SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Identificades totes les empreses franquistes i genocides que ataquen el català al cinema

pesolbullit | 29 Gener, 2010 05:14

www.lobbyperlaindependencia.org

70 sales tancaran l'1 de febrer contra el cinema en català

Creix el malestar per la vaga d'exhibidors · El grup del Facebook que proposa boicotejar els cinemes que s'oposin al text supera els 10.000 inscrits en 36 hores

La indignació per l'actitud del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya creix per moments. Els exhibidors han convocat una vaga en 70 sales de cinema pel proper 1 de febrer per protestar contra la nova Llei del cinema de Catalunya presentada per la Generalitat, que si s'aprova obligarà a emetre el 50% de còpies en castellà i el 50% en català. L'empresariat del sector del Principat, però, vol mantenir la situació actual, que margina la llengua catalana a menys del 3% de les còpies anuals. Mentrestant i des del seu anunci de vaga contra la llei, el malestar al Principat va "in crescendo": elgrup del Facebook que proposa boicotejar aquests cinemes depassa ja els 10.000 usuaris (aconseguits en menys de 2 dies), i la xarxa s'organitza per donar suport alhora als cinemes que no tancaran aquest proper dia 1 de febrer (i en especial, als que programin cinema en català). Podeu veure elllistat de les 70 sales de cinema que tancaran aquest 1 de febrer; durant el dia confirmarem també les sales i els exhibidors que no s'uniran a la vaga.

 

La Plataforma per la Llengua va emetre ahir un comunicat molt crític amb el Gremi, on afirma que l'argumentació per oposar-se a la llei "obeeix a raons ideològiques i a prejudicis infundats" perquè "el català és una llengua rendible al cinema" com va demostrar amb el seu estudi de fa algunes setmanes. La Plataforma recorda que la situació del català al cinema és "un cas únic a nivell dels països europeus i el Quebec", on no hi ha cap llengua comparable a la catalana en nombre d'espectadors potencials on aquest no s'usi per doblar o traduir els films. L'estudi també demostra que arreu hi ha legislacions per protegir la pluralitat lingüística.

 

Vegeu a continuació el llistat de cinemes que faran vaga contra el cinema en català el proper 1 de febrer, ordenat per exhibidors:

 

 

 

CINES ACEC
Àrea Catalana d'Exhibició Cinematogràfica
http://www.cinesacec.es/ (web només en castellà)

Multicines Arenys

 

Megacine (Badalona)

Filmax-Castelldefels

El Punt (Cerdanyola)

Multicines Llobregat (Cornellà)

Cinemes Figueres

Multicines El Nord (Granollers)

Filmax-Gran Via (L'Hospitalet)

Rambla (L'Hospitalet)

Salon Rosa (Igualada)

Kursal (Igualada)

Bages Cinema (Manresa)

Atlantida (Manresa)

Multicines Olot

Imperial-Sabadell

Multicines Eix Macià (Sabadell)

Segle XXI (Terrassa)

Multicines Sucre (Vic)

Vigatà (Vic)

Atrium (Sant Andreu de la Barca)

 

 

 

CINESA
http://www.cinesa.es/cines/cines.aspx (web només en castellà)

 

 

Diagonal (Barcelona)

 

Diagonal Mar (Barcelona)
Heron City (Barcelona)
Maremàgnum (Barcelona)
La Maquinista (Barcelona)

 

 

Mataró Parc
Sant Cugat
Parc Vallès (Terrassa)

 

La Farga (L'Hospitalet)

 

 


GRUP BALAÑA
http://www.grupbalana.com/salas.asp (web només en castellà)

Aribau club (Barcelona)
Aribau multicines (Barcelona)
Bosque (Barcelona)
Club Coliseum (Barcelona)
Glòries multicines (Barcelona)
Gran Sarrià multicines (Barcelona)
Palau Balaña (Barcelona)
Rex (Barcelona)
Urgel (Barcelona)

 

 

 

 

YELMO
http://www.yelmocineplex.es/ (web només en castellà)

Multicines Abrera
Sant Cugat del Vallès
Multicines Baricentro (Barberà del Vallès)
Icària (Barcelona)

 

 


OCINE

http://www.ocine.es/ (web en català i castellà)

 

Ocine Platja d'Aro

Ocine Roquetes

Ocine El Vendrell

Ocine Sant Celoni

Ocine Les Gavarres

Ocine Vila-Seca

Ocine Girona

 

 

JCA Cinemes

Cinemes Alpicat (Lleida)

Principal (Lleida)

Rambla (Lleida)

 

 

DIAFRAGMA PC

http://www.diafragmapc.com (web només en castellà)

 

Napoles (Barcelona)

Mèlies Cinemes (Barcelona)

 

 

RENOIR

http://www.cinesrenoir.com/ (web en català i castellà)

 

Les Corts (Barcelona)

Floridablanca (Barcelona)

 

 

ESPECTARAMA S.A.

http://www.cines-verdi.com/barcelona (web en català, castellà i anglès)

 

Verdi (Barcelona)

Verdi Park (Barcelona)

 

 

Independents (distribuidora pròpia)

 

 

Comedia (Barcelona)
IMAX Port Vell (Barcelona)

 

Sala Mozart (Calella)

Albèniz (Girona)

MCB Cinemes (Calafell)

Cinemes Roses (Girona)

Cinebox Espai Gironès (Salt)

Alhambra (La Garriga)

Barnasud (Gavà)

La Calàndria (El Masnou)

Kubrick (Vilafranca del Penedès)

Capri (El Prat de Llobregat)

 

 

directe!cat han publicat un mapa on han situat aquestes 42 sales de cinema sobre el territori, emprant el Google Maps.

 

 

Miquel Sellarès: l’Avui i els Països Catalans

pesolbullit | 27 Gener, 2010 02:36

www.tribuna.cat

                 Hermes Comunicacions, l’editora de El Punt, l’Avui, El 9 i Presència ha decidit fer una ampliació de capital de fins a cinc milions d’euros amb la finalitat d’accelerar la inversió a internet, reformar el lideratge en el món del paper i sortir reforçats d’una crisi que està provocant un fort impacte al sector de la comunicació.

En primer lloc, cal felicitar a Hermes Comunicacions i als seus 120 socis actuals pel risc d’una operació com la de quedar-se el diari Avui en aquests moments difícils. El diari Avui, sorgit, com El Punt, fa dècades de l’accionariat popular, s’havia transformat en un diari importantíssim per la construcció nacional, però a la vegada tenia uns vicis estructurals i empresarials que només eren possibles de sostenir mitjançant el suport a fons perdut durant anys i anys de les institucions públiques. Perquè, cal reconèixer-ho, la nostra burgesia nacional havia estat incapaç, tal com se’ls va oferir a principis del primer tripartit, d’assolir-ne la responsabilitat empresarial i tirar-lo endavant.

Actualment, una empresa privada, que no és una ‘germaneta de la caritat’ ni Òmnium Cultural, ha decidit, de la mà del seu director general, Joan Vall Clara, redissenyar empresarialment el diari per fer-lo viable. És un repte difícil i problemàtic perquè els vicis del passat pesen, i els seus lectors estaven acostumats a un diari que sobrevivia sense que ells haguessin de preocupar-se massa del que costava, sense tenir en compte la dificultat que ha representat i representa l’edició de premsa en català al nostre país.

Un cop adquirit l’Avui, els actuals editors s’han trobat amb l’etapa de “grandeses” del representant del grup Godó, el senyor Camprodón, i els seus interessos i els seus compromisos, que comportaven un dèficit anual proper als cinc milions d’euros. Evidentment, això era possible mantenir-ho amb Planeta, Godó i la Generalitat al darrera, però és insuportable per una empresa que no busca grans beneficis sinó poder exercir la seva tasca.

Aquesta situació obligarà a sacrificis, reestructuracions i redefinicions que donaran pas, possiblement, a la demagògia contra els actuals editors, sobretot per aquells que estan acostumats a consumir productes nacionals sense arriscar-hi res o sense adonar-se que el nostre encara és un país de peatge. En aquest sentit, no és una bona notícia que l’Avui deixi de vendre’s a les Illes i al País Valencià, però també és evident que Hermes Comunicacions no pot fer el paper que no fa ni el nostre govern, ni els nostres polítics, ni gran part de la nostra societat civil. Se li demanarà a aquesta empresa que tingui una política de Països Catalans que no està fent la resta? És una pregunta que caldria que ens plantegéssim.

El que escriu aquestes lletres té procedència per part de mare de les Illes, i evidentment és una persona absolutament dolguda perquè l’Avui no tingui recursos suficients per estendre les seves edicions a les Illes, al País Valencià i, potser també, per col·locar exemplars a alguns quioscos no sols de Madrid, sinó també de París, Brussel·les, etc. Però aquesta despesa qui l’ha de pagar?

Tot plegat obliga a fer algunes reflexions sobre la nostra concepció del país, i és que la cultura catalana sembla haver baixat els braços, derrotada, i ha assumit recloure’s en un entorn cada vegada més estret. Potser és un desconegut instint suïcida, però fa la impressió que hem renunciat a l’espai cultural i lingüístic. Una automutilació que fa més feble la cultura catalana. Vivim en un món que canvia molt ràpidament, especialment en l’àmbit de la comunicació i de la cultura. Les potències culturals que ens envolten es van reforçant i la cultura catalana difícilment sobreviurà més enllà de l’anècdota antropològica si no és capaç d’esprémer tot el seu potencial, creatiu i de públic. Som petits, però trossejats freguem el ridícul.

Fins avui, el Principat segueix nodrint-se de músics, poetes, narradors i assagistes del País Valencià i de les Illes però, a canvi, retorna ben poca cosa. Ni tant sols el petit esforç d’una distribució normalitzada de diaris, revistes, llibres o discos. Ni (pràcticament) cap producte fet i pensat per a tots els Països Catalans. Res. No en dubteu: abandonats a la seva sort, no passaran molts anys abans que la saó cultural que mantenen aquests territoris vagi assecant-se.

L’Avui deixa de distribuir-se als quioscos valencians i de les Illes perquè hi venen pocs exemplars. No hauria de sorprendre: pel tractament que fins ara ha fet d’aquests territoris, vist des de València o des de Ciutadella, l’Avui resultava tant interessant com, posem per cas, el diari Segre a l’Alt Empordà. No és realista exigir, doncs, a una empresa que acaba d’adquirir un diari deficitari que mai s’ha acabat de creure els Països Catalans, que resolgui aquesta situació d’una dia per l’altre.

Ara, sense el suport continuat de les institucions, caldrà que tots siguem responsables, i si volem redreçar la línea històrica de l’Avui vers els Països Catalans, la millor manera és comprar el màxim d’accions possibles d’Hermes Comunicacions i fer un plantejament seriós a la junta d’accionistes perquè el rotatiu es transformi en el diari necessiten els Països Catalans, perquè doni un cos ideològic a la nostra construcció nacional. Tot plegat, evidentment, respectant la tasca local que desenvolupa una important premsa comarcal, El Punt i, a les Illes, el Diari Balears.

Cal, doncs, que el proper govern que surti de les eleccions nacionals sigui capaç, sense complexes ni pors, de fer una política de comunicació que ens porti a tenir l’espai de comunicació imprescindible per sobreviure com a nació, com a  llengua i com a cultura al segle XXI.

CATALUNYA NORD: CAMPANYA D'ENVIAMENT DE CARTES A TRESSERRAS PER RECLAMAR EL SENYAL DE LA TDT

pesolbullit | 25 Gener, 2010 04:25

                 Diverses entitats del moviment associatiu nord-català, reagrupades en el col·lectiu Catalunya Nord També, han engegat una recollida de cartes que s'enviaran al conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras i Gaju, per reclamar la recepció de les televisions catalanes a la Catalunya del Nord.

Tot i que la Generalitat ha manifestat bona voluntat per fer arribar la televisió catalana al nord de l'Albera, els responsables associatius consideren que només es farà si es demostra que hi ha una demanda clara des de la Catalunya del Nord, i per això han engegat la recollida de cartes. El Centre Cultural del Vallespir, que federa unes 40 associacions, també s'ha adherit a la campanya.

Camanya:
Per mor de fer evident la voluntat que és la nostra, demanem a totes les entitats i persones que facin una carta adreçada al:

Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
Joan Manuel Tresserras i Gaju

Feu arribar les cartes firmades a:
Catalunya nord també vol la TDT
23 avinguda del liceu
Perpinyà 66000

o per correu electrònic en format pdf a n info@catnord.catAquesta adreça de correu electrònic està protegida contra els robots d’spam, necessites activar Javascript per veure-la Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

No dubteu a fer passar aquest missatge a responsables d'entitats.
Pensem sobretot amb les persones del Conflent i dels llocs on la televisió de Catalunya no arriba des de fa anys, o potser no hi ha arribat mai.

Amb aquests correus anirem a trobar responsables de la Generalitat per que posin el senyal digital i els responsables polítics nord-catalans per mor que posin els repetidors necessaris a la recepció correcta de TVC a tot el país.




Informa: LLIBERTAT.CAT

El PSOE fa anques enrere davant la pressió popular i canals 33, Super3/300 i 3/24 es podran veure a les Illes en TDT

pesolbullit | 21 Gener, 2010 22:10

http://www.lobbyperlaindependencia.org/

El Govern català i el balear acorden l’emissió dels canals 33, Super3/300 i 3/24 a les Illes en TDT

                  El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de la Presidència del Govern de les Illes Balears, Albert Moragues, han acordat l'emissió del Canal 33, el Canal Super3/300 i el 3/24 al territori balear en TDT. A aquests canals cal sumar TV3, que ja es veu a les illes des de fa gairebé un any.

Tresserras ha lamentat que el Govern espanyol “no hagi aprofitat l’aprovació de la Llei Audiovisual per resoldre definitivament aquesta qüestió”, en referència a la situació amb el País Valencià.

L'inici de les emissions d'aquests tres nous canals a les Illes Balears és previst per al mes de febrer, després que els dos ens públics audiovisuals duguin a terme les accions tècniques necessàries per fer-la possible.

L'alcalde de Mataró imputat per un delicte contra el patrimoni arquitectònic

pesolbullit | 21 Gener, 2010 04:41

www.racocatala.cat

          El jutge d'instrucció número 3 de Mataró ha admès a tràmit la querella interposada pel ministeri fiscal contra el trasllat de Can Fàbregas i ha donat ordre de paralització de les obres de trasllat -iniciat el novembre de 2008- que prohibeix, també, eliminar els elements arqueològics del subsòl de l'edifici protegit -trobats el gener de 2009-. Així ho van notificar el divendres els advocats de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i Caralt, contraris a l'enderrocament de la fàbrica Can Fàbregas i Caralt de Mataró (Maresme), a la seu del despatx del Col·lectiu Ronda, en roda de premsa. Per la seva banda, el Col·lectiu Ronda va reiterar la seva voluntat perquè se segueixin sempre els procediments legals establerts i va tornar a exigir a l'Ajuntament de Mataró la restitució de la fàbrica al seu lloc d'origen. De fet, el jutge ha imputat l'alcalde, el regidor d'Urbanisme i la lletrada de l'Ajuntament de Mataró per un delicte contra el patrimoni arquitectònic amb unes penes que van des de la multa i la inhabilitació i fins i tot pena de presó de 6 mesos a 3 anys.

 

La decisió del jutge ha estat ben rebuda pel Col·lectiu Ronda i per la Plataforma Salvem Can Fàbregas i Caralt. L'advocada Agnès García ha aplaudit la notícia: "estem contents i satisfets i aquests fets demostren que quan els moviments socials actuen amb fermesa obtenen resultats" a la vegada que considerat "una llàstima que tot plegat hagi arribat quan l'edifici ja s'ha desmuntat". Com bé ha recordat la lletrada, la fàbrica de Can Fàbregas estava protegida pel Pla especial de Patrimoni Arquitectònic de Mataró amb el nivell A, el màxim nivell de protecció i conservació, però l'Ajuntament va canviar-ho al nivell H, el qual només indica que hi existeix un patrimoni i que, per tant, es podia enderrocar i construir-hi les instal·lacions de, en aquest cas, El Corte Inglés.

 

La portaveu de la Plataforma, Núria Manté, ha declarat que "ens sentim satisfets que finalment un fiscal rigorós seriós i valent ens hagi donat la raó en el que nosaltres portem tres anys dient" i és que de fet la Plataforma ja es va constituir el gener de 2007 i des d'ençà ha convocat manifestacions i concentracions en favor d'aquest edifici.

Salvador Sostres: Laporta i Carretero anunciaran aviat que van junts a les eleccions

pesolbullit | 18 Gener, 2010 02:23

www.salvadorsostres.com

       L’aliança entre el president Laporta i el doctor Carretero sembla que ja només depèn del darrer gest, l’acord és quasi total, i no crec que triguin gaire a anunciar-la. Sembla que tots dos han entès que és un suïcidi presentar-se a les properes eleccions nacionals per separat. La marginació mediàtica a què els mitjans de comunicació catalans sotmeten tant Reagrupament com el discurs polític de Laporta fa que molta gent pugui pensar que la cosa està estancada, però el moviment creix i és intensa la mar de fons. Va ser patètic que Le Monde o el Corriere fessin referència a l’entrevista que vaig fer-li al president del Barça a El Mundo d’una manera més intensa i concedint-li més espai que per exemple La Vanguardia. Hi ha diaris que creuen que a força de negar la realitat poden arribar a fer que no existeixi, però també els podria passar que els lectors es cansessin d’estar desinformats i decidissin millorar el nivell de llurs lectures. Catalunya té un gravíssim dèficit de llibertat. Diu molt poc dels mitjans de comunicació catalans que ignorin un dels moviments polítics més nous i emergents i expectants dels darrers anys. Som un dels pocs països democràtics del món que quan no estem d’acord amb la notícia no la publiquem, en lloc d’explicar-la i explicar també per què no hi estem d’acord. Té raó el doctor Carretero quan diu que la nostra democràcia és de molt poca qualitat: i no només perquè no podem decidir el nostre futur com a catalans, i no només perquè tinguem un president que no ha guanyat les eleccions i un govern format per tres partits perdedors, sinó perquè tenim una premsa subvencionada, és a dir, comprada, que viu de servir els interessos particulars de les institucions i el govern que materialment la compra -amb diners de tots- en lloc d’atendre els interessos dels lectors amb informació certa i opinions valentes i lliures. Pel que fa a mi i com ja he explicat moltes vegades votaré Convergència i crec que l’Artur Mas serà el millor president que Catalunya hagi tingut mai, però és impresentable i una vergonya per a tota la premsa catalana que la gran entrevista política al president Laporta només s’hagi pogut publicar a El Mundo, i és també una vergonya i un insult a la intel·ligència dels catalans que tractin el doctor Carretero com si no fos ningú: fonamentalment perquè no és veritat i per tant tot plegat constitueix una monumental estafa. Potser si els diaris fessin periodisme en lloc de fer de minyones del poder, tornarien a vendre alguns exemplars i podrien guanyar-se la vida com empreses decents i no fent de tristes prostitutes. A Catalunya hi ha un gravíssim dèficit de llibertat i els diaris tal com avui estan plantejats són una presa de pèl, una pantomima, una escena de saló amb bagasses que es fan la ballarina però que són més putes que les gallines. És inconcebible que davant de l’històric sotrac polític que Reagrupament i el president Laporta són a punt de protagonitzar a la vida pública catalana, els diaris mirin cap a una altra banda i no facin un minuciós i exhaustiu seguiment d’aquest procés extraordinari. Després s’estranyen que ja la gent no compri diaris catalans. Per què comprar-vos, si ja abans Montilla us ha comprat?

DESPRÉS DEL GRAN ÈXIT DEL FÒRUM JORDI HEREU ENS AMENAÇA AMB UNS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN

pesolbullit | 15 Gener, 2010 00:42

  Quan ho vaig sentir per la ràdio vaig pensar que era una innocentada, però no, és real. Jordi Hereu és foll i per salut jo li recomanaria que deixés la política i es fes monjo o bé que ingressés una temporadeta en una clínica antiestrés . És molt probable que el 2011 el PSC perdi l'alcaldia de Barcelona, porten 31 ANYS!!!! XUPANT DE LA MAMELLA, i no en tenen prou, volen seguir i seguir perquè viuen d'això i alguna cosa molt greu deuen amagar. Tenen pànic de perdre el poder. Gràcies a Jordi Hereu tenim infinitat de vianants atropellats pel seu bicing i uns quants vianants a l'hospital o al cementiri gràcies al meravellós Trambaix, que és molt ecològic i molt SILENCIÓS, no fa soroll, no el sents i apa!! ja t'ha atropellat!! un gran invent.

Després de tots els diners llençats al Fòrum ara toca llençar un munt de diners en el circ aquest dels Jocs Olímpics d'Hivern , per no parlar dels diners llençats als mundials d'atletisme de Barcelona 2010, que estan sent ja un fracàs absolut perquè no troben voluntaris. Ara tocarà també afalagar a tots els golafres corruptes del CIO, format per ex-franquistes , fans de Mussolini, aristòcrates europeus vinguts a menys, gent condemnada per corrupció i gent que ha col·laborat amb les pitjors dictadures africanes i sud-americanes... vaja, el millor de cada casa. No saben què son els drets humans però sí saben el que és un canapé .

El senyor Hereu és un penques i ens pren per imbècils, ens vol fer creure que ens fa un gran obsequi quan en realitat el que pretén és fotre'ns un munt de calers per pagar-se una campanya d'auto-propaganda que li permeti guanyar les eleccions. És tan gamarús que es pensa que no li veiem el llautó. Hereu, deixa'ns en pau i fica't la flama olímpica pel cul.

10 anys de la mort d'Enric Valor

pesolbullit | 12 Gener, 2010 21:25

 www.vilaweb.cat

L'escriptor, rondallista i gramàtic es va morir el 13 de gener del 2000, ara fa deu anys

Enguany en fa deu que es va morir Enric Valor, un 13 de gener de l'any 2000. I el 2011 en farà cent del seu naixement. És per això que des d'institucions i entitats culturals es recordarà en els propers dos anys la figura d'Enric Valor, amb actes dirigits sobretot a les escoles i els instituts. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha nomenat Enric Valor Escriptor de l'Any i li vol dedicar una exposició. I demà Tàndem edicions organitza una marató de lectura de les trenta-sis rondalles que l'escriptor va recuperar.

'Recordem Enric Valor'

Tàndem Edicions, segell que ha editat l'obra literària completa d'Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000), ha enviat una carta a totes les escoles i instituts del País Valencià recordant als mestres el doble aniversari i animant-los a difondre l'obra d'aquest escriptor, rondallista i gramàtic. La carta comença així:

'El 13 de gener fa deu anys que Enric Valor va morir. Des de Tàndem edicions, editorial que va tenir una relació ben intensa amb ell, en publicar la seua obra literària completa, i una admiració i un agraïment profunds per la seua vida i el seu treball gramatical i narratiu al servei de la llengua i la dignitat del País Valencià, volem convertir aquesta data en un dia de record sincer. L’any 2011 pensarem a celebrar-ne la vida —ja que serà el centenari del seu naixement (1911-2011)—, però enguany volem treballar-ne el record.'

Amb aquest objectiu, Tàndem ha organitzat una sèrie d'activitats i materials pedagògics que s'apleguen sota el títol 'Recordem Enric Valor'. Rosa Serrano, directora editorial de Tàndem, ha explicat a VilaWeb les diferents inicitatives entorn l'escriptor, que s'inicien aquest 13 de gener: 'Demà a partir de les onze del matí, alumnes de l'escola Rodríguez Fornos llegiran algunes de les trenta-sis rondalles que Enric Valor va escriure, a la Biblioteca Pública de València. D'aquesta manera començarà una marató de lectura de les rondalles d'Enric Valor  arreu del País Valencià. Hem triat la Biblioteca Pública de València perquè és una biblioteca emblemàtica i hi posarem uns quadres i fotografies d'Enric Valor, amb el seu barret inseparable i les ulleres d'intel·lectual, a fi que els alumnes interioritzin la seva imatge i per contribuir a crear un imaginari col·lectiu.'

Es llegirà l'adaptació de les rondalles que va fer la mateixa Rosa Serrano: 'Enric Valor em va donar permís per adaptar les seves rondalles de cara a un lector més jove. Perquè Enric Valor les va escriure en ple franquisme sota els criteris marcats per Manuel Sanchis Guarner, i feia unes profuses descripcions d'escenes com el parament d'una taula, una cacera… Jo em vaig limitar a retallar les descripcions sobreres, sense tocar el vocabulari, que és un tresor. Perquè Enric Valor era un guardià de les paraules.'

Tàndem també editarà unes propostes d'aprofitament didàctic de les rondalles a fi que es puguin treballar àmpliament a les escoles. I prepara dos DVD, un per a primària i l'altre per a secundària, amb imatges  i documents sonors de diferents fonts, com ara TV3. Es podrà escoltar la veu de Joan Fuster parlant d'Enric Valor i també la veu d'Ovidi Montllor llegint 'Sense la terra promesa'. Tàndem col·laborarà amb Escola Valenciana per retre homenatge a l'escriptor, prepararà una sorpresa de cara a la Fira del Llibre de València, i ha encarregat un logotip, obra de Juan Nava, que englobarà totes les activitats entorn Enric Valor que es facin tan el 2010 com el 2011.

Gramàtic, lexicògraf i novel·lista

Rosa Serrano destaca les tres vessants de la trajectòria d'Enric Valor. En primer lloc, la de gramàtic: 'Tot el professorat valencià hem estudiat els seus llibres de gramàtica i, en especial, 'La flexió verbal', un instrument que ens va servir de molt per evitar les vacil·lacions. També va ser molt eficaç en la difusió de la gramàtica catalana aplicada al País Valencià. Va fer molt per la unitat de la llengua. I sempre sense imposar res, sinó que ell suggeria. Una prova la tenim en el recull d'articles 'Millorem el llenguatge'.'

Serrano també destaca la recuperació de les paraules i la creació de nou vocabulari, sobretot en la seva vessant de rondallista. L'editora considera les trenta-sis rondalles com una part de la seva producció narrativa, ja que aquests relats sorgeixen de la tradició oral però Valor els literaturitza i els nacionalitza, amb noms propis adaptats a la geografia alacantina i deixant palesa la picardia pròpia de la gent del país.

En l'apartat de novel·lista, destaca la trilogia 'Cicle de Cassana' (Cassana, un poble imaginat) i integrada per 'Sense la terra promesa', 'Temps de batuda' i 'Enllà de l'horitzó'. També va publicar 'L'ambició d'Aleix' i 'La idea de l'emigrant'.

La seva obra va ser reconeguda amb el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993). I fou investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, de la Politècnica de València, de la Unviersitat Jaume I de Castelló i per la Universitat d'Alacant.

Rosa Serrano recorda que el va tractar molt a fons arran del llibre 'Enric Valor. Converses amb un senyor escriptor', dins la col·lecció 'Tàndem de la memòria' i en destaca: 'Per a nosaltres és molt important, ho és pel país i ho fou per la unitat de la llengua. M'impressionava l'alegria amb la qual treballava. I ara, quan tornes a rellegir els seus llibres, les rondalles, t'adones que són un tresor que cal posar en valor, per la riquesa lèxica i pel domini que tenia del llenguatge.'

Només falten 2 dies perquè el PSOE faci la gran porcada de tallar els canals 33 i Super 3

pesolbullit | 10 Gener, 2010 02:57

http://www.lobbyperlaindependencia.org

Ara mateix, a Mallorca es poden veure 29 televisions per la TDT. 25 d'elles són forasteres, entre les quals hi ha canals de la ultradreta espanyola comPopular TVVeo TV(Pedrojota i Losantos) o Intereconomia. En canvi, el govern espanyol en mans del PSOE impedeix que arribin canals en català com el 33 i Super 3 (que a partir de l'11 de gener es deixaran de rebre en analògic) 300, etc. Això, afegit al fet que ens han canviat TV3 per un succedani que no emet pel·lícules ni futbol.

És a dir: el PSOE s'estima més difondre a ca nostra canals fatxes en foraster abans que complir la Llei de Normalització Lingüística, que diu que s'ha de garantir la recepció de tots els canals en català. Hi pot haver demostració més fefaent que PSOE i PP són pastats a l'hora de colonitzar-nos i esborrar-

 

Els traïdors, Antich i Manera, volen acabar amb els 128 anys d'independència de Sa Nostra

pesolbullit | 10 Gener, 2010 02:55


www.lobbyperlaindependencia.org

 

 

Reproduït de www.dbalears.cat 

Ara | Economia

L’aliança de Sa Nostra pot traspassar a Madrid els “negocis especialitzats”

Unió Obrera Balear denuncia que el pla estratègic de l’aliança que estudia la caixa balear pretén el trasllat de la gestió del personal, part dels serveis centrals i oficines fora de les Illes

Margalida Ramis | 09/01/2010

“Els negocis especialitzats, els que inclouen les operacions de fons d’inversió, assegurances i finançament especialitzat, es gestionaran de manera centralitzada des de la unitat de negocis especialitzats, en el marc de la direcció financera de la societat central, que serà responsable de l’organització de productes”.

Així consta en el pla estratègic d’integració que ja han subscrit les caixes de Navarra (CAN) i les Canàries i que, al seu torn, estudien Sa Nostra i Caixa Burgos.

Aquest fragment s’explicita en la darrera circular informativa del sindicat majoritari de Sa Nostra, Unió Obrera Balear (UOB), en la qual també es detalla que el consell d’administració de la societat central aprovarà la política general de recursos humans del Grup, que inclourà, entre d’altres, la planificació de la plantilla, reclutament i selecció de personal; formació i desenvolupament; compensació i beneficis; prevenció de riscos laborals; relacions de treball i gestió de persones; i comunicació interna. En aquest sentit, i en relació amb els serveis centrals ubicats a Son Fuster, la central sosté que el mateix director general de l’entitat, Pau Dols, en el marc d’una reunió amb el grup d’impositors, assegurà que la plantilla d’empleats es reduirà de 300 a 150.

D’aquesta manera, la circular del sindicat publica “dos fragments del document que ens amaguen” i posa de manifest que “una vegada més, hem rebut des de les altres caixes allò que la direcció no ens vol donar, tot i estar-hi obligada”.

Així mateix, el pla estratègic de l’aliança que la UOB fa públic en el seu comunicat també fa referència a la xarxa extraterritorial d’oficines per indicar que totes les obertures en llocs no compresos a les zones naturals de les caixes seran a càrrec de la societat central i sota la marca comuna. En aquesta línia, la secció de CCOO de Sa Nostra ha emès una circular relativa a les àrees naturals de les caixes i en la qual s’assenyala que Sa Nostra limitaria la seva a les Balears i que els treballadors d’una entitat ubicada fora del lloc d’origen passarien a ser-ne empleats a la seva zona d’influència. Així, les oficines de Sa Nostra a Catalunya i al País Valencià, devers 10 en total, passarien a ser Banca Cívica.

Per la seva banda, la zona natural de Caixa Navarra comprendria Navarra, Euskadi, la Rioja i Aragó; de Caixa Canàries, les Canàries; de Caixa Burgos, Castella i Lleó i Cantàbria; i, finalment, la resta de territori i els serveis centrals del grup s’inclourien sota la marca comuna de Banca Cívica. És en aquest sentit que des de la Unió Obrera Balear lamenten que “es limita el creixement individual de Sa Nostra en el futur”. De la mateixa manera, el sindicat expressa preocupació amb vista a lesaccions futures una vegada que Banca Cívica comenci a caminar, pel fet que Sa Nostra disposa de menys recursos que les altres caixes.

A continuació, afirmen que un estudi encarregat per Caixa Burgos posa en relleu una divisió en relació amb el vot ponderat de cada institució, de manera que CAN hi tindria el 31,75%, Caixa Canàries el 23,51%, Sa Nostra el 23,23% i Caixa Burgos, el 21,48. Amb aquestes dades al davant, el sindicat tem que “serà la CAN qui controlarà la nova entitat”, entitat que juntament amb la caixa de les Canàries controlaria més del 50 per cent de la nova societat.

En haver transcendit tota aquesta informació, des de la UOB lamenten, en la darrera circular, que l’àrea de persones, les oficines d’expansió i bona part dels serveis centrals “viuen els darrers dies si no ho aturam”. Això no obstant, fonts properes a Sa Nostra asseguren que de moment no s’ha pres cap decisió i que s’ha constituït un total de 15 grups de feina per estudiar les implicacions d’integració en les diferents àrees.

Pérez Burrull, un àrbitre fatxa espanyol racista enemic històric de bascos i catalans

pesolbullit | 08 Gener, 2010 00:43

www.lobbyperlaindependencia.org

Reproduït dewww.elmundodeportivo.es

 
Pérez Burrull, castigado hace un año por robar a Osasuna en Madrid, perjudicó al Barça
Birló un penalti al '9' y anuló un gol de Bojan por una falta inexistente del sueco
 
 
 
Mientras el partido estuvo asegurado, con Milito a su lado y el Sevilla contenido, pareció que el ucraniano ganaba confianza. Sin embargo, en los momentos de presión se le vio que volvía a dudar y a encontrarse fuera de lugar. En el penalti a Capel, que se le iba, el tiempo que tardó en decidir le impidió derribarlo antes de cruzar el área azulgrana. Estuvo lento de reflejos y cándido
Redacción - 06/01/2010 03:00

El 18 de enero de 2009, Alfonso Pérez Burrull pasó por el Santiago Bernabéu para robar y atracar literalmente a Osasuna en favor del Real Madrid. Con 0-0 en el marcador, amonestó a Juanfran por protestar tras un claro penalti de Fernando Gago y con 2-1, a siete minutos del final, se tragó otra pena máxima de Pepe al extremo rojillo, al que expulsó por 'simular' falta. Para colmo, le acusó de fingir en ambas ocasiones y le espetó desvergonzadamente: "Por lo menos, tírate bien". Sabiamente, el Comité Técnico de Árbitros sacó a Pérez Burrull del Espanyol-Barça de Copa del miércoles siguiente y lo metió un mes en la 'nevera'.

Un año después, el hombre que se concentra antes de los partidos escuchando U2 y AC/DC sigue dando palos de ciego con un silbato entre los labios. Si bien reservó lo peor para el segundo acto haciendo méritos para ser condenado a un congelador de forma perpetua, en el primero ya desató las iras de los 48.167 culés que se dejaron la voz pese al frío y la lluvia.

Cuando aún no habían salido de su asombro viendo cómo Romaric y Fernando Navarro cazaban reiteradamente por detrás los tobillos de Leo Messi sin castigo alguno, Pérez Burrull se cebó con el más débil. Como ya hiciera el madrileño Rubinos Pérez amargando el debut de Marc Muniesa la pasada campaña contra Osasuna expulsándole a las primeras de cambio por una falta en la banda, ayer sacó la primera de las seis amarillas locales a Thiago Alcántara en su estreno oficial en el Camp Nou por una chilena fuera del área. Era juego peligroso pero de ahí a sacarle cartulina hay un mundo. Pep Guardiola sonreía irónicamente pero tras el descanso, después de un fuera de juego inexistente de Bojan en su carrera hacia Palop, explotó. En la víspera ya había deslizado que "a Ibrahimovic le pitan faltas a veces sólo porque es más alto". Pues anoche Pérez Burrull escamoteó un penalti al sueco con 0-0 por un agarrón de Escudé y anuló luego un tanto a Bojan con 0-1 por una presunta falta de Ibra a Konko cuando únicamente movió un brazo para ganar la posición sin que desequilibrara al francés. Zlatan, a quien ya le pitan hasta las que no son, se contuvo esta vez y fue Bojan quien se llevó otra amarilla por hacerle ver al cántabro que había metido la pata una vez más. ¿Hablarán hoy en Madrid de 'Villarato'? 

Francesc de Paula Burguera: Al País Valencià necessitem opcions polítiques pròpies

pesolbullit | 05 Gener, 2010 22:00

www.valencianisme.com

    El diari Avui ha publicat una entrevista a Francesc de Paula Burguera, on el veterà valencianista relexiona sobre l'evolució del valencianisme polític des del franquisme i la seua situació actual, en la que afirma que cal una concentració dels valencianistes al voltant del "pal de paller" que representa el BLOC "fugint de les capelletes", alhora que opina sobre els darrers pactes d'esta formació i li nega tot valencianisme al PSOE i al PP. Pel seu interés, reproduïm l'entrevista:

 
Francesc de Paula Burguera (Sueca, 1928) és un històric del valencianisme. A la fi del franquisme funda el Partit Demòcrata Liberal del País Valencià (PDLPV) i és elegit diputat al Congrés el 1977 amb la coalició UCD. Quan aquesta es constitueix en partit passa al grup mixt i crea el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV) embrió, juntament amb l’Agrupament d’Esquerres, d’Unitat del Poble Valencià (UPV), predecessora del Bloc Nacionalista Valencià. El 1990 guanya el Joan Fuster dels Premis Octubre amb És més senzill encara: digueu-li Espanya, un assaig sobre la consciència nacional valenciana.

Vint anys després de la publicació del seu llibre, ¿és més senzill encara dir-li Espanya al País Valencià?
Sí, hem anat enrere. Durant el franquisme pensàvem que era qüestió de la dictadura, però els que han vingut després han fet el mateix. Sortosament, els valencianistes tenen representació a les Corts Valencianes, però s’ha de tenir molta paciència perquè s’ha de fer molt de canvi en la societat valenciana. Del que s’ha de fugir és de les capelletes. Ací, com deia Pujol, hi ha el pal de paller, que en aquest cas és el Bloc. Hem d’unir-nos i després ja ens repartirem el país, que encara no el tenim, ni els valencianistes d’esquerres ni els de dretes. Hem de despertar en la gent la necessitat de tenir opcions polítiques pròpies al País Valencià. El Bloc ha de ser un partit interclassista, com els que funcionen a Europa. L’esquerra nacionalista sola poca cosa farà en aquest país.

A quines capelletes es refereix?
Ara mateix hi ha una iniciativa interessant, la plataforma En Moviment, on hi ha, entre altres, els Obrint Pas però que acusen el secretari general del Bloc, Enric Morera, de ser de dretes. Un qualificatiu que, altrament, sempre se m’ha tirat a mi en cara. No tindria sentit que En Moviment fes un partit nou. Crec que haurien de fer un acostament al Bloc.

Creu que la coalició per a les eleccions de 2011 del Bloc amb Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds -Esquerra Ecologista compleix amb l’interclassisme pel qual vostè advoca?
Sí, ha estat un encert tancar ara l’acord i tenir any i mig per davant perquè s’hi sume més gent. Fer una opció a l’esquerra del PSPV-PSOE no té cap mercat. Aquesta opció interclassista s’ha de situar enfront del PSOE i afegir el missatge de fer país. Això és el que ha faltat des de la Transició ençà, i això és el que vam intentar des del PNPV a les primeres eleccions, des d’UPV i actualment des del Bloc. Des del primer moment el Bloc estaria al Parlament si no fos per la barrera, al meu parer inconstitucional, del 5%. Tens molta presència a nivell municipal, però si ets extraparlamentari no arriba el teu projecte.

Què en pensa, que l’exsecretari del PCE-PV i d’EU-PV Joan Ribó encapçali la candidatura municipal de la coalició per València ciutat?
Ribó és molt assenyat i coneix bé el problema del País Valencià. No és a la coalició per ser comunista sinó perquè s’estima el país.

El PSPV-PSOE que lidera Jorge Alarte s’estima el país?
Però si el primer que volia fer era excloure les sigles de PSPV i continua renegant-ne! El PSPV que van fundar Alfons Cucó i Vicent Ventura ha estat una desgràcia històrica. Ells perden les primeres eleccions, s’acovardeixen i entren al PSOE. Jo ja li vaig dir a Alfons que si hagueren continuat jo no haguera creat el PNPV, m’hauria situat al seu voltant. Era qüestió de paciència, però s’uniren al PSOE i el PSOE del nacionalisme del PSPV no n’ha volgut mai saber-ne res. L’expresident de la Generalitat Joan Lerma més aviat era un blavero; el que passa és que necessitava gent de lletres i aquesta estava al PSPV.

I què pensa, de la valencianitat del PP que tant proclama Camps?
No són valencianistes. S’omplen la boca dient-ho, però després a la pràctica no ho demostren. No els preocupa la nostra llengua, ni assegurar una bona xarxa de col·legis, ni el territori. El senyor Camps, que és un mentider, com ho ha demostrat amb el cas Gürtel, sembla, però, que té la reelecció assegurada.

Es va iniciar en el valencianisme amb Joan Fuster. Què creu que diria avui si aixequés el cap?
Se’n riuria molt. Això ell ja ho veia venir. Deia: “El País Valencià serà d’esquerres o no serà”, però afegia que aquest país “és més de dretes que la mare que l’ha parit”. Jo li replicava, però, que el País Valencià “el faran els mestres o no serà”, que és una qüestió de formació i d’informació. I ell em deia: “Tens raó, tens raó, però tu digues això i jo diré l’altre”. Era de xerrades molt divertides.

Mirant enrere. On creu que va fallar el valencianisme polític?
Amb la Transició nosaltres vam haver de començar de zero, no hi havia quasi tradició valencianista, només quatre o cinc noms. Fuster amb Nosaltres els valencians crea una base d’universitaris, però no eren polítics. A sobre, s’impulsa el blaverisme, ens posen la gent en contra i no som més que quatre gats. L’única satisfacció política que tinc, però, és que el meu treball va servir per alguna cosa, que el PNPV no es tanqués, que anara a buscar l’Agrupament d’Esquerres i que després es fes la UPV i d’ella en sortís el Bloc.

 

El govern espanyol obliga a aturar els enderrocaments del Cabanyal de València

pesolbullit | 05 Gener, 2010 02:40

http://www.vilaweb.cat

Declara que són un 'acte d'espoli' del patrimoni històric i vol que se'n garanteixi els seus valors històrics i artístics

 

El ministeri de Cultura espanyol, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem del mes de maig, ha declarat com a 'acte d'espoli' del patrimoni històric els enderrocs al barri del Cabanyal de València (vegeuel video de VilaWeb TV) i ha obligat que se suspengui immediatament l'execució del Pla Especial de Protecció i Reforma Interior de Cabanyal-Canyameral (PEPRI) fins que no s'adaptin i garanteixin els seus 'valors històrics i artístics'. La plataforma Salvem el Cabanyal ha dit que no hi havia cap millor notícia per a començar el 2010 i ha anunciat que exigiria 'la rehabilitació sense destrucció del barri'.

Segons un comunicat del Ministeri, l'ordre emesa representa una obligació del govern espanyol 'en l'exercici de la seva competència exclusiva en matèria de defensa del patrimoni històric contra l'espoli'. Així ho han ratificat les sentències del Superior de Justícia de Madrid ratificada per la del Tribunal Suprem, que imposava al Ministeri de Cultura 'l'obligació de pronunciar-se sobre l'espoli que suposa l'actuació urbanística derivada del PEPRI del conjunt històric Cabanyal-Canyameral'. 

El Ministeri diu que la decisió és 'avalada per informes tècnics' i que, amb aquesta, 'no es fa altra cosa que ratificar l'informe negatiu que ja va emetre l'any 2000 la Inspecció del Patrimoni Històric de la Direcció Territorial de Cultura i Educació de Cabanyal-Canyameral de València de la Conselleria de Cultura'. 

L'ordre aprovada pel govern espanyol és definitiva en la via administrativa, i contra ella només pot interposar-se un recurs contenciós-administratiu davant l'Audiència espanyola. 

La portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Maribel Domènech, ha celebrat la decisió del govern espanyol i ha avançat que ara exigirien la rehabilitació del barri: 'és el que sempre hem volgut, però una rehabilitació sense destrucció'.

 

Maxi Lopez jugarà a la Lazio a partir d'aquest mes de gener

pesolbullit | 05 Gener, 2010 01:31

www.clarin.com

 

 

El davanter argentí Maximilià López es sumarà a les files de Lazio, d'Itàlia, al gener, després que el club romà i el brasiler Gremi, de Porto Alegre, acordessin la transferència en la primera operació del mercat hivernal de passades del Calcio. 

L'equip de la capital italiana pagarà 3.500.000 euros a Gremi, van informar portaveus de l'entitat, que van precisar que l'operació es va plasmar divendres passat amb la signatura del contracte del jugador per tres anys i ingressos d'un milió d'euros per temporada. 

Amb la seva arribada, més el ja segur ingrés del juvenil uruguaià Gonzalo Barreto, Lazio incrementarà la seva àmplia colònia de sud-americans, que ja compta amb els argentins Mauro Zárate, Cristià Ledesma, Julio Cruz, Albano Bizzarri i Lionel Scaloni, l'uruguaià Fernando Muslera i els brasilers Matuzalem i Cribari
 
NOTA: VA SER UN GREU ERROR DESPRENDRE'S D'UN CRACK COM MAXI, MOLTS EL TROBEM A FALTAR, PER MI EL SEU GOL CONTRA EL CHELSEA HA ESTAT EL MILLOR DE LA DARRERA DÈCADA 

 

El món de la cultura acomiada l'actor Joan Monleon

pesolbullit | 04 Gener, 2010 17:14

http://www.valencianisme.com

El 29 de desembre es va oficiar al Cementeri Municipal de la ciutat de València l'acte d'acomiadament al gran artista Joan Monleon, amb escassa representació política, tan sols el secretari General del BLOC, Enric Morera, i cap de la televisió pública valenciana. Tot i això, el gran showman valencià va  comptar en el seu acomiadament amb el suport i caliu de representants de la música, l'esport, les falles, les dances, la literatura, el teatre i el cinema del país que tant estimava.

 
A banda de Morera, personalitats del món cultural valencià de tots els colors com ara Rosanna Pastor, Manuel Molins, Rosita Amores, Diego Braguinsky, Vicent Torrent, Antonio Llorens, Enric Tàrrega, Eliseu Climent, Ricard Bellveser, Vicent Soler, Empar Ferrer o el pare Riutort, entre molts altres, no van voler deixar d'estar presents en la despedida al mestre. Tampoc van faltar el president del Llevant UD dels seus amors, Francisco Catalán, ni la seua falla Corretgeria-Bany dels Pavesos, on l'artista va començar la seua carrera amb el grup Els Pavesos.

El BLOC ha feta pública hui un nota de premsa lamentant la gran pèrdua que per a la cultura valenciana representa el traspàs de Joan Monleon, que reproduïm íntegrament:

El secretari general del BLOC i síndic del grup Compromís, Enric Morera, participà ahir en el funeral de l'artista valencià Joan Monleón. Segons el parlamentari valencianista, "és un dia molt trist perquè la cultura valenciana ha perdut un gran referent amb la mort de Joan Monleón, qui potencià sempre la nostra llengua al teatre, la música i a la televisió".

Morera recordà la gran tasca valencianista realitzada per Monleón al grup Els Pavesos i la seua constant reivindicació de la música en valencià. "Monleón en moltes entrevistes reconeixia que era més fàcil cantar en valencià fora del País Valencià que ací, però ell mai defallí en continuar defensant la seua identitat i de ser profeta en la seua terra. Joan Monleón era un patriota".

Al seu bloc personal, Enric Morera li ha dedicat una entrada a Joan Monleón que podeu consultar clicant ací .

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb