SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El parlament acomiada Heribert Barrera amb crits d'independència

pesolbullit | 29 Agost, 2011 16:08

http://www.vilaweb.cat

 

 Pujol, a Barrera: 'Agraït, molt, president, pel teu patriotisme...' · Autoritats i familiars fan un minut de silenci a l'arribada del fèretre · Col·loquen una estelada sobre el fèretre a la sortida del parlament · L'ajuntament li dedicarà un carrer o un espai

L'acte de comiat a Heribert Barrera d'aquesta tarda al Parlament de Catalunya ha estat la culminació d'un dia de dol expressat per milers de ciutadans, que han visitat la capella ardent al llarg del matí (vídeo). Els parlaments de l'ex-president Jordi Pujol i la presidenta del parlament, Núria de Gisbert, han glossat la vida i l'acció de Barrera, a qui han mostrat un profund agraïment pel seu patriotisme i dedicació a la política catalana.

En acabar l'acte amb el Cant dels Segadors, els assistents han fet crits d'independència i s'ha col·locat una estelada damunt del taüt.

Al matí, la presidenta de la cambra Núria de Gisbert ha esperat l'arribada del cotxe fúnebre a les portes de la institució, flanquejada per quatre mossos d'Esquadra uniformats de gala. Quan el taüt, recobert amb una senyera, ha entrat al parlament, familiars i amics l'han homenatjat amb un minut de silenci, just abans d'instal·lar la capella ardent. El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, la portaveu parlamentària del mateix grup, Anna Simó, i l'ex-consellera Montserrat Tura han esperat a l'interior.

Una de les primeres autoritats que ha acudit a la capella ha estat l'ex-president de la Generalitat, Jordi Pujol. Pujol fins i tot s'ha saltat el protocol i després de resar des del lloc habilitat a la capella ardent, ha rodejat el fèretre i s'ha situat just al costat, per acomiadar-se des de més a prop. En el llibre de condols, Pujol, ha redactat, emocionat i rodejat de mitjans gràfics, un text que començava amb les següents paraules: 'Agraït, molt, president, pel teu patriotisme...'. Acompanyat per la seva dona, Marta Ferrussola, l'ex-president no ha volgut fer declaracions.

 


El batlle de Barcelona, Xavier Trias, per la seva banda, ha volgut subratllar l'honestedat de Barrera i ha dit que era dels pocs polítics 'vàlids capaços de generar afecte'. Trias l'ha comparat amb Josep Laporte i ha dit: 'Va defensar les seves idees, el seu partit, el seu país, i va ser honest com a polític i com a persona'. I ha reiterat la voluntat de l'ajuntament de dedicar un espai o un carrer a l'ex-president del Parlament.

 

Des de primera hora d'ahir hi ha, a la façana del parlament, un domàs amb l'escut parlamentari amb llaç negre, en senyal de dol. Les reaccions polítiques a la mort de l'ex-president del parlament no es van fer esperar i ja ahir polítics de tots els partits i colors el van recordar i elogiar. Joan Puigercós, president d'ERC, va lamentar la pèrdua de Barrera: 'La tristesa de la notícia s'uneix al record del referent que ha estat per al conjunt de la militància d'ERC i de la societat catalana'. Artur Mas, president de la Generalitat, va parlar de la participació de l'ex-president en la manifestació del 10 de juliol com a metàfora de la seva trajectòria. El cap del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, va subratllar la seva 'lleialtat a les conviccions republicanes' i la seva 'trajectòria de lluitador'.

Duran i Lleida el va descriure com un polític 'humil i patriota' i Joana Ortega li va agrair 'l'entrega i el treball'. Jordi Pujol va expressar un sentiment de gran admiració pel Barrera. 'Va ser un home molt recte i honest, molt cumplidor dels seus compromisos. Va saber exercir la discrepància amb elegància'. Solidaritat per la Independència en va voler recordar el 'ferm i clar' independentisme. Per altra banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va dir que tant la ciutat com Catalunya 'recordaran sempre Barrera amb estima i admiració'. Trias va assegurar, a més, que l'ajuntament de Barcelona dedicarà un carrer o espai de la ciutat a la seva memòria.

La presidenta actual del parlament, Núria de Gispert, va ressaltar-ne 'l'incansable dedicació' a la lluita per l'autogovern del seu antecesor. De Gispert va descriure Barrera com 'un dels grans referents de l'independentisme català' i va assegurar que va desenvolupar el seu càrrec de president del Parlament 'amb integritat i abnegació patriòtica'. La presidenta del parlament valorava que Barrera va saber enllaçar 'el Parlament i l'autogovern de la república amb les nostres institucions restablertes' durant la presidència de la càmara del 1980 al 1984. I va citar les paraules de Barrera durant la diada de l'onze de setembre del 2010: 'Les noves legislatures des del 1932 fins avui ens poden oferir una lliçó: ja fa més de cent anys que va començar una lluita política per les llibertats de Catalunya'.

L'ex-president del parlament, Joan Rigol, va descriure al seu antecesor com 'un dels polítics més clarividents' de la història catalana recent i que fou un polític 'honest i insobornable'. 

Jaume Bosch, diputat i dirigent d'ICV, va afegir-se al dol per la mort de Barrera i va reconèixer la seva tasca 'per les llibertats nacionals i democràtiques' tot i que va retreure-li que donés a Jordi Pujol la presidència de la Generalitat el 1980. El Partit Popular va admetre la 'credibilitat política exemplar' de l'ex-president del parlament i d'ERC, més enllà de les diferències ideològiques. 

I el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, ha reivindicat la figura de Barrera, com a científic, faceta molt menys coneguda que la de polític. Per Giner, Barrera era polifacètic i va desenvolupar una important tasca com a 'científic, polític, patriota i, en definitiva, ciutadà actiu'. Barrera es va exiliar a França després de la guerra del 1936-1939. Va estudiar química, física i matemàtiques a Montpeller i va obtenir el doctorat d'estat a París. Va ser professor a la Universitat de Montpeller del 1942 al 1952 i, a la UAB, des del 1970.

A més, va ser investigador del Centre Nacional de Recerca Científica a França i als Estats Units i va ser vice-president de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. L'any 1978 es va incorporar a la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) com a membre numerari i, durant el temps que va pertànyer a aquesta institució, va ocupar el càrrec de president de la Secció entre els anys 1989 i 1991, i també va presidir la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, filial de l'IEC, entre els anys 1976 i 1978.

Guerra en el PP valencià després de la designació de Fabra com president

pesolbullit | 02 Agost, 2011 01:21

 www.valencianisme.com

No volem, no volem, un orellut de president

 Segons informa el diari El Confidencial, la guerra interna en el PP valencià arran de la sobtada dimissió ahir de Francisco Camps no ha fet més que començar. Al disgust de l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, per haver sigut bandejat ahir en la presa de decisions, que ja és prou, s'afegeixen les reticències dels consellers, els diputats i l'actual executiva del PP casolà a tindre un president de Consell, grup parlamentari i partit castellonenc i imposat des de Madrid. Tot indica que Alberto Fabra ho va a tindre complicat segons l'article que reproduïm:

 

Guerra en el PP valencià després de la designació de Fabra com president

Una vegada dimitit Francisco Camps forçat per la negativa de Ricardo Costa a acceptar assumir la seua culpabilitat en el procediment dels trages, en el PP de València ha començat una altra guerra. Consumada l’eixida de la presidència de la Generalitat de Camps, ahir va ser un dia de tensió màxima i ganivets esmolats en el PP valencià i en la seu nacional de Gènova.  Així es van succeir els fets.

Primer, la designació del substitut de Camps. L’expresident va tractar per tots els mitjans -però ja sense força personal i sense capacitat de pressió política- de què la seua vicepresidenta, Paula Sánchez de León, fora la successora. Però Rajoy no va estar per la tasca. Va sorgir el nom d’Esteban González Pons. Tampoc no era possible. Hi havia un impediment legal: no és diputat autonòmic valencià.

A partir d’ací, va començar una ofensiva de líders qualificats del PP per a tractar de convéncer Rita Barberà, la candidata favorita de Rajoy, de que agafara el bastó de comandament de Rajoy. No obstant això, les crides del mateix Rajoy, María Dolores de Cospedal, González Pons i una conversació cara a cara de Trillo amb l’alcaldessa de València no van aconseguir convéncer-la. La seua decisió era ferma.

Persones pròximes a Camps van fer un últim intent a València. S’aproximaven les 14,30 hores, minuts abans d’avisar al seu advocat que no acudiria al Jutjat, quan el president valencià va parlar per telèfon amb Rajoy i, després d’anunciar-li que a les 17 hores faria pública la seua dimissió, va intentar per última vegada ablanir "al cap" i col·locar Sánchez de Lleó. No va tindre èxit. Madrid ja havia decidit que el successor era l’alcalde de Castelló, Alberto Fabra, el qual en eixos moments estava en una presentació, junt amb el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, sobre la implantació de xarxes elèctriques en el municipi.

Fabra va acceptar la presidència de la Generalitat. No obstant això, el que des de les terminals informatives populars es va presentar com una nova època de tranquil·litat en el PP valencià darrere d'anys de convulsió pel "Cas Gürtel", no és sinó el principi d’una altra guerra.

“Estos no coneixen el seu partit a València”

Alberto Fabra va cridar el president provincial del PP d’Alacant, José Joaquín Ripoll, i li va explicar els seus plans. Es va reunir amb la seua gent de confiança a Castelló. En conversacions telefòniques amb Rajoy, Cospedal i Trillo es va comprometre, de mala gana, a no fer un sol canvi en el Govern de la Generalitat almenys fins celebrades les eleccions generals. Però no va cridar Alfonso Rus, president del PP a València, que durant tot el dia d’ahir va fer patent el seu formidable enuig per haver-se assabentat per la ràdio de la dimissió de Camps i li comenta a un acostat: "Ni tan sols Rita. Ningú m’ha cridat, he sigut lleial i m’han bandejat. En un moment crucial per al futur del partit, s'ho couen entre Madrid i un paracaigudista enviat de la capital. Estos no coneixen el seu propi partit a València".

Persones pròximes a Rus asseguren que el líder valencià "anirà a sac, la seua lleialtat és a les sigles, i més d’un ha menystingut el seu poder en la província, i el poder de la província en la Comunitat. I a Madrid no s’assabenten, viuen en el seu món, tots pensant en les generals i en El Govern central".

Altres dirigents populars valencians pronostiquen "tempestats severes" en les pròximes setmanes. En l’interminable encreuament de cridades que es va produir, es va especular molt amb "la llarga mà d’Eduardo Zaplana en tot el que succeïx. A qui se li ocorre posar a un de Castelló al capdavant de la nau. La venjança és un plat que se servix fred, i Zaplana i Ricardo Costa ho han acreditat". Rafael Blasco, portaveu en les Corts Valencianes, també va fer arribar el seu malestar per la forma en què es van fer les coses.

Durant tota la vesprada van començar a córrer rumors per València respecte a què més d’un conseller del Govern de Camps dimitiria, perquè no estaven disposats a treballar per a Alberto Fabra. Es van succeir les conversacions encreuades fins ben entrada la matinada. Poc després de les deu de la nit un membre de l’Executiu valencià va arribar inclús a plorar en una conversació telefònica que va fer a un qualificat dirigent popular de Madrid, a què es va dirigir per a demanar consell respecte a què fer ara.

El complicat paper de Fabra

En estos moments, Alberto Fabra treballa a marxes forçades per guanyar-se el respecte i l’afecte dels seus companys valencians. No ho va a tindre fàcil. Primer ha d’aconseguir, abans de prendre possessió, evitar que es produïsquen dimissions en l’Executiu que presidirà. Més d’un conseller té ganes de tirar per a avant i deixar-li el camí lliure. Tot el món en el PP de València té clar que Fabra, mes prompte que tard, voldrà fer el seu equip i, com deia anit un dirigent popular amb comandament a Gènova, "és lògic, el que faria qualsevol. Una vegada que un accedix a un lloc de responsabilitat, mana, i si mana, fa el seu equip, Alberto el que ha de tindre és habilitat per a torejar uns mesos i no afrontar els canvis fins després de les Generals".

Per a això compta en el Consell amb dos persones de la seua confiança, Isabel Bonig, exalcaldessa de la Vall d'Uixó i José Manuel Vela, conseller d’Hisenda i Administracions Públiques, que es perfilen com a figures clau en el nou Executiu fins que es produïsquen canvis.

“Ens han fet una cabronada, però la vida és llarga”


Però no és només el Consell. Fabra assumirà també les regnes del partit, i ací ho va a tindre més difícil. Encara que el va dir ahir que vol moure poques fitxes i mantindre igual les estructures del Consell, el partit i el grup parlamentari, els que coneixen els amagatalls de la política valenciana consideren "improbable" que puga aguantar fins a desembre: "El que farà és deixar passar l’estiu, el mes d’agost, però al setembre algun moviment fa segur. Ha d’evitar que es produïsquen desercions una vegada que prenga possessió la setmana que ve, tranquil·litzar les aigües i després començar a moure les peces molt lentament, que parega un accident".

I mentrestant, dos hòmens afonats no donaven crèdit al que succeïx. Víctor Campos, exvicepresident de la Generalitat i Rafael Betoret, excap de gabinet de la Conselleria de Turisme, que a primera hora del matí havien firmat en el Jutjat el seu aplanament, havien acceptat la seua culpabilitat i s’havien mostrat disposats a pagar la multa de 49.500 euros, la més greu que sol·licitaven les parts del procediment, tiraven fum pel cap i no es tallaven a qualificar el que succeïx: "És una gran putada, ens han enganyat, ens han deixat tirats i en una situació que balla entre ridícula i dramàtica. No té nom el que ens han fet entre Rajoy, Camps i Costa. És una cabronada majúscula. Però la vida és llarga i passa factura".

Perquè ara ells, Campos i Betoret, pel que establix la Llei d’Enjudiciament Criminal i la Llei del Jurat, probablement no s’alliberen del judici. Tindrien que haver-se aplanat i haver acceptat unànimement tots els acusats per a evitar la vista oral. Al no haver succeït, i encara que hi ha llacunes legals i no se sap que decidirà el magistrat del Tribunal Superior de Justícia Juan Climent, que presidirà el judici, el més probable és que hagen de comparéixer en la vista junt amb Camps i Costa, però amb la diferència que ells ho fan constant per escrit una confessió de culpabilitat.

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb