SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

El 16,9% dels catalans votarien Joan Laporta si es presentés a les eleccions al Parlament

pesolbullit | 30 Març, 2010 23:37

   http://www.laporta2010.cat

El 16,9% dels catalans votarien Joan Laporta en cas que decidís presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya previstes per a la propera tardor, segons l’enquesta de l’Institut Opina feta entre 1.550 persones. En aquest sentit, el 12,5% dels enquestats assegura que votaria Laporta independentment del partit amb què es presentés, mentre que un 4,4% de ciutadans votants d’altres partits canviarien el seu vot cap a Laporta si aquest es presentés amb un partit de nova creació. És a dir, que gairebé dos de cada deu catalans votarien el partit que es tracti si Joan Laporta en formés part.

Els percentatges més elevats de vot incondicional per a Laporta es registren entre els que a les pròximes eleccions tenen previst votar ERC i CiU, així com entre les persones que preveuen votar en blanc. En aquest sentit, la mostra revela que un 23,5% dels electors d’ERC canviarien el seu vot a favor de Laporta, mentre que també ho faria el 14,5% dels que tenen previst votar CiU i un 14% dels que volen votar en blanc. Un 9,8% dels que preveuen votar el PP, un 5,9% dels que tenen previst votar el PSC i un 0,3% dels que votaran ICV canviarien la intenció de vot a favor de Laporta en cas que es presentés.

El 34,9% creu que canviaria la distribució d’escons al Parlament

La mateixa enquesta indica que el 34,9% dels catalans consultats considera que l’entrada en política de Joan Laporta podria fer variar la repartició de forces i la distribució d’escons al Parlament de Catalunya. És entre els que tenen previst votar ERC, Reagrupament, CiU i Ciutadans on hi ha el convenciment que si Laporta finalment es presenta l’arc parlamentari català es distribuirà de manera diferent.

Diputats a les 4 províncies

L’enquesta apunta que en cas que Joan Laporta es presentés a les eleccions que s’han de celebrar la propera tardor, obtindria una representació parlamentària significativa. En aquest sentit, l’estudi destaca que Laporta aconseguiria escons a les quatre províncies, sent a Girona i a Lleida on obtindria el major percentatge de vots. 

DEFCON2: LA 'BRUNETE' DE CiU CONTRA REAGRUPAMENT

pesolbullit | 28 Març, 2010 02:52

     Una petita mostra del nerviosisme que generen Laporta i Rcat és aquest escrit al que he tingut accés on s'expliquen les males arts que està utilitzant l'aparell de CiU per intentar enfonsar Joan Laporta i Reagrupament. A l'autor de l'escrit l'anomenarem JOTA, més que res per evitar represàlies:

 Vaig participar en un dinar/tertúlia a l'Ateneu Barcelonés, en el que En Sandro Rossell, que era el ponent convidat (el seu pare forma part de la tertúlia així com molts antics i actuals càrrecs de CiU) va explicar, sense cap mena de rubor, que l'havien anat a buscar tant CiU com ERC per tal d'ajudar-se mutuament. La idea era que ell accedis a la presidencia del Barça en lloc de l'opció continuista del grup Laporta, es pretén que Joan Laporta perdi els suports que li puguin venir del F.C.Barcelona  i així deixar-lo despullat davant dels atacs mediàtics més despietats a que el voldran sotmetre. ¿Quin és el motiu d'aquest interès polític per fer-se amb el Barça, allunyant En Laporta de la seva área de influència? doncs que CiU i ERC havien fet enquestes serioses que els donaven que en Laporta i Rcat junts podien treure facilment entre 10 i 12 escons a les properes eleccions, esdevenint, així, la força determinant de les majories necessaries per a governar. Aquesta opció, segons paraules textuals de Sandro Rossell, "la veien molt extremista i perillosa" . 

  La noticia que us trameto es ben certa, fins i tot tinc un bon grup de fotografies de l'esmentada tertúlia i estic segur que d'entre els asistents, encara que la majoria fossin molt afectes a CiU, trobariem algú altre que ho confirmés. Per tant la guerra bruta que denuncieu, a mi m'ha estat explicada de primera mà i sense embuts. I com que soc indepèndentista, doncs em vaig haver de entomar que era un extremista perillos, per extensió.

  Algú creia que ja no eren possibles els cops d'estat? Algú creia que els únics enemics de la Nació venien d'Espanya?  Algú es pensava que les màfies eren només a Itàlia?  Si abans teníem dubtes sobre a què es referia CiU quan parlava de 'la nostra nació' o de 'el nostre país', ara ja ho tenim clar: aquests dies no només ens ho fa saber el sr. Duran al Congrés dels Diputats, amb la proposta de pacte d'Estat. 

   Ara s'entenen aquests discursos dels dirigents de CiU sobre que encara no som prou gent, que encara no tenim prou país al darrere, que primer de tot cal sortir de la crisi, que encara no és el moment, que el nostre país és petit... Sens dubte, la 'nació' d'en Mas, Puig, Madí i Pujol no és la mateixa que la dels independentistes: la nostra Nació és una nació ocupada i ens comportem com a tal.  Per això demanem que feu extensible aquesta carta a tots els vostres contactes, per fer saber al màxim nombre possible de catalans quines són les maneres de CiU d'exercir la democràcia i de d'entendre l'alliberament de la nostra Nació.

  A continuació reprodueixo un article que va publicar el Col·lectiu Joan Creixell a www.tribuna.cat denunciant la consigna que CiU ha fet arribar a la seva Brunete per destruir Joan Laporta :

 Objectiu: persuadir o destruir Laporta

     Joan Laporta va esdevenir una de les persones més ben valorades del país poc després d’aconseguir la presidència del Barça. La seva tasca a favor de la catalanització del club va provocar que la ‘Brunete’ mediàtica, guiada per les clavegueres de l’estat per destruir allò que trenca la uniformitat i l’assimilació espanyola, comencés a disparar. Això era d’esperar. És el que han fet amb Carod-Rovira, Ernest Benach, Juan José Ibarretxe, i tants d’altres.


Però amb la possible entrada a la política de Laporta, diversos sectors, primordialment, l’establishment del catalanisme oficial, s’han començat a posar nerviosos. Es pot permetre, es van preguntar, que algú trenqui l’status quo d’aquestes últimes dècades? El festeig amb Reagrupament va posar nerviós, en primer lloc, a Esquerra. Però setmanes després, l’aparell de CiU i els poders fàctics que el rodegen i que aspiren a governar amb Mas han començat a considerar que, quan la victòria i el canvi de “règim” està a tocar, un liberal sobiranista com Laporta pot impossibilitar l’àmplia majoria a què aspira Convergència.

Així, les també existents clavegueres catalanes van connectar amb els mitjans de paper i electrònics encarregats de la guerra bruta a casa nostra, i aquests, ben “untats”, van començar a destil·lar un atac frontal contra Laporta i els seus suposats negocis i ambicions, arribant a l’extrem de ficar-se amb la seva vida privada i sexual. Tot començava a fer molta pudor.

Evidentment, des del Col·lectiu Joan Crexells no defensem la candidatura de Joan Laporta, perquè intentem ser plurals des de l’independentisme, però no ens agraden les formes de destrucció de persones i opcions. Per això ens alarma, no només la campanya ja feta en contra de l’actual president del Barça, sinó el fet que aquests dies ha estat pressionat molt fortament pels poders polítics, econòmics i financers de l’entorn de CiU, arribant a l’amenaça de foragitar la clientela del seu despatx d’advocats.

Sembla, doncs, que el general Patton i els seus oficials, que havien mantingut una actitud de prudència, també han començat a actuar amb decisió i subtilesa, sobre el propi Joan Laporta, però també sobre Joan Oliver, Sala i Martin, Vicent Sanchís, i tot l’entorn de la junta del Barça. A més, han fet arribar amb claredat al ‘capo’ Lluís Prenafeta de la Fundació Catalunya Oberta, que ha de fer tot el possible perquè Laporta no es presenti i doni el seu suport a Artur Mas.

Què farà davant d’aquesta pressió Joan Laporta? La pregunta s’ha de contestar de la següent manera: l’opció Laporta és una opció personal, o al darrere hi ha els seus homes al Barça, el sector dels negocis de Convergència i la Fundació Catalunya Oberta, que ja fa temps que es malfia de les febleses d’Artur Mas? Les properes setmanes caldrà veure en què queda tot plegat, entre els diversos sectors que avui composen el poder convergent. I què pensa d’això Jordi Pujol, avui enretirat, però amb un gran poder sobre la base electoral convergent?

ERC, evidentment, s’ho mira amb certa passió, disposada a callar si el General Patton els fa la feina bruta perquè al cap i a la fi, Laporta, de presentar-se, perjudica, i molt, a ERC i CiU. Caldria que les dues formacions es plantegessin perquè és possible el fenomen Laporta, i perquè tenen tanta por.

 

ENQUESTES FALSES

pesolbullit | 25 Març, 2010 02:55

  

 Publicar enquestes "maquillades" , o directament FALSES, és molt lleig. És una forma bruta i mesquina d'influir en el vot i de manipular l'opinió pública. Alguns poca-vergonyes que fan de pseudo-periodistes és pensen que som idiotes i que ens creiem les seves enquestes maquillades. David Madí fa uns anys va haver de dimitir perquè publicava enquestes falses, però tots aquests farsants que ens bombardegen amb informació falsa continuen ben arrapats a la poltrona. La sociovergència els hi ho permet tot. Per mi El Periódico i La Vanguàrdia no són diaris, són pamflets de propaganda al servei del poder que fan tot el que poden per impedir que Catalunya sigui algun dia quelcom més que una vulgar autonomia. No us cregueu ni una sola d'aquestes enquestes tan "sospitoses" que publiquen. Fa anys aquestes enquestes les feia l'institut Opina, una empresa de reconegut prestigi, però ara ja no, com que es tracta d'una feina més aviat galdosa és millor que se'n encarreguin empreses desconegudes. Noxa, que és qui fa les enquestes per la Vanguardia no apareix a internet, no té web, no se sap qui són, se suposa que aquesta empresa existeix, però no se sap qui hi ha al darrere. GESOP, que és qui fa les enquestes per "El Periodico", sí que té web, però veient-la puc dir que no em mereix gaire crèdit, ja que està dirigida per una senyora que estava abans a l'Ajuntament de Barcelona i no compta amb cap professor universinari ni cap sociòleg reconegut. En una democràcia de veritat aquesta pràctica de publicar enquestes "maquillades" i "sospitoses" per manipular als electors estaria prohibida.

El polític 'modèlic' de la màfia fatxa madrilenya d'El (In)Mundo ha declarat avui al jutjat

pesolbullit | 23 Març, 2010 22:29

www.lobbyperlaindependencia.org

Editorial d'El (In)Mundo(Eduardo Inda) de dia 8 d'agost de 2004:   "Un presidente moderno, centrista, liberal y honrado como Jaume Matas no puede estar al albur de unos sicilianos casposillos".

El polític inicià un ràpid ascens als noranta que el dugué de tècnic d’Hisenda a president i ministre. El 2007 començà la caiguda i se n’anà precipitadament als Estats Units. Ara en torna cridat per un jutge

Quim Torres | 23/03/2010
 
Sense temps per pair-ho, Balears afronta en una setmana la compareixença davant la Justícia d'una segona figura clau en la política autonòmica. Si fa només sis dies era Maria Antònia Munar, expresidenta del Parlament, del Consell i d'UM, qui sortia dels utjats sense passaport i amb la imposició d'una fiança de 350.000 euros per eludir jla presó, avui arriba l'hora a l'expresident del Govern i del PP, l'exministre de Medi Ambient Jaume Matas.
Matas (Palma, 1956) haurà de respondre avui davant el jutge José Castro, que li imputa nou delictes, alguns vinculats a un suposat enriquiment il·lícit. Si es demostràs en un judici que els ha comès li podrien caure 30 anys de presó. 

Avui entrarà per la porta de darrere dels jutjats. Fa 20 anys, entrà per la porta de darrere a la política, per iniciar una escalada fins al cim. A final dels vuitanta, quan Gabriel Cañellas governa la comunitat, Matas és un tècnic de la Conselleria d'Hisenda. L'any 1989 assumeix el primer càrrec, director general de Pressuposts, i l'any 1993 ja és conseller d'Hisenda. Tres anys més tard es converteix en president, sense passar per eleccions i aprofitant les convulsions internes que viu el seu partit, el PP, i que provoquen les dimissions dels seus antecessors, Cañellas i Cristòfol Soler.

La seva primera presidència dura tres anys (1996-1999), suficients per demostrar l'aposta per les obres públiques (pla Mirall) i perquè es comencin a sembrar dubtes sobre la seva manera de fer política (cas Formentera i cas Bitel, que acaben en no-res). La pèrdua de la majoria absoluta del PP, l'any 1999, deixa Matas fora del Govern. El president espanyol José María Aznar (PP) el rescata i el fa ministre de Medi Ambient (2000-2003). L'any 2003 recupera la presidència balear. 

En el seu segon govern, Matas confirma l'aposta per les grans obres. Impulsa autovies i autopistes que, executades en temps rècord, aixequen polèmica social pel seu impacte. La ubicació d'un macrohospital a Son Espases, devora la Real, també genera oposició. L'obsessió del llavors president pels projectes faraònics el duen a contractar Santiago Calatrava per fer una òpera a l'estil de la de Sidney al moll Vell. El Govern li paga 1,2 milions per l'avantprojecte i no es fa.

Seran dues les obres estrella del seu Govern: el metro i el velòdrom Palma Arena, ambdues fetes a contra rellotge. La primera serà notícia dies després de les eleccions de 2007, quan les primeres pluges posen de manifest que la moderna infraestructura fa aigües. La segona es convertirà en polèmica després que Matas perdi el poder, quan es fa públic que costà més del doble del que previst, passà de 41 a 110 milions. Abans d'iniciar el descens i d'anar-se'n precipitadament als Estats Unitsl'any 2007, Matas no amaga que té poder. Al principi de la seva segona presidència viu entre Madrid i Palma i es relaciona amb gent influent, madrilenys. 

Més tard, sent president, es compra un palauet al carrer de Sant Feliu de Ciutat, pel qual paga menys d'un milió, tot i que l'Agència Tributària el valora en 2,47. Són, precisament, les investigacions obertes al voltant del palauet i del Palma Arena -també s'investiguen pagaments irregulars de la campanya del PP- el que l'ha fet tornar obligat dels Estats Units per justificar, entre d'altres, el seu increment patrimonial als jutjats. Completarà el descens. Serà la primera vegada que els trepitgi com a imputat.
 
 Reproduït de www.dbalears.cat

 

 

Joan Carretero: Farem una candidatura potent al Parlament de Catalunya

pesolbullit | 23 Març, 2010 01:17

www.vilaweb.cat

 

 Entrevista amb el president de Reagrupament, que ahir va rebre el suport del 90% dels assistents a la segona assemblea nacional · Laporta hi va participar advocant per la fundació d'un partit pro independència · Us n'oferim el discurs íntegre en vídeo

La possibilitat que Joan Laporta es presenti a les eleccions al costat de Joan Carretero sembla cada vegada més a prop, després de la segona assemblea nacional de Reagrupament, que es va fer ahir. Va ser justament el president del Barça qui va pronunciar el discurs d'obertura de l'assemblea (vídeo íntegre) i va preconitzar la fundació d'un nou partit (declaracions), per més que no va aclarir el seu futur. Carretero, tal com explica en aquesta entrevista, diu que esperarà la seva decisió.

 

Carretero diu que celebraria molt que Laporta volgués presidir una candidatura independentista a les pròximes eleccions, i que Reagrupament ha de ser de sostenir aquesta candidatura: 'Esperarem que ell decideixi; nosaltres hi som per ajudar.'

Laporta va dir que calia un nou partit polític, va demanar unitat a tots els independentistes i va manifestar: 'Segur que trobarem les persones per a presidir aquesta candidatura.'

 

 

Carretero: 'Si no plegava la minoria, plegava la majoria'

L'assemblea va servir també per consolidar la direcció de Carretero dintre Reagrupament: el 90% dels assistents va donar-li suport perquè continués capdavantejant la iniciativa, va aprovar la nova junta i va abonar primer document programàtic de l'associació ('Organitzant el nostre futur lliure'). Carretero, de fet, va centrar l'informe de gestió en dos grans punts: la confecció de llistes electorals amb vista a les eleccions i el debat intern, marcat per la crisi de la junta, que  es van tancar amb les dimissions d'Emili Valdero, Jaume Renyer, Albert Pereira i Francesc Abad.

Sobre aquesta qüestió, Carretero va ser especialment dur. Va dir que la junta anterior no funcionava i que per això n'havia sortit: 'Si no plegava la minoria, plegava la majoria.' I va afegir: 'Els nostres enemics interns han de saber que jo no hi pactaré mai. (...) Si em voleu al davant de les llistes, hi vull gent de confiança.' Per Carretero, 'tota la merda ha sortit de dins de l'organització'. També va agrair la tasca d'una persona de la junta que va dimitir, en gran mesura, per les desqualificacions internes, Sandra Lomas.

 

A l'assemblea, que va aplegar prop de 1.400 assistents, hi van ser presents personalitats com l’ex-president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera; el filòleg i lingüista Antoni Maria Badia i Margarit; el sociòleg Salvador Cardús i l'historiador Joan B Culla, entre més.

Les llistes, al juny

 

Respecte de les llistes, Joan Carretero va dir que Reagrupament havia de continuar lluitant perquè hi hagués una candidatura a les eleccions del parlament, amb gent associada o no. En una nova assemblea, que es farà al juny, Carretero proposarà les llistes a què donarà suport Reagrupament, i que s'hauran de votar per circumscripcions. 

Com en la primera assemblea, Reagrupament ha publicat els documents a la seva web amb accés obert: l'acta de la primera assemblea, eldocument programàtic, el reglament de l'associació, el de funcionament de la segona assemblea i els estatuts, i els resultats finals de les votacions a la junta directiva.

 

 

 

 

Mamelles d'Or 2009: Marta Bosch i Roser Murillo

pesolbullit | 19 Març, 2010 22:43

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans ha concedit ex aequo el premi Mamella d'Or 2009 com a pubilles més calentes i més sensuals dels Països Catalans a la Marta Bosch, de Vilassar de Mar i la Roser Murillo, de Canet de Mar. 

 

Qui pogués estar sota la taula fent manetes amb la Marta...

 

Ha estat una votació molt competida i les dues s'ho mereixien. Marta Bosch, presentadora dels esports de TV3, ha aconseguit que a molts al final ens importin un rave els partits, interessa més veure-la a ella... els seus llavis petoners , els seus ulls encisadors... i les seves corbes, que dir... te més corbes que la Collada de Toses . Les seves corbes provoquen desmais, infarts i lipotimies i terratrèmols de grau 15 a 20 de l'escala de Richter.

   

De  la Roser, coneguda cantant maresmenca, només dir que és una autentica conilleta Playboy, una dona que t'encén i que provoca cremors i incendis. Una dona explosiva, atòmica i calenta, molt calenta.

 Una rossa i una morena, el somni ideal... a qui no li agradaria despertar-se un matí en un gran llit amb la Marta a un costat i la Roser a l'altre ... Enhorabona a les dues.

  

 La Marta Bosch als esports33

   

La Marta Bosch a les noticies de TV3 

Mamella de Plata 2009: Nereida Gallardo

pesolbullit | 17 Març, 2010 22:58

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans ha concedit el premi Mamella de Plata com a segona pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans a la Nereida Gallardo, de Palma. Enhorabona!

    

POSTDATA: el divendres dia 19 per la nit publicarem el nom de la guanyadora  

Enric Morera, del BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ, parla de la nova coalició Compromís

pesolbullit | 17 Març, 2010 21:00

http://www.vilaweb.tv/?video=6074

El secretari General del Bloc Nacionalista Valencià parla de la nova coalició Compromís

Coalició Compromís és la nova formació política valenciana integrada pelBloc Nacionalista ValenciàIniciativa del Poble Valencià i els Verds Esquerra Ecologista amb el propòsit de trencar el bipartidisme del País Valencià i poder entrar a les corts. Enric Morera, secretari general del Bloc, és entrevistat sobre la coalició (vídeo) per Josep Casulleras, cap de redacció de VilaWeb. Morera es presenta com una alternativa al PP i al PSPV amb un ideari valencianista i amb la voluntat d'aconseguir que, per fi, el nacionalisme sociològic valencià tingui representació parlamentària.

En l'entrevista Enric Morera comenta alguns fets de l'actualitat més immediata, com la censura de les fotografies, imposada per la Diputació de València, o el resultat de les eleccions rectorals de la Universitat de València. Respecte d’aquestes, diu que cal aprendre d’això que ha passat i que 'no n’hi ha prou de fer campanya pels teus'. 

Mamella de Bronze 2009 : Estíbaliz Sanz

pesolbullit | 16 Març, 2010 22:00

L' Acadèmia d'Erotisme i Bricolatge dels Països Catalans ha concedit el premi Mamella de Bronze com a tercera pubilla més calenta i més sensual dels Països Catalans a la Estíbaliz Sanz, de Mollet del Vallès. Enhorabona!

 

POSTDATA: el divendres dia 19 per la nit publicarem el nom de la guanyadora 

Caixa Girona planta cara als lladres i espoliadors forasters del PSOE-PSC

pesolbullit | 16 Març, 2010 03:05

www.lobbyperlaindependencia.org

     En ple desgavell pels efectes de la nevada, quan els ciutadans -justament emprenyats- han exigit respostes i solucions a la classe política, una notícia important ha passat força desapercebuda. El Consell d’Administració de Caixa de Girona ha dit 'no' a la fusió amb les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu, en una decisió valenta i necessària.


Una decisió fruit precisament de la política. Alguns polítics han pres decisions pensades pel territori, des del President de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, passant pels dirigents gironins de CiU han dit 'no' a la desaparició d’una entitat clau pel futur de les comarques de Girona, i s’han plantat davant la voluntat del PSC de sotmetre's als designis del govern espanyol.

Només des de la submissió es poden entendre les greus i lamentables reaccions de la conselleria d'Economia a la decisió de Caixa de Girona de dir 'no' a la fusió. En un país democràtic està fora de lloc que el ministre d’Economia de torn posi en dubte la viabilitat d’una entitat financera de forma pública, està fora de lloc posar en dubte una entitat financera pel sol fet d'haver pres una decisió que no ha agradat.

Un cop Caixa de Girona ha fet el pas, cal més que mai el suport del Govern. No només això, cal el suport de tot l’entorn socioeconòmic vers una decisió que és clau pel futur. Patronals, sindicats i Cambra de Comerç -que fins ara han estat dubitatius- i els polítics han de donar suport a la decisió. No està demostrat ni sentenciat que les entitats financeres petites no tinguin futur. Diferents economistes i experts en finances han fet clares apostes per mantenir el model de caixes catalanes, un model diferenciat del model espanyol. El teixit econòmic de la societat catalana és plural, de petita i mitjana empresa, d’emprenedors, i ens calen eines que hi donin suport. Caixa de Girona ha de ser una eina clau per recuperar i sortir de la crisi que patim.

En ple debat sobre la crisi viscuda per la nevada de la setmana passada, s’ha qüestionat el paper de les empreses que gestionen els serveis bàsics. A tall d’exemple, si en lloc d’Endesa (recordem el que van dir alguns, abans Alemanya que Catalana), avui tinguéssim FECSA, segur que la capacitat de reacció davant la nevada hagués estat molt millor. La privatització dels serveis bàsics ens ha comportat una pèrdua de capacitat de resposta davant les dificultats perquè eliminar la pluralitat dels serveis fomentant els monopolis ens debilita com a país. Aquest dies ho hem patit de valent, reduir les caixes catalanes a dos o tres grups ens arruïna i redueix la capacitat de resposta a la crisi.

Cal un gran acord entre els agents socials, les institucions i els partits polítics per definir el paper clau de la Caixa de Girona, per garantir el seu futur i la seva viabilitat. Prenem exemple de la crisi de la nevada, monopolitzar no és la solució, la pluralitat és una oportunitat.

 

 

Tornen els manipuladors d'enquestes professionals

pesolbullit | 14 Març, 2010 16:00

  Ja fa massa temps que les enquestes electorals s'utilitzen únicament per manipular, mai per informar. Les enquestes de veritat, les ben fetes, es guarden en un calaix i el que es publica és una enquesta "maquillada" o dient-ho sense embuts FALSEJADA. Al ciutadà no se l'informa, se'l manipula , es tracta de que voti el que tu vols. Si hi ha un partit nou que pot entrar al Parlament es diu que és impossible que entri per a que els seus possibles votants no es mobilitzin, si hi ha un partit "amic" que s'enfonsa estrepitosament es diu que no, si el que s'enfonsa és el teu partit es tapa, si el teu partit puja, doncs s'intenta suavitzar la pujada per no desmobilitzar els votants amb un excés de confiança. A Catalunya les enquestes no falsejades, com la que vaig publicar aquí mateix el dia11 de febrer, diuen que ERC s'enfonsa estrepitosament a causa dels seus enganys, que el PSC recula perillosament a causa de la crisi, que els d'ICV aguanten a la baixa però aguanten gràcies a que són una veritable secta i els seus alienats votants continuen levitant, el PP es manté a l'alça perquè rep vot del PSC descontent per la crisi i es beneficia de la desaparició de Ciutadans i CiU es manté a l'alça, però sense tenir cap gran creixement. CiU no té vot jove, està perdent vots en cada elecció i es mou entre els 50 i 60 diputats. CiU està més a prop dels 50 diputats que dels 60 perquè els centenars de milers de vots que perd ERC no aniran a CiU, de fet CiU pot guanyar vots provinents del PP amb ganes de canvi i potser algun del propi PSC, però CiU està perdent vot nacionalista. És evident que si sumem tots els escons en falten. La raó és molt clara, en aquestes properes eleccions entraran al Parlament probablement dos partits nous. El que fan els manipuladors, com els galtes de la Vanguardia i el senyor Colomé, és repartir aquests escons entre els partits "amics". El senyor Colomé a la tardor li posava a ERC, partit "amic" del PSC 16-17 diputats, ara al febrer li ha posat 15. Els carques de la Vanguardia Española , com que en el fons se'ls hi en refot ERC, posen el seu resultat real: 11 diputats, tot i que probablement encara seran menys:8-10. El senyor Colomé li regalava diputats als amics del PSC, la Vanguardia no es tan generosa amb el maquillatge i li posa 32-33 diputats, amb qui sí és generós aquest diari del poder és amb el partit que va governar i enfonsar Catalunya després de 23 anys: CiU. A CiU li regala 14-15 diputats. En el que sí que coincideixen els dos "maquillatges" és el silenciar als dos nous partits que entraran al Parlament: Plataforma per Catalunya i Reagrupament. PxC tot indica que entrarà al Parlament, li treurà bastants vots al PSC, també al PP, i té com a gran aliat per entrar al Parlament una arma secreta: L'ABSTENCIÓ. La mateixa abstenció que va permetre que els xenòfobs de Ciutadans entressin al Parlament ara permetrà que els fatxes de PxC entri al Parlament. L'altre partit que entrarà al Parlament i ho farà a més a més de forma espectacular és REAGRUPAMENT (RCat) , aquesta candidatura aglutinarà la major part dels vots que perdrà ERC. ERC passarà de 412.000 vots a uns 150.000 - 200.000 vots. Hi ha una part enorme de votants d'ERC que se senten estafats per Carot i Puigcercós i hi ha una part d'antics votants de CiU que no tornaran a votar a CiU i que encara menys votaran a ERC. RCat arribarà pel cap baix als 200.000 vots i això serien uns 10 diputats. Cal tenir en compte que la participació serà molt baixa, podria ser que fos fins i tot la més baixa de la història. Això perjudica molt al PSC  i també d'alguna manera al PP i afavoreix al vot nacionalista , que és un vot més motivat en aquest tipus d'eleccions i que acabarà pesant més. RCat té en aquests moments més de 3.500 associats, que és més que el que tenia ERC a l'època d'En Colom. Amb 80.000 vots (si hi hagués una gran abstenció fins i tot menys) entres al Parlament. Si tenim en compte la davallada imparable d'ERC i tota l'embranzida de les consultes, que tindrà un efecte molt important en aquestes eleccions, no sembla tan dificil que un projecte clarament independentista sobrepassi els 200.000 vots. ¿Algú es creu que tota la molta gent que s'ha mobilitzat amb les consultes per la independència li regalarà el seu vot a un senyor com l'Artur Mas que ha dit clarament que no és independentista i que l'únic que vol és canviar Espanya? . Però hi ha un darrer factor que pot rellançar RCat a un èxit electoral: Joan Laporta. Si Joan Laporta encapçala la llista amb un missatge clarament independentista els mitjans d'intoxicació i desinformació: la vanguardia, el periodico, el CEO i la mare que els va parir no tindran cap més remei que parlar-ne. Algú es creu que un votant nacionalista de debò votarà abans "autonomia" que "independència" o votarà abans al perdedor "Mas" que al triomfador i brillant "Laporta" ? . Pel que sé està tot lligat i probablement el mes de juny tindrem notícies. Ara mateix RCat està entorn els 10 diputats, amb Joan Laporta podria acostar-se als 30. No oblidem que per un gran èxit de RCat caldria un enfonsament espectacular d'ERC, que es produirà, una davallada del PSC, que hi serà , un estancament de CiU en 48-52 diputats, que es pot produir, una abstenció massiva, que hi serà, i una gran mobilització del vot sobirarista, que es pot produir.

  

Real Madrid eliminat... la nau galàctica es torna a estavellar

pesolbullit | 10 Març, 2010 22:57

     JA,JA,JA,JA,JA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

   A la foto uns seguidors del Lyon que saluden als cracks del Real Madrid. 

Salvador Cardús: "Un vint per cent dels vots, en un marc d'apatia informativa, és més del que aconsegueixen els partits amb costoses campanyes"

pesolbullit | 03 Març, 2010 22:51

www.tribuna.cat

El sociòleg i periodista Salvador Cardús ha fet un anàlisi del significat polític i social de les consultes populars per la independència esdevingudes a Catalunya els darrers mesos.

Segons l’autor de l’escrit, “a les consultes populars que s’estan celebrant sobre la independència de Catalunya es plantegen fonamentalment dos grans interrogants, pels quals només existeixen moltes hipòtesis interessades i poques respostes”.

La primera incògnita que planteja Salvador Cardús és “que no sabem quina importància política i social tenen, en realitat, aquests referèndums”, i el segon interrogant és “el desafiament que les consultes poden fer, no ja als partits polítics, sinó al propi independentisme”. “Per una banda està la qüestió de la importància política de les consultes –ha indicat Cardús-. Es podria dir que les consultes no han tingut gairebé cap transcendència. Els dos rotatius de més difusió a Catalunya no van mostrar el diumenge passat el menor interès per les consultes i no els van dedicar cap atenció informativa. El mateix dia, la televisió nacional catalana va considerar que les consultes mereixien el quart lloc informatiu, just després de la detenció d’etarres i dels diversos accidents climàtics d'arreu del món”.

Ambdues evidències indiquen, segons Salvador Cardús, que és “raonable que alguns considerin sincerament que les consultes no tindran transcendència política, que no suggereixen cap canvi de fons en les actituds dels ciutadans i que tot es redueix a pur esteticisme”, i ha subratllat que fins i tot “es pot pensar que s’ha d’actuar amb responsabilitat per tal d’evitar que l’escuma creixi i s’acabi creant un perillós sentiment de frustració”. L’autor de l’article ha dit que “potser aquesta és la bona interpretació” de les jornades refrendatàries, però ha advertit que “també existeixen d’altres” interpretacions: “Per exemple, que en els tres anys d’Estatut cada dia més catalans arriben a la conclusió que aquest no ofereix un horitzó polític, social, econòmic i cultural que ambicionen”. “Que l’encaix a Espanya a deixat de tenir interès, per no dir que és un llast [...]. Que ja és l’hora de provar la independència” són altres conclusions que l'autor de l'article posa sobre la taula, i ha continuat assenyalant que “un vint per cent de vots ja és molt més que el que obtenen els partits polítics” tenint en compte “el marc d’apatia informativa” de la societat.

Finalment, Cardús ha conclòs que “el temps dirà quina de les interpretacions és la correcta”, tot i que ha vulgut explicar amb més deteniment el segon dels grans interrogants referit a la influència de les consultes al món independentista català: “El moviment social hauria de prevaldre per sobre de qualsevol èxit o derrota electoral de les consultes, inclús per sobre de qualsevol derrota al Parlament. [...] L’amenaça de la fragmentació es troba a flor de pell [...] L’independentisme ha d’omplir-se de contingut si vol ser alguna cosa més que una simple força. [...] El seu èxit rau en convertir-se en una corrent política central, un main stream que canviï el curs de la nostra història”.

 

VÍCTOR ALEXANDRE: ELS INSULTS A CARRETERO I A LAPORTA

pesolbullit | 02 Març, 2010 23:25

www.victoralexandre.cat

És tot un espectacle observar el trasbals que Reagrupament i Joan Laporta estan creant en els partits del ventall parlamentari. No hi ha dia que en els mitjans de comunicació no apareguin atacs, desqualificacions, insults, mentides, infàmies i tota mena de xerrameca buida contra el president del Barça i Joan Carretero. L'abrandat defensor de la Fiesta Nacional Joan Ollé, concretament -el mateix que percep un sou públic per gentilesa de Catalunya Ràdio i que l'any 2007 va impedir que el cantant mallorquí Biel Majoral cantés el poema reivindicatiu Jo sóc català a la Fira de Frankfurt-, se servia no fa gaire de la seva columna a El Periódico -el full parroquial del Partit Socialista- per difamar Carretero tot vinculant-lo políticament a Montserrat Nebrera i titllant-lo de "franquista". No cal dir que els insults, els estirabots i les desqualificacions personals diuen molt més de qui els fa que no pas del seu destinatari, ja que constitueixen una galdosa exhibició d'impotència intel·lectual i de baixesa moral. Però ja se sap que d'aquesta mena de persones pot venir de tot menys dues coses: excel·lència i grandesa moral.

Es comprèn, tanmateix, que el PSOE de Catalunya estigui molt neguitós davant la força de l'independentisme desacomplexat que encarnen Reagrupament i Laporta. Aquest independentisme, òbviament, no és un perill directe per als socialistes -defensors del vot espanyolista-, però sí que ho és per a Esquerra. Als socialistes ja els va bé un soci feble, però no pas fins al punt que els impedeixi sumar i formar un tercer tripartit. Pobre PSOE de Catalunya, tot i no haver guanyat mai les eleccions, pensava quedar-se trenta anys a la Generalitat, talment com a l'Ajuntament de Barcelona, i resulta que el seu pas pel Govern, a més de breu, quedarà registrat com el període més degradant de la nostra història recent.

Però també CiU està força neguitosa davant la presència de Reagrupament i Laporta. No és estrany, ben mirat. Deu costar-li de pair que just quan més segura veu la victòria, després de la deriva nacional que ha suposat el segon tripartit, aparegui una nova força que li llevi un bon grapat d'escons i que, en cas de pacte, l'obligui a renunciar a la seva tradicional ambigüitat. Per això, des de la cúpula, s'ha donat ordre d'atacar mediàticament el tàndem Carretero-Laporta amb foc a discreció en un intent desesperat de desacreditar-los davant l'opinió pública. Fins i tot s'ha arribat a demanar a Laporta que no es presenti a les eleccions per no perjudicar els interessos convergents (!). Sembla increïble, però és cert. El president del FC Barcelona està rebent pressions dels fronts intel·lectual i empresarial de CDC perquè es quedi a casa i no entorpeixi les possibilitats d'Artur Mas. Doncs, francament, té gràcia que aquella força que fa quatre dies obria els braços a Laporta, creient que erosionava molt més Esquerra, sigui la mateixa que ara li demana que renunciï a presentar candidatura electoral. Què passaria, però, si, arribats a extrems tan galdosos, la resposta de Laporta fos demanar a CiU que no es presenti a les eleccions a fi de no perjudicar els seus interessos? No s'ho han plantejat, això, CiU i els seus acòlits? Hi renunciarien? Seria molt edificant i una gran lliçó d'humilitat veure que no tenen cap inconvenient a fer allò que tan obertament demanen als altres.



Informa: VICTORALEXANDRE.CAT

Catalunya avança cap a la independència... malgrat La Vanguardia i malgrat la sociovergència

pesolbullit | 01 Març, 2010 07:00

               Ahir els catalans vam fer un nou pas cap a la independència del nostre país. El 92 % dels votants van votar SÍ a la independència i cada dia som més a prop de la plena sobirania. Els intoxicadors de sempre ens voldran fer creure el contrari , ens parlaran de percentatges , ens diran que hi han altres temes més importants, però el cert és que estan cagats i que la farum de merda se sent des de molt lluny. Els caps pensants de CDC, d' UDC, del PSC i els seus periodistes-majordoms que dirigexen La Vanguàrdia i el Periòdico són gent que porta anys i panys vivint de l'aire i alimentant-se de la carcoma de la malalta autonomia catalana. En definitiva, són uns paràsits . No els hi hem de fer cas, ells volen que no canvii res , que tot segueixi igual per a que ells puguin seguir treient rèdits de la dependència de Catalunya vers Espanya. Si fem números veurem que l'independentisme a Catalunya és ja majoritari, malgrat el silenciament i les mentides dels mitjans de comunicació oficialistes i malgrat les enquestes falses i manipulades del Centre d'Estudis d'Opinió . Les eleccions catalanes del 2010 són importantíssimes , ara és l'hora de l'independentisme, En Joan Carretero està preparat i En Joan Laporta aviat saltarà a l'arena política . Els partits parlamentaris catalans van a la baixa, TOTS, (ni tan sols el fracàs estrepitós del tripartit fa CiU enlairi el vol) ara és l'hora de construir des de la societat civil una alternativa real per a que el vot nacionalista no vagi a parar ni a l'autonomisme carrincló de CiU ni als falsaris dirigents d'ERC. Que mai més el senyor Puigcercós pugui regalar-li els nostres vots al PSC i que mai més CiU pugui governar sense plegar-se davant l'independentisme. Si enviem a l'atur als mentiders de CiU i ERC i aconseguim que tots aquests vots independentistes els canalitzin Laporta i Carretero Catalunya serà independent molt aviat .

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb