SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

CiU i Esquerra contra Reagrupament

pesolbullit | 31 Juliol, 2010 14:00

 www.somnoticia.cat
 
 Alfons López Tena i Uriel Bertran, consellers nacionals de CDC i Esquerra respectivament, han dimitit dels seus càrrecs. Aquesta estratègia conjunta podria ser el primer moviment dels dos partits parlamentaris per aturar Reagrupament.

Després de la sentència i del clam independentista de la manifestació de dissabte, els partits sobiranistes han quedat descol·locats, ja que la protesta massiva era, en part, contra l’actual classe política. Convergència, a tocar de la majoria absoluta, no volia veure la sentència ni en pintura, i Esquerra, que espera una bona patacada electoral, sap que no capitalitzarà el vot independentista.

Els dos partits, que porten anys barallats i mai no s’han atrevit a fer el Pacte Nacional, sembla que, finalment, s’han posat d’acord. Això sí, per anar contra Reagrupament. En aquesta guerra bruta hi participarien tota l’ amalgama de partits que veuen la irrupció de Reagrupament com un perill. Des de Convergència, de la mà d’Alfons López Tena, a Esquerra, per mitjà de la mà dreta de Puigcercós, Uriel Beltran. Passant per Suma Independència i les CUP.

La idea és fer un partit independentista i transversal, exactament com Reagrupament, però amb el vistiplau dels poders fàctics catalans. És la solució que els partits tradicionals optarien per no perdre poder i evitar la regeneració democràtica que vol impulsar el partit de Joan Carretero.

Laporta pot ser el desllorigador de tot plegat. Laporta ha reconegut que està “moralment reagrupat” i té sintonia absoluta amb el partit grana, però, finalment, podria optar per l’opció sense perill, i unir Democràcia Catalana amb els impulsors de les consultes. A la manifestació, Laporta va desfilar amb la portaveu de les consultes, l’Anna Arque. Laporta pot unir els dos moviments o, en canvi, podria fragmentar l’independentisme desacomplexat en dos – i crispar encara més tot l’univers independentista-. En una situació, de conflicte obert amb Espanya, que exigeix la màxima unitat possible.

Ningú no discuteix la vàlua de l’Alfons o de l’Uriel, però vénen dels dos partits que han portat a Catalunya a l’actual atzucac. Si el seu compromís és sincer, i volen una candidatura independentista i unitària al parlament, s’han d’unir amb la gent de Reagrupament, que porta mesos preparant i treballant en aquesta direcció. Si són valents, i es reagrupen, segur que tindran un lloc destacat a les llistes, i qui sap, potser també a la història.

Marc Cros

Descoberts dos impostors

pesolbullit | 30 Juliol, 2010 21:30

   Aquests dies he estat recollint informació sobre aquesta sorprenent i sospitosa candidatura anomenada SCI, en breu informaré del tema, només puc dir que tinc informacions que demostren que al darrera d'aquesta candidatura hi han dos impostors, que l'únic que pretenen és servir a uns amos que no són precisament independentistes.

Visca la Terra , muiren els traidors!!!

Xavier Sala Martin: Resposta a Javier Faus i Sandro Rosell

pesolbullit | 28 Juliol, 2010 22:08

   He llegit que la nova junta directiva del Barça ha decidit que la lliga 2009-10 s’ha de comptabilitzar com el primer trofeu de l’era Rosell i no pas com el número 69 de l’era Laporta. Per què? Doncs perquè, segons diu el vicepresident Javier Faus, els títols no es comptabilitzen el dia que s’acaba la lliga (com es feia fins ara) sinó el dia que s’entrega el trofeu. I com que la copa de la lliga no s’entregarà fins a finals d’Agost, un cop Rosell és president, doncs ha decidit (unilateralment) que la lliga s’ha guanyat durant la seva presidència. Fins i tot ha trobat un auditor que justifica aquesta estratègia i diu que com que les copes es poden comptabilitzar el dia que es guanyes... però també el dia que les reps, doncs la nova junta ha decidit “seguint criteris de prudència” apuntar-se la lliga del 2010... i és que un ha de ser prudent, no fos cas que la copa fos robada abans de ser entregada! Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

Bé. Ho confesso: aquesta notícia és falsa. Però heu de confessar que si fora certa, seria graciosa. Bé, potser no graciosa sinó trista, absurda i patètica. Doncs bé, així de trista, absurda i patètica és la noticia que ahir va protagonitzar Javier Faus quan va dir que uns auditors havien refet els comptes del Barça i que havien “descobert” que el Barça tenia unes pèrdues de 70 milions i no uns guanys d’11 milions tal i com havíem dit nosaltres a la roda de premsa del 30 de Juny. 

Com pot ser?, us preguntareu la majoria. De +11 a -77 hi ha una diferència de 88 milions. Com poden els resultats canviar d’una manera tan flagrant? Si ho mirem amb deteniment, el que fa Faus és exactament el què he dit amb l’exemple de la copa: s’apropia dels èxits econòmics de l’anterior junta directiva a base de dir que alguns dels ingressos que vam obtenir nosaltres, en realitat, se’ls han de comptabilitzar ells (i algunes de les despeses seves ens les donen a nosaltres). Com? Doncs, per exemple, tot dient que la venda d’un terreny no és efectiva el dia que se signa el contracte de compravenda (com s’ha fet sempre fins ara) sinó el dia que es registra a l’ajuntament o que el premi que Mediapro dóna al Barça com a premi per les audiències obtingudes durant aquests dos darrers anys d’èxits esportius no és un premi que es pugui assignar a Laporta sinó que és el pagament d’uns serveis que es produiran durant l’etapa Rosell i, per tant, Rosell decideix apropiar-se’ls. És a dir, a base de canviar la data en que han succeït determinades transaccions, molts dels ingressos de l’era Laporta passen, per art de màgia comptable, a ser ingressos de l’era Rosell i moltes de les despeses de l’era Rosell s’assignen a Laporta. Alihoop!

No entraré a discutir ara cadascuna de les partides qüestionades per Javier Faus. Ho faré més endavant quan tingui l’informe d’auditoria que he demanat al Barça (i que, curiosament, ningú del Barça no m’ha volgut enviar). El que sí faré, de moment, són quatre reflexions. 

La primera és que Faus falta a la veritat quan diu que els auditors han reformulat els comptes: els auditors ni formulen ni reformulen comptes. Els auditors donen la seva opinió sobre els comptes formulats pels gestors del club. Els “nous” comptes, per tant, han estat formulats per Javier Faus i no pas per cap auditor. Això ha de quedar molt clar. 

La segona reflexió és el que està fent la nova junta directiva dóna molt mala imatge, malmet la seva reputació internacional i perjudica greument els interessos del club. Estic escrivint des de Washington i em va fer pena veure que la notícia amb que la ESPN començava ara que el Barça no era el club exitós que pensàvem sinó un club que perdi “a hundred million dollars”. No és bo donar la sensació de que la situació econòmica del club és caòtica quan això no és cert, tal i com explico a la següent reflexió. 

Tercera, fixeu-vos que els canvis que proposa la nova junta directiva només són canvis en la DATA en la que s’han de comptabilitzar ingressos i despeses. És a dir, ni Faus ni Rosell no diuen que nosaltres vam comptabilitzar ingressos que no existeixen. Ni Faus ni Rosell qüestionen la nostra honestedat com a gestors. El que diuen és que pensen que hi ha criteris comptables que diuen que alguns dels ingressos que vam generar i comptabilitzar nosaltres (i fins i tot cobrar), se’ls han de comptabilitzar ells i algunes de les pèrdues que han generat ells (com la “venda” d’Henry a preu per sota del seu valor) ens els hem d’imputar nosaltres encara que la venda l’hagin fet ells. El que tothom ha de tenir clar és que, des del punt de vista del Barça, no importa gens ni mica si els ingressos de TV o de la venda d’altres coses s’apunten al 2010 o al 2011. El que importa és que el Barça ha obtingut aquests ingressos, i punt. Ara bé, tot i que la conseqüència de que els ingressos se’ls apunti Laporta o Rosell no té efectes sobre el Barça... sí té efectes en Laporta i, sobre tot, en Rosell. És a dir, si acceptéssim els canvis proposats per Faus (que no els acceptem), el què passaria és que els 70 milions de pèrdues que ara diuen que hi va haver al 2010 es veurien automàticament compensats per uns guanys de 70 milions l’any que ve. La junta de Laporta perdria 70 milions, la de Rosell guanyaria 70 milions i el Barça es quedaria igual. Això és el mateix que si s’intentessin apropiar de la lliga 2010: el palmarès de Laporta perdria una lliga, el de Rosell la guanyaria i el del Barça quedaria igual. Per tant, el segon missatge és un missatge de tranquil•litat a tots els socis: la salut econòmica del club és magnífica i la “reformulació dels comptes” no altera pas aquesta conclusió. L’únic que la reformulació altera és qui es posa la medalla de la bona gestió econòmica de Laporta: la junta de Laporta o la junta de Rosell.

I això ens porta a la quarta reflexió: si l’únic que es qüestiona és l’exercici al que s’assignen determinats ingressos o despeses, per què està disposada la nova junta a malmetre la reputació internacional del Barça i perjudicar econòmicament al club? Doncs, la veritat, no ho sé. Però apunto dues possibilitats. La primera és que, com acabo d’explicar, quan pitjor es digui que és la situació actual, millor serà la de l’any que ve: si s’assignen 70 milions de pèrdues a la darrera temporada de Joan Laporta, la primera de Rosell tindrà 70 milions de guanys i d’aquesta manera la nova junta podrà aparèixer com la gran salvadora de la situació econòmica quan, en realitat, tot haurà estat un simple truc de màgia comptable. Jugada mestra si un vol augmentar currículum sense fer res!

La segona possible explicació és de caire monetari: si la junta de Rosell mostra uns beneficis de 70 milions el primer any, podrà recuperar la totalitat de l’aval de 60 milions que acaba de dipositar a la LFP. Deixeu-me que expliqui com funciona el tema avals: la LFP obliga a les noves juntes directives dels clubs com el Barça a dipositar un aval per valor del 15% de les despeses del club a l’any anterior (com que les despeses van ser de 400 milions, Rosell va haver de fer un aval de 60 milions). La regla de la LFP és que si a l’any següent el Club té uns beneficis de, per exemple, 15 milions, la quantitat que ha de quedar en aval serà de 60-15=45. Si l’any següent té uns altres beneficis de 10 milions, l’aval passarà ser de 45-10=35. I així successivament fins que s’arriba a zero. A partir d’aquí l’aval sempre serà zero. Doncs bé, si a base d’apropiar-se comptablement una part dels ingressos de l’era Laporta, Rosell generés uns beneficis miraculosos de 70 milions el primer any, l’aval passaria a ser zero immediatament. D’aquesta manera, Rosell i la seva junta s’estalviarien els costos d’avalar 60 milions cada any durant els propers 5 anys. Recordeu que el cost d’un aval està al voltant d’un 1% de la quantitat avalada de manera que, gracies a aquesta argúcia comptable Rosell s’estalviaria 600.000 euros de la seva pròpia butxaca... cada any! Aquesta podria ser la intenció real de la junta tot i que els tribunals faran que el truco els hi surti malament.

Durant la campanya electoral, Javier Faus va dir que seria un honor per a ell i per a la nova junta directiva que jo fóra ambaixador del Barça a Nova York. Agraeixo la confiança a ell i a tota la junta. Com a potencial ambaixador, però, deixeu-me que els hi faci la següent pregunta: val la pena embrutar la imatge nacional i internacional del Barça simplement per obtenir uns beneficis personals (repeteixo, personals) de 600.000 euros? Jo tinc clara la resposta. La pregunta és: la tenen ells? 
 
 
reproduït del facebook de Xavier Sala Martin 

La set de venjança de Rossell no té límits

pesolbullit | 28 Juliol, 2010 18:42

   Continuen les difamacions i les insídies de la junta de Sandro Rossell contra la junta directiva anterior, aprofiten cada minut i cada segon per intoxicar, desprestigiar i culpar-los de tot, potser ja n'hi ha prou, només cal veure com estava el Barça l'any 2003 i com està ara , estan fent mal al club però se'ls hi en refot. Me'n recordo perfectament de la fractura que van crear en el barcelonisme els irresponsables Núñez i Cruyff i ara Rossell ens fa anar pel mateix camí... qui és el senyor Faus? com pot aquest aprenent d'economista posar en dubte els números de Xavier Sala Martín, el millor economista que tenim a Catalunya i probable premi nobel d'economia en el futur? ... 
 
POSTDATA: Sandro Rossell és multimiliorari, té un patrimoni de més de 250 milions d'euros, això ho sap tothom, el que hauria de saber tothom també és que té aquest senyor és un protegit de CiU i del Comte de Godó i que tota la fortuna li ve del seu papa, natural d'Àger (la Noguera) , que era l'home més ric del poble i que va fer fortuna quan se'n va anar a viure a Barcelona.
 
POSTDATA BIS: Jose Maria de Porcioles, alcalde franquista de Barcelona durant molts anys, va fer de notari a Balaguer abans d'anar-se'n a Barcelona, on van fer una gran fortuna ell i els seus amics... curiosament Àger està al costat de Balaguer. 

El Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU avala la legalitat d'una declaració d'independència unilateral de Catalunya

pesolbullit | 25 Juliol, 2010 14:55

   

La decisió del Tribunal de La Haia , reconeixent el dret d'una nació a declarar-se independent de forma unilateral com a exercici del seu dret a l'autodeterminació és històrica i importantíssima i obre les de la futura independència de Catalunya. 

www.reagrupament.cat

Avui s'ha conegut que el Tribunal Internacional de Justíca, principal òrgan judicial de les Nacions Unides, amb seu a la Haia, ha reconegut la independència de Kosovo en dictaminar que la independència promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008 “no viola la legalitat internacional” i que la seva secessió és la“manifestació del seu dret a l'autodeterminació”. Espanya havia intervingut en el procés defensant a l'audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo. Per primera vegada en la història un tribunal decideix sobre la independència d'un país i crea un precedent per altres nacions sense estat. 

 

Article de Vicent Partal a vilaweb.cat :

 La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë, sinó que deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és transcendental també per a nosaltres. 


La sentència marca clarament un abans i un després en la jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha tingut una doctrina clara sobre la manera d'arribar a la independència. Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en l'ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés independentista. S'ha acabat, doncs, la broma de la integritat territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals han perdut sentit d'un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral d'independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l'altre estat, amb l'estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria tan lluny. 

És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta de si la independència de Kosovë s'acorda amb la llei internacional. Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s'entenen com una norma d'aplicació comuna. 

Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document (pdf), en què s'aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d'aplicació general següents: 
el principi d'integritat territorial, el principi de salvaguarda de la integritat territorial d'un estat, només es pot aplicar a les relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs d'envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir un procés d'independència (§ 80) 
de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració d'independència (§ 81) 
el Tribunal considera que la llei general internacional no conté cap prohibició contra les declaracions d'independència –i atenció a l'ús del plural! (§ 84) 

Passada la primera reacció d'estupor, ahir els mitjans espanyols provaven de tirar aigua al vi parlant de l'excepcionalitat del cas kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no significava res per al nostre país o per al País Basc. 

Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de la Unió Europea i ho ha fet per raons d'ordre intern. Espanya sap que aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d'independència de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis, perquè el tribunal les va desestimar explícitament. 

Entès això, ara no poden dir mentides. 

És cert que la sentència s'adreça a la independència kosovesa, però més amunt n'he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens d'ambigüitat, 'Llei General Internacional'). General, doncs. I els conceptes generals són d'aplicació universal, com subratlla, a més, l'ús del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic en una sentència d'aquesta dimensió. 

Ara, contra la manipulació que s'intenta fer aquesta vegada hi ha un argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i que, s'interprete com s'interprete, és rotund en la literalitat. I n'hi ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a ells. No en podran esmentar cap perquè no n'hi ha cap, simplement. I això és el que els fa tremolar de por. 

Per cert: enhorabona.

Una consulta al País Valencià preguntarà si Els Ports han de formar part de Catalunya

pesolbullit | 25 Juliol, 2010 03:01

        La plataforma 'Els Ports en moviment' preguntarà aquest cap de setmana als habitants de la comarca dels Ports si creuen que així 'les perspectives de futur comarcals millorarien'. L'organització ho considera 'un toc d'atenció a la classe política valenciana'.

 La plataforma “Els Ports en moviment” va més enllà de la defensa de les emissions de TV3 al País Valencià i ha impulsat una campanya per celebrar una consulta popular en què es preguntarà als habitants dels Ports si creuen que “les perspectives de futur comarcals millorarien" si s'intregressin en una altra comunitat autònoma?”.

La consulta, que tindrà lloc aquest cap de setmana, coincidint amb la diada comarcal en què se celebra l'Aplec dels Ports, no serà vinculant. Tanmateix, segons l'organització, pretén constituir un acte protesta per mostrar el “malestar” amb el tractament que la comarca ha rebut de manera secular, i per “fer un toc d’atenció a la classe política valenciana”.

Els Ports en moviment” defensen que la població té dret a decidir de quina Comunitat Autònoma volen formar part i al·leguen que “ són nombroses raons les que ens vinculen amb els nostres veïns més immediats: som de les terres de l’Ebre, compartim llengua amb els nostres veïns catalans i aragonesos, pertanyem a la Diòcesi de Tortosa des d’abans que existiren les províncies, i històricament representem un punt de trobada entre l’Aragó, Catalunya i l’antic Regne de València”.

La consulta tindrà lloc a al carrer Sagrat Cor de Vilafranca i es podrà votar tant dissabte 24 com diumenge 25, d'11:00h a 20:00h. Hi haurà dues urnes, una per la gent de la comarca i una altra per aquelles persones que no estiguin censades als Ports però que volen manifestar la seva opinió al respecte, sempre i quan siguin majors de 16 anys i presentin el seu DNI a la mesa electoral.

 

reproduït de cronica.cat 


 

ERC continua fent el ridícul

pesolbullit | 22 Juliol, 2010 13:43

    Després de la proposta de Joan Laporta, Lopez Tena i Uriel Bertran de crear la Solidaritat Catalana per la Independència s'han produit les reaccions esperades, els que de debó treballen per la independència, Reagrupament i gent de la Plataforma pel dret de decidir, han dit que s'hi volen afegir, en canvi els poca-vergonyes que des de fa anys divideixen el nacionalisme català s'hi han desmarcat. CiU, com era d'esperar, ni ha contestat, això de la independència se'ls hi en refot, però el més espectacular ha estat la direcció d'ERC, el gran estadista Puigcercós ha contestat amenaçant a l'Uriel Bertran amb l'expulsió d'ERC i enviant un mail als seus militants dient que l'única opció independentista són ells i que aquests de la solidaritat catalana se'n poden anar pastar fang. Una reacció tan patètica com previsible.


ERC no és un instrument per aconseguir la independència del país, és una simple oficina de colocació. Si no tens feina ni estudis et fas d'aquest partit i ells et coloquen on sigui, cobres un bon sou, vas en cotxe oficial i a sobre pots fardar de progre i de patriota. Una gran candidatura independentista unitària significaria que molta gent que va a les llistes de CiU i a les llistes d'ERC i que veu a prop l'ansiat escó es quedés sense escó, sense sou i sense cotxe oficial, evidentment això per tots aquests grimpadors seria gravíssim, haurien de tornar al mercat laboral i buscar una feina!!! OOH!!! TERRIBLE!!!


L'última gran xarlotada del senyor Puigcercós ha estat dir que dóna per acabat el tripartit però que no abandonaran el govern, seguiran ben arrapats a la cadira per “responsabilitat” . Fa uns dies vaig llegir un article on quedava ben retratat aquest penques, li preguntaven si la seva actuació ha servit per lograr la independència o, amb l'excusa, ha servit per passejar-se amb cotxe oficial i col.locar a germans i amics , "ara volen treure l'estelada i fer proclames pujats a l'Audi A-8" . Senzillament lamentable.

José María García fitxa... per RAC1!

pesolbullit | 20 Juliol, 2010 21:55

     Geni i figura. Una entrevista que començava amb un simple “Buenos días” ha acabat amb un inesperat compromís en directe pel qual José María García torna a la ràdio, 8 anys després. I ho farà en una col·laboració mensual a RAC1 a partir de la temporada que ve. En principi era una conversa com qualsevol altra, però qui va ser líder de la ràdio esportiva a Espanya ha desplegat les seves crítiques en totes direccions i ha allargat l’entrevista 48 minuts fins que s’ha compromès amb RAC1.
 
 http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100720_Garcia_Fitxatge.mp3
 
 http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100720_Garcia_Aznar.mp3
 
 http://www.racalacarta.com/audio/audios_elmon/100720_Garcia_Nunez_Florentino.mp3

Votar CiU és votar Duran i Lleida

pesolbullit | 19 Juliol, 2010 21:51

    De Duran i Lleida s'ha dit que és HONRAT, INCORRUPTIBLE, HUMIL, FIDEL A LA SEVA DONA, INDEPENDENTISTA I QUE TÉ UNA GRAN CABELLERA. DIUEN QUE DÓNA TOT EL QUE TÉ A LES MONGES CLARISSES I QUE VIU EN LA POBRESA, NO LI AGRADA PRENDRE EL SOL, NO LI AGRADA EL LUXE, NO LI AGRADEN ELS DINERS I  ESTÀ EN POLÍTICA PERQUÈ VOL SERVIR AL POBLE. NO LI AGRADA EL SEXE DE PAGAMENT I RESA CADA DIA VINT PARENOSTRES ABANS D'ANAR-SE'N A DORMIR...

  Si algun independentista de bon cor pensa votar CiU, es a dir, Duran i Lleida, li aconsellaria que anés al psiquiatra o es fes monjo budista. 

La Vanguardia continua intoxicant

pesolbullit | 18 Juliol, 2010 21:59

   Aquest diari inqualificable, al servei dels poders fàctics i dels botiflers colaboracionistes de sempre, ens ha obsequiat amb una nova entrega de les seves sospitoses enquestes cuinades. Està clar el què pretenen, afavorir CiU, el partit de la burgesia botiflera de sempre, la que pretén salvar Espanya i que ha enfonsat Catalunya i silenciar Reagrupament, l'únic vot realment independentista, l'únic vot que pot fer que l'independentisme a més de ser majoritari al carrer sigui majoritari també al Parlament.

Puigcercós és, probablemant, un vividor

pesolbullit | 18 Juliol, 2010 15:07

  Joan Puigcercós, de professió cambrer, originari de Ripoll i especialista en l'art de la conspiració, pretén ara ser president de la Generalitat i vol que ens creiem que ja no col.labora amb el PSC. Porta anys fent de palanganer del PSC i just quan veu que s'acosten les eleccions se'n recorda que "suposadament" és independentista, espera que els electors siguin prou ingenus com per tornar-lo a votar i seguir vivint del "cuentu". La realitat és que aquest home està gras com un tocino , tant de menjar i tanta cara dura no són bons per la salut.

El flautista d'Hamelín

pesolbullit | 14 Juliol, 2010 02:37

      Fa molt, molt de temps, en la pròspera ciutat de Hamelín, va succeir una cosa molt estranya: una nit, després d'un partit de futbol, quan el seus satisfets habitants van sortir de les seves cases, varen trobar els carrers invadits per milers de rates que rondaven per totes bandes devorant insaciables tot el que trobaven.

     Ningú podia comprendre la causa d'aquesta invasió. I el que era encara pitjor, ningú sabia què fer per acabar amb aquesta plaga tan irritant.

     Per més que volguessin exterminar-les o al menys fer-les fugir, semblava que vada vegada venien més i més rates a la ciutat.

  Al cap de poc es va presentar davant seu un flautista taciturn, alt i desgarbat, a qui ningú havia vist mai abans va començar a passejar pels carrers i mentre passejava, tocava amb la seva flauta una meravellosa melodia cara al sol que encantava a les rates, que sortien dels seus amagatalls seguint encantades les passes del flautista que tocava incansable la seva flauta.

     I així, caminant i tocant, els portà a un lloc molt llunyà, tant que des d'allà ni tan sols es veien els murs de la ciutat.

     Per aquell lloc passava un riu cabdalós on, a l'intentar creuar-lo per seguir al flautista, totes les rates van morir ofegades.

   Els hamelinesos al veure's per fi lliures de les voraces tropes de rates, van respirar alleujats.



                La rata negrarata de camp o rata traginera (Rattus rattus) és una espècie de rosegador de la família Murinae. Actuà com a reservori de les mortals epidèmies de pesta negra que assolaren Europa al final de l'edat mitjana, ja que escampava les puces que transmeten la malaltiaEssencialment nocturna, quan l'aliment escasseja surt també de dia. S'enfila i salta molt bé i fins pot nedar.

 

 

Postdata: hi ha algú que sàpiga tocar la flauta? 

 


El poble fa història. És la manifestació per la independència més gran de la història

pesolbullit | 11 Juliol, 2010 07:18

http://www.naciodigital.cat

        La manifestació reuneix entre 1.1 i 1.5 milions de persones, és la manifestació independentista més gran de la història .
 
La marea humana cívica i popular ha obligat a dissoldre la capçalera dues hores després de començar i quan tot just s'havia cobert la meitat de la marxa. Tant el president Montilla com la resta de polítics de la capçalera han escoltat sense parar crits d'independència i també xiulets.

En dissoldre's la marxa s'han produït moments de tensió i tres intents lleus d'agressió sense conseqüències cap al president Montilla. Posteriorment s'ha refugiat al Departament de Justícia d'on ha estat evacuat quan han arribat reforços policials.



Gran senyera i polítics xiulats 
Un gran senyera ha obert la marxa amb la presència dels sis presidents -Montilla, Benach, Maragall, Pujol, Rigol i Barrera- per davant de la capçalera amb el lema "Som una nació. Nosaltres decidim". Montilla ha arribat a les sis en punt amb crits d'independència i amb una gran presència d'estelades

Entre els polítics hi ha unanimitat. "És una mostra d'indignació del poble de Catalunya" explicaven. A primera fila hi havia Artur Mas, Joan Puigcercós, Xavier Trias, Jordi Hereu, Joaquim Nadal, Gaspar Llamazares, Joan Saura, Joan Antoni Duran i Lleida, Joaquim Llena, Montserrat Tura, Mar Serna,  Jordi Fàbrega (EPM), Eliseu Climent i el rector de la UB, Dídac Ramírez, entre altres. També hi havia Jordi Miralles (EUIA), José Àlvarez (UGT), Jordi Porta, Joan Carles Gallego (CCOO) i Isidre Molas (president PSC). Això sí, la classe política ha d'aguantar crits molt importants de "Polítics fora de la capçalera" i molts xiulets.

Gran mobilització 
“El poble no acata” titulava Nació Digital en la seva edició especial de paper per la manifestació. I el poble ha ocupat en massa el centre de Barcelona aquesta tarda malgrat la polèmica -“ridícula”, tal i com havien admès diversos polítics”- sobre la capçalera de la manifestació.

La manifestació s'ha convertit en un clam independentista malgrat que el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, ho ha titllat de "crits discrepants". Tot plegat en un ambient familiar, distès, heterogeni i reivindicatiu a parts iguals. A banda d'un mar d'estelades -el 70% de les banderes aproximadament per un 30% de senyeres- també se n'han vist d'europees i puntualment d'altres nacions com Galícia, Euskadi,  Occitània... i Holanda.

De fet, la manifestació no s'ha posat a caminar fins a les 18:45 h i ha partit del Passeig de Gràcia-Granvia, encapçalada per Acte de Sonirania —que aplegava diverses plataformes sobiranistes—, seguits de Reagrupament Independentista, amb Joan Carretero i Rut Carandell al capdavant. Ha estat molt corejat, en aquest àmbit, "Montilla, espanyol: el poble no et vol", a més de totes les proclames independentistes habituals.

Han dominat molt clarament els crits independentistes. També pancartes curioses com les de "Bye bye Espanya", "Espanya deixa'ns en pau", "Tots units fem força tant se val d'on venim", "Espanyols, guardeu-nos l'Estatut a Salamanca" o "Si no ens torneu l'Estatut us agafarem els jugadors de la Roja. Independència".
 

Rossell no està a l'alçada del Barça

pesolbullit | 07 Juliol, 2010 03:06

  El senyor Rossell porta quatre dies de president i ja ha fet un munt de cagades. Ressentit, venjatiu, pèrfid, pijo i amb tendència a dir mentides i a intoxicar... aquest personatge no és ni vol ser el president de tots els barcelonistes, cada dia tinc més clar que totes les decisions les pren La Vanguardia i que aquest geni es limita a posar el careto. Un nen de 10 anys té més capacitat d'oratòria que aquest tòtil, no sap ni parlar, a ESADE no li van ensenyar oratòria? què li van ensenyar? a menjar pernil? . No trobeu molta casualitat que just a partir del moment de la dimissió de Rossell , el juny de 2005,  comencés a actuar un immens ventilador de porqueria contra el senyor Laporta que encara no s'ha aturat?

Sandro Rossell executa la seva venjança després de 5 anys de rancúnies acumulades

pesolbullit | 03 Juliol, 2010 01:35

    El senyor Rossell va marxar del Barça la primavera del 2005 i ha estat cinc anys acumulant odis contra la directiva del senyor Laporta, preparant-se per executar la seva venjança, querella criminal contra Laporta, querella criminal contra Ingla, marxa forçada de Txiki, ventilador de merda contra el director general del club, intentar ridiculitzar Cruyff a l'Assemblea de compromissaris i pressionar-lo per a que marxi, escampar rumors falsos contra l'anterior junta directiva, cessar fulminantment el director de canal barça, trinxar tota l'estructura del futbol base, etc, etc... Per no parlar d'alguns personatges que ja havien estat a la directiva amb Gaspart i que ara tornen enxufats per a que el Barça torni a ser un club en mans dels de sempre i amb els vividors de sempre que s'han passat tota la vida vivint del club sense fotre ni un brot. CiU ha col.locat la seva gent a la directiva, igual que el Conde de Godó, el president a l'ombra.

  A mi Rossell em recorda el Conde de Montecristo, un home que va acabar autodestruït per la seva set de venjança i per l'odi acumulat. Actuant d'aquesta manera Rossell demostra que no és una bona persona, és un individu rancuniós i cruel , que acabarà provocant divisions entre els barcelonistes. En lloc de mirar endavant i pensar en el millor pel club el que acabarà provocant la seva actitut és la reaparició dels "ismes" , nuñistes, cruyfistes, laportistes... i això no ens beneficia en res.

 

NOTA: em sembla patètic que el sr Rossell com a president del Barça hagi d'anar a Extremadura a "disculpar-se" amb un deixeble de Rodríguez Ibarra per unes suposades "ofenses" de no sé què. Si algú ofén cada dia , dia rere dia, és el PSOE d'Extremadura, que es dedica fomentar sempre que pot l'animadversió contra tot el que fa olor de català. 

 

Larissa Riquelme: «Si Espanya perd, em despullo»

pesolbullit | 02 Juliol, 2010 04:07

    Una de les notícies més destacables d'aquest mundial de futbol és el descobriment de la model paraguaiana Larissa Riquelme, una dona supercalenta, capaç de desglaçar els pols Nord i Sud en menys d'un segon... tots estaríem encantats de lliscar per les corbes vertiginoses del seu monumental cos. Si Paraguai elimina a Espanya ha promés que es despullarà a la plaça de la democràcia d'Asuncion, la capital de Paraguai, un motiu més per desitjar la defunció esportiva de la selecció espanyola, la "coja" . Som-hi Paraguai!! 

 

  

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb