SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Els errors de les caixes d'estalvis

pesolbullit | 20 Gener, 2011 11:48

www.avui.cat

antoni serra ramoneda

        Un vent huracanat, la crisi, ha desmantellat la fortalesa que acollia les caixes d'estalvis espanyoles. La singularitat del nostre sistema financer, la importància que hi havien aconseguit, s'ha esborrat d'un cop de ploma sense que hi hagi hagut un debat públic sobre les seves causes, les seves conseqüències i el remei a aplicar. No solament les instàncies polítiques, sinó tampoc els sindicats o les organitzacions empresarials han obert la boca per fer sentir la seva opinió. Dins d'un curt espai de temps totes les caixes d'estalvis admirades en el passat s'hauran transformat en fundacions propietàries d'una participació en un banc, constituït com a societat anònima. Aquest és el model italià, que durant molt temps va ser rebutjat pels successius governs, qualsevol que fos el seu color, per considerar que donava el cop de gràcia a unes entitats que realitzaven una tasca social encomiable.

I el canvi ha vingut i ningú no sap com ha estat. Certament les caixes mateixes van cometre errors que els han portat a tenir problemes de liquiditat i de capitalització. El primer va ser no saber trobar el seu lloc dins de l'ampli espai que els va obrir el procés desregulador dels últims decennis del segle anterior. Per exemple, quan se'ls va permetre l'expansió geogràfica sobre tot el territori de l'Estat es van llançar a obrir oficines d'una manera desaforada en un intent de guanyar dimensió i de competir amb els grans bancs, sense parar esment als efectes sobre el compte de resultats. Amb això diluïen la identificació amb el seu territori d'origen, malgrat haver afirmat sempre que aquest factor era el seu gran avantatge competitiu. També van aprofitar la llibertat d'utilització dels recursos administrats per emprendre iniciatives com els préstecs als grans promotors immobiliaris i la participació en empreses de renom sense reparar bé en les conseqüències sobre el coeficient de garantia, sempre a la vora del límit mínim acceptable. Els seus dirigents sovint van oblidar que les seves entitats havien nascut per lluitar contra el perill de l'exclusió financera d'una part de la població i, secundàriament, per atendre necessitats socials amb els excedents que aquella missió pogués generar.

Quan es van encendre els senyals d'alarma el Banc d'Espanya es va espantar. El detonant va ser la Caixa de Castella-la Manxa, que va haver de ser intervinguda. Era aquesta una entitat en què uns polítics convertits en gestors havien cregut que tot són flors i violes, i que el pou d'on treien els diners per a tota classe d'absurds projectes no tenia fons. L'autoritat bancària va diagnosticar que els mals de totes les caixes, i no només els de la intervinguda, tenien l'arrel en el poder que el marc legal donava a les comunitats autònomes, sempre sospitoses de mala administració. Per corregir aquesta disfunció ha condicionat qualsevol ajuda financera per capejar la tempesta a l'adopció de mesures que difuminin la dependència de les autoritats autonòmiques. I últimament al fet que segueixin l'esmentada via italiana.

És precipitat, com alguns fan, qualificar aquest procés de despolitització de les caixes. La prova és que les ajudes, a través del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB) o qualsevol altre conducte, es poden transformar en recursos propis, amb la qual cosa seran instàncies públiques les que passaran a detenir drets a participar en la gestió de les noves entitats. I això solament significarà un canvi de cromos i de distribució geogràfica del poder. En part és comprensible el temor del Banc d'Espanya. Però no hauria de caure novament en l'error del cafè per a tothom. Hi ha caixes que es podrien reconduir sense necessitat de modificar-ne l'essència mitjançant ajudes puntuals. I unes altres, com les basques, que malgrat ser fortament dependents dels territoris forans, han sabut evitar els errors en què unes altres han caigut. És possible que entre les deu caixes que hi havia a Catalunya abans del terratrèmol n'hi hagués més d'una amb capacitat de supervivència amb un ajut del Banc d'Espanya no superior al que ara rebrà a canvi d'haver canviat la seva personalitat. Però és inútil abocar llàgrimes per la llet ja vessada.

Porten al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg la sentència del Constitucional sobre l'Estatut

pesolbullit | 16 Gener, 2011 00:36

 

www.9diari.cat

 

L'advocat Jordi Cortada i l'editor Quim Torra, membres l'associació democristiana El Matí, presentaran la demanda aquest divendres.

El procediment seguit per resoldre el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut 'no s'ha fet respectant el principi d'imparcialitat judicial' que reconeixen els articles 24 CE i 6.1 CEDH. Aquesta és la base jurídica del recurs que l'advocat Jordi Cortada i l'editor Quim Torra, membres de l'associació El Matí (corrent crític d'UDC), presentaran aquest divendres contra l'Estat espanyol davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. La demanda raona que el Tribunal Constitucional 'està polititzat i té magistrats parcials' i va causar un 'retard injustificat' en dictar la sentència. Els demandants, assessorats pels lletrats Antoni Abat i Bertrand Mathieu, confien que s'admeti a tràmit. 

 

En la demanda, Cortada i Torra demanen al Tribunal Europeu de Drets Humans que declari que la sentència del Tribunal Constitucional es va dictar amb 'infracció del dret a un tribunal imparcial' reconegut per l'article 6 del Conveni Europea de Drets Humans (CEDH) de 1954. A més, es busca que el Tribunal Europeu de Drets Humans estimi que la impossibilitat dels demandants de recórrer la decisió dictada pel Tribunal Constitucional 'viola el dret a un recurs efectiu reconegut en l'article 13 de la Convenció'. En tercer lloc, es demana que s'ordeni a l'Estat espanyol que adopti les mesures que siguin necessàries per 'deixar sense efecte' la sentència que va dictar el Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut de Catalunya. 

I és que 'hem tingut uns magistrats que han estat recusats per criteris polítics i parcials i una sèrie d'irregularitats importants en tota la tramitació del recurs que han impedit que hi hagués un tribunal imparcial', ha raonat aquest dijous l'advocat Jordi Cortada. Un altre dels arguments és que 's'ha violat el dret de la decisió en un termini raonable', ja que el TC va emetre la sentència gairebé 4 anys després que l'Estatut entrés en vigor. 
 
De la seva banda l'editor i jurista Quim Torra ha argumentat que "El que no serveix de res és quedar-se amb els braços creuats. Dimarts que ve la sentència esdevé ferma. Si hi ha una mínima possibilitat que el recurs prosperi, no val la pena? Nosaltres hem pensat que sí, que valia la pena, i per això l'hem presentat. 

Els demandants, que formen part de l'associació El Matí (corrent crític d'Unió), han volgut subratllar que es tracta d'un recurs 'estrictament jurídic, sense vinculacions polítiques', ha destacat Torra. Això sí, si el Tribunal d'Estrasburg l'admet a tràmit, s'estaria davant d'una 'petita victòria política', hi ha afegit. El director tècnic de la demanda, Antoni Abat, ha explicat que s'espera que en els propers mesos es coneixerà si l'alt tribunal tramita el recurs. 

'Totes les sentències que pengen de la resolució de l'Estatut, com la de la llengua del TS, esdevindrien nul·les'

'Si s'accepten les peticions, la sentència de l'Estatut es declararia nul·la de ple dret i també les conseqüències derivades de la sentència', ha dit Abat. 'Totes les sentències que pengen de la resolució de l'Estatut, com la sentència sobre la llengua del Tribunal Suprem, esdevindrien també nul·les de ple dret també', ha considerat Cortada. 

L'equip d'advocats que ha treballat en el recurs ha estat dirigit per Antoni Abat, professor de dret constitucional comparat i teoria legal a la State University of New York, a Buffalo (EUA), i ha comptat amb l'assessorament de Bertrand Mathieu, professor titular de dret públic a la Universitat de la Sorbona (París) i president de l'Associació Francesa de Dret Constitucional i Director del Centre de Recerca de Dret Constitucional de França.
 

Fotografia: L'editor Quim Torra (esquerra) i l'advocat Jordi Cortada (que presentaran la demanda) amb el professor de Dret a la State University of New York, Antoni Abat (dreta), director tècnic de la demanda.

ACN

 

Mor l'historiador i ex-militar menorquí Gabriel Cardona

pesolbullit | 06 Gener, 2011 00:55

 

 Gabriel Cardona era un brillant historiador i un magnífic divulgador, la seva és una pèrdua irreparable pel país, el trobarem a faltar, que descansi en pau.

http://www.vilaweb.cat

Avui s'ha mort a Barcelona l'escriptor, historiador i ex-militar menorquíGabriel Cardona, a l'edat de setanta-tres anys. Cardona procedia d'una família de militars des Castell (Menorca), va fer la carrera militar i va acabar maldant per la democratització de l'exèrcit; de fet, Cardona va formar part de la Unió Militar Democràtica i va fer una oposició activa contra el franquisme, des de la clandestina Unió Militar Democràtica (UMD). El 1983 va deixar l'exèrcit, arran de l'intent de cop d'estat del 23-F, i es va dedicar a la docència universitària. Fou un autor prolífic i va publicar una trentena de llibres d'història.

Destino té previst de publicar aquest mateix mes de gener el llibre 'Les torres de l'honor', un el relat d'un membre de la UMD que va viure des de les sales de banderes de les casernes militars espanyoles el 23-F.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb