SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

La societat valenciana respon al tancament de TV3

pesolbullit | 19 Febrer, 2011 22:08

www.vilaweb.cat

 

 Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va rebre el suport ahir de tots els partits valencians, excepte el PP, sindicats i diverses entitats i associacions. En aquest vídeo, repersentants dels partits i associacions deploren l'actitud del president Camps, valoren l'espectacular resposta a la xarxa contra el tancament i destaquen es tracta d'un atac molt greu a la llengua catalana i a tota la nació. En parlen l'ex-president d'ACPV, Joan Francesc Mira, el president actual de l'entitat, Eliseu Climent, el president de la Unió de Periodistes Valencians, Ximo Clemente, la portaveu de Xúquer Viu, Elvira Mondragón, el diputat del PSPV i batlle de Morella, Ximo Puig, el candidat a la batllia de València per Iniciativa del Poble Valencià, Joan Ribó, el president d'ERPV, Agustí Cerdà, el portaveu de SI i del PSAN, Josep Guia, i el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí.

Francesc Mortés: Qui no arrisca no pisca

pesolbullit | 03 Febrer, 2011 05:01

Aquests dies Reagrupament té la mirada posada en les eleccions municipals. En diversos pobles i ciutats, alguna de molt significativa, Reagrupament ha arribat a acords o coalicions electorals amb altres forces polítiques de l’espectre sobiranista. I segurament n’hi haurà més en les properes setmanes.M’agradaria fer un parell de reflexions sobre allò que al meu entendre té de positiu aquesta dinàmica.

Primerament, demostra que les agrupacions locals de l’associació estan actives i tenen la capacitat d’abaixar la mirada i centrar-se en la realitat política que els és més propera. Ficar cullerada en la política local pot ser un tònic reconstituent, eficaç per guarir la nafra electoral de l’any passat. Després d’una trompada forta, cal aixecar-se i fixar objectius concrets i abastables.

En segon lloc, demostra que bona part dels associats ha entès que, encara que pugui semblar paradoxal, cal treballar en l’àmbit local si volem bastir els fonaments d’una organització políticament forta a nivell nacional. L’Esquerra Independentista, extraparlamentària com Reagrupament, i Esquerra ho van entendre fa molt temps. Per això han fet de la política municipal una prioritat, un autèntic viver de dirigents i un aparador de les seves propostes nacionals, que potser hi ragen pel broc petit, però hi ragen. Ser regidor permet entrar en contacte amb els veïns del municipi i les associacions cíviques, esportives, culturals i comercials que el fan bategar. Algú pensa que Joan Carretero tindria el prestigi que té a la Cerdanya, si no hagués estat alcalde de Puigcerdà?

No podem desaprofitar l’ocasió que tot aquest teixit ciutadà conegui de prop les persones que conformen Reagrupament, que són de les més honrades, preparades i sacrificades que he conegut mai. Reagrupament té un bon grapat d’associats amb ganes de fer política i voluntat de servei. És intel·ligent desencoratjar-los afirmant, per exemple, que aquestes eleccions no són “les nostres”? La política municipal pot ser dura i desagraïda, però és necessària. I també reporta moments de satisfacció.

Quan sento algú que critica determinats acords electorals, per exemple amb Esquerra o SI, no puc evitar compartir algunes de les preocupacions que manifesten: costa molt pactar amb qui ha fet de crossa del règim socialista espanyol al Cap i Casal. O amb qui t’ha donat carabasses després de festejar-lo del dret i del revés. Certament, les oportunitats comporten riscos i viceversa.

Aquestes persones, agnòstiques o directament escèptiques amb alguns d’aquests pactes electorals, convindria que entenguessin que la política és això: l’escala de grisos, una certa incomoditat permanent, fer això per poder fer allò, haver-te de refiar-se de qui no t’hauries de refiar, una encaixada i un somriure per obligació... La resta són costellades. I si ens hem de limitar a fer costellades, ja podem anar encarregant la carn, perquè sabem quants som: 39.992

reproduït de www.reagrupament.cat 

¿Què fa Solidaritat a València?

pesolbullit | 01 Febrer, 2011 11:34

http://quaderns2.blogspot.com/2011/01/que-fa-solidaritat-valencia.html

 

SI es presentarà a les eleccions a les Corts Valencianes del 22 de maig. (...). Ben probablement, Josep Guia serà el cap de llista. (...) En qualsevol cas, evidentment, no trauran res. Bé, sí, trauran pit en Catalunya per a seguir pescant vots de l'EI [Esquerra Independentista] en les locals d'allí, que són les que importen. Eixe és el nostre paper, el dels valencians, en el teatret de SI. I si ací patim un reviscolament dels extremismes, “bienvenido sea”, diu Laporta. O siga: li la pela. És tan senzill com això. I com més atacs rebran ací, més pit trauran allí i més voran aconseguits els seus objectius. (...) ¿Què volem els valencians de SI? La immensa majoria, res: ni saben què és, ni els interessa.
O sigui: aparèixer a Catalunya com un partit pancatalanista i atreure vot independentista del Principat. Els és indiferent que a València competeixen amb diversos partits per un electorat petit, i que molt probablement no treuran res. Valencià de naixement com és, Tena és un convers recentíssim al pancatalanisme (demostrable). Josep Guia ha trobat qui li pagui la campanya.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb