SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Mor Eduard Manchon

pesolbullit | 30 Setembre, 2010 02:15

          

 El Barça de les Cinc Copes: Ramallets, Seguer, Biosca, Segarra,  Flotats i Bosch; Basora, Cesar, Kubala, Moreno i Manchón.

 http://www.fcbarcelona.cat

El cèlebre extrem del Barça de les 5 Copes ha mort aquest dimecres a l’edat de 80 anys. Se’l recordarà sempre per la seva tècnica depurada i per la facilitat que tenia per marcar gols.

El barcelonisme està de dol. Aquest dimecres 29 de setembre ha mort Eduard Manchón i Molina (Barcelona, 24 de juliol del 1930), l’extrem esquerre del Barça de les Copes. L’últim de la mítica davantera que va immortalitzar Joan Manuel Serrat, amb Basora, César, Kubala i Moreno. 

Des dels 16 anys de blaugrana 

Manchón era del barri de Can Tunis, fill d'una família treballadora procedent de Murcia. El seu pare feia de barraquer del camp de Casa Antunez, on va començar a jugar. S’incorpora a les categories inferiors del Barça amb 16 anys i debuta amb el primer equip en un partit amb el Palmeiras. 

El barceloní va jugar set temporades al Club, del 1950 al 1957. Coincideix amb una de les etapes de major esplendor del Barça. El seu palmarès és de luxe: dues Ligues, una Copa Llatina, quatre Copes d’Espanya, i dues Copes Eva Duarte. 

Llegenda culer 

En total, Manchón va disputar 201 partits i va marcar 81 gols. I és que era un carriler veloç, hàbil i amb un important olfacte anotador. Tot i que era dretà, actuava per l’esquerra. 

El 1957, quan la seva titularitat deixa de ser indiscutible, abandona la disciplina culer i culmina la seva carrera esportiva a Granada i Deportivo, Ibèria i Hospitalet. 

Després de la retirada, Eduard Manchón va tenir una vinculació estreta amb l’Associació Barça Veterans. De fet, fins fa poc encara jugava a futbol a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. 
 
 

EL FC BARCELONA VOL DEIXAR PALÈS, A TRAVÉS D'AQUESTES LÍNIES, EL SEU MÉS SENTIT CONDOL PER LA PÈRDUA IRREPARABLE D'EDUARD MANCHÓN, UN DELS GRANS REFERENTS DEL BARÇA DE LES 5 COPES.    

El Cercle Català de Negocis rebutja la vaga espanyola i avisa dels perills de secundar-la

pesolbullit | 29 Setembre, 2010 05:37

 

Els il·luminats de SCI diuen que s'ha de fer vaga "per la independència de Catalunya"... un deliri més. Cadascú que faci el que vulgui però que no ens intentin prendre el pèl. El Cercle Català de Negocis, que són gent seriosa, rebutja aquesta vaga, un motiu més per no votar el partit fantasmagòric del Laporta i per que el CCN els envii a pastar fang. 

 

http://somnoticia.cat/2010/09/27/el-cercle-catala-de-negocis-rebutja-la-vaga-espanyola-i-avisa-dels-perills-de-secundar-la/

 El Cercle Català de Negocis ha emès un comunicat en el qual rebutja la vaga espanyola de dimecres. El lobby d’empresaris catalans és contundent: “No donarem suport a cap vaga general que no pretengui l’assoliment de l’estat propi.” A més, insta a no seguir-la: “Una situació d’aturada laboral com la convocada posarà més en perill encara l’economia del país i pot incidir en la seva recuperació.” El CCN considera que tan la reforma laboral, com la vaga general han estat confeccionades des d’una òptica espanyola, i en cap cas s’ha tingut en compte l’especificitat del mercat laboral català, que considera “clarament diferenciat”. I té com a principals problemes estructurals, assegura, “el dèficit fiscal, proper al 10% del PIB, el baix i deficient nivell d’infraestructures i la manca de polítiques per afavorir el teixit empresarial català de la petita i mitjana empresa”. Podeu llegir tot el comunicatComunicat_CCN_vaga_29S.

Marc Cros: Montilla, el decadent

pesolbullit | 26 Setembre, 2010 22:13

 
 http://somnoticia.cat/montilla-el-decadent/
 
Cada dia que passa falta menys per corregir aquesta cosa que tenim de president. Herència viva de la pols del franquisme. Servilisme de governador civil, simple secretari del president espanyol. Abans que presidís la Generalitat ja vam conèixer la seva tenebrosa trajectòria política; de gran s’ha fet de dretes, però continua igual d’espanyol. Hem tingut un president que ha negat els drets històrics de Catalunya i que ha votat contra la unitat de la llengua, i ell va ser el ministre que va començar a tancar TV3 al País Valencià.

Aquests quatre anys foscos van començar amb ell fent classes de català a Palau que no li han servit ni per escriure una dedicatòria sense copiar la frase d’un paperet, d’una xuleta, vaja. Quan parla a càmera sembla un ninot, no és capaç d’improvisar un discurs sobre qualsevol fotesa i la seva dialèctica a les entrevistes és una barreja de somnífer amb alguna tara mental. Aquesta desolació intel·lectual sempre ha anat acompanyada per un caràcter bel·licós. En destaca l’afició per amenaçar periodistes, quan no és directament la Txeca de Nicaragua que controla tots els mitjans amb redacció a Barcelona. Amb Montilla i els seus sicaris contra la llibertat hem tocat fons. Un govern de mediocres que ell capitanejava a crits. En el qual no ha pogut fer dimitir cap dels inútils consellers, perquè ell, com a president inútil i perdedor, hagués estat el primer a provar el carrer.

I el pitjor no és la tendència totalitària o analfabeta, el més greu és que és espanyol. L’altre dia es va atrevir a dir, a la lleugera i sense cap argument, que “la independència és decadència”. Ell que governa gràcies a l’independentisme institucional i gaudeix d’un estatus que ni en els millors somnis eròtics Franco hagués imaginat. Aquesta declaració, no només és un insult per a tots els catalans lliures, que ja sabem que ens considera “l’enemic a batre”, sinó un insult a tota la població de Catalunya. Què vol dir? Que si tinguéssim estat propi seríem decadents? Que sense la tutela d’Espanya no ens en sortiríem? Perquè, és clar, no se’n surten països com Holanda, Suïssa o Portugal, oi? Per sort, el govern de la gestió i de l’eix social morirà aviat. I la gran i merescuda decadència serà per als partits tan contraris al país com el PSC-PSOE. I qui sap, potser en José ja anava ben encaminat, i amb la independència segurament si que arribarà la decadència, això sí, per Iznájar.

Marc Cros    

Salvador Cardús: Encara més decadència?

pesolbullit | 25 Setembre, 2010 10:00

    Impossible. Em sembla que és impossible que, amb la independència, encara hi hagués més decadència a Catalunya. Si més no, des del punt de vista econòmic, totes les dades asseguren el contrari, fins al punt que la pregunta habitual sobre si una Catalunya independent és viable econòmicament, caldria canviar-la per si és viable, a mig termini, una Catalunya dependent. Només cal que consulteu el llibre que acaba de publicar el Cercle Català de Negocis. 

De manera que, quan el president José Montilla assegura que la independència és decadència, ens hauria de dir en quin terreny. Pensa en el camp de la creació cultural? No és fàcil, sobretot a la vista que molts dels millors creadors en tots els camps de les arts i les lletres també es manifesten independentistes. Decadència intel·lectual? No diré pas que la intel·lectualitat catalana sigui excelsa, però el que sé del cert és que, siguem el que siguem, no és gràcies a Espanya que hi ha gent que pensa el país i la societat actual, i que es dóna a conèixer al món sencer. En què hi perdríem, amb la independència? Així doncs, de quina decadència parla Montilla? 

La veritat és que, per evitar arrogàncies, respondria al president que, en cas de decadència, com a mínim seria la nostra decadència, la que causaria la nostra hipotètica incompetència, però que sempre seria millor que la decadència imposada per un Estat depredador. Posats a fer, pobresa amb dignitat, doncs, enlloc de pobresa per robatori, deixadesa o maltractament. 

Però tampoc no cal tanta modèstia. Aquesta cançó també li van cantar a Eslovàquia quan es va emancipar de Txèquia. I li anat magníficament. I és que, en cap sentit, la grandària, en temps de mundialització, no té cap importància. Creure que necessitem Espanya per prosperar és propi d'un pensament antic que va caducar les darreres dècades del segle passat. 

Ara bé: el més trist d'aquesta estratègia de la por és la manca de confiança que el president del PSC -i per extensió, el seu partit- mostra cap al país: de veritat ens veu -es veuen- tan incapacitats, tan immadurs, tan febles, tan poca cosa que creu que sols no ens en sortiríem?

El submarí SCI (Societat Catalana d'Impostors)

pesolbullit | 23 Setembre, 2010 02:42

  

 El que CiU, ERC i el tripartit al complert no podien permetre, era que Reagrupament creixés de la manera que ho va fer. Per aturar-ho, havien d'afinar els pinzells i dissenyar un submarí ple de torpedes, quant mes mediatics millor, llavors varen reclutar Laporta, que ja s’estava quedant sensa feina (de la que a ell li agrada), a continuació varen posar la meitat de munició CiU i l'altra el tripartit.  “E voilá”, ja tenim el submarí, i a més a més tothom s’oblida de quelcom molt important: el finançament. Diuen les“Vox Populi” que pel mig de tot això hi ha alguna Caixa catalana, sembla ser que a algún dels seus dirigents li van dir que a canvi del finançament del submarí el farien més important dins de “la Peninsula Iberica” . Com que el pagament dels favors es faria per avançat, ningu sospitaria de la traició a Catalunya.

Així es la politica que vivim actualment i aixi són els politics que tenim la desgracia de patir. Si tot aixo no fos veritat i fossin invencions del “Populos-Populi-Populo”, ¿ per què la insistencia d’En Lopez Tena i d’En Laporta en que es disolgues Reagrupament?  el que passa és que les mentides tenen las potes molt curtes i s’atrapa mes aviat a un mentider que a un coix.

Endavant Carretero, no estas sol.

 

      comentari d'un lector de somnotícia.cat 

La direcció d'ERC vol tancar l'emisora independentista Som Ràdio

pesolbullit | 18 Setembre, 2010 01:40

  
 
 
Abans de que els votants els fotin fora amb una bona puntada al cul, el senyor Enric Marin i els seus amics caragirats de la direcció d’ERC ens volen obsequiar amb la darrera tifarada, tancar una ràdio independentista. Fa una setmana van decidir posar publicitat a la ràdio de Jiménez Losantos. S’estan cobrint de glòria. No tenen visió de país, només pensen en els seus interessos partidistes i acabaran naufragant com el Titànic, treuran de 6 a 9 diputats , més no. A més d’enganyar als seus propis electors s’enganyen a sí mateixos, no es pot ser més ruc. Si l’any 2003 algú hagués volgut enfonsar ERC expressament fent-ho tot el pitjor possible no els hauria superat. Han fet tot el que diu el manual del mal polític. Amb el brillant currículum que tenen m’imagino al Puigcercós tornant a Ripoll per fer de cambrer, al Benach tornant a Reus per fer de jardiner i a l’Enric Marin demanant feina en qualsevol diari, El Mundo del Sostres, La Razon… o ingressant directament al PSOE.
 
 
www.somnoticia.cat
 
La Secretaria de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, en mans d’Esquerra, ja ha obert un expedient de tancament a Som Ràdio, l’emissora independentista que va començar a emetre fa només dues setmanes. Segons el govern, Som Ràdio fa interferències i emet il·legalment en algunes freqüències. Som Notícia ha contactat amb el president de l’emissora, Fabia Rubio, que comenta que “aquestes acusacions són per conscienciar a l’opinió pública amb vista a un futur tancament”, ja que el missatge de l’emissora, afirma, no agrada a l’administració autonòmica. Rubio està tranquil i no té cap por que els hi retirin la llicencia. “La ràdio no és pirata, hem contractat una freqüència”, afirma Rubio. Rubio també recorda que el projecte és sense ànim de lucre i que l’expedient “encara ens dóna més força i il·lusió per difondre el nostre missatge”. Recorda que, a l’emissora, hi treballen voluntàriament desenes de persones i que tenen “un exèrcit d’advocats” per fer front a totes demandes. El dijous van convocar una roda de premsa al Col·legi de Periodistes per manifestar que Som Ràdio segueix endavant. 
 
 

Laporta continua fent el ridícul

pesolbullit | 16 Setembre, 2010 03:17

   

 

Laporta prefereix veure el Barça-Hércules que anar a la manifestació sobiranista de l'Onze de Setembre

  L'onze de setembre SCI va aconseguir mobilitzar molta menys gent que RCAT i així ho reconeix per exemple "e-noticies" . Són quatre arreplegats i cada dia tenen menys credibilitat. Les seves males maneres i les seves mentides els han convertit en uns autèntics trilers de la política. El gran "patriota" Laporta creu tan en el projecte que va decidir fotre el camp de la manifestació de la Diada i anar-se'n a veure un partit de futbol. Així és com Laporta mostra la seva prioritat pel barcelonisme que per liderar un projecte polític a favor de la independència de Catalunya.

 

Laporta insinua que Reagrupament s’hauria de retirar i contradiu López Tena

 

 Després de reunir-se l'últim diumenge d'agost amb la direcció de RCAT els impostors es van comprometre a deixar en pau a Reagrupament i a deixar de tirar merda. Unes hores més tard En Laporta en persona se'n anava a casa del Doctor Broggi per intentar enganyar-lo i filtrava la falsa notícia del seu fitxatge. Van fer el ridícul amb unes esperpèntiques primàries on va quedar clar que no tenen gent i han tornat a fer el ridícul al no convocar l'anunciada Assemblea de l'onze de setembre. Qui és el president de SCI? qui és el tresorer? qui ha triat la direcció de SCI?... té direcció? . Un dels impulsors de SCI, Francesc Abad ja s'ha tret la careta i demana el vot per Artur Mas. Em pregunto quan trigaran tots aquests farsants en entrar a CiU. Senzillament són mala gent que només busca dividir. De moment ja els han denunciat a l'Agència de Protecció de Dades per spam. Tant de bo els embarguin i els engarjolin. A RCAT hi ha gent honesta i honrada, a SCI hi ha trilers i farsants.

 

 OPINIONS DELS LECTORS DE NACIODIGITAL

 

 

 Ni el Corbacho, ni el VidalCuadras, ni el Rivera no s'han atrevit a dir mai que un partit independentista no es presenti a les eleccions. Ara arriba en Laporta (l'últim en arribar), i va i ho diu, això sí... des de dintre, que creuen que és més efectiu, com aquell cavall de Troia. Però al cavall se li veu el llautó.

 Us veneu al millor postor

LAPORTA TENS UNA CARA QUE TE LA TREPITGES......ARENYS DE MUNT DEMANANT UNITAT, I TU PARLANT DE RENÚNCIES PER PART DE PARTITS INDEPENDENTISTES.....ETS UN PALLASSO QUE ES VEN AL MILLOR POSTOR...SI... IGUAL QUE EN LOPEZ-TENA. 
 
 Solidaritat

Espero que Solidaritat no sigui una repetició d'aquell PI,ja que sabem sabem qui hi havia darrera aquell partit, curiosament un dels seus militants era un tal Joan Laporta. SCI acabarà com el PI. Que els grans beneficiats de l'aparició d'aquesa formació NO sigui CiU i ERC........
 

 Decebuda

Antiga admiradora, 16/09/2010 a les 00:22

M'ha decebut completament, en Laporta. No es pot anar demanant per la vida que els independentistes es retirin de la cursa electoral. Ni és democràtic, ni constructiu, ni tampoc INTEGRADOR. Ni el més gran espanyolista s'ha atrevit a proposar això.

 

 Solidaritat divisora

Se li veu el llautó, 16/09/2010 a les 00:15

El que el món independentista reclama és UNITAT, i el que el Laporta ofereix és RENÚNCIA (però no diu pas que renunciï, ell). Molt llest, es creu.

 

 Reagrupament va oferir durant mesos el primer lloc de les llistes per Barcelona al senyor Laporta i es va deixar festejar durant molt temps, donant a entendre que es decantaria per acceptar. Finalment va refusar creant una altre candidatura.....(per tant dividint encara més l'independentisme)....I DESPRÉS DEMANA UNITAT.....????? Quan ell en va tenir ocasió de crear-la( l'unitat) i ,a més, ser-ne CAP DE LLISTA la va despreciar. 

Qui és en Laporta per demanar unitat.....?

 

El gran "demòcrata" Montilla intenta carregar-se l'ofrena a Rafel de Casanova

pesolbullit | 13 Setembre, 2010 16:18

  

  Tremosa va titllar Montilla de franquista i tot han estat protestes. Bé, no és propi d'un acèrrim franquista prohibir que el poble pugui xiular i escridassar al govern prohibint-li l'accés a un lloc públic, al carrer? Doncs ja ha quedat constatat: Montilla fa com Franco.

  Els politics de l'Establishment (PP,PSC,CiU,ICV,ERC), viuen en un mon fictici, lluny del ciutadà, però no tenen cap intencio d'apropar-s'hi, ja els va prou be aixi. Que els xiulen en l'acte de l'ofrena, doncs que no hi hagi públic. Que escridassen al President de la Generalitat en la mani del 10 de juliol, doncs me'n vaig a mitja manifestacio cap a l'Audi blindat. Que la manifestacio de la tarda pot ser un altre exit de l'independentisme, que el Barça jugui a les 18h. Que puc perdre les eleccions, doncs que la votacio coincideixi amb un Barça-Madrid, aviam si vota menys gent i així tinc més opcions.

 

Després es queixen per la desafeccio, l'abstencio, els vots en blanc o nuls.
Cal fottre fora tots aquests funcionaris de la politica aposentats en el pressupost públic i regenerar la politica en tots els àmbits .

 

 

 Ni un sol d'aquests polítics mereix cap respecte

  La manca de responsabilitat dels nostres polítics, la manca d'ètica i de principis ha arribat al punt d'impedir que la gent els pugui xiular o escridassar davant les càmeres. Són una colla d'ineptes vividors i explotadors de recursos públics i ni tan sols toleren la crítica o la escridassada del poble. Fan servir els nostres propis diners per posar mossos que ens impedeixin arribar fins a l'ofrena. Perquè no fan com el PP i deixen d'anar-hi i així retornen l'ofrena al poble català, en lloc d'excloure'l? Tot façana. Aquests ni estimen Catalunya, ni senten cap mena de respecte pels seus herois nacionals. La gent s'hauria de revoltar d'una vegada.

 

N'estic tip del funcionari Montilla

pesolbullit | 11 Setembre, 2010 09:19

 

Estic totalment d'acord amb el que ha dit Ramon Tremosa sobre el senyor Montilla. Som molts els catalans que ens avergonyim de tenir un personatge com aquest de President de la Generalitat. És una persona que es limita a contestar el telèfon i a obeir les ordres que li dicten des de Madrid i que amb prou feines sap parlar català, ho trobo penós. És un insult per tots els catalans i tot això gràcies als farsants Carod i Puigcercós. L'últim gran invent de Montilla ha estat blindar el monument de Rafel de Casanova per impedir que els polítics catalans corruptes i col·laboracionistes rebin xiulades, la solució ha estat suprimir el públic. Sembla ser que tots aquests mediocres tenen la pell molt fina i no se'n adonen de que l'onze de setembre es fa un homenatge als màrtirs del 1714 no a tots aquests polítics incompetents que ens manen.

 

reproduït del bloc de Ramon Tremosa

Que un govern d'esquerres com el tripartit, des de la seva pretesa superioritat moral, acabi la legislatura convocant les eleccions en un dia de partit Barça-Madrid, em recorda inevitablement els darrers anys del franquisme. Al final de la dictadura tot servia per tapar la mala política i la mala gestió econòmica i el futbol, com a gran esport de masses que llavors començava a ser, era el circ perfecte per aquell dictador cínic que va arribar a dir "haga como yo y no se meta en política". Us adjunto unes ampliacions del breu comentari que ahir vaig fer al meu facebook, i que avui ha merescut que en Jordi Basté se'n fes ressò a RAC-1 i que en Carles Francino em donés entrada, també a quarts de nou del matí i durant 10 minuts, al seu programa per tal d'explicar el franquisme sociològic de Montilla. Quin ofici, aquest de polític, i quin país!! Ni un ni l'altre em van entrevistar durant la campanya electoral de l'any passat i tampoc no tenen interés en la creixent i influent feina que es fa al Parlament Europeu i en la qual hi estic participant directament (ara acabem de tancar una molt important reforma del sistema financer europeu i estem debatent els corredors ferroviaris de mercaderies del futur). No em negareu que aquest periodisme dóna incentius racionals creixents per a veure qui la diu més grossa...




1.- Tant dolentes són les enquestes del PSC? Ja sabíem que les possibilitats d'un tercer tripartit passen perquè la participació sigui la més baixa de la història a Catalunya, amb el descrèdit i la deslegitimació que aixó comportarà per a l'autonomia catalana i per al proper govern (i les seves reivindicacions). El PSC va passar-se 23 anys dient que Pujol era president gràcies a l'abstenció diferencial catalana, però el segon tripartit batrà el rècord d'abstenció, de vot en blanc i de vot a tot tipus de llistes no-convencionals. Tot un èxit del segon govern d'esquerres.

 

2.- Una crisi econòmica com la que vivim ben bé mereix una campanya de 15 dies parlant d'economia, centrada en les sortides de la crisi econòmica, com ha passat aquest juny a Holanda. Una crisi política com la que vivim també mereix que parlem de que, per a sortir-ne millor, ens cal més autogovern, més ben dit la independència fiscal i de les infraestructures, com ha passat aquest mes de juny a Bélgica. Una crisi com la que patim, sense comparació a Europa, ben bé mereix que el debat econòmic i polític centri la vida social i mediàtica de la darrera setmana de campanya. Però hi ha qui té interés en tapar els problemes reals de la gent i els debats decisius dels catalans, i pretén que parlem de moltes i superificals coses, abans que revisar a fons una pèssima gestió de govern de coalició i, sobretot, que parlem a fons de les propostes de futur.

 

3.- Quina mala imatge portes enfora ha donat el govern català!! Quan ahir ho comentava a la reunió del grup liberal, molts diputats europeus no s'ho podien creure. Amb decisions com aquesta la Catalunya del PSC i dels tripartits està més a prop dels populismes revolucionaris sud-americans que no pas de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees. Un PSC que s'autoanomena en exclussiva progressista però que vota majoritàriment a favor dels toros, mentre que la CiU a la qual anomana "les dretes" hi vota majoritàriament en contra. Un detall que ahir, en la reunió del grup, també van apreciar molt els diputats liberals i demòcrates.

 

4.- Ahir mateix, mentre Montilla convocava les eleccions en català i castellà, sortia un article duríssim del catedràtic de la UB Germá Bel a La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100907/53996188856.html), L'ex-diputat del PSC a Madrid hi diu que la decisió d'AENA d'obrir les portes de l'aeroport de Barcelona a Ryanair posarà en risc els vols intercontinentals directes des d'El Prat cap a Amèrica i Àsia en el futur. Què han fet 7 anys de governs tripartits per la descentralització dels aeroports catalans? Si l'aeroport de Girona perd vols i tràfics, el conseller Nadal n'és el principal responsable. I on és ERC i quins resultats, en termes de major llibertat aconseguida, pot presentar de les seves brillants "apostes estratègiques", quan Catalunya és avui més a prop d'una regió espanyola del règim comú i més lluny de Dinarmarca que al 2003. Parlem d'una Generalitat endeutada (el deute català de 2003 a 2010 triplica el deute de 1980 a 2003, segons el Banc d'Espanya)? Parlem d'un país desmoralitzat i sense ambició i amb un sistema català de caixes en desballestament? Però d'això no toca parlar-ne, que hi ha un Barça-Madrid.

 

5.- En els seus darrers anys de vida Franco sabia que venia darrera seu una democrácia i un estat de les autonomies, però va deixar-ho tot lligat i ben lligat. Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president dòcil al centralisme que ell va crear (AENA és un invent de l'any 1970 i no ha patit canvis des de llavors ençà). Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president sense ambició nacional catalana, regionalista i claudicant a l'espanyolisme d'Estat que practiquen els alts funcionaris de Madrid. Per a mi ni Pujol ni Maragall van respondre a aquest perfil derrotat, que condemna a la desaparició a la nació catalana. Montilla en canvi, l'aposta personal de Joan Puigcercós al 2003 i al 2006, s'acomiada com a president de Catalunya amb un gest inequívoc de franquisme sociològic.

 

 

Per què no hi ha hagut acord entre Reagrupament i Solidaritat? (I)

pesolbullit | 09 Setembre, 2010 11:28

http://catlliure.wordpress.com/2010/09/08/per-que-no-hi-ha-hagut-acord-entre-reagrupament-i-solidaritat-i/

    

 El resultat d’un estiu protagonitzat pel serial de la unitat independentista ha estat que no hi ha hagut acord entre Reagrupament i Solidaritat Catalana. Això a hores d’ara ja ho sap tothom. Potser no són tan sabuts els motius del desacord. Mirem d’ennumerar-ne alguns:

1. Després de molts mesos d’oferiments, elogis i joc entre Laporta i Reagrupament, la decisió del primer de prendre un camí diferent al que s’havia acordat en una decisió meditada en una sola nit va fer molt difícil restablir la confiança entre uns i altres. Cal recordar que mentre Reagrupament donava joc polític a un Laporta que dubtava si fer el pas a la política, els senyors López i Bertran mostraven la seva desconfiança en l’aleshores president del Barça i en una candidatura nova perquè amb els partits d’aleshores ja n’hi havia prou.

2. L’aparició de López i Bertran en escena va fer reviure comptes pendents amb Joan Carretero. Els dos polítics de CiU i ERC havien acusat Reagrupament d’intentar dinamitar les consultes sobre la independència perquè Carretero afirmava que les consultes no són el camí, sinó que ho és la proclamació unilateral d’independència. Els dos solidaris s’han apuntat a la via marcada per Carretero i una aliança amb ell hauria fet encara més evident el seu canvi d’estratègia. Massa rectificació per a tant d’orgull.

3. Quan els tres impulsors (la cúpula, tal com n’hi diu l’Strubell, malgrat que ningú els ha escollit com a direcció de res) van fer la ‘crida a la solidaritat’, només Reagrupament va respondre-hi afirmativament. Però malgrat això, en cap moment els tres flamants dirigents van acceptar l’associació de Carretero. És curiós que facis una crida a la ‘unitat’ i no vulguis convidar a les reunions a l’únic que t’ha respost afirmativament. És a dir, tal com ja havíem dit, en cap cas la sinceritat va ser la bandera de Laporta, López i Bertran des d’un principi.

4. La broma de la ‘crida’ va durar tot just una setmaneta. Com que la cosa està feta depressa i corrent, el trio solidari tenia pressa a destapar les cartes de la trampa i van presentar allò que ja tenien decidit d’entrada: una candidatura liderada per ells. El primer que va fer en López durant la mateixa setmana de la ‘crida’ va ser cercar els dimitits de la junta de Reagrupament i principals enemics de Carretero. Van respondre a la ‘veritable crida’ en Pereira i en Valdero. Les conspiracions sempre atrauen un cert tipus de gent i en López volia posar totes les barreres possibles a l’entesa amb Carretero. Quina millor manera de fer-ho que aliar-te amb els seus enemics? Evidentment, els dos descontents incansables no van tardar ni dos minuts a recuperar l’activitat que ja els havia caracteritzat a Reagrupament: fer capelletes i obrir-se pas cap a les llistes electorals.

5. Com ja hem dit, la ‘veritable crida’ solidària consistia en captar tots els descontents, assedegats, crítics, personalment ambiciosos i friquis de Reagrupament. Naturalment, en López i en Bertran havien arribat tard per muntar un autèntic moviment des de la construcció. Ara només tenien temps de fer-lo des de la destrucció de qui ja tenia la feina feta. La ‘veritable crida’ va servir per muntar el xiringuito en tres setmanes, però sobretot per posar més entrebancs a la possible entesa amb Reagrupament. Qui voldria entendre’s i arribar a acords amb algú que està trucant un per un i al telèfon personal tots els coordinadors comarcals i líders territorials de la pròpia associació? Aquesta voluntat destructiva es demostra, a més, amb l’afany de publicitar totes i cadascuna de les fugues, algunes de reals i moltes d’enganyoses (molts dels que van fer públic que anaven al xiringuito solidari ja havien marxat al gener i els que no ho han fet públic és que bàsicament han canviat buscant un lloc a les llistes, pobres).

6. Si malgrat tots aquests entrebancs Reagrupament encara estava disposat a cercar l’entesa, en López i en Bertran es disposaven a fer encara un intent més d’impedir-ho. Les declaracions dosificades durant els darrers dies de juliol i tot l’agost volien transmetre una idea: si vols la unitat, has d’acceptar les meves regles (que me les acabo d’inventar i no les he consensuat ni ho penso fer) i dissoldre’t en el meu brillant xiringuito. Algú recorda la frase del notari López dient que la candidatura ‘unitària’ es farà com jo digui? Tot un demòcrata.

7. Imaginin que Reagrupament accepta dissoldre’s dins de l’invent, liquidar la feina feta i acceptar les normes del notari unitari. Com t’has de prendre la farsa de les ‘primàries’ (els experts estan rescribint els llibres sobre models de partit i sistemes democràtic i electoral) si ja d’entrada t’ofereixen uns llocs determinats a la llista? Que no vam quedar que eren llistes obertes i s’escollien els candidats en primàries? Com és que il·lustres intel·lectuals, artistes i persones mediàtiques han rebut ofertes per ocupar llocs concrets a les llistes? Quan Reagrupament va veure que no es tractava d’una elecció real sinó d’una simulació democràtica, va tenir clar que, si hi havia acord, seria després de la simulació del dia 4 de setembre.

8. Tanmateix, malgrat haver nascut en un cant a la unitat (recordin la ‘crida trampa’), els solidaris només acceptarien un acord si passava per la dissolució de Reagrupament. Un acord ‘de tu a tu’ (malgrat les evidents diferències de maduració, feina feta i dimensió) no seria mai acceptat per la cúpula solidària. Però, per què? Facin números. Si s’arribés a un acord raonable amb Reagrupament, consistiria més o menys en fondre les llistes d’uns i altres. Imaginin una hipòtesi plausible.

Barcelona: 1. Laporta 2. Carandell 3. López 4. Móra 5. Simó 6. Bertran 7. Canadell 8. Arqué   etc.

Girona: 1. Carretero 2. Strubell 3. Bonaventura   etc.

Tarragona: 1. López Bofill 2. Pujol 3. Pereira   etc.

Lleida: 1. Fernandez 2. Segura 3. Amazar   etc.

La mixtura està feta intercalant llocs a les llistes i respectant la paritat per la llei electoral (amb primera posició pels solidaris a BCN i Tarragona i pels reagrupats a Girona i Lleida).

Ara els pregunto, a quina posició queden en López i en Bertran? Caram! Han passat de la segona i tercera posició a la tercera i sisena. És evident que aquest també és un motiu de pes per no voler l’entesa amb Reagrupament en un acord posterior a la seva simulació democràtica, altrament anomenada ‘primàries de pissarrí’.

9. Com més podien dinamitar l’intent d’acord els dos polítics tradicionals? Doncs filtran a la premsa el dia, l’hora i el lloc de les reunions que pretenien ser discretes de la cúpula autodesignada de Solidaritat i la direcció de Reagrupament. Sabien que fent això, en Carretero s’enfadaria per la poca seriositat i perquè no es tractava de crear falses expectatives a l’independentisme, conscients de la dificultat de l’entesa, i evitar frustracions posteriors.

10. Per acabar, els tres il·lusionistes (aquí ja hi comptem el candidat Laporta) han decidit posar a la pràctica el manual d’allò que no ha de fer un independentista si vol donar seriositat al projecte. El coneixen el manual? Proposa anunciar coses que no són com s’anuncien. Ho sap prou bé el doctor Broggi que va declarar que els solidaris l’havien enganyat. També ho saben els del Cercle Català de Negocis que van haver de corregir l’anunci solidari sobre el seu suport a la candidatura. També diu el manual que jugaràs amb les xifres fins que ningú pugui comptar la realitat de les coses. Ho van demostrar amb la simulació democràtica del 4 de setembre. Encara ningú no sap quina va ser la participació real. Encara no es pot destriar dels números que s’han fet públics què són punts i què vots. D’això ja en parlarem més endavant.

Conclusió: en López i en Bertran mai han volgut la unitat amb Reagrupament. No només no l’han volgut, sinó que tampoc l’han permès.

SCI són uns 1300-1400 militants. Malgrat les constants mentides, la Societat Catalana d'Impostors ha quedat amb el cul enlaire.

pesolbullit | 05 Setembre, 2010 14:14

 

 

A l'article 9 del reglament de SCI diu que es vota per punts, es poden donar 3 , 2 i 1 punts. A cada candidat se li donen punts, el Laporta ha tret 2316 punts, el Lopez Bofill 292 punts , Strubell 291 punts i Segura (a Lleida) 118 punts. Fent uns càlculs ràpids al laporta l'haurien votat unes 800 persones, al Lopez Bofill unes 100 persones , al Strubell també unes 100 persones i al de Lleida unes 45 persones. Arrodonint a l'alça serien uns 1000 votants a Barcelona, uns 120 a Tarragona, 120 a Girona i 60 a Lleida. Sumant-ho tot i arrodonint a l'alça serien en total uns 1.300 ó 1.400 vots. Aquesta és la gent que tenen. SCI sempre menteix i juga a confondre, ara el que se'ls ha ocorregut és posar la paraula "vots" en lloc de "punts", però la realitat és clara i dura. Han fracassat estrepitosament, només són 1.300 - 1.400 militants. Totes les dades que filtraven de 17.000 adherits eren falses i avui encara segueixen mentint. La credibilitat que els hi queda amb tantes mentides és zero.

  L'enquesta d'avui de la Vanguardia diu que RCAT entraria al Parlament amb uns 5 diputats i la Societat Catalana d'Impostors no entraria. Això demostra el que fa temps que dic, la majoria de gent que fa soroll i que parla meravelles de SCI són convergents i votaran CIU.  SCI està tocada de mort. 

Salvador Cardús: Els polítics catalans tenen escassa ambició i poca solidesa

pesolbullit | 04 Setembre, 2010 13:16

 

 

Aquest estiu, i tot i estar vivint els grans dilemes socials, econòmics i polítics que hagi tingut aquest país des dels anys de la transició, no passarà a la història per la profunditat de les reflexions dels líders polítics del nostre país.Fora de la pressió del combat diari, quan els diaris solen oferir espai generós per expressar qüestions més àmplies que durant el curs no tenen cabuda, resulta que tampoc les idees polítiques han fluid vigoroses. Un podria caure en la temptació de pensar que el problema està en les vacances dels assessors dels respectius líders. Potser, també, es podria pensar que el disbarat d'algunes de les idees abocades en ple estiu pogués ser degut no tant al relax del polític, sinó el periodista suplent que de política només sap el que ha malament llegit als diaris. Tot això podria ser, i sovint s'endevina en el publicat. Però tinc la sospita que el mal és un altre: la política catalana segueix movent-se en un espai mental tan reduït que quan se li plantegen problemes greus i clars, dóna respostes petites i confuses. I que consti que no em refereixo al possible acord o desacord amb aquestes idees, sinó a la seva escassa ambició, al seu poca solidesa i al seu caràcter erràtic.

Posaré un sol exemple per no furgar massa en la ferida. És inconcebible que davant la situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, algú pugui suggerir un referèndum no ja sobre la independència de Catalunya, sinó que inclogui també la possibilitat de demanar-nos un estat federal. Hauria saber-ho un estudiant de primer de Polítiques, però també un ciutadà mitjanament ben informat: a Catalunya no es pot celebrar legalment cap referèndum que posi en qüestió l'actual ordre constitucional espanyol. Apuntar estratègies polítiques de canvi sense advertir que aquestes no són possibles sense una ruptura prèvia del marc jurídic-polític legítim és una cosa inacceptable en un professional de la política. I que a la proposta de Joan Herrera llavors us sumin declaracions de Pasqual Maragall i altres només contribueix a assenyalar la gravetat del naufragi.

L'absurd de la proposta no només és que és irrealitzable, que no és poc, sinó que a qui hauria de preguntar per si es vol un estat federal i no l'autonòmic actual no és precisament als catalans, sinó als espanyols. ¿S'imaginen l'esperpent conceptual que suposa una Catalunya aprovant en referèndum un estat federal dins d'una Espanya ja bastant aclaparada amb les seves autonomies? En una enquesta demoscòpica pot preguntar qualsevol cosa, fins i tot si el ciutadà desitja deixar de pagar impostos. Però imagino que el nou líder d'ICV sí que té clara la diferència en les conseqüències entre una enquesta i un referèndum. En aquest sentit, i com corol.lari de l'anterior, que ERC asseguri que es veu capaç d'arrossegar al PSCoaCiU - i per què no els dos alhora!-A aquest referèndum de tres opcions és veritablement delirant. Si el pla Ibarretxe, que ni tan sols plantejava la independència del País Basc i que va comptar amb el suport majoritari del seu Parlament, comportar com a reacció un pacte tan ideològicament aberrant com l'actual entre el PP i PSOE, com poden ni tan sols pensar aquestes originalitats?

I si aquests referèndums no són possibles sense trencar prèviament amb l'ordre constitucional actual - cosa sempre ble i per la meva part fins i tot desitjable, però que hauria d'afrontar amb totes les seves conseqüències-, no és menys absurd que el nostre actual president surti amb l'argument que en cada convocatòria electoral ja s'exerceix el "dret a decidir". Aquí es continua amb la voluntat de crear la màxima confusió, potser per allò de que "a riu regirat ...". És cert que la inconsistència jurídic-política de l'expressió "dret a decidir", i que he discutit tantes vegades, mereix un judici sever cap a CiU. Són les lleis les que estableixen, en un sistema democràtic, al que un territori té "dret a decidir". I si es pretén situar aquest "dret" fora del marc legal, llavors millor parlar clar no només sobre fins on es pretén arribar en els propers quatre anys, sinó també sobre com es va a exercir sense trencar la baralla. Però, en qualsevol cas, la resposta política no pot ser afirmar que aquest dret ja s'exerceix triant un Parlament, perquè no és sortint per la tangent que s'encaren els debats polítics. El PSC segueix confonent el tenir un projecte clar amb tenir el mateix de sempre, tot i l'evidència del fracàs de la seva aposta federal. Negar l'existència dels problemes no és la millor manera de convèncer que es té una solució.

En definitiva: la major part del discurs polític estival català publicat, amb rares excepcions, s'ha situat en la més dramàtica de les inconsistències. Les eleccions s'acosten-això sí, més lentament del previst-i de moment no sembla que la tensió faci apujar el to. M'agradaria creure que el sentit aquest estiu no és res més que meres maniobres de distracció de l'adversari. I penso que Catalunya realment segueix expectant a l'aparició de noves idees i grans projectes per sortir del caos. Si us plau, sorprenguin-nos!

 

article de Salvador Cardús a La Vanguardia del dia 1 de setembre 


Laporta, Bertran i Lopez Tena són uns demagogs sense escrúpols

pesolbullit | 02 Setembre, 2010 13:29

 

article de Manel Bargalló a www.deumil.cat

 

  http://www.deumil.cat/bloc/2010/08/31/manel/lleials-si-pero-no-estupids/comment-page-1/

 

  Un que fa temps que s’afaita comença estar una mica tip i cansat de tanta demagògia. Per això he decidit deixar en quarantena la meva decisió de no parlar sobre política catalana i dels seus actors.

Aquest cap de setmana, ha hagut una reunió entre Reagrupament Independentista  per un costat  i Laporta, Tena i Bertran  per l’altre, a on s’ha decidit fer un comunicat conjunt que podien dir de no agressió. Dic expressament els noms d’aquestes persones en compte de dir Solidaritat Catalana per la Independència, perquè la meva formació científica i tècnica m’ha ensenyat a ser concís amb l’ús dels noms de les coses.

Perquè aquestes tres persones han decidit crear la seva plataforma electoral i en fer-ho, s’han apropiat d’un nom, Solidaritat Catalana que correspon a una coalició que va existir a principis de segle passat. Però a més, ara correspon a un nom d’un partit d’extrema dreta si fem cas al registre de partits polític del Ministeri d’Interior Espanyol. Aquets partit fou fundat pel cunyat del Laporta a petició d’Alianza Popular del Fraga Iribarne a principis del 1980. Curiosa coincidència.

Perquè aquestes tres persones van aprofitar el clam a la unitat que es va produir a la manifestació del 10J per vestir-ho sense vergonya com una crida a tots els partits nacionals a fer una coalició per aconseguir la independència , quan s’ha vist que la veritable raó era la de crear una plataforma electoral per poder participar a les eleccions al Parlament.

Perquè aquestes tres persones tampoc tenen cap escrupol per utilitzar el moviment popular dels referèndums pels seus propi interès partidista. Ho fan sense cap vergonya quan una d’aquestes persones quasi desactiva l’èxit increïble dels referèndums del 13 de Desembre del 2009 en acusar al seu company justament d’això.

Perquè aquestes tres persones han jugat amb els sentiments de moltes persones. Dos d’ells el tenien com els portaveu dels referèndums i l’altre dient que se sentia moralment “reagrupat”,  per després alhora de la veritat, els tres els abandonen obviant els seus compromisos adquirits com si no hagués passat res i sense importar-los les conseqüències.

Perquè aquestes tres persones ara diuen que l’únic camí per la independència és la declaració unilateral al Parlament quan encara no fa dos mesos dos d’ells defenien el contrariapostant per accions que modifiquessin la constitució espanyola i l’altre no ho havia manifestat mai en els seus discursos previs.

Perquè aquestes tres persones en veure que no hi ha resposta possitiva a la seva crida de la resta dels partits nacions i altres organitzacions, a excepció de Reagrupament, en comptes d’anar parlar amb aquesta associació, es presenten ells com una coalició. Una coalició que només hi consta aquestes tres persones posant en manifest un concepte molt especial d’entendre que és una coalició.

Perquè aquestes tres persones excloent parlar d’entrada amb Reagrupament amb l’excusa que s’han de dissoldre-se i sotmetre a les seves primaries de llistes obertes, quan encara aquestes tres persones no han definit com seràn i tampoc volen que Reagrupament hi participi per mirar de fer-les conjuntament . Una manera molt especial d’entendre com és construiexen les unitats.

Perquè aquestes tres persones es dediquen a copiar fil per randa els objectius de Reagrupament, això si, obviant el tema de regeneració democràtica mentre fan bandera de què el que ells proposen serà més democràtic que la dels altres perquè triaran els candidats per unes suposades primàries de llistes obertes,

Perquè aquestes tres persones quan concreten que volen dir primàries de llistes obertes, surten amb la possibilitat de fer unes llistes d’equips blindats a on no és pot escollir l’ordre ni tatxar cap nom. Ho fan per així poder col·locar a dit els  seus homes de confiança a la llista. Laporta col·loca la seva ma dreta, l’Anna Arquè  i Alfons Lopez Tena col·loca el seu nou home de confiança Emili Valdero.  També hi possen a l’escriptora Isabel Clara – Simó.  Persones que difícilment sortirien als llocs capdavantés en una votació per triar els millors candidats per anar al Parlament a treballar per la independència.

Perquè aquestes tres persones i els seus amics col·locats a dit en aquests equips blindants utilitzen els actes de promoció de la seva plataforma per donar conèixer les seves candidatures en depriment de les altres candidats que es presenten, desvirtuant que siguin unes primaries amb igualtat de condicions democràtiques.

Perquè aquestes tres persones i els seus ajudants, envien comunicants falços a la premsa, el darrer ahir mateix, amb la història del Dr. Broggi que SCI deia que havia entrat a formar part de la llista per Barcelona de la plataforma d’aquests tres senyors quan era totalment mentida. No tenen escrúpols en utilitzar a una persona de 102 anys. No tenen perdó.

Perquè aquestes tres persones han decidit unilateralment que la candidatura que sortirà el proper 4 de setembre a les assembles que ells decidiran quan, com i a on es faran, serà  l’única candidatura veritablement que representa al poble de Catalunya. Diuen que no admeten cap coalició posterior per aconseguir més unitat, perquè segons diu a la seva web:  “La unitat no pot suprimir la democràcia, perquè aleshores excloem el poble, i la unitat passa a ser fictícia.” i acaba dient que “Només el poble és qui legitima, només el poble és savi”

Perquè segons es veu de tot el que han dit i estan fent, aquestes tres persones s’han erigit  com els únics que poden ser els representants del poble i gràcies a la saviesa que emana del poble, només ells són els qui poden atorgar la legitimitat de la candidatura independentista que porti la independència al Parlament.

Amen!

En fi nois, això ja passa de ratlla. El que han fet aquestes tres persones és un insult a la intel·ligència dels independentistes. Estic segur que haurà molts que per la manca d’informació o per la desesperació, s’ho empassaran. Però a mi, tanta demagògia junta em fa fàstic i si encara tenia algun dubte de les intencions d’aquestes tres persones, ara ja no en tinc cap. M’estalviu dir el que penso de tot plegat, però renoi, un al final acabarà creient certes teories conspiratives. Ho dic en el sentit de què si jo hagués pensat com fer per destruir tot el que havíem aconseguit fins ara els independentistes, amb els seus encerts i els seus errors, no hauria fet millor que el que estan fent aquestes tres persones.

El comunicat conjunt entre Reagrupament Independentista i aquestes tres persones, acaba dient que “La voluntat d’ambdues formacions és la de sumar, lleialment, el màxim de voluntats per assolir aquests objectius i, per tant, fem una crida conjunta a la màxima participació de totes les persones que volen la independència perquè votin a les properes eleccions a la tardor”.

Companys i companyes del bloc de deumil.cat, jo serè lleial per mirar d’aconseguir el màxim de voluntats per assolir els nostres objectius, però no estúpid. No comptin amb mi per ser còmpliced’aquesta farsa que han muntat aquestes tres persones. Ho sento, un té una mica de dignitat i malgrat la meva prioritat és la independència, si em puc estalviar les arcades que sento quan llegeixo  els comunicats d’aquestes persones, millor que millor.

He conegut a molt bons demagogs, eren molt més bons oradors i tenien una trajectòria política millor que aquests tres que ara es presenten com els escollits pel poble. Sempre recordaré la cara d’estúpid que em va quedat quan vaig veure com un que sempre es vanagloriava de les mans netes, el primer que va fer quan va entrar al govern fou col·locar al seu germà.

Jo no sé pas vosaltres, però jo ja tinc prou de demagogs. Ho sento, per a mi, tolerància zero amb ells. Puc acceptar que un s’equivoqui o fins i tot s’equivoqui molt si ho fa amb tota la bona voluntat. Però si us plau , demano a les tres persones que han crear aquest projecte electoral, que sigueu honests i no mentiu amb les vostres intencions. Perquè encara que em digueu que utilitzeu aquesta demagògia popular per aconseguir engrescar molta gent per així poder entrar amb més força al Parlament, ¿qui em garantitza que una vegada a dins no la utilitzareu per enganyar-nos als independentistes mentre podeu viure com un rei amb el sou i les dietes de diputat, com ja han fet els que us precedien?

Jo he decidit per la trajectòria i pels fets ocorreguts aquests darrers anys, que ara per ara el que em mereix més respecte i confiança és sense dubte Reagrupament Independentista i el seu President Joan Carretero.

Dit això, si finalment, aquestes tres persones es trobem després del 4 de setembre que el poble els hi diu que no estan legitimitats per parlar com a únics representant, i demanen fer una coalició amb Reagrupament i CNS, us prometo que em prendre una caixa plena de biodramina i si amb això no hi ha prou, em fotré una botella d’Aromes de Montserrat, a veure si així no vomito. Tot sigui per Catalunya!!

Però si en canvi el 4 de setembre el poble no acaba de definir qui és el més savi de tots, jo continuaré lluitant, amb lleitat i honestament per mirar d’aconseguir el màxim de voluntats per assolir la independència només amb els qui em donen molta més confiança. No vull tornar a ser enganyat de nou.

 

 

Endavant les atxes!!

LAPORTA TOP MANTA . LA GRAN ESTAFA.

pesolbullit | 01 Setembre, 2010 21:00

  

REPRODUÏT DEL BLOC DE JORDI BENPLANTAT

 

29.8.10

 Hem observat aquets dies la polèmica sobre la tolerància al 'top manta' aprovades pels ajuntaments del Vendrell i Calafell. 


Al meu barri està passant una cosa semblant: Fa molts mesos que una botiga de discs va obrir, te ja varis locals, te 3400 treballadors, te un pla d’empresa i estan preparats. Al gener quatre directius van ser foragitats per assumir atribucions que no tenien, entre d’altres manipular l’escalafó dels treballadors. Aquesta empresa fa mesos que intenta fitxar un director comercial, se li van oferir unes condicions immillorables, però ell donava llargues.
            
El que ha succeït finalment es que aquest director comercial no ha entrat a l’empresa, i junt amb els directius acomiadats, i dues persones del ram de l’espectacle ( un triler i una estàtua de predicador de les Rambles ) han muntat una empresa d’economia submergida, i ara es dediquen a vendre discs amb una manta davant de les botigues de l’empresa seriosa. No prou amb això, han fitxat empleats de l’empresa oferint millors condicions econòmiques i una millora en l’escalafó (naturalment sense seguretat social ).
L’empresa seriosa venia els discs a 6 EUROS al mes. Els del top manta a 20 EUROS l’any, però ara resulta que no cobraven ni això, perquè com la gent demanava factura i no tenen NIF no poden enviar rebuts.
   
La cosa fins aquí ja es prou bestia, i com els medis de comunicació han recolzat els manters ara resulta que el grup de manters al que denominarem Societat Catalana d’Impostors (SCI) han plantejat a la xarxa de botigues, Reagrupament Informàtic (R.I.) una OPA fusionant les seves plantilles.
   
Sembla ser que aquesta nit hi ha una reunió entre el gerent de l’empresa seriosa, un doctor de prestigi, i el dels manters. Jo penso que aprofitant que el gerent es metge li hauria de donar una forta medicació al manter que, o be el faci despertar dels somnis, o be que el foti a dormir uns quants mesos fins que se li passi el mono de notorietat que te.
    
Jo ja se que el doctor es massa condescendent, acostumat com està a escoltar tot el dia als pacients de la seguretat social, anirà i se’ls escoltarà, però no me’n puc estar de dir el que en penso: Jo els fotria una patada als baixos i assumpte acabat. 

I a continuació posar en marxa l’empresa a tota pastilla a nivell publicitari, perquè la competència real no son aquets quatre delinqüents, sinó les grans multinacionals del mon del disc, i el que s’ha de fer urgentment es anar a vendre als actuals clients de les empreses mes potents, per exemple al Centre Distribució de Cantants (CDC), dons sabem de bona tinta que el 60% dels seus 1.400.000 de clients, prefereixen el nostres productes: la independència i la regeneració musical. I potser el mal es que prestant tanta atenció als manters no ens hem preocupat del nostre mercat potencial.


Perquè sabeu, amb els manters passarà com amb la faula de la cigala i la formiga, arribarà l’hivern, i la palmaran sols, dons ni han emmagatzemat menjar ni tenen casa.
 
 
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb