estat el PSC el principal responsable del miserable Estatut que Zapatero ha lliurat a Catalunya? Cal recordar que ha estat aquest partit el qui ha ofert el patètic i espanyolista espectacle de l'Institut Ramon Llull, el qui va espanyolitzar la presència de Catalunya a la Fira literària de Guadalajara i el qui pretén fer exactament el mateix a la Fira literària de Frankfurt? Com pot, un partit independentista com Esquerra Republicana, lliurar la clau del govern a la força política que malda per donar a l'espanyol el rang de llengua pròpia de Catalunya -cosa que suposaria la mort de la llengua catalana- i que representa per si mateix el més viu retrat de l'autoodi?¿És el PSC qui ha de protegir la llengua, la identitat i els drets nacionals dels catalans? ¿Pot ser president de Catalunya un home que no creu necessari tenir un bon nivell de català per presidir el país, que considera que hi ha pobles superiors i pobles inferiors i que, d'acord amb això, afirma que Espanya és una nació superior i Catalunya una nació inferior? ¿És que no té dignitat Esquerra Republicana, que ja ha oblidat que va ser el PSC (amb el suport d'ICV) qui la va expulsar del govern després d'haver destituït Josep-Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap?Hi ha errors històrics, i Esquerra és a punt de cometre'n un de molt important. L'ambició de tenir un lloc al govern és legítima en tota força política; sempre, és clar, que el preu no impliqui la substitució nacional d'un poble. Si Esquerra no escolta les seves bases és que s'ensuma la resposta i prioritza el poder al país. Les bases, però, tenen molt a dir i ho faran. Cosa que, paradoxalment, dignifica Esquerra. Per adonar-nos-en, n'hi ha prou que ens preguntem si les bases de Convergència i Unió farien mai una cassolada davant la seu central del seu partit en cas d'un pacte CiU-PSC.Estem vivint moments molt importants de la història de Catalunya i la imatge que Esquerra transmet -més enllà de la ingènua bona intenció que la mogui- és que pensa més en ella que en el país. I això no és bo ni per a ella ni per a Catalunya. Si el pacte amb CiU no és possible, sempre queda l'alternativa de romandre a l'oposició. Fer un pas en fals és a l'abast de tothom. La saviesa, en canvi, consisteix a saber fer un pas enrere per poder-ne fer dos endavant.

Vicent Partal afirma que Carod i Puigcercós han traspassat un punt sense retorn

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:28

Reproduït de www.vilaweb.cat per Vicent Partal DILLUNS, 06/11/2006 - 06:00h Esquerra travessa el Rubicó El 10 de gener de l'any 49 aC Juli Cèsar va passar el riu Rubicó perquè, deia, els daus havien estat tirats ('iacta alea est'). Des d'aleshores aquesta frase ha servit per qualificar una presa de decisió o una acció sense retorn, sense possibilitat de fer marxa enrere. Ahir el PSC i Esquerra, però sobretot Esquerra, van travessar un Rubicó les conseqüències del qual segurament que viurem durant anys. José Montilla serà president cinc dies després de les eleccions, ho serà gràcies al vot independentista i amb menys condicions i tot de les que tingué Maragall. 'Iacta alea est', doncs. Esquerra ha tornat a tenir a les mans la famosa clau. Fa tres anys va trigar un mes llarg a lliurar-la, va escenificar un procés de consultes que semblava sincer i va arribar al govern traient pit i afirmant que faria polítiques independentistes pròpies als departaments que li corresponien, que van ser negociats pam a pam abans de signar el pacte. El resultat va ser poc lluït: va començar amb Carod expulsat del govern per Zapatero quan aquest no era sinó un secretari general de partit i va acabar amb Esquerra expulsada del govern, votant contra l'estatut i forçant eleccions avançades. Però, malgrat això i malgrat que a les eleccions de dimecres el PSC va sofrir la derrota més contundent des de feia anys, José Montilla serà president per la voluntat dels republicans. I aquesta vegada, sorprenentment, no hi ha hagut negociacions tenses, ni mesos de discussions, ni dubtes, ni res. La manera com s'ha expressat l'acord del nou tripartit (manca veure en què es concreta) resulta certament sorprenent, en vist de totes les coses que han passat aquests tres anys. Quan Esquerra deia a la campanya que no tenia cap opció presa i reivindicava l'equidistància entre PSC i CiU, era raonable de creure-se-la. Que, una volta fetes les votacions, pot fer-ne què vulga dels vots rebuts, és una cosa que agradarà més o menys, però el fet és que cau dins la legalitat vigent. Que una de les dues possibilitats de govern era el tripartit, ningú no ho pot discutir. I que la direcció d'Esquerra s'havia de sentir més còmoda al tripartit es podia preveure. Però, quina explicació té que Esquerra Republicana promoga un nou tripartit en condicions encara més favorables al PSC després dels resultats de les eleccions? Segons que es va saber ahir, Carod no serà conseller primer, Montilla tindrà poders superiors als de Maragall i ERC i ICV hauran d'acceptar el seu paper subordinat sense discutir-lo mai amb gestos públics. No es pot pas dir, doncs, que siga Esquerra qui ha creat el segon tripartit. Per això, i a la vista de com ha anat la primera experiència, és molt difícil d'entendre que s'embolique en una segona sense tenir lligada gran cosa, precipitadament i acceptant, ara que, electoralment, els socialistes estan encara més tocats, que tinguen una preeminència que fa tres anys Esquerra mateixa va negar a Maragall. ERC podia haver arribat al mateix port, de fer president Montilla, negociant amb força i assegurant polítiques nacionals fermes. De la manera com s'ha plantejat tot plegat, fa l'efecte que haja donat un xec en blanc i il·limitat. Una impressió, aquesta, certament decebedora. Un dia d'aquests ens explicaran el nou govern i com funcionarà i pot ser que haja d'esmenar les meues paraules. Els acords mal explicats o poc explicats ja tenen aquestes coses. Però estic convençut que els republicans han passat un ratlla de la qual no hi ha retorn i que tindrà per a ells costos electorals. Com en tindrà per al nacionalisme, per a l'independentisme i per al país sencer, que ara no sabem quins seran. Però, de rubicons, n'hi ha més... Quant al PSC, també pot ser que aquest partit haja travessat el seu Rubicó particular. Res no indica que el PSOE haja pressionat descaradament per evitar un pacte amb ERC. Però sí que hi ha hagut comentaris i insinuacions en aquest sentit. Si el PSC ha superat pressions de fora per pactar amb Esquerra, aleshores podem dir, efectivament, que ha superat un Rubicó. Però tampoc no estic segur que Zapatero no volguera justament això i que haja jugat amb Mas tots aquests mesos... Finalment, CiU: les conseqüències de tot això que ha passat poden ser demolidores. En un cert moment, i després d'haver fet una bona feina al Parlament, Mas no va dubtar a pactar a la baixa amb Zapatero un estatut que semblava atorgar-li el futur govern del país. Ho va fer precisament per això, per assegurar-se el futur govern. I ara torna a trobar-se'n fora, amb una part del seu electorat molt crispada i sense possibilitat de ser influent a Madrid. Va ser massa innocent confiant en Zapatero? Va ser massa ambiciós? Fa de mal dir, però les conseqüències recauran molt directament en ell i caldrà veure quines són. Des d'aquest punt de vista la seua campanya electoral no ha ajudat gens i segurament que li ha fet molt més mal que no es pensa. També va ser un error, tot just passades les eleccions, confiar-ho tot a un pacte amb el PSC. Difícilment pot ara escandalitzar-se que Esquerra pacte amb el mateix partit amb què ell volia pactar. Quan Esquerra diu que està indignada perquè per a Mas era un plat de segona taula, podem dubtar, en vist de com han anat les coses, que diga gaire la veritat. Però és evident que l'argument resulta decisiu a l'hora de justificar el recel republicà envers CiU. Segurament que invertir més esforços en una aproximació a Esquerra hauria estat més eficaç que no reproduir l'error de fa tres anys: quan va creure que el PSC no tenia gens d'autonomia i va voler negociar directament a Madrid. El Rubicó particular que ara té al davant CiU és el de refer la seua estratègia, perquè ja és indiscutible que no pot guanyar la majoria absoluta i que no pot anar, com a partit sol, contra tots els altres. Vicent Partal director@vilaweb.com

L'impostor Carod ni tan sols ha respost l'oferta temptadora de CiU

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:24

reproduït de lobbyperlaindependència.org L'oferta temptadora de CiU ha fet matx dins les files d'ERC i Carod i Puigcercós no podien permetre de cap de les maneres que la militància i els quadres del partit tinguessin temps suficient per avaluar què convenia més realment per a Catalunya i ERC, un pacte amb CiU o renovar el Tripartit. L'excusa borda de Carod per justificar-se ha estat dir que ERC posava per damunt de tot la "cohesió social" i que un un govern d'ERC amb CiU la posaria en perill. Quina barra! ERC està provocant una divisió sagnant entre els sobiranistes i ara Carod parla de no malmenar la "cohesió social". A partir d'ara els dirigents d'ERC s'haurien d'abstenir de tornar a dir mai la paraula "independència" perquè d'independntistes no en tenen ni un pèl. Reproduït de www.avui.cat Boca a bocaPuigcercós revifa qui més aire li cal. Tant se val que t'hagin humiliat, trinxat la imatge i expulsat del govern. Si el Pepe ho necessita, tapa-li el nas, amorra-t'hi i fes-lo president. La nit del 16 de novembre de 2003, quan la seu del PSC era un funeral i quan Maragall ja rumiava si tornar cap a Roma o cap a Nova York, una trucada de Joan Puigcercós a Miquel Iceta va fer passar en Pasqual de mort a vida fins a convertir-lo en president. Tres anys després, Joaquim Nadal ha ensenyat a alguns periodistes el seu telèfon mòbil per demostrar que, la nit de Tots Sants, així que es va veure que l'efecte Montilla feia figa i que el PSC queia fins als 37 diputats, el va trucar Xavier Vendrell. Des d'aleshores, un Montilla que ha tret els segons pitjors resultats socialistes en 25 anys, en comptes de dimitir, es veu essent president de Catalunya i pensant que, malgrat els sala-i-martins de torn, la jugada li ha sortit rodona. Uns i altres, però, es creuen que som enzes i que s'han cremat totes les hemeroteques. Encara no fa mig any que Esquerra va ser expulsada del govern amb un argument contundent: "un partit que vota en contra de l'Estatut no pot estar al govern que l'ha de desenvolupar". Per això s'elimina Esquerra i Maragall ha d'avançar eleccions. Doncs bé, ara resulta -súmmum de les contradiccions- que això no ha existit mai i que el PSC convida ERC a formar part d'un nou govern que, ves per on, ha de fer rutllar l'Estatut. Per què ara sí i fa mig any no? Per què amb Montilla sí i amb Maragall no? O és que algú havia promès que Carod-Rovira, convertit en l'home del sac de les Espanyes, no seria en aquest nou govern? Puigcercós, Huguet, Vendrell creuen que el que més li convé a Esquerra (i a Catalunya, esclar) és fer un nou tripartit i convertir en president un senyor gris, que en el debat ha fet pena, que les entrevistes, quan no fuig, les defuig, que tria quins periodistes l'han d'entrevistar a la tele i que, a última hora, envia Antoni Castells a xerrar als col·legis professionals perquè sap que ho farà millor que ell. Esquerra està a punt de fer president un senyor que es pregunta què vol dir "ser de la ceba", que promet llibres de text gratis a l'escola pública mentre que ell, per si de cas, confia l'educació dels seus al Col·legi Alemany. Això sí, tothom en destaca una virtut: que és molt treballador. Com també ho és el forner de sota casa i l'enterramorts del cementiri de Montjuïc o la Margarida Minguillón i, per més que penquin (i amb tots els respectes per a tots tres) em costa d'imaginar-me'ls presidint la Generalitat. Que es legítim? Això sí. Xavier Bosch.

Carod i Puigcercós se juguen la seva carrera política

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:21

Reproduït de lobbyperlaindependència.org Si no vols brou, jas tassa i mitja! Ja van ficar la pota una vegada quan van apostar pel Tripartit 1 i es van fiar de les falses promeses de ZP. Carod no va durar de Conseller en Cap ni dos mesos i el Tripartit va petar un any i mig abans d'acabar la legislatura amb l'expulsió de tots els consellers d'ERC. Lluny però de reconèixer l'error, Carod i Puigcercós ara es reafirmen en el despròsit que va culminar en un Estatutet merdós i esquifit. Hi ha gent que ja comença a fer befa tot i preguntat.se quants de mesos tornarà durar Carod de Conseller amb Montilla de president. S'admeten apostes. Carod i Puigcercós convindria que demanassin hora al psiquiatra ja que són uns masoquistes reconsagrats que pateixen la Síndrome d'Estocolm. A nosaltres ens recorden aquelles dones víctimes del terrorisme domèstic que un cop han estat apallissades una i altra vegada pels seus agressors, s'autoenganen i encara donen una altra oportunitat als seus maltractadors. És evident que els independentistes ja no en podem esperar res dels actuals dirigents d'ERC. Són uns derrotats i uns vençuts que finalment han sucumbit al fatalisme i la resignació.

La decisió de la cúpula d'ERC provoca estupefacció

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:19

Reproduït de http://www.bibiloni.net/blog/ Em sembla que s’han tornat a equivocar 06 Novembre 2006 La situació política del Principat és immensament complexa. Però per damunt les complexitats entenc que hi ha una cosa clara: l’objectiu del sobiranisme no ha de ser cap altre que enfortir els partits nacionals i debilitar els partits espanyols. És bo que Convergència sigui forta i que Esquerra sigui forta. Si l’aspiració de qualsevol d’aquestes dues forces és només o primordialment créixer menjant-se l’altra, estam ben cuits. Sembla que els càlculs d’alguns dirigents polítics se situen en aquesta línia: si creixeré més enviant l’altre a l’oposició, si creixeré més governant amb un partit debilitat, si… I a fora dels seus despatxos hi ha un país que té uns interessos nacionals que de vegades pareix que no compten per a res. Fa una estona Carod acaba d’anunciar un nou govern tripartit amb uns arguments que m’han deixat un tant estupefacte. Si jo fos militant d’Esquerra crec que ara em vindrien moltes ganes de fer-ne una de grossa. I en aquest moment només em vénen al cap unes paraules dites fa un temps per un destacat quadre d’Esquerra: els militants d’aquest partit són molt afeccionats a canviar els seus dirigents quan creuen que no estan a l’alçada que correspon. Val a dir que també m’hauria agradat sentir el mateix en boca d’un quadre de CIU. En fi, deu ser l’escalfada del moment.

La cúpula d'ERC decideix pel seu compte fer l'espanyolista Montilla president de Catalunya

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:16

Reproduït de www.e-noticies.com Les bases no són consultades aquest cop Carod, amb bases d'ERC a Barcelona el passat 3 de febrer La decisió de pactar amb el PSC ha estat presa només quatre dies després de les eleccions al Parlament de dimecres passat. Josep-Lluís Carod ha explicat en roda de premsa que l'acord assolit amb el PSC"n'hi ha prou que el ratifiqui l'executiva nacional" convocada per aquest dilluns. El mateix president del partit ha assegurat que "no està pevist un consell nacional" per a donar el vist-i-plau definitiu a la decisió. Carod tampoc ha anunciat cap consulta a les bases del partit a diferència del que va passar amb l'Estatut.

Carod torna a pactar amb els qui el van fotre fora del govern i el van enganar amb l'Estatutet

pesolbullit | 06 Novembre, 2006 23:11

Reproduït de www.vilaweb.cat DIUMENGE, 05/11/2006 - 19:16h José Montilla serà el proper president de la Generalitat Carod confirma la reedició del tripartit · El repartiment de càrrecs encara no es fa públic però Esquerra renuncia a què Carod sigui conseller primer Josep-Lluís Carod-Rovira ha fet públic aquest vespre que ERC ha decidit reeditar el tripartit. Ho ha justificat dient que tant CiU com líders destacats del PSOE i el PP apostaven per formar un govern sense presència d'Esquerra. També ha explicat que de la resta de partits, cap té un horitzó nacional que vagi més enllà del del desplegament de l'Estatut. Els detalls i el repartiment de càrrecs encara no s'han fet públics i Carod ha dit que es negociaran a partir d'ara.Tot i això sembla segur que Carod no ocuparà la conselleria primera. S'està intentant trobar una fórmula que no resulti humiliant per a Esquerra però que permeti al PSOE dir que els republicans no han aconseguit fer de Carod el segon home fort del govern. Aquesta podria ser una vice-presidència de dues que se'n crearien. Pel que fa al nombre de conselleries tot indica que es reduiran i que encara s'han de discutir entre els partits. I la presidència del Parlament ara és reivindicada per Iniciativa per Catalunya. A la vista dels problemes al govern Maragall, d'on Esquerra va ser expulsada, ha causat sorpresa que els republicans hagin anunciat tan aviat el seu suport a un nou tripartit sense haver lligat abans al detall com serà la seva presència en el mateix. L'explicació sembla raure en la voluntat d'evitar que les pressions tant de CiU com del PSOE fessin descarrilar l'acord si passaven més dies. En aquest sentit Carod-Rovira ha dit que demà proposarà que l'Executiva Nacional del partit aprovi donar una 'nova oportunitat' a un govern d'entesa amb el PSC i ICV, per aplicar 'polítiques serenes, constructives i estables'. Del nou govern, ha dit que ha de ser 'constructiu, estable i il·lusionador'. Els detalls encara no són coneguts Sobre les característiques i els detalls concrets de l'acord, Carod ha dirt que demà preveu reunir-se amb Montilla i Saura per parlar-ne. En tot cas, també ha destacat la rapidesa del procés fins a arribar avui a la reedició del tripartit i ha deixat entreveure que continuarà aquest ritme. Responent a la pregunta d'un periodista sobre si serà conseller en cap, sí que ha explicat que, per lògica, al segon partit en importància del govern, que serà Esquerra, li correspon el segon càrrec polític en rang. Reacció d'ICV Tot just després de la conferència de premsa de Carod-Rovira, ICV ha enviat un comunicat en què Joan Saura es felicita per l'acord amb ERC i el PSC. També diu que l'estructura del govern es negociarà durant les properes hores i tan ràpid com es pugui.

LA PRESIDENTA QUE VOLEM

pesolbullit | 01 Novembre, 2006 18:36

La nostra candidata, la Isabeleta de Can Batalla ho faria millor que qualsevol dels cinc pelacanyes que es presenten. Visca Catalunya lliure !!!!

Montilla, no gràcies!

pesolbullit | 31 Octubre, 2006 01:45

Reproduït de vilaweb.cat Míting final accidentat del PSC a Barcelona Periodistes retinguts, abusos de poder i persones expulsades Com a mínim dos periodistes han tingut problemes aquest vespre a l'hora d'entrar al Palau Blaugrana de Barcelona per assistir al míting de final de campanya del PSC. Es tracta de Martxelo Otamendi, director del diari basc Berria, i de Pere Muñoz, corresponsal del Diari de Balears. El servei de seguretat del president espanyol, Rodríguez Zapatero, ha retingut Otamendi durant una hora i s'ha encarat amb Muñoz amb males maneres per parlar en català. Seqüència dels fets Quan Otamendi ha intentat entrar al Palau Blaugrana amb la seva acreditació de periodista, quatre persones del servei de seguretat de Zapatero, que no s'han identificat, li han demanat un document d'identitat i l'han fet esperar un quart d'hora. Després, l'han fet passar a una habitació, li han pres la documentació i la llibreta on pren els seus apunts i ho han fotocopiat tot. En cap moment s'han identificat. Després de fer-lo esperar durant una hora, l'han deixat entrar. Otamendi s'ha mostrat indignat pel tracte rebut i pel fet que hagin copiat el seu bloc, on tenia apuntats telèfons, converses i notes privades sobre el seguiment de la campanya. Al final de tot, dues noies del servei de premsa del PSC li han fet arribar les seves disculpes. Un altre periodista que ha tingut problemes a l'entrada del Palau Blaugrana és el corresponsal del Diari de Balears, Pere Muñoz, que casualment té un segon cognom basc. A l'hora d'acreditar-se, s'ha adreçat als policies del servei de seguretat en llengua catalana i aquests li han respost que parlés en castellà per educació i se li han encarat amb actitud xulesca. Aquest és un fragment de la crònica, en primera persona, que Muñoz publicarà demà al Diari de Balears: 'De fet, a l’entrada, supós que en veure el meu segon llinatge -i que parlava amb en Martxelo Otamendi— em feren esperar 'perquè no estava acreditat', mentre altres companys tampoc acreditats passaven sense cap problema. Em revisaren les maletes, em feren obrir l’ordinador i posar-lo en marxa i em demanaren per quart pic el nom del meu diari. En respondre 'Diari de Balears', em feren repetir; 'Diari de Balears' vaig tornar dir, m’exigiren que parlàs en castellà.

El SUBSTITUT D'ALEJANDRO ECHEVARRÍA

pesolbullit | 15 Agost, 2006 04:47

Joan Laporta volia que el seu cunyat, el senyor Echevarría, anés a la llista. De tots és conegut l'ajut indispensable que l'Alejandro proporcionava als jugadors, doncs bé, per substituir-lo hem pogut saber que En Laporta vol incorporar al senyor de la foto, desconeixem el seu nom però es veu que fa uns anys era molt famós i que ve recomanat directament pel cunyadíssim. El senyor de la foto acompanyarà als jugadors en tots els viatges i no es descarta que sigui el futur substitut de Laporta quan aquest plegui.

Centenars de socis anònims recolzen Medina

pesolbullit | 15 Agost, 2006 04:36

A la foto veiem Guillermina Gol, presidenta de la penya "minyones blaugranes" afinant la ploma abans de signar a favor de Jordi Medina

Tots amb Jordi Medina

pesolbullit | 15 Agost, 2006 04:32

Volem donar-li des d'aquí tot el nostre suport a Jordi Medina, esperem que guanyi i que això suposi la derrota del trampós mentider Laporta i del seu cunyadíssim

S'acosta el carnaval

pesolbullit | 15 Agost, 2006 04:21

Ferran Estrada, un dels cadidats favorits per guanyar les eleccions proposa que la data de les eleccions es passi el divendres de Carnaval del 2007, així hi hauria més participació.

Montilla: el nou Zaplana

pesolbullit | 15 Agost, 2006 03:43

Va ser molt trist veure com un senyor de Cartagena es dedicava a fer de president de la Generalitat Valenciana i s'enfotia de la nostra cultura i de la nostra llengua sense parlar mai ni un borrall de català, ara el PSOE vol fer president de la Generalitat de Catalunya a un senyor de Còrdova, que no té res a veure amb el nostre país, al que se li enfot Catalunya i que té com a única virtut la obediència. Montilla és un trepa, un trepador de la pitjor espècie, un aprofitat que es mor de ganes per figurar, igual que Zaplana. Alcalde, president de la Diputació de Barcelona, secretari General del PSC, Ministre, cadidat a president de la Generalitat... li falta ocupar alguna altra cadira?... És trist pensar que Catalunya pugui caure en mans d'aquest ninot, que l'únic que vol es figurar i que pretén governar Catalunya obeint les ordres que li arribin per telèfon des de Madrid

EL CANDIDAT TAPAT I LA CANDIDATA DESTAPADA

pesolbullit | 01 Agost, 2006 04:21

Sembla ser que hi ha un candidat tapat que opta a la presidència del Barça, s'especula amb molts noms però de moment segueix ben tapat, per sort altres candidats i candidates no tenen cap problema en destapar-se, aquí tenim una foto de la darrera candidata destapada. Es tracta de Caterina Ferragut de Samaranch, procedeix d'una de les famílies més reputades de l'alta societat barcelonina i mallorquina, i vol que tots els socis culés obtinguin el màxim plaer possible amb ella de presidenta...

ELS TREBALLADORS D'IBÈRIA DEL PRAT BATEN UN RECORD GUINESS

pesolbullit | 01 Agost, 2006 04:11

Els estimats treballadors d'Ibèria del Prat hat batut el record guiness de persones putejades per hora, José Montilla ja els ha felicitat, Pasqual Maragall es planteja rebre'ls al Palau de la Generalitat per celebrar tan gran èxit. A nosaltres també ens agradaria felicitar-los, a ells i a les seves mares, tan de bo tinguèssim els seus telèfons per felicitar-los...

JO TAMBÉ VULL SER PRESIDENTA DEL BARÇA

pesolbullit | 22 Juliol, 2006 01:38

Margalida Mamellons , de professió "sus labores", també es presenta, afirma que està disposada a fer "el que sigui" per sortir elegida...

ALLAU DE CANDIDATS PER PRESIDIR EL BARÇA

pesolbullit | 21 Juliol, 2006 23:51

Després d'haver-se conegut la convocatòria de les eleccions al Barça no paren d'aparéixer candidats a la presidència del Barça, a més de Jordi Majó, Jordi Medina y el tàndem Josep Maria Minguella-Luciano Moggi, ja han confirmat q es presenten Pepe Asqué (el barber del programa la barberia), Pepe Bono (folklòric), Conrad Son (actor porno), Charlton Heston (actor de cinema), i Bruce Springsteen. Amenacen amb presentar-se Carlets Gòmez (aficionat nuyista de Vilafranca del Penedès), Ramon Sabaté (ciclista aficionat de Vilanova i la Geltrú conegut per les pel.lícules de terror que ha protagonitzat)i Condolezza Rice (aficionada al cinema gore) . Pepe Montilla ha dit que no és aficionat del Barça però que desprès de presentar-se a l'alcaldia de Cornellà, la presidència de la Diputació de Barcelona, la presidència del PSC, la presidència de l'escala, la presidència de la Generalitat i la presidència de les penyes falleres de Benipolvet no descarta presentar-se. A la foto veiem una imatge dels candidats fent cua

LAPORTA L'HA TORNAT A CAGAR

pesolbullit | 20 Juliol, 2006 02:27

Joan Laporta ha quedat novament atrapat per les seves pròpies mentides, després de la vergonya que ens va fer passar amb el tema del cunyadíssim ara queda retratat davant d'un jutge. El problema del senyor Laporta és l'enorme prepotència amb que actua i la seva afició malaltissa per dir mentides, algú es creu que un jurista de professió com ell no sabia perfectament que les eleccions havien de ser el 2006? Tan de bo l'inhabilitin, és el que es mereix, no ha tingut cap mena de respecte pel soci. Que se'n vagi i es posi a dieta, que està ja a punt d'explotar!!!

PRÒLEG

pesolbullit | 20 Juliol, 2006 02:03

Ja som aquí!!!! Xatis i Barça a punta pala, ...sempre esperant la tan desitjada independència dels Països Catalans.
«Anterior   1 2 3 ... 18 19 20
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb