SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El submarí SCI (Societat Catalana d'Impostors)

pesolbullit | 23 Setembre, 2010 02:42

  

 El que CiU, ERC i el tripartit al complert no podien permetre, era que Reagrupament creixés de la manera que ho va fer. Per aturar-ho, havien d'afinar els pinzells i dissenyar un submarí ple de torpedes, quant mes mediatics millor, llavors varen reclutar Laporta, que ja s’estava quedant sensa feina (de la que a ell li agrada), a continuació varen posar la meitat de munició CiU i l'altra el tripartit.  “E voilá”, ja tenim el submarí, i a més a més tothom s’oblida de quelcom molt important: el finançament. Diuen les“Vox Populi” que pel mig de tot això hi ha alguna Caixa catalana, sembla ser que a algún dels seus dirigents li van dir que a canvi del finançament del submarí el farien més important dins de “la Peninsula Iberica” . Com que el pagament dels favors es faria per avançat, ningu sospitaria de la traició a Catalunya.

Així es la politica que vivim actualment i aixi són els politics que tenim la desgracia de patir. Si tot aixo no fos veritat i fossin invencions del “Populos-Populi-Populo”, ¿ per què la insistencia d’En Lopez Tena i d’En Laporta en que es disolgues Reagrupament?  el que passa és que les mentides tenen las potes molt curtes i s’atrapa mes aviat a un mentider que a un coix.

Endavant Carretero, no estas sol.

 

      comentari d'un lector de somnotícia.cat 

La direcció d'ERC vol tancar l'emisora independentista Som Ràdio

pesolbullit | 18 Setembre, 2010 01:40

  
 
 
Abans de que els votants els fotin fora amb una bona puntada al cul, el senyor Enric Marin i els seus amics caragirats de la direcció d’ERC ens volen obsequiar amb la darrera tifarada, tancar una ràdio independentista. Fa una setmana van decidir posar publicitat a la ràdio de Jiménez Losantos. S’estan cobrint de glòria. No tenen visió de país, només pensen en els seus interessos partidistes i acabaran naufragant com el Titànic, treuran de 6 a 9 diputats , més no. A més d’enganyar als seus propis electors s’enganyen a sí mateixos, no es pot ser més ruc. Si l’any 2003 algú hagués volgut enfonsar ERC expressament fent-ho tot el pitjor possible no els hauria superat. Han fet tot el que diu el manual del mal polític. Amb el brillant currículum que tenen m’imagino al Puigcercós tornant a Ripoll per fer de cambrer, al Benach tornant a Reus per fer de jardiner i a l’Enric Marin demanant feina en qualsevol diari, El Mundo del Sostres, La Razon… o ingressant directament al PSOE.
 
 
www.somnoticia.cat
 
La Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, en mans d’Esquerra, ja ha obert un expedient de tancament a Som Ràdio, l’emissora independentista que va començar a emetre fa només dues setmanes. Segons el govern, Som Ràdio fa interferències i emet il·legalment en algunes freqüències. Som Notícia ha contactat amb el president de l’emissora, Fabia Rubio, que comenta que “aquestes acusacions són per conscienciar a l’opinió pública amb vista a un futur tancament”, ja que el missatge de l’emissora, afirma, no agrada a l’administració autonòmica. Rubio està tranquil i no té cap por que els hi retirin la llicencia. “La ràdio no és pirata, hem contractat una freqüència”, afirma Rubio. Rubio també recorda que el projecte és sense ànim de lucre i que l’expedient “encara ens dóna més força i il·lusió per difondre el nostre missatge”. Recorda que, a l’emissora, hi treballen voluntàriament desenes de persones i que tenen “un exèrcit d’advocats” per fer front a totes demandes. El dijous van convocar una roda de premsa al Col·legi de Periodistes per manifestar que Som Ràdio segueix endavant. 
 
 

Laporta continua fent el ridícul

pesolbullit | 16 Setembre, 2010 03:17

   

 

Laporta prefereix veure el Barça-Hércules que anar a la manifestació sobiranista de l'Onze de Setembre

  L'onze de setembre SCI va aconseguir mobilitzar molta menys gent que RCAT i així ho reconeix per exemple "e-noticies" . Són quatre arreplegats i cada dia tenen menys credibilitat. Les seves males maneres i les seves mentides els han convertit en uns autèntics trilers de la política. El gran "patriota" Laporta creu tan en el projecte que va decidir fotre el camp de la manifestació de la Diada i anar-se'n a veure un partit de futbol. Així és com Laporta mostra la seva prioritat pel barcelonisme que per liderar un projecte polític a favor de la independència de Catalunya.

 

Laporta insinua que Reagrupament s’hauria de retirar i contradiu López Tena

 

 Després de reunir-se l'últim diumenge d'agost amb la direcció de RCAT els impostors es van comprometre a deixar en pau a Reagrupament i a deixar de tirar merda. Unes hores més tard En Laporta en persona se'n anava a casa del Doctor Broggi per intentar enganyar-lo i filtrava la falsa notícia del seu fitxatge. Van fer el ridícul amb unes esperpèntiques primàries on va quedar clar que no tenen gent i han tornat a fer el ridícul al no convocar l'anunciada Assemblea de l'onze de setembre. Qui és el president de SCI? qui és el tresorer? qui ha triat la direcció de SCI?... té direcció? . Un dels impulsors de SCI, Francesc Abad ja s'ha tret la careta i demana el vot per Artur Mas. Em pregunto quan trigaran tots aquests farsants en entrar a CiU. Senzillament són mala gent que només busca dividir. De moment ja els han denunciat a l'Agència de Protecció de Dades per spam. Tant de bo els embarguin i els engarjolin. A RCAT hi ha gent honesta i honrada, a SCI hi ha trilers i farsants.

 

 OPINIONS DELS LECTORS DE NACIODIGITAL

 

 

 Ni el Corbacho, ni el VidalCuadras, ni el Rivera no s'han atrevit a dir mai que un partit independentista no es presenti a les eleccions. Ara arriba en Laporta (l'últim en arribar), i va i ho diu, això sí... des de dintre, que creuen que és més efectiu, com aquell cavall de Troia. Però al cavall se li veu el llautó.

 Us veneu al millor postor

LAPORTA TENS UNA CARA QUE TE LA TREPITGES......ARENYS DE MUNT DEMANANT UNITAT, I TU PARLANT DE RENÚNCIES PER PART DE PARTITS INDEPENDENTISTES.....ETS UN PALLASSO QUE ES VEN AL MILLOR POSTOR...SI... IGUAL QUE EN LOPEZ-TENA. 
 
 Solidaritat

Espero que Solidaritat no sigui una repetició d'aquell PI,ja que sabem sabem qui hi havia darrera aquell partit, curiosament un dels seus militants era un tal Joan Laporta. SCI acabarà com el PI. Que els grans beneficiats de l'aparició d'aquesa formació NO sigui CiU i ERC........
 

 Decebuda

Antiga admiradora, 16/09/2010 a les 00:22

M'ha decebut completament, en Laporta. No es pot anar demanant per la vida que els independentistes es retirin de la cursa electoral. Ni és democràtic, ni constructiu, ni tampoc INTEGRADOR. Ni el més gran espanyolista s'ha atrevit a proposar això.

 

 Solidaritat divisora

Se li veu el llautó, 16/09/2010 a les 00:15

El que el món independentista reclama és UNITAT, i el que el Laporta ofereix és RENÚNCIA (però no diu pas que renunciï, ell). Molt llest, es creu.

 

 Reagrupament va oferir durant mesos el primer lloc de les llistes per Barcelona al senyor Laporta i es va deixar festejar durant molt temps, donant a entendre que es decantaria per acceptar. Finalment va refusar creant una altre candidatura.....(per tant dividint encara més l'independentisme)....I DESPRÉS DEMANA UNITAT.....????? Quan ell en va tenir ocasió de crear-la( l'unitat) i ,a més, ser-ne CAP DE LLISTA la va despreciar. 

Qui és en Laporta per demanar unitat.....?

 

El gran "demòcrata" Montilla intenta carregar-se l'ofrena a Rafel de Casanova

pesolbullit | 13 Setembre, 2010 16:18

  

  Tremosa va titllar Montilla de franquista i tot han estat protestes. Bé, no és propi d'un acèrrim franquista prohibir que el poble pugui xiular i escridassar al govern prohibint-li l'accés a un lloc públic, al carrer? Doncs ja ha quedat constatat: Montilla fa com Franco.

  Els politics de l'Establishment (PP,PSC,CiU,ICV,ERC), viuen en un mon fictici, lluny del ciutadà, però no tenen cap intencio d'apropar-s'hi, ja els va prou be aixi. Que els xiulen en l'acte de l'ofrena, doncs que no hi hagi públic. Que escridassen al President de la Generalitat en la mani del 10 de juliol, doncs me'n vaig a mitja manifestacio cap a l'Audi blindat. Que la manifestacio de la tarda pot ser un altre exit de l'independentisme, que el Barça jugui a les 18h. Que puc perdre les eleccions, doncs que la votacio coincideixi amb un Barça-Madrid, aviam si vota menys gent i així tinc més opcions.

 

Després es queixen per la desafeccio, l'abstencio, els vots en blanc o nuls.
Cal fottre fora tots aquests funcionaris de la politica aposentats en el pressupost públic i regenerar la politica en tots els àmbits .

 

 

 Ni un sol d'aquests polítics mereix cap respecte

  La manca de responsabilitat dels nostres polítics, la manca d'ètica i de principis ha arribat al punt d'impedir que la gent els pugui xiular o escridassar davant les càmeres. Són una colla d'ineptes vividors i explotadors de recursos públics i ni tan sols toleren la crítica o la escridassada del poble. Fan servir els nostres propis diners per posar mossos que ens impedeixin arribar fins a l'ofrena. Perquè no fan com el PP i deixen d'anar-hi i així retornen l'ofrena al poble català, en lloc d'excloure'l? Tot façana. Aquests ni estimen Catalunya, ni senten cap mena de respecte pels seus herois nacionals. La gent s'hauria de revoltar d'una vegada.

 

N'estic tip del funcionari Montilla

pesolbullit | 11 Setembre, 2010 09:19

 

Estic totalment d'acord amb el que ha dit Ramon Tremosa sobre el senyor Montilla. Som molts els catalans que ens avergonyim de tenir un personatge com aquest de President de la Generalitat. És una persona que es limita a contestar el telèfon i a obeir les ordres que li dicten des de Madrid i que amb prou feines sap parlar català, ho trobo penós. És un insult per tots els catalans i tot això gràcies als farsants Carod i Puigcercós. L'últim gran invent de Montilla ha estat blindar el monument de Rafel de Casanova per impedir que els polítics catalans corruptes i col·laboracionistes rebin xiulades, la solució ha estat suprimir el públic. Sembla ser que tots aquests mediocres tenen la pell molt fina i no se'n adonen de que l'onze de setembre es fa un homenatge als màrtirs del 1714 no a tots aquests polítics incompetents que ens manen.

 

reproduït del bloc de Ramon Tremosa

Que un govern d'esquerres com el tripartit, des de la seva pretesa superioritat moral, acabi la legislatura convocant les eleccions en un dia de partit Barça-Madrid, em recorda inevitablement els darrers anys del franquisme. Al final de la dictadura tot servia per tapar la mala política i la mala gestió econòmica i el futbol, com a gran esport de masses que llavors començava a ser, era el circ perfecte per aquell dictador cínic que va arribar a dir "haga como yo y no se meta en política". Us adjunto unes ampliacions del breu comentari que ahir vaig fer al meu facebook, i que avui ha merescut que en Jordi Basté se'n fes ressò a RAC-1 i que en Carles Francino em donés entrada, també a quarts de nou del matí i durant 10 minuts, al seu programa per tal d'explicar el franquisme sociològic de Montilla. Quin ofici, aquest de polític, i quin país!! Ni un ni l'altre em van entrevistar durant la campanya electoral de l'any passat i tampoc no tenen interés en la creixent i influent feina que es fa al Parlament Europeu i en la qual hi estic participant directament (ara acabem de tancar una molt important reforma del sistema financer europeu i estem debatent els corredors ferroviaris de mercaderies del futur). No em negareu que aquest periodisme dóna incentius racionals creixents per a veure qui la diu més grossa...




1.- Tant dolentes són les enquestes del PSC? Ja sabíem que les possibilitats d'un tercer tripartit passen perquè la participació sigui la més baixa de la història a Catalunya, amb el descrèdit i la deslegitimació que aixó comportarà per a l'autonomia catalana i per al proper govern (i les seves reivindicacions). El PSC va passar-se 23 anys dient que Pujol era president gràcies a l'abstenció diferencial catalana, però el segon tripartit batrà el rècord d'abstenció, de vot en blanc i de vot a tot tipus de llistes no-convencionals. Tot un èxit del segon govern d'esquerres.

 

2.- Una crisi econòmica com la que vivim ben bé mereix una campanya de 15 dies parlant d'economia, centrada en les sortides de la crisi econòmica, com ha passat aquest juny a Holanda. Una crisi política com la que vivim també mereix que parlem de que, per a sortir-ne millor, ens cal més autogovern, més ben dit la independència fiscal i de les infraestructures, com ha passat aquest mes de juny a Bélgica. Una crisi com la que patim, sense comparació a Europa, ben bé mereix que el debat econòmic i polític centri la vida social i mediàtica de la darrera setmana de campanya. Però hi ha qui té interés en tapar els problemes reals de la gent i els debats decisius dels catalans, i pretén que parlem de moltes i superificals coses, abans que revisar a fons una pèssima gestió de govern de coalició i, sobretot, que parlem a fons de les propostes de futur.

 

3.- Quina mala imatge portes enfora ha donat el govern català!! Quan ahir ho comentava a la reunió del grup liberal, molts diputats europeus no s'ho podien creure. Amb decisions com aquesta la Catalunya del PSC i dels tripartits està més a prop dels populismes revolucionaris sud-americans que no pas de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees. Un PSC que s'autoanomena en exclussiva progressista però que vota majoritàriment a favor dels toros, mentre que la CiU a la qual anomana "les dretes" hi vota majoritàriament en contra. Un detall que ahir, en la reunió del grup, també van apreciar molt els diputats liberals i demòcrates.

 

4.- Ahir mateix, mentre Montilla convocava les eleccions en català i castellà, sortia un article duríssim del catedràtic de la UB Germá Bel a La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100907/53996188856.html), L'ex-diputat del PSC a Madrid hi diu que la decisió d'AENA d'obrir les portes de l'aeroport de Barcelona a Ryanair posarà en risc els vols intercontinentals directes des d'El Prat cap a Amèrica i Àsia en el futur. Què han fet 7 anys de governs tripartits per la descentralització dels aeroports catalans? Si l'aeroport de Girona perd vols i tràfics, el conseller Nadal n'és el principal responsable. I on és ERC i quins resultats, en termes de major llibertat aconseguida, pot presentar de les seves brillants "apostes estratègiques", quan Catalunya és avui més a prop d'una regió espanyola del règim comú i més lluny de Dinarmarca que al 2003. Parlem d'una Generalitat endeutada (el deute català de 2003 a 2010 triplica el deute de 1980 a 2003, segons el Banc d'Espanya)? Parlem d'un país desmoralitzat i sense ambició i amb un sistema català de caixes en desballestament? Però d'això no toca parlar-ne, que hi ha un Barça-Madrid.

 

5.- En els seus darrers anys de vida Franco sabia que venia darrera seu una democrácia i un estat de les autonomies, però va deixar-ho tot lligat i ben lligat. Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president dòcil al centralisme que ell va crear (AENA és un invent de l'any 1970 i no ha patit canvis des de llavors ençà). Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president sense ambició nacional catalana, regionalista i claudicant a l'espanyolisme d'Estat que practiquen els alts funcionaris de Madrid. Per a mi ni Pujol ni Maragall van respondre a aquest perfil derrotat, que condemna a la desaparició a la nació catalana. Montilla en canvi, l'aposta personal de Joan Puigcercós al 2003 i al 2006, s'acomiada com a president de Catalunya amb un gest inequívoc de franquisme sociològic.

 

 

Per què no hi ha hagut acord entre Reagrupament i Solidaritat? (I)

pesolbullit | 09 Setembre, 2010 11:28

http://catlliure.wordpress.com/2010/09/08/per-que-no-hi-ha-hagut-acord-entre-reagrupament-i-solidaritat-i/

    

 El resultat d’un estiu protagonitzat pel serial de la unitat independentista ha estat que no hi ha hagut acord entre Reagrupament i Solidaritat Catalana. Això a hores d’ara ja ho sap tothom. Potser no són tan sabuts els motius del desacord. Mirem d’ennumerar-ne alguns:

1. Després de molts mesos d’oferiments, elogis i joc entre Laporta i Reagrupament, la decisió del primer de prendre un camí diferent al que s’havia acordat en una decisió meditada en una sola nit va fer molt difícil restablir la confiança entre uns i altres. Cal recordar que mentre Reagrupament donava joc polític a un Laporta que dubtava si fer el pas a la política, els senyors López i Bertran mostraven la seva desconfiança en l’aleshores president del Barça i en una candidatura nova perquè amb els partits d’aleshores ja n’hi havia prou.

2. L’aparició de López i Bertran en escena va fer reviure comptes pendents amb Joan Carretero. Els dos polítics de CiU i ERC havien acusat Reagrupament d’intentar dinamitar les consultes sobre la independència perquè Carretero afirmava que les consultes no són el camí, sinó que ho és la proclamació unilateral d’independència. Els dos solidaris s’han apuntat a la via marcada per Carretero i una aliança amb ell hauria fet encara més evident el seu canvi d’estratègia. Massa rectificació per a tant d’orgull.

3. Quan els tres impulsors (la cúpula, tal com n’hi diu l’Strubell, malgrat que ningú els ha escollit com a direcció de res) van fer la ‘crida a la solidaritat’, només Reagrupament va respondre-hi afirmativament. Però malgrat això, en cap moment els tres flamants dirigents van acceptar l’associació de Carretero. És curiós que facis una crida a la ‘unitat’ i no vulguis convidar a les reunions a l’únic que t’ha respost afirmativament. És a dir, tal com ja havíem dit, en cap cas la sinceritat va ser la bandera de Laporta, López i Bertran des d’un principi.

4. La broma de la ‘crida’ va durar tot just una setmaneta. Com que la cosa està feta depressa i corrent, el trio solidari tenia pressa a destapar les cartes de la trampa i van presentar allò que ja tenien decidit d’entrada: una candidatura liderada per ells. El primer que va fer en López durant la mateixa setmana de la ‘crida’ va ser cercar els dimitits de la junta de Reagrupament i principals enemics de Carretero. Van respondre a la ‘veritable crida’ en Pereira i en Valdero. Les conspiracions sempre atrauen un cert tipus de gent i en López volia posar totes les barreres possibles a l’entesa amb Carretero. Quina millor manera de fer-ho que aliar-te amb els seus enemics? Evidentment, els dos descontents incansables no van tardar ni dos minuts a recuperar l’activitat que ja els havia caracteritzat a Reagrupament: fer capelletes i obrir-se pas cap a les llistes electorals.

5. Com ja hem dit, la ‘veritable crida’ solidària consistia en captar tots els descontents, assedegats, crítics, personalment ambiciosos i friquis de Reagrupament. Naturalment, en López i en Bertran havien arribat tard per muntar un autèntic moviment des de la construcció. Ara només tenien temps de fer-lo des de la destrucció de qui ja tenia la feina feta. La ‘veritable crida’ va servir per muntar el xiringuito en tres setmanes, però sobretot per posar més entrebancs a la possible entesa amb Reagrupament. Qui voldria entendre’s i arribar a acords amb algú que està trucant un per un i al telèfon personal tots els coordinadors comarcals i líders territorials de la pròpia associació? Aquesta voluntat destructiva es demostra, a més, amb l’afany de publicitar totes i cadascuna de les fugues, algunes de reals i moltes d’enganyoses (molts dels que van fer públic que anaven al xiringuito solidari ja havien marxat al gener i els que no ho han fet públic és que bàsicament han canviat buscant un lloc a les llistes, pobres).

6. Si malgrat tots aquests entrebancs Reagrupament encara estava disposat a cercar l’entesa, en López i en Bertran es disposaven a fer encara un intent més d’impedir-ho. Les declaracions dosificades durant els darrers dies de juliol i tot l’agost volien transmetre una idea: si vols la unitat, has d’acceptar les meves regles (que me les acabo d’inventar i no les he consensuat ni ho penso fer) i dissoldre’t en el meu brillant xiringuito. Algú recorda la frase del notari López dient que la candidatura ‘unitària’ es farà com jo digui? Tot un demòcrata.

7. Imaginin que Reagrupament accepta dissoldre’s dins de l’invent, liquidar la feina feta i acceptar les normes del notari unitari. Com t’has de prendre la farsa de les ‘primàries’ (els experts estan rescribint els llibres sobre models de partit i sistemes democràtic i electoral) si ja d’entrada t’ofereixen uns llocs determinats a la llista? Que no vam quedar que eren llistes obertes i s’escollien els candidats en primàries? Com és que il·lustres intel·lectuals, artistes i persones mediàtiques han rebut ofertes per ocupar llocs concrets a les llistes? Quan Reagrupament va veure que no es tractava d’una elecció real sinó d’una simulació democràtica, va tenir clar que, si hi havia acord, seria després de la simulació del dia 4 de setembre.

8. Tanmateix, malgrat haver nascut en un cant a la unitat (recordin la ‘crida trampa’), els solidaris només acceptarien un acord si passava per la dissolució de Reagrupament. Un acord ‘de tu a tu’ (malgrat les evidents diferències de maduració, feina feta i dimensió) no seria mai acceptat per la cúpula solidària. Però, per què? Facin números. Si s’arribés a un acord raonable amb Reagrupament, consistiria més o menys en fondre les llistes d’uns i altres. Imaginin una hipòtesi plausible.

Barcelona: 1. Laporta 2. Carandell 3. López 4. Móra 5. Simó 6. Bertran 7. Canadell 8. Arqué   etc.

Girona: 1. Carretero 2. Strubell 3. Bonaventura   etc.

Tarragona: 1. López Bofill 2. Pujol 3. Pereira   etc.

Lleida: 1. Fernandez 2. Segura 3. Amazar   etc.

La mixtura està feta intercalant llocs a les llistes i respectant la paritat per la llei electoral (amb primera posició pels solidaris a BCN i Tarragona i pels reagrupats a Girona i Lleida).

Ara els pregunto, a quina posició queden en López i en Bertran? Caram! Han passat de la segona i tercera posició a la tercera i sisena. És evident que aquest també és un motiu de pes per no voler l’entesa amb Reagrupament en un acord posterior a la seva simulació democràtica, altrament anomenada ‘primàries de pissarrí’.

9. Com més podien dinamitar l’intent d’acord els dos polítics tradicionals? Doncs filtran a la premsa el dia, l’hora i el lloc de les reunions que pretenien ser discretes de la cúpula autodesignada de Solidaritat i la direcció de Reagrupament. Sabien que fent això, en Carretero s’enfadaria per la poca seriositat i perquè no es tractava de crear falses expectatives a l’independentisme, conscients de la dificultat de l’entesa, i evitar frustracions posteriors.

10. Per acabar, els tres il·lusionistes (aquí ja hi comptem el candidat Laporta) han decidit posar a la pràctica el manual d’allò que no ha de fer un independentista si vol donar seriositat al projecte. El coneixen el manual? Proposa anunciar coses que no són com s’anuncien. Ho sap prou bé el doctor Broggi que va declarar que els solidaris l’havien enganyat. També ho saben els del Cercle Català de Negocis que van haver de corregir l’anunci solidari sobre el seu suport a la candidatura. També diu el manual que jugaràs amb les xifres fins que ningú pugui comptar la realitat de les coses. Ho van demostrar amb la simulació democràtica del 4 de setembre. Encara ningú no sap quina va ser la participació real. Encara no es pot destriar dels números que s’han fet públics què són punts i què vots. D’això ja en parlarem més endavant.

Conclusió: en López i en Bertran mai han volgut la unitat amb Reagrupament. No només no l’han volgut, sinó que tampoc l’han permès.

SCI són uns 1300-1400 militants. Malgrat les constants mentides, la Societat Catalana d'Impostors ha quedat amb el cul enlaire.

pesolbullit | 05 Setembre, 2010 14:14

 

 

A l'article 9 del reglament de SCI diu que es vota per punts, es poden donar 3 , 2 i 1 punts. A cada candidat se li donen punts, el Laporta ha tret 2316 punts, el Lopez Bofill 292 punts , Strubell 291 punts i Segura (a Lleida) 118 punts. Fent uns càlculs ràpids al laporta l'haurien votat unes 800 persones, al Lopez Bofill unes 100 persones , al Strubell també unes 100 persones i al de Lleida unes 45 persones. Arrodonint a l'alça serien uns 1000 votants a Barcelona, uns 120 a Tarragona, 120 a Girona i 60 a Lleida. Sumant-ho tot i arrodonint a l'alça serien en total uns 1.300 ó 1.400 vots. Aquesta és la gent que tenen. SCI sempre menteix i juga a confondre, ara el que se'ls ha ocorregut és posar la paraula "vots" en lloc de "punts", però la realitat és clara i dura. Han fracassat estrepitosament, només són 1.300 - 1.400 militants. Totes les dades que filtraven de 17.000 adherits eren falses i avui encara segueixen mentint. La credibilitat que els hi queda amb tantes mentides és zero.

  L'enquesta d'avui de la Vanguardia diu que RCAT entraria al Parlament amb uns 5 diputats i la Societat Catalana d'Impostors no entraria. Això demostra el que fa temps que dic, la majoria de gent que fa soroll i que parla meravelles de SCI són convergents i votaran CIU.  SCI està tocada de mort. 

Salvador Cardús: Els polítics catalans tenen escassa ambició i poca solidesa

pesolbullit | 04 Setembre, 2010 13:16

 

 

Aquest estiu, i tot i estar vivint els grans dilemes socials, econòmics i polítics que hagi tingut aquest país des dels anys de la transició, no passarà a la història per la profunditat de les reflexions dels líders polítics del nostre país.Fora de la pressió del combat diari, quan els diaris solen oferir espai generós per expressar qüestions més àmplies que durant el curs no tenen cabuda, resulta que tampoc les idees polítiques han fluid vigoroses. Un podria caure en la temptació de pensar que el problema està en les vacances dels assessors dels respectius líders. Potser, també, es podria pensar que el disbarat d'algunes de les idees abocades en ple estiu pogués ser degut no tant al relax del polític, sinó el periodista suplent que de política només sap el que ha malament llegit als diaris. Tot això podria ser, i sovint s'endevina en el publicat. Però tinc la sospita que el mal és un altre: la política catalana segueix movent-se en un espai mental tan reduït que quan se li plantegen problemes greus i clars, dóna respostes petites i confuses. I que consti que no em refereixo al possible acord o desacord amb aquestes idees, sinó a la seva escassa ambició, al seu poca solidesa i al seu caràcter erràtic.

Posaré un sol exemple per no furgar massa en la ferida. És inconcebible que davant la situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, algú pugui suggerir un referèndum no ja sobre la independència de Catalunya, sinó que inclogui també la possibilitat de demanar-nos un estat federal. Hauria saber-ho un estudiant de primer de Polítiques, però també un ciutadà mitjanament ben informat: a Catalunya no es pot celebrar legalment cap referèndum que posi en qüestió l'actual ordre constitucional espanyol. Apuntar estratègies polítiques de canvi sense advertir que aquestes no són possibles sense una ruptura prèvia del marc jurídic-polític legítim és una cosa inacceptable en un professional de la política. I que a la proposta de Joan Herrera llavors us sumin declaracions de Pasqual Maragall i altres només contribueix a assenyalar la gravetat del naufragi.

L'absurd de la proposta no només és que és irrealitzable, que no és poc, sinó que a qui hauria de preguntar per si es vol un estat federal i no l'autonòmic actual no és precisament als catalans, sinó als espanyols. ¿S'imaginen l'esperpent conceptual que suposa una Catalunya aprovant en referèndum un estat federal dins d'una Espanya ja bastant aclaparada amb les seves autonomies? En una enquesta demoscòpica pot preguntar qualsevol cosa, fins i tot si el ciutadà desitja deixar de pagar impostos. Però imagino que el nou líder d'ICV sí que té clara la diferència en les conseqüències entre una enquesta i un referèndum. En aquest sentit, i com corol.lari de l'anterior, que ERC asseguri que es veu capaç d'arrossegar al PSCoaCiU - i per què no els dos alhora!-A aquest referèndum de tres opcions és veritablement delirant. Si el pla Ibarretxe, que ni tan sols plantejava la independència del País Basc i que va comptar amb el suport majoritari del seu Parlament, comportar com a reacció un pacte tan ideològicament aberrant com l'actual entre el PP i PSOE, com poden ni tan sols pensar aquestes originalitats?

I si aquests referèndums no són possibles sense trencar prèviament amb l'ordre constitucional actual - cosa sempre ble i per la meva part fins i tot desitjable, però que hauria d'afrontar amb totes les seves conseqüències-, no és menys absurd que el nostre actual president surti amb l'argument que en cada convocatòria electoral ja s'exerceix el "dret a decidir". Aquí es continua amb la voluntat de crear la màxima confusió, potser per allò de que "a riu regirat ...". És cert que la inconsistència jurídic-política de l'expressió "dret a decidir", i que he discutit tantes vegades, mereix un judici sever cap a CiU. Són les lleis les que estableixen, en un sistema democràtic, al que un territori té "dret a decidir". I si es pretén situar aquest "dret" fora del marc legal, llavors millor parlar clar no només sobre fins on es pretén arribar en els propers quatre anys, sinó també sobre com es va a exercir sense trencar la baralla. Però, en qualsevol cas, la resposta política no pot ser afirmar que aquest dret ja s'exerceix triant un Parlament, perquè no és sortint per la tangent que s'encaren els debats polítics. El PSC segueix confonent el tenir un projecte clar amb tenir el mateix de sempre, tot i l'evidència del fracàs de la seva aposta federal. Negar l'existència dels problemes no és la millor manera de convèncer que es té una solució.

En definitiva: la major part del discurs polític estival català publicat, amb rares excepcions, s'ha situat en la més dramàtica de les inconsistències. Les eleccions s'acosten-això sí, més lentament del previst-i de moment no sembla que la tensió faci apujar el to. M'agradaria creure que el sentit aquest estiu no és res més que meres maniobres de distracció de l'adversari. I penso que Catalunya realment segueix expectant a l'aparició de noves idees i grans projectes per sortir del caos. Si us plau, sorprenguin-nos!

 

article de Salvador Cardús a La Vanguardia del dia 1 de setembre 


Laporta, Bertran i Lopez Tena són uns demagogs sense escrúpols

pesolbullit | 02 Setembre, 2010 13:29

 

article de Manel Bargalló a www.deumil.cat

 

  http://www.deumil.cat/bloc/2010/08/31/manel/lleials-si-pero-no-estupids/comment-page-1/

 

  Un que fa temps que s’afaita comença estar una mica tip i cansat de tanta demagògia. Per això he decidit deixar en quarantena la meva decisió de no parlar sobre política catalana i dels seus actors.

Aquest cap de setmana, ha hagut una reunió entre Reagrupament Independentista  per un costat  i Laporta, Tena i Bertran  per l’altre, a on s’ha decidit fer un comunicat conjunt que podien dir de no agressió. Dic expressament els noms d’aquestes persones en compte de dir Solidaritat Catalana per la Independència, perquè la meva formació científica i tècnica m’ha ensenyat a ser concís amb l’ús dels noms de les coses.

Perquè aquestes tres persones han decidit crear la seva plataforma electoral i en fer-ho, s’han apropiat d’un nom, Solidaritat Catalana que correspon a una coalició que va existir a principis de segle passat. Però a més, ara correspon a un nom d’un partit d’extrema dreta si fem cas al registre de partits polític del Ministeri d’Interior Espanyol. Aquets partit fou fundat pel cunyat del Laporta a petició d’Alianza Popular del Fraga Iribarne a principis del 1980. Curiosa coincidència.

Perquè aquestes tres persones van aprofitar el clam a la unitat que es va produir a la manifestació del 10J per vestir-ho sense vergonya com una crida a tots els partits nacionals a fer una coalició per aconseguir la independència , quan s’ha vist que la veritable raó era la de crear una plataforma electoral per poder participar a les eleccions al Parlament.

Perquè aquestes tres persones tampoc tenen cap escrupol per utilitzar el moviment popular dels referèndums pels seus propi interès partidista. Ho fan sense cap vergonya quan una d’aquestes persones quasi desactiva l’èxit increïble dels referèndums del 13 de Desembre del 2009 en acusar al seu company justament d’això.

Perquè aquestes tres persones han jugat amb els sentiments de moltes persones. Dos d’ells el tenien com els portaveu dels referèndums i l’altre dient que se sentia moralment “reagrupat”,  per després alhora de la veritat, els tres els abandonen obviant els seus compromisos adquirits com si no hagués passat res i sense importar-los les conseqüències.

Perquè aquestes tres persones ara diuen que l’únic camí per la independència és la declaració unilateral al Parlament quan encara no fa dos mesos dos d’ells defenien el contrariapostant per accions que modifiquessin la constitució espanyola i l’altre no ho havia manifestat mai en els seus discursos previs.

Perquè aquestes tres persones en veure que no hi ha resposta possitiva a la seva crida de la resta dels partits nacions i altres organitzacions, a excepció de Reagrupament, en comptes d’anar parlar amb aquesta associació, es presenten ells com una coalició. Una coalició que només hi consta aquestes tres persones posant en manifest un concepte molt especial d’entendre que és una coalició.

Perquè aquestes tres persones excloent parlar d’entrada amb Reagrupament amb l’excusa que s’han de dissoldre-se i sotmetre a les seves primaries de llistes obertes, quan encara aquestes tres persones no han definit com seràn i tampoc volen que Reagrupament hi participi per mirar de fer-les conjuntament . Una manera molt especial d’entendre com és construiexen les unitats.

Perquè aquestes tres persones es dediquen a copiar fil per randa els objectius de Reagrupament, això si, obviant el tema de regeneració democràtica mentre fan bandera de què el que ells proposen serà més democràtic que la dels altres perquè triaran els candidats per unes suposades primàries de llistes obertes,

Perquè aquestes tres persones quan concreten que volen dir primàries de llistes obertes, surten amb la possibilitat de fer unes llistes d’equips blindats a on no és pot escollir l’ordre ni tatxar cap nom. Ho fan per així poder col·locar a dit els  seus homes de confiança a la llista. Laporta col·loca la seva ma dreta, l’Anna Arquè  i Alfons Lopez Tena col·loca el seu nou home de confiança Emili Valdero.  També hi possen a l’escriptora Isabel Clara – Simó.  Persones que difícilment sortirien als llocs capdavantés en una votació per triar els millors candidats per anar al Parlament a treballar per la independència.

Perquè aquestes tres persones i els seus amics col·locats a dit en aquests equips blindants utilitzen els actes de promoció de la seva plataforma per donar conèixer les seves candidatures en depriment de les altres candidats que es presenten, desvirtuant que siguin unes primaries amb igualtat de condicions democràtiques.

Perquè aquestes tres persones i els seus ajudants, envien comunicants falços a la premsa, el darrer ahir mateix, amb la història del Dr. Broggi que SCI deia que havia entrat a formar part de la llista per Barcelona de la plataforma d’aquests tres senyors quan era totalment mentida. No tenen escrúpols en utilitzar a una persona de 102 anys. No tenen perdó.

Perquè aquestes tres persones han decidit unilateralment que la candidatura que sortirà el proper 4 de setembre a les assembles que ells decidiran quan, com i a on es faran, serà  l’única candidatura veritablement que representa al poble de Catalunya. Diuen que no admeten cap coalició posterior per aconseguir més unitat, perquè segons diu a la seva web:  “La unitat no pot suprimir la democràcia, perquè aleshores excloem el poble, i la unitat passa a ser fictícia.” i acaba dient que “Només el poble és qui legitima, només el poble és savi”

Perquè segons es veu de tot el que han dit i estan fent, aquestes tres persones s’han erigit  com els únics que poden ser els representants del poble i gràcies a la saviesa que emana del poble, només ells són els qui poden atorgar la legitimitat de la candidatura independentista que porti la independència al Parlament.

Amen!

En fi nois, això ja passa de ratlla. El que han fet aquestes tres persones és un insult a la intel·ligència dels independentistes. Estic segur que haurà molts que per la manca d’informació o per la desesperació, s’ho empassaran. Però a mi, tanta demagògia junta em fa fàstic i si encara tenia algun dubte de les intencions d’aquestes tres persones, ara ja no en tinc cap. M’estalviu dir el que penso de tot plegat, però renoi, un al final acabarà creient certes teories conspiratives. Ho dic en el sentit de què si jo hagués pensat com fer per destruir tot el que havíem aconseguit fins ara els independentistes, amb els seus encerts i els seus errors, no hauria fet millor que el que estan fent aquestes tres persones.

El comunicat conjunt entre Reagrupament Independentista i aquestes tres persones, acaba dient que “La voluntat d’ambdues formacions és la de sumar, lleialment, el màxim de voluntats per assolir aquests objectius i, per tant, fem una crida conjunta a la màxima participació de totes les persones que volen la independència perquè votin a les properes eleccions a la tardor”.

Companys i companyes del bloc de deumil.cat, jo serè lleial per mirar d’aconseguir el màxim de voluntats per assolir els nostres objectius, però no estúpid. No comptin amb mi per ser còmpliced’aquesta farsa que han muntat aquestes tres persones. Ho sento, un té una mica de dignitat i malgrat la meva prioritat és la independència, si em puc estalviar les arcades que sento quan llegeixo  els comunicats d’aquestes persones, millor que millor.

He conegut a molt bons demagogs, eren molt més bons oradors i tenien una trajectòria política millor que aquests tres que ara es presenten com els escollits pel poble. Sempre recordaré la cara d’estúpid que em va quedat quan vaig veure com un que sempre es vanagloriava de les mans netes, el primer que va fer quan va entrar al govern fou col·locar al seu germà.

Jo no sé pas vosaltres, però jo ja tinc prou de demagogs. Ho sento, per a mi, tolerància zero amb ells. Puc acceptar que un s’equivoqui o fins i tot s’equivoqui molt si ho fa amb tota la bona voluntat. Però si us plau , demano a les tres persones que han crear aquest projecte electoral, que sigueu honests i no mentiu amb les vostres intencions. Perquè encara que em digueu que utilitzeu aquesta demagògia popular per aconseguir engrescar molta gent per així poder entrar amb més força al Parlament, ¿qui em garantitza que una vegada a dins no la utilitzareu per enganyar-nos als independentistes mentre podeu viure com un rei amb el sou i les dietes de diputat, com ja han fet els que us precedien?

Jo he decidit per la trajectòria i pels fets ocorreguts aquests darrers anys, que ara per ara el que em mereix més respecte i confiança és sense dubte Reagrupament Independentista i el seu President Joan Carretero.

Dit això, si finalment, aquestes tres persones es trobem després del 4 de setembre que el poble els hi diu que no estan legitimitats per parlar com a únics representant, i demanen fer una coalició amb Reagrupament i CNS, us prometo que em prendre una caixa plena de biodramina i si amb això no hi ha prou, em fotré una botella d’Aromes de Montserrat, a veure si així no vomito. Tot sigui per Catalunya!!

Però si en canvi el 4 de setembre el poble no acaba de definir qui és el més savi de tots, jo continuaré lluitant, amb lleitat i honestament per mirar d’aconseguir el màxim de voluntats per assolir la independència només amb els qui em donen molta més confiança. No vull tornar a ser enganyat de nou.

 

 

Endavant les atxes!!

LAPORTA TOP MANTA . LA GRAN ESTAFA.

pesolbullit | 01 Setembre, 2010 21:00

  

REPRODUÏT DEL BLOC DE JORDI BENPLANTAT

 

29.8.10

 Hem observat aquets dies la polèmica sobre la tolerància al 'top manta' aprovades pels ajuntaments del Vendrell i Calafell. 


Al meu barri està passant una cosa semblant: Fa molts mesos que una botiga de discs va obrir, te ja varis locals, te 3400 treballadors, te un pla d’empresa i estan preparats. Al gener quatre directius van ser foragitats per assumir atribucions que no tenien, entre d’altres manipular l’escalafó dels treballadors. Aquesta empresa fa mesos que intenta fitxar un director comercial, se li van oferir unes condicions immillorables, però ell donava llargues.
            
El que ha succeït finalment es que aquest director comercial no ha entrat a l’empresa, i junt amb els directius acomiadats, i dues persones del ram de l’espectacle ( un triler i una estàtua de predicador de les Rambles ) han muntat una empresa d’economia submergida, i ara es dediquen a vendre discs amb una manta davant de les botigues de l’empresa seriosa. No prou amb això, han fitxat empleats de l’empresa oferint millors condicions econòmiques i una millora en l’escalafó (naturalment sense seguretat social ).
L’empresa seriosa venia els discs a 6 EUROS al mes. Els del top manta a 20 EUROS l’any, però ara resulta que no cobraven ni això, perquè com la gent demanava factura i no tenen NIF no poden enviar rebuts.
   
La cosa fins aquí ja es prou bestia, i com els medis de comunicació han recolzat els manters ara resulta que el grup de manters al que denominarem Societat Catalana d’Impostors (SCI) han plantejat a la xarxa de botigues, Reagrupament Informàtic (R.I.) una OPA fusionant les seves plantilles.
   
Sembla ser que aquesta nit hi ha una reunió entre el gerent de l’empresa seriosa, un doctor de prestigi, i el dels manters. Jo penso que aprofitant que el gerent es metge li hauria de donar una forta medicació al manter que, o be el faci despertar dels somnis, o be que el foti a dormir uns quants mesos fins que se li passi el mono de notorietat que te.
    
Jo ja se que el doctor es massa condescendent, acostumat com està a escoltar tot el dia als pacients de la seguretat social, anirà i se’ls escoltarà, però no me’n puc estar de dir el que en penso: Jo els fotria una patada als baixos i assumpte acabat. 

I a continuació posar en marxa l’empresa a tota pastilla a nivell publicitari, perquè la competència real no son aquets quatre delinqüents, sinó les grans multinacionals del mon del disc, i el que s’ha de fer urgentment es anar a vendre als actuals clients de les empreses mes potents, per exemple al Centre Distribució de Cantants (CDC), dons sabem de bona tinta que el 60% dels seus 1.400.000 de clients, prefereixen el nostres productes: la independència i la regeneració musical. I potser el mal es que prestant tanta atenció als manters no ens hem preocupat del nostre mercat potencial.


Perquè sabeu, amb els manters passarà com amb la faula de la cigala i la formiga, arribarà l’hivern, i la palmaran sols, dons ni han emmagatzemat menjar ni tenen casa.
 
 

CADENES D’ESTAFES SOLIDARIES (SCI)

pesolbullit | 31 Agost, 2010 21:00

 
Magnífic article del blocde Jordi Benplantat sobre SCI:
 
 
 1_ EL NEN MALALT. Els familiars del nen J.A.M. que te una infermetat molt greu i incurable us demanen que per a poder-lo operar als Estats Units, ens ingresseu de forma solidaria els diners que pugueu al compte xxxx xxxx xx xxxxxxxxxx. Envia aquest mail a 10 persones. Si ho fas la Verge Maria et beneirà i si no et desitgem per als teus la mateixa malaltia que te el nostre nen.  
  

2_ INVERSIÓ SEGURA. Empresa industrial radicada a Nigèria necessita socis europeus. Necessitem que ens faci un ingrés de xxxxx $, al compte xxxx xxxx xx xxxxxxxxxx, i tant aviat com haguem cobrat la nostra mercaderia a Amsterdam, li farem l’ingrés de la seva inversió amb un 50% d’interès. Si esta interessat en l’oferta, posis en contacte amb nosaltres via mail i li farem arribar tota la documentació oficial que acredita l’operació així com els avals (en diamants) que vostè necessiti del nostre govern.
           
3_ ANIMAL CATALAN FARM. Coalició electoral jurídicament inexistent, formada per un partit de tres persones i dues mes de diferent origen polític (solidaritatcatalana.cat) necessita el teu recolzament econòmic per a poder-se presentar a les eleccions. Com no tenim temps hem copiat l’argumentari polític d’una altra força ja existent. Hem redactat i penjat al web un decàlec i un reglament per l’elecció de candidatures. Tant l’una com l’altra no se sap ni qui les ha redactat ni quina assemblea les ha aprovat, però malgrat això som regeneradores i democràtiques de nassos. Per a poder omplir a la nostra assemblea truquem a les cases de militants d’una altra formació (casualment la mateixa a qui li hem copiat l’ideari) i fem servir totes les bases de dades d’altres organitzacions on hem estat oferint els nostres serveis. Malgrat haver assegurat, per activa i per passiva que amb aquella força a la que hem copiat i intentat absorbir, no anirem mai junts, tenim la santa barra de convocar al seu líder imperativament a un dia i hora sense haver quedat amb ell. Pots també col·laborar en el nostre partit ( democraciacatalana.cat), pots triar entre xifres amb diferents zeros, però no afiliar-te, dons no necessitem a gent per a decidir res, nosaltres ja anem sobrats d’idees. 
   
Be, aquestes son les tres estafes que mes corren per internet. Generalment la gent estafades per la primera i segona, t’ho explica per a que tu no caiguis com ell. En canvi, els estafats en la tercera, et truquen per veure si tu també pots caure. Estic arribant a pensar que es tracta d’una estafa de tipus piramidal, on només hi ha beneficis pels primers inversors si l’estafa es va expandint.

Molt de compte amb els estafadors : uns usen els nens, altres els diamants, i uns quants, afortunadament pocs, la pàtria.
 
 
http://benplantat.blogspot.com/2010/08/cadenes-destafes-solidaries.html 
 
 

Solidaritat Catalana i la prova del cotó

pesolbullit | 29 Agost, 2010 21:00

   

 

Darrera aquesta farsa anomenada SCI està Convergència i Unió. Estan fent tot el possible per aparentar el que no són, volen que pensem que tenen moltíssima gent i que hi ha rius de gent que els segueixen però la realitat és que cada dia se'ls creu menys gent i no tenen ni 400 persones. Estan fent el ridícul des de fa setmanes i el vaixell pot ser que acabi naufragant.  Han eliminat de la seva web el nombre de "suposats solidaris" que tenen, amb l'excusa de que la havien de renovar. Era tan evident que les dades que sortien eren falses que ho han hagut de treure. Quan l'onze de setembre s'hagin de reunir en assemblea quedarà clar que no tenen gent i que només venen fum.

  Hi ha moltes evidències de que CIU està al darrera de SCI, però crec que la prova del cotó és l' actitud de determinats mitjans de comunicació convergents, que parlen meravelles de SCI i només tiren porqueria contra RCAT. El cas més descarat és el del "e-brutícies" un mitjà que porta mesos publicant mentides contra RCAT, que s'inventa rumors, que permet insults i que només publica coses negatives de RCAT. Els comentaris dels lectors els filtren i només posen allò que els interessa. La veritat és que llegir la cosa aquesta hi ha dies que és molt desagradable. En canvi l'actitut d'aquest diari digital respecte a SCI és la contrària, parlen sempre bé d'ells, publiquen totes les seves intoxicacions i intenten vendre la imatge de que a SCI tot va de meravella i a RCAT tot va fatal. L'e-brutícies és CiU, si "e-brutícies" diu blanc és que CIU diu blanc i si diu negre és CiU qui diu negre. Si CiU es dedica des de fa mesos atirar porqueria contra RCAT i a tirar-li floretes a SCI és perquè CiU vol ajudar a SCI a enfonsar RCAT. Per què? Doncs perquè SCI és una creació de CIU per desmantellar RCAT, més clar l'aigua.

Segons la pròpia SCI només tenen 170 adherits a la província de Tarragona

pesolbullit | 29 Agost, 2010 02:56

     

 

 Solidaritat Catalana per la Independència té uns 170 adherits a tota la demarcació de Tarragona, la meitat dels quals són de les comarques del Baix Camp i el Priorat. Així ho afirma el membre de la comissió electoral de Solidaritat Catalana pel Baix Camp, Abel Andreu, a Reus Digital.

 http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14735 . 

 

   Les informacions que em van arribar fa dies de que SCI en total són només 350-400 persones es confirmen. Cada dia està més clar que són quatre arreplegats que només volen càrrecs i poder. No tenen cap credibilitat i tot és un gran farol.

 

   A més a més , tenint en compte que acostumen a inflar sempre les xifres el més probable és que a tota la província de Tarragona no tinguin ni 100 persones. Estan fent el ridícul. CiU i els seus mitjans afins s'han esforçat molt en fer-nos creure que són un moviment importantíssim però en realitat tot és FUM i FUM.

 

  Per sort els independentistes catalans tenim una opció seriosa a la que votar, REAGRUPAMENT. 

 

A propòsit del millor: Joan Carretero

pesolbullit | 28 Agost, 2010 01:42

 
 
http://in.directe.cat/ricard-biel
 
És veritat que Joan Carretero és home de poques paraules, però això no vol dir que no parli i que, quan ho fa, no faci diana. S'hi pot estar d'acord o no, però quan el lacònic doctor parla se li entén tot, no endebades provoca tants mals de ventre. A Carretero se l'entén perquè diu el que pensa, vol fer-se entendre i el que diu té sentit, tant que trepitja els ulls de poll dels qui no estan gens acostumats que se'ls qüestioni. I és precisament per aquesta falta de costum, que qui més entén Carretero és paradoxalment l'statu quo, desacostumat però llest com una guilla a diferència de la majoria del poble, eternament a la inòpia gràcies precisament a aquesta espavilada oficialitat, que vetlla exquisidament perquè així sigui.

Carretero parla poc, sí, però si hi ha un tema que té interès a parlar i pel qual de fet tots el coneixem, és la política o, més concretament, la seva vocació de servei al país, cosa que en el nostre context significa la seva independència. Per tant, quan sento dir al duet de la benzina Tena-Bertran que Carretero no els respon els mails, no em poso a riure perquè em sorprenc plorant. El país que tant estima Carretero es troba en un moment de transcendència històrica i, segons el parell d'inefables, resulta que al doctor li agafa per jugar al gat i la rata, amb una inoportuna demostració sobtada d'immaduresa que no fa gens pel seu bigoti i cabells blancs de doctor respectat de Puigcerdà. En fi, no es tracta de caure en l'infantilisme del “i tu més”, però no crec que sobri recordar que Uriel Bertran està superant Tarzan en la seva capacitat de saltar de liana en liana sense caure mai a terra. I és que set anys mamant del vaixell Esquerra, i abandonar-lo just abans del naufragi per encapçalar Solidaritat Catalana Independentista, no sé si mereix una felicitació o una dura crítica, perquè no deixa de tenir mèrit. I el mateix podem dir de Tena, militant de CiU des de 1989, i que també casualment fins ara no s'ha adonat que el partit on militava només aspirava a menjar eternament engrunes i a anar-les cagant també in seculam seculorum, com a partit coherent que és, és a dir, essencialment caganer.

Si Joan Carretero no té interès a parlar amb la gent de SCI és per la mateixa raó que jo no tinc cap interès a parlar amb la carnissera quan vull comprar verdura, amb la diferència que la carnissera no em vol fer desaparèixer pel fet que no li compri i animi la gent a menjar verdura, més saludable. Si Joan Carretero no malda per parlar amb SCI —de la mateixa manera que, de fet, SCI no té cap interès real a parlar amb ell— és perquè SCI és pura dinamita inventada per torpedinar Reagrupament alhora que per crear una candidatura on hi càpiguen els personalismes. I s'ha hagut de crear SCI perquè els egos són allò que justament no té cabuda a Reagrupament, una associació de patriotes, de pencaires anònims on el seu líder no vol ser líder sinó fer de metge, i on se l'aprecia justament per aquest desinterès, és a dir pel seu rebuig al personalisme, per la seva manera tan atípicament política de fer política. Per aquestes dues raons no vol Carretero parlar amb SCI. És evident que no té cap sentit fer-ho. Primer perquè aquells amb qui se suposa que ha de parlar destrueixen la seva preexistent associació de qui han copiat el programa, i segon perquè si el doctor no admet els personalismes en la seva pròpia associació, per què hauria de dialogar amb cap altra entitat que fa del personalisme la seva inconfessable bandera? ¿Per què, atesos els raonaments que acabo d'exposar i si fa tants anys que Carretero s'afaita —tret del bigoti—, no hauria de creure que l'única raó per la qual SCI vol parlar amb ell no és per dialogar sinó per fer-lo claudicar? ¿Per què SCI fa veure que no sap que a Carretero no se'l compra amb càrrecs ni altres caramels? ¿Què fa creure SCI que amb el tarannà de Carretero, per sort totalment oposat al de Bertran i Tena, hi haurà cap mena d'acord?

No sóc endeví i no sé si arribaran a parlar. És probable, i serà com a mer gest que Carretero farà a contracor per consell de la mateixa gent de l'associació, perquè ningú se li tiri a sobre i l'acusi d'esquerp impresentable, cosa que en qualsevol cas passarà. Sigui com sigui, però, no veig de cap manera que hi pugui haver entesa entre Carretero i SCI. Potser, qui sap, finalment n'hi haurà entre Reagrupament i SCI. Però aleshores, Joan Carretero s'haurà retirat definitivament a la seva consulta. I és que les diferències entre ell i la resta són personals, reflectides aquí en la manera de fer política. Personals, no pas personalistes. Els personalismes són només cosa de SCI. I aquestes diferències, en el cas que ens ocupa, són fonamentals, insalvables.
 
article escrit a in.directe.cat per Ricard Biel
 

Crits i insults entre un reagrupat i Emili Valdero a Vilanova

pesolbullit | 27 Agost, 2010 05:53

 

 www.somnoticia.cat

Solidaritat Catalana va fer un acte de presentació ahir a Vilanova davant d’una vintena de persones , on hi havia més d’un reagrupat. Emili Valdero, segons alguns presents a l’acte, va fer un ultimàtum a Reagrupament: “A partir del 4 de setembre és impossible el pacte amb Carretero.” 

Entre els assistents, hi havia gent de Reagrupament, i un d’ells, en Manel, molt conegut en el món patriòtic de la zona, hauria acusat Solidaritat de dividir: “Vosaltres veniu a dividir. Nosaltres ja tenim els deures fets de fa mesos. I ara, preteneu que els que vulguin pactar amb vosaltres hagin de passar pel vostre l’adreçador.” La disputa hauria pujat de to, i el reagrupat li hauria etzibat a Valdero que era “un brut” i que “es dutxés”. La resposta de Valdero va ser contundent: “Vés-te’n a la merda”. Després d’algun crit més, el reagrupat hauria marxat de l’acte, davant la mirada atònita dels assistents.

 

POSTDATA: Aquests impostors de SCI tenen el que es mereixen, som molts els sabem que són un simple invent de CiU per dividir el vot independentista.

 

Revolta a Solidaritat Catalana de Tarragona contra la llista oficial de Bofill i Pereira

pesolbullit | 25 Agost, 2010 04:55

    

www.somnoticia.cat 

Els conflictes de llistes que van afectar Reagrupament a la demarcació de Tarragona sembla que es traslladen ara, de ple, a Solidaritat Catalana, on les disputes per l’elaboració de les llistes estan obertes. La candidatura oficial, afina a López Tena i Uriel Bertran, composta per Hèctor Lòpez Bofill, Albert Pereira i Caritat Garcia, no serà l’única. Els adherits del Baix Camp, molts d’ells exreagrupats, tenen pensat presentar una candidatura alternativa per tal d’evitar l’oficial. Els Solidaris del Baix Camp han vetat López Bofill als actes de la comarca, començant per l’acte d’aquest dimarts a Cambrils, i tenen molt mala relació amb Albert Pereira.

Aníbal Lecter s'incorpora a Solidaritat Catalana

pesolbullit | 23 Agost, 2010 02:31

                    
 
 
Pot semblar conya però no ho és , tinc notícies a través d'una persona que s'ha introduït a SCI que una de les darreres altes de SCI és un simpatitzant anomenat Aníbal Lecter. Pot semblar impossible però no ho és, l'han acceptat com a simpatitzant, aquest és el criteri que utilitza Uriel Bertran per seleccionar la gent que entra. Uriel Bertran és qui porta la base de dades de SCI. Si han acceptat En Lecter com a simpatitzant suposo que també acceptarien al comte Dràcula o al Mikie Mouse... quin rigor!!!   ...no m'estranya que a la Societat Catalana dels Impostors tinguin tants "simpatitzants", la majoria són noms falsos o inventats. Ara... de militants pocs, molt pocs, pel que sembla tenen menys gent que la Conferència Nacional del Sobiranisme, no arriben a 400 persones, per això estan tot el dia enviant correus als simpatitzants per a que s'apuntin, estan desesperats. 

SCI és un partit fantasmagòric condemnat a la desaparició

pesolbullit | 19 Agost, 2010 21:36

   

 Crec que és molt important fer una anàlisi correcta de la situació. Sovint detecto dos greus errors : pensar que SCI actua de bona fe i pensar que SCI representa a algú.

   En primer lloc, SCI no vol sumar res , és una jugada bruta per intentar desmantellar RCAT, al darrera estan CiU o ERC, o potser els dos, i el senyor Laporta per qui realment treballa és per CiU, només cal recordar la seva amistat amb Prenafeta i Alavedra i la seva participació al PI, un partit inventat per CiU per dividir el vot independentista. A més a més fan trampes, fixem-nos que volien parlar amb Carretero el 19 d'agost per a que anés a les llistes, quan resulta que per ser candidat segons els seus reglaments cal ser militant i simpatitzant de SCI abans del 16 d'agost.

  En segon lloc cal dir que SCI no representa a ningú, són 350-400 militants, no tenen gent, ni temps, ni organització, ni credibilitat, ni dignitat, ni implantació territorial, de fet és un partit virtual, fantasmagòric, un immens farol. Encara no han ensenyat les cartes perquè en realitat no tenen a ningú, fins l’onze de setembre no muntaran una assemblea i volen que hi vagin també els simpatitzants perquè faran el ridícul. No són ningú ni representen res, per tant estan condemnats a la desaparició i és probable que no arribin a setembre, per això ara diuen que volen pactar. La seva idea era no pactar res i desmantellar RCAT, quedar-se amb els seus associats i els seus electors, però com que no ho han aconseguit ara estan desesperats per evitar el ridícul. Són com aquells candidats a la presidència del Barça que diuen que tenen grans suports i al final resulta que no tenen prou firmes.

  Carretero està fent el correcte, esperar a que SCI es quedi sense oxigen i mori d’inanició, el temps corre a favor de RCAT i en contra de SCI, l’únic que té a favor SCI és la vaselina dels mitjans convergents. Probablement sense les intoxicacions dels mitjans convergents a molts ja els hauria caigut la vena dels ulls i se'n adonarien de que SCI s’ha creat per dividir i no representa a ningú.

  Sense disciplina no es va enlloc, Reagrupament està a punt d’arribar al port i ara toca tancar filles , apretar les dents i donar suport al seu President, tot lo altre són collonades. Quan Cristòfor Colom, que era català, estava a punt d’arribar a Amèrica, diuen les cròniques que els mariners li van dir que volien tornar, si ho haguessin fet avui en dia ningú se’n recordaria ni del seu nom. RCAT va pel bon camí i a les eleccions es recolliran els fruits, si tan malament anés RCAT seria com la Conferència del Sobiranisme, que no pinta res i ningú es preocupa pel que fan.

SCI HA FRACASSAT

pesolbullit | 19 Agost, 2010 14:07

 

 

Se'ns van presentar com una possible coalició de partits, han acabat sent un sol parit. Havia de ser un moviement crescut des de la gent de carrer, no ha estat així. Tot plegat ha estat una maniobra de tres persones, un senyor que el volien posar al 15 lloc per ERC i que ha estat 2 legislatures pactant amb el PSC i sense haver treballat mai, un altre que el van descartar per les europees i ara també per les eleccions al parlament i finalment un home nou en política que ell mateix ja deu pensar que ha pres una mala decisió. I tot això omplint-se la boca de regeneració democràtica amb unes llistes que ells consideren obertes però que en realitat són unes llistes en grups ja tancats. Fins i tot jo al principi se'm va despertar la ilusió per aquest moviement. En fi, vist el panorama i sense voler tirar diferents moviments pel terra, jo tinc clar el meu vot: Reagrupament.
Ah! i sobretot demano que aquesta gent no utilitzi les coordinadores de les consultes, almenys la del meu municipi de la qual formo part.
 
  comentari d'un lector de naciodigital.cat 

 


Democràcia Catalana no accepta militants, només diners

pesolbullit | 18 Agost, 2010 21:01

                     

 

 Democràcia catalana no accepta militants, només diners, al web posa “si estàs interessat en afiliar-te a DCat, envia un correu electrònic indicant AFILIACIÓ” seguit del teu nom a l’assumpte i quan s’obri el període d’inscripció rebràs informació més detallada”. Quina farum. DCAT deuen ser 10 ó 12 persones, En Laporta i els seus amics, això sí UNS GRANS DEMÒCRATES!!! i SCI són 350 (En Laporta, els dos palmeros, la secretària, les amants, el lloro , el seu majordom , els intoxicadors professionals que ha fitxat i 100 ó 200 enganyats). AIXÒ SÍ QUE ÉS DEMOCRÀCIA, LAPORTA ÉS EL NOU PERICLES!!! això cada cop recorda més el partit GIL de Jesus Gil y Gil.

La paràbola de BEN i MÀMALA

pesolbullit | 18 Agost, 2010 13:49

    

   L'altre dia en Joan Carretero mig en conya mig en serio però amb una càrrega de profunditat tremenda, va venir a dir " ...a Reagrupament vàrem començar a fer els camí de Sant Jaume fa temps, com peregrins dormint al bosc en nits de pluja i en el millor dels casos fosca, i quan estem a mig camí, ens truquen pel mòbil i ens demanen que ens aturem que hi han 3 pseudo-companys, que volen començar el mateix camí, els esperem i no ens belluguem del nostre lloc, doncs ens volen fer un relleu..."

  Aquests nois de SC han arrencat amb la força d'un cavall àrab, esperem no s'aturin com un burro castellà.... Jo que sóc un moro vell , veient les formes que gasten els del Califat Uriel-LópezTena-Laporta, els recomano se'n vagin a fer apostolat a Ben-i-Màmala, bonica regió imaginària que espera la arribada del Mesies que la independitzarà batejant-los amb Möet Chandon.

 

                        comentari d'un lector de naciodigital.cat 


 

  

 

SOLIDARITAT CATALANA ÉS UNA PRESA DE PÈL

pesolbullit | 18 Agost, 2010 03:09

 

 

Se'ns van presentar com una possible coalició de partits, han acabat sent un sol partit. Havia de ser un moviement crescut des de la gent de carrer, no ha estat així. Tot plegat ha estat una maniobra de tres persones, un senyor que el volien posar al 15 lloc per ERC i que ha estat 2 legislatures pactant amb el PSC i sense haver treballat mai, un altre que el van descartar per les europees i ara també per les eleccions al parlament i finalment un home nou en política que ell mateix ja deu pensar que ha pres una mala decisió. I tot això omplint-se la boca de regeneració democràtica amb unes llistes que ells consideren obertes però que en realitat són unes llistes en grups ja tancats. Fins i tot jo al principi se'm va despertar la ilusió per aquest moviement. En fi, vist el panorama i sense voler tirar diferents moviments pel terra, jo tinc clar el meu vot: Reagrupament.
Ah! i sobretot demano que aquesta gent no utilitzi les coordinadores de les consultes, almenys la del meu municipi de la qual formo part.

 

 

comentari d'un lector de naciódigital.cat 

 

La Societat Catalana dels Impostors s'ofereix per entrar en un Govern

pesolbullit | 14 Agost, 2010 13:55

  

   URIEL BERTRAN, porta 3 legislatures seguides fent de diputat, no ha treballat mai.  

 

Resulta inquietant que SCI ja s'hagi ofert als altres partits per entrar en un govern. Se suposa que lluiten per la independència de Catalunya però diuen que volen ser en un govern en coalició amb altres partits, es a dir, que volen col·locar la seva gent per tenir despatxos i cotxe oficial (això recorda molt a ERC) . Uriel Bertran té 34 anys i porta tres legistatures seguides sent diputat . No ha treballat mai i en aquestes eleccions anava molt avall en la llista d'ERC... és casualitat que hagi vist la llum i de cop i volta hagi decidit que ja no li agrada el tripartit?   ...és coherent que digui que ell serà el garant de que el tripartit no sumi quan fins fa quatre dies deia que el tripartit estava molt bé i que només calia renegociar el pacte?

 

SOLIDARITAT CATALANA =AUTÈNTICA FARSA

pesolbullit | 13 Agost, 2010 21:17

    

 El que no entenc és l'interès que té Laporta a que 3500 persones reagrupades i consolidades amb tot el seu bagatge i credibilitat es desagrupin i dilapidin tota la feina feta per anar a l'assemblea de SCI, un SCI que encara no ha estat constituit com a assemblea, sinó que parla per boca exclusiva i patrimonial de 3 persones.  ¿Què és SCI, si no ha estat encara constituit? ¿I DC, el partit unipersonal de Laporta, ja l'hem oblidat? 

 Laporta, Tena i Beltran diuen, fan desfan, proposen i sentencien, a partir de quina militància (nombre, reunits en quina assembles)? Han estat escollits per les bases de DC i SCI, si és que n'hi ha? A qui justifiquen la seva activitat o bé s'ho autojustifiquen? Qui té més legitimitat, una associació que ha escollit i ha ratificat en tres assemblees una junta directiva o 3 individus que s'han autoescollit com a emperadors sense cap elecció? Ho dic perquè a aquestes tres persones els preocupa molt la qualitat democràtica.

comentari publicat per un lector de naciodigital.cat 

Laporta, Tena i Bertran no mereixen cap confiança

pesolbullit | 13 Agost, 2010 13:52

   

 El senyor López Tena va afirmar, el dia va venir a Girona, que els qui criticàvem Solidaritat Catalana érem guàrdies civils. La mentida, si no queia ja pel seu propi pes, va quedar absolutament desmentida quan l’acte va finalitzar i els assistents, molts dels quals crítics amb Solidaritat Catalana, no vam poder “interrogar” els ponents i no hi va haver possibilitat de formular ni una sola pregunta. Quina vergonya de Guàrdia Civil que estem fets! Fa pocs dies em vaig plantejar no criticar més Solidaritat Catalana, ja que, tot i tenir clar que Laporta, Tena i Bertran no em mereixen cap confiança i no sé quins motius obscurs els han empès a fotre tot aquest merder, sé que dins d’aquest nou projecte hi ha força patriotes. Però tot té un límit. La guerra bruta contra Reagrupament s’ha intensificat els darrers dies, amb notícies falses i anuncis programadíssims per fer mal a l’associació presidida per Carretero, que porta treballant mesos i mesos perquè els catalans independentistes tinguem representació en el Parlament. És curiós veure com tot això de Solidaritat Catalana no arrossega militants de CiU i Esquerra, i només es pretén fotre mossegada a les files reagrupades. L’objectiu dels tres tenors és, doncs, proclamar la independència o matar Reagrupament? A mi la resposta em sembla evident, com que el cel és blau i el català és la nostra llengua. Clar que sempre n’hi ha que diran que el català és un dialecte i el cel blau no el veuran perquè a l’infern no n’hi ha.

 

article de Jordi Colomer a www.somnoticia.cat 

La sra Montilla és Record Guiness en acumulació de càrrecs

pesolbullit | 12 Agost, 2010 02:19

 

 

Delirants declaracions del trio calavera

pesolbullit | 09 Agost, 2010 16:46

  

Ahir mentre esmorzava vaig llegir la delirant entrevista que li van fer al diari avui al trio calavera, on deien unes estupideses que molta gent no s'atreviria a dir ni amb catorze cubates. L'Uriel , que va fer de palmero del segon tripartit, deia que ell seria la garantia de que no es repetís tripartit, Laporta , que va barallar-se amb el 90% dels seus directius al Barça, deia que ell buscava la unitat, i Lòpez Tena deia que les llistes de SCI es farien com als USA i al Canadà, la qual cosa és falsa perquè els partits d'allà no són assemblearis i allà no hi han llistes, allà hi ha un sistema majoritari, no proporcional com aquí. La Sociatat Catalana d'Impostors (SCI) és una gran burla ideada per un submarí de Puigcercós (l'Uriel) i un submarí de David Madí (En Lopez Tena), dos mentiders, que volen que RCAT es disolgui per acontentar els seus amos, ERC i CiU .Si En Laporta no ho veu que es posi ulleres, de totes maneres em pregunto quina mena de president de Catalunya pot ser aquest senyor si s'ha deixat enganyar per aquests dos mindundis. Com més aviat desemmascarem a aquests impostors millor. SCI no ha servit per sumar res, només està servint per dividir als independentitstes i afavorir CiU i ERC.

 

 POSTDATA: una cosa tenen en comú aquests tres, estan grassos com bacons, podrien protagonitzar el conte dels tres porquets.

Laporta hauria de ser més humil

pesolbullit | 07 Agost, 2010 21:40

  

   Aunque lo escriba en castellano no dejaré de ser claro. Me cae muy bien el señor Laporta y le tengo un gran aprecio por su labor en la catalanización del barça, pero pienso que ha caído en el error de considerar que el mundo del futbol sea igual que el de la política. Pienso que debería de ser más humilde y ponerse al mismo nivel que el resto de personas que deseamos la independencia de Catalunya. 

  Si quiere unir el independentismo, debe de ser consecuente. No se puede pregonar la unión del independentismo mientras se actúa dividiéndolo. Si se quiere hacer una Solidaritat Catalana transversal, lo mas correcto y formal sería mantener largas reuniones con el resto de partidos para detallar bien los acuerdos. No se puede lanzar una propuesta así, por las buenas, en una rueda de prensa, sin mas precisiones sobre el programa. 
  Reagrupament no tiene de ningún modo el monopolio del independentismo, pero hay que reconocer que es el único partido formado con posibilidades de entrar en la cámara con una base social. Ha costado muchos esfuerzos formarlo, y se formó un año antes definiéndose en los mismos puntos de SCI. Si Laporta, López Tena, y Uriel Bertrán desean realizar lo que claman, lo más coherente con su discurso sería entrar en Reagrupament con humildad, bajo el mismo procedimiento que un ciudadano normal entra en un partido. 
  El señor Carretero ya se esforzó y pasó sus problemas en Reagrupament para prepararle un lugar al señor Laporta. En cambio, el señor Laporta, conociendo los esfuerzos de Carretero, ha continuado tirándole largas a Reagrupament.
  El señor Laporta estaba mejor en el barça. Carretero pecó de ingenuo, y ahora es consciente le han manipulado para hacerle perder el tiempo creandole problemas internos en Reagrupament.
  Aprovechando el poder mediático, se ha puesto en escena un nuevo partido político que complica más la situación, o sea, dividir todavía más el independentismo. 

 

    comentari de Santiago F. a naciodigital.cat.

Quin joc fa l'Uriel Bertran ?

pesolbullit | 06 Agost, 2010 14:11

    Fa gairebé un any viatjava amb els Ferrocarrils de la Generalitat i al costat hi havia un grup amb una regidora d'una ciutat del Vallès. Era d'ERC i em vaig delir amb el que deia sobre en Carretero, en Bertran i en Puigcercós. Deia que en Puigcercós ho feia molt bé i que en Bertran era un xicot d'aquest Puigcercós. Però tot sense cap mala sang ni res. Tot es confirma.
Els Catalans - com els Irlandesos del 1916 al 1921 - haurem de lluitar contra l'Enemic Espanyol (aliat ara ja amb els Francesos) i alhora neutralitzar dos tipus de gent: els ambiciosos sense escrúpols i els agents dels Espanyols i pagats per Madrid que ja "sont à l'oeuvre dans les coulisses". En Carretero ja va advertir que els serveis secrets espanyols fa temps que són presents al món independentista i jo afegiria que els Francesos també car tenen una por molt gran que la "fièvre nationaliste prenne dans l'Héxagone". Diu en Sellarès que ens trencaran la cara. En Pujol que "prendrem mal". Fa anys vaig visitar el Calvados (Normandia) i les platges del D-Day i vaig parlar amb molts vells normands que hi eren. Us puc assegurar que serà dur i hi haurà "casualties". Però NO HI HA PAS RES més DOLç que el gust, l'olor i el sentiment de la LLIBERTAT. Qualsevol patiment restarà ínfim i petit el jorn que l'única bandera que onejarà als pobles i ciutats catalanes, als jutjats, a les comissaries i arreu de la Pàtria sigui la Catalana. Quan podrem anar pel món amb el nostre passaport.

 

 comentari de Pere de Lausanne a naciodigital.cat

 

'Reagrupament' al Berguedà no ha rebut cap petició formal de baixa

pesolbullit | 05 Agost, 2010 21:51

www.dbergueda.cat  

L'actual coordinador, Ramon Plana, fa expressat que només els consta la voluntat expressada públicament d'Albert Torres i Quim Espelt 

L’actual coordinador de Reagrupament al Berguedà, Ramon Plana, ha fet públic un comunicat on explica que actualment a Reagrupament no hi ha cap petició formal de baixa i només els consta la voluntat expressada públicament d’Albert Torres i Quim Espelt, que recullen i fan efectiva. Tota la resta de persones continuen sent membres de ple dret de Reagrupament i lamenten l’intent d’instrumentalització de què són objecte.

 

Plana aclareix que en cas de confirmar-se totes les baixes anunciades, representarien un 40 per cent dels associats al Berguedà. Sis d’aquestes baixes potencials (un 37 per cent del total) es van donar d’alta fa un mes, just abans de les eleccions a la junta comarcal.

 

Des de Reagrupament respecten totes les opcions polítiques i encoratgen tothom a exercir lliurement les seves preferències personals.

En Titot es desmarca de SCI (Societat Catalana d'Impostors)

pesolbullit | 05 Agost, 2010 13:30

reproduït del bloc d'En Titot

 

 He esperat uns dies per veure si Solidaritat Catalana per la Independència era un gest o una posició. Que s'hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó evidenciar la renúncia dels altres. I per tant, en essència, no veig que SCI pretengui el que diu: constituir una majoria que proclami la independència per Tots Sants.


Jo, de posició ja en tinc una, l'Esquerra Independentista i no tinc motius per moure-me'n ni renunciar-hi.
Però no ens discutirem a l'hora de proclamar la independència, sinó a l'hora de redactar la constitució.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174028 

Les desercions programades pels crítics a Reagrupament no arriben a l’1% de la militància

pesolbullit | 04 Agost, 2010 22:43

El sector crític de Reagrupament està escenificant la seva sortida de l’associació liderada per Joan Carretero amb la intenció de crear la imatge falsa d’una desbandada general de militants. Som Notícia ha pogut comprovar que aquests anuncis d’abandonament han estat estratègicament planificats perquè ja havia estat avisat que passarien aquests fets fa més de dues setmanes. Segons fonts solvents, els crítics que han abandonat l’associació a lesTerres de l’Ebre, el Baix Camp i el Berguedà volten la trentena, xifra que no representa ni l’1% dels gairebé 3.500 associats. Els dimissionaris del Berguedà han acusat la junta de Reagrupament de “manipulació del cens electoral a les ultimes eleccions comarcals de l’associació al Berguedà”. Un membre de la junta de Reagrupament consultat per Som Notícia ha assenyalat que un dels dimissionaris havia intentat associar més de mitja dotzena de familiars pocs minuts abans de les eleccions. Segons Reagrupament, aquests darrers dies hi ha hagut més altes (una norantena) que baixes (una trentena), i considera que l’efecte crida de Solidaritat Catalana no està fructificant.

 

www.somnotícia.cat

 

SOLIDARIDAD CATALANA UN PARTIDO RARO

pesolbullit | 04 Agost, 2010 21:52

  

 http://www.todo-es-muy-raro.balearweb.net

 Solidaridad Catalana per la Independencia es un partido independentista creado por Joan Laporta que  ya tiene dos nuevos miembros fundadores de hecho, uno Alfons López Tena deja Convergéncia y el otro Uriel Bertran deja ERC. Esta doble procedencia confirma definitivamente que el partido Solidaridad Catalana es un intento de resucitar el "colombismo". ¿Qué es el colombismo? El colombismo es un término que proviene de la etapa más feliz de la Convergéncia pujolista y consistía en tener dos personajes que supuestamente eran lideres de esquerra republicana hasta que un golpe de sensatez los expulsó por bocazas y uno se fue a pasarlo bien a Marruecos antes de hablar con Millet y la otra se mueve como pez en el agua por los platós de salsa rosa como la más lista de la reunión. Estos dos lideres, especialmente Colom, se dedicaban a radicalizarse  convulsivamente cuando Pujol lo ordenaba. Aquellas cosas que Pujol no podía decir porque estaba pescando en Madrid(Peix al coba) lo decían ellos. Ahora el Partido Solidaridad Catalana se ha fundado para hacer lo mismo con el futuro ganador de las elecciones Artur Mas y se resucitará el modelo anterior , es decir Más a pescar  y Laporta y sus muchachos a luchar desde aquí  por el Referendum , la Independencia  y  l'Estat Català.

La massa llarga vida del diputat Uriel

pesolbullit | 04 Agost, 2010 14:35

http://www.naciodigital.cat

 

 La setmana passada el diputat d'ERC i impulsor de Solidaritat Catalana, Uriel Bertran, anunciava que deixava l'escó al Parlament. Pocs dies després enviava un correu obert al Grup parlamentari d'ERC demanant informació de com ho havia de fer. Anna Simó, la portaveu del grup, li va demanar si deixava l'escó a Esquerra o passava al grup Mixt. L'opció va ser la primera.

La Mesa del Parlament encara espera la renúncia. Diuen que el motiu és que la Mesa no es reunirà fins a finals d'agost. Però el seny calvinista afirma una altra cosa. Ja ho diuen, en política rarament el que veus és el que obtens. En els temps que corren i amb les il·lusions desbocades, molts dels seus seguidors i de la seva coalició no poden suportar gaire realitat.

 En qualsevol cas, és lleig. No es pot vendre regeneració quan la porta, per hedonisme, per mandra o per excepcions dilatòries no s'ha tancat. Com deia Bertold Brecht, “encara que sigui un amic el qui se'n va, s'ha de tancar la porta, si no, fa massa fred”.

 

 Quico Sallés

Sospita Catalana

pesolbullit | 03 Agost, 2010 21:18

            

 Quan hi ha un assassinat o un robatori, però encara manquen proves del delicte, la policia actua -almenys a les pel·lícules- de la següent manera: El primer lloc on busquen és a la família, i la primera pregunta que es fan és: a qui beneficia tot plegat? Qui en treu rèdits? Segons sembla, resulta una manera eficaç d’enxampar el culpable.

A dos mesos de les eleccions nacionals, cap moviment improvisat es pot posar la medalla de democràtic i d’unitari, sinó tot el contrari, genera moltes sospites. Enlloc de començar la campanya per convertir els pròxims comicis en un referèndum per la llibertat ens estem discutint entre nosaltres. Divide et impera. El gran beneficiat és, òbviament, l’Estat espanyol, però crec que el culpable és algú dels nostres. Els catalans en som capaços, motivats per interessos ocults, ressentiments i una falta de disciplina còsmica, mai vista. Sempre diem: “Els espanyols ens ho posen fàcil per ser lliures, no ens volen”. Crec que això és inversament proporcional al difícil que ens ho posem nosaltres mateixos.
Una de les grans diferències entre Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana és un sobret marró. M’explico. Fa més d’un any, Reagrupament omplia les Cotxeres de Sants per començar a bastir una alternativa transversal al Parlament, i calien associats perquè es començava des de zero. Aquells actes es pagaven gràcies a la donació voluntària de tots els assistents, que dipositaven la quantitat que volien en un sobret marró, que era a les cadires. Podem parlar de xifres, de treball, d’implantació, o fins i tot, d’egos, però vull recalcar que Reagrupament no té hipoteques i és l’única eina que pot assegurar un paper valent i coherent al Parlament.

 

article de Marc Cros a somnoticia.cat

 

SALVADOR CARDÚS: LA UNITAT NO FA LA FORÇA

pesolbullit | 02 Agost, 2010 21:45

www.naciodigital.cat

 

 L'aparició sobtada de Solidaritat Catalana per la Independència, resultat d'una iniciativa individual sense cap base associativa ni ideari previs, i decidida com a resposta al fracàs -previsible- de la petició de referèndums al Parlament de Catalunya dels senyors López Tena i Bertran, no ha fet altra cosa que augmentar la confusió i la incertesa sobre quines seran les possibles candidatures independentistes a les properes eleccions catalanes. I forma part del desconcert el fet que Joan Laporta, de la nit al dia, hagi canviat els plans i els socis preferents que havia anunciat en el seu moment. Si, a més, tenim en compte que hi ha una obsessiva -i jo crec que equivocada- demanada d'unitat urgent en l'independentisme que força decisions poc reflexives, la percepció de ser davant d'una més gran fragmentació, amagada amb crides poc sinceres a la integració, encara neguiteja més. És en aquest marc que voldria fer les següents consideracions.


Sobre Solidaritat Catalana. D'aquesta proposta m'inquieten moltes coses. D'entrada, sorprèn que es vulgui nascuda "de baix a dalt", quan de moment només té un "dalt" que s'ha demostrat arrauxat en les primeres passes. A més, molesta l'actitud arrogant i de menyspreu cap a altres organitzacions com Reagrupament, que té milers d'associats aconseguits en prop de dos anys de treball, un ideari aprovat en assemblea multitudinària i una visió estratègica sobre l'assoliment de la independència, i que ara Solidaritat pren com a seva després que dos dels seus promotors l'haguessin desqualificat repetidament. Fins i tot, hi ha gestos que permeten sospitar que es vol créixer desarticulant Reagrupament a favor d'aquesta nova i impulsiva marca. I tampoc no són convincents les apel·lacions demagògiques al "poble" per emmascarar els tacticismes organitzatius. Ara bé, el que és impropi d'una actitud veritablement democràtica és la seva pretensió que tot el sobiranisme, inclòs el de CiU, s'hagi d'aplegar incondicionalment sota el seu paraigua benefactor i improvisat, utilitzant un estil entre condescendent i perdonavides que si no fes el ridícul, faria por.

Sobre l'obsessió d'unitat. A tots plegats ens hauria de fer pensar que malgrat l'èxit de les consultes per la independència o de la manifestació del 10-J, les expectatives electorals de l'independentisme, tant del parlamentari com de l'extraparlamentari, siguin tan baixes. L'obsessió per la unitat neix d'aquesta aparent incongruència, que porta a creure que la solució de tots els mals seria presentar una sola oferta electoral. Ens tornem a equivocar. La meva opinió és més radical: si les expectatives de vot són baixes, no és per manca de votants ni per la desunió, sinó per la manca d'una proposta que generi confiança. Tal com ja he escrit en altres ocasions, ni que de moment sigui la millor, ni tan sols Reagrupament ha estat capaç d'arribar a les eleccions amb una proposta electoral prou sòlida. Se'ls ha vist massa pendents de la decisió -que al final ha estat capriciosa- de Joan Laporta, i ha tingut altres mancances greus de comunicació. Però tampoc no ha estat prou encertada la Conferència Nacional pel Sobiranisme, en la qual la unitat com a bé suprem i amb tothom, la converteix en un totum revolutum que en cas d'arribar al Parlament, esclataria en menys de vint-i-quatre hores. Estic convençut que la unitat a qualsevol preu, que certament evitaria la fragmentació provisionalment, no faria altra cosa que augmentar encara més, i amb tota la raó, la desconfiança de l'electorat. Personalment, no estic disposat a votar independència peti qui peti i sense garanties de rigor democràtic i d'estabilitat en el seu treball polític futur. La independència no és un esport de risc que s'acaba quan has arribat al final del torrent. A l'independentisme, com a qualsevol altra proposta política, se li han d'exigir les més altes virtuts cíviques i ha de passar els filtres de qualitat més exigents. Si no, no mereix el vot.

Sobre les properes eleccions. A les eleccions d'aquesta tardor, a més de fer desplaçar la centralitat política cap al sobiranisme, els catalans votarem amb l'objectiu de tenir el millor govern possible després de set anys d'una coalició que s'ha entrebancat tota sola, i votarem a qui sembli més capaç per dirigir una situació de gravíssima crisi econòmica. Un independentisme que oblidés aquests dos aspectes, seria absolutament irresponsable. I la qüestió és que, a hores d'ara, les possibles noves ofertes independentistes han fet tard i no tindran gran cosa a oferir respecte d'allò que també forma part de la convocatòria. Per tant, la meva opinió és que l'independentisme, si bé és lògic que no vulgui renunciar a presentar-se a aquestes eleccions, ha de saber posar els seus principals objectius en un termini mitjà, per créixer i consolidar-se políticament. Jugar amb l'expectativa d’"o ara, o mai", comprensible en el cas d'algunes biografies personals, des del punt de vista del país, ens acostaria més al mai que a l'ara!

Allò que és vell encara no ha mort, i allò que acaba de néixer és molt tendre. Cal paciència, no precipitar-se i ser democràticament exigents.

AIXÒ NO ES FA, Sr. LAPORTA.

pesolbullit | 02 Agost, 2010 14:01

 

Quan feia més d'un any que Omnium i la societat civil catalana treballaven per donar resposta a la previssible sentència del TC, un senyor anomenat José Montilla i un partit, el PSC, que ni en somnis hauríen convocat una manifestació com la del 10-J, s'hi afegiren a darrera hora amb la desvergonyida pretensió, a més, d'apropiar-se-la i d'organitzar-la al seu gust. Oi que ho recordeu? El Dr. Carretero ha parlat clar com mai no ho ha fet cap polític a Catalunya des de la guerra civil, i això li costà el càrrec a ERC. Cap problema: Se n'anà a viure de la seva professió, amb menys diners probablement dels que li donava la política, però amb el cap ben alt i la consciència tranquila. Sóc dels imbècils que valoro i honoro capteniments com el seu. Ell i reagrupament porten més d'un any treballant per trencar el cercle viciós en que una casta política acomodatícia i corrupta manté presoner el país sencer. I és precisament ara que un expresident del Barça, després de dir-nos durant sis mesos que "se sent moralment reagrupat", es presenta amb les seves mans netes, envoltat d'un exmembre d'ERC i un altre de CiU, dient a Joan Carretero i Reagrupament que aquí estàn ells i que s'aparti tothom i que qui vulgui sortir am ells a la foto llançi per la borda la feina d'un any, prengui número i es posi a la cua. Ara ja no hi ha silenci ni boicot mediàtic. Doncs bé: Crec que ja puc trencar el meu més que prudent silenci. Tot plegat em sembla prou lleig, baix, deslleial i mancat d'escrúpols com per dir que, si les coses no canvien molt i puc fer-ho, el meu vot serà per al Sr. Joan Carretero, que no dubto ens farà saber a tots què pensa de tot plegat i el camí que pensa prendre.

 

comentari de Carles Viñals Casado a www.naciodigital.cat el 31 de juliol

 

Soliraritat Catalana per la Independencia = muntatge CDC-ERC

pesolbullit | 01 Agost, 2010 21:52


  

Comentari publicat per un lector de naciodigital.cat el 31 de juliol

 

 

Però no us adoneu que aquesta Solidaritat arribada a darrera hora és un muntatge de Convergència i Esquerra utilitzant els seus peons: López Tena (Madí) i Uriel (Puigcercós) entabanant en Laporta, pressionat des de fa temps també pels lobbies convergents perquè no jugués a favor de Reagrupament?
Però si l'operació està cantada! Tres cares conegudes, el mateix full de ruta de Reagrupament, al qual intenten llançar una opa hostil i a més fer quedar com els dolents de la pel·lícula que no volen la unitat. I quina unitat representen Tena, Laporta i Uriel?, si a la seva crida no ha respost positivament cap organització parlamentària ni extraparlamentària, si els 15.000 supporters que diuen que tenen no estan ni tan sols adherits via domiciliació bancària i com a molt són una mena d'amics de tipus Facebook, si els primers que s'hi han apuntat amb enorme entusiasme són aquells sectors de Reagrupament que sempre han intentat dinamitar aquest moviment des de dins amb picabaralles internes ridícules...
CDC i ERC tenien clar que una candidatura de Reagrupament encapçalada per Laporta dinamitava el mapa polític català (els cervells convergents i d'Esquerra ho van veure clar el 10 de juliol) i han mogut fitxa: per una banda, donar la imatge de dispersió i divisió independentista, cosa que pot provocar que els votants independentistes desinformats es quedin a casa o votin CiU i ERC com a mal menor com a opcions més segures. I per una altra banda intentar neutralitzar Reagrupament amb una Solidaritat que l'endemà de les eleccions estarà al servei de convergents i Esquerra com una mena de marca blanca, amb la qual cosa impedirien que una força rupturista com RCat foti canya des del Parlament.
Nois, el parany ja està posat. Ara tan sols cal veure quanta bona gent hi cau de quatre grapes

 

 

Laporta, L.Tena, Uriel: QUI ES QUI

pesolbullit | 01 Agost, 2010 15:30

           

Dimecres a l'hora baixa vaig anar a la presentació de Solidaritat Catalana, la darrera invenció que en nom de la unitat surt en l'espectre independentista, la qual es vista per molts com a una OPA hostil d'ERC i de CDC a Reagrupament, i pel que sembla, un té moltes sospites al respecte. La sala no era gaire gran, i tot i la munió de gent que hi havia, no superaven les 300 persones. Un servidor es va posar a la sortida i pacientment va comptar el nombre d'assistents. Però vaja, hi havia gent, i sobretot espectació mediàtica. 

Entre la calor, els tres barítons van sortir a l'escenari. En primer lloc un fluix Uriel Bertran, un dels delfins de Puigcercós dins de les JERC, màxim responsable d'un dels corrents que el propi líder republicà va estructurar per negativitzar la puixança de Carretero. Uriel, amb sou a les Joventuts i a Esquerra des de ben jove, fa un any va preferir romandre a Esquerra, on tenia feina, sou i les ordres del seu amo de tota la vida. Aquesta és la seva aportació a l'independentisme, una burgesa panxa i un sou d'alliberat, que amb els anys s'ha engreixat amb el de diputat. Perquè plega d'Esquerra ara? Just quan Puigcercós ha fet una crida al retorn cap a l'independentisme. Realment ha marxat? O simplement forma part d'una comèdia orquestrada per les direccions d'ERC i de CDC?

El valencià López Tena va ser el més dur en el seu parlament, parlant d'unitat quan fa un any no la volia i blasfemava públicament de Reagrupament. Aquest personatge, a sou de Convergència Democràtica, ha estat sempre un home de la confiança de David Madi per controlar part dels votants independentistes. La seva feina en les consultes és innegable, com també ho és el seu tarannà casernari i autoritari, més típic d'un president d'un casal faller que d'un independentista català. Tena té un passat fosc, allunyat de l'independentisme històric, poc avesat al diàleg, manaire com el que més, i també amb sou públic. Perquè ara vol la unitat quan fa un any no la volia? Perquè ha canviat en tan poc temps de parer? Ja no li serveixen les consultes? qui hi ha al seu darrere?

Per finalitzar el Jan Laporta, el tonto útil en aquesta pel•lícula, la peça clau que buscava Reagrupament i que de tant fer-se esperar s'ha aliat amb els succedanis d'ERC i CDC, per dividir el vot independentista. Uns succedanis que han comptat amb el suport de gent de Reagrupament que en el seu moment va marxar crispada de la Segona Assemblea, com Francesc Abad, un fosc personatge que sempre ha viscut de les divisions i dels merders. Es seus problemes dins de les entitats on va militar han estat sempre constants, fins i tot, en una reunió amb militants d'una petita organització independentista, integrada a Reagrupament, pretenia que signessin per força un document contrari a la praxi de la direcció de Reagrupament. Aquest senyor, ha estat durant mesos, dient pestes de Reagrupament, i dels seus militants, i ha estat un dels principals atiadors de l'afer de la "Sandra Lomas". La seva web no ha parat d'insultar Reagrupament i els seus militants. El motiu del seu emprenyament és que la direcció de Reagrupament va rescindir els seus serveis com a professional de la comunicació, optant per una altra empresa. Així de clar, per peles.

En Jan Laporta, un cop finalitzada la conferència, amb les súpliques de la Patrícia Gabancho demanant la unitat, va posar una nota al seu Facebook, en la qual convidava la gent a militar a Democràcia Catalana i s'ignorava l'adhesió a la Solidaritat Catalana muntada per Puigcercós i Madí. Aquesta és la veritat, i només cal anar a Internet per comprovar-ho. Què va passar pel cap de Laporta? Ha vist les fosques intencions dels seus nous correligionaris? 
Cal cercar la Unitat, però cal també ésser conscients de la feina duta a terme per la gent de Reagrupament, i com no, la paciència que han tingut esperant a un Laporta que els ha fet botifarra. La jugada de Madí i Puigcercós ha sortit perfecta, i convindria que tot bon independentista emmarqués el nom d'aquests dos botiflers i vividors en algun lloc.

Volem la unitat, però tampoc a qualsevol preu. I menys encara amb personatges de fireta com el cebós del Bertran o el valencià del Tena. Vull una llista, però sense vividors i manaires.

 

comentari publicat per un dels lectors de naciodigital.cat el 31 de juliol.

 

 

Laporta es posa al servei de CiU

pesolbullit | 01 Agost, 2010 03:44

    El 28 de març vaig publicar un article de tribuna.cat que explicava que CiU volia impedir com fos que Joan Laporta es presentés amb Reagrupament i que estaven pressionant, "persuadint" al Laporta del que li podia passar si es presentava . Els fets semblaven indicar que En Laporta havia sigut valent i havia aguantat les pressions, però els fets recents demostren que no va ser així, En Laporta devia valorar els pros i contres i finalment va acceptar posar-se al servei de CiU. Pensàvem que la consigna era que no es presentés però pel que sembla al personatge més tèrbol de CiU se li va ocòrrer una idea maquiavèlica: que el Laporta fes d'escalfabraguetes de RCAT, provoqués problemes dins RCAT, fes esperar mesos i mesos a RCAT i al final es presentés en una pseudocandidatura independentista que plagiés el discurs de RCAT i que li fotés tots els vots , l'objectiu era divivir el vol independentista i fer plegar RCAT. Primera fase: desmuntar Rcat. Segona fase: auto-disoldre Solidaritat o integrar-la a l'establisment de partits polítics de sempre. Tercera fase: que ens quedem com sempre, colonitzats i amb un Parlament supeditat a Madrid.
 
    No és la primera vegada que Laporta treballa per CiU, ja va participar en la fundació del PI, un partit finançat per CiU que tenia l'objectiu de destruir l'independentisme català.
 
  Els independentistes ja sabem on estan els traidors, cap independentista pot votar aquesta Societat Catalana d'Impostors (SCI).
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb