SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Periodistes de TV3 es queixen dels informatius

pesolbullit | 21 Desembre, 2006 06:13

reproduït d'enoticies.- El malestar els serveis informatius de TV3 ha anat en augment en els últims mesos davant la pèrdua d'audiència enfront d'altres cadenes generalistes i els problemes d'organització en el si de la redacció, segons ha sabut e-notícies. El comitè professional de Televisió de Catalunya ha decidit crear pel seu compte tres comissions per intentar capgirar la situació amb l'objectiu de fer propostes al cap d'Informatius, Jaume Masdeu. La primera comissió és sobre la línia editorial i informativa, la segona per millorar els TN i la tercera sobre l'estructura de la redacció.

Alfons Quintà: TV3, una televisió sense límits morals

pesolbullit | 21 Desembre, 2006 06:09

reproduït del diari avui.- Dissabte passat vaig exposar en aquest diari que l'aparell mediàtic i extremista de la Generalitat aviat trobaria la manera d'imputar a Bush la responsabilitat de la guerra civil entre els terroristes de Hamas i l'Autoritat Palestina. Va ser dit i ja ha estat fet. Per un atzar familiar, diumenge vaig veure una indecent crònica de Palestina de la cada dia més manipuladora TV de la Generalitat. Va començar dient que la guàrdia presidencial palestina estava pagada pels Estats Units. Ja n'hi havia prou per donar per entès que la culpa de tot, com sempre, era nord-americana. És la mateixa cadena que ha usat mil vegades l'expressió "resistència" respecte als terroristes que assassinen a tothom que poden a l'Iraq. També és la que va estar diluint la responsabilitat de Putin en l'assassinat de dissidents. I etc. No són accidents. És manipulació política pura, obra de gent que no ha paït l'enderrocament del mur de Berlín. L'admirada pensadora antitotalitària Hannah Arendt va escriure que perquè una malignitat s'apoderés d'una societat n'hi havia prou que la gent honesta deixés fer als que l'encarnaven. És el que penso de TV3, íntimament. Cada dia veig la cadena internacional de la BBC, diverses TV italianes i franceses, així com TVE i altres privades d'aquí. La púrria de la Generalitat no es pot comparar, en res, ni mai, amb cap d'elles. Aquestes es poden equivocar però totes tenen límits morals. En canvi, TV3 no en té. Hi ha una greu responsabilitat de la Generalitat i de Joan Majó, cap polític, del malson dit TV3. Majó va començar la seva carrera política com a socialdemòcrata i la pot acabar com allò que Lenin en deia "ximple útil". Alfons Quintà Advocat i periodista

La Plataforma pel Dret de Decidir rebutja l’autonomisme i la dependència dels pactes

pesolbullit | 20 Desembre, 2006 01:20

reproduït de tribuna.cat.- Dissabte passat es va reunir en assemblea extraordinària la Plataforma pel Dret de Decidir, que aplega unes 700 entitats dels Països Catalans i que fou la impulsora de la macromanifestació del 18 de febrer sota el lema “Som una nació i tenim del dret de decidir”. Després d’uns mesos d’estar a l’ombra, la plataforma ha sortit de nou a la palestra i ho ha fet amb un discurs contundent i amb propostes concret i de futur. Així, el full de ruta pel 2007 consistirà en l’estudi i la generació de dues campanyes: una, per la sobirania fiscal, atesa la injustícia en inversions del govern central a casa nostra, i l’altra, per la possibilitat que els Parlaments dels Països Catalans puguin celebrar referèndums. En definitiva, dues coses que en un Estat veritablement democràtic ningú les qüestionaria però que a França i a Espanya són tabú i només el fet de proposar-les pot ser motiu, per alguns sectors gens minoritaris, de conflicte bèl.lic. Entre els acords de la Plataforma s’ha elaborat un nou manifest que suposa un nou punt de partida i que ha de servir com a eix per a les actuacions de l’any entrant. El text recull la voluntat d’estendre el discurs arreu dels Països Catalans i aborda qüestions rellevants com la immigració i la internacionalització del dret de decidir. Així mateix, la Plataforma constata, després dels darrers esdeveniments polítics, que “l’autonomisme s’esquerda” i que cal “començar a treballar per un nou marc polític: el de la sobirania”, ja que la “contínua dependència dels pactes no porta enlloc”. D’aquí la necessitat de la vitalitat d’una societat civil forta, que pressioni la classe política. I la Plataforma està disposada a exercir aquesta pressió i esdevenir un agent social “amb capacitat d’influència en la política del nostre país”. Això sí, sempre des de la seva independència ideològica i econòmica i treballant en el terreny de la generació de les idees i de nous llenguatges que permetin ampliar la base social partidària d’un dret tan bàsic com el de decidir.

ERC accepta un càrrec del PSC a Política Lingüística

pesolbullit | 20 Desembre, 2006 01:18

reproduït d'enoticies.- El Govern té previst nomenar la socialista Paquita Sanvicén com a nova directora general de Política Lingüística, segons ha sabut e-notícies de fonts del PSC. Aquest nomenament completa l'organigrama d'aquest àmbit, encapçalat pel secretari de Política Lingüística, Miquel Pueyo (ERC). Paquita Sanvicén treballava fins ara als serveis centrals del Consorci per a la Normalització Lingüística i, anteriorment, havia estat directora del Centre de Normalització Lingüística de Lleida. Aquest nomenament restablirà una certa bicefàlia en la política lingüística de la Generalitat, similar a l'existent al principi del primer Govern tripartit, amb el tàndem format per Antoni Mir i Miquel Pueyo, però amb la diferència que ara es tracta de dues persones que pertanyen a dos partits diferents, ERC i PSC. La distribució de les atribucions concretes entre tots dos alts càrrecs és encara una incògnita a hores d'ara.

Tota la premsa menteix, segons el Govern Balear

pesolbullit | 20 Desembre, 2006 01:12

reproduït de tribunamallorca.cat.- El PP va reaccionar a la descoberta de les converses entre Rodríguez i Hidalgo amb una actitud que demostra que no controla la situació. Culpar una premsa tan poc crítica amb el Govern com la de Balears de publicar mentides, com varen fer Rodríguez i Estaràs (el primer anunciant fins i tot querelles) demostra la situació mental en que es troben unes persones acostumades a comprar propietaris de mitjans i periodistes. Tota la premsa diu mentides, excepte El Mundo i IB3, és clar. Les peticions de dimissió i les demandes d’explicacions a Matas s’han succeït per part de tots els partits. Avui UM s’ha sumat als partits que demanen que Rodríguez deixi el càrrec. I Rodríguez, en una situació propera al KO tècnic, ha reconegut avui que havia parlat amb Hidalgo del Cas Andratx, però negant que l’hagués avisat de la seva detenció. Cosa que, a hores d’ara, ja ningú es creu. Notícia Política José Maria Rodríguez agafat amb les mans a la massa Palma · 19/12/2006 A continuació reproduïm la conversa intervinguda per la Guardia Civil per ordre del jutge Latorre. La mantingueren el conseller d’Interior, José María Rodríguez, i l’aleshores batle d’Andratx, Eugenio Hidalgo el día 27 de novembre a les 8.11 hores. Hidalgo: Si, buenos días. Rodríguez: Eugenio buenos días soy José María Rodríguez, no te preocupes ya tengo yo articulada una cosa, lo que ocurre es que hemos de esperar a ver que nos dicen ¿no?, porque tampoco no… la información es que sería hoy, pero no sé, hay...

Zapatero incomplirà la Constitució espanyola quan desmunti les emissions en català de RTVE

pesolbullit | 20 Desembre, 2006 01:07

reproduït de tribuna.cat.- TVE pagarà 20 milions d’euros anuals pels drets de transmissió del Mundial de Motociclisme. L’oferta de l’ens públic, recordem-ho, amb un fort dèficit que el març passat el va dur anunciar el tancament de Ràdio 4 i la retallada substancial de les desconnexions territorials de RTVE, ha superat les quantitats que van posar sobre la taula les cadenes privades Cuatro i Antena 3. Ja es veu, doncs, que hi ha crisi, més quan la néta de Franco cobrava un sou substanciós per aparèixer cada setmana en un programa escombraria de ball. Tot plegat, quan és a punt de complir-se l’anunci que el març passat va fer l’aleshores directora de RTVE, Carmen Caffarel, de reduir dràsticament les emissions en llengua catalana en les desconnexions territorials de la televisió, i de tancar Ràdio 4. Els motius, una baixa audiència i un dèficit considerable de l’ens públic. S’entén, però, que aquest dèficit no es referia als milions d’euros per a les motos dels campions “nacionals” i els balls en record del dictador. Però Ràdio 4 i TVE-Sant Cugat aguanten com poden, els seus treballadors defensen la seva bona feina com a professionals, però també un dret que reconeix la Constitució espanyola- defensar totes les llengües i les cultures de l’Estat-, i que es posa en perill per raons polítiques. El que sobta més és que ha estat el gran valedor de l’Espanya plural, José Luís Rodríguez Zapatero, qui ha donat l’ordre de desmantellar RTVE als Països Catalans, però també a la resta de territoris que tenien informatius locals en castellà. El Govern d’Aznar no es va atrevir a fer-ho, tot i que segur que en tenia ganes, però sabia que el xou que muntaria l’oposició podria tenir conseqüències. De moment, en el cas de Ràdio 4, el Govern espanyol ha donat tres mesos de coll més a partir de l’1 de gener perquè la Generalitat i l’executiu espanyol trobin una sortida tècnica viable per a la primera ràdio que va emetre en català després de la dictadura. El departament de Cultura diu que s’estan fent gestions al respecte, i aquests dies s’ha comentat extraoficialment la possibilitat d’arribar a un acord amb ComRàdio, l’emissora de la Diputació de Barcelona. Sigui com sigui, la Generalitat té una patata calenta sobre la taula, i si no pot assegurar el futur de Ràdio 4 i Sant Cugat, de ben segur que tindrà un problema social i cultural important. Seria difícil justificar que el “Govern amic” dóna una clatellada tan forta a la llengua catalana.

ERC vol que la constitució reconegui el dret de secessió de les nacions

pesolbullit | 20 Desembre, 2006 01:04

reproduït de vilaweb.- ERC vol que la reforma de la constitució faci d'Espanya un estat federal plurinacional que reconegui el dret de secessió a les nacions que ho vulguin. Esquerra vol també que la carta magna no prevegui el deure de l'exèrcit de garantir la integritat territorial de l'estat, que les demarcacions deixin de ser circumscripcions electorals i que es descentralitzi la capitalitat de l'estat. Els portaveus republicans al Congrés i al Parlament, Joan Tardà i Joan Ridao, van avançar ahir els eixos de la proposta de reforma constitucional que, el mes de gener, presentaran a Madrid i que han fet de manera conjunta amb Eusko Alkartasuna, la Chunta Aragonesista, partits andalusos i asturians i catedràtics aragonesos i andalusos. Esquerra vol substituir l'article 2 de la Constitució, que fixa 'la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols', per proclamar 'el reconeixement de les unitats que componen l'estat (nacions, nacionalitats i regions) i la garantia al dret a la secessió de les nacions'. També pretén reformular l'article 1 perquè Espanya no sigui un estat mononacional, sinó plurinacional. I perquè la sobirania es reconegui no al poble espanyol sinó 'a les unitats que componen l'estat', és a dir, les nacions, les nacionalitats i les regions, totes amb el seu dret a l'autogovern. Tardà i Ridao són conscients que ERC té 'molt poques possibilitats' que la reforma constitucional que proposa pugui tirar endavant. Si més no, però, els republicans volen oferir una tercera via, davant de la proposta de 'simple maquillatge' del PSOE o de l'intent de 'recentralitzar' el poder de l'estat de la del PP, segons Ridao. Esquerra pretén així 'catalitzar i arrossegar' altres projectes 'de les esquerres nacionalistes de l'Estat i també de les minories polítiques' sense representació parlamentària, va afegir Tardà. És el cas dels partits andalusos i asturians que han col·laborat en l'elaboració de la proposta, a banda d'EA i de la CHA.

La justícia prohibeix de construir al damunt de les fosses republicanes de València

pesolbullit | 20 Desembre, 2006 01:01

reproduït de vilaweb.- Un jutjat del contenciós administratiu obliga, en una sentència que es va fer pública ahir, l'Ajuntament de València a renunciar a l'edificació d'un miler de nínxols sobre un fossar que conté les restes de 5.039 persones, moltes de les quals devien morir víctimes del franquisme a la ciutat entre els anys 1939 i 1940. La decisió dóna la raó al Fòrum per a la Memòria del País Valencià, que va recórrer l'acord del consistori de Rita Barberà. La sentència, a més, legitima el fòrum i totes les institucions públiques i privades que ho vulguin a realitzar les actuacions arqueològiques i forenses per 'restituir la història i l'honor de les víctimes'. Igualment, el jutjat reconeix el dret a homenatjar les víctimes de la repressió franquista soterrades a les fosses (que corresponen a la secció setena del cementiri). La sentència especifica que aquest dret empara també la col·locació d'un element commemoratiu, una acció a què s'havia oposat l'ajuntament. Estrella Blanes, jutgessa del cas, assegura en el seu escrit que l'acord del consistori s'oposa al dret fonamental a l'honor, a la investigació científica i a la igualtat. L'Ajuntament de València recorrerà la sentència L'ajuntament, per la seva banda, va anunciar que recorrerà la sentència. El tinent d'alcalde, Alfonso Grau, va argumentar que el Fòrum 'no està legitimat per representar les famílies dels morts'.

Josep Maria Loste: "Un decret imperialista i innecessari"

pesolbullit | 19 Desembre, 2006 03:17

carta de l'activista català Josep Maria Loste a enoticies.com.- La majoria dels representants del sector de l'ensenyament (sindicats, professors i directors de centres) coincideixen en el fet que no cal una hora més de castellà a la primària. Aquesta és una mesura innecessària, que transcendeix l'àmbit educatiu per esdevenir una gran càrrega de profunditat imperialista, amb un fort contingut polític, per tal de fer trontollar el procés de normalització lingüística a casa nostra. El decret del Ministeri d'Educació el que realment pretén és posar en dubte el model català de la immersió lingüística a l'escola (Catalunya un sol poble) amb la finalitat d'erosionar la convivència i avançar cap a un obscurantista monolingüisme castellà a Catalunya. És a dir, encaminar-nos vers la substitució lingüística de la llengua pròpia per una altra d'imposada (històricament) per la raó de la força.

L'oposició demana la dimissió de Matas i del conseller d'Interior pel cas Andratx

pesolbullit | 19 Desembre, 2006 03:14

reproduït de vilaweb.cat.- L'oposició al Parlament balear no es creu pas les explicacions que ha donat el conseller d'Interior, José María Rodríguez, sobre les informacions segons les quals va avisar per telèfon l'ex-batlle d'Andratx, Eugenio Hidalgo, el mateix dia que el van detenir. El conseller ha dit que, en efecte, va parlar amb Hidalgo però que no li va dir res 'perquè no ho sabia'. L'oposició ha demanat la dimissió del conseller i el PSM també la de Jaume Matas. Segons que informa el Diari de Balears, les escoltes telefòniques als implicats fetes amb autorització judicial revelen que el conseller va alertar el batlle que ell i el director general d'Ordenació, Jaume Massot, serien detinguts. PSIB i PSM consideren que Rodríguez va utilitzar informació privilegiada a la qual té accés com a conseller d'Interior per avisar Hidalgo de l'operació Voramar. El portaveu del PSM, Antoni Alorda, ha dit a VilaWeb que la situació és prou greu perquè el conseller dimiteixi, atès que hi ha diversos indicis que l'impliquen en un cas de protecció d'imputats per una trama de corrupció econòmica i urbanística. També ha dit que Jaume Matas ha de comparèixer al Parlament per donar explicacions sobre les suposades implicacions d'alts càrrecs del seu govern i que, quan hagi fet això, hauria de dimitir. Destrucció de proves De fet, segons El País, Eugenio Hidalgo va reconèixer el dia 30 de novembre davant del jutge que fou el conseller d'Interior qui el va avisar. Això hauria permès, segons els investigadors de la suposada trama de corrupció urbanística, que Hidalgo destruís documentació que el podria incriminar, entre més casos, en el presumpte cobrament d'una comissió de 369.424 euros per permetre una promoció immobiliària. El fiscal anticorrupció Joan Carrau ja va dir que tenia constància que l'ex-batlle va saber prèviament que el detindrien. El fiscal ha presentat un recurs contra la decisió del jutge que porta el cas de deixar en llibertat sota fiança l'ex-batlle i l'ex-inspector d'obres Jaume Gibert. El Consell de Mallorca assumeix l'urbanisme d'Andratx Les competències d’urbanisme d'Andratx depenen des d'avui del Consell de Mallorca, tal com va decidir el ple municipal de la setmana passada, en què Jaume Porsell (PP) fou nomenat nou batlle, en substitució d'Eugenio Hidalgo, imputat per una possible trama de corrupció urbanística. El Consell vol decretar la suspensió immediata de les llicències d'obres al municipi, i per això ha demanat la col·laboració de l'ajuntament. El Consell, que vol que se'n faci càrrec el consistori perquè pot suspendre les llicències més ràpidament, ha anunciat que també faria una inspecció detallada de les obres que es portin a terme i sobre les quals hi hagi sospites d'irregularitat. Però el batlle d'Andratx va respondre a aquesta petició dient que havia de ser el Consell qui havia de suspendre les llicències perquè l'ajuntament li ha cedit totes les competències d'urbanisme. El conseller insular de Territori, Bartomeu Vicens, ha recordat que l'ajuntament sempre s'havia negat a lliurar els quaranta expedients suposadament irregulars que li havia sol·licitat i ara ha demanat que s'esmenin totes les deficiències que hi hagi.

ERC i Entesa negocien un acord electoral a Palma

pesolbullit | 19 Desembre, 2006 03:07

reproduït de tribunamallorca.- Avuí migdia han comparegut en roda de premsa el portaveu d’Esquerra-Palma, Ferran Tarongí, i el secretari General d’Entesa per Palma, Ponç Vaquer, per tal d’explicar que els dos partits han encetat un procés de confluència en una sola llista municipal a l’Ajuntament de Palma. En aquest sentit, Esquerra i Entesa ja estan treballant en l’elaboració d’un document programàtic conjunt. Tant Tarongí com Vaquer han manifestat que encara no han parlat de la confecció de les llistes ja que estan a l’espera que les respectives assemblees ratifiquin els candidats de cada partit. Han assegurat que la voluntat dels dos partits és fer una candidatura en peu d’igualtat entre els seus participants. Quant a una ampliació de l’acord, Tarongí i Vaquer han convidat el PSM a sumar-se a una gran coalició que agrupàs tota l’esquerra nacional a Palma.

Anasagasti acusa ERC de vendre "Catalunya al PSOE"

pesolbullit | 19 Desembre, 2006 03:03

reproduït d'enoticies.- El senador del PNB Iñaki Anasagasti ha acusat ERC d'estar "venent Catalunya al PSOE" en un article publicat al diari Avui. El veterà polític nacionalista, especialment crític amb ERC en els últims mesos, assegura al seu escrit que "com que [ERC] són més nacionalistes que ningú, no es pot sospitar que estiguin venent Catalunya al PSOE". Segons afirma, la formació independentista "té barra per defensar una cosa i la contrària". Anasagasti diu que "ells van votar no a l'Estatut perquè no era un instrument adequat per Catalunya. Però com que ja està aprovat i en vigor, arraconen CiU i pacten amb el PSC argumentant que 'la garantia del seu desenvolupament màxim' és ERC. Un govern de coalició nacionalista no hauria fet un desenvolupament estatutari més ambiciós?". Anasagasti assegura que ERC "en qüestió de mesos ha contorsionat els seus missatges fins a extrems increïbles". Així, recupera una entrevista de Joan Puigcercós al diari basc Deia on assenyalava que "la vocació del partit [ERC] de conformar un nucli independentista i d'esquerres davant del regionalisme de CiU cada vegada més a prop del PSC. Preguntat sobre un possible pacte de govern CiU-PSC, responia: 'Sí que em fa por la sociovergència, però és legítima. Si decideixen pactar, que ho facin. Això clarificaria molt les coses, perquè Catalunya avança cap a un model de tres espais polítics, que veurem al referèndum: el regionalisme centrista de CiU i el PSC, l'espanyolisme de dretes del PP i l'independentisme d'esquerres d'ERC'". Així, aquell missatge es traduïa, segons Anasagasti, que "l'esquerra abertzale autèntica era ERC. Un pacte CiU-PSC contribuiria a conformar un 'regionalisme centrista' lliurat a la causa espanyola. Però amb el seu 'independentisme d'esquerres' aquest risc no existia". Una de les conclusions d'aquesta situació és que "avui tots han comprovat que qui ha anat amb el PSC no ha estat el 'regionalista' CiU, sinó l'independentista ERC. [...], l'esquerra és una coartada que els permet fer el que volen sense que se'ls pugui acusar de traïdors. Perquè ells, ja se sap, són 'independentistes'. I com que són més nacionalistes que ningú, no es pot sospitar que estiguin venent Catalunya al PSOE. Si ho fa CiU, estaria contribuint a conformar, amb el PSC, un 'regionalisme centrista'. Però ERC és independentista i ho pot fer sense cap perill".

Un històric d'ERC deixa el partit

pesolbullit | 19 Desembre, 2006 02:58

reproduït d'enoticies.com.- Entre les baixes recents a Esquerra Republicana hi ha la de Josep Maria Andreu, històric militant del partit des de l'any 1984. El ja exmilitant, que és sindicalista de la UGT del Baix Llobregat i treballa a l'empresa Gearbox (del Grup Seat), es va significar durant la campanya del referèndum de l'Estatut, pronunciant-se a favor del sí al referèndum. Aleshores va començar el seu distanciament amb la direcció d'ERC. Josep M. Andreu, consultat per e-notícies, ha confirmat la seva baixa del partit republicà, però no ha volgut fer-ne cap més comentari perquè "és una etapa política personal ja tancada".

Marta Bosch està com un tren

pesolbullit | 18 Desembre, 2006 04:36

Els culés no podem estar gaire contents després de perdre la Copa Intercontinental al Japó, però tampoc cal fer-ne escarafalls... sempre queda el consol de posar la TV3 i mirar les notícies d'esports que presenta MARTA BOSCH. La periodista de Vilassar té un encant especial, uns ullets encisadors, una boqueta de pinyó que.. uff! , per no parlar de la seva estilitzada figura, té més corbes que la Collada de Toses! ...estem segurs que darrera la seva imatge bona nena s'amaga una lleona salvatge àvida de sexe... felicitats al seu novio...si en té. Marta Bosch presentant les notícies esportives Marta Bosch convidant-nos a jugar a basquet

Al Barça se li escapa el Mundial de Clubs de Futbol

pesolbullit | 18 Desembre, 2006 04:32

reproduït de vilaweb.cat.- El Barça ha perdut per un gol a zero amb l'Internacional de Porto Alegre en la final del Mundial de Clubs de Futbol que es juga a Yokohama (Japó), per més que ha dominat durant bona part del partit. El gol l'ha marcat Adriano a les acaballes de la segona part, en una de les poques ocasions de gol que ha tingut l'equip brasiler. Aquest continua sent, doncs, l'únic títol que el conjunt blau-grana no ha guanyat mai en la seva història.

L'Obra Cultural Balear denuncia els abusos del Govern Matas

pesolbullit | 18 Desembre, 2006 03:10

Reproduït de www.diaridebalears.com.- L'OCB denuncia l'estat d'emergència de les Balears en la Nit de la Cultura Mateu espera de Matas «un gest que acabi amb les agressions al nostre poble» El president de l'Obra, Jaume Mateu (centre) es va reunir amb tots els premiats abans de començar l'acte dels 31 de Desembre. Foto: SERGE CASES. MARTA MEDRANO/M.T.F.Una de les fites culturals més importants de l'any és, sens dubte, la Nit de la Cultura, que l'Obra Cultural Balear va celebrar, ahir vespre, a l'Auditori d'Alcúdia. Tot i que els premiats ja es coneixien des de dimecres, quan el president de l'entitat, Jaume Mateu, els féu públics en roda de premsa, hi havia expectació a l'ambient. Expectació pels premiats, pels homenatges que rebrien dos escriptors tan nostrats com Damià Huguet i Miquel Àngel Riera, per veure per primera vegada la projecció del vídeo del «Sus Mallorca» i també per saber què pensava l'Obra dels darrers esdeveniments que s'han viscut en el món de la política. De fet, la gala va començar molt abans de les 22 hores, moment en què els senyals de TV3, C33 i M7 varen començar n'iniciaren la retransmissió. A les 20.45 hores ja hi havia ambient a l'Auditori, on els premiats estaven convocats per fer-se una foto de família anterior a l'acte. A poc a poc, els convidats s'anaren apropant fins a l'indret, on eren rebuts per l'staff de l'Obra, encapçalat per Jaume Mateu, i també pel batle d'Alcúdia, Miquel Ferrer. Entre els presents, s'hi varen poder veure polítics com Josep Melià, Joan Cerdà, Jaume Perelló (UM), Melchora Gómez, Mercedes Buendía, Aina Radó, Mercè Amer, Francesc Antich (PSOE), Biel Barceló (PSM), Biel Huguet (Entesa), Joan Lladó (ERC), Miquel Àngel Llauger (EV) i altres representants de diferents sectors, com Miquel Serra, director de Diari de Balears, o Gina Garcias, directora del Centre Territorial de TVE. Ni Jaume Matas ni Francesc Fiol, convidats, hi feren acte de presència. Lloll Beltran, amb la seva particular visió de l'actualitat (molt combativa contra Pedro J., la piscina i el cas Vora mar d'Andratx), va donar el sus de sortida a la Nit de la cultura. Acte seguit, tingueren lloc les salutacions del batle Ferrer i de la presidenta Munar (per vídeo), la interpretació Kubala, de Joan Manuel Serra, per part d'Antònia Font, i el discurs de Jaume Mateu. El president de l'OCB carregà contra la política del Govern Matas en qüestions de llengua, cultura, medi ambient... «és per això que proclamar que les Illes Balears estan en estat d'emergència civil no és cap exageració, com tampoc no ho és manifestar que la anormalitat amb què ens fan viure la nostra personalitat ha esdevingut insostenible». Mateu va fer esment a una cultura «que ens farà lliures» i que «parla d'esperança; ens diu que encara podem redreçar el rumb». Mateu també es dirigí a Matas: «Esperam d'ell un fet inequívoc que acabi amb les agressions al nostre poble» perquè ha intentat silenciar i anorrear l'OCB i ara «som més socis que mai i més forts que en cap altre moment de la nostra història», afirmava per acabar cridant a sortir de casa i de la closca, a no callar: «Tots junts veurem venir un futur molt més clar i en català que no el present d'ara», concloïa. A continuació, es va procedir al lliurament de premis i de reconeixements i als homenatges a Huguet i a Riera. ....

La Constitució és "anticonstitucional", segons López Bofill

pesolbullit | 18 Desembre, 2006 03:05

reproduït d'enoticies.com.- L'escriptor Hèctor López Bofill considera que la Constitució aprovada l'any 1978 és "anticonstitucional" perquè "vol reprimir qualsevol gest de secessió". El membre de Sobirania i Progrés, que ha intervingut en l'assemblea extraordinària de la plataforma pel Dret de Decidir, està d'acord a "demanar al Parlament que plantegi una proposició de llei al Congrés per demanar la transferència de la convocatòria de referèndums" perquè creu que és "un dret democràtic essencial". En aquest sentit, ha dit que la classe política catalana "ha de ser conscient de la petició i a veure si no es retracta" i tira endavant aquesta petició després que es presentin les firmes necessàries per presentar una proposta al Parlament que per ser aprovada "només necessita d'una majoria simple". López Bofill també ha temptejat la possibilitat que la plataforma Sobirania i Progrés pugui col·laborar amb la de pel Dret de Decidir en aquesta qüestió.

Sílvia Cóppulo denuncia el "catalanisme social" sense català

pesolbullit | 18 Desembre, 2006 03:00

reproduït d'enoticies.com.- La periodista Sílvia Cóppulo, que va rebre un dels guardons de la Nit de les Lletres Catalanes pel seu programa Amb ulls de dona a TVE Sant Cugat, va afirmar durant l'entrega del guardó que "aquest premi el rebem avui enmig d'una situació paradoxal. Venim ara de Sant Cugat de gravar no sé si l'últim o el darrer programa, que s'emetrà diumenge al matí a dos quarts de dotze. El darrer o l'últim. Diuen que sembla, sembla que diuen que les autoritats poden haver decidit extingir la programació en català de Televisió Espanyola a Catalunya, llevat de mitja hora d'informació diària. Tots fora, ras i curt. A aquestes autoritats els dic: agafin el comandament de televisió ara mateix, facin un passeig pels canals que hi trobaran i escoltin en quin idioma parlen i de què parlen... No hi pot haver més catalanisme social reduint el català als mitjans de comunicació social, eix fonamental d'una democràcia. La pluralitat es pot construir amb l'acord entre les singularitats. No amb la uniformitat. És ara l'hora de començar a dissenyar plegats el Pla Estratègic del Sistema de Comunicació Audiovisual de Catalunya, que defineixi clarament les necessitats en matèria de comunicació de Catalunya, i que concreti models i funcions de les emissores públiques. Hi confiem. Hi confio personalment".

"Els partits han utilitzat TVE amb afany electoral"

pesolbullit | 18 Desembre, 2006 02:51

reproduït d'enoticies.com.- El periodista Salvador Pardo, que ha treballat més de trenta anys a TVE a Catalunya i es va jubilar divendres passat, ha assegurat en declaracions a e-notícies que al centre territorial ha pecat d'"indefinició" i que aquesta "ja va començar amb el naixement de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió". El fins ara corresponsal parlamentari ha asssegurat també que "la culpa és una mica de tots, però bàsicament dels partits polítics, que fins ara han utilitzat Televisió Espanyol per un afany electoral". El periodista destaca també que "l'Estat no pot deixar de fer coses en català a RTVE a Catalunya i l'actual director, Juan Tapia, "no ha triomfat en els seus propòsits, si és que en tenia, que suposo que sí, de salvar això". Salvador Pardo també manifesta que "agraïm la carta del president Montilla" a la vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega; recorda que Esquerra "té les competències en matèria de comunicació" i afirma que totes les gestions per al manteniment de la programació en català "són benvingudes, però arriben una mica tard".

La direcció d'ERC deixa tirada a Pilar Dellunde

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:58

reproduït d'e-noticies.com.- Esquerra ha deixat tirada la diputada al Parlament Pilar Dellunde, que ha decidit tornar a la docència com a professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dellunde va renunciar al seu escó el passat divendres dia 1 per a ocupar un alt càrrec en el Departament d'Innovació, Universitats i Empreses, en concret a Universitats, com han fet altres companys del seu grup parlamentari. El dilluns dia 4, tanmateix, va mantenir una reunió amb el conseller Huguet, que no li va oferir una direcció general, sinó la secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya, un càrrec amb rang de secretari general, però més aviat honorífic. La diputada va optar aleshores per continuar com a diputada, però el partit havia renunciat ja al seu escó divendres i el tràmit administratiu no es podia tirar enrere. A diferència d'altres alts càrrecs, la ja exdiputada té un notable currículum acadèmic i universitari: Llicenciada en Filosofia i en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (1988). Professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigadora vinculada a l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC. Doctora en Lògica Matemàtica (Universitat de Barcelona, 1993). Ha cursat estudis de Ciències Econòmiques. Membre de l'Association for Symbolic Logic, de la Internet Society i de la Societat Catalana de Matemàtiques. Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura l'any 1992 i el premi extraordinari de doctorat l'any 1998. Forma part de projectes i xarxes d'investigació europees i ha fet estades de recerca en diferents centres i universitats d'Europa i del Canadà: Centre National de la Recherche Scientifique (Paris), University of Leeds, Mathematisches Institut der Universität Freiburg (Alemanya) i Fields Institut for Research in Mathematical Sciences (Toronto). Escriu regularment articles en revistes internacionals com el Journal of Symbolic Logic, l'Annals of Pure and Applied Logic, el Notre Dame Journal of Formal Logic, el Logic Journal of the IGPL o Theoria. Ha publicat conjuntament amb altres autors el primer vocabulari de lògica català-anglès. Dellunde ja va tenir alguns topades amb el partit durant la passada legislatura perquè era la responsable de noves tecnologies i ERC va optar per nomenar, recomanat per Vicent Partal, Oriol Ferran com a secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació malgrat que procedia de l'òrbita d'ICV. Com a compensació va ser designada portaveu adjunta del grup parlamentari d'ERC el 23 de desembre del 2003, però va causar baixa poc temps després: el 7 de setembre del 2004, una mesura gens habitual a mitja legislatura. Aleshores, en la mateixa línia, va ser nomenada presidenta de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local el 20 d'octubre del 2004, probablement la més important de la cambra catalana. e-notícies no ha aconseguit la valoració d'Esquerra Republicana durant els els darres dies. La portaveu del partit, Marina Llansana, ja no va explicar els motius de la renúncia de Pilar Dellunde a l'escó de diputat a preguntes d'aquest diari electrònic en la roda de premsa de dilluns passat després de la reunió del comitè executiu. E-notícies tampoc ha aconseguit posar-se en contacte amb l'afectada.

Salvador Cardús acusa d'"espanyolisme" el PSC

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:55

reproduït del diari avui.- CONSERVADORISME NACIONAL. ACatalunya, el conservadorisme nacional té un nom: espanyolisme. Com tot conservadorisme, aquest també es fonamenta en l'acceptació passiva i acrítica de l'statu quo polític, que en aquest cas té com a referència clau la inamovible Constitució espanyola del 1978. Dit d'una altra manera: el conservadorisme nacional, a Catalunya, és el que se sent entranyablement vinculat al nacionalisme espanyol, al qual serveix de manera lleial. Aquest conservadorisme nacional espanyolista no tan sols no té ambició nacional catalana, és a dir, no se sent compromès en cap procés de construcció nacional catalana, sinó que es proposa, per activa i per passiva, la dissolució de la nació catalana en un autonomisme ben enrotllat. Parlo, és clar, del conservadorisme nacional que hi ha en una bona part del PSC -hi ha excepcions- i en tot el PP a Catalunya i que, malgrat estar als antípodes des del punt de vista ideològic, des del punt de vista nacional, són l'un a tocar de l'altre. Es tracta d'aquest conservadorisme que ja ha mostrat l'actual govern en els casos de l'aplicació estricta de la llei que obliga a fer onejar en lloc preferent la bandera nacional espanyola, però no a fer onejar, ni que sigui en una posició subordinada, la bandera catalana a les dependències estatals. És, també, el conservadorisme que facilita la intromissió competencial en les capacitats polítiques de la Generalitat de Catalunya, com és el cas del decret de la tercera hora de castellà, que ha estat acceptada amb alegria pel nou conseller d'Educació -i quan dic "alegria", vull dir frivolitat- dient que seria una millora per a tothom, en una absoluta ignorància -és igual si volguda o involuntària- del que és el model d'immersió lingüística que converteix el català en la llengua vehicular a l'ensenyament primari i que es dissimularà amb un decret propi que s'empassi els criteris del ministeri espanyol. Parlo, és clar, d'anar a Madrid a exercir de president de comunitat autònoma el dia 6 de desembre, per reconciliar el país amb tots aquells que dia a dia agredeixen la nostra dignitat nacional. I quan parlo de conservadorisme nacional, també estic pensant en aquests discursos que diuen que cal despolititzar la defensa del català, com si els atacs no fossin principalment polítics, o de despolititzar l'esport, com si no fos la dimensió política de l'esport la que precisament cal reivindicar des d'una perspectiva nacional catalana. No és que vulgui contribuir a fer més confús el mapa polític català, ni a crear més embolics a la gent que, no pas per patir cap mena de dislèxia política, si ja teníem prou feina per distingir la dreta de l'esquerra, ara ens costa discernir entre els compromisos nacionals dels uns i dels altres. Simplement, es tracta de fer veure que l'esquerra ideològica no implica, necessàriament, ni un nacionalisme progressista ni un progressisme nacional. Avui dia, la distinció dreta-esquerra ja gairebé ha quedat reduïda a una concepció diferent de la presència de l'administració pública en la regulació de la igualtat de drets socials i, per a bé i per a mal, en la seva penetració en les nostres vides quotidianes. En canvi, les lleialtats nacionals estan per damunt -o per sota- de les fidelitats ideològiques, i s'expressen en el reconeixement de la sobirania d'una determinada comunitat política per decidir el seu futur. És en aquest marc que cal analitzar l'opció d'un govern tripartit d'esquerres, en què s'ha considerat més rellevant la proximitat ideològica -ser d'esquerres- que la discrepància nacional. La lleialtat nacional -al projecte nacional espanyol o al projecte nacional català- s'ha considerat secundària o menys urgent. Certament, aquesta opció trasllada un conflicte de naturalesa irresoluble a l'interior del govern, només és ajornable en la mesura que l'independentisme accepta "fer bondat" -de moment?- en el terreny nacional. La situació és inevitablement confusa, per no dir desconcertant, i obliga els independentistes a practicar un "cinisme nacional espanyol" -"per imperatiu legal", per dir-ho en termes formals- que cada dimarts, m'imagino, els obligarà a posar-se guants abans d'entrar a la reunió del consell executiu. I, en aquest marc de confusions, tampoc no és estrany que la posició de Convergència Democràtica de Catalunya ara passi per "nacionalment radical", segons observava el PP català a propòsit de la crítica de Mas a la presència de Montilla a Madrid en la celebració del Dia de la Constitució. Si, segons he llegit, Josep Pla havia dit que allò que més s'assembla a un nacionalista espanyol de dretes és un nacionalista espanyol d'esquerres, ara ja sabem que l'anomalia nacional dels catalans fa que aquest principi no se'ns pugui aplicar. Ara i aquí, un nacionalista català de dretes és allò que queda més als antípodes d'un independentista català d'esquerres. Ara i aquí, la dreta liberal nacionalista "radicaleja" -si més no, de boca- i l'esquerra independentista se n'empassa moltes per assumir el conservadorisme nacional del PSC. El món al revés. Tot això no sé si pot ser bo per a la salut. Per a la dels polítics, no gaire. Per a la del país, gens. I el judici que em mereix tot plegat és el que faria el meu nét Pau de quatre anys si es fes càrrec de la mena de país on ha anat a parar: "Ai Senyor, estem ben arreglats!". Salvador Cardús i Ros Sociòleg i periodista

La Plataforma pel Dret a Decidir pensa en l'autodeterminació

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:45

Tan de bo aquesta nova Plataforma es presenti a les eleccions i ens dongui a tots els catalans la possibilitat la possibilitat de votar a un partit independentista de veritat que no li dongui el nostre vot ni al PP ni al PSOE. reproduït de e-notícies.com.- La plataforma pel Dret de Decidir ha aprovat les dues reivindicacions en les que es basarà el seu treball. La primera és la "sobirania fiscal" i es demanarà la publicació de les balances fiscals de Catalunya. la segons està pensada per aconseguir l'autodeterminació i es basa en "una recollida de signatures per encetar una iniciativa popular per a la transferència a la Generalitat de la competència de celebració de referèndums". En aquest sentit, la recollida de signatures està pensada per demanar a l'executiu català que presenti una proposició de llei perquè el govern espanyol traspassi les competències a la Generalitat alhora de convocar referèndums i també s'està pensat en presentar-les al Parlament espanyol i a l'europeu. Una altra iniciativa, que encara no està del tot clara, és la celebració d'una manifestació com la que hi es va celebrar el passat 18-F sota el lema "Som una nació i tenim el dret de decidir". Aquesta es plantejarà per reivindicar la Sobirania fiscal i la transferència de competències per convocar referèndums, que actualment està en mans del govern de Rodríguez Zapatero. D'altra banda, durant la primera assemblea extraordinària també s'ha aprovat un nou manifest on es mostra la intenció de treballar arreu dels Països Catalans, "la diversitat de situacions polítiques arreu dels Països Catalans fa que la nostra actuació s'hagi de diversificar i s'hagi de basar en les realitats dels diversos territoris". El nou text també parla de la integració dels nouvinguts, per tal de "vincular la reivindicació els drets i deures polítics i socials del per als immigrants i immigrades a la reivindicació dels drets nacionals de totes les persones que viuen al nostre país". A més de "defensar la llengua com a via d'integració".

Des de la Plataforma pel Dret a Decidir també es critica a la direcció d'ERC

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:37

reproduït d'e-noticies.com.- Durant la celebració de la primera assemblea extraordinària de la plataforma pel Dret de Decidir s'han escoltat algunes crítiques a la formació republicana, que va donar suport a la manifestació del 18-F i a la campanya pel no que va fer la plataforma. Un dels integrants, Enric Fontanals, ha mostrat el seu descontentament amb el partit que lidera Carod-Rovira i ha dit que "partits que han demanat l'autodeterminació resten en silenci", després del pacte de govern que van establir amb amb PSC i ICV. En aquest sentit, l'integrant de la plataforma ha afegit que "no podem dependre ni políticament ni econòmicament de ningú". Després, durant el torn de preguntes als que han explicat les noves iniciatives de cara a l'any que ve, un dels assistents ha fet una reflexió en veu alta "Perquè hem de treballar per ERC? No gràcies".

Les maragallades d'Ernest Maragall deixen la direcció d'ERC en evidència

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:36

Reproduït de www.http://www.saul.cat/ Maragallades (encara) sgordillo | Relat diari | divendres, 15 de desembre de 2006 | 03:06h Certament aquest nou govern d'Entesa té grans dosis de continuïtat respecte els anteriors executius de Pasqual Maragall, ja sigui el primer tripartit fill del pacte del Tinell o l'últim govern bipartit, una mena de fill bastard de l'acord originari anomenat catalanista i d'esquerres. El continuisme és, per exemple, en les maragallades. L'ombra de Pasqual Maragall al govern que presideix José Montilla és la del seu germà Ernest, titular per sorpresa d'última hora de la cartera d'Educació. Quan ningú no s'ho esperava, el calculador Montilla va repescar un Ernest Maragall a qui, curiosament, el PSC va vetar en el seu moment quan el President Pasqual volia fer entrar el Tete al Consell Executiu però en qualitat de conseller. Recordeu aquella frustrada remodelació presidencial, oi? Doncs ara és Ernest Maragall qui ens recorda, perquè no caiguin ràpid en l'oblit, que eren, són i potser seran les maragallades.La famosa hora de reforç de castellà a les escoles catalanes que pretén imposar el govern espanyol per decret, aquest executiu a qui li tremolen les cames a l'hora de fer lleis com la de memòria històrica, per posar un cas actual, i d'un PSOE que no vol totes les llengües oficials de l'Estat al Congrés, per exemple, ha despullat la mala consciència d'Ernest Maragall i li ha fet fer un paper ben galdós. (Ernest Maragall: l'aposta equivocada?) No prou satisfet amb el seu eufòric i sorprenent posicionament a favor de l'executiu estatal (aliè a professors i sindicats), invasor de competències i protector de la llengua que menys protecció necessita a l'escola del Principat (abans li toquen al català i després vindrien l'anglès o el francès), el conseller Ernest Maragall ofereix un episodi lamentable a l'emissora pública de ràdio, en el programa líder dels matins, per a més detalls. Maragall el conseller agafa el telèfon i entra en directe, sense cap complexe ni remordiment, per cantar-li la canya i polemitzar en directe a Antoni Bassas. El problema de la peculiar intervenció radiofònica de l'esperit més maragallista d'aquest nou govern no és el fons del debat que plantejava, que ho és, sinó les formes i el to, més pròpies d'una alcaldada de poble, per entendre'ns. Que el conseller discrepi del director i conductor del programa líder a la ràdio nacional del país (les falques a Catalunya Ràdio amb aquest missatge encara s'emeten, tot i les profètiques proclames catastrofistes d'una Catalunya postnacional que jo, de moment, no sé veure pel carrer) no em sembla pas malament. Que discrepi, encara que l'ofensiva estatal l'acabi d'enxampar amb el despatx per estrenar. Però que ofereixi la imatge de fiscalitzador i censor dels mitjans públics, això sí que no, home. Maragall, controla't. Que la legislatura és molt llarga i després t'acabem veient al programa de Josep Cuní a TV3 [aquí trobareu el vídeo] defensant allò que els teus socis de govern deien el dia anterior per discrepar i desmarcar-se de tu. (ERC està molesta, i Òmnium reclama que ho recorrin.) Avui dius que benvingut sigui el castellà de reforç a l'escola (i a la ràdio?) i l'endemà, potser recordant aquella inesborrable i bel·ligerant intervenció de Montilla a favor del català en el ple d'investidura al Parlament en resposta a Albert Rivera, fas marxa enrere per dir que estàs d'acord amb ERC i ICV-EUiA i que no toleraràs cap invasió de competències. Cap supeditació, que diria Artur Mas. (Cap entitat defensa més castellà a l'escola.) (La Plataforma per la Llengua exigeix un recurs.) (Demanen un informe jurídic per defensar les competències pròpies.) (I que tampoc no s'apliqui a les Illes i el País Valencià.)Tot això el dia que hem sabut que la Junta Electoral Central ha multat Pasqual Maragall amb 600 euros per la seva declaració institucional tendenciosa a les portes del referèndum estatutari del juny. Maragallades dèiem...

El consell nacional del BNV aprova el pacte Compromís pel País Valencià

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:30

reproduït vilaweb.cat.- Un 77% del consell nacional del Bloc Nacionalista Valencià que s'ha celebrat avui a València ha votat a favor del pacte Compromís pel País Valencià, subscrit amb EUPV i amb els Verds; dels 122 vots emesos, 93 han estat a favor, 22 en contra i 7 no s'han pronunciat. Pel secretari general, Enric Morera, el partit hi ha guanyat, amb aquest acord, perquè 'li assegura la presència institucional' per desallotjar el PP del govern, la qual cosa 'és una obligació moral i política' El consell nacional d'EUPV ja va aprovar el pacte amb el Bloc i amb els Verds a començament de desembre. El màxim òrgan del partit va convocar un referèndum per al dia 13 de gener perquè els militants ratifiquen l'acord electoral. Els candidats del Bloc El Bloc ja va presentar ahir els candidats a les eleccions a les Corts i les municipals del 2007. L'acte es va fer al Palau de la Música de València, i va comptar amb la presència de representants d'entitats valencianistes, com ara Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, la Plataforma Feminista del País Valencià, Lambda, l'Observatori per la Llengua i Xúquer Viu. Recordem que el primer lloc del partit és, a la circumscripció de València, per a Enric Morera; per a Josep M. Panyella, a la de Castelló; i per a Dimas Montiel, a la d'Alacant. El pacte D'acord amb el pacte, EUPV presidirà les llistes de cada circumscripció i el Bloc tindrà el número dos de València i de Castelló i el número tres d'Alacant. Segons l'acord, doncs, de deu hipotètics diputats, EUPV en tindria sis; el Bloc, tres; i el desè seria per als Verds del País Valencià.

Vint-i-cinc anys de la mort del professor Sanchis Guarner

pesolbullit | 16 Desembre, 2006 19:17

reproduÏt de www.vilaweb.cat.- El IEC el considera un dels filòlegs més insignes del país La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ha aprovat una declaració en què reitera el seu reconeixement a la figura i l'obra de l'escriptor, filòleg i historiador valencià Manuel Sanchis Guarner, mort avui fa vint-i-cinc anys. Sanchis Guarner, que havia estat membre numerari del IEC, és qualificat en aquest text com un dels més insignes filòlegs que ha donat el nostre país, un activista infatigable i un patriota. Mostra a València L'Acadèmia Valenciana de la Llengua li ha dedicat l'exposició 'Manuel Sanchis Guarner, un humanista valencià del segle XX' i l'ha nomenat Escriptor de l'Any 2006. La mostra, inaugurada dimarts, es pot veure fins al 21 de gener a l'edifici la Nau de la Universitat de València. L’obra de Sanchis Guarner consta de més d’un centenar de títols, des de la gramàtica preceptiva, la història social de la llengua, la dialectologia o la toponímia als estudis literaris o de cultura popular. Són importants les seves aportacions a 'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica' i al 'Diccionari català-valencià-balear', i els llibres 'La llengua dels valencians', 'Els pobles valencians parlen els uns dels altres' i 'La ciutat de València'.

Ernest Maragall intenta intimidar a Antoni Bassas

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 05:29

A Catalunya en teoria hi ha llibertat de premsa i els periodistes no són coaccionats pels polítics, però ahir pel matí al programa de l'Antoni Bassas a Catalunya Ràdio vam veure com se les gasta el senyor Ernest Maragall, trucant a l'emisora i intentant tapar la boca de les persones que intervenien al programa i criticaven la seva baixada de pantalons davant el PSOE. D'aquest senyor ja no estranya res, quan estava a l'Ajuntament de Barcelona era tal la seva obsessió per controlar els mitjans de comunicació q va decidir autoproclamar-se director de BTV, una de les televisions més sectàries i més intervingudes de tot el planeta terra, després va estar de secretari del Govern de la Generalitat, fent feina bruta, posant travetes, filtrant informes, fins que va aconseguir que En Miquel Sellarès, tip, plegués. Ara com a conseller acaba de començar i ja ha tingut oportunitat de demostrar quina mena d'individu és, realment lamentable. A continuació reproduïm la informació de l?enotícies on s'expliquen els fets: El conseller d'Educació ha volgut intervenir en el programa El Matí de Catalunya Ràdio per mostrar el seu desacord amb "la presentació" que ha fet Antoni Bassas sobre el decret d'ensenyances mínimes de primària que obligarà a impartir una hora més de castellà a les escoles de Catalunya i ha dit "que no ha estat aclaridora", "els ítems de la presentació com una confrontació entre català i castellà em semblen desafortunats". Per la seva part, Bassas s'ha defensat dient que "això no es pot desprendre de les paraules ni del fons de les paraules". En la queixa, el dirigent del PSC ha volgut deixar clar que "aquest decret és el de l'anglès i les matemàtiques", "no ens conformem amb el nivell actual de coneixement de la llengua castellana que tenen els nois i noies de Catalunya", "el català no només no es redueix, sinó que augmenta la presència d'hores de català des de l'any que ve" i que "el decret que s'aplicarà no és el del Ministeri sinó el decret que ha d'aprovar el govern de la Generalitat en les properes setmanes". En aquest sentit, Ernest Maragall ha volgut recordar al conductor del programa que "no oblidi que no estem en un entorn de 25 hores, sinó de 30 i el nostre objectiu és la reducció de les taxes de fracàs escolar".

ERC expressarà el seu "malestar" a la ministra

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 05:23

Després de permetre que el PSOE s'hagi apoderat de la Presidència de la Generalitat i de permetre que un piròman con Ernest Maragall dirigeixi un tema tan important com l'ensenyament a Catalunya, ara la direcció d'ERC demana rectificacions al PSOE, és curiós, s'ho podien haver pensat abans i no deixar aquest tema en mans dels socialistes. Reproduït d'enoticies.com.- Esquerra ha sol·licitat a la ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, una reunió de caràcter urgent per traslladar-li el malestar provocat per l'aprovació del decret d'ensenyaments mínims en l'educació primària. El portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra al Congrés, Joan Tardà, s'ha mostrat crític amb el fons i les formes amb què l'executiu de l'Estat espanyol ha desenvolupat aquest reial decret, que el Consell de Ministres va aprovar dijous passat, enmig del pont de la Constitució. El decret imposa un mínim de tres hores de castellà a les escoles catalanes enfront de les dues que s'imparteixen actualment. Tardà ha explicat que "Esquerra estarà a l'expectativa de l'informe sobre el decret sol·licitat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat". Tot i això, el portaveu al Congrés ha advertit que "aquesta iniciativa legislativa vulnera el redactat de l'Estatut i envaeix competències que són de la Generalitat de Catalunya", i ha avançat que Esquerra demanarà la compareixença de Cabrera en seu parlamentària per tal d'explicar els motius i les formes amb què s'ha impulsat el decret de manera independent de la reunió amb la ministra. Tardà critica que "en cap moment no s'ha produït cap comunicació prèvia al Govern de la Generalitat ni s'ha consultat amb els grups parlamentaris que van donar suport a la Llei orgànica d'educació". En aquest sentit, el diputat ha recordat que la llei, que es va aprovar definitivament al Congrés dels Diputats el mes de març d'aquest any, va ser fruit d'un treball conjunt de diversos mesos portat a terme per diferents grups parlamentaris i en el qual Esquerra va tenir un paper protagonista i conciliador. "Per això", diu Tardà, "considerem encara més greu que es desenvolupi la Llei partint de decrets sense cap tipus de consens ni de comunicació prèvia".

Ernest Maragall: l'aposta equivocada?

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 05:17

reproduït de tribuna.cat.- La comunitat educativa del país, que confiava en què, si Educació era competència del PSC, el conseller seria algú proper a l'equip que va configurar amb els anys Marta Mata, va rebre amb preocupació i escepticisme que un joc d'escacs partidista col·loqués al funcionari de l'Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall per dirigir l'ensenyament del país. Ara, quan la ministra de Cultura, envaint competències exclusives de la Generalitat de Catalunya, intenta imposar les tres hores de castellà a primària s'han encès tots els llums d'alarma perquè ja se sabia que els aparells de l'Estat de l'entorn del PSOE i el PP i, des de Catalunya, el cavall de Troia d'aquests, Ciutadans, tenien com a objectiu prioritari destruir la convivència que la immersió lingüística ha aconseguit durant els últims vint-i-cinc anys. Es volia i es vol destruir el que Catalunya sigui un sol poble i partir el país pels orígens lingüístics i tota aquesta estratègia pretén trobar noves formes de presentació amb el nou fenomen immigratori, partint de la idea que no és el mateix ara que quan es va plantejar la immersió lingüística. Els estrategs d'aquesta ofensiva contra el català creuen que la llengua vehicular de l'ensenyament hauria de ser, com no, l'espanyol. Davant d'aquesta ofensiva, que ja coneixíem, la comunitat educativa i la societat civil estan preocupades per la debilitat i la poca convicció del conseller Ernest Maragall, manifestada multitud de vegades amb converses amb qui l'ha volgut escoltar. Així Ernest Maragall ha dit, per exemple, que TV3 i Catalunya Ràdio eren eines del nacionalisme més radical, o que tots plegats en fèiem un gra massa de la qüestió del català. Deixar la defensa de la llengua en mans d'una persona que no es ruboritza amb aquestes afirmacions és un perill. Amb tot, davant l'alarma causada, alts dirigents socialistes asseguren que el president José Montilla no abandonarà l'estela del gran referent de l'escola catalana, Marta Mata, i obligarà al conseller d'Educació a mantenir la immersió. Mentre, els seus socis del govern de l'Entesa, ERC i ICV-EUiA, i el primer partit de l'oposició, CiU, ja han censurat amb duresa al conseller i les seves declaracions i han demanat al govern de Catalunya que deixi que s'envaeixin les competències exclusives de la Generalitat.

Vicent Partal denuncia el tancament de ràdio 4 i del circuït català de TVE

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 05:13

reproduït de vilaweb.cat.- Un 29% de la població de l'estat espanyol viu en territori de parla catalana. No arribem a ser una tercera part de l'estat, però ens hi acostem molt. Un repartiment just, equitatiu i democràtic del suport de l'estat espanyol a les quatre llengües que s'hi parlen obligaria a invertir una tercera part dels recursos en la llengua catalana. Deixem-ho en una quarta. Però l'ens públic Radio Televisión Española ens torna a demostrar la consideració que ens té: tal com va avançar ahir VilaWeb, el primer de gener els espais en llengua catalana de TVE pràcticament desapareixeran. Ni una tercera part, ni una quarta, ni una mil·lèsima. L'estat espanyol considera que té més responsabilitat a difondre l'espanyol al Brasil o a mantenir la televisió pública de Guinea que no a servir els catalanoparlants. I resulta sorprenent la docilitat amb què ho acceptem tots plegats. La decisió de tancar l'històric circuit català de TVE i Ràdio4 no és una sorpresa. I se suma a la pràctica desaparició d'allò que un dia fou Aitana i Ràdio Nacional en català a València. Curiosament, com més anys en democràcia passen, menys català hi ha a les graelles de RTVE, l'emissora pública de 'tots' els espanyols com ells s'encarreguen de reblar una vegada i una altra. Per una vegada, doncs, anem d'acord: jo no m'hi considere, espanyol, i ells tampoc no m'hi consideren a mi. Però el problema no és aquest. El problema és la concepció eternament subordinada del català a Espanya. L'estat considera que la defensa i la promoció del català no li corresponen, ans corresponen a les tres comunitats autònomes que el parlem (i a l'Aragó continua sense ni reconèixer-se que s'hi parla). En canvi, la defensa de l'espanyol no és responsabilitat de les onze comunitats autònomes espanyoles, no. En aquest cas sí que és l'estat que l'assumeix. Per això fa tancar Sant Cugat, Aitana o Ràdio4, però manté les emissions al Brasil en espanyol, o la mena de botiga que té oberta a la Guinea Equatorial. I els satèl·lits i els canals temàtics i les edicions de DVD i discos i tot quant siga necessari. Mentre no siga en català. És així de simple i de dur: els ciutadans de l'estat espanyol que no parlem espanyol, i que som més d'un terç de la població, simplement no pintem res. En tot cas, és la delegació territorial competent (en diuen autonomia) que ha d'ocupar-se d'atenuar la situació i d'acontentar un poc els indígenes que, com es veu, no tenim raons per a considerar-nos ciutadans iguals en drets als 'altres'. I, com sempre, ells fan la feina, i nosaltres, no. Els espanyols no s'equivoquen mai i sempre que poden furtar un poc més de la normalitat del català, ho fan. El problema som nosaltres. Nosaltres som els qui veiem com ens van prenent pedaços de normalitat i ho acceptem amb resignació o amb fatalisme. Des del primer de gener desapareixerà, doncs, el català de RTVE, amb l'excepció dels informatius del migdia de cada autonomia (com a molt, i entre setmana i prou). En el cas del circuit català això vol dir la desaparició de setze programes, de colp. I el tancament de Ràdio4. No és de cap manera poca cosa. I encara menys en un moment com aquest en què el català es veu precisament molt pressionat en el món audiovisual. Però hi ha un component afegit que em fa una ràbia especial: la mort, l'assassinat, de la memòria col·lectiva. A RTVE, per raons històriques, és on es va sentir parlar català per primera vegada. Les emissores de ràdio del grup, tant al País Valencià com al Principat i de rebot a les Illes, van ser el focus de la primera ràdio en català, amb noms tan representatius com el de Toni Mestre. El circuit català de TVE, per la seua banda, va ser una expressió brillant de la professió i un reflex clar de la societat, amb noms que encara avui ressonen: Montserrat Roig o Joaquim M. Puyal, i amb programes mítics com 'Giravolt', amb fórmules i personatges que obrien camí a la televisió i a la llengua. I al país. Encara recorde les cròniques que Alfons Llorenç feia a Aitana els primers anys de lluita per l'autonomia a València, amb el 'Viatge a Ítaca' de música de fons... Tot això, l'esforç de milers de professionals i la il·lusió de milions de persones desapareixerà del tot el primer de gener. Desapareixerà de la memòria, de la presència, de l'antena. A mans del govern Zapatero, per cert. I no tornarà mai més. Un esforç de dècades és a un pas de desaparèixer per sempre. I vull dir que això també és un crim. Un crim contra la memòria d'aquest país, contra l'esforç del milers de professionals, contra la complicitat de milions d'espectadors i contra el dret de ser tractats com uns ciutadans iguals que els altres, que 'ells'. Però, sobretot, aquest atac directe i brutal del govern socialista espanyol és un crim més, un altre, contra la llengua catalana. Davant el qual callem. Oi tant que callem! I sincerament això, aquest silenci espès, és allò que més em preocupa de tot.

Òmnium demana al govern que impugni el decret d'ensenyances mínimes

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 05:09

reproduït de vilaweb.- Òmnium Cultural s'ha afegit a les crítiques al decret d'ensenyances mínimes de primària aprovat la setmana passada pel govern espanyol. Aquest decret preveu que s'imparteixin tres hores en espanyol cada setmana per als alumnes d'entre 6 i 11 anys (ara la majoria d'escoles en fan dues). Segons Òmnium, el decret envaeix competències de la Generalitat regulades per l'estatut, i demana al govern català que hi presenti un recurs d'inconstitucionalitat. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, s'ha referit al polèmic nou decret, que ha defensat que era necessari: ha dit que l'augment de les hores lectives en espanyol no farà disminuir l'ensenyament en català, que es veurà compensat, segons el conseller, per la sisena hora. Però aquest argument no ha convençut pas el principal partit de l'oposició. El portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, ha dit que el govern no havia fet pas els deures per ser capaç de veure venir 'un atac al sistema educatiu català' imperant des de 1993. Segons Puig, el decret és una 'clara invasió competencial' i una 'amenaça a la llengua catalana'. CiU insta el govern a recórrer el decret.

Estudiantes de la Plata campió del Trofeu Apertura argentí

pesolbullit | 14 Desembre, 2006 04:58

reproduït de diario olé.- Estudiantes gritó campeón. Ante un marco espectacular en Vélez y en un desempate empocionante, venció 2-1 a Boca y se quedó con el Apertura. Sin dudas, fue una final con todos los condimentos, casi impensada para un campeonato que caminó codo a codo con el bochorno y la violencia. De un lado, los dirigidos por La Volpe, que tenían todo servido en bandeja, dejaron pasar dos inmejorables oportunidades y esta tarde buscaban revancha. Enfrente, el equipo de Simeone, el de la fantástica racha invicta, el que seguía creyendo en los milagros. Pitó Pezzotta y vibró el Amalfitani. Todo muy intenso en el comienzo, con Verón tirándose unos metros más atrás para tomar la pelota y Palacio haciendo lo propio para colaborar con la línea de volantes. Avisó Estudiantes a los 2 minutos, con un cabezazo de Alayes a la salida de un córner, pero Boca no se achicó y pegó de entrada, a los 3. Barros Schelotto aportó inteligencia en su primera intervención del partido y abrió el juego para Ledesma, quien mandó un centro al área. Allí apareció Palermo, el gran goleador, para anticipar a Galván y marcar la primera emoción. Era 1-0 y delirio en la tribuna xeneize, aunque el delantero logró abstraerse del momento y, recordando su pasado, eligió no gritar el tanto. Los primeros 10 minutos fueron electrizantes, ya que Estudiantes se adelantó decidido en busca del empate y tuvo dos buenas chances. Primero, en los pies de Lugüercio (salvó el Cata Díaz) y luego con un cabezazo de Ortiz, tras otra mala salida de Bobadilla. Llegando a los 15, el partido entregaba mucha lucha en la mitad de la cancha y menos fútbol que en el inicio, si bien la ventaja le daba a Boca algo más de tranquilidad para manejar la pelota con sus volantes. Caía la lluvia (aún con reflejos soleados) en el Amalfitani y el equipo de Simeone seguía yendo al frente. Mientras, los xeneizes aprovechaban los espacios y salían rápido de contra. Lo perdió Palermo, increíblemente, en el mano a mano con Andújar, e Ibarra también estuvo cerca de aumentar con un remate de media distancia que se fue por el segundo palo. Boca era más, mientras el trámite se hacía cortado por las infracciones (hubo una tremenda plancha de Cahais a Braña que Pezzotta no vio) y el Pincha seguía sin poder encontrar a sus delanteros cuando el reloj indicaba 30 minutos. Los dos se quedaron con 10 hombres a los 38 porque Pezzotta -a instancias del asistente García- expulsó a Ledesma y Álvarez. El volante de Boca había golpeado involuntariamente con su pierna al defensor mientras ambos caían; el jugador del Pincha reaccionó con una patada. Continuó el juego, unos minutos más tarde apareció Pavone y Estudiantes casi llega al empate. Casi, porque Bobadilla alcanzó a desviar el violento remate del goleador. La pelota pegó en el palo y salió hacia el centro, donde Gago, de irregular trabajo en la primera mitad, esperaba para despejar el peligro. Volvieron sin cambios del descanso y Estudiantes insinuó algo más de la mano de Sosa y Pavone, mientras Verón se dedicaba más al roce que al fútbol, si bien a los 7 sacó un buen remate que tapó Bobadilla. Angeleri controlaba a Palacio y Braña mordía en el centro, pero al Pincha no le alcanzaba para desnivelar. Simeone se dio cuenta de que era el momento para meter la puntada final y mandó a la cancha a Benítez, en reemplazo del intrascendente Galván. Contestó La Volpe poniendo a Calvo por Barros Schelotto, quien había cumplido, incluso en la función de volante. Parecía que el empate estaba al caer, porque Boca lucía partido y sin ideas. Lo desperdició Pavone a los 13, en una jugada muy similar a la del gol de Palermo. El delantero del conjunto platense definió mal y sin potencia, y el arquero xeneize se quedó con la pelota. A esa altura quedaba claro que las expulsiones del primer tiempo terminaron perjudicando más a Boca que a su rival, ya que los dirigidos por La Volpe extrañaban mucho la labor de Ledesma. Y llegó nomás el 1-1. Una infracción de Díaz sobre Pavone le dio a Estudiantes un tiro libre a un paso del área. ¿Pateó Verón? Nada de eso, Sosa se hizo cargo de la ejecución y le pegó con maestría, haciendo inútil el esfuerzo de Bobadilla. Iban 19 minutos y el equipo de Simeone estaba más vivo que nunca tras el empate. Marino ingresó por Cardozo en Boca y Maggiolo sustituyó a Lugüercio en el Pincha. Enseguida, los de La Volpe tuvieron su primera chance del complemento (a los 24), pero la volada de Andújar evitó el gol de Palermo. Al margen de esa llegada aislada, el control del partido era de Estudiantes ante un rival desdibujado y sin respuestas en lo físico. Lo merecía el Pincha y encontró el segundo a los 35. Cahais se durmió, Pavone le ganó la posición a lo guapo y luego le tiró un sombrerito a Bobadilla. A continuación, le puso la frutilla al postre de cabeza, cuando Díaz intentaba cerrar. Un golazo que valió un campeonato. Una definición a puro coraje, como toda la campaña de Estudiantes. Boca estaba quebrado en lo anímico y no sabía cómo torcer la historia. La imagen de un Gago impotente, mandando la pelota a la tribuna, era el fiel reflejo de lo que fue el cierre del campeonato para los de La Volpe. El título estuvo cerca, muy cerca, pero increíblemente se les escapó. ¿Qué decir de este Estudiantes? Un triunfo fantástico el de esta tarde, el broche de oro para una temporada inolvidable. A base de trabajo, Simeone llevó a sus dirigidos a una merecida vuelta olímpica, ayudado, claro está, por un grupo de jugadores que dejó todo en la cancha. Este equipo nunca se dio por vencido. Por eso convirtió esa frase hecha en una hermosa realidad.

Duran i Lleida vota al PP?

pesolbullit | 13 Desembre, 2006 05:52

El polític més detestable de la política catalana, Duran i Lleida, que fa temps que actua com a submarí del PP i que molts creiem que fins i tot vota al PP. No conec per sort a aquest senyor, però recordo que farà una 10-11 anys va fer una conferència a la Facultat de Dret de Barcelona i el que més em va sobtar és que a la sala on ella parlava hi havien més periodistes que públic, realment el que diu aquest senyor interessa a molt poca gent, el que passa és que s'ha sabut rodejar de molts periodistes que fan d'altaveu de les bejanades que ell diu, que se'n vagi al PP i deixi de molestar!! A continuació reproduïm un article de tribunacatalana on es parla de l'últim numeret que ha muntat aquest trist personatge: Era un secret ben guardat però la direcció d'UDC tenia clar que, en cas de no assolir el govern de Catalunya, es posava en qüestió el lideratge d'Artur Mas en la federació i que prendrien força aquells sectors joves i algun sector històric demòcrata-cristià que volen que Unió reforci el seu perfil propi i, fins i tot, plantegi una separació pactada amb possibilitat de reconciliació en el futur. Es tractaria d'ampliar, d'aquesta manera, el camp electoral de CiU vist que amb els condicionants actuals i l'estratègia unitària sembla impossible vèncer la suma de les forces d'esquerra. A UDC hi ha un sector jove, potent i compromès, que vol convertir aquest partit en una força catalanista, de dretes i desacomplexada, que ocupi gran part de l'espai de CiU però també del PP en els seus sectors més catalans. En aquesta estratègia no hi ha participat directament Josep Antoni Duran i Lleida que exerceix el seu lideratge amb moderació i contenció, però que entén que cal frenar la deriva liberal radical de l'entorn de CDC i reforçar, en tot cas, la imatge més social, demòcrata i humanista que representava, des del seu nacionalisme irrenunciable, el pujolisme. L'entorn de Duran Lleida creu que el seu lideratge en el si de la federació s'ha de reforçar en el futur i que ha de volar sol pel que fa a la política demòcrata-cristiana. A CDC aquesta possibilitat, que era somiada per l'entorn de Mas fa uns mesos, avui els preocupa, com també és la preocupació essencial de Jordi Pujol. Tot plegat comporta que a CiU hi hagi la crisi i la desorientació normal després del cop rebut i que les diferents famílies comencin a prendre posicions per reforçar la figura d'Artur Mas o preparar el seu relleu. A la vegada hi ha aquells que creuen que l'aposta liberal no ha estat acceptada pels sectors històrics pujolistes que enyoren el plantejament de "pal de paller" en el qual s'hi podrien trobar còmodes des de votants de dretes fins a social-demòcrates. Les properes setmanes, doncs, hi haurà una remor de fons a la federació per definir els futurs lideratges però també els continguts i les estratègies.

el PSOE decideix fer desaparéixer el circuit català de TVE l'1 de gener

pesolbullit | 13 Desembre, 2006 05:45

reproduït de vilaweb.- El futur de Ràdio 4, que demà fa trenta anys, també és incert Segons ha pogut saber VilaWeb, la direcció de RTVE ha comunicat de manera oficial que el proper dia 1 de gener es tancaran tots els programes del circuit català. Això implica deixar de fer 15 programes en llengua catalana i els dos informatius. Només es mantindrà un informatiu, a les dues del migdia i de vint-i-cinc minuts de durada, que s'emetrà per la primera cadena de TVE. Aquest web recull les reivindicacions dels treballadors de TVE a Sant Cugat. D'aquesta manera es confirmen, doncs, els plans de reestructuració de Carmen Caffarel, directora de RTVE, i Enrique Martínez Robles, president de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que el mes de març ja van anunciar la seva intenció que la 2 i Ràdio 5 deixessin de fer desconnexions territorials i que alguns centres, com els de Sant Cugat i València, reduissin l'activitat. Ràdio 4, trenta anys i un futur incert Ràdio 4 celebra demà els trenta anys d'existència enmig de la incertesa sobre el seu futur. El pla de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) de reestructuració de l'ens preveu també el tancament de Ràdio 4, malgrat que els treballadors de l'emissora i els partits catalans l'han repudiat i han demanat el manteniment de les emissions en català. Primeres reaccions El diputat d'ICV Joan Herrera ha criticat la futura desaparició de les emissions en català de Ràdio 4 i ha reclamat al govern que elabori un projecte de viabilitat per a subsanar els problemes de finançaments als quals al·lega.

Més d'un centenar de militants d'ERC es donen de baixa

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 01:16

reproduït d'e-noticies.com.- Esquerra ha patit el passat mes de novembre la baixa de 121 militants, segons ha reconegut la portaveu del partit, Marina Llansana, després de la reunió de l'executiva. Llansana, tanmateix, ha afirmat que d'aquestes 121 només 62 "han expressat que es donaven de baixa per l'acord polític al qual va arribar Esquerra amb el PSC per donar suport a José Montilla". La portaveu ha insistit que 53 "no han expressat cap motiu", tres han estat "per falta de pagament" i un "per defunció". "És un nombre molt inferior de les previsions que la direcció del partit s'havia fet", ha insistit Llansana. "Érem conscients molt abans de les eleccions -ha afegit- que qualsevol acord tindria un cost intern". La dirigent republicana ha remarcat també, d'altra banda, que hi ha hagut 114 altes, de manera que el nombre total de militants "és de 10.005 i 720 simpatitzants".

Un militant d'ERC titlla Puigcercós d'"encarregat de Montilla"

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 00:58

reproduït d'e-noticies.com.- Pere Vilarrasa, el dirigent d'ERC de Vic que es va afegir a les crítiques a Montilla que havia fet el seu alcaldable, Àngel Andreu, basades en el nom i l'origen de l'aleshores candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, i de les quals es va fer ressò e-notícies, dedica ara un dels comentaris del seu bloc a criticar directament el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, pel tema de les banderes que onegen a les seus dels departaments de la Generalitat: "Fins ara Joan parlaves amb en José de tu a tu. Ell l'amo de la sucursal catalana de la franquicia espanyola més important i tu copropietari d'un negoci autòcton, més petit però en creixement. Quan t'hi reunies, Joan, això no tenia importància. Us necessitàveu. Et necessitaven, Joan, per fer negocis junts, per fer un govern. I així ho vau fer el 2003 quan en José i tu vau teixir laboriosament el tripartit. Però després ni ell ni tu us vau embolicar amb el tripartit-dragonkhan. Us veieu a Madrid: ell de ministre i tu de cap del grup parlamentari republicà. Però sempre de tu a tu, al mateix nivell, entre iguals. Ara, Joan, les coses han canviat. Pepe és el president de la Generalitat i tu 'només' un conseller de Governació a les seves ordres. Ara ja no hi ha una relació de tu a tu. Hi ha una relació desigual, de subordinació. Ets un 'encarregat' d'en Montilla, Joan, un encarregat de luxe, boníssim, però un encarregat al capdavall a les ordres de l'amo. I per això quan en Montilla diu que la bandera constitucional espanyola ha d'onejar al vent, a la teva conselleria, tu Joan obeeixes. Montilla pone firmes a Puigcercós, se sent a la seu de la franquicia del carrer Nicaragua o a la seu de Madrid. No pots fer res més, ni amb aquesta anècdota de les banderes ni en temes més seriosos que ja vindran. Perquè sabeu que l'Entesa no pot esdevenir l'anterior tripartit. No s'ho pot permetre en José però tampoc tu. Per això et te collat, Joan, l'electorat ara no us pemetria un tripartit 2. El que ha fet en José no ens pot estranyar. Ell és un espanyol constitucional que creu que presideix una autonomia espanyola filla de la Constitució. No és un detall menor. Ens hem equivocat, Joan, ens hem equivocat i molt: expulsats del Govern d'en Maragall, traïts per en Rodriguez Zapatero, ara en Carod degradat a vicepresident -un conseller ras en comptes de conseller en cap- i la Presidència de la Generalitat en mans d'un buròcrata del PSOE, lerrouxista el vas anomenar... El Palau de la Generalitat convertit en un bastió de l'espanyolitat a Catalunya. Vols dir que ha valgut la pena tot plegat?".

Miquel Sellarès demana que CiU i ERC ens diguin la veritat

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 00:46

reproduït de tribuna.cat.- Aquests últims dies de descans he tingut ocasió de parlar amb gent diversa, votants de base d'ERC o de CiU, gent que té una opció clara pel nacionalisme català però que no milita en el dia a dia encara que té el seu cor en el projecte d'una Catalunya sobirana. I una gran part d'aquesta gent estava "emprenyada": no havien entès perquè no s'havia fet el pacte nacional. Jo els preguntava: "les direccions de CiU i ERC donaven suport a aquest pacte com vosaltres haguéssiu volgut?". I mirant-me amb cara de certa perplexitat em repetien els eslògans dels líders polítics d'ambdues opcions. Però quan reflexionaven una estona els entrava el dubte de si les direccions d'ERC i CiU els havien enganyat i de si uns i altres havien actuat per una pura i simple estratègia partidista, deixant els interessos nacionals del país de banda. Tot plegat em fa reflexionar: cal que se'ns digui la veritat a tots aquells que volem que la ferida oberta i encara sagnant entre els entorns i els militants de CiU i ERC es tanqui. Volia algun dirigent d'aquestes dues formacions el pacte nacional? A mi personalment em sembla que no i no entraré en més consideracions, perquè podria semblar partidista; simplement demanaria que no es torni a prendre el pèl a la gent. Les enquestes que han sortit aquests últims dies i els resultats electorals, amb el lideratge de l'abstenció, ens haurien de preocupar més que la ferida entre els sobiranistes que hem de superar. Ara hi ha un govern de la Generalitat d'aquells que van poder fer majoria absoluta, un govern que cal respectar i en el qual hi ha persones que, per la seva trajectòria nacional, asseguren que faran bona feina al servei del país. Però els sobiranistes, tot i respectar l'actual govern de la Generalitat, són conscients que cal canviar moltes coses, que l'Estatut descafeïnat -i que encara corre perill de ser-ho més- és només un petit pas endavant i per aquest motiu, ja que sembla que la nostra classe política preveu una llarga temporada poc reivindicativa, haurà de ser la societat civil la que haurà d'agafar la senyera per anar més lluny, sense tenir por d'aquells que es puguin sentir instal•lats en l'establishment.

Josep Gifreu: "No hi ha raons democràtiques per negar el dret a l'autodeterminació dels pobles"

pesolbullit | 12 Desembre, 2006 00:39

reproduït de tribunacatalana.cat.- El catedràtic de comunicació de la UPF Josep Gifreu, reflexiona, en un article a l’Avui, sobre el concepte de la sobirania nacional plena i la seva vigència com a horitzó referencial i objectiu últim per als pobles sense estat com el nostre. L’acadèmic explica que “durant el 2006 ens confirma una tendència imparable: el camí d'emancipació dels pobles passa per la vindicació del dret universal de l'Estat”. Així, afirma que l’exemple més recent i paradigmàtic és el de Montenegro, un país balcànic que “amb els seus 620.000 habitants i 13.812 quilòmetres quadrats va decidir democràticament en el referèndum d'independència del 21 de juny” entra a formar part del “més selecte club”, els actuals 192 estats membres de les Nacions Unides. Sota la pregunta de “A qui tocarà el 193?” el doctor Gifreu passa revista a diversos casos de nacions amb processos autodeterministes propers, com Escòcia, on comenta que “la campanya Independence first, promoguda pel partit nacionalista (SNP), el socialista (SSP), els dels verds (Greens) i altres, reclamen al Parlament d'Edimburg la realització d'un referèndum (que podrien guanyar)”; Euskadi, en que “s’arriba a les portes d'algun acord que haurà d'incloure l'exercici del dret d'autodeterminació” o el Quebec, la petita nació francòfona de l'Amèrica del Nord, on “El Parlament del Canadà acaba d'acceptar que els quebequesos són una nació, això sí, en el marc d'un Canadà unit (de moment)”. Gifreu contiua esmenatant que al Principat, després de les darreres eleccions, “ més enllà del legítim joc de combats tàctics entre partits per aconseguir parcel.les de poder, els favorables en teoria al dret d'autodeterminació (CiU, ERC i ICV-EUiA) sumen una majoria absoluta molt folgada (81 diputats sobre 135)” i, d’altra banda ERC, “l'únic partit que defensa la independència com a objectiu final, ha mantingut a grans trets i contra tot pronòstic un espai electoral que sembla consolidar-se i amb cert potencial de creixement”. L’articulista esmenta que “dels 51 membres inicials que donaren suport el 1945 a la Carta de San Francisco i fundaren l'ONU, s'ha passat als 192 membres actuals. Quan l'Espanya de Franco hi fou acceptada, el 1955, eren 76 Estats. Després, el procés de descolonització transformà profundament la composició de l'organisme: el 1968 els Estats ja sumaven 126. I quan Andorra i el català aconseguien veu i vot a la seu de l'ONU -era el 1993, any que també hi entraren Eritrea, Macedònia, Mònaco, Txèquia i Eslovàquia-, la xifra de socis sobirans era de 184”. Segueix comentant que “aquesta multiplicació d’experiències històriques d’ d'autogovern al màxim nivell, que equival a l'adopció de la forma Estat, ha avançat paral.lelament amb el procés de globalització. Casual o causal? A la vista de l'actual mapa mundial dels Estats (nacionals), resulta patent que el que importa és la forma, no tant la substància o el contingut. Importa tenir Estat i parlar des de l'Estat. Si tens Estat, sigui micro (Andorra) o macro (Xina), federal (EUA) o unitari (França), ric (Japó) o miserable (Haití), no importa”, ja que s’aplica la "igualtat sobirana de tots els seus membres". Gifreu clou amb l’afirmació que si una comunitat manifesta “la voluntat majoritària d'accés al màxim reconeixement polític entre iguals, no hi ha raons (democràtiques) per negar-li aquest dret”.

El pacte PSC-ERC i la direcció general de consum

pesolbullit | 11 Desembre, 2006 05:13

L'any 98 quan es va fer l'actual llei de política lingüística el senyor Carod va explicar que s'havia de votar no perquè aquesta llei no permetia sancionar a les persones que incomplissin aquesta llei, afirmació amb la que estem totalment d'acord, si una persona no respecta el límit de velocitat se la sanciona, per tant si una persona incompleix la llei de política lingüística també se la ha de sancionar, totes les lleis s'han de complir per igual. Finalment en la llei que es va aprovar no es preveu cap sanció, però resulta que hi havia una llei anterior en matèria de consum que sí que preveia sancions en aquesta matèria i el conseller Huguet molt encertadament va utilitzar aquesta normativa per sancionar des de la direcció general de consum als barruts que menystenen la nostra llengua. Ha passat molt desapercebut, però amb el nou pacte PSC-ERC consum ha anat a parar a mans dels socialistes i això no és casualitat, per evitar polèmiques el senyor Montilla ha decidit que aquest teme el portin els socialistes i que per tant se segueixi fent el que es feia quan manava CiU, fer els ulls grossos i no moure ni un dit per defensar la llengua catalana, no sigui que això pugui restar algun vot perquè el més important són els vots, no el país , ni la llengua, els vots perquè del que es tracta és de seguir xupant poder i escalfant cadires. L' actitut del PSC no sorprèn , el que sorprèn i emprenya és la nova demostració de desmemòria de la direcció d'ERC. A continuació podem llegir el que ha dit el conseller socialista Castells sobre aquest tema a La Vanguardia "el objetivo de toda política de consumo es proteger los derechos de los consumidores. Protegerles de los abusos, de la publicidad engañosa, darles mejor información... y en este último punto en Catalunya es importante el idioma. En este aspecto creo que es más efectivo convencer, incentivar y persuadir antes que sancionar. Ésta será la política del Govern". Els periodistes li pregunten aleshores si "¿está diciendo que no va a aplicar sanciones a las aerolíneas?" i respon que "debemos buscar una solución que sea satisfactoria para todos, sin renunciar a nuestro deber de contribuir al uso social del catalán". "Satisfactorio para las aerolíneas es

El Govern Balear prohibeix als agents forestals denunciar delictes urbanístics

pesolbullit | 11 Desembre, 2006 03:03

reproduït a trebunamallorca.org.-  CCOO ha denunciat que els agents forestals de la Conselleria de Medi Ambient tenen prohibit denunciar al fiscal delictes urbanístics des de començaments de legislatura. Aquest fet, que ha revelat Diario de Mallorca, dóna una idea de la trama de corrupció instal·lada a les institucions governades pel PP. La Llei de Monts capacita els agents forestals per actuar com a policia judicial, per la qual cosa la instrucció del Govern seria il·legal. Malgrat el perill que suposava la nova normativa, hi ha hagut membres del cos que han fet arribar denúncies a la fiscalia, bé de manera anònima o a través del sindicat. En aquests moments el Govern continua obstruint la presentació de denúncies.
«Anterior   1 2 3 ... 13 14 15 16 17 18 19 20  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb