www.lobbyperlaindependencia.org

L'amic d'El (In)Mundo, Rodrigo de Santos, investigat per si va gastar 45 mil ¬ en puticlubs

Reproduït de www.diaridebalears.cat

La Fiscalia investiga si Rodrigo de Santos va gastar 45 mil ¬ de Cort en 'puticlubs' / Les gestions efectuades pels agents relacionen els pagaments amb locals d'homosexuals

L'exregidor va ser citat ahir a declarar a la Fiscalia, sense que hagi transcendit el resultat de la diligència. Dins de les investigacions dutes a terme, es tenen també fortes sospites que tots els 'puticlubs' en què es van fer els pagaments s'ofereixen serveis de relax amb homes. L'«alarma» es va encendre fa poc més d'un mes, quan responsables de Cort van comprovar que una sèrie de despeses de la targeta de l'exregidor eren si més no «estranyes». L'esmentada targeta s'havia utilitzat a hores tan intempestives com les quatre de la matinada, o les set del matí, i en empreses amb activitats que apareixen al comprovant de pagament, no es corresponen amb el «servei» que en realitat ofereixen.

A partir d'allà es va començar a treballar per part de la Fiscalia i del CNP. Així, es va constatar que aquestes despeses es van iniciar a finals de 2005 i, l'últim per aquests conceptes, és de finals de maig o principi de juny de 2007, és a dir, després que el partit de Rodrigo de Santos (PP) perdés la majoria absoluta a Palma.En fer-se el recompte de la quantitat de diners de les arques municipals gastada per rebre aquests serveis, es va obtenir la suma d'uns 45 mil euros.

En arribar a aquest punt de la investigació, es va treballar en el sentit de tractar d'aclarir si la targeta amb què s'efectuava el pagament era utilitzada personalment per l'exregidor o, tanmateix, si podia donar-se la circumstància que fos una altra persona la que va utilitzar-la en nom seu. En aquest sentit es va identificar plenament els 'puticlubs' on s'havien efectuat els pagaments. La majoria d'ells s'anuncien en pàgines web. També, la majoria estan ubicats a l'Illa, llevat d'excepcions d'altres ciutats de l'Estat.

Dilluns horabaixa passat la Policia va citar a les dependències de la Direcció Superior un grup dels 'al·lots' que haurien prestat els seus «serveis» a la persona que va fer els pagaments amb la targeta de crèdit de Cort.En les seves declaracions, tots ells van dir que reconeixien Javier Rodrigo de Santos com la persona que havia visitat el club de cites i amb qui havien dut a terme diferents 'serveis'. Una vegada complerta aquesta nova diligència, dimarts passat, es va lliurar una citació a Rodrigo de Santos perquè l'endemà (ahir), es personàs a la Fiscalia de Balears, a la plaça bisbe Berenguer de Palou.

A l'hora que li van indicar l'extinent de batle i ara funcionari d'Hisenda a Palma va comparèixer amb el seu advocat. Sembla ser que li van dir que l'havien citat perquè fes declaració en qualitat d'imputat, per un presumpte delicte de malversació de diners públics. Més d'una hora després Rodrigo de Santos i el seu advocat van sortir de la Fiscalia, sense que hagi transcendit el resultat de la diligència. Sembla ser que per part de la Policia Nacional, i en concret del Grup de delinqüència econòmica, les investigacions es donen per acabades, llevat que apareguessin altres noves dades que es considerassin importants.

reproduït del diari avui.-

ELS SOCIALISTES PUGEN MENTRE CIU I ERC ES BARALLEN

Més PSC = menys tripartit

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / www.ramontremosa.cat

Dijous passat sopava amb uns amics d'Esquerra, algun dels quals amb càrrec a l'actual govern, i per un cop a la vida vaig clavar un resultat electoral: tot i que en unes generals sempre augmenta força la participació en relació amb unes catalanes, vaig dir que Esquerra no arribaria als 300.000 vots i que amb prou feines passaria de 3 diputats (i això que van salvar el de Girona per poc més de 3.000 vots, potser gràcies als insults de Pizarro als empresaris gironins). Des de l'any 2003 he estat dient a aquests amics que no veia gens clara l'aposta estratègica d'Esquerra, tot i que ells em deien que els escèptics érem quatre gats i que el gran gruix dels militants i dels votants d'Esquerra avalaven els tripartits.

ESQUERRA VA MANTENIR EL SEU PES ELECTORAL el novembre de 2006 amb 21 diputats, per la qual cosa es pot deduir que el seu rebuig al nou l'Estatut no li va passar factura. La dutxa freda, però, que va suposar el segon pacte amb el PSC, actor i còmplice principal de la retallada de l'Estatut del Parlament, ha fet d'Esquerra un escolanet submís del PSC com ICV. Una Esquerra fora del govern segurament ara estaria capitalitzant el desgavell del darrer any i el no desplegament del nou Estatut en vigor. El primer tripartit va ser acceptat per molts votants a contracor, perquè suposava donar una oportunitat al federalisme del PSC i a l'alternança al govern. Aviat farà cinc anys que el PSC governa i els avenços en autogovern encara estan per arribar. Cada dia que passa sense resultats suposa menys vots futurs per a Esquerra.

HI HA UNA FRASE DE MONTILLA EN EL SEU debat d'investidura ("Senyor Mas, jo no hauria retallat tant l'Estatut com vostè") que a Esquerra donen per bona, però que no és compartida per bona part del seu electorat. La traïció del PSC en la tramitació de l'Estatut a Madrid és més gran que la de CiU: Esquerra va regalar al PSC el govern i aquest darrer no va actuar amb cap lleialtat en el tràmit a Madrid del nou Estatut, i fins i tot va expulsar Esquerra del govern sense escrúpols. CiU ja està purgant els seus darrers anys al govern amb el PP i Artur Mas ja està penant el seu pas per la Moncloa, però al PSC tot li és permès. Per què es demana a CiU la independència de Catalunya quan el PSC encara no ha aportat la independència de l'aeroport de Girona? Fins quan durarà la butlla del PSC?

AQUESTES ELECCIONS CONFIRMEN QUE EL PP no pot guanyar unes eleccions contra Catalunya però el seu discurs contundent contra ZP es mantindrà, ja que la seva dolça derrota en dificultarà la catarsi, a l'estil del PSOE l'any 2000. L'amenaça de canvi de la llei electoral ja s'està brandant per frenar cap concessió important de poder real a les insadollables autonomies. Els tripartits d'Esquerra no estaven pensats per a aquest escenari i un ZP consolidant-se a Madrid fa temps que menysté públicament els republicans. El PSC ja ha demostrat quin és el seu model d'Estat i ara ZP no tindrà cap problema per desplegar a conveniència el que quedi del nou Estatut. I si aquest és retallat al Tribunal Constitucional no passarà res (Pepiño Blanco dixit).

L'EXCEL·LENT RESULTAT DEL PSC ÉS LA culminació suïcida de l'enfrontament caïnita entre CiU i Esquerra. Tots dos partits l'han fet bo, donant-li una credibilitat i una pàtina catalanista que a Madrid, al Parlament realment important, encara està per demostrar. CiU aprovant-li la retallada de l'Estatut i Esquerra regalant-li el poder dues vegades, i tots dos satanitzant el PP, han facilitat extraordinàriament la feina. Al PSC el va delatar el seu subconscient en presentar la frase "ZP i Rajoy no són el mateix", quan PSOE i PP comparteixen dèficit fiscal català, dissenys radials de l'AVE i models centralitzat de gestió d'aeroports, però CiU i Esquerra se segueixen barallant entre ells. Jo esperava que CiU també baixaria, atès l'elevat nombre de votants que veia migrar cap al PSC, però CiU ha començat a recuperar un important vot prestat a Esquerra que se sent definitivament estafat pel segon tripartit ("Si tu no hi vas, el tripartit es queda"). A CiU, però, encara se la veu massa amargada per no haver recuperat el govern. CiU ha de saber obrir la seva casa gran del catalanisme també als que van oposar-se a l'Estatut i ha de proposar una sortida per al país davant de l'asfixiant centralisme madrileny. Cal un salt en l'autogovern que no serà possible fins que CiU i Esquerra no cooperin.

L'EXCEL·LENT RESULTAT DEL PSC pot precipitar, paradoxalment, el final del tripartit. La caiguda d'Esquerra a les municipals (40% dels vots) s'accelera ara amb la davallada a les generals (60% dels vots) i amenaça de deixar Esquerra a les properes catalanes en deu diputats si manté el "qui dia passa any empeny". Si Esquerra a Madrid segueix regalant els seus vots al PSOE a canvi de la "governabilitat" tornarà el 2012 a tenir-hi un diputat. Conec gent que encara ha votat Esquerra, però donant-li una última oportunitat abans de passar al vot en blanc, a l'abstenció o a CiU. Sigui quin sigui el proper candidat d'Esquerra al Parlament, amb quin balanç s'hi presentarà si tot segueix igual? El nou model de finançament, que ara s'haurà de negociar en un context de dura recessió econòmica i amb un PSOE reforçat, i que explica el pessimisme d'alguns catedràtics propers al PSC sobre els resultats a obtenir, posen el tripartit, com diria Xavier Roig, entre l'Espanya i la paret.

www.enoticies.com.-

ERC, partit independentista o crossa nacionalista?

Caldria revisar a fons els annals del futbol català, però em sembla que seria difícil trobar el cas d'un club mínimament solvent que, havent davallat a segona divisió, posés en mans del mateix entrenador el projecte de tornar a primera. A favor, és clar, hi podrien influir factors de caràcter sentimental, en el sentit que la qualitat humana de l'entrenador esperonés el club a mantenir-lo en el càrrec, però és evident que en l'àmbit de la rendibilitat esportiva seria un error difícil d'explicar. Esquerra Republicana es troba ara mateix en aquesta situació. Sens dubte hi ha factors exògens que hi han influït, com ara la inveterada por al PP -com si el PSOE no hagués estat sempre nefast per a Catalunya-, però ha estat la invisibilitat dels republicans en el govern allò que ha conduït aquest partit a l'atzucac en què es troba.

Quan un partit independentista decideix lliurar el govern de Catalunya a una força netament espanyolista com és el PSC, ha de tenir molt clares les contrapartides que en traurà. Altrament no sols no podrà justificar el pacte, sinó que aquest pacte esdevindrà un suïcidi. I així ha succeït. No és estrany que ara s'imposi un rentat d'estómac. Un rentat d'estómac que ha d'anar molt més enllà de la sortida de Joan Puigcercós de la Generalitat. Entre altres coses, perquè ningú no és prou ingenu per creure que l'esmentada sortida respon a una assumpció de responsabilitats. Al contrari, tothom sap que Puigcercós té un projecte personal de lideratge en el si d'aquest partit i que és aquesta la raó per la qual ha deixar de ser conseller. Cosa que potser el beneficiï a ell, personalment, però que perjudica la imatge republicana mostrant-la com una força més àvida de poder que no pas d'independència nacional. Els militants, en particular, i els simpatitzants en general, mereixen un respecte. Hauria estat diferent si Puigcercós, en qualitat d'arquitecte dels dos tripartits, hagués reconegut públicament el fracàs espectacular de la seva estratègia i, conseqüentment, hagués presentat la dimissió com a secretari general del partit. Aquest sí que hauria estat un gest noble per part de la persona que ha convertit ERC en la crossa catalanista del Partit Socialista en la mateixa mesura que ICV n'és la crossa ecologista. És a dir, que el PSC, sense cap programa polític, presentant només Mariano Rajoy com a home del sac, n'ha tingut prou per triomfar electoralment i fondre com dos gelats al sol ERC i ICV. És trist, però és lògic. En unes eleccions es voten sigles no crosses.

Víctor Alexandre

www.poliblocs.cat.-

Salvador Cardús denuncia un cop més en aquest article de elsingulardigital.cat la ineptitut, les males arts i la inutilitat dels actuals dirigents de CiU i ERC:

 

Paràbola del mal servent
07/03/2008 · Salvador Cardús i Ros
No recordo de cap altres eleccions de cap mena on Catalunya, com a voluntat política, hagués fet un paper tan galdós, on els partits nacionalistes s'haguessin anul·lat mútuament fins a aquest punt. No és una mera coincidència amb aquesta invisibilitat que ERC i CiU ja no es presentin a ells mateixos com a nacionalistes. Per vies diverses, s'han anat negant a ells mateixos com a subjectes polítics. ERC insisteix en la seva estratègia de Cavall de Troia que l'obliga a situar-se dins de les files nacionalment enemigues. El nivell no ja d'incoherència sinó de dissonància cognitiva entre el que sostenia el candidat Ridao i la seva acció política a Catalunya, rebentava els timpans. CiU arrossega encara el llast del ressentiment per les carbasses que li va donar Montilla per formar govern i no s'ha refet d'haver estat seduïda i abandonada per Zapatero amb el pacte de l'Estatut. No és estrany que Duran i Lleida no aconsegueixi fer creïble la seva pròpia intelligència política, exigint que se'ns respecti, però havent de predicar enmig d'un laberint d'estratègies fracassades.

Bé: ja veurem com acaba tot plegat, i és prudent que no comencem a demanar el compte abans que ens hagin servit l'àpat. De moment, tot el vot el blanc i tota l'abstenció prevista que provingui del desengany, hauria de ser considerada prou seriosament. Diumenge a la nit, a Catalunya, no serà tan important quants diputats obté cadascú -que sempre sumen el mateix nombre- com el nombre de vots totals, de voluntats individuals, que cadascú haurà estat capaç de mobilitzar. Quants votants haurà perdut ERC des de dins del seu Cavall de Troia? Quants votants haurà perdut CiU amb el seu paper de boxador somicant perquè li han deixat un ull blau?

El més dramàtic és que el sobiranisme mai no havia tingut tan gruix com ara, mai no havia estat tan transversal i interclassista, per fer servir dos termes vells i corcats però útils, mai no havia comptat amb tanta adhesió. Però mai el sobiranisme no s'havia sentit tan políticament desvalgut, tan mal servit, tan menystingut. On és aquell esperit de 2003, on ERC doblava el nombre de vots i, tot i la retirada de Pujol, CiU tornava a guanyar les eleccions? Perquè aquell avenç s'ha estroncat? És que ningú no s'ha equivocat en res, tot i que els resultats hagin anat mostrant la permanent reculada?  

Durant anys varem sospitar que hi havia més política nacional que nacionalistes. Que CiU era més que un partit. Que Pujol era més que CiU. Ara, sabem que hi ha més sobiranistes que política nacional. Que ERC més CiU, violentant els principis matemàtics més elementals, resten. Que els líders actuals són més petits que els seus partits. Com a la paràbola dels talents de l'Evangeli (Lc 19, 11-27 i Mt 25 14-30), després de les eleccions, el poble demanarà als partits què s'ha fet del capital que se'ls va encomanar fa quatre anys. El primer mal administrador, satisfet d'haver-lo posat sota la rajola, dirà: "me'n vas donar deu i te'n torno deu". L'administrador pèssim afegirà: "me'n vas donar vuit però me n'han pres la meitat". Però el poble els respondrà: "Servents ganduls: sabíeu que sego on no he sembrat i recullo on no he escampat". I els prendrà allò que els quedi. Sí: a partir de dilluns caldrà començar a buscar millors administradors i millors servents.

www.elsingulaedigital.cat.-

www.adeuespanya.cat

El cantant de Mesclat, Francesc Ribera 'Titot' ha manifestat la seva intenció de no votar la llista d'ERC a les properes eleccions generals. En una entrada al seu bloc, Ribera, vinculat des de la campanya de les últimes europees a les CUP, adverteix: "si alguna vegada havia votat Esquerra, ara no ho faré, i d'aquests (fins i tot ERC ho té claríssim i diu que perdre'n 3 seria 'normal') en serem uns quants".

Pel músic, si Esquerra veiés reduïda la seva representació al Congrés dels diputats, "això no és un retrocés de l'independentisme: és un càstig a la covardia i al poltronisme". El músic creu que Esquerra no només "no ofereix res als independentistes sinó que s'han esfondrat les raons que els feien créixer: Es perceb ERC com a hereu de la política de peix al cove (...). Es perceb que l'objectiu immediat ja no és traçar (i seguir) un full de ruta cap a la independència, sinó que l'independentisme co-governi. Es perceb que el concepte de nació espanyola ha desenvolupat anticossos contra Esquerra. ERC s'ha deixat aixecar la camisa tants cops que han deixat de preocupar".

Per Titot, "la valentia d'ERC no ha anat més enllà d'aquella roda de premsa de Carod anunciant que es presentava ell mateix a les 'generals'. Ben al contrari, 'la seguretat laboral' de centenars de càrrecs polítics han condicionat clarament la capacitat de 'plantar-se'".

Vivim en un país colonitzat, expoliat i esquarterat i l'única opció q tenim per tirar endavant és la creació d'un estat independent separat d'Espanya i de França. Per aconseguir la inde pendència l'únic mitjà que tenim és la unitat d'acció, només si tots els nacionalistes catalans anem junts i ens unim tindrem la força suficient per afrontar aquesta empresa .

Sembla ser que a les Illes això s'ha entés i en aquestes eleccions totes les forces nacionalistes aniran juntes (PSM, ERC, UM i fins i tot els ecologistes i Esquerra Unida) . No oblidem que l'any 2003 a Eivissa no hi va haver unió i per culpa d'això es va perdre un dipuata que va ser clau en la derrota del Pacte de Progrés.

Al País Valencià, en canvi, les lluites fratricides en el si de EUPV poden tenir uns efectes devastadors, l'aparició del partit Iniciativa del Poble Valencià dissortadament només servirà per atomitzar encara més en nacionalisme valencià, per una banda EUPV, per l'altra IPV, per l'altra el BLOC i per l'altra ERPV, tots barallats entre ells i barallant-se per les engrunes, un panorama molt penós. L'aparició de IPV pot tenir coses bones i la implantació d'ERC al País Valencià crec que és un encert, però el suport electoral que té el nacionalisme valencià és encara escàs i anar a unes eleccions de tots contra tots barallant-se per tant poc no té gaire sentit. Tampoc cal oblidar el maldecap de la barrera electoral del 5%, que pot acabar comportant que en les properes eleccions valencianes del 2011 quedin fora de les Corts Valencianes, tant EUPV, com el BLOC, com IPV.

Al Principat les coses també s'estan fent fatal. A diferència del que passa a les Illes i al País Valencià, al Principat el nacionalisme català és majoritari i el tàndem PP-PSOE està en clara minoria, però el problema rau en el fet de que els nefastos dirigents d'ERC i de CiU en lloc d'arraconar al PP i al PSOE a l'oposició i reforçar l'eix nacional català el que fan és supeditar-se al bipartidisme PP-PSOE. Els dirigents d'ERC es dediquen a fer-li el joc al PSOE, mentre que els de CiU han estat durant anys (i podrien tornar a ser-ho) un fidel aliat del PP. Al Principat qualsevol pacte passa per la premisa de que en ell hi sigui el PSOE o bé el PP. O govern del PSC amb ERC+ICV o govern del PSC amb CiU o govern de CiU amb el PP. El tacticisme , el maquiavelisme i el joc brut del dirigents de CiU i ERC està afectant molt negativament al nacionalisme català i comportarà, amb tota seguretat, una important davallada del vot nacionalista, davallada que pot quedar maquillada per la baixa participació però que a hores d'ara sembla inevitable. El votant nacionalista està del tot desorientat, o bé votes una ERC supeditada al PSC, que s'omple la boca de grans discursos però que en la pràctica acaba votant sempre els candidats que presenta el PSC, o bé votes a una CiU capaç de vendre's al PP o al PSC i que està dirigida per uns ineptes que l'unic que volen és tocar poder com sigui. El nacionalisme català al Principat mai havia estat pitjor, tant CiU com ERC s'ha quedat sense credibilitat i l'única opció que ens queda és votar en blanc, no votar o votar el partit republicà, que és l'unic partit independentista que es presenta, és ben trist. Espero que aviat canviin les coses a la direcció d'ERC, sinó l'única opció que ens queda és la de crear un nou partit nacionalista català que ens representi a tots els independentistes, les direccions d'ERC i CiU ara mateix no ho fan.

www.elsingulardigital.cat

23 de febrer 2008
El Partit Republicà Català (RC) es presenta a les eleccions amb l'únic objectiu de treballar per la independència de Catalunya, "trencar amb l'Estat espanyol i crear un nou estat dins la Unió Europea que es dirà en principi Repúbica Catalana". El cap de llista a Barcelona pel Congrés dels Diputats, Josep Boladeras, considera que "la defensa de la independència del país és un espai orfe amb un electorat cada vegada més important". Per aquest motiu, en cas que aconsegueixin representació, es personaran al Congrés de Diputats de l'estat espanyol i anunciaran que abandonen l'escó, abans de tornar a Catalunya i posar-se a "treballar per la independència del nostre país". A la vegada, Boladeras ha explicat que l'estat espanyol "ens menysprea" perquè "ara ja no som ni ciutadans de segona ni de tercera, només servim per pagar i res més". Si la seva formació obté vots suficients, les paraules que dirigirà als diputats en la seva visita al Congrés seran que "ja en tenim prou de 300 anys de domini, se'ns ha acabat la paciència; no serà que no haguem provat d'arribar amb acords i el tracte cada vegada va a pitjor", ha dit Boladeras. Refusaran seure al Congrés perquè no volen "gestionar el medi ambient espanyol ni finançar el seu exèrcit". D'altra banda, el cap de llista s'alegra de la independència de Kosovo, "una altra cosa són els conflictes de la zona, però en principi benvingut sigui a la comunitat d'Europa, perquè l'Europa serà l'Europa dels pobles o no serà". Han criticat les declaracions del líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod Rovira, perquè "ha negat que l'exemple kosovar serveixi per Catalunya, quan és un país que ha utilitzat la democràcia parlamentària". Consideren que "no pot sortir el líder d'un suposat partit independentista i dir que no té res a veure". També ha criticat que el candidat d'ERC, Joan Ridao "vulgui per el 2023 el concert econòmic del País Basc quan el 2014 hem de fer el referèndum d'en Carod". El partit es defineix com "independentista rupturista amb l'Estat espanyol". Boladeras ha explicat que "tenim molt clar que nosaltres sols no ho aconseguirem" i per això es proposen "aglutinar el màxim de societat civil perquè democràticament arribem a tenir majoria" perquè arribi el moment en que passin del 51%, moment en que sortiran "als jardins del Palau de la Generalitat i proclamarem la independència". Ha criticat la "bipolarització" de les eleccions.

www.cup.cat

La Candidatura d'Unitat Popular ha fet públic, en el marc d'una Trobada de Representants Territorial d'àmbit nacional celebrada a Lleida i en roda de premsa, el seu posicionament entorn les eleccions espanyoles del 9 de març. Emplaça a les persones que creuen que el Dret a decidir és un dret irrenunciable a no votar cap dels partits que es presenten a les eleccions espanyoles del pròxim 9 de març i deixa llibertat a cada territori, depenent de la seva realitat social i política, a decantar-se pel vot nul, l'abstenció activa o el vot en blanc. - Àudio: Antoni Rico (CUP Girona - Àudio: Adam Majó (CUP Manresa). Adam Majó, portaveu de la CUP i regidor de la CUP de Manresa afirmava que "en els darrers 30 anys "ha quedat prou clar que la capacitat d'influir i de millorar les condicions de vida dels ciutadans dels Països Catalans des del Congrés dels Diputats són pràcticament nul·les", i és per això creuen que "la millor opció passa per no votar cap dels partits polítics que s'hi presenten". Majó assenyalava que "ni el parlament espanyol ni el marc legal que l'empara -la Constitució espanyola- són plenament democràtics ni ens poden representar adequadament". Al seu torn, Antoni Rico, membre del Secretariat Nacional de la CUP i representant de la CUP de Girona ha assegurat que l'opció del "no-vot" a cap dels partits polítics ha de fer-se sempre en clau "crítica i activa" però, sobretot "adaptant-se a les necessitats de cada territori". El gironí ha remarcat que "la CUP treballa arreu dels territoris de parla catalana des de la base i al costat de moviments socials de cada territori", i que "és per això que el secretariat de la CUP deixa en mans de les diferents candidatures de cada territori o comarca una presa de decisió sobre si creuen necessari demanar el vot nul o l'abstenció activa segons les necessitats i la realitat política de cada indret". A comarques gironines, per exemple, la CUP dóna suport la Plataforma No a la MAT ha demanat el vot nul. En altres indrets, però, l'opció escollida pels moviments socials que hi treballen i per la CUP seria l'abstenció d'una forma activa o bé el vot en blanc que proposen les CUP del maresme. Països Catalans. 24 de febrer de 2008

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i periodista / salvador.cardus@uab.cat

El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat «el Conqueridor« per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans. Vuit-cents anys després del seu naixement, els membres d'estatpropi.cat volem recordar al regent que amb tarannà guanyador assentà les bases de l'actual nació catalana. Des d'EstatPropi.Cat us proposem que la campanya «Suma't al mapa per un Estat Propi», i per tant el seu mapa, esdevingui el millor homenatge a lo nostre rei. El mapa configura la nació que avui no només perviu sinó que lluita, fruit del seu regnat. La portada d'EstatPropi.Cat és doncs la demostració que vuit segles més tard, i malgrat les guerres perdudes i desventures trobades, seguim avançant amb la determinació de situar la nostra nació al nivell que per història, cultura, caràcter i voluntat ens pertoca. Aquest 2008, des dels territoris que ell regnà i des de multitud de contrades arreu del planeta, les catalanes i els catalans ens sentim hereus del seu projecte, que adaptem i fem nostre amb l'empenta necessària per a erigir un nostre propi Estat.

article de Victor Alexandre reproduït de elsingulardigital.cat

No sé per què han aixecat tanta polseguera les declaracions de Joan Ferran, portaveu adjunt del PSC al Parlament, queixant-se d'una suposada "crosta nacionalista catalana" a Catalunya Ràdio i a TV3. Ja fa molts anys que Joan Ferran es dedica a fer aquesta mena de pronunciaments i a exhibir la seva autofòbia sense el més mínim sentit del ridícul. Joan Ferran és un nacionalista espanyol que ja el 25 de maig de 2001 va expressar la seva indignació al Parlament perquè, segons ell, el nom d'Espanya se sentia massa poc a TV3. Com a bon hispanoaddicte, Ferran és d'aquells que pateixen una crisi nerviosa si algú al seu voltant no diu "Espanya" cada deu minuts. Per això, el 8 d'octubre de 2004, també al Parlament, va tornar amb la mateixa cantarella amb expressions pròpies de l'ultradreta espanyola. Deia, el senyor Ferran, que TV3 és "pancatalanista" i "colonialista" i va tornar a lamentar l'"excessiu" nombre de minuts d'emissió que transcorrien sense que se sentís el nom d'Espanya.

Es dóna el cas, però, que en l'estudi que vaig fer sobre aquestes qüestions per al meu llibre TV3 a traïció vaig descobrir que la televisió pública catalana, en mans del PSC, no sols ha eradicat el terme "Estat espanyol", sinó que també ha aconseguit que el nom d'Espanya sigui la paraula més repetida en els telenotícies. En una notícia de tres paràgrafs, per exemple, la diuen quatre cops. Però, és clar, amb això no n'hi ha prou per apaivagar la frisança espanyolista del senyor Ferran, que considera "tendenciosa" una visió catalana de la vida i "normal" una visió espanyola. Conscient que el PSC no té futur en una Catalunya nacionalment desacomplexada, el senyor Ferran veu en cada persona o en cada notícia catalanocèntrica un enemic dels interessos del PSC. No és estrany que retregui a CiU o a ERC la voluntat de fer país a través de TV3. Per al senyor Ferran i per al PSC, el país ja està fet i es diu Espanya i no cal "construir pàtries" perquè la pàtria dels catalans és l'espanyola. I, és clar, uns mitjans de comunicació desinfectats de catalanisme que parteixin d'aquest principi són el model que el Partit Socialista voldria instaurar per frenar l'espectacular creixement de l'independentisme a Catalunya. Al final, tot es resumeix a això: a més Espanya, més PSC. D'aquí que calgui agrair les declaracions del senyor Ferran, per aclaridores. Sense adonar-se'n, ha confessat el problema del seu partit: a més Catalunya, menys PSC.

reproduït del diari avui.-

EL PSC HA GENERAT TONES DE DISCURS ANTINACIONALISTA

L'hegemonia

Ferran Sáez Mateu / Escriptor i professor a la URL / ferransaez@hotmail.com

Se'n recorden, de quin va ser el primer acte públic com a consellera de Cultura d'aquella estrella fugaç del maragallisme anomenada Caterina Mieras? Efectivament: el primer acte públic de Caterina Mieras, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va consistir a anar expressament a Sevilla (!) a veure la darrera xarlotada d'Albert Boadella, la tardor del 2003. Allò era una solemne declaració de principis i alhora el rutinari pagament de la mensualitat d'una vella hipoteca. El contracte es va formalitzar en un moment indeterminat de la dècada del 1980, quan el PSC va constatar que mai no guanyaria unes eleccions al Parlament de la Catalunya, com així ha estat fins al dia d'avui.

EL PSC HAURIA POGUT APOSTAR FA VINT ANYS per intel·lectuals més o menys vinculats a la socialdemocràcia. No ho va fer mai, però. Com que només jugava a la contra, va preferir donar un tracte de favor mediàtic a la cridòria antinacionalista. El joc va funcionar. Va funcionar tant i tant, que el monstre creat artificialment amb bocins de ressentits patològics, genis incompresos, funcionaris expedientats i restes de sèrie de la Gauche Divine va prendre vida i es va emancipar. El juny del 2005 aquell monstre malgirbat, fet amb els sargits d'una dotzena de fracassos personals, va signar un manifest. El 2006 va obtenir tres diputats.

QUAN EL SENYOR JOAN FERRAN I SERAFINI feia referència fa poc a la "crosta nacionalista" en els mitjans públics catalans, estava encetant un debat que convindria no tancar en fals. S'equivoca qui creu que allò era una sortida de to que es pot corregir amb dues dotzenes d'articles indignats o fins i tot indignadíssims. Convé parlar-ne més, de les crostes. Naturalment, cadascú té el dret de fixar-se en la crosta que vulgui. Fa uns dies, Joan Ferran en gratava rabiosament una de molt concreta. Però a mi avui em ve de gust mostrar la infecció purulenta que han generat els 30 anys ininterromputs de trona socialista, que en les actuals circumstàncies de falsa hegemonia política i social pot degenerar en una discreta caça de bruixes.

AIXÒ DE LA FALSA HEGEMONIA POLÍTICA i social del PSC convé remarcar-ho, perquè sempre es diu amb la boca petiteta. El PSC controla gairebé tots els pressupostos públics que es mouen a Catalunya: la Generalitat, els grans ajuntaments, etc. Aquest control total del poder resulta grotescament asimètric amb la representativitat democràtica real d'aquest partit, que des d'una perspectiva numèrica és irrisòria. En les darreres eleccions al Parlament, el PSC va obtenir 37 escons (sobre 135); va guanyar en 86 municipis (sobre 946), en 3 comarques (sobre 41), etc. Aquesta situació de precarietat només resulta sostenible generant la il·lusió d'un món paral·lel, irreal però alhora convincent. D'això se n'encarreguen determinats mitjans de comunicació, rigorosament fiscalitzats. Ja fa molts anys que és així; per què, doncs, justament ara, al senyor Joan Ferran i Serafini li pica tant la "crosta nacionalista"?

PER RESPONDRE AQUESTA PREGUNTA necessitem apel·lar de nou a la criatura monstruosa a qui va donar vida l'escriptora Mary Shelley. Avui, el nucli dur de l'star system mediàtic antinacionalista auspiciat pel PSC entre les dècades del 1980 i el 1990 és una realitat autònoma i emancipada, fora del control de personatges com Joan Ferran. La majoria s'han passat a mitjans de comunicació obertament hostils a aquest partit. Es tracta, doncs, d'una crosta a la qual ja no poden arribar els tentacles dels comissaris polítics habituals. La denúncia de la crosta nacionalista obeeix precisament a aquesta sensació d'impotència: aquí sí que hi poden arribar, ni que sigui amb una hegemonia política irreal.

EL PROBLEMA DE FONS, EN TOT CAS, rau en el fet que, si anem gratant ambdues crostes, ens quedarem sense ningú. Hi ha la crosta nacionalista i hi ha la crosta antinacionalista. I res més. Les conseqüències d'haver polaritzat la política catalana només en aquesta clau al llarg de vint anys ara estan ben a la vista. El PSC ha generat tones i tones de discurs antinacionalista, però només un parell de frases fetes -i a hores d'ara ja molt passades de moda- de socialisme veritablement propositiu. I aquí, al marge de les conyetes sobre la crosta, hi ha qui s'apropa a un precipici: ser l'opció política dels pensionistes de l'extraradi de Barcelona i poca cosa més. De moment, la tendència és aquesta.

EL SENYOR JOAN FERRAN I SERAFINI ha obert un debat en què cal aprofundir, més enllà dels articles d'opinió i les peroracions radiofòniques. Es tracta d'una qüestió estrictament política que fa referència a la realitat o irrealitat de determinades hegemonies. De fet, desemboca en la delicada relació entre la representativitat electoral real i la legitimitat institucional. N'hem de parlar més, de tot això. Si Joan Ferran qüestionava fa poc l'hegemonia mediàtica -al seu entendre irreal- d'un determinat discurs, jo qüestiono directament la falsa hegemonia del seu partit en el si de les institucions catalanes. Potser els ho arreglarà Boadella, tot això.

Avui llegint l'e-notícies me'n he assabentat que Miguel Rico ha estat acomiadat del diari Sport , l'acomiadament es va produir a mitjans d'octubre però no ho he sabut fins avui, suposo que els responsables del diari devien estar molt interessats en tapar el tema i als lectors ens ho han amagat, de fet he de dir que m'estranyava força no veure l'article del Miguel Rico a la contraportada del diari des de fa setmanes. Miguel Rico és juntament amb Enric Bañeres el millor periodista esportiu que tenim a Catalunya, almenys pel que fa a la premsa escrita. Sembla ser que l'acomiadament va ser fruit de les pressions del senyor Laporta cap al diari Sport, el senyor Laporta vol una premsa dòcil i domesticada que li rigui les gràcies a ell i als seus amiguets i no soportava que un periodista integre i independent com Miguel Rico el critiqués. El director del diari Sport, senyor Casanovas, enlloc de defensar al company Rico va preferir segui-li el joc al despòtic Jan i despatxar al Miguel Rico, deu n'hi do!! quin jeta aquest Casanovas!! 

  Vull expressar-li al Miguel Rico tot el meu suport i agrair-li tots els bons articles amb que ens ha obsequiat, respecte al despòtic Jan dir-li que al pas que va aviat es podrà comparar amb Pinochet, Mussolini, Musharraf, Honecker, Stalin o Ceaucescu, felicitats!! i respecte als directius del diari Sport senzillament dir que han demostrat tenir una gran "ètica professional" . A continuació reprodueixo un article de "elconfidencial.com on s'expliquen els fets:

http://www.elconfidencial.com

reproduït de poliblocs.cat

S'acosta la data dels comicis i segueixo pensant que cap català hauria d'anar a votar a les properes eleccions espanyoles. Es una bona manera de protestar pel menyspreu i el maltracte secular envers aquest pais nostre per part dels diversos governs de Madrid. Si Espanya desconecta de Catalunya, els ciutadans catalans desconectem de les institucions espanyoles. Una abstenció catalana massiva seria la resposta decisiva a tants anys de desgreuges.

Hi ha diversos motius per no anar a votar: Primer de tot, pel simple fet que són unes eleccions espanyoles. Aquest argument és vàlid pels independentistes. Per a la resta de catalans, segon motiu: perquè els polítics catalans ja han demostrat al llarg de tres-cents anys que no saben negociar amb els espanyols i que no ens serveix de res que vagin a fer el pasarell a Madrid. Ni CiU ni ERC saben treure rèdit quan els partits espanyols els necessiten per formar majoria. Tercer motiu, perquè els polítics espanyols ja ens tenen presa la mida i amb mentides i xerrameca ens pispen la cartera i les il·lusions cada any qque passa. El quart motiu per no anar a votar és el fet que no es pugui parlar en català al Congrés dels Diputats, mentre que al Parlament de Catalunya és possible parlar en castellà. El cinquè: perquè mai hi haurà un president espanyol català. Els mateixos espanyols no ho permetrien. I un llarg etcétera. De raons per abstenir-se a les eleccions espanyoles n'hi ha moltes.
 

pesolbullit és el nom en clau escollit per l'agent secret 008, al servei de la Nació Catalana, del Barça i amb llicència per cometre infinitat de pecats relacionats amb la carn

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Salvador Cardús, sociòleg i periodista, s'ha posicionat a favor de Joan Carretero
• Entrevista de Joan Carretero a El Temps
• Un estudi de la UOC assegura que una majoria de catalans votaria a favor de la independència
• Ramon Tremosa creu que la diagnosi de Carretero és la més encertada
• Les Terres de l'Ebre mostren al carrer el rebuig al transvasament amb una multitudinària manifestació a Amposta
• Manel Mas , del PSC , un altre espanyolista carregat d'autoodi que vol manipular els mitjans de comunicació
• La Feria de Abril del PSC
• Maxi Lòpez es casa
• Profund malestar a les Terres de l'Ebre pel transvasament de l'Ebre a Barcelona
• Més sobre el barrut Baltasar... Baltasar replica als dirigents d'ICV de Terres de l'Ebre que "tenen les portes obertes" per anar-se'
• Francesc Baltasar, biografia no autoritzada
• Les ministres descartades...
• CORRENT CRÍTIC A CDC: "Convergència ha d'optar per la independència"
• Francesc Baltasar, un penques al que caldria expulsar de la política catalana
• En Carod marxa per la porta del darrera
• Mor l’historiador, editor, advocat i polític Josep Benet
• El Barça demana aturar el "genocidi al Tibet"
• Ramon Tremosa: "ERC se'n va als 7-8 diputats si dóna suport a Montilla"
• Marta Bosch, la presentadora més eròtica
• El govern francès vol que la UE estudiï un boicot a la cerimònia dels Jocs de Pequín
• Marta Ferrussola té raó, a mi també em molesta tenir un president com Montilla
• Cau un altre putero del PP balear que es pagava les seves festes amb els diners dels ciutadans
• RAMON TRERMOSA: Més PSC = menys tripartit
• ERC, partit independentista o crossa nacionalista?
• Daniel Solano: Crónica d'una patacada anunciada
• Salvador Cardús: " Paràbola del mal servent"
• Les legions romanes deixen el Reial Madrid amb el cul enlaire
• Agustí Colomines: On és ERC al Senat?
• Agustí Soler (partit republicà català): a què esperem?
• Titot no votarà ERC pel seu "poltronisme i covardia"
• ELS NACIONALISTES BALEARS FAN BÉ LA SEVA FEINA, ELS DEL PAÍS VALENCIÀ I ELS DEL PRINCIPAT NO.
• El Partit Republicà Català es presenta amb la intenció de proclamar la independència
• La CUP demana que no es voti cap dels partits que es presenten al nou de març
• Salvador Cardús: "Llops amb pell de xai"
• Homenatge a Jaume I en motiu dels 800 anys del seu naixement
• El senyor Ferran, que fa l'Espanya gran
• Ferran Saez: La falsa hegemonia del PSC
• El tirà Jan Laporta ordena l'acomiadament del periodista Miguel Rico
• Daniel Solano: Té sentit votar en unes eleccions espanyoles?
• Ricard Huguet: Aquí i avui no patim mes crosta que la ¨nacional espanyola socialista¨
• Marta Bosch em desperta els ànims
• Eliseu Climent reclama a Clos que assumeixi la seva responsabilitat en el cas del repetidor de la Carresqueta
• Vicent Partal: Tan fàcil ens ho vols fer, Joan Ferran?
• El prodigiós senyor Duran
• Els problemes de Catalunya
• El botifler Buenafuente intenta fer-li un massatge a ZP però al final tots dos queden en evidència
• Rut Carandell: la inutilitat del govern Montilla
• SALA MARTIN: JO MAI VOTARIA ELS SOCIALISTES
• Ridao rebutja la unitat nacional per fer front a Espanya i confirma ERC com una sucursal del PSOE
• Carod admet que els del PSC "em són simpàtics"
• CiU,ERC i ICV s'uneixen al Parlament per demanar la dimissió de la ministra Alvarez
• LA CONFERÈNCIA NACIONAL DE 20 D’OCTUBRE
• Laporta i un exempleat es barallen al mig del carrer
• El 43% d'ERC vol renegociar el pacte amb el PSC. A Mallorca el BLOC és una titella d'Antich
• Iniciativa s'equivoca en un estudi i s'enfronta al RACC i al Col·legi d'Enginyers
• Corrupturbanisme
• Vicent Partal : Senyors de CiU i ERC, "ja n'hi ha prou"
• El farsant Duran i Lleida fuig a Xile per amagar-se dels xiulets
• Cuminal assegura que cal "desbancar" aquells que "tant se'ls en fot" la sobirania de Catalunya
• Victor Alexandre: La necessària entesa entre CiU i ERC
• 'Els segadors' a Wembley
• TVC amaga el nostre himne
• Cop de falç a l'himne
• Joan Carretero creu que apareixerà un nou partit si Esquerra no canvia
• Maxi Lòpez se'n va del Barça
• Els Segadors sonarà a Wembley davant d'Isabel II
• Xirinachs
• Casaus: Un barcelonista de tota la vida
• Dol al barcelonisme per la mort de Nicolau Casaus
• RENFE torna a petar un dia després de que la ministra visités les colònies
• Una petició a CiU i ERC
• El clan Janer Manila desesperat toca a les portes del nou Govern
• Enderroquen el toro d'Osborne del Bruc una setmana després de la seva col·locació
• La visita de Zapatero a Catalunya ha sigut un dels espectacles més ridículs dels últims anys
• Després de trair Catalunya i Balears, ZP ara traeix Navarra per afavorir el PP
• Alejandro Echevarría va facturar a Mútua Universal
• El nou viratge del Bloc Nacionalista Valencià
• Entre el 2003 i el 2006 el patrimoni d'Eduard Planells va augmentar espectacularment
• La fiscalia investiga la mútua del sogre de Laporta
• Ricard Huguet: Catalunya, última colònia d’Espanya
• Iñaki Anasagasti: "Els borbons són una família impresentable"
• L’estrategia d’ERC de mantenir-se al govern tripartit és nefasta
• Segresten "El jueves"
• Carretero propugna el relleu de Carod i Puigcercós
• Esquerra barra el pas a un congrés extraordinari
• Cardús: "que els partits referents del catalanisme polític passin una mala temporada no diu res de la voluntat política dels catalans"
• DanielSolano: Carod i Duran
• Bertran qüestiona la política "gradualista" de Carod
• Carod-Rovira acabarà com Joan Gaspart
• Reagrupament.cat es constitueix com a corrent d'Esquerra
• Na Janereta plega però continua intentant prendre'ns el pél
• Mapau Janer resisteix, de moment, les pressions del PP i no dimiteix mentre augmenten els rumors
• Crisi total al PP balear per la pèrdua de les institucions
• PSPV: hem tocat fons, però seguim excavant
• Quan trigarà Duran i Lleida en anar-se'n al PP?
• Cardús afirma que l'estratègia de fons de l'adversari és que quedem nacionalment exhaustos després de crispar la nostra vida cultural
• Daniel Solano: Abstenció i topada d'ERC i ICV
• Matas, com les rates, és el primer que abandona el vaixell del PP que s'enfonsa
• El PP pressiona Mapau Janer perquè abandoni l'escó
• Matas fuig
• Repressió policial als independentistes d'Elx
• Salvador Cardús: La sordesa del PSC
• Salvador Cardús: CiU, quequeja
• 300 anys de la crema de Xàtiva
• El pacte per Palma tancat
• Daniel Solano: Ningú és indispensable
• El paperot d'ERC i ICV a Girona
• Francesc-Marc Alvaro: El montillisme (només la punteta)
• Rut Carandell: La no-decisió: la tercera hora d’espanyol
• Ball de bastons dins el PP balear per culpa de la derrota
• Salvador Cardús: l'Esquerra bòrnia
• Comunicat del grup promotor de Reagrupament.Cat
• Francesc-Marc Álvaro: ERC, gràcies pel monòleg
• Les JERC demanen un canvi de rumb per combatre l’abstenció independentista
• Col·lectiu Prisma: Senyors dirigents d'ERC, heu malbaratat el somni
• Albert Pereira: De l’avís de l’1-N a la trompada del 27-M
• Rut Carandell: ERC, la direcció equivocada
• Anàlisi dels resultats electorals al Principat
• El president d'ERC a Vic critica durament a la direcció del partit
• Vicent Partal: Hi ha moviment a ERC
• Adéu Matas, adéu Janereta, FOTEU-vos!!!
• Amb la CUP, el Compromís pel País Valencià i el Bloc per Mallorca
• Max Cahner: "ERC no vol fer res que li pugui fer perdre la possibilitat de continuar amb el Tripartit"
• "Hi ha interessos ocults i inconfessables en el traçat del TGV per Barcelona"
• Joan B. Culla es queixa que els polítics ens tracten d'estúpids
• Xavier Roig: "el bon periodisme és cosa del passat"
• Salvador Cardús: “Els polítics han substituït les idees per les marques i el contingut per la forma”
• La plataforma antiautopistes d'Eivissa denunciarà el grup d'Abel Matutes
• David Bajona: la policia adulta al país preadolescent
• Marçal Sintes: El govern i les arques d’ERC
• Francesc-Marc Álvaro: l'infame manifest contra els mossos
• Titot: No puc comprendre certes tàctiques d’ERC"
• Jordi Cabré: cal sobiranitzar ERC
• Matas expropia una finca a Matutes per un preu 15 vegades superior al real
• El PP recorr al reclam del sexe i l'alcohol per demanar el vot als oients de la Kope
• Guerra bruta del PP contra l'oposició
• Francesc-Marc Álvaro: "La concentració de poder socialista és tan alta que hi ha un problema de manca de contrapesos"
• JosepMª Pascual: no cal que ERC tingui el 75% de representació per liderar un procés d'independència.
• Continua el linxament mediàtic contra els mossos
• Vicent Partal: Votar, també, contra les enquestes
• El Bloc fa una crida als abstencionistes per evitar un nou govern 'corrupte' del PP
• L'augment espectacular del patrimoni de Matas: un fet habitual dins el PP
• Una enquesta de la Universitat de València dóna moral al PSPV-Compromís
• Dues enquestes situen el PP valencià i balear fora de la majoria absoluta
• El Fòrum ha estat un cementiri de milions d’euros”
• Un jutge veu «enriquiment il·lícit» de Matutes amb la terra de les autovies
• Victor Alexandre: Cal rellevar el PSC a l'Ajuntament de Barcelona
• ERC: s'acosten les eleccions i tornen les mentides
• Clos ara rectifica i anuncia mesures per legalitzar TV3 al País valencià
• Agustí Soler: "ERC ha col·locat una persona a la Generalitat que no creu en els drets històrics de Catalunya"
• El PP torna a amenaçar de tancar TV3 i de multar Acció Cultural amb 300.000 euros
• Més sobre el nou ESTAFATut
• Salvador Cardus: els polítics catalans
• La botiflera i traïdora Mapau Janer s'ha situat en terra de ningú i rep de totes bandes
• Acció Cultural celebra la victòria de la llibertat d'expressió avui a la Carrasqueta
• Els canvis de camisa de na Janereta
• La llarga mà del PSC rere la Feria de Abril de Barcelona
• Mentre la traïdora Janereta s'apunta al PP l'ex del Barça Gabri s'apunta a l'independentisme
• El 50% dels catalans vol que Catalunya sigui un Estat
• Convocada una concentració al repetidor del Montdúver, si es manté el tancament de TV3
• Miquel Calzada i Joel Joan titllen de xenòfob i manipulador el reportatge de Telemadrid
• Objectiu: evitar les errades del cas balear en el probable acord TV3-Canal 9
• ERC imposa silenci a Xavier Vendrell per l'autodeterminació
• Salvador Cot: “Qui perd més amb el tripartit?”
• Crítiques internes a ERC per la polèmica de l'autodeterminació
• TELEMADRID, ALS TRIBUNALS
• Vicent Sanchis: “El catalanisme amb pretensions sobiranistes passa un dels pitjors moments de la seva història”
• Tresserras descarta que TV3 faci servir "Comunitat Valenciana
• Vicent Partal: TV3 al País Valencià
• Oriol Junqueras i Gemma Cots: Un deure dels catalans
• Entrevista a Enric Morera (BNV)
• Augmenta el rebuig contra la 'Feria de Abril' pagada amb doblers dels contribuents
• Torna la polèmica sobre la 'Feria de Abril'
• Alfons López Tena: "Sense Estat, Catalunya està abocada a una crisi social"
• La mansió milionària de Matas
• Esquerra demana per carta la dimissió de la ministra de Foment
• Joan Carretero: "No era això"
• Heribert Barrera: "Lamento la imatge deplorable d'ERC d'aquests últims temps"
• I si els nostres parlamentaris fessin un any sabàtic?
• El PP valencià segueix tocant els collons
• Nova edició del Saló de sexe en català a Manresa
• Ruth Carandell: Carod no té gaire cosa a fer
• Llena no pot continuar de conseller
• El PSOE tanca el programa "135 escons"
• L'espanyolista José Zaragoza elogia a Carod-Rovira
• L'alcaldessa d'Alt àneu, on Baquèira-Beret vol fer 379 pisos, és la pròpia advocada de Baqueira Beret
• ERC, disposada a fer Mas president si accepta fer un referèndum d'autodeterminació
• PSOE i PP porten 18 anys intentant tancar TV3
• Joel Joan: Catalunya serà independent abans del 2020
• Barrera dóna la raó a Carretero sobre la "satel·lització" d'ERC
• El barrut Joaquim Llena no vol plegar
• Més mentides de Carod
• Carretero ja té els suports necessaris per a formar un corrent dins d'ERC
• EL SENYOR CAROD I ELS SEUS JOCS INVENTATS
• A favor del Bailèn 22
• Desenes de televisions emeten sense llicència, i sense ser perseguides, al País Valencià
• ZP segueix enfotent-se'n dels catalans
• Vicent Partal: Poli bo ,Poli dolent
• El franquista Camps intenta carregar-se TV3 i el "multicultural" Clos es renta les mans
• Cardús: "és autoritarisme del vell el que veiem en el PP i que ens transporta a altres temps"
• ELS ULTRES INTENTEN BOICOTEJAR EL MÍTING D' ERC A VALÈNCIA
• Canal 9 emetrà 'de franc' set campanyes de publicitat institucional en període electoral
• El vídeo de 'Ja en tenim prou' , que denuncia els abusos del PP valencià arriba a les 40.000 visites en una setmana
• El Bloc per Mallorca també denuncia la manipulació d'IB3
• Salvador Cardús: l'exercici de la crítica
• Julià de Jòdar: PP, una "democràtica" marea de merda
• EL PP NOMÉS APLEGÀ 3 000 PERSONES EN TOTES LES MANIFESTACIONS AL PRINCIPAT DE CATALUNYA
• Fan passar bou per vaca grossa
• OLEGUER I THURAM PRESENTARAN A PERPINYÀ EL 14 UN MANIFEST A FAVOR DEL CATALÀ A LA CATALUNYA NORD
• El PP no s’atreveix a prometre més obres
• En Matas està deprimit i ni ell mateix ja creu en la victòria
• Comunicat del grup promotor de Reagrupament.Cat
• ERC opta per pactar amb el Bloc per Mallorca
• Alejandro Echevarría va ser de la Francisco Franco fins el 2006
• Noves trampes del PP valencià
• Agustí Colomines: I tú més
• Miquel Sellarès: Immigració, policia i demagògia
• La màfia madrilenya d'El (In)Mundo i del PP ataca els mallorquins que denuncien l'especulació
• Què més ha de passar per a que la ministra de foment dimiteixi?
• El traspàs de Renfe no es tractarà fins el 15 d'abril
• Els usuaris de RENFE ocupen l