SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Salvador Cardús: Una dècada per la independència

pesolbullit | 31 Desembre, 2010 23:59


 

 31/12/2010

 http://www.naciodigital.cat/

En escriure un article pel darrer dia de l'any i de la primera dècada del segle, és inevitable no girar els ulls enrere per fer-ne un balanç, ni que sigui en la forma d'una llambregada ràpida. A més, la constitució del nou govern, i pendents d'allò que doni de sí en la perspectiva de les enormes dificultats que ens espere, encara accentua més aquesta impressió de punt i a part.


I què ha passat, aquests darrers anys? Doncs la culminació del fracàs de la via de progrés en la construcció nacional de Catalunya encetada el 1980. Durant aquesta dècada s'han comprovat, com a mínim, tres coses. Una, que la fi dels governs de Jordi Pujol no han representat cap millora significativa en l'avenç de Catalunya cap a la seva emancipació nacional. Hom podia haver pensat que la moderació de CiU, la política del peix al cove, la voluntat d'agradar Espanya o el seu suposat victimisme, eren el principal fre, si no l'únic, del progrés nacional, i aquesta tesi ha quedat desmentida. En segon lloc, ha quedat en evidència que la coincidència del PSC aquí i del PSOE allà, no han comportat cap avantatge. Tot el contrari, el PSOE s'ha rifat el PSC i li ha posat tota mena de traves. En aquesta línia, també s'ha pogut certificar que l'estratègia d'ERC, bé fos la de portar el PSC cap al sobiranisme, bé fos d'emportar-se'n part dels seus votants més catalanistes, també ha fracassat estrepitosament, enfonsant la mateixa ERC. Finalment, ha quedat absolutament demostrat que l'autonomisme no era el camí llarg que un dia permetria arribar, democràticament, fins on es volgués, sinó que era un laberint per perdre'ns, una sínia per tenir-nos donant voltes i voltes sense anar enlloc. Així, hem malbaratat aquests darrers deu anys d'autogovern.

Però aquest 2010 ha estat providencial i esclaridor per prendre consciència d'on som, per començar a buscar la sortida del laberint i per atrevir-nos a dir, de la manera més clara possible, quin volem que sigui el nostre horitzó: necessitem un Estat propi i d'això se'n diu independència. Efectivament, aquest país no havia tingut mai tants independentistes actius i passius; independentistes fora de l'armari i a punt de sortir-ne; independentistes de convicció i d'interès; independentistes romàntics i oportunistes; independentistes reflexius i arrauxats...

El 2011 comença la dècada en la que arribarem a la independència. Aquesta nit cal celebrar-ho com es mereix la circumstància.

Juristes per la Llengua denuncia l'actuació del Tribunal Suprem per antidemocràtica

pesolbullit | 24 Desembre, 2010 00:27


http://www.reagrupament.cat/noticies/juristes_per_la_llengua_denuncia_l_actuacio_del_tribunal_suprem_per_antidemocratica
 
 L'Associació de Juristes considera que el Tribunal Suprem desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’un Estat democràtic
Escola en català

L'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, integrada per magistrats, jutges, advocats i altres juristes ha emès un comunicat en què denuncia que el Tribunal Suprem "s’ha extralimitat en la seva funció perquè interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té, i ho fa per intentar imposar al Govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l’ ensenyament. En definitiva, el Tribunal Supremo desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’ un Estat democràtic.

Text del comunicat:

SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL SUPREMO SOBRE  LLENGUA CATALANA  A  L’ ENSENYAMENT A CATALUNYA

Les sentències del Tribunal Supremo, que s’han fet publiques com una mena  de “regal” de Nadal, són com una mena de cop sobre la taula en contra del català, en la mesura que es pronuncien sobre qüestions que ni tan sols els hi ha estat sotmeses pels recurrents.

El seu contingut es molt clar: el Tribunal Supremo declara el dret , a opció del ciutadà, a que el castellà s’ utilitzi també com a llengua vehicular pel sistema educatiu a Catalunya, i  condemna a la Generalitat  a adoptar quantes mesures siguin necessàries per adaptar, diu el Tribunal Supremo,  el seu sistema d’ ensenyament a la nova situació creada per la declaració de la sentència del Tribunal Constitucional  que considera també al castellà com llengua vehicular a Catalunya.

El Tribunal Supremo, després d’ analitzar el primer Estatut d’ Autonomia, les dues Lleis de política lingüística de Catalunya, i els diversos pronunciaments del Tribunal Constitucional en relació a aquestes Lleis, diu, fins aquí hem arribat, s’ han acabat les mitges tintes, a partir d’ ara el Govern de Catalunya pot fer el que vulgui , però no només ha de respectar el dret del ciutadà de Catalunya,  - si així ho desitja -   a que l’ ensenyament es faci en castellà, si no que també ha d’ adoptar tot allò que faci falta per facilitar l’ opció lingüística en castellà  a l’ ensenyament.

La política lingüística del Govern de la Generalitat a l’ ensenyament no ha estat mai un problema de convivència a Catalunya; ara el Tribunal Constitucional i el Tribunal Supremo ho volen convertir en un problema; volen marcar un “sostre” en matèria lingüística. Si a Catalunya ens pensàvem que era millor no convertir en un problema allò que no ho era, s’ acabat.

El Tribunal Constitucional, malgrat donar-li un caràcter interpretatiu a la seva sentència en matèria de llengua a l’ ensenyament, ha facilitat que el Tribunal Supremo es converteixi, extralimitant-se en les seves funcions,  en “dictador” de quina ha de ser la política lingüística del Govern de la Generalitat.

I s’ ha extralimitat en la seva funció per que, més enllà de resoldre de forma satisfactòria per recorrent la seva sol·licitud, interpreta la sentència del Tribunal Constitucional i li atribueix un caràcter declaratiu que aquesta sentència no té,  i ho fa per intentar imposar al Govern de la Generalitat quina ha de ser la seva política lingüística a l’ensenyament. En definitiva, el Tribunal Supremo desconeix el principi de separació de poders com a norma bàsica d’ un Estat democràtic.

ASSOCIACIÓ DE JURISTES EN DEFENSA DE LA LLENGUA PRÒPIA

Victor Alexandre: La degradació de Carod

pesolbullit | 20 Desembre, 2010 22:03

  

 http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1282&Itemid=1

 Molt lamentables les declaracions de Josep-Lluís Carod-Rovira després de l'enfonsament electoral d'Esquerra. I no pas perquè no tingui raó en bona part del que diu, sinó per la instrumentalització que fa de terceres persones per netejar la seva imatge personal i per poder-se mantenir en primera línia política. És tanta la ràbia justificada que porta a dins pels cops baixos que ha rebut de la direcció que no s'adona del rebuig que genera el seu comportament. D'entrada, el fet d'haver-se negat a participar en la campanya electoral per escapolir-se dels mals resultats, ha estat molt mal vista fins i tot per bona part dels qui no tenien cap animadversió contra ell. És cert que Puigcercós i la resta de la cúpula el van descavalcar de les llistes electorals. Però d'algú que ha tingut l'ambició de ser president de Catalunya, se n'espera alguna cosa més edificant que el despit. Amb la seva actitud, per tant, Carod no sols ha devaluat encara més la moneda amb la qual pensava fabricar-se un nou futur, també ha demostrat que l'amor que sent pel seu partit és molt inferior al que sent pel seu ego.


Carod, a més, com tots els catalans, sabia perfectament que Esquerra s'esfondraria el 28-N, i, en lloc d'assumir fins a les últimes conseqüències la seva responsabilitat com a part progenitora del tripartit, va decidir utilitzar aquest esfondrament en benefici propi amb l'esperança que el ridícul espantós de Puigcercós i companyia li permetés agafar les regnes del partit. Gran error, perquè, per tal que això fos possible, calia que tota la gent que va votar Esquerra el 2006 hagués perdut la memòria aquest 2010.

Té raó Carod, tanmateix, quan diu que "uns líders, que en la seva condició de candidats, en els dos últims anys han fet perdre a Esquerra 540.000 vots en total i més de la meitat dels diputats al Parlament espanyol i al Parlament català només tenen una sortida digna". Certament, l'única sortida digna és la dimissió. Però ja fa més de dues setmanes que es van celebrar les eleccions i la direcció d'Esquerra continua burlant-se de Catalunya. Sobretot d'aquells catalans que ingènuament els van votar l'any 2006. Però, és clar, sense dignitat no hi poden haver sortides dignes. Tampoc Carod no la té. Al contrari, el seu comportament és d'una covardia i d'un cinisme immensos. Ves per on, l'home que afirma que "d'aquests resultats, sincerament, no en sóc responsable" és el mateix que els ha propiciat avalant dia a dia el segon tripartit i ocupant el càrrec de vicepresident del govern. No se'n diu responsabilitat, d'això? El que Carod no diu és que allò que ha estat nefast per a Catalunya ha estat molt productiu per a ell, ja que gràcies al segon tripartit ha pogut ocupar un càrrec que no existia i ha perllongat quatre anys més la seva carrera política. Es comprèn, per tant, que canti les excel·lències de José Montilla. Montilla ha estat el seu bot salvavides al llarg de tot aquest temps.

De tota manera, la frase de Carod que millor resumeix la degradació moral a què ha arribat, és aquesta: "Em sento allunyat del fons i de les formes que ha adoptat Esquerra en els últims temps". És una frase terrible, perquè quan un polític es troba en una situació en què la praxi del seu partit traeix els seus principis ètics només té una sortida: la dimissió. Si es queda, ja sigui per ambició o per interessos econòmics, n'esdevé còmplice. Carod, a hores d'ara, encara és membre de l'executiva i del consell nacional d'Esquerra i, fins a l'últim minut de l'últim dia, vicepresident del govern de Catalunya.

Valoració dels resultats electorals d'ERC i de Reagrupament

pesolbullit | 15 Desembre, 2010 04:44

 

 

 Quan vaig crear aquest bloc la meva idea era parlar del Barça , posar fotos de senyoretes lleugeres de roba i de tant en tant parlar de política, però el novembre del 2006 em vaig sentir tan enganyat i tan estafat pel comportament dels senyors Carod i Puigcercós que vaig decidir dedicar tots els meus esforços a fer caure la direcció d'ERC i aconseguir que ERC tornés a ser un partit com cal. Durant aquesta llarga travessia de quatre anys no he estat sol, el que jo he dit també ho deien el Víctor Alexandre, el Salvador Cardús, l'Heribert Barrera o el Joan Carretero. M'hauria agradat que ERC hagués canviat i que una nova direcció encapçalada pel Joan Carretero i la Rut Carandell haguessin salvat el partit de l'abisme. Malauradament no va poder ser, el congrés del 2008 es va perdre i l'any següent el senyor Puigcercós va tenir la brillant idea d'expulsar al Joan Carretero d'ERC, amb ell van marxar molts militants i també molts votants. Probablement moltes de les persones que han marxat d'ERC aquests darrers quatre anys s'estimen molt més el partit que no el senyor Puigcercós i si demanaven un canvi a la direcció era perquè el vaixell anava directament cap a les roques i el naufragi era només qüestió de temps, tothom veia que el vaixell s'estavellaria menys el senyor Puigcercós, cegat per aquesta addicció que té a la poltrona.

De totes les opcions que es presentaven en aquestes eleccions la millor era Reagrupament Independentista, no en tinc cap dubte, però cal reconéixer que els resultats han estat molt decebedors. M'esperava que Reagrupament tregués molt més , jo calculava uns 8 diputats , si ERC perdia la meitat o més dels seus diputats, que és el que ha passat, la lògica deia que una part important d'aquests diputats havien d'anar a Reagrupament . El problema per Reagrupament ha estat que el vot independentista no s'ha dividit per dos sinó per quatre, una part per ERC, una part per Reagrupament, una part per CiU i una part per SCI i de les quatre parts a Reagrupament li ha tocat la més petita. Els motius dels mals resultats electorals de Reagrupament no són que tingui uns mals líders ni que el seu programa no sigui l'adequat, el motiu ha estat de "marketing" . Reagrupament tenia el millor producte però no l'ha pogut vendre per la manca de recursos econòmics i la nul·la presència als mitjans de comunicació. Si els electors et coneixen poc , no surts als mitjans de comunicació i a sobre els teus rivals , que sí que hi surten, bombardegen amb enquestes manipulades i amb la cantarella del vot útil acaben passant aquestes coses. Molts independentistes, tips del tripartit, han votat CiU. Crec que és un greu error però probablement per ells la prioritat absoluta era fer fora a un semianalfabet com Montilla, aquest personatge ha estat tan nefast i ens ha fet passar tanta vergonya que ha acabat provocant una reacció en massa en la seva contra. L'altre problema que ha tingut Reagrupament ha estat l'aparició d'un partit fantasma que li ha copiat el programa i li ha pispat una gran part dels seus electors potencials. Sobre aquest partit, SCI, ja n'he parlat molt, hi ha moltes teories sobre qui pot estar realment al darrera de tot això, jo també tinc la meva, però ara no hi entraré. Només vull expressar des d'aquí l'enorme fàstic que em produeix SCI, és un partit que està dirigit per gent mafiosa, que juga brut, que menteix i que divideix i des d'aquí diré que els hi desitjo el pitjor. Finalment sobre la famosa "unitat" dels independentistes diré que pretendre la "unitat" amb una gent que en realitat l'únic que vol és fer mal i que no crec que siguin ni independentistes és perdre el temps. La "unitat" la tindrem el dia que els poca-vergonyes que manen a SCI siguin desemmascarats i repudiats i el dia que a la direcció d'ERC deixi d'haver-hi gent "acomodada" que només busca viure del càrrec. 

Animo a la direcció de Reagrupament a seguir treballant en la bona direcció i espero que ERC tingui ben aviat uns nous dirigents que recondueixin el partit i facin les coses molt millor.

 

 

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb