SEXE, BARÇA i INDEPENDENCIA

Bloc destinat a tots aquells que van calents com una moto, senten els colors del Barça i volen uns Països Catalans independents i unificats.

Milers de mallorquins per l’autodeterminació

pesolbullit | 31 Desembre, 2009 22:35

http://dbalears.cat

La tradicional marxa per la Diada de Mallorca, sense incidents, esdevé un crit per “la llibertat del país”. Alguns dels 3.000 manifestants cremaren reproduccions en paper de la bandera espanyola

Durant el recorregut es desplegà una gran estelada que arreplegà els aplaudiments dels assistents. Foto: J.M.

Les forces polítiques, socials i sindicals de Mallorca alçaren ahir la veu a favor del dret a decidir del seu poble.

Prop de 3.000 persones es manifestaren pels carrers de Palma sota el lema Ni Espanya, ni França. Decidim Països Catalans. Tot i la presència policial i el record de la bandera espanyola cremada l'any passat, a la marxa d'ahir no es registraren incidents. I és que el servei d'ordre contingué un reduït grup de neonazis, que intentà llançar ous (sense èxit) contra la comitiva. La presència d'efectius policials de paisà, igualment, hi fou notable.

La mobilització es dividí en tres grans blocs. Darrere les xeremies que l'obrien caminaven els principals dirigents del PSM, ERC i Entesa, com també del sindicat STEI-i. A la capçalera es pogué veure Biel Barceló, en alegre i fluida conversa, amb el republicà Joan Lladó. Per part d'Entesa, hi assistí, entre d'altres, Ramon Quetgles. Darrere el bloc del PSM, s'agrupà el d'ERC, un poc menys nombrós, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts del Principat.

Finalment, s'obria pas el bloc de l'Esquerra Independentista (EI), en aquesta ocasió el més nombrós, que realitzà accions reivindicatives al llarg del recorregut. Sortint del Born, per exemple, hissaren una pancarta contra el Pla de carreteres a les obres de la façana del Casal Balaguer. A la costa de la Pols llegiren el seu manifest i a l'altura del carrer Oms cremaren desenes de reproducions en paper de la bandera espanyola. La Policia espanyola, destacada en el recorregut, no hi intervingué.

El parlament final a la plaça dels Patins, on més tard la festa continuà amb un concert de Brams, reivindicà "la dimissió dels polítics imputats en casos de corrupió" i criticà el "virrei Ramon Socies",delegat de Govern, pels "atacs al català que els mallorquins han patit amb el seu consentiment".

 

Montilla no era una opció política: era un vàter, i Esquerra va triar cagar-hi

pesolbullit | 31 Desembre, 2009 22:11

www.salvadorsostres.com

Aquest retardat que tenim de president de la Generalitat va tenir ahir l'ocurrència de demanar el vot per al tripartit durant el missatge de Cap d'any. Se n'ha de ser, de funcionari. De funcionari i de retardat. Cal tenir molt poca entitat. Pobre desgraciat. Hi ha qui diu: "li deus un respecte al president de la Generalitat". Quan se'l guanyi, com tothom. Montilla no era una opció política: era un vàter, i Esquerra va triar cagar-hi. Montilla és aquesta calamitat insòlita a la política catalana, i només podia ser president de la mà d'aquest gran error polític i moral que fa dir-se Carod. Fa molta llàstima que per culpa de 4 rebentaires Catalunya hagi quedat en aquestes mans.

Feancesc Xavier Hernàndez Cardona: El PSC prepara l'enfrontament

pesolbullit | 29 Desembre, 2009 06:19

Article reproduït de l'Avui escrit per l'historiador i catedràtic Francesc Xavier Hernandez.

 

 
Fins al segle XVIII la identitat catalana es va definir a partir de les lleis. Certament que la llengua i la cultura eren importants, però allò que definia els catalans eren les seves llibertats acumulades durant segles i concretades en les Constitucions de Catalunya. Els Borbons van liquidar aquesta florida de la modernitat europea basada en la llibertat, la llei i el comerç. Tanmateix, el model català va ser un precedent de revolucions democràtiques com la nord-americana. Els ianquis, com els catalans del XVII i principis del XVIII, van basar la nacionalitat no en un component ètnic o cultural, sinó en l’excel·lència de les seves lleis. La Declaració d’Independència i la Declaració de Drets van vertebrar la nació nord-americana com les Constitucions havien estructurat la nació catalana.

El republicanisme català del XIX encara va apostar per la llibertat política com a base de la identitat, tanmateix, la Renaixença, emmirallada en el model germànic, va fonamentar el nacionalisme en la cultura i la llengua. El parèntesi republicà del 31-39 hauria pogut segellar un projecte de fusió entre ambdues dialèctiques, però no va tenir temps, i la derrota del 39, perpetuada en la Constitució postfranquista del 79, va ser massa aclaparadora. I què ha vingut al darrere? Doncs gairebé res.

Pujol no va tenir projecte cultural ni polític més enllà del peix al cove i un Estatut de fireta. Això sí, la coartada d’impedir la fractura social va justificar la manca d’idees. On volia arribar Pujol? Què volia fer? Doncs el mateix que ara CDC: mantenir un oasi català d’aigües somes i pudentes, amb una bona llamborda ben clavada al cervell.

I el PSC? Quin ha estat el projecte polític i cultural del PSC més enllà del totxo i l’asfalt? La cohesió social s’hauria pogut potenciar a partir d’una cultura competitiva de qualitat, però això requeria intel·ligència, voluntat i projecte, i res d’això han tingut ni els convergents, ni els socialistes, ni els seus epígons. La via identitària germànica, tímidament plantejada a partir del binomi llengua-nació, no ha anat més enllà de les declaracions d’intencions.

D’altra banda, la via política de la identitat, la nostra opció primigènia, ni tan sols s’ha intentat. Res impedia que Catalunya fes lleis pròpies i justes que ens garantissin la llibertat, però no ha estat possible. La Constitució, les lleis orgàniques i l’escanyament fiscal no han donat marge per fer-ho, i a tot això s’ha sumat el terrible enemic endogen. La misèria intel·lectual que ens governa ha estat incapaç de generar una legalitat competitiva en la qual ens poguéssim emmirallar els catalans. Robatoris legals com la llei de successions, els successius desastres legislatius que han fet naufragar l’educació, la discriminació de la classe mitjana respecte als serveis fonamentals i la mateixa destrucció física de la classe mitjana han estat mèrit propi dels nostres polítics. Ells han construït una megaadministració ineficaç i moralment corrupta. Ells han decidit que la Generalitat era l’espai on havien de pasturar els pixavagants i inútils dels aparells dels partits. Una administració dirigida per un alt percentatge d’inútils, covards i corruptes, òbviament, no ha generat res.

Lleis potents, constitucions catalanes i administració eficaç és el que necessitava la identitat catalana, però això a ningú li ha interessat. A tall d’exemple, només heu de mirar la premsa recent. Fa setmanes que bramulen contra les consultes sobre la independència. Es perfila la possibilitat d’una ruptura democràtica, ni que sigui a la italiana, i això exigeix desqualificar qualsevol iniciativa popular, conjurar-la i exorcitzar-la . Bona feina del nostre Parlament: ofegar qualsevol iniciativa legislativa popular, diluir-la o desviar-la. Evidentment, no creuen en la via identitària a partir de lleis de progrés.

Per acabar-ho de rematar, també tenim en marxa un altre gest legislatiu premonitori i antiidentitari per antilegislatiu. Diuen que el PSC ordenarà als seus diputats que impedeixin l’abolició de les curses de braus a Catalunya. La posició del PSC és molt perillosa. És del tot normal que una societat avançada es plantegi impedir la tortura pública dels animals, en el seu dia fins i tot la República espanyola ho va fer... Tots ens podríem felicitar d’una modernitat catalana capaç d’eradicar espectacles degradants. Tanmateix, determinats sectors s’han apressat a manifestar que la defensa de les pobres bèsties és una agressió catalanista contra la cultura espanyola. I, efectivament, la iniciativa afavoreix la identitat catalana, però no perquè qüestioni una suposada tradició espanyola, sinó perquè referma la personalitat jurídica. És un acte identitari que no va contra ningú. No s’ataquen els toros perquè siguin espanyols, ningú ha dit això, sinó perquè la pena de mort no és opinable.

I el PSC ha polititzat el que simplement era un tema de sentit comú o, si voleu, d’humanitat. El més lògic hauria estat, com a partit de progrés, demanar la prohibició, o deixar llibertat de vot si es volia mantenir la hipocresia que la tortura és art i un tema opinable. Però el nostre PSC no fa això. El nostre PSC polititza el tema, boicoteja la capacitat legislativa de Catalunya i ordena defensar els toros en tant que festa espanyola. I aquesta és una dinàmica retrògrada. Catalunya ha de ser una sola comunitat oberta a les més distintes herències culturals. Però l’estratègia del PSC va als antípodes: passa per potenciar l’enfrontament de comunitats, la catalana (una suma canviant i plàstica d’aportacions) i l’espanyola fonamentada en la fossilització i les essències. Impulsar la defensa de les corrides de toros en contra de l’opinió majoritària a Catalunya no és un acte democràtic, ans al contrari. I al darrere hi ha una voluntat específica d’impedir la fusió cultural i garantir una bombolla diferenciada i immaculada de cultura espanyola a Catalunya. I, no ens enganyem, aquestes actituds evidencien que el projecte del PSC apunta a l’enfrontament civil.

És precisament per aquestes raons, i per garantir una sortida de progrés, que la ruptura democràtica i republicana esdevé una necessitat urgent. Cal obrir un marc en el qual Catalunya pugui tenir un desplegament legislatiu sense traves i una administració eficaç i honrada. El PSC ha mogut peça i, que ningú s’enganyi, la batalla dels toros serà molt important.

Les Corts d'Aragó aproven la llei de llengües pròpies que reconeix el català i l'aragonés

pesolbullit | 25 Desembre, 2009 17:47

www.valencianisme.com

El dimecres passat les Corts aragoneses van aprovar la nova Llei de Llengües Pròpies després d'un llarg procés de debats i campanyes a favor i en contra no extent d'entrebancs i dificultats, conforme hem anat informant a Valencianisme.com. El resultat, amb 34 vots a favor (PSOE i Cha), 32 en contra (PP i PAR) i una abstenció (IU), mostra la polaritat dels sectors enfrontats i li augura a la Llei un desenvolupament difícil.

 
PP i PAR ja han anunciat que d'arribar a governar la canviaran, sobretot en referència a la denominació de la llengua catalana. El PAR és el soci del PSOE al Govern d'Aragó, cosa que tampoc pronostica un futur fàcil per a l'Executiu de Marcel·lí Iglesias.
 
 
Durant el debat parlamentari, el socialista Carlos Álvarez, va defensar la creació de dos acadèmies lingüístiques, per al català i l'aragonés respectivament, subratllant que "científicament està comprovat que les parles locals de la Franja formen part del català, la paraula maleïda".

El portaveu de Chunta Aragonesista (Cha), Chesús Bernal, va assenyalar que la seua formació podia impedir l'aprovació de la Llei o tractar de millorar la proposta, cosa que va decidir fer. Segons Bernal, "el que defineix l'oficialitat d'una llengua és el reconeixement a tots els ciutadans del seu dret a comunicar-se amb les Administracions públiques en la llengua que trie, la qual cosa sí reconeix esta Llei, tot i que només allà on es parlen. Així, el català i l'aragonès podran ser utilitzats a les Administracions locals, s'impartiran classes en els centres educatius amb alumnes parlants d'ambdós llengües i es promocionarà la Història i la cultura".

El diputat d'Izquierda Unida (IU), Adolfo Barrena, es va abstenir, al·legant que "la Llei és un retrocés del dictàmen de 1997 aprovat per quatre grups parlamentaris". De fet va recordar "la incoherència que per llei l'anglés o el francés siguen assignatures obligatòries mentre que l'aragonés o el català no ho seran". Va rebutjar les "proclames catastrofistes de PP i PAR", recordant que la norma "no imposa res" i que "de fet deixa incomptables qüestions lligades a la voluntarietat o a diverses interpretacions".

Per la banda contrària, la diputada del Partit Aragonés Regionalista (PAR), María Herrero, va demanar "una Llei de tots, moderada i de consens", remarcant que la posició del PAR "és clarament contrària" a la nova Llei i posant l'accent en el cost econòmic que suposarà. Herrero va afegir que "esta Llei fractura la societat i de, fet, ja ha creat tensions". El PAR reclama la denominació "aragonés oriental" per al català de la Franja.

Més bel·licós es va mostrar el PP. El seu portaveu, Miguel Navarro, va criticar la Llei proclamant que "la majoria dels aragonesos poden pensar que no els afecta per a res, però això no és cert, ja que de forma encoberta la llei estableix que com una taca d'oli s'estenga l'ús del català a Aragó". Navarro va recordar que el PSOE va intentar negociar, sense resultat, la proposició de llei amb el PAR i, caent "en braços" de CHA en no aconseguir-ho. El portaveu del PP va rebutjat una iniciativa que "no acontenta a ningú" i és "un fracàs que una Llei tan trascendental siga aprovada sense consens", augurant-li "una vida de 18 mesos", el que queda fins a la fi de la legislatura.

Tots els diputats del PP van portar un adhesiu on es podia llegir "No a la imposición del catalán", nom de la campanya que han dut a terme durant estos mesos, entregant també a la seu del Govern d'Aragó un registre amb 43.000 signatures de ciutadans contraris a la Llei. El PP nega que l'aragonès i el català siguen llengües pròpies, originals i històriques d'Aragó i opina que "estem traspassant la línia vermella de l'Estatut", que mana al Parlament la regulació de la protecció de les "llengües i modalitats" d'Aragó sense esmentar-les expressament, tot assegurant que l'existència de zones de recepció de parlants d'aragonés i català és "un invent".

LA NOVA LLEI DE LLENGÜES PRÒPIES D'ARAGÓ

La Llei de Llengües Pròpies reconeix l’existència de l’aragonés i el català, encara que precisa que només el castellà és llengua oficial a Aragó, mentres que les altres dos són "llengües pròpies, originals i històriques" d’Aragó. Els aragonesos tenen dret a conéixer ambdós llengües; usar-les en la seua relació amb les Administracions Publiques; estudiar-les; utilitzar-les en la vida econòmica i social. La Llei recalca que "ningú podrà ser discriminat per raó de la llengua".

Esta Llei establix, sense concretar, l’existència d’una zona d’utilització històrica predominant de l’aragonés "junt amb el castellà" en el nord de la Comunitat Autònoma; una zona d’ús predominant del català "junt amb el castellà" en l’est d’Aragó i una zona mixta en l’àrea nororiental. També reconeix l’existència d’una zona d’ús exclusiu de l’aragonés amb modalitats i varietats locals.

La nova norma assenyala que es crearà un Consell Superior de les Llengües d’Aragó, un òrgan col·legiat que assessorarà a les institucions públiques i impulsarà la creació de l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i una Acadèmia Aragonesa del Català, que seran les autoritats lingüístiques d’ambdós llengües a Aragó, igual que ho és l’Acadèmia de la Llengua Vasca-Euskaltzaindia respecte de l’èuscar o la RAE respecte del castellà. Les modalitats i parles locals de l’aragonés i el català seran protegides.

El Govern d’Aragó recolzarà a les associacions que, històricament, han defés i promocionat l’aragonés i el català. El dret a l’Ensenyança reglada de l’aragonés i el català se circumscriu a les zones d’ús habitual i sempre serà voluntari. No s’arreplega la utilització de l’aragonés i el català com a llengües vehiculares en l’Ensenyança reglada.

Les Administracions públiques afavoriran la comunicació oficial amb els ciutadans en aragonés i català. Es reformarà el Reglament de les Corts autònomes per a regular l’ús d’ambdós en la institució parlamentària. El Justícia d’Aragó defendrà els drets lingüístics de tots els aragonesos. Els documents notarials podran redactar-se en qualsevol de les tres llengües. La toponímia serà la d’ús històric, en qualsevol de les tres llengües, però serà única. Cada ajuntament decidirà en quina llengua retola les vies públiques

 

El Barça Guanya la Copa Intercontinental, un altre miracle del Mag Fèlix

pesolbullit | 22 Desembre, 2009 03:52

www.europapress.cat

 

GUANYA EN LA PRÒRROGA A L'ESTUDIANTES PER 1-2

El Barça, campió del Mundial de Clubs, sisè títol de l'any

 ABU DHABI (EAU), 19 (EUROPA PRESS)

El FC Barcelona va remuntar (1-2) a l'Estudiants a la final del Mundial de Clubs disputada a Abu Dhabi, en què els culers es van reposar al tant inicial de Boselli.

   Els blaugranes van acabar guanyant amb un gol de Messi a la segona part de la pròrroga, que atorga als de Guardiola el seu primer Mundial de Clubs i el seu sisè títol de l'any 2009.

   Amb una barreja de bon joc durant els segons 45 minuts i la pròrroga i amb un poc de l'èpica i l'heroica que acompanyen aquestes cites, va remuntar el Barça. Pedro, que va entrar per Keita en la segona meitat, manava el partit a la pròrroga i neutralitzava el tant de Boselli. Ja a la segona part del temps extra, Messi va marcar, amb el pit, un gol que consagra al Barcelona com l'únic equip en la història a aconseguir sis títols en un any.

 Van haver de remuntar els de Guardiola, com ja els va ocórrer en la semifinal de dimecres davant de l'Atlante, ja que es van avançar els 'pincha rata' durant la primera part. Però, quan el partit agonitzava, va aparèixer Pedro per a --de cap-- enviar el partit a la pròrroga. El gran protagonista d'aquest començament de campanya al Barcelona no va faltar a la seva cita amb el gol i va propiciar de manera agònica que el partit tingués trenta minuts extres.

   El partit va tenir dues parts molt diferenciades. Mentre que a la primera el futbol va brillar per la seva absència i els dos conjunts van oferir un ritme pesat, en la segona el domini del conjunt de Guardiola ha estat total, sabedors que havien de remuntar el marcador per poder entrar en la història del futbol.

   Amb la baixa segura d'Andrés Iniesta per lesió, Guardiola va optar per tornar la titularitat a Henry a la zona esquerra de l'atac blaugrana, en detriment de Pedro. A més, Seydu Keita va tornar a l'onze després de recuperar-se de les molèsties musculars que el van impedir jugar la semifinal.

   Durant el primer acte els dos conjunts van tenir poca intensitat i es va jugar més a l'estil que volien els argentins. Partit travat i poc futbol en el qual el conjunt de Guardiola es va poder avançar en el minut vuit, però Xavi, que es va plantar sol a l'àrea d'Albil, va decidir passar i no tirar a porta quan tenia tot a favor seu per marcar.

   Després d'aquesta oportunitat, ha estat l'equip estudiantil qui va tenir les més clares i tot i que la possessió era per el Barcelona les ocasions les posaven els argentins. Al 27 Verón va poder marcar, però la seva rematada des de fora de l'àrea, després de la sortida d'un córner, es va perdre a l'esquerra de l'àrea de Valdés.

   En el minut 37 Boselli sí que va encertar i va avançar els seus. Un gran centre de Díaz des de l'esquerra ha estat aprofitat per l'ex del planter del Màlaga, que es va esmunyir entre Puyol i Abidal per a, d'un precís testarrada, posar el primer al marcador.

GUARDIOLA COMENÇA LA REVOLUCIÓ DES DE LA BANQUETA

   Després de la represa, Guardiola va prendre el comandament i va canviar la forma d'atacar del seu equip. Va donar entrada a Pedro en lloc de Keita, el qual trencava el 4-3-3 habitual dels blaugranes, per un 4-2-4 amb Messi i Ibrahimovic en punta i el canari i Henry per les ales. I la reacció del campió de la 'Champions' no es va fer esperar.

   Per mitjà d'Ibrahimovic van arribar les primeres ocasions clares dels culers. Un tret del suec amb l'esquerra, després d'una gran jugada individual, se'n va anar llepant el pal de la porteria i després una gran internada seva ha estat avortada per Albil, que veia com se li començava a acumular el treball.

   La persecució del Barça no ha aturat i va ser el recent incorporat Pedro qui va tenir la més clara per posar les taules. El del planter va poder marcar, però no va saber aprofitar un bon centre de Henry des de l'esquerra, per on arribaven totes les ocasions. Per aquest mateix flanc, '[Ibra' va assistir de vaselina a Pedro, però una altra vegada no va poder encertar de de cara a porteria.

   El domini era constant i quan semblava que el Barcelona perdia totes les opcions, va aparèixer Pedro. La sensació del Barcelona durant aquest ha iniciat de campanya, no va faltar a la seva cita amb el gol i al 89, una de les moltes pilotes penjades a l'àrea era tocada per Piqué de cap i Pedro ho va aprofitar per a, també amb el cap, batre per alt Albil.

   En el temps extra els dos conjunts seguien fidels a la seva filosofia, el Barcelona buscava per mitjà del toc i de la combinació arribar a l'àrea rival, mentre que els argentins, minvats moralment per la maçada soferta, buscaven arribar com més aviat millor a la tanda de penals, però intentat fer mal al Barça a la contra.

   Messi va emergir durant la pròrroga i va poder avançar els seus diverses vegades. Primer amb una falta llunyana que va sortir ajustada per sobre de la porteria i després amb un tret des de d'aquí a l'àrea a passi d''Ibra' que es va escapar per poc.

   Una altra de les joies de La Masia va sobresortir durant els trenta minuts extres. Jeffren, que va substituir a Henry en l'acaballes del temps reglamentari, va estar molt actiu per l'atac esquerre i arribant sempre a línia de fons, li va faltar estar més encertat en els últims metres per haver decantat la balança.

   Messi va resoldre a la segona part de la pròrroga. Com ja passés a la final de la 'Champions' va anotar el segon gol del seu equip. Alves va posar un gran centre des de la dreta i el 'Pilota d'Or' entrant des de enrere, va marcar amb el pit el gol de la victòria per el Barcelona que li va atorgar el seu primer Mundial de Clubs.

   La va tenir Estudiants a l'últim minut, però la falta lateral que va botar la 'bruixeta' se'n va anar desviada per poc. No hi ha hagut temps per més i el Barcelona tanca un any perfecte en què ha guanyat tots els títols que ha disputat.

 

Tiger Woods no troba el forat

pesolbullit | 17 Desembre, 2009 22:50

Darrerament s'ha parlat molt de les suposades infidelitats del golfista Tigger Woods, però res més lluny de la realitat, pel que sembla tot és fruit d'una confusió. Pel que sembla l'admirat Tigger no pot parar de jugar a golf, fins i tot per les nits,a les 2, a les 3 a les 4 de la matinada necessita jugar a golf, per això moltes fans d'aquest gloriós esport s'oferien voluntàries per a que En Tigger millorés amb elles el seu swing. L'únic que feien aquestes bones samaritanes era prestar-li el seu forat per a que fes punteria per les nits... tot lo altre que s'ha dit són infàmies.

Tiger Woods deu dones

Les dones: 1. Jaimee Grubbs, 2. Holly Sampson, 3. Jamie Jungers, 4. Mindy Lawton, 5. Cori Rist, 6. Kalika Moquin, 7. Rachel Uchitel, 8. Una cambrera no identificada, 9. Joslyn James i 10. Una presentadora britànica de televisió

 Woods és acusat de tenir relacions amb almenys deu dones, una barreja de les cambreres, senyoretes dels clubs, presentadores de televisió i estrelles porno.

Les vuit dones nomenat fins al moment són Rachel Uchitel, Kalik Moquin, Jamie Grubbs, Jamie Jungers, Mindy Lawton, Cori Rist, Holly Sampson i Joslyn James.

Una cambrera sense nom diu que hi havia un assumpte de dos anys amb el golfista Billionare i afirma que ell li va dir que el seu matrimoni era una farsa i "només per a la publicitat".

Primeres valoracions de les consultes

pesolbullit | 16 Desembre, 2009 02:24

    Diumenge es van fer al Principat 167 referèndums i , logicament no es poden analitzar tots per igual, la majoria han estat un gran èxit, tot i que hi ha hagut alguns llocs en que s'ha punxat, no tenim per que negar-ho, pero be, en general podem dir que ha estat una bona experiència que pot ajudar moltissim a accelerar el procès d'independència. Hem d'analitzar tots els resultats, poble per poble i d'aqui uns dies ja podrem fer una analisi a fons. Nomes vull dir una cosa, crec que ES MOLT IMPORTANT EL TEMA DEL CENS, el cens que s'ha utilitzar es un cens molt inflat perquè s'hi incloien els menors de 16 a 18 anys i els estrangers, que son gent que en unes eleccions convencionals no poden votar i que gairebe no han votat. Amb el cens de les eleccions al Parlament el percentatge de participacio de cada municipi hauria augmentat entre un 10 i un 15% ...COMPTE!!!  . Per exemple a Vic va votar màes de la meitat del cens de les eleccions al Parlament.

 

La segona conclusio que hem de treure es que el nostre gran enemic, mes que el PP, son les rates socialistes, el burleta Zaragoza, el senyor de les crostes o el camaleonic Montilla tota aquesta purria han fet tot el que han pogut per boicotejar-nos i putejar-nos, silenciar-nos, pressionar periodistes, intoxicar i manipular i malgrat tot  deu n'hi do!!! si els del NO s'han volgut quedar a casa no àes culpa nostra...contant com a NOS tots els abstencionistes i amb una participacio del 65%, que es la maxima que hi ha hagut mai a les eleccions catalanes, el SI hauria tret entre un un 61 i un 65%. 

Resultats de la consulta del 13-D per municipis

El referèndum sobre la independència de Catalunya s'ha convocat avui a 167 municipis.

A continuació podeu consultar, agrupats per comarques, els resultats de tots els municipis que fan la consulta.

 

 


 (Segueix)

ZP, Antich i Manera volen el que ni Franco va intentar: acabar amb la independència de Sa Nostra

pesolbullit | 16 Desembre, 2009 02:22

www.lobbyperlaindependencia.org

El PSOE està emprant d'una manera brutal el Banc d'Espanya per acabar amb tots els poders locals o autòctons com les caixes d'estalvis. Dins el futur d'Espanya no hi ha lloc per a la petita i mitjana empresa i tot ha d'acabar en mans des tres o quatre empreses controlades des de Madrid.

Ara el PSOE, és a dir, ZP, Antich, Manera i companyia estan fotent una pressió fora mida per acabar a amb la independència de caixes centenàries com Sa Nostra. La estratègia del PSOE a curt termini és que Sa Nostra perdi els seus orígens, la seva identitat i quedi vinculada a caixes d'altres comunitats autònomes espanyoles (Canàries, Navarra i Burgos). La segona passa és que una vegada desarrelades, totes aquestes caixes acabin absorbides pels tres o quatre bancs espanyols amb seu a Madrid.

Adéu, doncs, a l'obra social, a l'obra assistencial, a l'arrelament a la societat mallorquina... Ni en Franco es va atrevir a tant! El PSOE, amb ZP, Antich i Carles Manera al cap davant vol que SA NOSTRA deixa de ser NOSTRA, és a dir, del conjunt de la societat civil de les illes Balears i Pititüses, i passi a ésser SEVA, és a dir dels forasters de la península!

Reproduït de www.dbalears.cat

Ara | Economia

Sa Nostra estudia aliances amb altres caixes d’estalvi

L’entitat financera descarta una fusió i recorda que qualsevol decisió ha de passar pel consell d’administració

M. Ramis | 15/12/2009

Sa Nostra Caixa de Balears està en procés de negociació amb altres caixes d'estalvi de l'Estat per dur a terme possibles aliances que exclouen una possible fusió. Segons confirmaren ahir fonts de l'entitat, l'objectiu és "preservar la identitat pròpia". Segons les fonts informants, "en cas que s'arribàs a algun acord, seria per una col·laboració de caràcter complementari. Se cerquen aquestes participacions perquè, amb vista al futur, les exigències del mercat són de cada vegada més elevades". En aquest sentit, la direcció de Sa Nostra ha obert "bastants de processos, encara que de moment no s'ha pres cap acord respecte d'aquesta qüestió".

Pel que fa a les caixes amb les quals està negociant, les fonts ni desmentiren ni confirmaren cap de les opcions que han sonat al llarg dels darrers mesos i assenyalaren que, "en qualsevol cas, el consell d'administració de l'entitat haurà d'aprovar una decisió que també haurà de tenir la tutela de la Conselleria d'Economia del Govern balear. Finalment, és el Banc d'Espanya qui en dóna el vistiplau".

Malestar del sindicat

El sindicat majoritari de Sa Nostra, Unió Obrera Balear (UOB), va fer palès ahir mateix el malestar. En un comunicat, alerta de les negociacions amb les caixes de Canàries, Navarra i Burgos per tal subscriure un SIP (Sistema Institucional de Protecció). Des de l'entitat balear, no varen confirmar ni desmentir aquesta informació, tot i que sí varen reconèixer que la fórmula de SIP es troba entre les que estudia la direcció de Sa Nostra, perquè permetria a la caixa balear preservar la seva identitat centenària.

La UOB, així mateix, sosté que "som davant d'un moment històric clau per la supervivència de Sa Nostra". El comunicat envesteix contra el director general de l'entitat, Pau Dols. El sindicat titlla l'actuació de Dols "d'individualista" i assegura que "no ha disposat de la participació del propi equip directiu, al qual només informa, tard i malament, d'unes converses que ni tan sols es preparen". A més, UOB critica que Dols ha actuat "al marge dels òrgans competents".

Alfons López Tena: Els partits que no escoltin la decisió del poble ho pagaran a les properes eleccions

pesolbullit | 12 Desembre, 2009 17:30

www.tribuna.cat

 El proper 13 de desembre Osona es convertirà en l’epicentre de les consultes sobiranistes que se celebraran arreu del territori. I es que 34 dels 51 municipis de la comarca celebraran referèndum. Alfons López Tena, ex vocal del Consell General del Poder Judicial, és el coordinador d’Osona Decideix! i es mostra convençut que les consultes suposaran un fort pas endavant cap a una independència que considera indispensable per al futur de Catalunya.

Per primer cop una enquesta afirma que el 50% dels catalans votaria sí a un hipotètic referèndum per la independència. Què està canviant?

El procés autonòmic ha arribat a l’esgotament. La situació a Catalunya és d’estancament, se’ns acaben les eines per avançar i tirar endavant. I encara més un cop ha fracassat l’Estatut, i ens trobem amb la negativa permanent del PSOE a acceptar qualsevol cosa que suposi més autodeterminació per Catalunya. Constantment ens empenyen a ser independents i es fa més evident que l’única manera d’aconseguir el que es vol és amb un estat propi.

Els referèndums sempre són vinculants, encara que jurídicament no tinguin valor


Però al mateix temps, un 63% no creu que la independència arribi mai. És utòpica?

No ho és, en tant que com qualsevol altre decisió política es pot dur a terme sempre que una majoria dels ciutadans hi estigui a favor. La mateixa enquesta posa de manifest que hi ha més catalans que volen decidir si es pot o no votar a favor de l’autodeterminació. La concepció que no hi arribarem sovint prové de persones que han patit dictadura, la transició i que pensen que ens enviaran a la guàrdia civil, però això ara mateix ja s’ha vist que no passarà.


Què suposen les consultes?

El dret a votar, el dret a que aquells que tenen la possibilitat de votar a les eleccions, més els joves d’entre 16 i 18 anys i la població immigrant, puguin manifestar la seva opinió sobre si volen, o no, una Catalunya independent.


Però no són vinculants, l’endemà de les consultes generarà frustracions?

Va generar frustracions el referèndum sobre la Constitució Europea? O sobre la OTAN? No. Els referèndums sempre són vinculants, encara que jurídicament no ho siguin. I ho són perquè els partits no poden ignorar el que ha manifestat el poble. Els partits que no escoltin la decisió del poble, ho pagaran a les properes eleccions, tant al Parlament com les municipals.

El PSC està fent servir la campanya de la por per encobrir la voluntat de demanar el No


Tem que l’Estat intenti boicotejar-les? L’altre dia a Madrid va dir que estaven preparats per qualsevol intromissió d’última hora...

La nostra missió es vetllar perquè aquestes consultes se celebrin amb la més absoluta normalitat i per aquest motiu, sí, hem d’estar preparats per qualsevol intent d’impedir la celebració d’un acte de radicalitat democràtica. Nosaltres hi som per assegurar que tothom pugui votar lliurement, tant si és a favor com en contra de la independència o fins i tot en blanc. Osona Decideix no fa campanya a favor del Sí ni del No.


Com valora l’actitud dels partits envers les consultes?

Estan actuant de formes molt diferents: n’hi ha que es dediquen a cridar a la por i a instar al boicot, com ara el PSC i el PP; n’hi ha que estan instant a anar a votar Sí, com ara CiU, ERC o les CUP; i després hi ha qui, com Iniciativa, anima a participar sense pronunciar-se sobre el color del vot, però ho fan d’una forma molt baixa. Tot i això aquest és un tema en què els partits tampoc hi tenen molt a dir perquè neix d’una iniciativa social.

Acceptar les manifestacions de l’ultradreta és una maniobra política dels enemics de la democràcia; els senyors Joan Saura, Joan Delort i José Montilla


Però s’ha mostrat molt crític amb el PSC...

El PSC està fent servir la campanya de la por per encobrir la voluntat de demanar el No com a resposta a les consultes. Ho demostren quan lliguen les consultes amb les manifestacions feixistes i així fan arribar el missatge que les consultes equivalen a conflictes.


No comparteix la decisió de Interior d’avançar les manifestacions de l’ultradreta a dissabte?

No. Iniciativa en aquest cas prova de distreure l’atenció i intentar aplegar en un mateix sac un home que vota lliurement Sí o No en un referèndum i els manifestants de l’ultradreta. És una maniobra política dels enemics de la democràcia; els senyors Joan Saura, Joan Delort i José Montilla.


Es presenta una plataforma perquè a Barcelona també s’hi celebrin les consultes. Creu que és factible?

He sentit que la volen dur a terme, però prefereixo no pronunciar-me perquè encara no sé qui hi ha al darrere ni com ho plantegen. Prefereixo esperar a que els organitzadors es presentin oficialment per poder opinar.

l’única resposta que ens queda als catalans és la independència o la submissió absoluta


Què n’espera de la sentència del TC?

La sentència ja fa molts anys que se sap quina és. Una sentència que suposi una castració química de l’Estatut tal i com demana el Govern Zapatero, amb algun punt de sentència homicida com la que volen els magistrats del PP.


Quina opinió li mereix l’editorial conjunt publicat a la premsa catalana?

Ho valoro molt positivament perquè és necessari que des de la societat catalana es facin aquesta mena d’accions conjuntes. La reacció que va comportar aquesta editorial als mitjans de comunicació de Madrid és una prova més que l’única resposta que ens queda als catalans és la independència o la submissió absoluta. 

Salvador Sostres: Solé Tura va habitar sempre les trinxeres espanyoles i totalitàries

pesolbullit | 12 Desembre, 2009 02:30

www.salvadorsostres.com

El Jordi de la Torre es preguntava amb encert, en l’article sobre Solé Tura, com pot ser que es consideri defensor de la llibertat un comunista; algú que, ja en plena edat madura, es deia ell mateix maoista. Una gran part de l’antifrnquisme no va ser democràtic i defensava atrocitats molt pitjors de les que el franquisme practicava. Això que un noi de l’edat del Jordi veu ja amb total naturalitat, durant molts anys ha estat pecat dir-ho i fins i tot pensar-ho tant a Catalunya com a Espanya: perdura sense rubor ni màcula l’estructura tan totalitària de l’esquerra. El franquisme va ser totalitari i gran part de la seva oposició també ho fou. Va ser totalitari el Partit Comunista de Sacrsitán, van ser totalitaris els socialistes de Reventós, aquell home tan sinistre que predicava l’autogestió, van ser totalitaris la tropa de carcamals atrinxerats a Bandera Roja, va ser totalitari el PSAN de Carod Rovira i va ser totalitari tot quant animal que després, ja en democràcia, anà a parar als diferents partits d’esquerres, sobretot al PSC i al PSUC. Eren antifranquistes, sí, però eren igual o més totalitaris que el franquisme. Ni reclamaven la llibertat ni hi creien. Les presons antifranquistes van estar més aviat poc plenes de soldats de la llibertat. Altes excepcions, com sempre. El president Pujol, per exemple. I noti’s que faig la vista grossa, perquè el president era llavors -i durant els seus 23 anys- partidari de la socialdemocràcia sueca, que sense ser tan totalitària com el maoisme, és un teoria política que molt poc té a veure amb la llibertat i amb la confinça en l’individu. Les presons antifranquistes van acollir-hi gent molt pitjor que el franquisme, i que si Catalunya o Espanya haguessin viscut sota el terror ideològic i totalitari que aquests presos defensaven, les conseqüències per a tots dos països haurien estat molt més devastadores que les que va ocasionar el franquisme, el nombre de morts hauria estat molt més important i el règim hauria durant encara molts més anys. Posats a triar entre dues bèsties totalitàries, va ser una sort que Solé Tura passés per les presons franquistes i no a l’inrevés.

Després vingué la democràcia, que no ladugué l'antifranquisme sinó Franco i els franquistes que feren la transició d'un règim a l'altre, i Jordi Solé Tura va fer veure que reununciava al comunisme a canvi d’aconseguir poder, i fou així que mentint, com sempre fa l’esquerra, arribà a ser ministre. “Un ministre català!”, exclamaren alguns, i a banda de ser, en general, un molt mal ministre de cultura, tot ho negà a Cataluya i es comportà com el típic català acomplexat que per fer-se l’espanyolet és encara més jacobí que els jacobins de veritat. Com l’Ernest Lluch, tan lamentable. Solé Tura i Lluch van ser uns autèntics càncers per a les aspiracions nacionals de Catalunya.

No m’alegro de la mort de ningú. Però com a català que estimo la llibertat de les persones i dels països he de dir que Solé Tura va habitar sempre les trinxeres espanyoles i totalitàries. Quan no se’n va sortir la humanitat hi va guanyar -amb el comunisme- i quan se’n sortí -mentre fou ministre- el meu país hi perdé un llençol a cada bugada. No crec que d’un home és pugui res de pitjor. 

Montilla viu en una mansió de 1,8 milions d'euros gràcies la miraculosa loteria

pesolbullit | 06 Desembre, 2009 15:00

http://www.directe.cat

El "palauet" de Montilla 

 

Jaume Matas no ha estat l'únic president que ha viscut en un 'palauet' aparentment per sobre les seves possibilitats econòmiques. Segons informa el mitjà ultraconservador Intereconomia, el president de la Generalitat, José Montilla, viu en una luxosa finca de Sant Just Desvern valorada en 1,8 milions d'euros. 

Malgrat que el sou actual de Montilla (més de 169.000 euros anuals) sí que li permetria fer front a un habitatge d'aquestes característiques, la casa de Sant Just va ser pagada mentre Montilla era alcalde de Cornellà, amb un sou molt més modest. Segons Intereconomia, Montilla hauria pogut pagar la casa gràcies a la Loteria de Nadal, ja que com Carlos Fabra, la sort va agraciar-lo amb una bona picossada de milions. 

Segons aquestes informacions, Montilla va pagar l'actual casa de dues plantes, jardí i piscina gràcies a disposar de cinc dècims del segon premi de la Loteria de Nadal de 1995. Els números en qüestió, a més, no els hauria comprat el propi Montilla, sinó que haurien estat un regal de la constructora 'Cooperativa del Baix Llobregat', que aquell any va 'obsequiar' amb participacions de la loteria als funcionaris i polítics dels municipis on treballava: a Cornellà, sense anar més lluny, va ser la constructora encarregada de reformar l'antic edifici de l'Ajuntament.

Tal com recull un confidencial de l'òrbita convergent, aquell segon premi de la loteria espanyola va repartir 1.000 milions de pessetes entre cinc ajuntaments del Baix Llobregat i el Barcelonès, consistoris governats per l'actual ministre de Treball espanyol, Celestino Corbacho, el president de la Generalitat José Montilla i l'actual conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, entre d'altres. 

La polèmica que va crear aquell repartiment de milions en alcaldies i regidories d'urbanisme va arribar a la premsa i també als jutjats, que van determinar que els dècims rebuts per Celestino Corbacho no constituïen un delicte de suborn. 

 

Narcís Serra i Serra: càrrecs i retribucions

pesolbullit | 06 Desembre, 2009 04:16

 

Rafael del Barco Carreras

PRESIDENTE EJECUTIVO CAIXA DE CATALUÑA 275.000 EUROS

CONSEJERO DE GAS NATURAL 150.000 EUROS

CONSEJERO TELEFÓNICA
CONSEJERO TELEFÓNICA INTERNACIONAL
CONSEJERO TELEFÓNICA CHILE
CONSEJERO TELECOMUNICACIONES DE SAO PAULO 470.000 EUROS

CONSEJERO GRUPO APPLUS 120.000 EUROS

VICEDPRESIDENTE VOLJA PLUS ?


2-12-09. Transcribo tal cual la indignación de uno de los 1.300 despidos propuestos en la CAIXA DE CATALUNYA. 

1. Las cosas claras 27. novembre 2009 19:58 : 
Porque no publicáis lo que dice La Gaceta hoy:
Narcís Serra gana 1,2 millones al año gracias a Caixa Catalunya.
Narcís Serra se aferra a la presidencia de Caixa Catalunya. Quiere presidir, al menos durante dos años, la caja que resulte de la fusión de Catalunya con Manresa y Tarragona. Y es que el antiguo vicepresidente del Gobierno con Felipe González ha visto como sus ingresos anuales han experimentado un vertiginoso incremento desde que se convirtió en presidente de Caixa Catalunya en 2005.
Serra, que el pasado 30 de mayo cumplió 66 años, insiste en pilotar, junto al director general de Caixa Catalunya, Adolf Todó, un proceso de fusión cuya necesidad negaba hace tan sólo nueve meses y que supondrá un recorte de 1.300 empleos según el último principio de acuerdo alcanzado entre las direcciones de las tres cajas implicadas y los sindicatos. Buena parte de los recortes de personal se realizarán a través de prejubilaciones.
Fuentes financieras cifran en algo más de 1,2 millones de euros los ingresos de Narcís Serra. Directamente de Caixa Catalunya, sólo percibirá este año unos 275.000 euros –en 2008 percibió
175.000 euros en concepto de salario y 80.000 por dietas de asistencia–, según afirman fuentes próximas a la entidad financiera, pero su presencia en los consejos de administración de participadas de la caja como Gas Natural, la compañía de certificaciones Applus, propiedad en un 23% de Volja Plus, de la que Serra es también vicepresidente, le reportan unos nada despreciables ingresos complementarios.
En el consejo de Gas Natural, Serra sustituyó en 2008 al que hasta entonces era director general de Caixa de Catalunya, Josep Maria Loza. En realidad, Loza sólo representaba a Caixa de Catalunya en el consejo de Gas Natural, por lo que sus dietas las ingresaba directamente la caja. Serra, sin embargo, fue nombrado a principios de este año consejero de Gas Natural a título personal.
Según el informe de gobierno corporativo de la gasista, el consejo de administración, excluidos el presidente y el consejo de ejecutivos, se repartió 2, 82 millones en concepto de emolumentos, con lo que a cada consejero le correspondió algo más de 150.000 euros.
Del grupo Applus, según fuentes conocedoras de la compañía, las cantidades que percibe Serra al año no bajan de los 120.000 euros. A eso hay que sumar el dinero que percibe por su participación en consejos de varias empresas del grupo Telefónica. Eso sí, Serra no llegó a Telefónica de la mano de Caixa Catalunya, sino por recomendación de La Caixa. Fue en 2004, cuando Serra se postulaba para integrarse en la dirección de la entidad que ahora preside Isidre Fainé.
En Telefónica, Serra es vicepresidente del consejo asesor de Cataluña y, además, está presente en los consejos de administración de tres filiales: Telefónica Internacional, Telefónica Chile y Telecomunicaciones de Sao Paulo. Sumando las retribuciones que aparecen en los informes de gobierno corporativo de esas sociedades, la cifra que recibe Serra al año se aproxima a los 470.000 euros.

 

Les associacions d'immigrants deixen en evidència els colonitzadors de les "casas regionales"

pesolbullit | 05 Desembre, 2009 22:22


 

Reproduït de www.e-noticies.cat

03 / 12 / 2009

Immigrants per la independència

Associacions de nouvinguts s'implicaran en les consultes sobiranistes del 13-D

La Coordinadora de la Consulta sobre la Independència ha "unit esforços" amb les diferents associacions d'immigrants a Catalunya per "divulgar al màxim el dret a vot dels immigrants". En aquest sentit consideren que "el ciutadà inmigrant com a ciutadà Català té tot el Dret a estar informat i a saber que el dia 13D ell també pot participar en aquest exercici democràtic de la Consulta sobre la Independència".

"És per aixó que la Coordinadora impulsa col.loquis i actes d´informatius a nivell local amb la col.laboració d´associacions i/o col.lectius com IADD, Nous Catalans, etc…", afegeixen. La coordinadora oferirà una roda de premsa en la qual participaran alguns dels representants d'aquests col·lectius com ara:

1. Clàudia Videla, Responsable de l’àmbit d’empresa de l’Espai Latino.
2.  Jorge Cruz, President de l’Associació Casa de Mendoza a Espanya i Director General de l’Espai Latino.
3.  Èric Bertran, president de Nous Catalans Joves.
4.  Ahmed Benallal, President de l’Associació Llum del Nord.
5. Abdelhak Elhaddouti, del Col·lectiu Amazic.
6. Guillermo Anibal Morini, immigrant argenti, veí d’Arenys de Munt.
7. Mbaye Gaye, del col.lectiu Senegalès de Catalunya i membre de l’Associació Nous Catalans 
8. Omar Diatta, del Col·lectiu Senegales de Catalunya.
9. Oscar Carral Arriguchi: sol·licitant d’asil, del Col·lectiu d’immigrants del Vallès. Sabadell.
10. Diego Arcos, president del col·lectiu Argenti.
11. Mohamed Iqbal de la comunitat pakistanesa.
12. Javed Illyas de la comunitat pakistanesa.
13. Flavio Carvalho de la comunitat brasileira de Catalunya
14. Pedro Morón de la Fuente, Els altres Andalusos i Catalònia Acord

 

Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència

pesolbullit | 05 Desembre, 2009 15:11

Una macroenquesta preveu la victòria del sí a la independència

MAJORIA Un 50,3% dels enquestats s'inclinarien pel sí en cas de ser convocats en un referèndum d'autodeterminació ORIGEN Els nascuts a Catalunya són els que menys creuen que això sigui possible
SALVADOR COT

 

 

Per sobre de tot, democràcia. Els ciutadans de Catalunya consideren que el seu país pot decidir el propi futur polític sense limitacions, sempre que es respectin els procediments democràtics. No només això, sinó que, per primera vegada, hi ha constància demoscòpica que la victòria del sí és perfectament possible. Ho demostra un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al qual ha tingut accés l'AVUI, que ofereix uns resultats demolidors: un espectacular 83% dels enquestats creuen que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític, mentre que els que s'hi declaren en contra no arriben al 15% del total. La xifra estrella, però, és el 50,3% dels ciutadans que responen que, en el cas d'un referèndum sobre la independència de Catalunya, votarien afirmativament. Crida l'atenció, en aquest sentit, que només un 17,8% tenen decidit que, davant l'urna, prendrien la papereta del no. En aquest cas, els que es declaren abstencionistes són un 24,6% i només un 7,2% entren en l'apartat del No ho sap / No contesta.

'Sí' racional, 'no' emocional

De tota manera, l'enquesta, que ha tingut el suport del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, que depèn de la Generalitat, ofereix resultats imprevistos. Els principals motius dels partidaris del sí addueixen un cert percentatge de resultats emocionals -com, per exemple, un 29,6% que confessen que pateixen un fort cansament respecte a Espanya-, però combinats amb d'altres de tipus econòmic i de relació amb l'aprofundiment democràtic. Curiosament, en canvi, el grup que més apel·la als sentiments és el dels que votarien en contra de la independència. La immensa majoria introduiria la papereta del no, segons l'estudi, bàsicament per sentiment o convicció personal. Hi ha més sorpreses encara en l'apartat de la percepció de la independència com a possibilitat. Per origen dels enquestats, són els nascuts fora d'Europa els que creuen que aquest escenari és probable. De fet, són els únics que confien que la independència de Catalunya serà tangible algun dia. Un 50,2% consideren que això passarà en una data sense determinar i només un 42,1% consideren que aquest escenari no es donarà mai. A partir d'aquí, com més proximitat a Catalunya, menys es creu en la possibilitat que s'arribi a disposar d'un Estat propi. Els originaris de la resta d'Europa i d'Espanya afirmen que Catalunya no serà mai independent en uns percentatges que superen el 50%. Però són els catalans de naixement els que veuen menys clar que el seu país esdevingui mai un Estat. Només s'ho creuen un 28,1%, per un contundent 63% que asseguren que això no passarà ni ara ni mai. És a dir, haver nascut a Catalunya disminueix molt la convicció en les prediccions independentistes i, per contra, els ciutadans provinents d'altres llocs se sorprenen menys del fet que un procés d'aquest tipus sigui possible.

Cau un mite

L'estudi està fet sobre un mapa de sis vegueries. Per territoris són les comarques gironines les que aportarien més vots afirmatius (64,5%). A poca distància se situa la vegueria de les comarques centrals, amb un 64,2% de partidaris del sí. Les Terres de l'Ebre (63,4%) també hi votarien favorablement, així com les de Ponent (56,3%). Per sota del 50% només hi ha dues vegueries, la del Camp de Tarragona, amb un 47,2%, i la de Barcelona, que baixa fins al 46,3%. Cal dir, però, que el sí seria l'opció guanyadora a tot arreu i que és Tarragona (25,9%) i no pas Barcelona (19,8%) la que registra un percentatge més alt de partidaris del no a la independència de Catalunya. Cauen els mites.

reproduit del diari avui 

Narcís Serra és un autèntic PERILL PÚBLIC

pesolbullit | 04 Desembre, 2009 22:25

 L'any 1991 Narcís Serra arribava al cim de la seva carrera política esdevenint Vicepresident del Govern espanyol amb Felipe Gonzàlez, càrrec que ocupà fins el 1995, quan esclatà l'escàndol sobre l'espionatge del CESID a polítics, empresaris, periodistes, i el rei i amics seus. L'any 84 no va aconseguir engarjolar al seu "amic" Jordi Pujol però entre el 1991 i 1995 s'ho devia passar de conya espiant a tothom. Va plegar per l'escàndol de l'espionatge però fins l'any 2000 va seguir de diputat a Madrid. Els amics del PSC li han buscat una jubilació daurada a la Caixa de Catalunya, entre tant s'ha fet autoatorgar la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi (honor que comparteix amb Fèlix Millet, el falangista Samaranch i Johan Cruyff, tots ells grans patriotes) . Es pot dir , sense exagerar, que Narcís Serra ha fet una tasca nefasta a la Caixa Catalunya, la seva gestió ha estat com un desastre, ha deixat la Caixa Catalunya en una situació delicadíssima i 1.300 persones que aniran al carrer. La seva gran aportació ha estat convertir aquesta històrica entitat en la caixa particular del PSC , li ha condonat un importantíssim deute al PSC, en nom de no se sap què, i ha finançat la tele socialista "SEXTA", seguint les directrius del PSC... ara mateix la seva gran idea és esborrar la paraula "CATALUNYA" del nom de la seva caixa particular, pel que sembla és una paraula que "no ven" i que no li agrada.
 
Actualment està de moda tirar merda contra el Laporta per independentista, en el seu dia contra l'Oleguer, abans contra el Carot... sorprèn que ningú se'n recordi del senyor Narcís i que ningú critiqui a aquest desastrós polític. Aquest senyor és un autèntic perill públic per la societat catalana.

Salvador Sostres: Esquerra va a la Llotja

pesolbullit | 04 Desembre, 2009 15:25

www.salvadorsostres.com

 

He sentit la secretària d’Esport de la Generalitat, Anna Pruna, queixant-se que el dia del Madrid li van regalar una entrada a la primera gradera de la tribuna en lloc de convidar-la a la Llotja. Esquerra fa un ús massiu i impresentable de la llotja del camp del Barça. El dia de l’Ínter el president Laporta m’hi convidà i hi havia els dos escuders de Carod, Nuibò i Pruna, i també Jordi Portabella, Joan Puigcercós i aquest jardiner que tenim de president del Parlament, amb tot l’aspecte de ser un actor retirat de pel·lícules pornogràfiques. Benach, com de costum, ignorant absolutament qualsevol conveniència protocolària, escoltava la ràdio a través d’un auricular. És molt humiliant per a un poble que la seva segona autoritat insititucional tingui aquesta  lamentable manera de comportar-se. Entre la llotja del camp del Barça, les dietes, els cotxes oficials i els viatges de Carod, Esquerra usa la seva posició a la Generositat per fer el mec com el més menyspreable dels nou-rics. Apel·les Carod a l’ambaixada francesa és la cirereta d’un dels pastissos més cínics que ha donat la política catalana en els darrers temps. Esquerra ha defraudat durant aquests sis anys de tripartits totes i cadascuna de les expectatives dels 500.000 votants que el 2003 es van fer a les urnes per dipositar-hi la seva confiança en Carod. No han estat políticament a l’alçada: al govern s’han diluït fins a desaparèixer a les ordres de Montilla, amb Carod fent la pantomima de la vicepresidència; i com a partit, per culpa de ser assemblearis i de les ganivetades interes tan marca de la casa, han ofert un espectacle molt poc edificant i difícilment calssificable. Ni l’enquesta més optimista els dóna més de 15 diputats -ara en tenen 21- i la tendència sembla abocada a la impossibilitat aritmètica de reeditar el pacte amb socialistes i ecocomunistes. La manca de decència exhibida pels seus dirigents, en espectacles tan denigrants com l'absuar compulsivament de la llotja del camp del Barça, no animen gens a tenir-hi cap mena de misericòrdia.  

Falten 29 dies perquè els falangistes forasters del PSOE ens deixin sense Canal 33 i K3

pesolbullit | 04 Desembre, 2009 04:17

www.lobbyperlaindependencia.org

 

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb