SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

CADENES D’ESTAFES SOLIDARIES (SCI)

pesolbullit | 31 Agost, 2010 21:00

 
Magnífic article del blocde Jordi Benplantat sobre SCI:
 
 
 1_ EL NEN MALALT. Els familiars del nen J.A.M. que te una infermetat molt greu i incurable us demanen que per a poder-lo operar als Estats Units, ens ingresseu de forma solidaria els diners que pugueu al compte xxxx xxxx xx xxxxxxxxxx. Envia aquest mail a 10 persones. Si ho fas la Verge Maria et beneirà i si no et desitgem per als teus la mateixa malaltia que te el nostre nen.  
  

2_ INVERSIÓ SEGURA. Empresa industrial radicada a Nigèria necessita socis europeus. Necessitem que ens faci un ingrés de xxxxx $, al compte xxxx xxxx xx xxxxxxxxxx, i tant aviat com haguem cobrat la nostra mercaderia a Amsterdam, li farem l’ingrés de la seva inversió amb un 50% d’interès. Si esta interessat en l’oferta, posis en contacte amb nosaltres via mail i li farem arribar tota la documentació oficial que acredita l’operació així com els avals (en diamants) que vostè necessiti del nostre govern.
           
3_ ANIMAL CATALAN FARM. Coalició electoral jurídicament inexistent, formada per un partit de tres persones i dues mes de diferent origen polític (solidaritatcatalana.cat) necessita el teu recolzament econòmic per a poder-se presentar a les eleccions. Com no tenim temps hem copiat l’argumentari polític d’una altra força ja existent. Hem redactat i penjat al web un decàlec i un reglament per l’elecció de candidatures. Tant l’una com l’altra no se sap ni qui les ha redactat ni quina assemblea les ha aprovat, però malgrat això som regeneradores i democràtiques de nassos. Per a poder omplir a la nostra assemblea truquem a les cases de militants d’una altra formació (casualment la mateixa a qui li hem copiat l’ideari) i fem servir totes les bases de dades d’altres organitzacions on hem estat oferint els nostres serveis. Malgrat haver assegurat, per activa i per passiva que amb aquella força a la que hem copiat i intentat absorbir, no anirem mai junts, tenim la santa barra de convocar al seu líder imperativament a un dia i hora sense haver quedat amb ell. Pots també col·laborar en el nostre partit ( democraciacatalana.cat), pots triar entre xifres amb diferents zeros, però no afiliar-te, dons no necessitem a gent per a decidir res, nosaltres ja anem sobrats d’idees. 
   
Be, aquestes son les tres estafes que mes corren per internet. Generalment la gent estafades per la primera i segona, t’ho explica per a que tu no caiguis com ell. En canvi, els estafats en la tercera, et truquen per veure si tu també pots caure. Estic arribant a pensar que es tracta d’una estafa de tipus piramidal, on només hi ha beneficis pels primers inversors si l’estafa es va expandint.

Molt de compte amb els estafadors : uns usen els nens, altres els diamants, i uns quants, afortunadament pocs, la pàtria.
 
 
http://benplantat.blogspot.com/2010/08/cadenes-destafes-solidaries.html 
 
 

Solidaritat Catalana i la prova del cotó

pesolbullit | 29 Agost, 2010 21:00

   

 

Darrera aquesta farsa anomenada SCI està Convergència i Unió. Estan fent tot el possible per aparentar el que no són, volen que pensem que tenen moltíssima gent i que hi ha rius de gent que els segueixen però la realitat és que cada dia se'ls creu menys gent i no tenen ni 400 persones. Estan fent el ridícul des de fa setmanes i el vaixell pot ser que acabi naufragant.  Han eliminat de la seva web el nombre de "suposats solidaris" que tenen, amb l'excusa de que la havien de renovar. Era tan evident que les dades que sortien eren falses que ho han hagut de treure. Quan l'onze de setembre s'hagin de reunir en assemblea quedarà clar que no tenen gent i que només venen fum.

  Hi ha moltes evidències de que CIU està al darrera de SCI, però crec que la prova del cotó és l' actitud de determinats mitjans de comunicació convergents, que parlen meravelles de SCI i només tiren porqueria contra RCAT. El cas més descarat és el del "e-brutícies" un mitjà que porta mesos publicant mentides contra RCAT, que s'inventa rumors, que permet insults i que només publica coses negatives de RCAT. Els comentaris dels lectors els filtren i només posen allò que els interessa. La veritat és que llegir la cosa aquesta hi ha dies que és molt desagradable. En canvi l'actitut d'aquest diari digital respecte a SCI és la contrària, parlen sempre bé d'ells, publiquen totes les seves intoxicacions i intenten vendre la imatge de que a SCI tot va de meravella i a RCAT tot va fatal. L'e-brutícies és CiU, si "e-brutícies" diu blanc és que CIU diu blanc i si diu negre és CiU qui diu negre. Si CiU es dedica des de fa mesos atirar porqueria contra RCAT i a tirar-li floretes a SCI és perquè CiU vol ajudar a SCI a enfonsar RCAT. Per què? Doncs perquè SCI és una creació de CIU per desmantellar RCAT, més clar l'aigua.

Segons la pròpia SCI només tenen 170 adherits a la província de Tarragona

pesolbullit | 29 Agost, 2010 02:56

     

 

 Solidaritat Catalana per la Independència té uns 170 adherits a tota la demarcació de Tarragona, la meitat dels quals són de les comarques del Baix Camp i el Priorat. Així ho afirma el membre de la comissió electoral de Solidaritat Catalana pel Baix Camp, Abel Andreu, a Reus Digital.

 http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=14735 . 

 

   Les informacions que em van arribar fa dies de que SCI en total són només 350-400 persones es confirmen. Cada dia està més clar que són quatre arreplegats que només volen càrrecs i poder. No tenen cap credibilitat i tot és un gran farol.

 

   A més a més , tenint en compte que acostumen a inflar sempre les xifres el més probable és que a tota la província de Tarragona no tinguin ni 100 persones. Estan fent el ridícul. CiU i els seus mitjans afins s'han esforçat molt en fer-nos creure que són un moviment importantíssim però en realitat tot és FUM i FUM.

 

  Per sort els independentistes catalans tenim una opció seriosa a la que votar, REAGRUPAMENT. 

 

A propòsit del millor: Joan Carretero

pesolbullit | 28 Agost, 2010 01:42

 
 
http://in.directe.cat/ricard-biel
 
És veritat que Joan Carretero és home de poques paraules, però això no vol dir que no parli i que, quan ho fa, no faci diana. S'hi pot estar d'acord o no, però quan el lacònic doctor parla se li entén tot, no endebades provoca tants mals de ventre. A Carretero se l'entén perquè diu el que pensa, vol fer-se entendre i el que diu té sentit, tant que trepitja els ulls de poll dels qui no estan gens acostumats que se'ls qüestioni. I és precisament per aquesta falta de costum, que qui més entén Carretero és paradoxalment l'statu quo, desacostumat però llest com una guilla a diferència de la majoria del poble, eternament a la inòpia gràcies precisament a aquesta espavilada oficialitat, que vetlla exquisidament perquè així sigui.

Carretero parla poc, sí, però si hi ha un tema que té interès a parlar i pel qual de fet tots el coneixem, és la política o, més concretament, la seva vocació de servei al país, cosa que en el nostre context significa la seva independència. Per tant, quan sento dir al duet de la benzina Tena-Bertran que Carretero no els respon els mails, no em poso a riure perquè em sorprenc plorant. El país que tant estima Carretero es troba en un moment de transcendència històrica i, segons el parell d'inefables, resulta que al doctor li agafa per jugar al gat i la rata, amb una inoportuna demostració sobtada d'immaduresa que no fa gens pel seu bigoti i cabells blancs de doctor respectat de Puigcerdà. En fi, no es tracta de caure en l'infantilisme del “i tu més”, però no crec que sobri recordar que Uriel Bertran està superant Tarzan en la seva capacitat de saltar de liana en liana sense caure mai a terra. I és que set anys mamant del vaixell Esquerra, i abandonar-lo just abans del naufragi per encapçalar Solidaritat Catalana Independentista, no sé si mereix una felicitació o una dura crítica, perquè no deixa de tenir mèrit. I el mateix podem dir de Tena, militant de CiU des de 1989, i que també casualment fins ara no s'ha adonat que el partit on militava només aspirava a menjar eternament engrunes i a anar-les cagant també in seculam seculorum, com a partit coherent que és, és a dir, essencialment caganer.

Si Joan Carretero no té interès a parlar amb la gent de SCI és per la mateixa raó que jo no tinc cap interès a parlar amb la carnissera quan vull comprar verdura, amb la diferència que la carnissera no em vol fer desaparèixer pel fet que no li compri i animi la gent a menjar verdura, més saludable. Si Joan Carretero no malda per parlar amb SCI —de la mateixa manera que, de fet, SCI no té cap interès real a parlar amb ell— és perquè SCI és pura dinamita inventada per torpedinar Reagrupament alhora que per crear una candidatura on hi càpiguen els personalismes. I s'ha hagut de crear SCI perquè els egos són allò que justament no té cabuda a Reagrupament, una associació de patriotes, de pencaires anònims on el seu líder no vol ser líder sinó fer de metge, i on se l'aprecia justament per aquest desinterès, és a dir pel seu rebuig al personalisme, per la seva manera tan atípicament política de fer política. Per aquestes dues raons no vol Carretero parlar amb SCI. És evident que no té cap sentit fer-ho. Primer perquè aquells amb qui se suposa que ha de parlar destrueixen la seva preexistent associació de qui han copiat el programa, i segon perquè si el doctor no admet els personalismes en la seva pròpia associació, per què hauria de dialogar amb cap altra entitat que fa del personalisme la seva inconfessable bandera? ¿Per què, atesos els raonaments que acabo d'exposar i si fa tants anys que Carretero s'afaita —tret del bigoti—, no hauria de creure que l'única raó per la qual SCI vol parlar amb ell no és per dialogar sinó per fer-lo claudicar? ¿Per què SCI fa veure que no sap que a Carretero no se'l compra amb càrrecs ni altres caramels? ¿Què fa creure SCI que amb el tarannà de Carretero, per sort totalment oposat al de Bertran i Tena, hi haurà cap mena d'acord?

No sóc endeví i no sé si arribaran a parlar. És probable, i serà com a mer gest que Carretero farà a contracor per consell de la mateixa gent de l'associació, perquè ningú se li tiri a sobre i l'acusi d'esquerp impresentable, cosa que en qualsevol cas passarà. Sigui com sigui, però, no veig de cap manera que hi pugui haver entesa entre Carretero i SCI. Potser, qui sap, finalment n'hi haurà entre Reagrupament i SCI. Però aleshores, Joan Carretero s'haurà retirat definitivament a la seva consulta. I és que les diferències entre ell i la resta són personals, reflectides aquí en la manera de fer política. Personals, no pas personalistes. Els personalismes són només cosa de SCI. I aquestes diferències, en el cas que ens ocupa, són fonamentals, insalvables.
 
article escrit a in.directe.cat per Ricard Biel
 

Crits i insults entre un reagrupat i Emili Valdero a Vilanova

pesolbullit | 27 Agost, 2010 05:53

 

 www.somnoticia.cat

Solidaritat Catalana va fer un acte de presentació ahir a Vilanova davant d’una vintena de persones , on hi havia més d’un reagrupat. Emili Valdero, segons alguns presents a l’acte, va fer un ultimàtum a Reagrupament: “A partir del 4 de setembre és impossible el pacte amb Carretero.” 

Entre els assistents, hi havia gent de Reagrupament, i un d’ells, en Manel, molt conegut en el món patriòtic de la zona, hauria acusat Solidaritat de dividir: “Vosaltres veniu a dividir. Nosaltres ja tenim els deures fets de fa mesos. I ara, preteneu que els que vulguin pactar amb vosaltres hagin de passar pel vostre l’adreçador.” La disputa hauria pujat de to, i el reagrupat li hauria etzibat a Valdero que era “un brut” i que “es dutxés”. La resposta de Valdero va ser contundent: “Vés-te’n a la merda”. Després d’algun crit més, el reagrupat hauria marxat de l’acte, davant la mirada atònita dels assistents.

 

POSTDATA: Aquests impostors de SCI tenen el que es mereixen, som molts els sabem que són un simple invent de CiU per dividir el vot independentista.

 

Revolta a Solidaritat Catalana de Tarragona contra la llista oficial de Bofill i Pereira

pesolbullit | 25 Agost, 2010 04:55

    

www.somnoticia.cat 

Els conflictes de llistes que van afectar Reagrupament a la demarcació de Tarragona sembla que es traslladen ara, de ple, a Solidaritat Catalana, on les disputes per l’elaboració de les llistes estan obertes. La candidatura oficial, afina a López Tena i Uriel Bertran, composta per Hèctor Lòpez Bofill, Albert Pereira i Caritat Garcia, no serà l’única. Els adherits del Baix Camp, molts d’ells exreagrupats, tenen pensat presentar una candidatura alternativa per tal d’evitar l’oficial. Els Solidaris del Baix Camp han vetat López Bofill als actes de la comarca, començant per l’acte d’aquest dimarts a Cambrils, i tenen molt mala relació amb Albert Pereira.

Aníbal Lecter s'incorpora a Solidaritat Catalana

pesolbullit | 23 Agost, 2010 02:31

                    
 
 
Pot semblar conya però no ho és , tinc notícies a través d'una persona que s'ha introduït a SCI que una de les darreres altes de SCI és un simpatitzant anomenat Aníbal Lecter. Pot semblar impossible però no ho és, l'han acceptat com a simpatitzant, aquest és el criteri que utilitza Uriel Bertran per seleccionar la gent que entra. Uriel Bertran és qui porta la base de dades de SCI. Si han acceptat En Lecter com a simpatitzant suposo que també acceptarien al comte Dràcula o al Mikie Mouse... quin rigor!!!   ...no m'estranya que a la Societat Catalana dels Impostors tinguin tants "simpatitzants", la majoria són noms falsos o inventats. Ara... de militants pocs, molt pocs, pel que sembla tenen menys gent que la Conferència Nacional del Sobiranisme, no arriben a 400 persones, per això estan tot el dia enviant correus als simpatitzants per a que s'apuntin, estan desesperats. 

SCI és un partit fantasmagòric condemnat a la desaparició

pesolbullit | 19 Agost, 2010 21:36

   

 Crec que és molt important fer una anàlisi correcta de la situació. Sovint detecto dos greus errors : pensar que SCI actua de bona fe i pensar que SCI representa a algú.

   En primer lloc, SCI no vol sumar res , és una jugada bruta per intentar desmantellar RCAT, al darrera estan CiU o ERC, o potser els dos, i el senyor Laporta per qui realment treballa és per CiU, només cal recordar la seva amistat amb Prenafeta i Alavedra i la seva participació al PI, un partit inventat per CiU per dividir el vot independentista. A més a més fan trampes, fixem-nos que volien parlar amb Carretero el 19 d'agost per a que anés a les llistes, quan resulta que per ser candidat segons els seus reglaments cal ser militant i simpatitzant de SCI abans del 16 d'agost.

  En segon lloc cal dir que SCI no representa a ningú, són 350-400 militants, no tenen gent, ni temps, ni organització, ni credibilitat, ni dignitat, ni implantació territorial, de fet és un partit virtual, fantasmagòric, un immens farol. Encara no han ensenyat les cartes perquè en realitat no tenen a ningú, fins l’onze de setembre no muntaran una assemblea i volen que hi vagin també els simpatitzants perquè faran el ridícul. No són ningú ni representen res, per tant estan condemnats a la desaparició i és probable que no arribin a setembre, per això ara diuen que volen pactar. La seva idea era no pactar res i desmantellar RCAT, quedar-se amb els seus associats i els seus electors, però com que no ho han aconseguit ara estan desesperats per evitar el ridícul. Són com aquells candidats a la presidència del Barça que diuen que tenen grans suports i al final resulta que no tenen prou firmes.

  Carretero està fent el correcte, esperar a que SCI es quedi sense oxigen i mori d’inanició, el temps corre a favor de RCAT i en contra de SCI, l’únic que té a favor SCI és la vaselina dels mitjans convergents. Probablement sense les intoxicacions dels mitjans convergents a molts ja els hauria caigut la vena dels ulls i se'n adonarien de que SCI s’ha creat per dividir i no representa a ningú.

  Sense disciplina no es va enlloc, Reagrupament està a punt d’arribar al port i ara toca tancar filles , apretar les dents i donar suport al seu President, tot lo altre són collonades. Quan Cristòfor Colom, que era català, estava a punt d’arribar a Amèrica, diuen les cròniques que els mariners li van dir que volien tornar, si ho haguessin fet avui en dia ningú se’n recordaria ni del seu nom. RCAT va pel bon camí i a les eleccions es recolliran els fruits, si tan malament anés RCAT seria com la Conferència del Sobiranisme, que no pinta res i ningú es preocupa pel que fan.

SCI HA FRACASSAT

pesolbullit | 19 Agost, 2010 14:07

 

 

Se'ns van presentar com una possible coalició de partits, han acabat sent un sol parit. Havia de ser un moviement crescut des de la gent de carrer, no ha estat així. Tot plegat ha estat una maniobra de tres persones, un senyor que el volien posar al 15 lloc per ERC i que ha estat 2 legislatures pactant amb el PSC i sense haver treballat mai, un altre que el van descartar per les europees i ara també per les eleccions al parlament i finalment un home nou en política que ell mateix ja deu pensar que ha pres una mala decisió. I tot això omplint-se la boca de regeneració democràtica amb unes llistes que ells consideren obertes però que en realitat són unes llistes en grups ja tancats. Fins i tot jo al principi se'm va despertar la ilusió per aquest moviement. En fi, vist el panorama i sense voler tirar diferents moviments pel terra, jo tinc clar el meu vot: Reagrupament.
Ah! i sobretot demano que aquesta gent no utilitzi les coordinadores de les consultes, almenys la del meu municipi de la qual formo part.
 
  comentari d'un lector de naciodigital.cat 

 


Democràcia Catalana no accepta militants, només diners

pesolbullit | 18 Agost, 2010 21:01

                     

 

 Democràcia catalana no accepta militants, només diners, al web posa “si estàs interessat en afiliar-te a DCat, envia un correu electrònic indicant AFILIACIÓ” seguit del teu nom a l’assumpte i quan s’obri el període d’inscripció rebràs informació més detallada”. Quina farum. DCAT deuen ser 10 ó 12 persones, En Laporta i els seus amics, això sí UNS GRANS DEMÒCRATES!!! i SCI són 350 (En Laporta, els dos palmeros, la secretària, les amants, el lloro , el seu majordom , els intoxicadors professionals que ha fitxat i 100 ó 200 enganyats). AIXÒ SÍ QUE ÉS DEMOCRÀCIA, LAPORTA ÉS EL NOU PERICLES!!! això cada cop recorda més el partit GIL de Jesus Gil y Gil.

La paràbola de BEN i MÀMALA

pesolbullit | 18 Agost, 2010 13:49

    

   L'altre dia en Joan Carretero mig en conya mig en serio però amb una càrrega de profunditat tremenda, va venir a dir " ...a Reagrupament vàrem començar a fer els camí de Sant Jaume fa temps, com peregrins dormint al bosc en nits de pluja i en el millor dels casos fosca, i quan estem a mig camí, ens truquen pel mòbil i ens demanen que ens aturem que hi han 3 pseudo-companys, que volen començar el mateix camí, els esperem i no ens belluguem del nostre lloc, doncs ens volen fer un relleu..."

  Aquests nois de SC han arrencat amb la força d'un cavall àrab, esperem no s'aturin com un burro castellà.... Jo que sóc un moro vell , veient les formes que gasten els del Califat Uriel-LópezTena-Laporta, els recomano se'n vagin a fer apostolat a Ben-i-Màmala, bonica regió imaginària que espera la arribada del Mesies que la independitzarà batejant-los amb Möet Chandon.

 

                        comentari d'un lector de naciodigital.cat 


 

  

 

SOLIDARITAT CATALANA ÉS UNA PRESA DE PÈL

pesolbullit | 18 Agost, 2010 03:09

 

 

Se'ns van presentar com una possible coalició de partits, han acabat sent un sol partit. Havia de ser un moviement crescut des de la gent de carrer, no ha estat així. Tot plegat ha estat una maniobra de tres persones, un senyor que el volien posar al 15 lloc per ERC i que ha estat 2 legislatures pactant amb el PSC i sense haver treballat mai, un altre que el van descartar per les europees i ara també per les eleccions al parlament i finalment un home nou en política que ell mateix ja deu pensar que ha pres una mala decisió. I tot això omplint-se la boca de regeneració democràtica amb unes llistes que ells consideren obertes però que en realitat són unes llistes en grups ja tancats. Fins i tot jo al principi se'm va despertar la ilusió per aquest moviement. En fi, vist el panorama i sense voler tirar diferents moviments pel terra, jo tinc clar el meu vot: Reagrupament.
Ah! i sobretot demano que aquesta gent no utilitzi les coordinadores de les consultes, almenys la del meu municipi de la qual formo part.

 

 

comentari d'un lector de naciódigital.cat 

 

La Societat Catalana dels Impostors s'ofereix per entrar en un Govern

pesolbullit | 14 Agost, 2010 13:55

  

   URIEL BERTRAN, porta 3 legislatures seguides fent de diputat, no ha treballat mai.  

 

Resulta inquietant que SCI ja s'hagi ofert als altres partits per entrar en un govern. Se suposa que lluiten per la independència de Catalunya però diuen que volen ser en un govern en coalició amb altres partits, es a dir, que volen col·locar la seva gent per tenir despatxos i cotxe oficial (això recorda molt a ERC) . Uriel Bertran té 34 anys i porta tres legistatures seguides sent diputat . No ha treballat mai i en aquestes eleccions anava molt avall en la llista d'ERC... és casualitat que hagi vist la llum i de cop i volta hagi decidit que ja no li agrada el tripartit?   ...és coherent que digui que ell serà el garant de que el tripartit no sumi quan fins fa quatre dies deia que el tripartit estava molt bé i que només calia renegociar el pacte?

 

SOLIDARITAT CATALANA =AUTÈNTICA FARSA

pesolbullit | 13 Agost, 2010 21:17

    

 El que no entenc és l'interès que té Laporta a que 3500 persones reagrupades i consolidades amb tot el seu bagatge i credibilitat es desagrupin i dilapidin tota la feina feta per anar a l'assemblea de SCI, un SCI que encara no ha estat constituit com a assemblea, sinó que parla per boca exclusiva i patrimonial de 3 persones.  ¿Què és SCI, si no ha estat encara constituit? ¿I DC, el partit unipersonal de Laporta, ja l'hem oblidat? 

 Laporta, Tena i Beltran diuen, fan desfan, proposen i sentencien, a partir de quina militància (nombre, reunits en quina assembles)? Han estat escollits per les bases de DC i SCI, si és que n'hi ha? A qui justifiquen la seva activitat o bé s'ho autojustifiquen? Qui té més legitimitat, una associació que ha escollit i ha ratificat en tres assemblees una junta directiva o 3 individus que s'han autoescollit com a emperadors sense cap elecció? Ho dic perquè a aquestes tres persones els preocupa molt la qualitat democràtica.

comentari publicat per un lector de naciodigital.cat 

Laporta, Tena i Bertran no mereixen cap confiança

pesolbullit | 13 Agost, 2010 13:52

   

 El senyor López Tena va afirmar, el dia va venir a Girona, que els qui criticàvem Solidaritat Catalana érem guàrdies civils. La mentida, si no queia ja pel seu propi pes, va quedar absolutament desmentida quan l’acte va finalitzar i els assistents, molts dels quals crítics amb Solidaritat Catalana, no vam poder “interrogar” els ponents i no hi va haver possibilitat de formular ni una sola pregunta. Quina vergonya de Guàrdia Civil que estem fets! Fa pocs dies em vaig plantejar no criticar més Solidaritat Catalana, ja que, tot i tenir clar que Laporta, Tena i Bertran no em mereixen cap confiança i no sé quins motius obscurs els han empès a fotre tot aquest merder, sé que dins d’aquest nou projecte hi ha força patriotes. Però tot té un límit. La guerra bruta contra Reagrupament s’ha intensificat els darrers dies, amb notícies falses i anuncis programadíssims per fer mal a l’associació presidida per Carretero, que porta treballant mesos i mesos perquè els catalans independentistes tinguem representació en el Parlament. És curiós veure com tot això de Solidaritat Catalana no arrossega militants de CiU i Esquerra, i només es pretén fotre mossegada a les files reagrupades. L’objectiu dels tres tenors és, doncs, proclamar la independència o matar Reagrupament? A mi la resposta em sembla evident, com que el cel és blau i el català és la nostra llengua. Clar que sempre n’hi ha que diran que el català és un dialecte i el cel blau no el veuran perquè a l’infern no n’hi ha.

 

article de Jordi Colomer a www.somnoticia.cat 

La sra Montilla és Record Guiness en acumulació de càrrecs

pesolbullit | 12 Agost, 2010 02:19

 

 

Delirants declaracions del trio calavera

pesolbullit | 09 Agost, 2010 16:46

  

Ahir mentre esmorzava vaig llegir la delirant entrevista que li van fer al diari avui al trio calavera, on deien unes estupideses que molta gent no s'atreviria a dir ni amb catorze cubates. L'Uriel , que va fer de palmero del segon tripartit, deia que ell seria la garantia de que no es repetís tripartit, Laporta , que va barallar-se amb el 90% dels seus directius al Barça, deia que ell buscava la unitat, i Lòpez Tena deia que les llistes de SCI es farien com als USA i al Canadà, la qual cosa és falsa perquè els partits d'allà no són assemblearis i allà no hi han llistes, allà hi ha un sistema majoritari, no proporcional com aquí. La Sociatat Catalana d'Impostors (SCI) és una gran burla ideada per un submarí de Puigcercós (l'Uriel) i un submarí de David Madí (En Lopez Tena), dos mentiders, que volen que RCAT es disolgui per acontentar els seus amos, ERC i CiU .Si En Laporta no ho veu que es posi ulleres, de totes maneres em pregunto quina mena de president de Catalunya pot ser aquest senyor si s'ha deixat enganyar per aquests dos mindundis. Com més aviat desemmascarem a aquests impostors millor. SCI no ha servit per sumar res, només està servint per dividir als independentitstes i afavorir CiU i ERC.

 

 POSTDATA: una cosa tenen en comú aquests tres, estan grassos com bacons, podrien protagonitzar el conte dels tres porquets.

Laporta hauria de ser més humil

pesolbullit | 07 Agost, 2010 21:40

  

   Aunque lo escriba en castellano no dejaré de ser claro. Me cae muy bien el señor Laporta y le tengo un gran aprecio por su labor en la catalanización del barça, pero pienso que ha caído en el error de considerar que el mundo del futbol sea igual que el de la política. Pienso que debería de ser más humilde y ponerse al mismo nivel que el resto de personas que deseamos la independencia de Catalunya. 

  Si quiere unir el independentismo, debe de ser consecuente. No se puede pregonar la unión del independentismo mientras se actúa dividiéndolo. Si se quiere hacer una Solidaritat Catalana transversal, lo mas correcto y formal sería mantener largas reuniones con el resto de partidos para detallar bien los acuerdos. No se puede lanzar una propuesta así, por las buenas, en una rueda de prensa, sin mas precisiones sobre el programa. 
  Reagrupament no tiene de ningún modo el monopolio del independentismo, pero hay que reconocer que es el único partido formado con posibilidades de entrar en la cámara con una base social. Ha costado muchos esfuerzos formarlo, y se formó un año antes definiéndose en los mismos puntos de SCI. Si Laporta, López Tena, y Uriel Bertrán desean realizar lo que claman, lo más coherente con su discurso sería entrar en Reagrupament con humildad, bajo el mismo procedimiento que un ciudadano normal entra en un partido. 
  El señor Carretero ya se esforzó y pasó sus problemas en Reagrupament para prepararle un lugar al señor Laporta. En cambio, el señor Laporta, conociendo los esfuerzos de Carretero, ha continuado tirándole largas a Reagrupament.
  El señor Laporta estaba mejor en el barça. Carretero pecó de ingenuo, y ahora es consciente le han manipulado para hacerle perder el tiempo creandole problemas internos en Reagrupament.
  Aprovechando el poder mediático, se ha puesto en escena un nuevo partido político que complica más la situación, o sea, dividir todavía más el independentismo. 

 

    comentari de Santiago F. a naciodigital.cat.

Quin joc fa l'Uriel Bertran ?

pesolbullit | 06 Agost, 2010 14:11

    Fa gairebé un any viatjava amb els Ferrocarrils de la Generalitat i al costat hi havia un grup amb una regidora d'una ciutat del Vallès. Era d'ERC i em vaig delir amb el que deia sobre en Carretero, en Bertran i en Puigcercós. Deia que en Puigcercós ho feia molt bé i que en Bertran era un xicot d'aquest Puigcercós. Però tot sense cap mala sang ni res. Tot es confirma.
Els Catalans - com els Irlandesos del 1916 al 1921 - haurem de lluitar contra l'Enemic Espanyol (aliat ara ja amb els Francesos) i alhora neutralitzar dos tipus de gent: els ambiciosos sense escrúpols i els agents dels Espanyols i pagats per Madrid que ja "sont à l'oeuvre dans les coulisses". En Carretero ja va advertir que els serveis secrets espanyols fa temps que són presents al món independentista i jo afegiria que els Francesos també car tenen una por molt gran que la "fièvre nationaliste prenne dans l'Héxagone". Diu en Sellarès que ens trencaran la cara. En Pujol que "prendrem mal". Fa anys vaig visitar el Calvados (Normandia) i les platges del D-Day i vaig parlar amb molts vells normands que hi eren. Us puc assegurar que serà dur i hi haurà "casualties". Però NO HI HA PAS RES més DOLç que el gust, l'olor i el sentiment de la LLIBERTAT. Qualsevol patiment restarà ínfim i petit el jorn que l'única bandera que onejarà als pobles i ciutats catalanes, als jutjats, a les comissaries i arreu de la Pàtria sigui la Catalana. Quan podrem anar pel món amb el nostre passaport.

 

 comentari de Pere de Lausanne a naciodigital.cat

 

'Reagrupament' al Berguedà no ha rebut cap petició formal de baixa

pesolbullit | 05 Agost, 2010 21:51

www.dbergueda.cat  

L'actual coordinador, Ramon Plana, fa expressat que només els consta la voluntat expressada públicament d'Albert Torres i Quim Espelt 

L’actual coordinador de Reagrupament al Berguedà, Ramon Plana, ha fet públic un comunicat on explica que actualment a Reagrupament no hi ha cap petició formal de baixa i només els consta la voluntat expressada públicament d’Albert Torres i Quim Espelt, que recullen i fan efectiva. Tota la resta de persones continuen sent membres de ple dret de Reagrupament i lamenten l’intent d’instrumentalització de què són objecte.

 

Plana aclareix que en cas de confirmar-se totes les baixes anunciades, representarien un 40 per cent dels associats al Berguedà. Sis d’aquestes baixes potencials (un 37 per cent del total) es van donar d’alta fa un mes, just abans de les eleccions a la junta comarcal.

 

Des de Reagrupament respecten totes les opcions polítiques i encoratgen tothom a exercir lliurement les seves preferències personals.

En Titot es desmarca de SCI (Societat Catalana d'Impostors)

pesolbullit | 05 Agost, 2010 13:30

reproduït del bloc d'En Titot

 

 He esperat uns dies per veure si Solidaritat Catalana per la Independència era un gest o una posició. Que s'hagi fet un empaçament públic sense haver parlat prèviament amb els partits emplaçats demostra que no es buscava aquesta unitat sinó evidenciar la renúncia dels altres. I per tant, en essència, no veig que SCI pretengui el que diu: constituir una majoria que proclami la independència per Tots Sants.


Jo, de posició ja en tinc una, l'Esquerra Independentista i no tinc motius per moure-me'n ni renunciar-hi.
Però no ens discutirem a l'hora de proclamar la independència, sinó a l'hora de redactar la constitució.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/174028 

Les desercions programades pels crítics a Reagrupament no arriben a l’1% de la militància

pesolbullit | 04 Agost, 2010 22:43

El sector crític de Reagrupament està escenificant la seva sortida de l’associació liderada per Joan Carretero amb la intenció de crear la imatge falsa d’una desbandada general de militants. Som Notícia ha pogut comprovar que aquests anuncis d’abandonament han estat estratègicament planificats perquè ja havia estat avisat que passarien aquests fets fa més de dues setmanes. Segons fonts solvents, els crítics que han abandonat l’associació a lesTerres de l’Ebre, el Baix Camp i el Berguedà volten la trentena, xifra que no representa ni l’1% dels gairebé 3.500 associats. Els dimissionaris del Berguedà han acusat la junta de Reagrupament de “manipulació del cens electoral a les ultimes eleccions comarcals de l’associació al Berguedà”. Un membre de la junta de Reagrupament consultat per Som Notícia ha assenyalat que un dels dimissionaris havia intentat associar més de mitja dotzena de familiars pocs minuts abans de les eleccions. Segons Reagrupament, aquests darrers dies hi ha hagut més altes (una norantena) que baixes (una trentena), i considera que l’efecte crida de Solidaritat Catalana no està fructificant.

 

www.somnotícia.cat

 

SOLIDARIDAD CATALANA UN PARTIDO RARO

pesolbullit | 04 Agost, 2010 21:52

  

 http://www.todo-es-muy-raro.balearweb.net

 Solidaridad Catalana per la Independencia es un partido independentista creado por Joan Laporta que  ya tiene dos nuevos miembros fundadores de hecho, uno Alfons López Tena deja Convergéncia y el otro Uriel Bertran deja ERC. Esta doble procedencia confirma definitivamente que el partido Solidaridad Catalana es un intento de resucitar el "colombismo". ¿Qué es el colombismo? El colombismo es un término que proviene de la etapa más feliz de la Convergéncia pujolista y consistía en tener dos personajes que supuestamente eran lideres de esquerra republicana hasta que un golpe de sensatez los expulsó por bocazas y uno se fue a pasarlo bien a Marruecos antes de hablar con Millet y la otra se mueve como pez en el agua por los platós de salsa rosa como la más lista de la reunión. Estos dos lideres, especialmente Colom, se dedicaban a radicalizarse  convulsivamente cuando Pujol lo ordenaba. Aquellas cosas que Pujol no podía decir porque estaba pescando en Madrid(Peix al coba) lo decían ellos. Ahora el Partido Solidaridad Catalana se ha fundado para hacer lo mismo con el futuro ganador de las elecciones Artur Mas y se resucitará el modelo anterior , es decir Más a pescar  y Laporta y sus muchachos a luchar desde aquí  por el Referendum , la Independencia  y  l'Estat Català.

La massa llarga vida del diputat Uriel

pesolbullit | 04 Agost, 2010 14:35

http://www.naciodigital.cat

 

 La setmana passada el diputat d'ERC i impulsor de Solidaritat Catalana, Uriel Bertran, anunciava que deixava l'escó al Parlament. Pocs dies després enviava un correu obert al Grup parlamentari d'ERC demanant informació de com ho havia de fer. Anna Simó, la portaveu del grup, li va demanar si deixava l'escó a Esquerra o passava al grup Mixt. L'opció va ser la primera.

La Mesa del Parlament encara espera la renúncia. Diuen que el motiu és que la Mesa no es reunirà fins a finals d'agost. Però el seny calvinista afirma una altra cosa. Ja ho diuen, en política rarament el que veus és el que obtens. En els temps que corren i amb les il·lusions desbocades, molts dels seus seguidors i de la seva coalició no poden suportar gaire realitat.

 En qualsevol cas, és lleig. No es pot vendre regeneració quan la porta, per hedonisme, per mandra o per excepcions dilatòries no s'ha tancat. Com deia Bertold Brecht, “encara que sigui un amic el qui se'n va, s'ha de tancar la porta, si no, fa massa fred”.

 

 Quico Sallés

Sospita Catalana

pesolbullit | 03 Agost, 2010 21:18

            

 Quan hi ha un assassinat o un robatori, però encara manquen proves del delicte, la policia actua -almenys a les pel·lícules- de la següent manera: El primer lloc on busquen és a la família, i la primera pregunta que es fan és: a qui beneficia tot plegat? Qui en treu rèdits? Segons sembla, resulta una manera eficaç d’enxampar el culpable.

A dos mesos de les eleccions nacionals, cap moviment improvisat es pot posar la medalla de democràtic i d’unitari, sinó tot el contrari, genera moltes sospites. Enlloc de començar la campanya per convertir els pròxims comicis en un referèndum per la llibertat ens estem discutint entre nosaltres. Divide et impera. El gran beneficiat és, òbviament, l’Estat espanyol, però crec que el culpable és algú dels nostres. Els catalans en som capaços, motivats per interessos ocults, ressentiments i una falta de disciplina còsmica, mai vista. Sempre diem: “Els espanyols ens ho posen fàcil per ser lliures, no ens volen”. Crec que això és inversament proporcional al difícil que ens ho posem nosaltres mateixos.
Una de les grans diferències entre Reagrupament Independentista i Solidaritat Catalana és un sobret marró. M’explico. Fa més d’un any, Reagrupament omplia les Cotxeres de Sants per començar a bastir una alternativa transversal al Parlament, i calien associats perquè es començava des de zero. Aquells actes es pagaven gràcies a la donació voluntària de tots els assistents, que dipositaven la quantitat que volien en un sobret marró, que era a les cadires. Podem parlar de xifres, de treball, d’implantació, o fins i tot, d’egos, però vull recalcar que Reagrupament no té hipoteques i és l’única eina que pot assegurar un paper valent i coherent al Parlament.

 

article de Marc Cros a somnoticia.cat

 

SALVADOR CARDÚS: LA UNITAT NO FA LA FORÇA

pesolbullit | 02 Agost, 2010 21:45

www.naciodigital.cat

 

 L'aparició sobtada de Solidaritat Catalana per la Independència, resultat d'una iniciativa individual sense cap base associativa ni ideari previs, i decidida com a resposta al fracàs -previsible- de la petició de referèndums al Parlament de Catalunya dels senyors López Tena i Bertran, no ha fet altra cosa que augmentar la confusió i la incertesa sobre quines seran les possibles candidatures independentistes a les properes eleccions catalanes. I forma part del desconcert el fet que Joan Laporta, de la nit al dia, hagi canviat els plans i els socis preferents que havia anunciat en el seu moment. Si, a més, tenim en compte que hi ha una obsessiva -i jo crec que equivocada- demanada d'unitat urgent en l'independentisme que força decisions poc reflexives, la percepció de ser davant d'una més gran fragmentació, amagada amb crides poc sinceres a la integració, encara neguiteja més. És en aquest marc que voldria fer les següents consideracions.


Sobre Solidaritat Catalana. D'aquesta proposta m'inquieten moltes coses. D'entrada, sorprèn que es vulgui nascuda "de baix a dalt", quan de moment només té un "dalt" que s'ha demostrat arrauxat en les primeres passes. A més, molesta l'actitud arrogant i de menyspreu cap a altres organitzacions com Reagrupament, que té milers d'associats aconseguits en prop de dos anys de treball, un ideari aprovat en assemblea multitudinària i una visió estratègica sobre l'assoliment de la independència, i que ara Solidaritat pren com a seva després que dos dels seus promotors l'haguessin desqualificat repetidament. Fins i tot, hi ha gestos que permeten sospitar que es vol créixer desarticulant Reagrupament a favor d'aquesta nova i impulsiva marca. I tampoc no són convincents les apel·lacions demagògiques al "poble" per emmascarar els tacticismes organitzatius. Ara bé, el que és impropi d'una actitud veritablement democràtica és la seva pretensió que tot el sobiranisme, inclòs el de CiU, s'hagi d'aplegar incondicionalment sota el seu paraigua benefactor i improvisat, utilitzant un estil entre condescendent i perdonavides que si no fes el ridícul, faria por.

Sobre l'obsessió d'unitat. A tots plegats ens hauria de fer pensar que malgrat l'èxit de les consultes per la independència o de la manifestació del 10-J, les expectatives electorals de l'independentisme, tant del parlamentari com de l'extraparlamentari, siguin tan baixes. L'obsessió per la unitat neix d'aquesta aparent incongruència, que porta a creure que la solució de tots els mals seria presentar una sola oferta electoral. Ens tornem a equivocar. La meva opinió és més radical: si les expectatives de vot són baixes, no és per manca de votants ni per la desunió, sinó per la manca d'una proposta que generi confiança. Tal com ja he escrit en altres ocasions, ni que de moment sigui la millor, ni tan sols Reagrupament ha estat capaç d'arribar a les eleccions amb una proposta electoral prou sòlida. Se'ls ha vist massa pendents de la decisió -que al final ha estat capriciosa- de Joan Laporta, i ha tingut altres mancances greus de comunicació. Però tampoc no ha estat prou encertada la Conferència Nacional pel Sobiranisme, en la qual la unitat com a bé suprem i amb tothom, la converteix en un totum revolutum que en cas d'arribar al Parlament, esclataria en menys de vint-i-quatre hores. Estic convençut que la unitat a qualsevol preu, que certament evitaria la fragmentació provisionalment, no faria altra cosa que augmentar encara més, i amb tota la raó, la desconfiança de l'electorat. Personalment, no estic disposat a votar independència peti qui peti i sense garanties de rigor democràtic i d'estabilitat en el seu treball polític futur. La independència no és un esport de risc que s'acaba quan has arribat al final del torrent. A l'independentisme, com a qualsevol altra proposta política, se li han d'exigir les més altes virtuts cíviques i ha de passar els filtres de qualitat més exigents. Si no, no mereix el vot.

Sobre les properes eleccions. A les eleccions d'aquesta tardor, a més de fer desplaçar la centralitat política cap al sobiranisme, els catalans votarem amb l'objectiu de tenir el millor govern possible després de set anys d'una coalició que s'ha entrebancat tota sola, i votarem a qui sembli més capaç per dirigir una situació de gravíssima crisi econòmica. Un independentisme que oblidés aquests dos aspectes, seria absolutament irresponsable. I la qüestió és que, a hores d'ara, les possibles noves ofertes independentistes han fet tard i no tindran gran cosa a oferir respecte d'allò que també forma part de la convocatòria. Per tant, la meva opinió és que l'independentisme, si bé és lògic que no vulgui renunciar a presentar-se a aquestes eleccions, ha de saber posar els seus principals objectius en un termini mitjà, per créixer i consolidar-se políticament. Jugar amb l'expectativa d’"o ara, o mai", comprensible en el cas d'algunes biografies personals, des del punt de vista del país, ens acostaria més al mai que a l'ara!

Allò que és vell encara no ha mort, i allò que acaba de néixer és molt tendre. Cal paciència, no precipitar-se i ser democràticament exigents.

AIXÒ NO ES FA, Sr. LAPORTA.

pesolbullit | 02 Agost, 2010 14:01

 

Quan feia més d'un any que Omnium i la societat civil catalana treballaven per donar resposta a la previssible sentència del TC, un senyor anomenat José Montilla i un partit, el PSC, que ni en somnis hauríen convocat una manifestació com la del 10-J, s'hi afegiren a darrera hora amb la desvergonyida pretensió, a més, d'apropiar-se-la i d'organitzar-la al seu gust. Oi que ho recordeu? El Dr. Carretero ha parlat clar com mai no ho ha fet cap polític a Catalunya des de la guerra civil, i això li costà el càrrec a ERC. Cap problema: Se n'anà a viure de la seva professió, amb menys diners probablement dels que li donava la política, però amb el cap ben alt i la consciència tranquila. Sóc dels imbècils que valoro i honoro capteniments com el seu. Ell i reagrupament porten més d'un any treballant per trencar el cercle viciós en que una casta política acomodatícia i corrupta manté presoner el país sencer. I és precisament ara que un expresident del Barça, després de dir-nos durant sis mesos que "se sent moralment reagrupat", es presenta amb les seves mans netes, envoltat d'un exmembre d'ERC i un altre de CiU, dient a Joan Carretero i Reagrupament que aquí estàn ells i que s'aparti tothom i que qui vulgui sortir am ells a la foto llançi per la borda la feina d'un any, prengui número i es posi a la cua. Ara ja no hi ha silenci ni boicot mediàtic. Doncs bé: Crec que ja puc trencar el meu més que prudent silenci. Tot plegat em sembla prou lleig, baix, deslleial i mancat d'escrúpols com per dir que, si les coses no canvien molt i puc fer-ho, el meu vot serà per al Sr. Joan Carretero, que no dubto ens farà saber a tots què pensa de tot plegat i el camí que pensa prendre.

 

comentari de Carles Viñals Casado a www.naciodigital.cat el 31 de juliol

 

Soliraritat Catalana per la Independencia = muntatge CDC-ERC

pesolbullit | 01 Agost, 2010 21:52


  

Comentari publicat per un lector de naciodigital.cat el 31 de juliol

 

 

Però no us adoneu que aquesta Solidaritat arribada a darrera hora és un muntatge de Convergència i Esquerra utilitzant els seus peons: López Tena (Madí) i Uriel (Puigcercós) entabanant en Laporta, pressionat des de fa temps també pels lobbies convergents perquè no jugués a favor de Reagrupament?
Però si l'operació està cantada! Tres cares conegudes, el mateix full de ruta de Reagrupament, al qual intenten llançar una opa hostil i a més fer quedar com els dolents de la pel·lícula que no volen la unitat. I quina unitat representen Tena, Laporta i Uriel?, si a la seva crida no ha respost positivament cap organització parlamentària ni extraparlamentària, si els 15.000 supporters que diuen que tenen no estan ni tan sols adherits via domiciliació bancària i com a molt són una mena d'amics de tipus Facebook, si els primers que s'hi han apuntat amb enorme entusiasme són aquells sectors de Reagrupament que sempre han intentat dinamitar aquest moviment des de dins amb picabaralles internes ridícules...
CDC i ERC tenien clar que una candidatura de Reagrupament encapçalada per Laporta dinamitava el mapa polític català (els cervells convergents i d'Esquerra ho van veure clar el 10 de juliol) i han mogut fitxa: per una banda, donar la imatge de dispersió i divisió independentista, cosa que pot provocar que els votants independentistes desinformats es quedin a casa o votin CiU i ERC com a mal menor com a opcions més segures. I per una altra banda intentar neutralitzar Reagrupament amb una Solidaritat que l'endemà de les eleccions estarà al servei de convergents i Esquerra com una mena de marca blanca, amb la qual cosa impedirien que una força rupturista com RCat foti canya des del Parlament.
Nois, el parany ja està posat. Ara tan sols cal veure quanta bona gent hi cau de quatre grapes

 

 

Laporta, L.Tena, Uriel: QUI ES QUI

pesolbullit | 01 Agost, 2010 15:30

           

Dimecres a l'hora baixa vaig anar a la presentació de Solidaritat Catalana, la darrera invenció que en nom de la unitat surt en l'espectre independentista, la qual es vista per molts com a una OPA hostil d'ERC i de CDC a Reagrupament, i pel que sembla, un té moltes sospites al respecte. La sala no era gaire gran, i tot i la munió de gent que hi havia, no superaven les 300 persones. Un servidor es va posar a la sortida i pacientment va comptar el nombre d'assistents. Però vaja, hi havia gent, i sobretot espectació mediàtica. 

Entre la calor, els tres barítons van sortir a l'escenari. En primer lloc un fluix Uriel Bertran, un dels delfins de Puigcercós dins de les JERC, màxim responsable d'un dels corrents que el propi líder republicà va estructurar per negativitzar la puixança de Carretero. Uriel, amb sou a les Joventuts i a Esquerra des de ben jove, fa un any va preferir romandre a Esquerra, on tenia feina, sou i les ordres del seu amo de tota la vida. Aquesta és la seva aportació a l'independentisme, una burgesa panxa i un sou d'alliberat, que amb els anys s'ha engreixat amb el de diputat. Perquè plega d'Esquerra ara? Just quan Puigcercós ha fet una crida al retorn cap a l'independentisme. Realment ha marxat? O simplement forma part d'una comèdia orquestrada per les direccions d'ERC i de CDC?

El valencià López Tena va ser el més dur en el seu parlament, parlant d'unitat quan fa un any no la volia i blasfemava públicament de Reagrupament. Aquest personatge, a sou de Convergència Democràtica, ha estat sempre un home de la confiança de David Madi per controlar part dels votants independentistes. La seva feina en les consultes és innegable, com també ho és el seu tarannà casernari i autoritari, més típic d'un president d'un casal faller que d'un independentista català. Tena té un passat fosc, allunyat de l'independentisme històric, poc avesat al diàleg, manaire com el que més, i també amb sou públic. Perquè ara vol la unitat quan fa un any no la volia? Perquè ha canviat en tan poc temps de parer? Ja no li serveixen les consultes? qui hi ha al seu darrere?

Per finalitzar el Jan Laporta, el tonto útil en aquesta pel•lícula, la peça clau que buscava Reagrupament i que de tant fer-se esperar s'ha aliat amb els succedanis d'ERC i CDC, per dividir el vot independentista. Uns succedanis que han comptat amb el suport de gent de Reagrupament que en el seu moment va marxar crispada de la Segona Assemblea, com Francesc Abad, un fosc personatge que sempre ha viscut de les divisions i dels merders. Es seus problemes dins de les entitats on va militar han estat sempre constants, fins i tot, en una reunió amb militants d'una petita organització independentista, integrada a Reagrupament, pretenia que signessin per força un document contrari a la praxi de la direcció de Reagrupament. Aquest senyor, ha estat durant mesos, dient pestes de Reagrupament, i dels seus militants, i ha estat un dels principals atiadors de l'afer de la "Sandra Lomas". La seva web no ha parat d'insultar Reagrupament i els seus militants. El motiu del seu emprenyament és que la direcció de Reagrupament va rescindir els seus serveis com a professional de la comunicació, optant per una altra empresa. Així de clar, per peles.

En Jan Laporta, un cop finalitzada la conferència, amb les súpliques de la Patrícia Gabancho demanant la unitat, va posar una nota al seu Facebook, en la qual convidava la gent a militar a Democràcia Catalana i s'ignorava l'adhesió a la Solidaritat Catalana muntada per Puigcercós i Madí. Aquesta és la veritat, i només cal anar a Internet per comprovar-ho. Què va passar pel cap de Laporta? Ha vist les fosques intencions dels seus nous correligionaris? 
Cal cercar la Unitat, però cal també ésser conscients de la feina duta a terme per la gent de Reagrupament, i com no, la paciència que han tingut esperant a un Laporta que els ha fet botifarra. La jugada de Madí i Puigcercós ha sortit perfecta, i convindria que tot bon independentista emmarqués el nom d'aquests dos botiflers i vividors en algun lloc.

Volem la unitat, però tampoc a qualsevol preu. I menys encara amb personatges de fireta com el cebós del Bertran o el valencià del Tena. Vull una llista, però sense vividors i manaires.

 

comentari publicat per un dels lectors de naciodigital.cat el 31 de juliol.

 

 

Laporta es posa al servei de CiU

pesolbullit | 01 Agost, 2010 03:44

    El 28 de març vaig publicar un article de tribuna.cat que explicava que CiU volia impedir com fos que Joan Laporta es presentés amb Reagrupament i que estaven pressionant, "persuadint" al Laporta del que li podia passar si es presentava . Els fets semblaven indicar que En Laporta havia sigut valent i havia aguantat les pressions, però els fets recents demostren que no va ser així, En Laporta devia valorar els pros i contres i finalment va acceptar posar-se al servei de CiU. Pensàvem que la consigna era que no es presentés però pel que sembla al personatge més tèrbol de CiU se li va ocòrrer una idea maquiavèlica: que el Laporta fes d'escalfabraguetes de RCAT, provoqués problemes dins RCAT, fes esperar mesos i mesos a RCAT i al final es presentés en una pseudocandidatura independentista que plagiés el discurs de RCAT i que li fotés tots els vots , l'objectiu era divivir el vol independentista i fer plegar RCAT. Primera fase: desmuntar Rcat. Segona fase: auto-disoldre Solidaritat o integrar-la a l'establisment de partits polítics de sempre. Tercera fase: que ens quedem com sempre, colonitzats i amb un Parlament supeditat a Madrid.
 
    No és la primera vegada que Laporta treballa per CiU, ja va participar en la fundació del PI, un partit finançat per CiU que tenia l'objectiu de destruir l'independentisme català.
 
  Els independentistes ja sabem on estan els traidors, cap independentista pot votar aquesta Societat Catalana d'Impostors (SCI).
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb